L’escriptora santjustenca Carme Bassolas ha publicat recentment ‘Quién sabe nada de nadie'

‘Quién sabe nada de nadie’ és una recopilació de textos escrits ens els últims anys que recullen narracions de diferents característiques amb un fil argumental que les relaciona.

Hem tingut als micròfons de Ràdio Desvern a Bassolas, que ha expressat que el fil argumental que les relaciona és la limitació que té la comunicació entre les persones, ja siguin properes o llunyanes. En tot cas, ha volgut afegir, el que desconeixem els uns dels altres és important i rellevant, ja que l’ésser humà sempre té coses pròpies que no s’acaben de manifestar.

Carme Bassolas a l'estudi de Ràdio Desvern

Es tracta així, d’un conjunt de disset narracions sobre el tren i els seus viatgers, l’ús inquietant de la tecnologia o el canvi climàtic que s’entremesclen amb històries existencials que permeten veure la vida desde diversos angles i als seus protagonistes com un conjunt polièdric d’éssers humans que es debaten entre la realitat i el sentiment.

Les tres primeres narraciones estan creades en clau d’ironia, com a exageració de la vida mateixa. 

El llibre planteja preguntes com, fins quin punt sabem qui són els que ens rodegen, què pensen o què senten? Què s’amaga sota les aparences? O, és la vida més complicada del que sembla a simple vista? I, és possible saber alguna cosa més profunda de cada un de nosaltres?

Bassolas s’ha dedicat a ser professora de literatura, però ha escrit tota la seva vida. Així, sempre ha realitzat textos i escrits a nivell escolar, pedagògics, o recopilacions d’autors dels anys 20 entre d’altres. A la vegada que realitzava tot això, anava escrivint petites narracions en castellà, que ara s’ha decidit a ajuntar i publicar.

La temàtica doncs és molt variada, un fet que Bassolas assenyalava que pot animar a moltes persones a gaudir de les històries. Així, hi ha texts escrits fa anys i reelaborats recentment, mentre que d’altres estan creats últimament amb temes més propers. Aclaria així que no es tracta d’un llibre fruit de la pandèmia, però que li ha servit per poder-los polir i recollir.

Bassolas veu la publicació de ‘Quién sabe nada de nadie’ com un regal per aquells i aquelles que es decideixin a llegir-la. Afirmava així que si els aporta reflexió, gaudi i plaer, ja haurà aconseguit l’èxit.