La CUP Sant Just reclama participació ciutadana per elaborar les bases que estableixen el públic destinatari dels habitatges de protecció oficial del municipi

Des de la CUP exposen que el govern ha arribat amb els deures fets massa tard, ja que des del mateix moment en que es va començar a parlar dels plans urbanístics d’expansió de Sant Just, el tema de l’habitatge públic creuen que no es va prioritzar.

Per altra banda han volgut recalcar una qüestió política ja que la legalitat vigent sovint s’agafa com un dogma, però que creuen que obeeix uns interessos de classe. És per això que posen sobre la taula que hi ha més de 600 habitatges de grans tenidors, és a dir persones que tenen més de deu habitatges i que l’utilitzen com una mercaderia per fer negoci, un fet que fa pujar els preus. Tot això ho ha volgut destacar el portaveu de la CUP Sant Just, Aleix Abadia, a l'entrevista amb Ràdio Desvern. 

Abadia explicava que des de la CUP proposen expropiar aquests habitatges per poder-ne tenir el control públic dels preus i així millorar-los. Creuen que això no s’ha dut a terme per interessos polítics. També proposen fer un cens d’habitatge buit per saber quina quantitat tenim a Sant Just i poder grabar-los amb l’IBI per dificultar l’activitat especultiva. També proposen rehabilitar locals comercials perquè siguin habitatges. 

El portaveu expressava que es troben constantment amb un no a tot. Això, ha explicat que els confirma que dins els mitjans que ha tingut l’Ajuntament no hi ha hagut la voluntat política per poder aplicar el màxim habitatge públic que es podria haver fet, i alhora també veuen una limitació de les institucions que defensen uns interessos que no són els de la majoria. 

Abadia també ha repassat les bases de l’última remesa de pisos de protecció oficial de l’IMPSOL a Mas Lluí. Des de la CUP creuen que el primordial en aquest tipus de bases és que hi pugui accedir la classe treballadora. Seguint aquesta línia, demanen que la base econòmica per poder-hi accedir sigui la mínima possible ajustada al salari mínim. El portaveu exposava que hi ha moltes persones que tot i tenir una feina, no poden arribar a algunes de les bases d’aquest tipus d’habitatge públic i han de marxar del poble. 

També ha posat de relleu l’emancipació de la joventut de Sant Just Desvern, que es veu obligada actualment a marxar del poble i exposava com un dret i una prioritat d’aquestes bases poder mantenir aquesta generació al poble on s’han criat i gan viscut.

També ha manifestat el tipus d’unitat familiar que contemplen les bases quan es parla de joventut, que no tenen en compte el compartir pis entre amistats. Ha afegit que des d’aquest punt de vista, des de la CUP defensen que hi hagi una participació de la ciutadania de Sant Just ja que es pot fer així el procés més democràtic i recollir d’una manera més adequada més informació sobre quines són les necessitats de la gent.