La violència masclista en dones migrants, en parlem amb la Mònica Parra

En motiu del Dia Internacional contra la violència masclista, hem volgut parlar amb la Mònica Parra sobre la violència masclista des del punt de vista de la dona migrant.

La santjustenca és autora del llibre Migrar i resistir, on narra la seva pròpia experiència dins de diferents camps de refugiats.

Fotografia de Mònica Parra

Parra exposa que el viatge de la persona migrant ja és molt dur per si mateix, però que aquesta duresa s’incrementa de manera expotencial pel simple fet de ser dona. La dona migrant, no només fuig d’una situació de violència del seu país, obligada a abandonar-ho tot, sinó que s’enfronta a una violència constant que pateix pel seu gènere al llarg d’aquest trajecte.

Són dones que fugen de molts tipus de violències, que passen per aquests centres de detenció i són susceptibles de patir violacions, esclavismes o matrimonis forçats. També exposava casos on les dones no arriben al seu destí perquè són venudes en aquest camí, o que arriben embarassades dels seus violadors. 

La Mònica Parra explicava el cas de les dones que es veuen obligades a fugir dels seus països a través del continent asiàtic. Aquestes dones fugen passant per Turquia, un país on Parra explica que pateixen un abús per l’absència de papers i recursos. Això pot provocar que tot tipus de maltractes que puguin patir, tan en l’àmbit laboral com en matrimonis o relacions forçades, no siguin denunciables, caient en una situació de vulnerabilitat constant d’on és pràcticament impossible sortir. 

Moltes d’aquestes dones que volen fugir del seu país, no poden arribar als països desitjats com a objectiu, sent víctimes de trates i màfies, que les venen en contra de la seva voluntat. 

Fotografia de Mònica Parra

Parra exposava que aquest estiu van visitar les Canàries on van tractar amb una organització que treballa amb aquestes dones que han patit trata. Són grups organitzats que s’aprofiten de la situació de vulnerabilitat d’aquestes dones que desitgen arribar a Europa. Un cop al continent però, aquestes dones estan tancades i les fan circular per tota Europa de manera itinerant. La prostitució és organitzada i gestionada per europeus, que s’aprofiten de la situació de les dones migrants pel seu propi benefici econòmic.

Malauradament, aquestes violències constants que pateixen al llarg de tot el trajecte no acaben tampoc per les dones que aconsegueixen arribar als seus destins. Parra exposa que encara que tinguin l’aparent sort de que trobin un centre que no estigui col·lapsat que les pugui atendre, un fet cada cop més anecdòtic, ja que Parra denuncia com hi ha una gran mancança de recursos destinats a aquestes persones migrades, això no suposa haver arribat a un port segur.

Fotografia de Mònica Parra

A Espanya mateix, hi ha dones que es veuen obligades a compartir espais amb homes sense cap tipus d’intimitat. La Mònica també afegeix que segons el seu punt de vista, totes les educadores d’aquests centres que atenen dones migrades també haurien de ser dones, una cosa que no passa sempre al nostre país.

Podeu recuperar el podcast de l’entrevista completa dins el magazine matinal La Justa, on la Mònica també ha exposat casos personals de dones que va conèixer al llarg del seu voluntariat en diferents camps de refugiats: