‘La filla d’elles’, la història d’una adolescent santjustenca, destaca al Festival de Sitges
El curt, nascut a la UAB, ja ha passat per festivals internacionals
El curtmetratge, dirigit per Iona Quesada i dues companyes de la UAB, retrata l’adolescència des d’una mirada íntima i ja ha passat per festivals internacionals com l’IDFA d’Amsterdam.
.jpeg?tr=w-1200,q-85,f-auto)
L’equip del curtmetratge ‘La filla d’elles’, format per la santjustenca Iona Quesada, la Malena i la Noa, ha visitat Ràdio Desvern per parlar sobre l’èxit del seu projecte, seleccionat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. La peça, nascuda com a treball final del màster de documental creatiu de la UAB, ja havia passat pel festival IDFA d’Amsterdam i s’ha consolidat com una proposta que retrata l’adolescència des d’una mirada íntima i en primera persona.
El curt parteix dels diaris personals d’una adolescent i reflexiona sobre la identitat, les crisis i les relacions familiars. Les seves creadores expliquen que volien donar veu a l’adolescència des del propi punt de vista dels joves, fugint de la mirada adulta que sovint domina el relat. El film mostra, amb sensibilitat i realisme, experiències quotidianes com la descoberta del propi cos, les amistats o la gestió de la ràbia i la incertesa.
Durant el darrer any, el projecte s’ha exhibit en diversos festivals internacionals com Filmets (Badalona), el DocsBarcelona o el Cerdanya Film Fest, i pròximament viatjarà a Alemanya. Les directores destaquen la satisfacció de veure com el públic s’identifica amb la història, independentment de l’edat o el context, i com el curtmetratge connecta tant amb adolescents com amb pares i mares.
L’equip reivindica el cinema documental com a eina de transformació i reflexió i denuncia que continua sent un gènere poc valorat dins la indústria, dominada per la ficció. Tot i això, defensen el paper del documental per explicar històries reals i pròximes, sovint més reveladores que les ficcions comercials.
Per a les seves creadores, el valor més gran del projecte és l’amistat i la col·lectivitat que l’han fet possible. Asseguren que el treball compartit ha estat coherent amb el missatge de la pel·lícula i que, més enllà dels reconeixements, el que més les enriqueix és veure com la seva obra desperta empatia i reflexió en cada nova projecció.
Podeu escoltar l’entrevista completa al següent pòdcast:





