5 de Juliol de 2021 a les 13:56
Marta Balada ens ha parlat dels seus inicis, i de com ja en el seu país d'origen, Cuba, demostrava grans inclinacions artístiques.
Ja de petit, treballant amb escorces d'arbre per a fer escultura o fent joguines pels seus germans. Quan va venir aquí, ja es va introduir a la comunitat artística santjustenca i, arran de l'exposició que va realitzar a Sitges l'any 2016, Balada li ha seguit la pista.
Aquesta inclinació pràcticament innata l'ha portat a un estil molt personal que ha construït ell mateix. Ceferino Lamelas va ser el seu mentor, que va descobrir en ell, segons ens diu Marta Balada, veritable potencial artístic.
Fotografia de l'Ajuntament de Sant Just
El va introduir aleshores a la pedra i al marbre, fent una amistat tant magnifica que fins i tot, quan Ceferino no va poder esculpir més a causa de la seva edat avançada, li va regalar la seva maleta d'eines.
Dogny és nascut a Cuba, i les seves arrels es noten. Balada ens explica que a l'exposició de Sitges s'hi podien observar moltes ressonàncies amb el seu país d'origen. Això es notava en els títols i en els materials utilitzats, que representaven la presència de la cultura mare en el seu ideari expressiu i cultural.
Balada ens parla també del particular mètode de creació que té Dogny Abreu on lluny de planejar i dibuixar esquemàticament el que serà la seva obra amb antelació, es llença a crear, tot fent sobre la marxa i extraient-la de la seva ment. Segons Balada, això passa a causa de la increïble agudesa visual que té Dogny Abreu, i la seva capacitat de projectar la seva visió en ell mateix i d'expressar-la de manera perfecta mitjançant el seu art. Així doncs, va crear el seu propi mètode.
Després ens hem introduït en l'exposició, que parla del pas del temps i que mostra la profunditat mental de l'artista per a introduir aquest tema. Balada ens parla de diferents obres, com un tríptic que gira al voltant de la utopia, del poder que ens governa i de la manipulació política que patim i que ens controla cada cop més.
Així doncs, es mostra crític, amb una mirada molt amplia i global. Una altra obra representa un nen perplex davant de la representació d'una orella, que es troba tapada, fent referència a la voluntat de no voler escoltar. Aquesta automanipulació a la que ens sotmetem i es sotmeten els dirigents per poder complir les seves aspiracions. L’artista destaca així la necessitat d'escoltar autèntics problemes.
Així doncs l'exposició "Huellas del tiempo" segueix oberta fins el 5 d’agost. L’exposició dun artista ultrasensible i crític, que traspassa la seva visió sobre el món que experimenta en un art sincer i directe que parla sense embuts de les problemàtiques que ens afecten.