60 i més: Manchester, habitatge i ajuts a Sant Just, llegendes de Barcelona, salut i aliments, meduses a taula i ruta a Sant Llorenç

Música de la Música Moderna Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Ràdio Más Péu. A les plenes de Ràdio Más Péu. Tornem a la informació. Seixanta i més. Molt bon capvespre, amics de Ràdio d'Esvern. Som de nou, amb vosaltres, els components de la taula de redacció de 60 i més, disposats a passar una hora que ens porti a l'hora de fer el sopar, o a sopar, segons quines cases. Amb els nostres temes, ens proposem que passeu una estona amena. L'Alina, la Montse, en Joan Maria i en Carles, àlies Carlitus. I qui us parla, la Joana, ja estem a punt per dir endavant 60 i més. Ahir, ens va colpir, a primera hora, l'espantosa notícia de l'atemptat, al Manchester Arena, a la sortida del concert de l'estrelleta del pop juvenil, Ariana Grande. No cal dir xifres, ni de morts, ni de ferits. És un atemptat brutal contra una munió d'adolescents que l'únic que desitjaven era passar-s'ho bé i que sortien tan feliços, havent gaudit amb les cançons de la seva estrella preferida. I nosaltres, amb el cap, una mica ja més tevi, després del pas de les hores, preguntem I ara, què? Qui és i què ha aconseguit l'autor intel·lectual de la massacre? Perquè el material diuen que ha mort en l'acció de la criminal Malifeta. Són preguntes que nosaltres som incapaços de respondre i fets que no entendrem mai. I ara, notícies del nostre botlletí municipal. Habitatges socials 48 són les persones o unitats familiars que van sol·licitar uns dels 5 pisos socials de lloguer gestionats per Promunsa, empresa municipal, que es van incorporar aquest any al parc d'habitatge social de l'Ajuntament. El contracte, que permet beneficiar-se de subvencions fins del 80% del preu del lloguer, és per 3 anys i implorrogable. Les persones o unitats familiars, que tot i complir els requisits demanats a les bases, no accedeixin a cap dels pisos disponibles, quedaran amb una llista d'espera per la propera convocatòria. El parc d'habitatge social de lloguer comptarà, un cop adjudicats aquests 5 pisos, en 12 habitatges, els quals s'han anat de sumar més, 9 més, fins a arribar als 21, abans de finalitzar el mandat. Compromís adquirit per l'equip de govern. Ajuts al lloguer per a joves. A final del mes de maig es podran presentar les sol·licituds per optar a la subvenció que l'Ajuntament ofereix al jovent que paga un lloguer de pis no superior a 900 euros. A través dels mitjans municipals, ràdio, xarxes, webs, s'informarà de la publicació de les bases i dels terminis de presentació de les sol·licituds a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament. Aquesta acció, que està dotada en 24.901 euros, permetrà ajudar a pagar amb un import màxim de 200 euros el lloguer de l'habitatge habitual de persones empadronades a Sánchez d'Esvern des del 1 de gener del 1916, que tinguin entre 18 i 35 anys. Per ser persona beneficiària de la subvenció, s'ha de formar part d'una unitat de convivència de dues persones. Subvencions IBI 2016. Al ple del mes d'abril es va aprovar les noves bases per sol·licitar les ajudes econòmiques per l'impost Bens i Immobles, IBI, de l'any 2016, amb una dotació econòmica de 30.000 euros. Cada any s'han anat ampliant els col·lectius poblacionals que podien beneficiar-se d'aquestes ajudes fins a arribar en guany a la cobertura de totes les persones o unitats familiars del municipi amb uns ingressos topall que van des del 13.545 euros bruts anuals per a persona soles fins als 27.887 també anuals per unitats familiars de 5 membres o més. Per poder beneficiar-se d'aquestes ajudes cal presentar una sol·licitud a l'oficina Atenció Ciutadana de l'Ajuntament durant el període corresponent. I ara insistim una vegada més. Neteja, sí, i més civisme, també. Ningú dubta, el poble més net és el que menys embruta i això s'aconsegueix amb uns bons recursos i personal dedicat a la neteja i també amb un comportament cívic i compromès per part de la ciutadania. Cuidem l'espai públic perquè és de tothom i el volem gaudir en les millors condicions possibles i mantenir el mobiliari urbà en l'estat més òptim adequant-nos a les normes de convivència i tenint cura del nostre municipi. S'han dut a terme diverses campanyes de civisme en l'objectiu de sensibilitzar les persones propietàries de gossos perquè es recollin els excrements de l'espai públic tenint en compte que els excrements els han de recollir els amos i no els pobrets gossos que no tenen ni idea. Avui l'associació de gent gran de Sant Just d'Esvern ha visitat el Palau de Capitania de Barcelona complint així la primera part del programa mensual que aquesta associació organitza per a tots els seus socis. Queda pendent pel proper divendres i demà passat una xerrada col·loquia orientativa sobre l'estat actual i el futur de les nostres pensions. Estaria... perdó, estarà a càrrec de la secretària general de l'UGT de la Unió Baix-es-Bergadà la senyora Mercè Gómez-Seva. L'associació considera que el tema és força important pels nostres associats. Per això la senyora Gómez-Seva està disposada a contestar totes les preguntes que se li facin sobre qualsevol dubte que se li pugui plantejar. Recordeu que la xerrada tindrà lloc, com sempre, a la sala polivalent del Milenaire a dos quarts de sis de la tarda. Per aquells dels nostres oients, amants d'exposicions sobre temes concrets i determinats. Encara que semblin estranys, el Col·legi de Metges de Barcelona ha organitzat una mostra extraordinària a la sala d'exposicions Agustí, Pedro i Pons, al propi Col·legi de Metges, tot celebrant el centenari del doctor Joaquim Pinyol Iaguader, impulsor de la Càtedra de Dermatologia de Barcelona. L'exposició sota l'anunciat de Xari la pell d'Hermatologia històrica a Catalunya és comissiorada comissiorada pels doctors Alfons Zarzoso, Sara Fejula i Javier Sierra i presenta un recorregut pels desenvolupaments al llarg de la història a Catalunya de la dermatologia com a especialitat mèdica. Es prenen consideració els mestres i creadors de l'escola que van sorgir de l'Hospital de la Santa Creu i que van consolidar l'especialitat a la Facultat de Medicina i als hospitals de l'Eixample Barceloní. En aquest ambient, el metge i dermatòleg Joaquim Pinyol Aguader, descut l'any 1917 i mort l'any 1977, ha estat homenatjat en guany pel Col·legi de Metges per la seva gran tasca en aconseguir la modernització i donar un gran impuls a la càtedra de dermatologia de Barcelona, reformant el seu prestigi arreu del món. Cartells de campanyes sanitàries i fotografies història d'aquesta especialitat mèdica il·lustren l'exposició en el centenari del naixement del doctor Joaquim Pinyol Aguader. Això sí, aquesta exposició és tan detallada que potser limita l'interès a les persones a qui realment pugui cridar l'atenció a aquests temes mèdics. És a la sala de l'exposició Agustí Pedró i Pons del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Fins el desembre d'un guany. O sigui que estarà tot aquest temps a disposició de qui la vulgui veure. il·ligitó Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tota la profunditat d'allò que es respira amb la serenitat d'aquests jardins es fonen amb la primavera plena d'olors, de colors, amb la nova vida de cada any de la natura, per la qual cosa paga la pena passejar, sense pressa, per l'extraordinària calma dels jardins de mossèn Cinto Verdaguer a la muntanya de Montjuïc. Fins demà! I ara, després d'estar tan poètics, tan enjardinats, tan a gust dintre d'aquella natura, ara, amb aquestes coses, no ens posis la vida al revés, eh? No, de moment no, però ara les xiques alegres de colzada, Cinto, ja veureu. Molt bé, molt bé, això ja està bé. Sí, diu, les mil i una mudança de les dones alegres. Cap al segle XIV, el carrer Tallers era un dels punts amb més locals de mala reputació de la ciutat. Ja ho veieu, aquí anem per marro. La situació es va tornar tan descarada, que en el 1350, per als ceremoniors, va prohibir que hi haguessin prostíbols a menys de 40 passes de les eglésies properes a la Rambla. No tenim ni idea d'on van marxar les noies desterrades, però sí que sabem que el costum va deixar petjada. Es té constància de l'existència d'un bordell a la mateixa zona durant la segona meitat del segle XVI. Però, de nou, les dones amables van haver de tornar a fer les maletes. L'estudi general s'havia construït a prop i les autoritats no volien que la moral dels acomodats estudiants es pogués veure malmessa en cap sentit. Però el que s'ha assentat com una tradició consta molt de treure i el 1860, allò que encara es coneixia, com el pati del bordell. De fet, podríem dir que el costum s'ha mantingut fins als nostres dies. Diu, els orígens de la Universitat de Barcelona es trobem durant l'alreinat de Martí Lomar, quan va voler otorgar a la ciutat l'estudi de medecina. Poc temps després, en 1450, el Fos, el Magnànic, funda l'Estudi General de Barcelona, que aquest sí que és la llavor directa de l'actual universitat. A l'edifici situat a la part de la Rambla coneguda com dels Estudis, precisament per l'influència de la universitat, perdrà la seva utilitat en la prohibició de fer-li el cinquè. I en 1843 es denroca aquest edifici. O sigui, que les nenes bonites al dematí, d'una banda, les envien a una altra. Ara les trobareu segurament per allà, al voltant del camp nou i tota la mandanga. Sí, les noies van fer el seu edifici. Un trosset de Barcelona. Ara anem pels fantasmes. Els fantasmes. Què, com estan aquests fantasmes? Ens, ens, tindrem molta por o què? No, no, no, que res. L'altre dia també fèiem allò que no era ben bé fantasmes, que eren coses que passen, no? I avui parlarem del Papu. Del Papu? Sí, diu, uns anys abans de l'enderrucament de les muralles, al carrer del mestre Casals i Martorell, aleshores anomenat de la clavadera, perquè seguia el curs de la clavadera principal de la ciutat, es va fer tristament famós pels fets susseïts en una de les seves cases. La Casa del Degullat va rebre aquest tètric nom perquè hi va viure un nen que, atret amb enganys i promeses per unes dones del veïnat, va ser portat fora muralles i degullat salvatgement. Tot seguit, les assassines van ficar el cos del nen en un sac i van demanar a un traginer, que en aquell moment arribava al portal de la muralla, que els entrés la mercaderia, a canvi de pagar-li un glob a la primera tasca que trobessin. El traginer se va venir sense sospitar reestèr-lo i les dones van passar al portal amb les mans buides tranquil·lament. Però els burots, és a dir, els funcionaris encarregats de cobrar els drets d'entrada de determinats articles, van voler comprovar si el traginer duia alguna cosa de frau. Van punxar el sac, que va començar a vessar sang, i es va descobrir el marro. El motiu d'aquest crim tan horrible no era un altre que fer servir el cadàver del nen per diversos negocis espantosos, que en aquella època estaven molt de moda. Es deia que la sang calenta i pura d'una criatura, acabada de morir, era un beburatge extraordinari pels malats desnonats, especialment els tísics, i es pagava a preu d'or entre els bruixots i els fetillers de la ciutat. També el greix era molt apreciat en determinades indústries. Això ens ha sortit diverses vegades, heu vist? Allò, la grassa dels crios i tota la mandaca. Sí, sí, això estava molt explicat amb una novel·la del Xufo Llorenç, de finals, representa els finals del segle passat. Sí, sí. Sí, sí. Diu, aquest incident i d'altres que van tenir lloc a la mateixa època, amb motiu de la construcció del primer ferrocarril, i que seran també aplicats més endavant en aquest llibre, diu, que es va fer reneixer a Barcelona la figura mítica i terrorífica del papo, un personatge que espapava a les tendres criatures. I el paladitz? Aquest darrer era invocat especialment quan el nen, com solen fer tots els nens de totes les èpoques, es resistia a banyar-se. El paladitz, jo no crec que això ho fessin, eh, ojo, diu, el paladitz era un amal i prim com un prim. Negre com el carbó, pelut com un os, amb cua i morro de gos, mans enormes, aspres com raspalls i ungles com canxos. Mare de meu, quin personatge! A l'espatlla duia un serró de cuir amb tota mena de nevalles, ganivets, llimes, esquiladors i pedres de rassurar. Segons la tradicció, quan la seva presència era requerida, posava el nen en remull amb una caldera amb llegiu bullent. Mare del cert! I tot s'ha dit! Quina llegenda! Millor que ens expliquis coses de fantasmes! Això és terror, això és terrorífic. Això sí, tenim el thriller, tenim el terror... Això és l'encina de terror de Sitges? Aquest és un... Aquell... Escolta, a mi la meva mare em feia por amb l'home del sac, eh? Aquest ja ens ha sortit. Bueno, total, que el pobre criu diu que me'l posen amb llegiu calent, amb llegiu calent, quedaria més blanc que l'oura. Ui tant! Però bueno, i tot seguit, l'escatava amb calç viva i el fregava. No li calava res? No res, els escatava. Ah, diu, sembla un FSI d'aquells que surt de la tele, no? Que deixen el Bouns, aquella... Sí, sí, sí. Diuen que el viva i el fregava i el polia amb les seves eines d'una manera molt dolorosa. I tant, pobret. Sí, ja devia estar mort. I com a pagament s'endulla la guardiola amb els estalvis de l'infant. Pobret. I abans de marxar l'ocequeava amb un espectacle amb un espectacle de ganyotes i d'ombarelles aterridores tot odolant com un llop. Aquest s'ha quedat allà, el nano no què sé, no sé si que el trobeu, però aquí n'hi ha un trosset més d'una altra cosa que també són... Tots van seguits, no? Diu, el monestir de Sant Pere de les Pueles, que el coneixes tu? Pueles, clar. Diu, el van fer construir abans del primer mil·lenni al comte de Barcelona, Sunyer I, i la seva esposa Riquildis. Això és el que diu, Riquildis, m'agrada molt aquest nom, eh? Sí, sí, sí. No m'arriquildis avui, noia? Diu, fora del recint murellat de l'antigua ciutat. El nom li provenia del fet d'estar constituït exclusivament per dames de llinatge noble, puncil·les i verges, que aquesta és la paraula Pueles. Pueles. Pueles vol dir verges. i gaudia de privilegis eclesiàstics molt especials. Però el nom, però el més anecdòtic, perdó, d'aquest monestir que ha sobreviscut a les anades i tornades de les monjes, que segon el vent constitucional eren expulsades, o sí, col·locades a nou, durant, sí, petits períodes de temps, és l'escultura romànica que representa el seu sant patró, el timpà de la porta del temple, just davant de la plaça que va ser en altre temps cementiri de la comunitat. I és que diu la veu popular que cada any al punt de mitja nit a la rebella de Sant Pere la imatge cobra vida, s'aixeca i es grata el clatell, es tova el coixí que li fa de sa gent i s'asseu de nou a esperar la festa de l'any següent. Però, esclar, tot això ho fa amb tanta rapidesa que és necessari per parar molta atenció i estar dotat d'una vista excepcional per poder percebre-ho. Per això són tan pocs els que poden benar-se d'haver-lo contemplat. Així és que teniu que anar allà a veure com el Sant Pere s'aixeca i mou el coixí. Molt bé, doncs ja ho intentarem. El pròxim dia o un altre. I tant. Música per Gaudí. Avui podem escoltar el moviment vivatge del concerto per a trompeta de George Friedrich Handel, compositor alemany de nacionalitat anglesa. Com d'altres compositors, va tenir l'oposició del seu pare per dedicar-se a la música, malgrat les seves grans qualitats innates. Va deixar Hamburg anant a Itàlia per trobar-se amb Gaston de Medicis, a qui havia conegut a l'estrena de la seva òpera Almira. Sota el seu macenatge va estrenar l'òpera Rodrigo a Florència. Va ser molt amic d'Escarlatti, Corelli i Pasquini. D'aquests músics va aprendre alguns trets de la seva melodia que podem observar sobretot en la producció de música religiosa amb estil del concert Corellià i Vivaldià. Té una producció musical extraordinària, òperes, oratoris, totes aquestes obres tenen una gran varietat de tons musicals. Molta música instrumental, sonates per flauta o boe, violí, i trompeta. Va sintetitzar en la seva producció totes les tendències de l'època on va imposar la seva forta personalitat musical que va donar-li un valor universal indiscutible. Podem escoltar el moviment vivatge del concerto para trompeta. Interpreta l'orquestra barroca de Praga sota la direcció de Günder von Giff. de Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Avui estem de porno pujat, eh? Jo ja he dit que les nenes les s'han tretat, eh? Les nenes... Sí, bueno, doncs aquí no l'han tret, la muralla. Les nenes alegres de colzada. No, colzada, sí, d'un posterior concert. Sí, vale, vale, vale, vale. Sí, doncs sí. La sala d'espectacles eròtic Bagdad conserva a l'interior un mur de la desapareguda fortificació medieval de Barcelona. La cosa és així. La ciutat, com tal, va reivindicar, durant dècades, l'enderrocament de les muralles que constrenyen el seu creixement i desenvolupament com a ciutat moderna. Però, raons militars dictades, des d'on? Des de Madrid, ho van impedir fins a la segona meitat del segle XIX. D'aquella muralla només n'ha sobreviscut el baluart i portal de Santa Madrona, al costat de les Drassanes, tot i que hi ha unes restes abundants amagades i desdisseminades per la ciutat. Però aquestes, concretament les porno, estan, on ha dit, a dintre del Bagdad. Diu, potser el fragment més sorprenent és el que es troba al Bagdad, la coneguda sala d'espectacles eròtics situada al carrer 9 de la Rambla, al costat del paral·lel. L'antic mur sorprèn el visitant tot just baixar les escales davant de la petita botiga de joguines sexuals. Cal reconèixer que només són uns quants metres de la històrica fortificació, que donen accés a la sala on tenen lloc les actuacions. Aquest tram de muralla forma part de l'ampliació que s'hi va fer a partir del segle XIV, per incloure també dins de la fortificació la zona del Raval, que s'havia desenvolupat més enllà de la Rambla, als segles anteriors. L'any 2000, Joan Ida Lucia, propietària del Bagdad, va confirmar que el que sempre havia sospitat des que van aparèixer unes restes de la muralla al carrer de Palai, durant unes obres a l'estació del Ferrocarrils de la Generalitat. Uns tècnics municipals van inspeccionar les restes i van certificar que es tractava d'un tram de la muralla medieval, una plaça col·locada al mur al costat d'una imatge del faraó Tutu Kaman. Ho anunciava els visitants. No és l'única resta solta de les muralles, la romana i les dues construïdes a l'edat mitjana. N'hi ha unes quantes, dotzenes, de trams repartits pels antics perímetres fortificats. Un altre tram sorprenent és el que es custodia al soterrani del bar Trole, a l'Arc de Triomf. Però porno, porno, porno, no hi ha cap més que el de la sala Bagdad. O sigui, que ja ho sabem. A veure la muralla. El meu marit deia que havia anat al molino, que hi havia una vedeta allà, i li començava a comportar i portava tapades les cames, era quan era jovenet, eh? Van anar a veure jovenet, 18-20 anys, suposo, amb els amics. Fins a 25. I li deia, ei, ensenya, trigaven allà la gent, que l'ensenya a la cama. I l'altre deia, no pot, que té la cama de fusta. Deien de barbaritats. Bueno, mira, són coses boniques i records de joveneses. De joveneses. Re, avui dia, això ja, tararí que t'he dit. Bueno, aviam, com estem de salut, nena? Senyoreta Mons. Estem, estem. Aviam. No estem massa bé, estic una mica despistada. Els papers m'ho peguen. Aquesta despistada no se la fa tota de salut, noia. Bueno, però mira, aquí hem trobat l'energia dels aliments. Ah, molt bé. Ja està. Aviam aquesta energia. Aquesta energia, diu, una dieta guarda relació amb tots els aspectes de la vida. Per això, una alimentació òptima no és aquella que proporciona l'energia física i els nutrients necessaris, sinó la que respon a les autèntiques necessitats personals. O sigui, què vol dir? Que cadascú necessita de l'alimentació... El que més necessita el seu cos. Això mateix. Has de tenir enteniment per saber el que realment et va bé. Clar, sabem que des d'Einstein, en l'últim termini, tot és energia. També els aliments. Quan en Occident diem que proporciona energia, no ens referim sols a l'aspecte que es pot medir en forma de calories. I en l'aspecte té un aspecte evident sobre el cos físic. De totes maneres, l'energia dels aliments també actua sobre el funcionament de tot el sistema fisiològic, inclús sobre els pensaments i les emocions. O sigui, l'energia no es limita a la que produeix per transformació dels aliments en calories. Aquesta no és tota la manifestació de l'energia. És un aspecte molt estudiat científicament, perquè ens encanta realitzar càlculs per extraure unes teories recomanades, generals, que després, aplicades a cada persona, poden funcionar o no. I diferents individus són, fonamentalment, el que resulta energètic per una persona no ho és per l'altra. Per exemple, una persona determinada li pot sentar molt bé una proteïna animal, mentre que una altra pot ser un lastre, per les espècies, per els certs i els metabolismes, que són diferents. El paper de la ment. En realitat, tot depèn del centre de control que és la ment. Depèn de com la ment condiciona per les emocions i les tensions físiques, que percebeix la realitat perquè la màquina corporal transformi d'una manera o d'una altra els components dels aliments en energia disponible. Per començar, la ment és la que resideix la capacitat d'auto-observar-se, averiguar quines són les autèntiques necessitats personals i decidir quins són els aliments més adequats per ell mateix. Al marge de concebuda influència exterior, per tant, en la ment i amb les emocions de cada persona es troba la clau per treure el màxim profit dels aliments. Molt bé, però és veritat, depèn de vegades. Si prens un aliment o un altre... La recepció, que el teu cos l'accepti i l'altregeix amb energia. Notes que tens una certa resposta sobre... Per això hi ha les al·lèrgies a certs aliments. Sí, perquè el teu cos no les tolera. Però hi ha vegades que estàs de caigut o el que sigui i prens una mena d'aliment, una fruita, una tisana, el que sigui, i et sents confortat, o sigui que... Però això no és per a tothom igual. No, no, no. És la ment que també treballa per ajudar... Això enllaça, per exemple, d'anar a passejar a dintre d'un bost d'aquests frondors i arribes i veus aquells arbres tan antics, centenaris, acostar-t'hi a abraçar-los. Això es veu que transmet també... Sí, sí. Perquè tu dintre d'un bost d'aquests, quan tu passeges el que tens que fer és respirar fons per captar l'energia... Tota l'energia que desprenen. ...que porta la naturalesa. Sí, sí, sí. O que és carregar piles, diguéssim. Sí, o aquella sensació, el que dèiem abans amb els jardins, aquella sensació de benestar. De benestar. Si tu veus tota aquella gran catifa de diferents colors, vaja, hi ha poques persones que no responguin. I quan alcen la vista, pràcticament, és un bost d'arbres. Sí, sí, perquè aquest de nom tan rara d'antoxiàfies, tot allò que ha sortit, resulta que és de la família de les sequolles. Que imagina't les sequolles... Les sequolles són les més antigues, no? Les sequolles més altes. Les més altes, oi? Sí, als Estats Units jo tinc una fotografia que hi ha un forat a la base de les sequolles i passen els cotxes. Sí, sí, sí. Un viatge que vam fer, no sé on era exactament, que vam veure una sequolla, que amb cinc o sis persones no l'abrecen. Al nord dels Estats Units toquen a Canadà. No, perquè als Estats Units hi ha estat. No, no, però és Canadà, és Canadà, però és la part oest. Sí, sí. Que per la banda de Vancouver i tota aquella zona... Jo em fa una pena, quan veig que l'arbre que sigui, a darrere, els patis de casa meva, i davant, que hi ha un altre pati, aquest any no sé si ha estat... Les palmeres. No, les palmeres és aquell bitxot fastigós que s'ha halat per dintre. Però les està matant, eh? O i tant, i tant. A nosaltres teníem un grup preciós de tres palmeres amb un test i se'ls ha halat totes. Sí, sí. A la Mediterrània tenim el d'això, si és el de les oliveres, que n'hi ha moltes que són mil·lenòries. Sí, i tant. Doncs això que explicava, doncs ara veig que estan tallant els nespres. Ah, sí? Perquè, sobretot, aquest any, han fet aquests que jo dic... Tanta flor que no podrà aguantar l'arbre. Una quantitat d'enespres que s'ha menjat l'arbre. Però nosaltres, clar... És que l'han ofegat internament. Sí, sí, sí. Que curiós, no? Bé, és que a vegades es tenen que podar els arbres fruiters. S'han de podar o s'han de treure les fruites. Sí, perquè sinó l'arbre després resulta estar carregat de fruit que ja no donarà... Ja no ho pot viure. Ja no ho pot viure una mica, vull dir. Sí, sí, s'han d'esclarir. I aquests, que et dic, ja feia 3 o 4 anys que donaven una producció i no els agafava ningú. Doncs mira, l'estan tallant. I a darrere he vist que també ja està tallant l'altre. Què hi farem? La natura té les seves... No, no, n'hi ha una cosa que és molt xula parlant d'aliments i de coses. És que, sobretot en la cosa vegetal, cada any té les seves característiques. Tens anys que dius, aquest any els tomàquets seran bons o les cindres seran bones. Uns altres anys ho són. No són. Bé, jo aquest any us ho dic. Són caríssims, però les cireres són molt bones i les maduixes, maduixots, perquè maduixes petites no trobem, són boníssims. Serà un any d'això. És pel sol, perquè no ha fet gaire bé hivern. Ja fa temps que el que no trobo bo són els tomàquets. Oh, calla! Costa molt de trobar. I costa molt de... Ah, són... Perquè els compreu verdes. si els comprensiu l'agafada... No, no, no. Però mira, mira, no n'hem d'acord com si fos de fusta. Els tomàquets... A més a més, la pell dura, duríssima. Encara que el peli, se'n fa mal de els dits de pelar-los. És curiós perquè jo crec que deuen ser tomàquets d'hivernacle. O sigui, d'allò de... Ara els reguem, ara no els reguem. Ara una temperatura... Crec que en diuen hipocònicos perquè, a més, els reguen quan fa falta, sinó els paren, paren el rec i paren el creixement. vull dir, és un sistema molt... Sí, dona molta producció. Són molt macos, però res de res. Sí, mira, la pagessa d'allà de casa meva, allà a l'Empordà, s'hi posa quatre motetes i ens dona per fer un parell d'amanidetes. Ja està, ja està. El meu fill diu, no se t'acudeixi posar-les a la nevera. No, que no. Aquestes han de ser fetes natural. Les tomates, mai de la vida han d'anar a la nevera. A la nevera. A la nevera. amb el fred. Es fan malbé internament i no valen res. Bé, doncs, i aquest reportatge que ens has preparat? Ah, sí, sí, doncs mira, coses per menjar. Ah, sí? Bé, si continuem. No se les agafa gana. Vale, amunt. Meduses. Ah, ui. Ah, mira, sí. Quasi sense adonar-nos, ja estem a l'època d'anar a prendre banys de sol i de mar, amb els beneficis que això comporta per la nostra salut física i mental. Impagable relaxar-se una estona tombat a la sorra calenta de qualsevol dels moltíssimes cales de la Costa Brava, sense descuidar-nos, de sucar-nos bé la nostra pell amb la crema solar de protecció adient. Cal controlar que l'exposició al sol sigui curta per evitar els càncers de pell. És recomanable que anem a capossar-nos a l'aigua abans de notar una excessiva calor a la nostra pell. A l'entrar a l'aigua, ben segur la trobarem una mica freda. Fer unes quantes braçades ens ajudarà a equilibrar la nostra temperatura corporal i poder gaudir del bany de mar. Enguany un no ha de patir de les punxes de les grotes tan doloroses al clavar-se els peus. Temps enrere, quan era jovenet, les grotes constituïen una veritable plaga a totes les platges del nostre litoral. Gràcies al turisme, sobretot als francesos, que van ser els primers a cusprir-se-les, per la qual cosa avui dia quasi no queden grotes. ara, el perill del mar ve d'un altre animal anomenat medusa, que a l'entrar en contacte casualment amb la nostra pell provoca una forta i dolorosa urticària, cada estiu n'hi ha més quantitat i segons les corrents marítimes que empenyen aquests animals a les platges provoquen veritables plagues. Cada any és més normal veure la bandera vermella que impedeix el bany a causa de la quantitat de meduses. Acabo de llegir la propaganda del Festival Internacional d'Imatges Submarí del Oceà Onagràfic de València del 26 al 28 de març d'enguany i resulta que una de les activitats programades pel FIS Kids és pel més que és pel més joves és ni més ni menys que una cata de meduses. Diu que sí, que les volen cuinar. Sí, sí, i assisteixen concursants del programa MasterChef Junior 3 que oferiran un taller per preparar senzills plats de meduses. Si tenim en compte que la nostra reconeguda xef Carme Ruscalleda 3 estrelles i Michelin més dos canter del japonès en el seu restaurant de Sant Pol de Mar també cuina meduses i que països tan reconeguts de cuines com Xina Japó Tailàndia i d'altres d'asiàtics ja fa temps que cuinen meduses no serà estrany doncs que la història de les garotes es tornarà a repetir aquesta vegada a les meduses tan emprenyadores. i tant i que Déu vulgui que sigui i que vulgui i que vulgui i que vulgui aprofitar ja que les sardines cada vegada n'hi ha menys sí mira menjarem meduses menjarem meduses quants minuts ens queden carinyo? bé doncs podem viatjar per Catalunya acabar un viatge que vam interrompre que vam interrompre l'altre dia a tu sí menys mal que anàvem programats bé no? sí viatjar per Catalunya en la nostra feixuga i accidentada ascensió cap als cims de Sant Llorenç damunt per culpa dels telèfons mòbils de la lina la setmana passada ens vam aturar a la coma d'en Vila una antiga macia en ruïnes però que en cas de pluja és un petit aixopluc que compleix la seva funció des de l'ermita de Sant Jaume contemplem una magnífica panoràmica abans d'arribar al coll d'Estenalles que marca el punt d'inflexió de la nostra caminada a gairebé mitja hora de camí 15 minuts i anem lleugers arribem al cim del Montcau que en 1052 metres és la segona alçada del massís baixem per l'altre vessant fins al coll d'Eres on un monolí ens cita en Joan Maragall no sé no sé el que teniu que us estimi tant muntanyes Joan Maria en tenim aquí veus des d'aquí fins a la mola el camí està perfectament marcat amb fites per dinar fem una parada als hòbits aprofitant el racer que ofereix una balma d'obra gaudint de la seva orientació al soleil a 5 minuts d'aquí trobem un trencall que en direcció és enfila una canal dreta som el pitor si volessin tornar on hem deixat el cotxe hi arribaríem a menys d'una hora continuarem per la carena del pagès fins a arribar a la imponent cova del drac on segons una legenda un feroig drac dut pels serraïms per espantar les tropes cristianes del conte grifer es mostrava tot buscant les seves víctimes ja hi som a la mola de Sant Llorenç de Mont l'antic l'antic l'antic l'antic monestil benedictin de Sant Llorenç de Mont extraordinària justament per aquest motiu durant les mesos d'estiu dalt del seu campanar així com el cim de la muntanya i el puig de la cola s'hi han instal·lat guaites forestals que vigilin el risc d'incendi d'una extensa zona del Vallès occidental i del Bages visitem molt de gust aquest auster monestir monestir romànic de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Sant Llorenç del Munt així com el bar adjacent per llegir els curiosos plafons pirografiats que allí són penjats a més a més podem aprofitar la vinentesa si ens va de gust per fer un bon àpat que hi ha cars a la planxa no a la planxa no a les pedres i a la brassa boníssimes diu desfem el camí que ens ha dut fins a la Mola i quan som el tracall del canal del Pitort ens llancem canal avall fins a arribar a la Barata on hem deixat el cotxe i cap a Sant Just que falta gent diuen que la serra de l'Ovac i Sant Llorenç del Munt enganxen i és cert perquè nosaltres els hem visitat dos caps de setmana tot seguit tot seguit sí senyor amb telèfon i sense Bé i ara per acabar doncs farem d'aquell llibre que va editar qui ho va editar aviam la Direcció General de Política Lingüística i l'Ajuntament d'Igualada Campanya del Lloro barbarismes versificats o sigui que senyora Lina senyor Joan Maria un paraure un paraure fer un i aviam què passa Alfombra no, no catifa o estora podeu triar és paquet no cajetilla quan es tracta de tabac cotxilla noi quina daga llenguatge veu clavat tres sinònims entre d'altres coltell ganivet tallant xaparrón riuixat o xàfec sigilós no reservat quin tu no digueu recluta si és que no és el capità l'anella cordó cadena que recull un feix de claus no l'anomeneu llavero és clauer que resti clar del gasto no direm despesa en direm despesa i del bandatge en vanat i avui prou deixem-ho córrer per si algú ja rufa el nas molt bé bé senyores senyors hem arribat a la fi d'aquest programa seixanta i més recordeu que si us ve de gust podeu tornar-lo a escoltar el diumenge al matí a les 11 bé l'ina Montse Joan Maria Carlos moltes gràcies a tots per escoltar-nos i mira fins la propera setmana si Déu vol fins la propera bona tarda adeu-siau bye bye no anglicismes no anglicismes això sent no senyor anglicismes no Fins demà! Fins demà! Qui eren tots els empresaris que anava amb ell? Que fins ara mutis! 400 pisos per vendre!