Els voluntaris de l’Associació Collserola Verda, preocupats per l’estat del Parc a causa de la pandèmia de la Covid-19

Amb la nova llei de voluntariat i associacionisme de Catalunya, que va situar l’acció voluntària només dins l’àmbit de les entitats privades sense ànim de lucre, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va veure’s obligat a finalitzar el projecte Voluntaris de Collserola. Aquest, era un espai de participació que durant 25 anys va promoure l’intercanvi i la col·laboració entre la ciutadania i els tècnics del Parc.

Davant d’aquest fet i per tal de mantenir el lligam amb el Parc i la tasca que s’havia desenvolupat durant aquests anys, algunes de les persones participants en l’antic projecte van decidir organitzar-se i crear l’Associació Collserola Verda el desembre de 2016, autofinançada amb les quotes dels socis.

El seu president, Pere Aceiton, ens explicava avui a Ràdio Desvern com va introduir-se en el món del voluntariat.

L’Associació porta a terme accions de voluntariat mediambiental en conveni amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquestes tasques són, entre d’altres, la revisió i manteniment de la senyalització dels itineraris; el seguiment d’espècies vegetals prioritàries, repoblacions de zones cremades, i la fauna i l’ús de la zona del pantà de Vallvidrera; el guiatge d’itineraris a peu; o la catalogació de manteniment de fonts i barraques de vinya.

Tot i que Aceiton ha explicat que en els darrers anys havien vist disminuir la quantitat d’escombraries gràcies a l’educació ambiental de la població, actualment degut a la massificació del Parc a causa de la pandèmia de la Covid-19, han vist com aquestes augmentaven.

Les noves restriccions que han entrat en vigor han provocat la suspensió temporal de les tasques de l’Associació.

Un fet que afronten amb preocupació perquè aquestes tasques de neteja van augmentant la seva dificultat amb la pandèmia. Una tasca que duen a terme les 40 persones de l’Associació i els tècnics del Parc, però que Aceiton assenyala, que es necessitaria molta més gent.

Pere Aceiton ha recordat que quan es va la muntanya cal actuar com tot bon excursionista, és a dir, la persona s’ha d’endur tot allò que hagi portat no deixant cap rastre del seu pas.

Per últim, Aceiton també ha remarcat la contaminació lumínica i sonora. Ha fet referència a ciclistes i excursionistes que van al parc de nit amb llanternes i que, sense saber-ho, afecten a l’activitat natural de la fauna del parc.

De la mateixa manera també ha assenyalat que és de falta d’educació ambiental anar al Parc amb la música a tot volum o cridant, ja que com a visitants s’ha de respectar la vida de la fauna que viu al Parc.