El Club Gimnàstica Rítmica Jeroni Moragas, entrenat per la santjustenca Júlia Barberà, guardonat a la 3a edició dels Premis Inclusius de l’Esport Català 2021

Els Premis Inclusius de l’Esport Català, impulsats per Onat Foundation amb el suport de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física, volen reconèixer la tasca en la promoció de l’esport inclusiu i els seus valors a Catalunya, i guardonar les entitats que reforcen l’esport i l’activitat física com un tresor de construcció i transformació social.

Enguany, conjuntament amb nou entitats més, el Club Gimnàstica Rítmica Jeroni Moragas ha estat guardonat pel seu projecte ‘El llarg camí cap a la inclusió de gimnastes amb discapacitat intel·lectual en la competició de la Federació Catalana de Gimnàstica’.

Fotografia de Jordi Estruch

Hem tingut als micròfons de Ràdio Desvern a la santjustenca Júlia Barberà, una de les entrenadores d’aquest Club Esportiu que ens ha explicat una mica més el seu projecte.

Actualment el Club Esportiu Jeroni de Moragas és un club de gimnàstica rítmica amb persones amb discapacitat intel·lectual que va néixer a l’Escola Jeroni de Moragas fa més de deu anys. 

El dia 1 de desembre la fundació Onat les va guardonar amb aquest premi que recolza tots els projectes d’esport i inclusió. Barberà assenyala que la seva lluita és aconseguir que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin participar a l’esport amb les mateixes condicions que algú que no en tingui. Amb aquesta lluita van aconseguir el 2018 crear un nou nivell per poder competir a la Federació Catalana ordinària per tal de que aquestes gimnastes puguin competir com qualsevol altre que no té una discapacitat.

El Club està format per quatre entrenadores, totes elles voluntàries: la Sara Suàrez, presidenta del club, i la Júlia Barberà són les dues que estan enguany a peu de canó, però també reben el suport de la Irene i la Sandra.

Barberà explica que el projecte va sorgir d’un treball de recerca de Batxillerat de la Sara i les seves pràctiques a l’Escola Jeroni Moragas. Allà, va decidir crear aquesta extraescolar a partir de la música i la dansa, una llavor que s’ha anat fent gran.

En tot Catalunya només hi ha tres clubs de gimnàstica que segueixin aquest camí d’inclusió. Un és el Club de Lleida que fa gimnàstica artística i que fa poc va aconseguir competir a nivell ordinari. Després hi ha el Club de Rítmica Sitges-Garraf, i l’últim és el Club Esportiu Jeroni Moragas. Aquests tres clubs són els que lluiten constantment per tirar endavant aquest projecte dins el territori català.

Barberà assenyala que aquest guardó simbolitza recollir els fruits treballats des de fa més de deu anys. D’aquesta manera, ara comencen a sentir i a veure que tot aquest treball que s’ha fet al llarg dels anys té un sentit. Premis com aquest els serveixen per reclamar que això és possible i que les noies són dignes i capaces de fer això i molt més. 

Barberà afegeix que costa molt que els clubs d’esports ordinaris obrin una nova secció per a persones amb discapacitat o trobar la manera que hi pugin participar, ja sigui per por o per desconeixença. Això provoca que hi hagi molt poca oferta, i que en el seu cas, de 17 noies que entrenen a Barcelona, només cinc siguin de la pròpia ciutat i les altres hagin de venir d’altres municipis del voltant.

Aquest guardó els permet fer d’altaveu i poder explicar que l’esport inclusiu és una cosa possible, i animar així a altres clubs a seguir els seus passos.

Barberà assenyala que tot i que estan obertes a que s’apuntin nois, la gimnàstica rítmica és un col·lectiu molt femení, i de moment no han aconseguit que això passi. Remarca que entrenen la gimnàstica rítmica com a pretext per fer moltes altres coses. Un dels punts forts i bonics del club, afegeix, és que les noies s’han fet amigues, i que trobar-se un dia per entrenar els fa sentir bé, creant vincles, amb respostes molt positives per part de les noies i de les seves famílies. L’objectiu principal del club diu la Júlia, no és competir, sinó treballar tots els valors i relacions que es poden crear al voltant d’aquest esport.

La tercera edició dels Premis Inclusius de l’Esport Català venien enguany marcats per la mort de Sergi Mingote, l’alpinista que sempre volia somiar gran i que va saber trobar la manera de reconèixer els mèrits i la importància de l’esport inclusiu a Catalunya. De fet, els Premis són un enorme llegat de la seva manera d’entendre el món i una catapulta indubtable per a un teixit associatiu que fins fa ben poc tenia moltes dificultats per fer-se valer davant el conjunt de la societat com una aposta col·lectiva guanyadora.