31 de Juliol de 2023 a les 10:55
Un estudi recent finançat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i elaborat per l'Institut Metròpoli revela que més de 520.000 ciutadans metropolitans, un 16% de la població, viuen en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic, en particular a les elevades temperatures. Els punts més vulnerables s'identifiquen principalment en nou municipis de l'àrea metropolitana amb una gran densitat de població.
Els municipis més afectats inclouen Badalona, vuit districtes de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
Aquesta situació es deu en gran manera a la falta de verd urbà, una alta densitat residencial, la presència de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, així com el gran nombre de llars amb persones grans que viuen soles o amb dones grans. Aquestes zones també acullen una gran quantitat de població estrangera provinent de països en desenvolupament i habitatges en estat deficient.
L'estudi també indica que la presència de zones verdes urbanes i d'habitatges de nova construcció, especialment a partir de 2007, ajuden a reduir aquesta vulnerabilitat. La proximitat a la mar també és un factor que alleuja les temperatures diürnes extremes, fent que algunes zones del front marítim de Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs siguin menys vulnerables que altres barris interiors de Barcelona amb característiques socials i d'edificació similars.
L'IVAC, aquest nou índex de vulnerabilitat al canvi climàtic, ja s'ha utilitzat per ampliar la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que ara cobreix gairebé la totalitat de les zones d'alta vulnerabilitat. Aquest estiu de 2023, un 80% de la població metropolitana vulnerable es troba a 10 minuts d'un refugi climàtic metropolità, i el 96% a 15 minuts. La XMRC ha augmentat de manera significativa la seva cobertura, passant de 20 refugis l'estiu del 2021 a 74 refugis el 2023.
L'AMB ja està implementant diverses polítiques per pal·liar els efectes del canvi climàtic, entre les quals es troben l'expansió de la xarxa de refugis climàtics i un pla d'ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges que disposa de 100 milions d'euros dels fons europeus Next Generation i que espera rehabilitar 13.650 habitatges en quatre anys, beneficiant fins a 35.000 persones.