Dues mocions sobre el raper Pablo Hasél presentades al ple de febrer, una aprovada i l'altra desestimada

En el ple de febrer que es va dur a terme dijous passats, es van presentar dues mocions sobre Pablo Hásel, el raper empresonat el passat 16 de febrer. Ambdues es van llegir seguides, ja que responien a un mateix tema.

La primera va ser presentada conjuntament per la CUP, JuntsxCat-AR i ERC. Presentaven així el cas de Pablo Hasél, l’artista raper que va entrar a presó el dia 16 de febrer acusat d’injúries a la corona, injúries a les institucions de l’Estat i enaltiment del terrorisme. Defensaven així, que aquesta detenció se sumava a la resta de detencions de presos i preses polítiques.

Afirmaven que suposava una detenció en contra dels drets fonamentals i recordaven altres artistes represaliats, i assenyalaven l’Estat espanyol per ser un dels Estats amb més artistes empresonats del món. Defensaven així el dret a la llibertat d’expressió, seguint l’article 19 dels Drets humans, i per la mateixa Constitució espanyola.

Fotografia: El Periódico

En la moció explicaven que aquest dret ha estat obviat per un aparell d’estat que actua de la mateixa manera independentment de qui hi hagi al govern. Per aquests motius, el grup municipal de la CUP i la resta de grups adherits a la moció presentaven a ple els següents acords:

1. Manifestar el suport a Pablo Hasél i mostrar el rebuig total i absolut al seu empresonament.
2. Exigir l’anul·lació de totes les causes obertes de les sentències condemnatòries de qualsevol persona que hagi fet ús del seu dret a la llibertat d’expressió i de manifestació.
3. Exigir al govern espanyol la derogació immediata de la llei mordassa i la reformulació del codi penal en aquests aspectes que afecten la llibertat d’expressió.
4. Comunicar aquests acords a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya al congrés dels diputats, a Amnistia Internacional, al Parlament Europeu.

La segona moció, era presentada pel grup municipal de Movem Sant Just, i la llegia el seu portaveu Just Fosalva.
Presentaven de la mateixa manera el cas, i els 9 mesos de presó als que s’enfronta Pablo Hasél. Feien referència però als aldarulls i els xocs amb la policia que s’han provocat arran d’aquesta detenció.

Expressaven així la seva disconformitat amb l’ús de la violència, expressant que el seu ús mai provoca la resolució d’un problema

Assenyalaven així, com la violència d’uns pocs, difuminava l’impacte d’una protesta de molts, posant fàcil la criminalització de la dissidència.
Movem afegia, que convé desvincular les protestes per la detenció del Pablo Hasél, del fet condemnatori i de la vulneració de la llibertat d’expressió que genera aquesta autocensura impròpia d’un sistema democràtic i plural.

Defensava de la mateixa manera la llibertat d’expressió com un dels drets fonamentals dels països democràtics, reconegut en igualtat de condicions per a totes les persones.

Assenyalaven que rapejar no és un delicte, tuitejar un acudit no és terrorisme, i fer una representació amb titelles no pot ser motiu d’anar a la presó.

Movem presentava a ple l’adhesió als següents acords:

1. Instar al consell de ministres a tramitar l’indult a Pablo Hasél i a qualsevol altre artista condemnat per alguns dels delictes de llibertat d‘expressió descrits anteriorment.
2. Manifestar que és injustificable i expressar el rebuig a qualsevol expressió de violència dutes a terme en les manifestacions i protestes que defensa la llibertat d’expressió.
3. Reclamar als poders públics que garanteixin els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i la creació artística, garantia d’una societat justa i democràtica.
4. Inquietud per a la consolidació d’una doctrina expansiva de la limitació de la llibertat i pel caràcter creixent indeterminat dels delictes vinculats al terrorisme o a les injúries a la corona, que proposa inseguretat jurídica
5. Comunicar els presents acords al president de l’Estat, al ministeri de justícia, als grups polítics del parlament europeu, al congrés, al senat, al Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya i Amnistia internacional.

La CUP doncs, assenyalava la insuficiència de la moció de Movem tot rebutjant l’indult, ja que això suposaria reconèixer la seva culpabilitat, i defensant l’Amnistia. ERC també feia referència a la no existència del delicte, entenent que la llibertat d’expressió ha de ser un espai privilegiat per a la crítica.

JuntsxCat-AR assenyalaven que la part expositiva de Movem desvirtuava l’objectiu inicial de la moció, i animaven a fer canvis des del govern a Movem.

El regidor no adscrit Kiko Ferrer, va rebutjar la violència i va assenyalar la ideologia del Pablo Hasél i el seu posicionament respecte la violència.

Des del PSC van voler destacar diferents conceptes, com el fet de que es vivim en una democràcia imperfecta que requereix revisar lleis i codis. Parlaven de diàleg, negociació i rebutjaven la via de la violència i els aldarulls, assenyalant que cap dret es pot defensar amb violència ni coartant les llibertats dels altres. Compartien que s’ha de derogar la llei mordassa i la reforma del codi penal.

Movem expressava que tot i que l’objectiu i part de l’anàlisi de les dues mocions és compartida, el camí a seguir i solucions són molt diferents, un fet que suposava que tampoc poguessin votar a favor de la moció de la CUP. Els assenyalava també de fer una utilització partidista de la moció per continuar generant blocs en el conflicte territorial.

Finalment, la moció presentada per la CUP amb l’adhesió de JuntsXCat-AR i ERC es va desestimar amb els vots en contra de PSC, Movem i regidor no adscrit, i el vot a favor de JuntsXCat-AR, ERC i CUP.

Per contra, la presentada per Movem, va sortir endavant amb els vots a favor de PSC i Movem, l’abstenció d’ERC, i els vots en contra de JuntsXCat, CUP i regidor no adscrit.