Mor el poeta santjustenc Joan Margarit

El poeta santjustenc Joan Margarit ha mort aquesta tarda a l’edat de 82 anys. Margarit va ser un poeta en català i castellà, que escrivia simultàniament –que no traduïa: aquesta quëstió està tractada a fons en la seva obra Poètica– tota la seva obra en ambdues llengües. Nascut a Sanaüja (Segarra, Catalunya) el 1938. Passa la seva infància, adolescència y primera joventut a Barcelona, Rubí, Figueres, Girona i Tenerife. A part de ser poeta, va ser arquitecte de professió, i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Va ser un dels poetes en llengua catalana més llegits, amb una trentena de llibres publicats des de finals de la dècada de 1970.

Els seus inicis literaris dins el marc de la poesia, es troben dins d’obres escrites en castellà com Cantos para la coral de un hombre solo (1963) o Doméstico nací (1965). No serà fins al 1981 amb la publicació de L’Ombra de l’altre mar i Vell Malentès (amb el Premi de la Crítica) que no comença a publicar la seva obra en català.

Amb la seva obra Cants d’Hekatonim de Tifundis va obtenir, l’any 1982, el Premi Miquel de Palol. De la mateixa època són les obres Raquel o La Fosca melangia de Robinson Crusoe i L’illa del tresor, amb la que va obtenir la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, el 1985. Aquell mateix any, aconsegueix també el Premi Carles Riba amb l’obra Mar d’hivern i amb La dona del navegant, el Premi Serra d’Or del 1982. El 2004 publica la primera selecció poètica essencial amb el recull Els primers freds. Poesia 1975-1995, realitzada pel propi autor. El 2002 publica Joana, una reflexió de Margarit a partir de la mort de la seva filla. El poemari, publicat alhora en català i bilingüe, és una elegia amorosa realista i meditativa.

En l’àmbit de la literatura catalana li van ser concedits, entre molts altres, el Premi Carles Riba de 1985 i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya el 2008. El 2015 li va ser concedit el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, com a reconeixement de la seva trajectòria i a la difusió que ha tingut la seva obra. El 2008 va rebre el Premio Nacional de Poesía.

També va rebre reconeixements de l’altra banda de l’Atlàntic, amb el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino de Mèxic a la seva obra completa, un premi compartit amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco, i el 2017 amb el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda de Xile.
Va celebrar el 2018 el seu 80è aniversari amb una nova edició de l’antologia Tots els poemes (1975-2015), una autobiografia poètica que reuneix desde Restos de aquel naugrafio fins a Amar es dónde.

El 2019 el jurat del 28è Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana va concedir-li el guardó, definint el poeta com “el gran artífex de la poesia com a instrument moral”. Així doncs, l’obra poètica de Joan Margarit ocupa un lloc eminent en el panorama de la poesia catalana contemporània. La major part de la seva obra ha estat traduïda al castellà per ell mateix, i també té obra traduïda a l’alemany, l’euskera, l’hebreu, l’anglès, el portuguès i el rus. 

Joan Margarit va ser recentment guardonat amb el Premi de Literatura en Llengua Castellana “Miguel de Cervantes” corresponent al 2019. Un premi que va rebre a mans dels reis d’Espanya aquest mes de desembre del 2020 després de veure’s suspès l’acte que havia de tenir lloc el 23 d’abril. Va ser l’última compareixença del poeta en públic.  Deixa el llibre inèdit Animals de bosc, un llibre al que es referia en una entrevista a l'Ara explicant que l'animal de bosc "ho som tots nosaltres, la nostra espècie. No renuncio al meu origen. Els humans som una espècie amb unes característiques que fan que l’animal que portem a dins acabi sorgint. Sabem moltes menys coses de les que creiem. L’única qüestió que ha avançat de veritat ha estat la ciència. Des de la Ilíada fins ara, la ciència ha agafat un camí imparable."

L’Ajuntament ha decretat tres dies de dol, des de demà dimecres i fins divendres, en els quals les banderes de la Casa de la Vila onejaran a mig pal. Durant aquests tres dies, la Biblioteca Joan Margarit romandrà oberta de 10 a 13.30 h i de 16 a 20 h i disposarà d’un espai de record en què tothom qui ho desitgi podrà expressar el seu condol en un llibre que s’exposarà a l’espai dedicat al poeta.

Descansi en pau.

El recordem amb un poema que va dedicar al nostre poble en la celebració del seu mil·lenari el 1987, dins el poemari Cantata de Sant Just:

Què deu ésser Sant Just? Una nostàlgia...

de nosaltres mateixos? Una vaga

imatge antiga del què fou la pàtria?

Una tarda perduda entre altres tardes?

Un cel d'hivern, una alba necessària?

Qui és Sant Just? Algú d'entre nosaltres?

Els qui només recorden vagament

una cambra a una casa hospitalària?

Els qui hi són per amor, els qui han el vici

dels lliris a una eixida?

Els qui hi dormen per sempre i, de l'oblit,

no acaben d'amidar-ne la fondària?

Joan Margarit, 1987