Els antecedents històrics del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora

Des de fa més de cent anys, el 8 de març commemora la llarga i inacabada lluita de les dones i les reivindicacions feministes per aconseguir els seus drets.

En l'actualitat, durant aquesta jornada, s’organitzen marxes i manifestacions a tot el món per denunciar que encara queda molt camí per recórrer fins a poder obtenir la igualtat. El que es proclama és la necessitat d’un empoderament complet de les dones en el marc de la societat actual.

Els motius que han portat a establir un dia per reivindicar el lloc de la dona a la societat estan clars, però...

Per què es commemora un 8 de març?

Hi ha més d’un antecedent històric que ha conduït l’elecció d’aquest dia fins al dia d'avui, però no està clar quin va ser el determinant.

La historiografia espanyola els vincula a la commemoració de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York. En unes fonts citen el de la companyia Lower East Side de 1857, i en unes altres la de la fàbrica Cotton de 1908. Les obreres de la fàbrica Cotton s’havien declarat en vaga per les condicions de treball insuportables que patien i havien ocupat la fàbrica.

Per mostrar adhesió a la vaga que les treballadores tèxtils van dur a terme a Nova York el 1908, el 1909 una organització de Dones Socialistes va celebrar a EEUU el primer Dia de la Dona.  Encara que només va tenir lloc a Nova York i Chicago, es calcula que unes 15.000 dones van participar en una marxa que va recórrer la ciutat de Nova York. El propietari les va tancar i va calar-hi foc; van morir les 129 treballadores que hi havia dins. 

La historiografia nord-americana, en canvi, relaciona el 8 de març amb una manifestació espontània de les treballadores del sector tèxtil a Nova York, també el 8 de Març de 1857 o de 1908, depenent de les versions. Les treballadores protestarien pels salaris baixos, la jornada laboral de 12 hores i l’augment de càrregues laborals. Moltes obreres van ser detingudes i algunes trepitjades per la multitud. D’altres fonts parlen d’una marxa de costureres de la companyia Lower East Side de Nova York convocada al març de 1857, que reclamaven una jornada laboral de 10 hores.

Historiadores com Ana Isabel Alvárez, Renée Côte, Liliane Kandel o François Picq han declarat que no han trobat proves de l’existència de l’incendi de la fàbrica Cotton ni de la manifestació de treballadores.

En canvi, sí que s’ha trobat constància de la vaga de les obreres de la companyia de bruses Triangle, l’any 1909 a Nova York. En suport de les treballadores de Triangle, el Sindicat Internacional de Treballadors del Vestit va iniciar una vaga que va durar tres mesos, a la qual es fan afegir sufragistes, socialistes i dones de la burgesia. La vaga va finalitzar el febrer de 1910, però sense haver aconseguit les demandes laborals, la qual cosa va resultar tràgica un any després: el 25 de març de 1911, un incendi va destruir gran part de la fàbrica i van morir 146 treballadores. 

Això no obstant, segons la historiadora Mari Jo Buhle, aquest esdeveniment tampoc seria l’origen del Dia Internacional de la Dona, però és important perquè va constituir la primera vaga als Estats Units de dones treballadores per demanar millores en les seves condicions laborals.

El cert és que els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa.

 Les dones del partit socialista nord-americà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins al 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual.

A Europa, Clara Zetkin, líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. 

Més d’un milió de dones hi va participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de març. Va ser finalment el 1975 quan l’ONU va instaurar el dia de manera oficial.