27 de Maig de 2020 a les 11:01
El RACC ha difós una proposta per tal de millorar la mobilitat de la ciutat de Barcelona, i la seva àrea metropolitana, en el nou escenari post-confinament que s’obre en aquests espais. L’aposta d’aquest òrgan passa per una solució multimodal: que fomenti en igual mesura els desplaçaments a peu, amb bicicleta, amb patinet elèctric, transport públic, privat i compartit. Mesures, de fet, que xoquen amb les propostes que vol aplicar el govern d’Ada Colau, per exemple, que vol reduir en important mesura la presència del cotxe a la ciutat. De fet, el RACC ha demanat a aquest consistori que impulsi solucions consensuades, escoltant als i les diferents agents que intervenen en la mobilitat.
Fotografia: Ajuntament Sant Just
Segons aquest òrgan, abans de la pandèmia més de 900.000 persones entraven i sortien de la ciutat de Barcelona cada dia. De mitjana, un 50% ho feia en transport públic, un 47% en vehicle privat i el 3% restant ho feia a peu o en bicicleta. Una situació que es pot recuperar ben aviat, i que sembla insostenible a nivell mediambiental. Les propostes del RACC per a revertir aquesta situació passarien, en primer terme, per l’increment de llicències de bicicletes i motos compartides; així com accelerar la concessió d’aquestes llicències per a patinets.
En segon terme, també demanen incrementar la freqüència de pas del transport públic, invertint també en aquest, i fomentant la creació dels aparcaments de dissuasió, o Park&Ride, a les estacions de tren de l’àrea metropolitana. Per contra, recomanen que la moto o el cotxe privat només s’utilitzin per a desplaçaments superiors als 10 quilòmetres. I que s’habilitin zones d’aparcament per aquest tipus de transport en espais situats fora de la ciutat; fomentant la mobilitat sostenible per a la que consideren que és la micromobilitat (aquests viatges de menys de 10 quilòmetres).
Curiosament, més enllà d’aspectes que interpel·len directament als agents de transport, el RACC també inclou, en aquest cas, un apartat social a les seves propostes. En aquest sentit, es proposa més flexibilitat horària d’entrada a la feina i a les escoles, de forma que els desplaçaments es reparteixin durant el dia, i no s’acumulin a les hores punta. Alhora que es demana que es mantinguin jornades de teletreball per els treballadors i treballadores, com a mínim un dia a la setmana. Ja que això redueix en un 20% la demanda de viatges.