'Llegaron de noche' d'Imanol Uribe inaugura avui el Festival de Cinema Llatinoamericà organitzat per CineBaix

Una edició molt heterogènia per la pluralitat de gèneres i històries que s’hi podran trobar: des d’un documental sobre la invasió americana de Panamà per capturar el general governant acusat de narcotràfic, fins a una distòpia, passant per un thriller o la preciosa filmació dels Andes com a repàs de la història xilena.

Del 24 al 28 de març es tindrà l’oportunitat de veure algunes de les pel·lícules llatinoamericanes més emblemàtiques dels últims anys que ja han tingut reconeixement en grans festivals. També podrem gaudir de noves estrenes, com la de Llegaron de noche, d’Imanol Uribe, un dels directors més consolidats del panorama cinematogràfic amb pel·lícules dures i crítiques que acaba de participar a la Secció Oficial del Festival de Màlaga.

Fotograma de Llegaron de noche

Aquesta pel·lícula és la que inaugura avui el Festival, una mena de thriller sobre la matança esdevinguda a la Universitat Catòlica d’El Salvador el 1989. Enmig de la guerra civil que vivia el país, un grup d’homes va entrar a les instal·lacions de la Universitat Catòlica i va assassinar vuit persones: sis jesuïtes espanyols i dues dones. La pel·lícula és una història de personatges, de la seva lluita per la veritat i la justícia en un país en guerra. La protagonista principal és la Lucía (Juana Acosta), una empleada de la neteja que va presenciar la matança sense que se n’adonessin els assassins; una dona valenta entestada a fer prevaldre la veritat; una testimoni que contradiu la versió oficial del Govern, el qual va culpar del crim els guerrillers de l’FMNL.  

Aquesta pel·lícula es podrà veure avui a les 19’30h, i també el proper dilluns 28 a les 17h. Podeu comprar les entrades directament a taquilla o a través de la pàgina web cinebaixtaquilla81.com. 

Un altra pel·lícula basada en fets reals és El año de la furia, de Rafael Russo, situada en el Montevideo de 1972. El llargmetratge va participar a la Seminci del 2020 i va tenir molt bones crítiques.

Amèrica Llatina té una especial sensibilitat per fer pel·lícules socials de crítica mordaç, posant sobre la taula temes com les exagerades diferències econòmiques o les desigualtats de gènere. Dins el Festival trobem Mano de obra, de David Zonana, pel·lícula premiada a Sant Sebastià el 2019  pel paper de l’actor principal, i que a Espanya no s’ha arribat a estrenar comercialment; és la història d'un obrer que perd el seu germà en un accident laboral i veu rebutjada qualsevol legítima indemnització. 

També hi trobem Planta permanente, d’Ezequiel Radusky, per la qual les actrius també han rebut importants premis; en clau de comèdia negra, narra la història de dues amigues que treballen netejant un edifici ministerial i, en secret, regenten un menjador clandestí a l’edifici; un retrat impiadós sobre les relacions laborals en aquests temps.

El Festival també acull dos llargmetratges que sorprenen per la seva temàtica i, sobretot, pel el seu to. Un és el brasiler Bacurau, dels directors Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles, premiat a festivals com Canes i Sitges, entre d’altres; el film presenta una distòpia irònica que apunta contra el Brasil de Bolsonaro, en què el poble de Bacurau va desapareixent del mapa després de la mort de la seva matriarca. 

Fotograma de Bacurau

L’altre és El Rezador, de Tito Jara, un dels directors llatins més populars, que aquesta vegada ens porta un thriller en què un estafador i uns pares utilitzen el “do” de la filla a qui, diuen, se li apareix la Mare de Déu.

Totalment contraposada a les anteriors pel·lícules trobem Ámame (Errante corazón), de Leonardo Brzezicki, que acaba de participar al Festival de Màlaga i que segueix la vida del Santiago, un home trencat emocionalment; és la història de l'emancipació d'una filla del seu pare i, alhora, la d'un home que, desesperadament, només busca estimar i ser estimat.

Invasión, d’Abder Benaim, premi del públic al Festival de Màlaga 2015 , aprofundeix en els fets esdevinguts el 1989 a Panamà, quan l’exèrcit americà va envair el país per capturar el general Manuel Antonio Noriega, acusat de narcotràfic. Així com aquest documental es construeix a base de la memòria col·lectiva, La cordillera de los sueños, de Patricio Guzmán, és un assaig cinematogràfic i una introspecció sobre “la immensa columna vertebral que revela la història passada i recent de Xile”, en paraules del mateix director,  i que va guanyar un Goya i també fou premiat a Canes.

Fotograma d'Un cielo tan turbio

Si aquests dos documentals ja tenen imatges espectaculars, pocs llargmetratges estan a l’altura de la bellesa d’Un cielo tan turbio, d’Álvaro Fernández-Pulpeiro, un viatge a través de diversos paisatges fronterers de Veneçuela on es concentren militars, migrants i contrabandistes.

En resum, molt per triar, molt per veure en aquesta nova edició del Festival de cinema llatinoamericà. Podeu consultar la programació completa del Festival a la pàgina web del Cinebaix.