60 i més: Festa de la Pau, reciclatge i Collserola; Damm, Setmana Tràgica, fonts de Wallace i Dvořák

48.1, Ràdio Potspèl, 48.1. Seixanta y mes. Molt bon capvespre, amics de Ràdio d'Esvern. Des del 98.1, de la freqüència modulada, us saludem cordialment i us donem les gràcies per escoltar-nos durant aquesta hora d'entreteniment que ha preparat la taula de redacció. La Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Carles Hernández Rius i una servidora, la Joana Algarra. I, oh, meravella, quan teníem preparades unes paraules d'ànim pel nostre company, en Joan García Puigdevall, resulta que ens hem trobat amb l'agradable sorpresa que ja el tenim aquí, amb nosaltres. Això sí, amb dues estupendes crosses. Molt benvingut, estimat Joan Maria, i que sempre et mantinguis en aquest meravellós bonànim. Això sí. Avui ens plau iniciar 60 i més, tot recordant una celebració, una estupenda celebració, en homenatge a una persona especial, a qui tothom estima i a qui tothom desitgem un munt de felicitats. Dissabte passat va ser l'aniversari de la nostra Lina, una persona adorable, amable, sempre disposada a servir el seu entorn en qualsevol circumstància, a amics, a veïns, i com no, a la seva família, pels que ella és una peça insubstituïble en les seves vides. Amiga estimada, que poc t'esperaves que tothom estigués allí, amb tu, en el dia del teu aniversari. Suposo que t'ho vas passar bé, però per a nosaltres, als qui t'estimem, va ser un dia inolvidable. I no vull que això que estic dient, soni, apeloteo, i perdó per l'expressió, sinó com l'afirmació d'una estimació sincera. De part de tots els teus companys i amics, estimada Lina, felicitats i petons molt forts. I què compres? No puc dir gràcies perquè estic plorant. No ploris, res de plorar. Sous-titrage Société Radio-Canada Notícies del nostre bolletí municipal. La festa de la Pau tindrà lloc el 20 de maig a la plaça de la Pau. Una vintena d'entitats, serveis, equipaments i establiments participaran i col·laboraran en aquesta festa solidària que, per segon any consecutiu, girarà en torn a la població refugiada. Es faran tallers, actuacions d'entitats locals, xocolatada, la lectura de manifest i la tradicional botifarrada per recartar fons, entre altres activitats. També es recrearà el camp de persones refugiades, amb tancs, rotícia, una barca simulant l'arribada, per a conscienciar a la ciutadania de les condicions en les que viuen. Els dies previs, però també, es faran activitats relacionades el 17 de maig a Cal Llibreter. Hi ha prevista una xerrada amb el periodista Nico Valle sobre la situació de les persones refugiades a Síria i en el seu camí cap a Europa. Una mostra de llibres sobre la temàtica. De l'1 al 19 de maig a les escoles, a les 17 hores, una xerrada sobre la situació actual de les fronteres de Ceuta i Melilla, Grècia i Sèrbia, a càrrec del voluntariat que ha estat al terreny. Tot seguit, sopar de Carmanyola i actuació municipal. Pel que fa als impropis, els contenidors d'envassos, que no corresponen a aquella fracció, la mitjana va ser molt elevada i va arribar al 33.8%, amb només quatre caracteritzacions, i a la fracció orgànica del 8.4%. Això ens referim al reciclatge de residus. Segueix, Joan Maria. Veuràs quines inconveniències té el reciclar malament. L'Ajuntament deixa de rebre diners perquè els sants justencs, sants justenques, no separen correctament els residus. Els residus recollits l'any passat van ser de 8.314.365 quilos, perdó, 8.314.365 quilos, un, dos i mig més que l'any 2015. Aquesta variació es deu a l'augment de les recollides selectives, sobretot de la de celleria, 9,6%. El percentatge recollida selectiva respecte del total dels residus recollits va ser dels 51,2 i la generació per càpita ha augmentat lleugerament respecte a l'any anterior, fins a 1,35 quilos per habitant i dia. Ara, això... El fet que la mitjana d'impropis, com joguines i bosses de plàstic, dels envassos hagi superat el 30%, l'any 2016, suposa que no haguem rebut cap ingrés en concepte de plusvariable anual per eficiència del sistema de recollida. O sigui que hem deixat de guanyar cèntims perquè no sabem recollir bé, no fem bé el reciclatge. Segueix. L'any 2015, amb aquest concepte, es van ser d'uns 14.500 euros i l'any 2014 d'uns 17.000. El regidor de Medi Ambient, Lluís Monfort, lamenta que continuem utilitzant el contenidor, gris per llançar qualsevol tipus de residu. Aquesta manca d'implicació suposa una penalització al municipi per la qual deixa d'ingressar uns diners que podrien emprar per fer altres accions. I tant. O sigui, aquesta és la nostra idea de recordar-vos sempre que heu de reciclar en condicions cada contenidor amb el seu... Està molt especificat. Ja hauríem de saber-ho, eh? Però és més còmode agafar o una bossa sencera i si la tires als residus, clar, si les has tirat al residu i el residu té molt, és que la gent no ha reciclat. Doncs al final haurem de fer com fan a Suïssa, que el número a Holanda, cada veí té un número de classificació i la bossa ha de portar el número enganxat. Imagina't, si ja sabem... Si fan un... Aquell dia fan una revisió de les bosses, veuran qui s'ha equivocat. Clar. i si dintre està el contingut adequat. I llavors et poden sancionar o advertir. Clar que sí. Ja no posem de sanció però sí advertir que no ho has fet bé. No, no, i sancionar. Si no ens sancionen no farem cas. No farem cas. Ho sento però la cosa és així. És veritat. Puja una miqueta la sintonia, Carles, sisplau. i ara una notícia molt agradable. Abans de... El passat diumenge, això, estem avui de mires, passat diumenge, el cor, l'opom de flors de Sant Justus d'Esvern va participar en la 36 trobada de caramelles de Cacerres del Berguedà. Va ser una jornada molt agradable per la gran companyonia que vam gaudir tots plegats, nosaltres i la resta de les 15 agrupacions que van intervenir. Ara, permetiu-me un comentari un tant maliciós. El millor cor de tots, com no, el cor, l'opom de flors, però amb diferència. I ara recordant els consells que ens van donar els Mossos fa dues setmanes a la gent gran, consells i precaucions per a la inspecció de gas. Això és com a record d'aquells consells que ens va donar el Mossos com he dit allà al Milenari. O sigui que comença tu, sisplau. No permetin el pas al seu domicili a persones desconegudes sense una cita prèvia personalitzada. La inspecció obligatòria de la seva instal·lació de gas natural s'ha de realitzar cada 5 anys. Joa Maria. L'obligació de realitzar aquesta inspecció s'anuncia prèviament per escrit. enviat per l'empresa distribuïdora de gas mitjançant carta. Un cop rebi la carta vostè té 45 dies per contactar amb una empresa d'instal·ladora habilitada per dur a terme a la inspecció o la realitzarà l'empresa distribuïdora de gas. Ara tu, Montse. En el moment de la inspecció no doneu cap rebut ni dada bancària. No pagueu cap import en efectiu. El cost de la revisió es carregarà en el rebut mensual. Per a calderes de calefacció és obligatori realitzar una revisió de manteniment per a una empresa instal·ladora habilitada. Cal conservar el certificat de manteniment de la caldera. Si la seva instal·lació de gas s'abasteix per bombones de botar vostè és el responsable de contractar qualsevol empresa instal·ladora habilitada per a dur a terme la revisió obligatòria cada 5 anys. Aquests són uns consells que ens dona la companyia del gas o sigui dels gas però hi ha diverses empreses però els consells són per totes igual. Jo amb el gas natural jo tinc contractat la revisió amb la mateixa companyia. Sí, sí, nosaltres també o sigui que també no que truqui ningú no, no, t'avisen quan fan la volta per Sant Just li va bé tal dia sí o no d'acord. Bé, si teniu qualsevol dubte podeu trucar amb un telèfon de confiança o bé al 012 per un costat i si no al 112 si desconfia truqui a la policia de la Generalitat els Mossos d'Esquadra i ells et solucionaran no passa res dius diuen que no s'enfaden que ells el que estan és per solucionar problema. i ara unes breus notícies del parc de Collserola és per potenciar la biodiversitat del pantà de Vallvidrera també, eh? Diu que el Consorci del Parc Natural de Collserola i Aigües de Barcelona l'empresa metropolitana de gestió del cicle integral de l'aigua signen un conveni de col·laboració per la construcció d'una base per amfibis a la capçalera del pantà de Vallvidrera. Ara tu, Joan Maria. L'acord també inclou un seguiment estret d'aquesta hàbitat per part dels serveis tècnics del Consorci per tal que fa el procés de naturalització i revegetació com sobretot pel paper que han de tenir com a punt reproductiu i de refugi de les diferents espècies d'amfibis potencials de la zona. Ara tu, Montse. Aquesta base actuarà de suport i de punt permanent d'aigua quan calgui buidar el pantà a estudi per raons de manteniment o de control de la fauna exòtica. Clar, això serà a l'estiu. Acord amb Endesa per optimitzar la xarxa elèctrica que travessa el parc natural. El conveni signat té per objectiu la integració i racionalització de la xarxa elèctrica que travessa el parc natural. Per aquest motiu durant el proper tres anys Endesa preveu reduir un 19% del traçat cert i substituir un 21% del cablejat convencional per un nou sistema trenat que minimitza la presència d'impacte. els treballs es portaran a terme en tres fases amb una inversió prevista del voltant de 1.5 milions d'euros cada any. Tu n'hi duret també, eh? I tant, i tant. Aviam, seguim? No, no hi ha pràcticament. Sí, bueno, és igual. Les línies elèctriques al medi natural fan un impacte ambiental tant pel que fa el passatge com els riscos que impliquen per a la fauna en plan de col·lisió i també el potencial risc d'incendi. Per això és necessari invertir de manera permanent per millorar el seu encaix al parc natural. Tu, Mont... No, el Joan Maria, ara. Com a resultat de la col·laboració entre Endesa i el Consorci cada any es realitzen plans de neteja de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica i que des de l'any 1993 fins a l'actualitat s'han reconfigurat un total de 39,9 quilòmetres de línies elèctriques aèries. Així han evitat que en properes ocasions es facin incendis esclar, és difícil perquè el millor seria soterrar-les però tu saps el que valdria. Pràcticament... No, no més, tampoc no és pràctic. No impossible sinó impagable. Sí, i tant que sí. Bé, doncs aquestes han estat aquests petits atisbos de notícies del nostre entorn. Bé, fa dues setmanes, per una manca de temps, ens vam quedar sense els moments finals del reportatge sobre la cervecera Damm, que és una de les empreses més veteranes del nostre país. Avui posarem el punt i final a aquesta ressenya. Continuem. Diu, com a gran empresa que era la Damm, va tenir una presència molt activa amb l'exposició internacional de Barcelona del 1929, on van instal·lar amb un gran èxit un bar de degustació. La Guerra Civil va sorprendre l'empresa Damm amb una plantilla de 615 operaris que van assumir la gestió al ser col·lectivitzada. Quan els propietaris van recuperar la gestió de l'empresa, van iniciar una gran expansió que l'any 1947 tenia filials a València, Granada, Sevilla, Múrcia, Mallorca i Ceuta. A partir dels anys 50, Damm es va convertir la gran cervesa catalana amb una àmplia diversitat de productes. Amb l'arribada de la televisió es va implantar un nou model de publicitat a la que es va afegir l'empresa i l'any 1970 l'estrella dorada, el producte més popular de Damm, va aparèixer per primera vegada a la petita pantalla i, des d'aleshores, la seva presència ha estat constant i cada cop més notòria amb patrocini de programes molt populars, aconteixements esportius i publicitat capdavantera. Finalment, la fabricació ha quedat concentrada a les plantes de Prat de Llobregat. Santa Coloma de Gramenet però ens conserva com a gran record de la seva història una antiga olla de cocció com a element decoratiu en els jardins dedicats a l'escriptora Montserrat Roig al carrer Rosselló 480. Damm sempre ha estat capdavantera tant en innovació de productes com de fer-los, de fer-los atraients pels consumidors i la publicitat que el promociona també té la virtut de fer que el públic senti l'atracció de consumir-los. Tant de bo que la resta de les altres empreses siguin tan capaces com dan de promocionar els seus productes fent-los atractius per al gran públic guanyant així la davantera a molts dels que ens arriben de l'exterior. aviam Lina ara et toquen a tu amb aquells apunts d'història... Sí, d'història, d'història. Jo a Barcelona no la vaig deixant. Ja quan s'acabi Barcelona anirem a Santa Coloma això, en un altre lloc. Ho farem d'aquí. Ara, seguint el llibre doncs diu La setmana tràgica o Com evitar la guerra amb unes quantes monedes. Perquè ara veureu que sempre ha passat igual, eh? Diu El juliol del 1909 el govern mobilitza reservistes per enviar-los a la zona de Melilla on feia poc s'havia iniciat una guerra. Per què va ser això? Anem per parts i anirem resumint una miqueta, no? Diu Després que van perdre totes les darreres colònies americanes Espanya se centra en Marroc i ocupa la zona del Rif el 1904 Aquí, en aquesta àrea està controlada per el comte de Romanones tu 1863-1950 i per dues dues de les famílies més riques de Barcelona que eren els López i els Güell i esclar què fan aquesta gent? Que troben mines de ferro i de plom animats per això perquè es de trobar allà doncs de signida comencen a explotar-lo però esclar els marroquins què diuen? Ei Nosaltres també volem part També volem participar dels guanys és lògic i aleshores aquí en aquells moments el governador conservador era Antonio Maura i aquest què diu? Res Allà tenim que enviar gent de reservistes que els hi deien Mentrestant les classes populares vivien molt molestes perquè ells pràcticament no feien res i reclutaven a tothom i allò era un pou de morts s'anaven morint i resulta que no anaven els reservistes els que podien pagar 6.000 rals aquests no anaven És la quota que han de dir Sí però en aquell moment com un obrer guanyava 20 rals al dia quan podies reunir 6.000 6.000 i esclar això que passava que tota la gent pobra és la que tenia que anar a la villa i tot això en canvi els altres se salvaven i esclar a les reaccions barricades i com sempre passa amb totes les coses doncs s'ho va carregar a la eclésia perquè deien que els de la eclésia eren els rics que apoyaven i tot això i bueno van començar un batiball i què fa aquest almaure doncs aquest diu així després dels fets porta una repressió molt dura i més de 2.000 persones són detingudes i entre tots aquests està el creador i aquest és l'home interessant dintre d'aquesta història que es diu Francesc Ferrer i Guàrdia que va ser el que va fundar l'escola moderna aquest senyor que també era al final va morir afusellat també Montjuïc eh amb 4 homes més el 3 de l'octubre sí no no aquí escoltem del mateix any no però aquest francès Guàrdia que va ser un home que va viure de 1859 al 9 a 1909 perdó va ser el tercer fill d'una família de vineters de l'Ella i Montjuïc va entrar a treballar en el tren que es dirigien a França i aviat va establir contacte amb els republicans espanyols exilats a París els quals portava notícies de la vida de Catalunya un cop casat es va traslladar a la capital francesa on acabarien partint classes de castellà allà també regressaria la masoneria ingressaria la masoneria i relacionaria amb els liberals els anarquistes els socialistes una mica revolucionari bueno però és que és natural perquè hi ha causes que la promocionen la revolució però aquest home era un enamorat de la pedagogia i aleshores crea aquest centre educatiu al carrer Bailent un equip l'ajuda les seves idees s'estenen diu però és clar en 1906 pateix la seva carrera a un daltabaix Mateo Morral un empleat de la seva editorial atenta contra Alfonso Alfonso 13 a Madrid que diuen i aquest treballa allà amb el Ferrer potser les idees i este hombre era liberal doncs tu diràs tot li ha vingut d'allà i aleshores a partir d'allà bueno ja està tornen ell els primers s'escapes en tornen a París i tota la mandanga però torna a venir i ja està i ja l'empressonen i aleshores a les 5 del matí del dia 13 d'octubre el castell de Montjuïc s'enfronta a l'escamot de fusillament i abans de morir crida soc innocent visca l'escola moderna un pioner de l'escola moderna en la qual que era una escola que ho deia molt bé aquí com la volia que era era molt racionalista era laic no es ficava en política no es ficava en res i sobretot era molt pedagogic molt instructiu però la gent que en sap molt i és tan ample de mirar fan nosa de vegades fan nosa però el que fa això és que dius ostres aquest home que bueno potser sí que també això no ho sabem això és el que diu el llibre potser sí que era un revolucionari revolucionari a vegades de de de pensament però escolta qui no és revolucionari de pensament segons les circumstàncies no? no però també va tenir mala pata perquè va tornar i a la treball era un empleat seu però ell no li havia dit res sí bueno però com aquest era simple simple però jo el vaig enllelar i ara el tenim tu clar aquell té idees i emana d'allà surt la idea aquesta ja la que parla de la setmana tràgica que es podia evitar a monedes esclar que era per això perquè si tenies 6.000 rals te quedaves que no no pagaves la quota i si no doncs res esclar la gent es va sempre passa igual bé i senyors ens aneu cap als fantasmes encara n'hi ha un altre encara en tens tant ui els que tindré com més estudies la història del país més revolucionari has de ser sí et tornes eh et tornes et tornes et tornes perquè les injustícies que han fet perquè d'alguna manera han sigut responsables per activa o per pressiva per no haver-ho actuat això mateix o per evitar-les per evitar-les sí bé aquest és el continuem pels carrers de Barcelona que no ens en anem tot és de Barcelona això tu diu l'hostal sinestre l'antic camí de Roma viu era una via de comunicació entre Barcelona i Europa i s'iniciava el portal major de la plaça de l'Àngel i s'adreçava cap al nord passant pels actuals carrers de Boira Cordés i Cardés per aquest motiu al seu voltant es van instal·lar l'establiment de molts treginers i diverses cases d'hostes entre les quals la millor i la més important era l'hostal de flor de lliri que s'identificava per un enorme escut de França amb la flor de lis l'hostal que tradicionalment feia emparada i fonda els més notables viatgers que arribaven a la ciutat va ser el que va donar nom a aquest carrer però la seva fama posterior no es deia precisament el bolservei que s'ofenava sinó tot el contrari es diu que a mitjans del cicle XIX la millor estància de l'establiment dintre d'aquesta estància hi havia un llit que en tocar un ressort es plegava sobre ell mateix aixafant el que dormia l'hostaler tenia per costum oferia aquest dormitori als viatgers més distingits i quan agafaven la son movia la molla i els assassinava i ara que Déus tot seguit s'apropiava dels seus equipatges que bèstia béns personals i diners i per amagar el crim esquartarava els cossos els salava els cuinava i els donava de menjar als altres hostes com que el servei de l'alimentació era de primera a l'hostal gaudia de molt bona família i de molt bona fama i millor parròquia però esclar en una ocasió es presentava un jove amb vestit distingit i això va costós i a l'hostaler s'apressa donar-li l'habitació mortal però la serventa de l'hostal s'apiedà d'aquell jove i l'aconseñar que el lloc de dormir damunt del llit ho fes a sota avançada a hora de la nit el client tingué l'oportunitat de veure com aquest es plegava violentament i de comprendre que la serventa li havia salvat la vida l'endemà va denunciar els fets a la policia i l'investigació va demostrar els cruels crims comessos l'establiment va ser tancat i els seus propietaris condenats a la forca poc temps després l'hostal fou adquirit per una altra gent però no van aconseguir aixecar el negoci perquè corria la veu que els espectres dels desgraciats que havien mort rondaven per les habitacions elements lugubres i sorolls aterradors aquesta història s'explica a diversos països el poeta medieval Jaume Roig en el seu espill o llibre de les dones en parla d'un hostal també francès que també passava el mateix i aquí n'hi ha un poema que diu cart de vedella creiem menjar abans de trobar la ungla i el dit gros mig partit bueno jo penso que no llegiré això perquè si està parenant no que anem a sopar anem a sopar no deixa't estar deixa't estar i que us vingui una cosa més agradable serà ara que parlarem d'unes fonts iguales ja veureu això sí que és maco l'anem a sopar sabeu que existeix a nivell mundial un club anomenat les fonts de la fraternitat la qüestió és la següent un filàntrop anglès que va finançar una xarxa de sortidors públics d'aigua potable a París en va regalar 12 Barcelona l'any 1888 de les quals només en queden dues aquestes passen desapercebudes ja que són en llocs més o menys recòndits i com hi són allà tota la vida no han fet gaire cas es tracta de les fonts conegudes com les de Wallers com un nom del filàntrop anglès que les va distribuir per diverses ciutats d'Europa i d'Amèrica París estava patint les conseqüències de la guerra entre Prússia i la comuna els bombardejos hi havien causat molta destrucció un dels efectes va ser l'encariment del preu de l'aigua que impedia que en molts casos l'accés al subministrament per part de les classes populars fet que alhora va generar problemes d'higiene i salubrinitat per pal·liar aquesta situació el filàntrop anglès Richard Wallace hereu d'una gran fortuna i resident a la ciutat de la llum va decidir finançar entre altres obres un conjunt de fonts públiques per suministrar gratuïtament l'aigua a tota la ciutat Wallace va encarregar el disseny de la font a l'escultor Charles August Lebourg se'n van fer diversos models però el més popular va ser un conjunt de ferro colat de dos metres i 71 centímetres d'alçada que es caracteritza per les quatre cariàtides que sostenen la cúpula representen la bondat la simplicitat la caritat i la sobrietat i també les quatre estacions de l'any tenen tenen el punt just entre monumentalitat i sobrietat així com utilitat i estètica l'objectiu era aconseguir un preu raonable per unitat que permetés instal·lar-ne per tot París Wallace va decidir estendre la seva font a altres ciutats per tal de reforçar la idea de la fraternitat entre els homes Barcelona va ser una de les escollides gràcies a l'amistat entre Richard Wallace i l'alcalde de Barcelona Francesc de Paula Rius i Taulet així amb motiu de l'exposició universal de l'any 1888 Wallace va enviar 12 fonts a la ciutat com tal desgraciadament avui en dia només sobreviuen dues de les originals una és a la Rambla davant del passatge pel qual s'accedeix al Museu de Sera la segona es troba en una de les cantonades de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia n'hi ha d'altres però són còpies posteriors les ciutats de Sant Sebastià New Orleans London Motivideo Montreal Zurich i Burxet són algunes de les ciutats que pertanyen a aquestes club de les fonts de Wallace o sigui que ja ho sabeu busqueu busqueu les fonts perquè són autèntiques joies de l'escultura i recordeu aquesta història d'una persona que va gastar diners tot desitjant que hagués fraternitat i amor entre les persones música per Gaudí avui escoltarem fragments d'Humoresca d'Anton Borjac compositor xec nascut a prop de Praga l'any 1841 el seu desig com a músic va ser expressar a través de les seves composicions l'esperit intensament patriòtic que sentia plasmat en les melodies populars del seu país però no va ser fins que va conèixer a Johannes Brahms que la seva música fó reconeguda fora de Txèquia les danses eslaves van obtenir un gran èxit van seguir diverses sinfonies i molta música de càmera l'any 1883 el director Joseph Barnaby va interpretar a Anglaterra el seu Stavent Matter amb un èxit tan extraordinari que gràcies a aquesta circumstància es van divulgar diferents obres de profund sentit xec amb èxit tan destacat que la fama de Borjac va arribar als Estats Units des d'on es va reclamar la seva presència allí va composar cançons basades en el folclor popular del continent americà però van passar tres anys i la melanconia va començar a minar el seu ànim malgrat el grandíssim èxit de la quinta sinfonia la del nou món va decidir tornar a Bohèmia i aquesta decisió l'impulsar a composar una de les seves obres més famoses Humoresc on va volcar tot el sentiment i l'alegria del retorn el seu desig més fervent es va complir ja de volta a Bohèmia va dirigir al Conservatori de Praga fins a la final dels seus dies en què encara va composar poemes sinfònics i diverses òperes escoltem fragments d'Humoresc i diverses deland nor' dearna em deara de La dedic — dena la quinta en quinta de la quinta del villest deale fredes suscrevelas dele de la quinta l'alegria y de la quinta dada Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! biodegraden! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que ha tingut tan campant i tan maco! Tan bé! Tan bé! Tan bé! I que continuï! I bé! També la felicitació al Carles que en el seu moment també ho va passar ràpid! Va passar! Va passar! Sí! Molt bé! Molt bé! Se't va encomanar una miqueta de joventut! Sí! Bé! Esperem que us hagi sigut d'interès aquest programa d'avui! I recordeu que el dissabte el tornarem a repetir! De totes maneres! Fins al proper dimecres! Molt bona nit! Ja! Gairebé amb sol! O molt bon dia! Ja! A migdia! Bé! Senyores! Passeu bé! Una prossa a tots! A tots! Bona tarda! A tu seu! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Fins demà! Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sant Just, 98.1. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests veus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar classificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda Indústria. Sense número. Llavors et poso un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm. Mentrestant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. Té compromets? Truca al 900 811 888. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països. I wonder if I had made it with love. The way you love me and support me makes me know we'll never find. The way you touch me deep in my soul, that's the reason you're in my heart. The way you meet me, like I need to meet, I'm sure we'll never find. The way you feel me and make me smile, that's the reason you're in my heart. Moments of fear and darkness, you covered me with light and hope. And you had to let me know if there is something I can do for you, yes. Sometimes I wonder if I had made it without. The way you love me and support me makes me know we'll never find. The way you touch me deep in my soul, that's the reason you're in my heart. The way you need me, like I need to meet, I'm sure we'll never find. The way you feel me and make me smile, that's the reason you're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart. You're in my heart.