“Nicaragua té tres opcions: diàleg, estancament o revolta”, segons Xavier Ruiz

Ahir al vespre, a les Escoles, va tenir lloc una xerrada de Xavier Ruiz; cap d’àrea d’Amèrica Llatina del Fons Català de Cooperació i exregidor de Solidaritat de Sant Just. El seu és un testimoni dels canvis que s’estan produint a Nicaragua, després de viure a la seva capital –Managua–, durant 15 anys. El títol de la conferència, que va incloure un petit col•loqui posterior, era tota una declaració d’intencions: ‘Crònica d’un desengany’.

Segons Xavier Ruiz, “Nicaragua té tres opcions: diàleg, estancament o revolta”. Després dels fets d’abril del 2018, quan el poble es va alçar en barricades als carrers per enderrocar el règim d’Ortega, s’ha arribat a un punt de no retorn. I tot i que el govern –encara anomenat sandinista– ha aconseguit apaivagar la revolta amb campanyes publicitàries i de dissuasió, sembla que s’ha creat la consciència generalitzada de que el canvi és possible. Un canvi, per altra banda, que no se sap si inclourà només l’enderrocament del propi Ortega o si serà de les estructures degradades de l’Estat. Una situació que implica a molts agents: tan dins del país com a fora. EEUU ja ha començat a imposar sancions, i la Xina i Rússia conserven la voluntat de control sobre el país. Des del règim s’ha contestat a tot plegat amb més mesures de repressió.

Òbviament això ha tocat de ben a prop el camp d’acció de Xavier Ruiz, ja que les ONG de la zona són un dels agents més castigats pel govern de Daniel Ortega. Moltes han perdut la seva personalitat jurídica, i d’altres han estat citades a declarar davant les autoritats del país. El propi Xavi explicava que es va embargar la seu del Fons Català de Cooperació, i que només amb una ordre presidencial –aconseguida a partir de contactes– van poder recuperar el material que encara conservaven en aquell espai. A part, se’ls ha reduït de forma dràstica el marge de maniobra. Aquest tipus d’accions s’han traduït en organitzacions treballant en un perfil molt més baix; no apareixent mai a fotos amb el govern o representants d’aquest, per exemple. Actuen amb molta prudència i, en la mesura del possible, sense obrir nous fronts. Tanmateix, l’opció B –la de sortir del país– no es descarta des de les organitzacions no governamentals.