Resuming podcast

28 de Setembre de 2018 a les 18:10

El ple aprova que el sostre edificable pendent que havia d'anar a la Vall es traslladi a la Carretera Reial

Compartir

Ahir es va celebrar el ple ordinari del mes de setembre. En aquest ple un dels temes més rellevants que es va aprovar va ser el conveni de col·laboració per la transformació urbanística de la carretera Reial al seu pas per Sant Just. Aquest conveni garantirà que no es pugui edificar a la Vall de Collserola ja que el sostre edificable pendent que havia d'anar a la Vall es traslladarà a la Carretera Reial.

L’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va recalcar que aquest era un dels punts més importants dels darrers anys que aconsegueix finalitzar un procés iniciat l’any 2004.

Segons va explicar el regidor de Política territorial, i de Via Pública i Serveis, Joan Basagañas, els metres quadrats de sostre, propietat de la Junta de Compensació de la Vall que s’han de col·locar al municipi, són un total 50.000 mil metres quadrats; 45 mil metres quadrats dedicats a habitatge i 5 mil metres quadrats adreçats a activitat econòmica.

Aquests metres es col·locaran en tres zones diferents del municipi. 6.500 metres quadrats aniran a Torreblanca, concretament a la parcel·la que hi ha entre les actuals obres de Corb i el Consell Comarcal; 21.000 metres quadrats aniran a la Carretera Reial concretament on actualment hi ha les naus industrials de Frigicoll i d’Aceros Vergara i els 23.000 restants a l’Avinguda Baix Llobregat, al polígon del Pont Reixat.

Però a més d’aquests 50 mil metres quadrats propietat de la Junta de Compensació de la Vall, el conveni contempla més metres quadrats per edificar, per tal de fer viable la transformació urbanística, segons va explicar Joan Basagañas.

D’aquesta manera, a la zona de les naus industrials de la Carretera Reial s’acabaran edificant un total de 63.000 metres quadrats, 21.000 de la Junta de Compensació de la Vall i la resta per costejar per exemple la indemnització i trasllat de les naus. D’aquests 63.000 metres quadrats 6.000 es destinaran a activitat econòmica, 39.899 a habitatge lliure, 9.681 a habitatge de protecció oficial i 7.418 es cediran a Promunsa durant 20 anys.

Per últim, a la zona del polígon del Pont Reixat s’edificaran 38.000 metres quadrats, 23.000 de la Junta de Compensació de la Vall i 15.000 de l’Ajuntament. El 75% d’aquests metres quadrats es destinaran a l’activitat econòmica i el 25% restant a habitatges.

Segons va recalcar Basagañas aquest conveni posa fi a un dels problemes més greus del municipi i aconsegueix protegir Collserola. A més, va assegurar que l’Ajuntament amb aquest conveni rebrà aproximadament 200 habitatges de protecció oficial.

Enrique Salvadores, portaveu del PP, es va abstenir en l’aprovació del conveni perquè tot i estar a favor de salvar la Vall creu que no pot votar a favor en un projecte en el que no han pogut participar en res.

Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just, va recalcar que aquest és un dels temes claus del partit des de fa anys i el conveni aconsegueix resoldre de manera definitiva el problema dels metres quadrats pendents per col·locar i alhora generar un creixement equilibrat. Tot i això, Monfort va recalcar que Sant Just està prop del seu límit edificable.

Sergi Seguí, portaveu d’ERC, també es va mostrar satisfet de tancar una etapa llarga i complicada i creu que a partir d’ara s’han de assentar les bases del model que es vol i posar imatge física al planejament.

Laia Flotats, portaveu del PDeCAT, va destacar que una transformació tan important del poble s’hauria d’haver decidit via consulta ciutadana. A més va assegurar que no és el model del municipi construir edificis tan alts i que a més, a part dels habitatges s’han de contemplar equipaments perquè no volen que es repeteixi una situació com la de Mas Lluí, un barri que consideren desconnectat del nucli urbà, amb mala mobilitat i sense equipaments.

El regidor de Política territorial, i de Via Pública i Serveis, Joan Basagañas, va respondre que fer edificis més alts permetrà tenir més espai per equipaments i espais verds.