8M, diables i patrimoni industrial: Clementina Arderiu, Terraprim i salut davant el canvi climàtic

Seixanta i més Amics, amigues, ja tornem a ser dimecres I fa l'efecte que el temps, no sé si ens acompanyarà gaire aquests dies Hem tornat a l'hivern, un hivern tan maco que feia Amb tanta caloreta, que no estava bé Bueno, home, ens acompanyaré No, a tu ja ho sé, que ara estàs més bé que no dies enrere Ja ho sé, Lina Però, los demás te ganamos Me parece que los demás prefereixen l'estido Ma filla diu que a casa meva entres, diu Quan entres, diu, t'abrigues Després al sortia et pots treure l'abrica Mira, cadascú és com més El meu fill va amb calçotets tot el dia O sigui, que escolta, és molt, molt, molt assagerat Bé, doncs, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, en Carles Estem en punt de començar aquest nou seixanta i més Durant tot el mes de març Se celebren actes, commemoracions i homenatges a figures femenines Que han marcat profundament la història Sobretot recordant el sacrifici d'un gran grup de treballadores Mortes cremades dintre de la fàbrica On s'havien reunit només demanant el compliment dels seus drets laborals S'ha de reconèixer les minces millores que s'han aconseguit a través de moltes demantes Al llarg de moltíssims anys Però no queda encara molta tasca a fer, Déu-n'hi-do Sincerament, s'ha d'admetre que la base de la societat Està formada per dos ens Que són l'home i la dona O la dona i l'home Que tanto monta, monta tanto Cadascun té el seu rol Amb dos igual d'importants I que, amb bona llei, s'haurien de complementar En la marxa normal del dia a dia Però, per desgràcia En la majoria dels casos Això no és així Sempre la part més feixuga Ha recaigut sobre la part femenina I sense el reconeixement degut a la seva tasca Sacrificada i silenciosa Vaja, rectifico Tenim actualment molts reconeixements Tenim dones en llocs importants Però a canvi, a canvi de què? Moltes dones han renunciat al seu dret de ser mares O bé, la seva tasca s'ha doblat I treballen per partida doble Patint darrere de cangurs, pares, mares, etc. Per la cura dels seus fills Molts senyors diuen Jo col·laboro molt a casa meva Però no es tracta de col·laborar Es tracta de compartir les tasques I les preocupacions diàries I senzilles de la llar Però això no és... No es compleix en la majoria dels casos Excepte en comptades ocasions Aquests conceptes s'han repetit Fins a la societat Un munt de vegades Però és necessari tornar a repetir-ho Una i mil vegades més Tot exigint els drets Que al llarg dels temps Sempre han estat denegats Per una societat Profundament masculinitzada Perquè darrere d'aquests fets Quantes i quantes grans intel·ligències femenines En art, literatura, política, pensament S'han esveït en l'anonimat Sí que és cert que grans dones Han influït en la marxa de la història Però sempre ha estat Sobrepticiament En segon terme En mà esquerra En rols relativament oficials Les poques que han destacat O bé han mort Condemnades a les flames O bé han estat tillades De marimatxo I de pocs valors femenins Encara que més tard Fos declarada doctora de l'Església i santa I jo em pregunto Això és just? A mi querida Lina Què? Què diu vostè? Em fa gràcia perquè la Joana Doncs ha fet aquí un elogio de la mujer I de todo lo que es I jo vaig a parlar ara del diable No sé si hi té alguna relació o no Sí, bueno Què ens estàs dient diables? No, no, no Li has atrevido a eso? No, no, no No Seguint aquell llibre que tenim I que anem seguint I que avui començarem un de molt interessant Sí? Sí, anirem continuant amb aquest Que s'acabi Fins que s'acabi Però l'altre farem el pròleg només Bueno Va bé I parla del diable I aquí diu una nissada Ah I és que jo he trobat que era interessant I he pensat Mira va, llegirem-ho Diu El diable o dimoni És una ser sobrenatural Vist com l'encarnació del mal Tot i que el terme original grec Demon Deamon Significa Espírit savi Clar En religió Els dimonis són àngels Que es van revelar contra Déu Seguint el primer dimoni de tots Lucifer Que va ser expulsat del cel Per anar a caure a l'infer On reinen i tenten els humans Perquè no tornen Perquè es tornin dolents I es condemnin eternament I pateixin el foc de l'infer Amén Diu La tradicció cristiana Va establir diverses categories Que van des del cap Satanàs o satan Fins a dimonis menors I la classificació de la jerarquia dels diables La va fer en el segle XIV Peter Binsfield Teòleg O serà Peter Binsfield La pronunciació Teòleg alemany Famos perseguidor De bruixes Que va otorgar a cada diable un pecat Posteriorment Sebastián Mijellí D'un francès En el tractat Història Admirable Va dividir els diables en jerarquies I ara els direm molt de pressa Perquè són diversos Però fixeu-vos bé Que tots van relacionant Relacionats Amb un mes de l'any Diu Belial Dimoni de la luxúria El seu nom és abreu I significa sense vàlua Té més força el gener Goberna tots els elements de la terra Que intenta destruir I és el pare de Lucifer Després està L'Eviatán Dimoni de l'enveja Fixeu-vos-hi que en les pel·lícules aquestes A vegades surt O amb els... No, és l'Eviatán aquest En ser el nom d'una embarcació O alguna cosa d'aquestes Que no acaba bé No acaba bé Com sempre Diu Associat a forces incontrolables I a criatures monstruoses El seu nom és abreu I significa Cargolat Té més força alfabré Perquè ja estem alfabré I se'l representa Ja hem començat el març Carinyo Per un terrible drac Espera't I ara ve Satanàs Dimoni de la ira I del mal absolut El seu nom en hebreu Significa antagonista I té més força al març I s'associa al pecat en general I se'l considera un àngel caigut Després està Belfegor Dimoni de la desídia I el seu nom pertany A un déu babilònic I té més força a l'abril I se'l representa com un home vell Lleig Amb barba Cua I urpes Cari Ah, i ara ve Lucifer O Lucifer Jo diria Lucifer, eh Dimoni de l'orgull I rei de l'infer I el seu nom En llatí Significa Portador de llum Té més força al maig I se'l representa Com un àngel caigut Que va voler posar-se Al nivell de Déu Després està Verit Capaç de predir el futur I el seu nom ve de Baal Déu semític Té més força al juny I se'l representa I se'l representa Com un soldat amb corona S'invoca Per mitjà D'un anell de plata I qui ve ara Vé el Sebu Príncep de l'infer I el seu nom hebreu Significa Senyor Les mosques Té més força al juriol Jo ho dic perquè Si algú de vosaltres Té el mes Que se'l quedi I se'l representa Amb la cara inflada Coronat amb una cinta de foc Cornut Negre i pelut I amb les ales D'un rap anat I després tenim Estarot Duc de l'infer I el seu nom prové De la deitat fènica Bueno o fenícia D'Asterter I té més força a l'agost I se representa Com un home en un Amb bales de drac Amb corona I que munta un llop I controla 40 legions demoniaques I quan apareix Se sent molt de poder De sufra I després S'està Temuz Àngel caigut Un àngel caigut Que pot regular la vida I el seu nom és Babiloni I significa Fill d'Otró I té més força al setembre I se'l representa Com un pescador O un pastor I després ve Baal Rei de l'est De l'infer I el seu nom És semític I significa Senyor I té més força a l'octubre I és un altre àngel caigut I després és El As-Modeu El dimoni De la venjança I de la lascivia I un dels reis De l'infer I el seu nom Significa Còlera Se'l considera Atversari De Sant Joan I se'l representa Com un sàtir Que comanda 72 legions demoniaques I controla Els bordells De l'infer Sí, que ara l'infer També n'hi ha bordells Ai, madre Toma, castanya I l'últim de tot És el Moloch Dimoni dels sacrificis I el seu nom hebreu Vol dir rei I se'l representa Com un home Amb un cap de vedell O d'amarrà Amb banyes grosses Assegut amb un tron I és els braços I amb els braços estesos Per rebre el sacrificat I té més força De sempre Aquí us quedeu? Eso es Déu-n'hi-do Vaya reportori Que per dimoni És que no quedi l'assumpte Ah, això mateix Bé, ara anem Amb una cosa més lleugera Ha arribat també A les meves mans Gràcies a la Juanita Un llibre que es diu Barcelona Ciutat de Fàbriques I aquí primer Dirà el què I després Surtin les coses Que aquí a Barcelona S'han fet Com gelats Com joguines Com perfums O els productes Que més o menys Això era el segle passat De l'anterior Dels segles encara Estem ja al 21 A partir del 18 I per no allargar l'assumpte Farem la introducció només D'aquest llibre Que és molt xulo El que diu Ara aquí Donarem el d'allò La raó El prefàcio Sí Li donarem la raó A Joan Maria Diu Ara mateix Barcelona Ja no és la gran ciutat Fabril Que fou Durant més de 200 anys Els que van Des de L'arrencada De la indústria Manufacturera Fins a finals Del segle XVIII Fins al tacament I fins al tancament De la majoria De fàbriques urbanes Al final Del segle XX Durant aquest període Els espais De producció industrial Obradors Tallers Naus Fàbriques Grans conjunts Productius S'estengueren Arreu De la ciutat Primerament El nucli històric I després A bona part De l'Eixable I més enllà Els municipis Propers Que serien Absorbits Per Barcelona De Sants A Horta Passant Sant Martí I Sant Andreu Fins a constituir Un passatge Infinit De ximeneies Fumejants Barcelona Barcelona Actua Actua aleshores Com a motor De la indústria De la indústria catalana I concentra I concentra en el seu territori Un complex entremat empresarial Una autèntica xarxa febril Amb múltiples interaccions econòmiques i socials Que traspassava amb escreix els límits principals Poc resta ja d'aquest panorama industrial Que vam poder veure i viure els nostres avis Els nostres pares O dependent de l'edat que tenim Nosaltres mateixos Els que s'ha salvat fins i tot el barceloní del barri del Poble Nou Sovint descrit com el Manchester català O el pomó industrial de Barcelona No permet una lectura comprensiva del passat febril De Barcelona I aleshores El llibre és més d'allò Però llegirem una altra coseta Que diu Al final del segle XX Un grup d'historiadors, geògrafs, arquitectes i fotogres Van iniciar l'aventura de recollir i documentar Les restes d'aquest passat febril barceloní Davant de la destrucció del patrimoni Que semblava no tenir aturador I aleshores diu A la primera dècada del segle XXI Ha estat caracteritzada sens dubte Per la lluita a favor del coneixement La valoració, la reivindicació I la conservació del patrimoni industrial de Barcelona Amb el suport de l'Associació del Museu de la Ciència I de la Tècnica de Catalunya I nombroses entitats cidranes I ja n'hi ha més coses Però com ja és més aviat d'acabar el llibre Ja l'anirem veient La resta dels dies de l'any Dels dimecres Per la gent gran I pels que som jovenets Això mateix Això de gent gran Amb nosaltres no va No, nosaltres som joves O sigui que ja Som de la primera volada Això mateix Vale I Fins demà! A Sant Just cada any es programen un munt d'actes, tot recordant aquestes dates que cada any es dediquen especialment al reconeixement de la gran vàlua, de la part poc reconeguda de la tasca que la dona desenvolupa i ha desenvolupat al llarg dels temps en els grans avenços de la societat. Aquí assenyalarem alguns d'aquests actes que esperem que siguin molt participats. Aquest mateix capvespre, a dos quarts d'avui, ha tingut lloc a que el llibre té la presentació del llibre Cent pioneres catalanes, d'Antoni Jalong, amb Alicia Casals, pionera en robòtica, i el mateix autor. Organitza aquest llibre té amb la col·laboració de Viena Edicions i Omnium Cultural. Diumenge, dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Sortida des del casal de joves a les 17 hores. Trobada al tram, parada a Rambla de Sant Just. I ens dona un consell i diu Suma't a la columna feminista del Baix d'Obregat per anar a la manifestació de Barcelona. Dijous, dia 12 de març. A les 18 hores, Biblioteca Joan Margarit. Presentació del llibre Les noves amigues de la Maria, amb l'Anna Gulló, escriptora, cineasta i veïna. Queda és precisament, i perdona que et talli, la filla del nostre company, Abra Gulló. El conte vol donar a conèixer algunes de les dones més rellevants de la història. Per a infants, a partir de 3 anys. Organitza Biblioteca Joan Margarit. A les 19.30, call llibreter, tast de poesia i vi, amb la poetesa i cantant Odila Arquer. Organitza a cal llibreter. Dijous, dia 19 de març, a les 19 hores, Can Ginestar, sala Isidora Cònsul, guiri verd. Conferència, Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista dins d'un món d'homes. Organitza Can Ginestar. Dimarts, dia 24 de març, a les 19.30, Can Ginestar, sala Isidora Cònsul i giri verd. Conversa amb el Olit. Parlem de feminisme, gènere i diversitat sexual. Belolit és escriptora i autora dels llibres Feminisme de Butxaca i... Follem? Condueix l'acte Anna Gulló, escriptora, cineasta i veïna. Organitza la Biblioteca Joan Margarit. Feminisme de Butxaca i veïna. Feminisme de Butxaca i veïna. Biografies de personatges il·lustres Avui us presentem unes breus pinzellades de la vida de la poetesa i gran figura literària Clementina Arderiu i Voltes. Clementina va néixer a Barcelona l'any 1889. 120 anys més jove que les altres dues grans figures de la literatura catalana, Caterina Albert, Víctor Català i Maria Antònia Salvà, coincideix amb elles compartint converses literàries, homenatges i reconeixement públic. El punt més remarcable d'aquesta relació, sobretot amb la Maria Antònia Salvà, queda palès en l'acte de l'Arderiu, portar-li personalment el seu primer llibre, Cançons i El·legies, publicat en l'any 1916. Elles compartien el sentiment de la societat nou-sentista del moment, que respirava en els cercles intel·lectuals de l'època i que es va plasmar tant a la seva obra com a les actituds humanes de tota la seva vida. A través de les moltes seves obres es percep un concepte de poesia altament expressiva, molt elaborada, formalment diversa, sense elements sobrers i sentimentalment continguda, encara que no es clau temes com l'amor, la maternitat o la feminitat. Caterina Albert, Maria Antònia Salvà i Clementina Arderiu van quedar enfermades com a prestigi indiscutible de la literatura catalana de molts abans de l'any 1936 i són les tres fites més rellevants de la gran fase inicial de la constitució de la nostra tradició femenina. Obres molt destacades de la seva última època i que evolucionen cap a un clar simbolisme són Cants i paraules, Sempre i ara, i és a dir, L'esperança, i encara l'any 1969 va publicar aquest últim llibre, L'esperança. Clementina Arderiu va compaginar els estudis de llengües, teoria musical i piano, amb l'aprenentatge del preciós ofici familiar de l'artxanteria. En l'any 1916 es va caçar amb el Carles Riva, també poeta molt destacat de la nostra literatura. És l'any de la publicació de la seva primera obra, Cançons i Elogies, o elogies, Elogies, Elogies, que ja han parlat abans. Amb aquesta seguirà l'alta llibertat i a l'any 1936, un temps abans de marxar a l'exili, cant i paraules. A França va romandre amb tota la família fins a l'any 1943, quan retorna a Catalunya i s'incorpora a la cultura de resistència d'aquells anys tan complexos. L'any 1946 publica Sempre i Ara, una obra que ja l'any 1938 havia estat guardonada amb el Premi Joaquín Fulguera. L'any 1952 va decidir reunir en un volum les seves poesies completes i més tard, l'any 1958, guanyar el Premi Ossa Menor amb l'obra És a dir. Cal considerar que el ser l'esposa del poeta Carles Riba, l'ambient en què es desenvolupa la vida del matrimoni, porta a la Clementina a figurar en la primera línia de les activitats de la cultura i la poesia catalanes. Però a la mort del poeta, ella va votar per refugiar-se en la privacitat. Dintre d'aquest espai de temps, va florir l'any 1950, quanten, perdó, 1969, una obra plena de sentiment i, com diu el títol, plena d'esperança. L'esperança encara. D'aquest volum, el poema Parla Vaxada, us llegirem el poema, ja el que us sembla. I m'han dit que has estat molt soferta en el cor i en el pit. Però jo veig un rastre de llàgrimes al setí del vestit. Ai, amiga, que et porten revelada fins a sang i a martell. Passarà, bec i urpes malmesses, passarà el mal ocell que xipolla per nostra llacuna i n'esbarria el peix. Ai, amiga, sense tu quin fora de nostra rodaleix. I m'han dit que has estat molt soferta, que t'han penjat al pit una esquerpa. M'han llevada, joia, que t'esquinça el vestit. No hi fa res que te l'esquinzi. És la nostra bandera que et vesteix adient i nosaltres, per tanta brigada, no ens ajupim el vent. La poesia de Clementina Arderiu, a mig camí entre l'instint i la cultura, rau de la desclosa noucentista per viatjar fins a recerques post-simbolistes. Té tendència a dotar la forma de cançó i aconsegueix moments de notable originalitat, en què els poemes, equilibri entre passió i serenor, tendeixen a la idealització de la vida quotidiana. Com són els seus poemes, cançó de la vella confiança, fill de la llibertat i ara. Clementina Arderiu va morir a Barcelona l'any 1976. ức. Música Fins demà! Avui, a l'espai de la Sarsuela, podem escoltar la gavota de El bateo, de Federico Chueca, orquestra filharmonia, sota la direcció de Pedro Ossa. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, i ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses que ens parla. Sí. Sí, aviam, què ens parles avui? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! , i limitar! , Fins demà! ! ! , ! ! , , ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bé, ! Bé, Bé, si entrem en alguns dels seus components, podem destacar les soponines, conegudes per a la seva capacitat per a la seva capacitat de reduir la tensió superficial de la mucosa, que contribueix a reduir la viscositat i la mucositat que permeten que aquesta pugui eliminar-se d'una manera més intensa. d'una manera més fàcil d'una manera més fàcil i aquests compostos li confereixen també propietats antiinflamatòries. D'altra banda, els terpens continguts de la seva fracció d'oli essencial, d'oli essencial presents en la seva resina. Se'ls atribueix també propietats antimicrobianes que, unides al seu contingut de polifenols o substàncies d'un gran valor antioxidant, proporcionen un efecte beneficiós sobre el sistema respiratori en el curs de les infeccions respiratòries associades a l'estació hivernal. L'actualitat, Agència Europea del Medicament EMA aprova el seu ús tradicional com un alleugeriment de la tos associada als refredats de les vies altes. A més a més, la seva indicació dels tractaments de la tos productiva. La tos productiva. Molt bé. Oh, mira si... És natural. Grindelia. Grindelia. Clar, com que és de Califòrnia, deu venir de gringo, això, de Grindelia. Ah, claro. No, la flor és molt bonica, eh? Clar, però que redueix la tos i la moncositat. Clar, clar. Deu fluidificar-la. Clar, sí, la planta és maca. No? Mira, tot el que sigui natural ja està bé. Sembla una margarita geganta. Això? Sí. I tu, Joan Maria, què tens? Ah, jo va de comunicació aquesta vegada. Ah, bé. Molt bé. Sí, perquè amb això dels carnavals no tinc gaire temps, saps? Ja. Que has anat de carnaval? Ha anat de carnaval. Sí, una mica sí, esclar. Hombre, i t'has vestit i tot? Eh? No, no, no, no. No? No està aquí maca. No cal, no cal, no cal. Home. Només em vaig posar la goma i ja està, però. Vale. Bé. Comunicació. Associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern. Aquesta associació, la qual la seva junta treballa sense cobrar per la gent gran del poble, amb el suport de l'Ajuntament, està ubicada al carrer Àngel Guimarà número 1. és a dir, dintre les instal·lacions municipals del mil·lenari. Actualment, el nombre de sòcies i socis és de 262 persones, pels quals s'organitzen activitats culturals, xerrades, excursions, cinefòrum, etc. A més, col·laboren a les diverses activitats promocionades per l'Ajuntament al llarg de tot l'any. La finalitat de l'associació és omplir l'agenda de les nostres sòcies i socis perquè se sentin emparats els uns amb els altres i assenyalar, perdó, i allunyar, si cal, la possible sensació de buit o de soledat que de vegades inunda el pensament de les persones grans, sobretot si viuen soles. Dintre l'associació, ja fa un temps, va néixer la coral Harmonia, que dóna satisfacció a les persones que els agrada cantar. S'organitzen sortides, darrerament va prendre part al Cant Gran a l'Auditori de Barcelona. Si tens més de 60 anys i vius a Sant Just, t'encoretgem perquè vinguis a qualsevol dimarts al matí al mil·lenari a fer-te soci de l'associació. La quota de soci es manté des de fa anys als 10 euros anyals. L'horari d'atenció és de dos quarts d'11 a dos quarts de 12, és a dir, de les 10.30 fins a les 12.30 hores, que es correspon a la reunió semanal de la Junta. Us hi esperem. Molt bé, eh? Dupendo, pues anirem. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Viatjant per Catalunya Avui farem un passeig pel terra prim de l'Empordà un racó de calma en comandissa Quan ens endinsem al terra prim de l'Empordà sembla que es renova el nostre esperit les carreteres estretes que el travessen serpentegen entre els camps, els boscos i els turons s'adapten al terreny sense més protagonista que els hi pertoca com artèries de comunicació Són poc transitats una macia aïllada enmig d'un camp durat Explica per si sola la calma d'aquest territori de relleu suau, ondulat i acolorit pels mil tons del verd de l'ocre i del mar i no en una jornada de l'hivern primaveral El terraplint d'Empordà ocupa el terç oriental del Pla de l'Estany i s'endinsa l'Alt Empordà a la zona de Bàscara, Puntons i Vilaú És de fet l'espai de transició entre les dues comarques i que està centrat en els extrems del municipi de Vila de Muls per bé que igualment en formen part també el Pla de l'Estany el municipi de Crespià i parcialment el d'Esponellà i Font Coberta Vila de Muls és un curiós terme municipal format per 12 pobles de similar dimensió i forta personalitat l'escriptor Josep Pla el pare del nom ah, el pare del nom, sí clar, del nom Terreprim Terreprim, perdó Terreprim de l'Empordà descrivia aquest territori ja fa molts anys amb unes paraules que l'entorn em fa abocar notòriament al moment, aviam una sèrie de rústecs pobles poblets, semblen adormits en un somni mil·lenari en un silenci de callada laboriositat en la monotonia de vida antiga tots aquests pobles són a pocs quilòmetres de les hegitades carreteres però semblen projectats damunt una vaga i remota llunyania Vilert no és cap excepció Abraçat al Fulvià té l'aparença de poble modest en el qual ni la iglesia aixeca el cap enmig d'un perfil baix un carrer estret comunica la plaça major amb l'església i tot seguit s'aboca sobre el riu Fulvià prou ample i que a partir de Vilert dibuixa un seguit de meandres que serveixen per definir el límit septentrional de Terraprim El temps s'ha aturat al Terraprim la carretera que es perfila entre boscos i camps ens porta ara fins a Orfes que se'ns presenta com un poplet pausat on cap soroll és aliar a l'escenari Un gos cridaner un tractor que feineja el campanar que anuncia l'hora en punt Precisament és l'església com no podia ser d'una altra manera el primer element que crida l'atenció ja que està una mica aturonada al vell mig d'aquest poble de cases agrupades Abans d'enfilar cap al temple pararem una mica a la plaça Major on dos homes grans conversen tranquil·lament Són l'en Joan i en Pitu que li han... qui han vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... vis... oh perdó que han viscut tota la vida a Orfes treballant molt dur perquè diuen La vida al camp no ha sigut mai fàcil sobretot anys enrere ara toca descansar que treballin els joves Aquesta és la idea dels dos homes cosa que enmig de la calma encomanadissa del terra prim no els costa gens i aprofitant aquesta calma seuen al banc de la plaça Major gaudint del sol agradable de mig matí Fet dir un ràpid cop d'ull es pot apreciar que queden poques cases sense restaurar trec característic de tots els pobles els pobles del terra prim i és que els atractius de la zona no passen desapercebuts sabuts en aquesta època de revalorització del món rural com a lloc de residència i no només d'estiuetj o de cap de setmana de totes maneres l'aïllament del terra prim és més aparent que físic fruit d'haver sabut conservar l'essència del món rural perquè en realitat es troba a prop d'arreu a mig camí de Girona de Figueres i Banyoles i a 20 minuts de la Costa Brava a una hora de Barcelona sí, tan a prop i tan lluny trobaríem pocs llocs al mig de les comarques gironines amb una extensió tan gran sense aglomeracions urbanes polígons industrials i grans carreteres que la travessen en Joan i en Pitu continuen la seva conversa diu en Pitu Fa dècades que es podia arribar a pensar que aquí mateix marxaria gairebé tothom que la vida estava a la ciutat per barres s'estan restaurant moltes masies sembla que la vida torna al poble seguim el nostre camí pugem i arribem al nucli de galliners amb la façana de l'església del segle XVIII se'ns presenta imponent mentre nosaltres passegem pels carrers empadrats que tenen un aire inaglablement rural senyors és que a vegades la lletra queda una mica confusa cal dir-nos tant que les masies restaurades comparteixen espai amb el nucli tant tant d'aquest poble amb els dels voltants amb les granges de manera que indiscutiblement l'olor a pagès força acentuat és ben patent pels nostres nerius no, no, això de pagès no de porins de porc que això abans no passava i tant això últimament l'han empastifat a la tota la comarca el fumot d'això és que a vegades això és un disborat perquè la pudor que hi havia tradicionalment de vaques no era tan tan desagradable no era tan tan pudent sembla que de moment en aquest territori no s'ha imposat encara la manera artificial d'alguns pobles a Parador de l'Empordà massa encaparrats encaparrats en desnaturalitzar l'autèntic terenà de la terra donem la volta al temple i ens trobem amb la curiosa disposició de les cases és el que s'anomena segreta o sigui el grup de cases construïdes al voltant del temple buscant protecció i immunitat eclesiàstiques aquí a Galliners aquesta segreta està molt ben definida arribem a Vila de Muls gairebé tots els seus carrers carrers costaruts estan centrats per les vistes de l'antic castell del qual queda bàsicament un portal que ens emmarca en un quadre al cost de la iglesia que està situada a la part més alta del turó i també dalt d'un turó trobem el poble de Sant Esteve de Guialbes que presenta una planta imponent si arribem pel vessant sud i que guarda racons encisadors entre les masies que formen el nucli al voltant d'una església de curiós caire renascentista de la petita ermita està rehabilitada i gaudeix d'una magnífica panoràmica cap al sud del Pla de l'Estany trencada per un extens arc de muntanyes que va des dels àngels fins al Canigó passant pel Montseny Roca Corba el Pirineu Ripollès i la Mare de Déu del Món i descobrim una alguna iglesia traient el cap entre els boscos com la de Vilamarí és difícil desplaçar-se per la zona sense observar que algun campanar treu el cap en la llunyania tot queda a la a l'abast del terraprim o sigui tot queda ho trobes tot a la mà sí, sí, sí com a sols ja comença el seu declivi diari iniciem el retorn al punt de partida amb l'esperit ple de tranquil·litat admirats de totes les bellesses que hem pogut observar en el nostre passeig pel terraprim d'Empordada i per la net form dos de totes d'Emporda interm言 has un Florida En el nostre espai de salut tornem a comentar un tema recurrent, però del qual, desgraciadament, pensem que tornarem i tornarem a parlar. Es tracta del canvi climàtic i la seva influència sobre la nostra salut. El tan comentat canvi climàtic és un dels principals reptes ambientals i socials amb greus efectes sobre la salut. Avui en dia ja s'estan sentint i les projeccions per al futur representen un risc elevat per a la salut, tan humana com pels diferents components que conformen tot l'entorn del globus. animals, plantes, insectes, etc. El canvi climàtic, a través de la modificació dels patrons naturals del planeta, pot incrementar els nivells d'alguns contaminants atmosfèrics i amplificar els riscos per a la salut. La lluita contra el canvi climàtic hauria de ser l'oportunitat més gran del nostre segle per salvaguardar la salut mundial. I si ens preguntem com ens afecta el canvi climàtic a la salut humana, els hi podem dir que els contaminants atmosfèrics poden incrementar els seus efectes amb greus conseqüències per a la salut, produint mal de cap i ansietat, influències sobre el sistema nerviós central. I més. Podem agreujar les malalties de l'aparell respiratori amb efectes en les vies respiratòries, amb irritació, inflamació i infeccions, asma i funció pulmonar, reduïda o bé malaltia pulmonar, obstructiva, crònica i fins i tot complicar els càncers... Els càncers. Bé, els càncers de pulmon. Ja està. Els nens, les embarassades i els malalts crònics, cardíacs o amb dolències prèvies, són els grups més vulnerables. També afectarà probablement en el sistema reproductiu. La contaminació atmosfèrica és ja un fet que es va instremurant cada cop més en ciutats de tot el món, tant en zones urbanes com industrials, especialment en països com la Xina o la Índia, amb economies, en creixement i amb grans ingressos. Les al·lèrgies augmenten amb el canvi climàtic i la contaminació de l'aire que respirem. Entre un 20 i un 25% de la població espanyola té rinitis al·lèrgica i entre un 5 i un 10% asma al·lèrgica. Des de fa temps, els científics sospiten que el canvi climàtic és un dels factors involucrats en la prevalença de les al·lèrgies respiratòries en el món sencer. Els vehicles de motor i altres fonts de contaminació com són les calefaccions, indústries, plantes generadores d'energia a partir del carbó, no només generen diòxid de carboni, el principal gas d'efecte hivernacle, sinó també altres contaminants, com per exemple emissions directes de partícules, òxids de nitrogen i compostos orgànics volòtils principalment. La contaminació de l'aire és un dels quarts factors de risc del món, no, factor de risc de mort al món, i mimva la qualitat i l'esperança de vida de les persones. Només a Espanya, més d'un 33% de la població, respira un aire que incompleix els estàndards legals i vigents amb nivells de contaminació per sobre dels límits marcats per la Unió Europea. Aquest és un factor que ocasiona més de 33.000 morts per amatures anuals al nostre país. 16 cops més que els accidents de trànsit, com assenyala l'informe Calitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient. Aquesta és la informació oferta per Canvi Climàtic i Salut en actuació en frente al canvi climàtic per a mejorar la salut de les persones i el planeta. Sisena edició de l'Observatori de Salut i Medi Ambient, al qual s'assuma la red espanyola del Pacto Mundial. O sigui que ja ho sabeu. Aquí segurament sortirà un nou negoci. Si és que comparem l'aigua també amb ampolles, Sí, també bevrem l'aire. També podrem comprar l'aire pur. L'aire pur. L'aire d'una ampolla. O d'una bombona, qui no ho sabeu. Un bonde, una vegada, injusto, agarré una de les paradetes que hi havia, una noia molt maca, que a més era fins benèfics després del que treia, posava una quantitat d'ampolles, havia tingut la seva feina, que posava aire del Pirineu. No hi havia res. Compraves l'ampolla i feies la donació per la cosa. Era simbòlic. Era simbòlic. De fet, no he inventat res. No, no. A la part alta de Barcelona hi ha clíniques especialitzades per la burguesia, que poden gastar peles, i que els fan unes oretes d'oxigen. Sí, sí. Quan surts del carrer, què passa? Oh, mira. Ja tens els pulmons oxigenats i ben nets. Ja tens temps per una estona. No, no, jo tinc una senyora molt amiga, molt amiga, que és molt, té molt sovint i molt wealthy, que diuen, molt rica. Una mica més senjana. I venia, sí. I ve a vegades a Barcelona amb una clínica que ho fan. Sí. I es troba la merda bé, eh? El que va començar a fer va ser aquell cantant tan famós nord-americà que es va morir, no fa pas gaire. Però es va morir. Bueno, també es mora, eh? També es mora. Per altres coses. Per una part tenia una habitació amb oxigen d'aquest i qui parlava es fotia les drogues a manta, eh? A manta, eh? Déu meu. Bueno, és sempre un complement. I tant. No va morir de l'aire. No, va morir d'altra cosa. Bé, no ho sé, sembla que ja podem dir adéu, no? Sí. Ja han xerrat prou. Senyores, senyors, fins la propera. I si ens voleu tornar a escoltar, dissabte estarem amb vosaltres a les 11 del matí. I si no, fins dimecres vinent. Ah, sí. Fins a la propera. Molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. O'a la propera. O'a la propera. Fins demà! Fins demà! Fins demà!