La santjustenca Carme Malaret, una de les 40 finalistes dels Premis Escultura 2021 de la Fundació Vila Casas

L’artista santjustenca Carme Malaret, és una de les 40 finalistes dels Premis Escultura 2021 de la Fundació Vila Casas.

La Fundació Vila Casas és una institució fundada l’any 1998 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas. És una entitat privada sense ànim de lucre que des del seu naixement, l’any 1998,  es va proposar com a objectiu la promoció dels creadors contemporanis i la difusió de la seva obra.

Fotografia del Museu Can Mario

Amb aquest criteri actualment es convoquen els premis de Pintura, Fotografi­a i Escultura contemporànies. Aquests premis són rotatius i es convoquen cada any per disciplina i per museu on aquesta està ubicada.

Enguany és el torn de l’escultura i el jurat estarà format per l’Ana Mas, Àlex Susanna, Antoni Vila Casas, Antonio Sagnier, Bernat Puigdollers, Cèlia del Diego i Glòria Bosch.

El proper 5 de juny, s’inaugurarà al Museu Can Mario de Palafrugell l’exposició amb totes les obres finalistes d’aquesta edició, i a les 21h, s’anunciarà l’obra guanyadora.

Hem tingut a Carme Malaret al magazine de tardes La Plaça Mireia, on ens ha donat certs detalls i “pistes” sobre les seves motivacions i inspiracions a l’hora de crear l’obra que hi presentarà. El motiu de la seva inscripció, segons ens diu ella mateixa, va ser l’atzar, que la va conduir a participar en el concurs dirigit per aquesta institució.

L’obra, o si més no el concepte d’aquesta, ja existia. Malaret ens explica que ja hi estava treballant quan va aparèixer la idea de presentar-la, i va resultar perfecte, ja que complia els criteris necessaris per a la inscripció en aquest concurs. Els criteris d'aquesta inscripció eren molt senzills, demanaven dues fotografies de l'obra, explicar una mica què pretenies amb aquesta obra, que s'adaptés a les seves demandes, i que fos inèdita. Així al mes de febrer, ja va realitzar la inscripció.

Afortunadament va trobar-se en la situació perfecta per a acabar una obra en la qual ja feia molt de temps que hi treballava. Ens ha donat més detalls sobre quan va néixer la idea, i a on la va sorprendre el fenomen estètic que la va inspirar. És una visió que parla de paisatges i de camins, i de racons, sovint oblidats, que hi trobem molt a prop. És una obra que va començar l'estiu del 2019, en una excursió que va fer per visitar un amic a Agramunt. Allà va tenir un flash visual que la va inspirar, tenint al centre la idea del marge. 

L'obra porta per nom "Anotacions al marge".  Parteix de les zones de frontera, de les zones oblidades, i transporta l'obra a una situació urbana. Tot i això, com no podia ser d’una altra manera, aquest no és l’únic origen de l’obra. Ens parla també, de com la seva realitat quotidiana hi ha jugat un paper important. Malaret explicava que com no té telèfon mòbil, té el privilegi de poder badar. 

En aquest privilegi que és poder badar, Malaret ha trobat visions, angles i punts de vista que no podria haver observat si es trobés immersa en la tecnologia com molts de nosaltres tenim per costum. Gràcies a aquesta consciència interactiva amb l’espai on habita, negant-se a consumir distraccions de llauna, ha pogut trobar una dimensió artística en llocs tan comuns i coneguts per tots com el contorn urbà d’Hospitalet. La va fascinar les formes i els volums d'aquests terrats i part alta dels edificis d'aquesta zona, amb un ús imprescindible per a fer que la gent habiti les parts inferiors, que la va llençar a la feina de desenvolupar aquestes “Anotacions al marge”.

Ha assenyalat que la seva obra treballa molt amb dues variables. Per una banda el suport, que normalment per ella és el propi terra, i per l'altra la instal·lació. Ha explicat així que no és una obra tancada amb unes mesures sinó que depèn del lloc es va adaptant. Els criteris que li demanaven en aquest concurs era que no fés més de metre i mig per metre i mig, uns límits que Malaret va agafar com a referent. Ha assenyalat també, que d'altura no fa més de dotze o quinze centímetres. 

Es pot així obtenir certa perspectiva d’una obra que, a causa dels criteris del concurs, encara resulta desconeguda, però que es podrà veure finalment a Can Mario. Allà es podrà observar, com els diversos conceptes esmentats, s’entrellacen en el resultat final amb la visió particular de Carme Malaret en “Apunts al marge”. El veredicte del concurs, realitzat a Palafrugell, en el museu ceràmic Can Mario, el coneixerem el dia 5 de juny a les 21 hores. Si us trobeu intrigats per la seva obra, el resultat del concurs i els detalls sobre aquest, en podeu trobar gran quantitat d’informació a la pàgina web de fundaciovilacasas.com.