60 i més: efemèrides, Candelera i Pete Seeger

en canvi, expressant un horitzó de renovació en la línia de la simplicitat, de la pobresa, de la proximitat de les persones, aquestes paraules seves claus que fan servir tant la misericòrdia... parlar, posar per damunt de tot el missatge d'un Déu amorós, un de dos, que vol el bé i la felicitat dels homes. El sentit aquest de pobresa, avui una Església, com desitja una Església pobra entre els pobres. La seva també claredat davant de drames socials, com tot el tema de la immigració, van a l'empedusa, no?, per tocar les consciències de la societat benestant sobre aquest drama dels continents sencers desvalguts. Representa unes direccions, més que vindran, de reforma personal, de centrament més en l'Evangeli. Hi ha moltes direccions. que tot just ha començat a marcar i que, espero, aniran consolidant-se. I clar, tampoc no es tracta que sigui un papa espectacle, com cap no ho ha de ser-ho. Un podria ser espectacle... Jo crec que cada papa d'aquests anys... amb les seves llums i ombres, han fet una gran aportació a l'església, però ara no, això s'hauria de tractar més extensament. Però ara amb el papa Francesc un perill potser que hi ha és de quedar-se mirant-lo, de dir, oi, goita que és original, goita que és simpàtic, però el que cal és que també hi hagi una implicació personal, és a dir, i nosaltres què? cada moviment, cada cristià ha de dir a mi aquestes crides de l'esprit com m'afecten i com m'impliquen perquè seria superficial veure-ho només com alguna cosa que fa ell allà a Roma aviam com arregla això, aviam com posa rotllo els cardenals o no sé què això seria molt trivial i en canvi crec que la seva crida va més a fons Molt bé, Josep Maria. T'ho agraïm molt aquesta presència a Ràdio d'Esvern. No sé si t'han deixat alguna cosa interessant del concili o en aquest aspecte de l'Església el més important ha estat tractat. Segur que és impossible amb una brevíssima conversa que seria pretensiós dir que queden moltíssimes coses. Més dir-ne una, potser, molt breument. I és que hem parlat molt de l'Església i és veritat, i així hem començat, el concili va tractar de la reforma de l'Església, però... El concili va tractar, sobretot, de l'anunci del missatge de l'Evangeli i de la presència de Déu en el nostre món. Alguns dels grans autors que han analitzat el concili diuen que no ens equivoquem, és un concili eclesial, eclesiològic, però és un concili teològic, és un concili que parla de Déu i que vol fer present l'amor de Déu i el missatge cap als homes d'avui. Aquest també és un punt molt important. Que no ens quedéssim amb els aspectes funcionals de reforma, que són importants, però el nucli-nucli és què ens està dient i volent oferir avui Déu al món d'avui. I això el Consell ho va voler tratar. Molt bé. Moltes gràcies, consells de Maria, per aquesta votació i aquesta presència a les dones i quedarem emplaçats en reus de la parròquia, en un altre espai de 50 anys del Consell de Batre II, la repetició del dissabte que ve i també dintre de quatre setmanes. Gràcies i adiós-siau. Gràcies a tu i a vosaltres. Salutacions. A Sant Just i desgarris. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert o cinema. Seixanta i més. El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara B, un programa per a arceòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. La diuda és fern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Música Seixanta i més... Avui tots sabem, és obvi, que el gener és el primer mes de l'any i té 31 dies. Però no sempre ha estat així. Originariamente era el mes que anava en onzena posició i de dies només en tenia 29. Gener no existia el primitiu calendari romà i va ser afegit junt al febrer en temps del rei Numa Pompili, al segle VIII abans de Crist. El seu nom ve del llatí i a Onuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades. I per això el mes de gener és l'entrada de l'any nou. El símbol del gener són les pedres de la grana i les plantes de flors vermelles. I també les panses, que, com diu la dita, panses, nous i figues, són sempre bones amigues. Molt bones. El calendari pel qual ens regim a Occident va ser establert pel papa Gregori XIII l'any 1582, a instàncies d'un equip d'astrònoms dirigits per Giraldi i en el que va tenir un paper molt destacat l'estudiós jesuit alemany Christopher Clavius, brillant científic d'aquella època. Gràcies, doncs, aquests senyors, podem afirmar que avui és el dia 29 de gener, 29 dia de l'any del calendari gregorià i que ens queden 336 dies per finalitzar l'any. Ah, quants dies? I passen 3 minuts de les 8 del vespre. Molt bé. Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir-hi la vostra trucant aquí, al programa 60 i més. Tan senzill com marcar el 93 372... 36, 61, des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. Amb moltes ganes, com sempre, de compartir aquesta hora amb vosaltres, en companyia de la formidable veu de Joan Algarra. Formidable, que és assagerat. No, no, no, que sona molt bé, molt clara i molt ben timbrada. I el saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I no oblidem els creatius pioners d'aquest programa, Lluís Domènech, Càndida Nevado i Antoni Jordà, que sempre que poden ens envien suggeriments i consells per millorar el que calgui. I ara és el moment de felicitar a tots i a totes els qui celebreu el vostre sant aniversari, avui festivitat de Sant Pere Nolas, fundador de l'Orde de la Mercè. De Mari Jous, Santa Martina. Divendres, Sant Joan Bosco. I dissabte, que sortim en segona audició, Santa Carola. I recordem que aquest cap de setmana és la fira de la Candelera a Molins de Rei. Després, a l'Espai de Cultura... Parlarem moltíssim. Largo i tendido. Perquè a més hi hem anat molts anys i és un goig de veure. Oh, no, no, i a casa hem comprat arbres i plantes i flors. O sigui que, mentrestant, esperem la Candelera, posem una mica de música. Bona nit. És deliciosa aquesta cançó de cuna, cançó de bressol, de l'òpera Ports i enves, de Gerswing. Precisament el dissabte passat a TV3 van fer en segona audició una referència a aquesta òpera amb el Ramon Janer i va ser extraordinària. Sí, és certa, a l'Òpera en texans. Sí, sí, sí. Bé, continuem. Ara, esdeveniments que van tenir lloc un dia 29 de gener. Tal dia com avui, de l'any 1595, el públic aplaudia per primera vegada la posada en escena de la tragèdia Romeu i Julieta, de William Shakespeare. La història dels dos joves enamorats que, desgrat de l'oposició de les seves famílies, rivals entre ells, decideixen caçar-se clandestinament, que va commoure milers i milers d'espectadors. A més, l'obra estava inspirada en un fet real. I el tema ha estat tractat per diferents autors i en diferents èpoques. Orfeo Negro o West Side Story són obres actuals d'amors impossibles. O sigui que al llarg de la història, Capuletos i Montescos, hi ha hagut molts i similars, no? Sí, sí, em sembla que això mateix, que la història se repite. També era el tema de la pel·lícula aquella tan famosa de Rovira Veleta, que va representar la bailaora La Carmen Amaya. Sí, sí, sí. I també era un 29 de gener, però de l'any 1676, en què Fyodor III era coronat tsar de Rússia. Fill d'Alexis I i de Maria Miloslavska va destacar en el coneixement científic gràcies al seu preceptor Simeó de Polovskii. I ara anem de casament, perquè va ser molt sonat l'enllaç matrimonial de Charles Darwin amb la seva cosina Emma Bedwood, que va tenir lloc un 29 de gener de l'any 1839. El naturalista anglès, que va demostrar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps, a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural, va trobar en la seva cosina la més fidel col·laboradora. Dibuixaven unes làmines precioses entre tots dos, eh? Sí, sí, si hem pogut aconseguir alguna versió d'aquestes làmines són encantadores. Sembla mentida que la gent sigui capaç de dibuixar tan meravellosament bé. Jo n'hi vaig trobar moltes quan m'acatava amb la història de la ciència del doctor Cid en aquestes botigues dels... Del carrer de la Palla. Del carrer de la Palla, la que hi ha al costat d'Artur Ramon. Sí, sí, sí. Allà hi havia uns gravats preciosos. És encantador. Sí, sí. I la pudor que fa. Ha humitat. I a paper... Fa una olor més espantosa. A mi no em desagrada aquesta olor. Sí, però fa una olor resclosit. Sí, sí. Però ja estic acostumat, he estat molts anys treballant amb gravats i amb paper, i l'olor de tinta d'empremta i l'olor de paper m'agrada. I tenint en compte que l'olor de paper d'abans fa més bona olor que el paper d'ara, que és una birria que no durarà ni molt menys. Ara i abans hi ha hagut moltes menes de paper, des d'aquest paper artesanal que fan acapellades a les fàbriques de paper. Sí, vam fer una excursió amb els veterans i vam fer paper, en pla de gràcia, diguéssim. Vam fer paper. Jo n'he fet un tip de triar papers per editar llibres i còmics, de buscar el tipus de paper adequat per cada obra, segons el pressupost que teníem, des de papers coixers fins a papers etxezarreta, passant per tot el... Jo me'n recordo que... Papers marteler... Sí, però me'n recordo que els drapaires, quan jo era molt petita, molt petita, a la postguerra, venien a buscar els retalls de roba vella i antiga per fer paper. Sí, sí. I no sé si has tingut mai una bàscula d'aquestes de passar paper, per saber el gramatge del paper amb què havíem d'imprimir un llibre o un còmic, el pesàvem. Bé, doncs passem ara al 29 de gener de l'any 1848, quan Xile i molts altres països adopten oficialment el sistema mètric decimal. És el sistema d'unitats de mesura més usat al món. Com vostès saben, és el més pràctic, ja que els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10. És facilíssim. És senzillíssim. Per treballar d'allò més pràctic i d'allò més còmode... Oh, tant! Perquè quan jo feia factures de fusta per empreses angleses, als meus anys d'estudianta, l'equivalència era horrorós de lliures i enxes no, polsades i tot això era dificilíssim jo ho tenia molt senzill perquè sempre treballava escala U10 o escala U100 i aleshores quan dissenyava ja quan començava a treballar que dissenyàvem estants per la filla de mostres com després estants pel saló del còmic jo sabia que tot el que feia en 10 centímetres després era un metre i aleshores era qüestió de traçar la diagonal i el que hem dit abans. Són múltiples d'una unitat de mesures relacionades entre si. Bé, d'així ens n'anem a Dinamarca, ja que Frederic de Glücksburg és coronat rei un dia 29 de gener de l'any 1906. I una altra, 29 de gener de l'any 1916, 10 anys després, la ciutat de París és bombardejada per primer cop pels sapalins alemanys dins el marc de la segona... No, de la segona no, de la primera guerra mundial. De la primera guerra mundial. De la primera guerra mundial. A la segona els sapalins ja els havien d'estarar. No, no, que va. Perquè rebentaven tots quan volaven. A més, quan li feien una miqueta de tret, de seguida el cremaven. Sí, sí. Més proper tenim el 29 de gener de l'any 1981, quan dimiteix el primer president de govern espanyol de la democràcia, el polític Adolfo Suárez. Amb el pas del temps ha crescut l'admiració envers la seva persona, que per cert, ara aquests dies es veu que no es troba gaire bé. No, i a més amb l'enfermetat que té... No, però és que no es troba bé. Es veu que en poc temps, segons han dit persones que han parlat amb el fill, s'ha anat desmillorant moltíssim. És una llàstima, però la vida és així. Sí, sí, però ha passat a la història com un gran polític molt ben escrit. El que ell va aconseguir no ho aconsegueix tothom. En la seva biografia, bé, més que biografia, és un anàlisi de la seva vida i la seva obra, escrita pel periodista Gregorio Morán, de La Vanguardia. Està molt, molt i molt bé. I bé, fa com qui diu quatre dies que el president de govern francès, Jacques Chirac, anuncia la fi definitiva de les proves nuclears un 29 de gener de l'any 1996. Molt bé. Visca a la fi de les proves nuclears. Posa música, sisplau, Marc. La luna llena sobre fa Ha transformado en hombre a venir. Continuem. Continuem, continuem. Naixements que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1645, el principat de Liege, l'enginyer Renekensualen. Un altre 29 de gener de l'any 1818, naixia a París el meteoròleg i militar francès Hilary Gabriel Brevet. I el mateix dia, però, de l'any 1860, naixia a Tagarong, a Ucraïna, Un dels més grans dramaturgs del segle XX, Anton Chekhov, compaginava les seves funcions de metge en les d'escriptor i ens va deixar dita una frase memorable. La medicina és la meva legítima esposa i la literatura la meva ama. Traduït a gairebé tots els idiomes, les seves obres més representades són l'Oncle Bània, per cert, una gran creació de l'actor català Fermí Reixac, que la va fer tant a Madrid com a Barcelona, i va fer una creació d'aquest personatge memorable. També l'Or dels Cinerers, la Gavina, les tres germanes... Com a metge, va fer un notable treball d'investigació sobre els efectes nocius del tabac i... a l'organisme humà, ell ja va predir que el tabac perjudicava. Va ser un avançat, eh? I, curiosament, va fer també un monòleg titulat El mal que fa al tabac. I en aquest cas era una paròdia perquè el personatge està fumant constantment tota l'estona explicant el mal que fa al tabac. Mare de Déu, o sigui, es passen moltes hores representant l'obra, pobres pulmons. Bé, seguim el món de les lletres, ja que el 29 de gener de l'any 1867 naixia a la ciutat de València l'escriptor, periodista i polític Vicente Blasco Ibáñez. La seva casa museu, que es conserva en perfectes condicions, es pot visitar al final del passeig marítim, enfront de la platja de la Malva Rosa. Un lloc que tu adores, perquè sempre expliques coses de la platja de la Malba Rosa. Home, és que allà hi tinc records d'infància, de joventut i contemporanis també de l'actualitat total. I a més, està molt ben arreglat la seva casa museu. Menys mal. No sé si s'ha estat alguna vegada, i allà es conserven el seu despatx, el balcó que donava la platja, el lloc on treballava, i moltíssimes edicions... de les seves obres. Les seves obres, que les més conegudes són, a veure si temem de memòria, La barraca, Canyas i barro, Arroz i tartana, Los cuatro jinetes de l'apocalipsis... La catedral... Hi ha moltíssimes. Hi ha moltes. Jo totes aquestes ja les tinc. Les tinc a casa meva. Gairebé totes elles han captivat el públic. I per la seva descripció plàstica, gairebé pictòrica, han estat perfectament adaptables al cinema i a la televisió. Un altre valencià il·lustre naixia un 29 de gener de l'any 1871. Ens referim al compositor, escriptor i teòric musical Eduard López Xavarri Marco. Tornem a la literatura, ja que el 29 de gener de 1957 naixia la poetesa polonesa Graisa Miller. Recordem finalment algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. El músic estatunirenc Willy Dixon moria el 29 de gener de l'any 1992. Cinc anys abans, el 29 de gener de 1987, l'excel·lent poeta català, tot un mestre de la paraula Josep Vicenç Foix, moria a la ciutat de Barcelona. Al final del programa llegirem algun dels seus poemes. Bé, i ara posarem uns compassos musicals. Fins demà! I ara estarem a l'Espai Cultura. Si la setmana passada vam anar fins a la ciutat de Valls, a l'Espai Cultural, per recomanar la famosa Calçotada, aquesta setmana encara anem més a prop, gairebé a tocar de Sant Just. Ui, tenim molta informació. El primer dissabte i diumenge de febrer la cita és obligada, Molins de Rei. La vila Vuitcentenària us espera per oferir-vos una de les mostres agrícoles, comercials, industrials, culturals i lúdiques més arrelades a la comarca del Baix Llobregat i al nostre país. Instituïda per Isabel II a partir d'una petició d'un grup de grans propietaris de l'Ajuntament de Molins de Rei, la primera fira de la Candelera va tenir lloc l'any 1852. Llavors la vila tenia menys de 2.000 habitants i l'activitat principal estava constituïda per la vinya. La industrialització feia poc que havia començat, principalment la tèxtil, i això va suposar una modificació substancial del tipus d'economia. En els orígens, l'activitat firada es reduïa, i no era pas poca cosa, a mostres agrícoles i de bestiar. Posteriorment, a partir dels anys 20, la fira pren noves dimensions i l'any 1951, coincidint amb el seu centenari, se celebra la primera exposició comercial, a més d'industrial i agrícola. Posteriorment, la Fira s'ha anat adaptant a les noves demandes i necessitats i, sense perdre ni una espurna dels seus orígens agrícoles, ha anat incorporant nous sectors d'importància. A més, nombroses activitats socials i festives s'han desenvolupat al llarg dels anys de l'aixopluc de la Fira. Demà passat comença, doncs, la 163a edició de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, on hi trobareu pràcticament de tot. Al costat dels tradicionals planters hi haurà una esplèndida mostra de jardineria i maquinària agrícola, a més d'un ample espai destinat a l'automoció i a tota mena de productes artesanals. Les parades s'escampen pels carrers centrals de la vila, on hi podreu tastar els millors vins i formatges, embotits, pastissos, productes ecològics i també aliment per l'esperit. I podeu trobar música, llibres, còmics, obres d'art i fins i tot postals antigues, que quan el Bas Llobregat gairebé era tot camp i ramats que pasturaven. Però encara avui el bestiar és el plat fort de la Fira de la Candelera de Mollins de Rei. I a veure novetats que tenim per aquest any, no? Sí, això és en plan històric. Però diu que la Fira de la Candelera arrenca amb més novetats i activitats que mai. Del 31 de gener fins al 2 de febrer, ja ho hem dit, no? Sí. Tot aquest cap de setmana, Molins de Rei espera tenir més de 300.000 visitants, 924 expositors i 45.000 metres quadrats de fila. O sigui que es cansareu, eh? Perquè jo tots els anys que he anat m'he cansat molt. Però tens dos o tres dies per anar-hi. Sí, divendres, dissabte i menja. Si t'agrada, com està aquí a tret de pedra, ja està bé. A més, ja us han dit que el podeu comprar de tot, un cotxe, un pollet, una planta, una llavor, un llibre... I productes per netejar cotxes i tot. De tot, de tot. L'ampliació de la cobertura wifi i el reforç del servei de bus són algunes de les novetats. Com hem dit abans, arribem ja a la 163a edició amb l'objectiu principal de fer-la encara més atractiva als més de 920 expositors qui seran presents. I és que les dades recollides en l'estudi d'impacte econòmic que es farà públic just abans de la inauguració demostren que la Fira és un excel·lent espai de negocis pels expositors i un escenari ideal pels consumidors. Amb l'objectiu de combatre la crisi, atraient a més expositors, col·laboradors i visitants que mai, l'organització ha centrat els seus esforços en fer més còmoda i atractiva la visita dels centenars de milers de persones que estan esperant. Per aquest motiu s'han millorat aspectes relacionats amb els accessos, l'aparcament i la comunicació. Novetats d'enguany. La Fira de la Candelera té les següents novetats. Reforç del servei de bus de la Fira. El servei de busos, que habitualment permeten accedir al recinte firal des dels barris de muntanya i del polígon del Pla, es reforça amb un tercer bus llançador des del polígon Riera, Fins al Molí. Aquesta nova llançadora tindrà un horari ininterromput des de les 9 del matí fins a les 10 del vespre. Ampliació de les zones d'aparcament. En motiu de la celebració de la Fira d'enguany, s'ampliaran les places d'aparcament amb més places al Polígon Pla. A banda, es mantenen les habituals zones d'aparcament a la Riera del Molí, al barri de la Granja, a Can Ginebreda i al barri de la Riera Nova. Sala de premsa de la Fira. Per primera vegada s'habilita un punt de treball pels mitjans de comunicació que estiguin cobrint la Fira in situ. Es tracta d'un estant al carrer Pere Caldés que tindrà punts de treball amb connexió wifi i on es podran consultar les notes i els reculls de premsa de cada dia. Potenciació de les xarxes socials. Enguany s'ha apostat per la comunicació mitjançant les xarxes socials, intensificant la difusió a través de Facebook, Twitter i Instagram mitjançant continguts específics i concursos promocionals. La Fira de la Candelera ha adquirit amb els anys una magnitud extraordinària. Les següents dades ajuden a comprendre una mica millor les dimensions que té la Fira i el poder d'atracció que genera sobre la població. El pressupost de la Fira de la Candelera 2014 ha estat de 463.038,90 euros, previsió d'un 2,7% inferior respecte a l'any 2013. El número d'expositors presents a la fira han estat 924, un 2% més respecte a l'any anterior. Els metres lineals d'expositors són més de 5.000. Podrien unir Molins de Rei i Sant Boi de Llobregat. L'extensió és de 45.000 metres quadrats, 5 hectàrees, com 5 camps de futbol junts, i els visitants estimats són més de 300.000. Dades de 2013... I condicionats, esclar, per la meteorologia. Jo espero que fred en farà, però amb el temps em fa molt l'efecte que no. I aquí al diari també tenim el cartell de la fira, que és molt, molt divertit. O sigui que explica totes les coses que es poden comprar a la fira. Bé, doncs, si voleu anar-hi, ja ho sabeu. Consulteu la web, posant Fira de la Candelera 2014 us sortirà tot això que hem llegit i més, amb tota mena de detalls i novetats, i amb transport públic, sabeu que des de Sant Just, sortint a la carretera Reial, teniu els bus L50, L62 i L51 de l'empresa Soleil Sauret que ens hi deixen allà mateix. I tant, us convidem que aneu. I si voleu anar caminant, tampoc no està tan lluny. O sigui que, escolta, amb un passeget també val la pena. Fins demà! És deliciós aquesta melodia del Titanic. Molt, molt. És molt bonica. Tots els mitjans han fet avui ressò de la mort d'una llegenda de la música folk del segle XX. Ens ha deixat, als 94 anys, el cantautor nord-americà Pete Siga, tot un referent de la música popular com a eina de transformació social. Va usar la veu en defensa dels drets civils de totes les persones d'arreu del món. Nosaltres en dèiem d'aquells poemes cantats Cançó Protesta i ens apropàvem als nostres cantautors influïts pel seu estil, com Xesco Boix, Eduard Estivill o Jaume Arnella, entre d'altres, que havien traduït la lletra d'aquelles cançons d'en Pete Seeger que ens seduïen. Ens recordava avui, Gerard Quintana, que Pitsiga va ser un exemple clar de la verdadera vanguarda, és aquella que actualitza la tradició, la fa viva i ens conmou en la consciència present des de la memòria ancestral. We shall, or come, traduïda com tots junts vencerem, o la tan escoltada, oh, freedom, vull ser lliure, van ser els nostres himnes de la joventut. Avui només engegar l'ordinador m'he trobat unes paraules del músic Ivan Boada del grup de folk Baume recordant a la icona del folk que ha estat Pete Seeger. Totes les persones que avui fan música folk al nostre país des dels anys 60 o abans tenen com una mena de guia o mestre espiritual la veu de l'home que va cantar el moviment obrer i que no es va oblidar de brigades internacionals i de tants homes i dones lluitadors per la pau. L'atzar ha volgut que la veu de Pitziga s'apagués just quan es compleixen 75 anys de l'entrada de les tropes de Franco per la Diagonal, la mateixa vinguda on els brigadistes s'havien acomiadat de Barcelona pocs mesos enrere. Estranya coincidència també que la mort del cantautor antifeixista novaiorquès precedeixi només per unes hores la del temible ultradratà Blas Pinyar. Avui a La Vanguardia, Pilar Rahola en fa ressò el seu article d'aquesta curiosa coincidència de que morissin el mateix dia qui somiava un món entre germans i qui sembrava odi i discòrdia. Ens estimen més les paraules del sembrador de pau, Pitziga, que ens va dir així... Tots junts vençarem, dintre el meu cor jo tinc la fe. No hem de tenir por, tampoc avui. Tots junts vençarem, per fi. A veure si ara ho podem escoltar en les seves pròpies paraules. L'hem trobat, Marc? Doncs endavant. All kinds of jobs that need to be done. It takes hands and hearts and heads to do it. Human beings to do it. And then we'll see this song come true. He shall overcome He shall overcome He shall overcome Someday, oh, deep in my heart, oh, that I do need you, oh. Som dia. Fins demà! És una meravella de cançó. Molt bé, molt bé. Doncs valgui com un homenatge pràcticament pel pare de gairebé tots els cantautors, perquè gairebé tots els cantautors i músics de folk s'han inspirat en ells. I després molts fins i tot potser l'han superat i han millorat encara la seva melodia. Sí, a mi la versió de la Joan Baez m'agradava molt més. Sí. O sigui, per veu i per... És que tenia molt sentiment aquella dona, però clar, és que la cançó s'ho val. Però ell va ser el creador i la cançó és preciosa. Bé, doncs, tornem a anar de pintures. Fa dies que no parlàvem de les sales d'exposició. Segur que la vas a la teva estimada de sempre, la sala parés. Oh, clar, home, la xocolateta del costat, i amb doble motiu, el carrer que m'agrada, la sala que, bueno, que és com si fos casa meva, i la xocolata. És com una excusa per posar-te fins a dalt de tot de xocolata amb xocolata. No, ara no gaire. No, xurros, no. No, una miqueta de croissant. Croissantet amb un suís. Mira, mira que bé. Doncs jo hi he anat a vegades també a menjar xurros, a menjar de xocolata. No és que no m'agradin els xurros, però els xurros no em senten gaire bé. O sigui que, mira, prefereixo amb croissant. Bé. A lo que anàvem, que era a visitar l'exposició de la Sala Parés. Doncs abans o després de berenar podeu veure dues exposicions. Fantàstiques. La de la planta baixa... El Carlos Morago la inauguraran demà la tarda. Durarà fins al 4 de març. O sigui, hi ha temps. Però demà serà el vernissage. I escolta'm, és meravellós. A mi m'agrada molt el Morago. És molt natural, no? Gairebé hiperrealista. Té un domini de la perspectiva i un domini de la profunditat molt gran a través de la seva obra. I, per contra, el Julián Grau Santos també s'inaugura demà i es fa a la sala de dalt, a l'Espai 2. Però aquest és més aviat impressionista, a base de taca. Sí, sempre. Grau Santos sempre pinta així. És una mena de jardí una mica difícil. puntillistes, una mica puntillistes és una barreja d'impressionisme, puntillisme suposo que deu ser un quadre gran que s'ha de posar en un lloc molt ample sí, sí, no, realment no doncs és de 38 per 46 no, però si no li poses un pas per tu molt gran aquest quadre per mi no ressalta pas gaire ara, de totes maneres és una impressió molt subjectiva Sí, perquè amb això cadascú té la seva percepció de la pintura i li produeix unes sensacions diferents. Això mateix. Bé, doncs, continuem amb una mica de música. Bé, i ara fem una miqueta d'esment d'un article d'aquesta revista, que en castellà no és 60 i més, i que publica un ministeri aquell tan estens que diu Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Igualdad no sé con quién, pero vale. En fin, el ministerio que vela por el bienestar de los ancianitos. Sí, sí. De nosotros. Eso mismo. El text es de Cristina Fariñas. Y el seu título Ciudades amigables por la mejora del entorno urbano para las personas mayores. El IMSERSU desde el año 2012, a través de un convenio de colaboración con la OMS, Organización Mundial de la Salud, Es el organismo encargado en España de promocionar y apoyar el proyecto de ciudades amigables impulsando y coordinando la creación de una red española de ciudades amigables con las personas mayores ofreciendo asesoramiento y facilitando el proceso de adhesión a la red a las corporaciones locales interesadas. El envejecimiento activo es el proceso de optimizar las oportunidades ¿Qué facilitan las mejoras para la salud, participación y seguridad a fin de mejorar la calidad de vida a medida que las personas vamos envejeciendo? En una ciudad amigable, con los mayores y con otros solamente los mayores, Los políticos, los servicios, los entornos y las estructuras proveen, sostén y facilitan el envejecimiento activo de las personas mediante... El reconocimiento de la amplia gama de capacidades y recursos existentes entre las personas mayores. La previsión y respuesta flexible a las necesidades y preferencias relacionadas con el envejecimiento, el respeto... por sus decisiones y elecciones del estilo de vida, la protección de las personas más vulnerables, la promoción de su inclusión en todas las áreas de la vida comunitaria y de su aporte a las mismas. Dado que el envejecimiento activo es un proceso que dura toda la vida, una ciudad amigable con los mayores no solo es amigable con las personas de edad, No solo de mujeres jóvenes, también de hombres jóvenes. Sí, claro, claro. Bien. Red mundial de ciudades y comunidades amigables con las personas mayores. Este proyecto aborda de manera integral los aspectos que afectan al día a día de pueblos y ciudades, promoviendo la participación de los propios interesados, las personas mayores, teniendo en cuenta sus necesidades, percepciones y opiniones a lo largo de todo el proceso de análisis y mejora del municipio. Numerosas ciudades y pueblos de todas partes del mundo se han unido a esta red. Municipios que han decidido optimizar las condiciones de vida de las personas mayores potenciando políticas de envejecimiento activo como forma más eficiente de mantener y mejorar la calidad de vida de las y los mayores. ¿Qué es una ciudad o comunidad amigable con las personas mayores? En una comunidad amigable con el envejecimiento, las políticas, los servicios y las estructuras relacionadas con el entorno físico y social de la ciudad... se diseñan y reorganizan para apoyar y permitir a las personas mayores vivir dignamente, disfrutar de una buena salud y continuar participando en la sociedad de manera plena y activa. En definitiva, una ciudad amigable con las personas de mayor edad reconoce la diversidad de las personas mayores. Promueve una cultura de inclusión compartida por personas de todas las edades. Anticipa y responde de manera flexible a sus necesidades y preferencias relacionadas con el envejecimiento activo. Bé, tot això està molt bé, però a mi em fa l'efecte que encara no s'ha posat en solfa, ni a l'abast de les persones, això que diu que se'ns respectarà l'opinió, perquè a mi encara no me l'han demanada. La realitat és molt diferent, i a més només hi ha que veure les grans ciutats, almenys les grans ciutats que nosaltres coneixem i que ens són més properes. La ciutat de Barcelona, la de Madrid, on està escrit aquest article, que caminar pel centre del Viejo Madrid, hi ha unes socavones tremendos. Aquí a Sant Just, precisament, dintre de tot, hi ha un barri que encara això de les voreres es té molt en compte respecte per les persones grans. Un barri. A altres llocs del poble hi ha aquelles tires de voram que si caus i fas un tall a la cara et fas mal de veritat. Jo veig el barri on vaig cada dia a la piscina, el barri de Sants on vaig néixer de Barcelona, tota la zona del carrer Bagur i tot l'entorn de la zona de Vies al voltant del carrer Badal, I realment és terrible, és terrible. Hi ha uns forats, hi ha uns sots. I a més, hi ha molts llocs que ja ho estan reparant. Però entenc també que val una millonada i que quan un carrer està endreçat s'espatlla del costat. No, no, l'administració d'una gran ciutat és molt difícil. Molt difícil. Molt costós i, clar, costa molt a l'erari públic. Però que no vinguin a vegades amb aquestes revistes que només que fan exposició de grans projectes que no es porten a terme, que realment val la pena que menys parlar i més fer. Bé, i ara posarem la música de Viatjar per Catalunya. Ens anem als ports de Tortosa Beset. Bé, és un lloc deliciós, a l'estiu, eh? O sigui que parlem de l'estiu en una terra d'aigua. Fons, rius i piscines naturals nodreixen l'interior del massís. La roca calcària es deixa modelar amb facilitat per l'aigua que circula per tots els racons del port. El massís és l'origen de molts rius i riarols que els veïns han convertit en zones d'esbarjo refrescants. És un article de Natàlia Jiménez. I aquí a la revista Descobri hi ha unes fotografies de Víctor Reverter que és una preciositat. El port és un massís que no deixa indiferent ningú. Cada visitant hi pot trobar algun element d'interès, algun camí, algun mirador, alguna sorpresa que faci que s'apassioni amb aquestes muntanyes i es vegi obligat a tornar-hi. L'espectacularitat del paisatge, amb les formes intrincades i capritxoses de les roques, un ramat de cabres salvatges pasturant i fent el seu característic xiulet d'alerta, els seus boscos estensos amb multitud de curiositat i radesses botàniques, Les evidències de la presència humana, des de la prehistòria fins als nostres dies, són alguns dels exemples de tot allò que el matí, el massís, ens pot oferir. Però l'existència de tots aquests trets té un element en comú sense el qual la vida i el paisatge del port haguessin estat molt diferents. L'aigua. Amb la col·laboració del temps, del vent i de la naturalesa calcària del territori, l'aigua ha actuat al massís com un escultor genial que ha modelat el paisatge fins a atorgar-li un perfil màgic i sorprenent. El port és un exemple clar de relleu càrstic. És caracteritza per la seva facilitat en què la roca calcària reacciona amb la pluja carregada de diòxid de carboni. Això fa que l'aigua n'arrossegui amb insistència els materials i vagi desgastant la roca. Aquest desgast pot ser superficial donant lloc a estrets canals esculpits a la pedra. Però també es pot donar amb profunditat tot formant esqueletges per on l'aigua s'infiltra cap estrats inferiors, fins que troba una capa de materials impermeables que n'impedeix el pas. D'aquesta manera es formen dipòsits subterranis que... s'acompanyen per produir els aquífers. Bé, la velocitat d'aquesta circulació interna pot ser molt variada en funció de la porocitat dels materials, de manera que una gota d'aigua pot tardar des d'unes hores fins a mesos a arribar a l'aquifer. Imagina't. I mentre aquesta aigua va circulant, continua duent a terme el seu treball de desgast, formant canals interns, coves, avencs, que s'intercomuniquen entre si. Però aquest sistema no és tancat, sinó que té punts de sortida per on l'aigua brolla, donant lloc a les fonts i els ullals, que alimentaran els rius i barrancs del massís. Itinerari pels Estrets d'Arnes. El riu dels Estrets ofereix la possibilitat de fer un itinerari lineal tan accessible com espectacular. Comença a l'àrea recreativa de Franqueta, el terme d'Arnes, on s'ha d'estacionar el cotxe i finalitzar la mola dels viarnets. Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Horta de Sant Joan a Arnes i un cop a la T333 seguir l'indicador dels ports. Al cap d'uns 9,5 km, torre corrent al camí asfaltat, trobareu l'àrea de la Franqueta. Paratges com la gronça, la font dels ateus, a un quilòmetre i mig, o el mas del torrero, a tres quilòmetres, a banda de les grans formacions de conglomerats, com ara les moles del Don, a quatre quilòmetres, són alguns dels atractius d'aquest recorregut suau d'uns cinc quilòmetres de llargada, apte per tothom, a través d'una zona d'elevat interès geològic. Fons per tot arreu. Donada la gran magnitud del sistema càrstic del port, les fonts presenta el massig que són incomptables. En són exemples representatius les fonts del Toscà, l'alfara de Carles, la font del Teix, a la Senya, la font del Paradís, a Mas, de Barberans, o la font de la Rabosa, a Besseit. En general, es tracta de floraments que tenen un cabal molt variable, que estan molt lligats a la climatologia i que poden deixar de rejar després de temporades de sequera. Algunes deus, però, com la font del bosc o la dels rosegadors, tenen prou cabal per abastar d'aigua potable tots els habitants de mars de Barberans i de la Sènia. En menor o major mesura, totes aquestes fonts alimenten els nombrosos barrancs i els rius que neixen al port. Els barrancs, aparentment aixuts durant una bona part de l'any, només porten aigua després de les fortes pluges de la tardor i la primavera. Fins demà! Bona nit La quieta calle donde el eco dijo tuya es su vida, tuyo es su querer bajo el burlón mirar de las estrellas que con indiferencia hoy me ven volver, volver. Con la frente marchita las nieves del tiempo platearon mis cien Bé, i com es tracta de tornar, doncs tornarem a la penya del Moro, perquè la setmana passada ens vam quedar a mig camí, perquè s'agustava la final del programa. I avui acabarem de fer la ruta fins a Sant Just. Vinga, doncs, endavant. Baixem de la penya cap a Ponent seguint el PRC 165 en direcció contrària a la indicada als senyals. Seguirem la pista E15. Totes aquestes pistes són els postes amb els seus colors que estan marcats per seguir les rutes perquè no et perdis. Bé, l'E15 passant entre antics camps d'oliveres, durant 45 minuts, l'ermita de la salut, ja en terme de Sant Feliu de Llobregat, una hora, i està dedicada a la verge de la salut i és del segle XVIII, fou cremada durant la Guerra Civil i reconstruïda en 1939. L'any 1980, tota la finca fou adquirida pel Consorci de Collserola i es van fer diferents treballs de remodelació, així com un àrea de lleure amb bancs, taules, barbacoes i serveis de restauració, que precisament ho fan molt i molt bé. Sortirem de la salut tornant enrere i seguint un petit corriol que deixa a l'esquerra la pista E15. Aquest corriol forma part d'un circuit naturalístic. Creueu el bosc sempre pujant. El camí passa per trams excavats a la pedra entrinxera. Al terra es poden veure les marques de les rodes de carro que el transitaven en el passat. Els marges de pedra seca delimiten el camí. Trobem el camí que puja de Mas Lluí-Sant Feliu... Una hora i quinze minuts, seguim a l'esquerra els indicadors de Can Roldan i Can Gelabert i, seguint sempre recte el camí, passa entre camps de Conreu i molt a prop del nou sector urbanitzat del Mas Lluï-Sant Just. Arribarem a la masia de Can Gelaber i haurem caminat una hora 25 minuts per la part del darrere, on encara podem veure l'Era. El camí baixa fins a la Riera, l'altra masia que veiem una mica més amunt a l'esquerra és Can Roldan. Tot aquest tram de Riera, des del polígon industrial fins al pont de Can Mèl·lic, ha patit les obres d'instal·lació d'una canonada d'aigua d'un metre 800 centímetres de diàmetre. Puja seguint la Riera fins a arribar al carrer de la Música i al parc de Pau Casals. Des d'aquí, i pel camí que passa darrere de l'Institut i el polisportiu, arribarem al punt d'inici i final de la passejada. La passejada dura en total una hora i cinquanta minuts. A pas de persona que camini bé. Si vas poquet a poquet, dura molt més. Sí, aquests temps sempre són aproximats. Clar, no, és el pas de persona, que acostuma a caminar, em sembla que són 6 quilòmetres l'hora. Dels excursionistes habituats, que caminen cada cap de setmana, o sempre que poden, i que fan aquestes passejades i aquestes grans caminades en plena natura. No sé si tu i jo seguiríem aquest ritme, Joana. No, jo no, jo en aquest moment no. Amb els meus temps joves, potser sí, però... Bueno, això tots, és que tots quan som joves tenim molta marxa. Oh, jo quan era jove pujava des del final d'Esplugues plegant just a l'Hospitalet fins a dalt de la Miranda en una quart d'hora, eh? Clar que sí. Passant les dues carreteres, que ja és molt. Bé, i jo anava a peu a banyar-me a la platja. Imagina't. Des del carrer Bat de Sants creuava i on està ara el port nou de Barcelona era la platja de Cantunis. Sí, sí, sí. I allà arribaves, o sigui, tranquil·lament al mar. No, sí, el pitjor no era arribar. Després era la tornada. Ah, no, no, gens, gens. No, gens. Quan tenia 18, 19 i 20 anys. No, jo parlo quan tenia 15, 13, 14, 15. Bueno, i abans també, clar, sí, sí, sí. A aquestes edats no hi ha cap problema per caminar. Què va, què va. És a partir dels 60 i molts que la cosa ja es complica. 60 i més. Bé, per acabar aquesta informació direm que les obres per la instal·lació de la canonada d'aigua entre Sant Joan d'Espí i la Trinitat a Barcelona es van iniciar l'any 2007 i el 2011 es van posar en servei. Permet connectar les conques del Peri del Llobregat i la conducció té una longitud de gairebé 15 quilòmetres. I en 3 quilòmetres la canonada s'ha instal·lat fent una rasa, mentre que en els 12 quilòmetres restants circula per l'interior d'un túnel de 5 metres de diàmetre perforats amb tuneladora. Això és una obra, una senyora obra. Una senyora obra. extrems d'aquest túnel està a Sant Just i s'hi accedeix per l'Esplanada, sota el pont de Can Meli. Al final d'aquesta passejada hem pogut veure l'accés. Per raons de seguretat, el túnel disposa de tres galeries de sortida, una cada tres quilòmetres aproximadament. Una d'aquestes galeries té també la sortida en el terme de Sant Just entre Can Fatjó i Can Baró. La podem veure quan fem la passejada per les fonts de l'itinerari primer. Bé, un altre dia farem la passejada per les fonts. Bé, posem música. Fins demà! Bé, la cançó és neva, neva, neva, molt maca, però esclar, com deia el Pere, no es corre el reloj. No es corre el reloj. I l'última hora ens empaita i ve aquí a petició de l'Antoni Jordà, que sempre ens envia frases de Mark Twain, en recordem ara alguna. Diu que si el nostre pare celestial va inventar l'home és perquè el mono l'havia decepcionat terriblement. Diu, si em prohibeixen fumar un puro al cel, no aniré allà, així de clar, ja ho he decidit. Si es poguessin creuar l'home i el gat, probablement això milloraria l'home, però no sabem si milloraria el gat. Qual és la diferència entre un taxidermista i un recaptador d'impostos? El taxidermista solament pren la pell. I aquí reflexiona que quan mori escollirà el paradís pel clima i l'infern per les bones companyies. Això té molt mala idea. Molta picardia. Existeix entre les coses que una dona és capaç de realitzar com pràcticament nada. Res. Un barret. una amanida i una rinya conjugal. Clar, la facilitat per discutir que tenim tan homes com dones. No, no, però més les dones que els homes. Bé, doncs acabem dient que l'art de la profecia és extremadament difícil, sobretot en el que fa referència al futur. Molt bé, ara ja posarem la sintonia de la poesia. D'un dels més destacats poetes de les avantguardes literàries catalanes, Josep Vicenç Foix, us diem avui aquests versos. És quan dormo que hi veig clar. És quan plou cavallo sol, vestit d'algues, or i escata. Hi ha un pany de mare revolt i un tros de cel escarlata. Un ocell fa un girabol i treu branques una mata. El casalot del pirata és un ample girassol. És quan plou cavallo sol, vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig, ja pic, el vessal sota l'era. Em vesteixo d'home antic i empaito la mesovera, i entre pineda i guerric planto la meva bandera. Amb una agulla sequera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig, ja pic, el vessal sota l'era. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça medzina, amb perles a cada mà visca el cor d'una petxina, sóc la font del covellà i el jazz de la salvatgina, o la lluna que s'afina en morir caren enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça medzina. El difícil en contra. Ets i no esti vist del propi engany. Sóc i no sóc i palpo inútil borra. Miro el florí de l'impossible tany i el nom que et dius damunt la vasta sorra. Per calles perduts i en pregones garites cerco el farell de les absurdes fites. Com un gegant en terres oblidades clamo combat i et juro un contrincant i en mortes fonts enyoro ocells i fades o en obra d'hom bullprenc del propi encant. En ball ventós, entre fòssils i nacres, em multiplico en dòcils i mulacres. Qui de tots és carnal? Qui aviva l'altre i no és? On és l'etern present? O flam encès de cap de riba? O d'ols cremar, desperit i dement? En els remors de la nit, per les platges, adoro el res en múltiples imatges. Bé, doncs, realment hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Hem arribat gairebé a la vora del res. Moltes gràcies per escoltar-nos, gràcies Marc i Joana i a tots vostès. I a tu, Pere. Bé, us esperem dimecres vinent i en segona audició podreu escoltar aquesta audició el dissabte de 11 a 12. Fins aleshores, a reveure. A reveure. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Bona nit i benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui començarem amb el grup nord-americà Brett. Brett és un grup que es va formar de músics d'estudi als anys 70, que compartien segell discogràfic amb els dors, però que la seva música no tenia gaire a veure en quant a temàtica. Brett estava dirigit pel cantant David Gates, la peça que escoltem avui, Look What You've Done. Fins demà! Fins demà!