Els parcs metropolitans absorbeixen 132 tones de diòxid de carboni a l'any

La presència d’arbres als parcs metropolitans implica l’absorció anual de 132 tones de carboni, fet que redueix la contaminació atmosfèrica i depura la qualitat de l’aire, i, per tant, millora la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi encarregat per l’AMB que analitza els indicadors socioambientals dels parcs metropolitans a partir de les dades de l’any 2020. Els serveis socioambientals, mesurats amb aquests indicadors, són el conjunt de beneficis que ofereixen els espais verds a la ciutat i a les persones tant en l’àmbit social com ambiental.

Fotografia del Parc de Torreblanca

L’estudi analitza 32 indicadors de 7 aspectes ben diferents: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Els resultats més rellevants, a banda de l’absorció de diòxid de carboni, són: que més d’1,4 milions de persones tenen a 15 minuts caminant un parc metropolità; s'han observat 195 espècies d’ocells als parcs metropolitans i al seu voltant; la presència d’un parc metropolità fa baixar -1,3 ºC la temperatura, hi ha parcs que on baixa més de 3 ºC, i s'han recollits 0,64 kg/m² de residus.

El nombre d’arbres s'ha incrementat un 4% en dos anys, de tal manera que el 2018 n’hi havia 27.848, mentre que el 2020 se’n comptabilitzaven fins 28.913. L’augment de la cobertura arbòria implica un increment de la biodiversitat: el 2018 es van observar 181 espècies d’ocells, mentre que el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a les 195. Aquests indicadors s’han obtingut a partir del Visor de fauna de l’AMB. 

Les dades també són molt positives en relació amb els residus i amb el consum d’aigua i electricitat. En primer lloc, la quantitat de residus recollits ha disminuït un 30% en dos anys: de 0,83 kg/m² el 2018 a 0,64 kg/m² el 2020.  

L’origen d’aquest estudi va néixer el 2018, amb una primera versió de l’anàlisi dels indicadors socioambientals utilitzant de base diversos estudis que s’havien publicat en els anys anteriors, com ara el Sistema d'indicadors ambientals de la xarxa de parcs metropolitans (2014), o la Guia dels valors socials i ambientals dels parcs metropolitans (2016).

Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l’estat dels parcs, ja que ofereixen dades quantitatives que permeten observar l'evolució dels serveis al llarg del temps i, d'aquesta manera, poder definir objectius desitjables i projectar polítiques de gestió integral dels parcs per fer-ne una millora contínua.