31 de Maig de 2024 a les 12:49
Anna Vilanova en l'entrevista a Ràdio Desvern.
Anna Vilanova, portaveu de la CUP de Sant Just Desvern, ha criticat en una entrevista a Ràdio Desvern les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament, destacant la necessitat d'un enfocament diferent que no passi per una construcció massiva. Segons Vilanova, l'Ajuntament utilitza l'habitatge de protecció oficial (HPO) com a excusa per promoure desenvolupaments que afecten negativament la vall de Sant Just, sense considerar alternatives com la gestió d'habitatges actualment buits.
Vilanova ha subratllat que hi ha més de 500 habitatges a Sant Just Desvern que consten com a buits, segons dades de l’IDESCAT del 2021. Ha suggerit que l'ajuntament hauria de fer un cens d'aquests habitatges i aplicar taxes als grans tenidors, en comptes de prioritzar nova construcció. Això ajudaria a mitigar l'elevat cost mitjà del lloguer al poble, que ronda els 1300 euros, i oferiria solucions d'habitatge més assequibles sense necessitat de noves construccions.
En la mateixa línia, ha criticat la falta d'una llei d'habitatge efectiva que reguli els preus i limiti l'especulació, apuntant a les mancances de la nova llei de preus de lloguers que va entrar en vigor el març. Vilanova ha proposat que es necessita una política molt més estricta, inclòs un enfocament més agressiu cap a l'expropiació d'habitatges buits de grans tenidors.
Pel que fa a la urbanització, la portaveu de la CUP ha reiterat el seu suport a la construcció zero, especialment en el projecte d'urbanització de la Bonaigua, on l'Ajuntament podria repensar l'ús del sòl per evitar el desenvolupament en aquesta zona natural. Ha expressat preocupació per la falta de transparència i participació ciutadana en la presa de decisions urbanístiques.
En altres temes, en l'últim Ple Municipal d'abril, la CUP de Sant Just va presentar una moció per fomentar la participació ciutadana en els plens municipals, la qual va ser rebutjada. La moció proposava actualitzar el ROM (Reglament Orgànic Municipal) i el reglament de participació ciutadana per permetre que les entitats i veïns del municipi poguessin presentar mocions directament als plens, on serien directament debatudes. Actualment, la participació ciutadana es limita als precs i preguntes, subjectes al criteri de l'alcalde, i sense estar formalment inclosos en la sessió del ple.
La CUP destaca exemples d'altres municipis catalans com Terrassa, on aquesta pràctica ja s'implementa amb èxit, per fomentar una participació més activa i directa dels ciutadans en la gestió municipal. Malgrat la negativa de l'equip de govern, que, segons Vilanova, argumenta que els consells municipals i les eleccions cada quatre anys són suficients, la CUP insisteix en la necessitat d'aprofundir en la democràcia participativa i de revisar els processos de participació ciutadana que, segons ells, han estat insuficients i han deixat els projectes participatius "mig coixos".
Podeu escoltar l’entrevista completa al següent pòdcast: