Disponible de manera online i gratuïta el treball d'investigació "Francisco Casares: El santjustenc que va sobreviure a l'infern de Mauthausen"
Ja es pot consultar de manera online, l’estudi realitzat per Juli Ochoa i Maria teresa Cots, sobre Francisco Casares, el veí santjustenc que va sobreviure l’infern de Mauthausen.
Francisco Casares Rodríguez va ser un discret veí de Sant Just Desvern que amb la seva bonhomia s’havia guanyat l’afecte i el respecte de tots els seus conveïns, els quals poc es podíen figurar la tremenda història que hi havia al darrera d’aquell temps en el qual encara no vivia entre ells. Soldat republicà durant la Guerra Civil, amb la derrota final va passar a l’exili. Internat al camp del Barcarès, es va enrolar en una companyia de treballadors amb la que va ser enviat a fortificar la línia Maginot, on va ser capturat per l’exèrcit alemany quan aquest va envair França.
Fotografia de Francisco Casares, de l'arxiu familiar
Després d’un curt periple per diversos camps de concentració, va acabar sent deportat al camp d’extermini de Mauthausen, del qual va poder sobreviure després d’haver passat quatre anys, deu mesos i divuit dies d’horror en un autèntic infern. Aquest és el relat d’aquella odissea viscuda.
Hem tingut avui als micròfons de Ràdio Desvern a Juli Ochoa. Ochoa es va trobar per casualitat mentre realitzava una altra investigació amb el document dels catalans que havien arribat al camp de Mauthausen. Va ser així com va localitzar el nom d’un veí santjustenc, Francisco Casares.
Es va posar llavors en contacte amb en Jordi Amigó de l’arxiu, un gran estudiós del tema, i li va explicar la situació del veí santjustenc. Va ser en aquest moment, en que van decidir començar a estirar del fil.
Fotografia de Paul Ricken feta l’any 1942. U.S. Holocaust Memorial Museum. - Porta principal d’accés al camp de concentració de Mauthausen, presidida per la "Reichsadler" nazi.
L’inici de la investigació va ser a partir del seu nom, que buscant-lo als padrons van poder descobrir que havia estat un veí del barri sud, concretament del carrer Roquetes.
Actualment la família ja no vivia allà, Ochoa va contactar doncs amb Maria Teresa Cots per mirar de localitzar-la. Posant-se en contacte amb veïns i veïnes que havien conviscut amb aquesta família, van finalment localitzar els fills, que viuen ara a Olesa i Esparreguera.
També va començar paral·lelament a estudiar altres vies d’investigació.
A causa de la pandèmia i el confinament, la possibilitat de mobilitat era molt reduïda. És per això que va començar a investigar a través d’Internet. Va ser allà on va descobrir una investigadora que havia realitzat petites entrevistes a supervivents del camp de Mauthausen, un d’ells era Francisco Casares. A partir d’aquest, Ochoa va poder establir uns punts del seu periple vital.
També es va posar en contacte amb els arxius alemanys, generats a partir dels fons de la Creu Roja quan van tornar tots els repatriats.
Còpia del registre d’entrades de deportats al camp de Mauthausen, on podem apreciar l’anotació corresponent a Francisco Casares Rodriguez, ingressat amb el número 3.887 . The Arolsen Archives.
De manera online hi havia uns quants arxius penjats, però Ochoa es va posar en contacte directe amb ells exposant el motiu de la seva investigació i sol·licitant més informació. Li van fer arribar llavors, un dossier molt complet i interessant.
Finalment, entre el dossier, la informació de la família i també un petit quadern que la família disposava a partir d’unes notes que va redactar una de les joves que portava per nom “Iaio Paco”, Ochoa tenia suficient informació per crear un perfil de la trajectòria de Casares. Ho va enriquir llavors amb testimonis d’altres persones i treballs més generals al voltant dels camps. Fruit de tot això, ha sorgit el gruix d’aquest treball d’investigació.
Actualment, el treball complet es pot descarregar de manera gratuïta i en pdf a la pàgina web academia.edu.
Properament, una llamborda o placa Stolpersteine, serà instal·lada a Sant Just per retre homenatge a Francisco Casares.
