8M i dones inventores; curiositats (Neptú, ketchup i Coca‑Cola); Elgar; pol·len i complements; tuteig; Ruta del Ferro (Ripoll)

Fins a la propera. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Ràdio Taspers, 98.1. En polemor. Ràdio Taspers, 98.1. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. La viuda esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Seixanta i més o menys. Amics oients, molt bona nit. Si ens escolteu en dimecres o bé molt on dia, si ho feu en dissabte. Avui, 9 de març, tornem a ser en aquesta sintonia 98.1, Ràdio d'Esvern, amb aquesta hora de comentaris, d'anècdotes, de temes d'actualitat, esperant que vosaltres us ho passeu bé escoltant-nos tant com ho fem nosaltres radiant-los. Ahir, els fans de l'astronomia, si el cel sense núvols, em sembla que això va ser una mica difícil, ho va permetre, ho passaríem d'allò més bé observant la gran lluissó del planeta Júpiter, que va estar ocasionalment força a prop de la Terra. Força a prop, és un dir, perquè significa a molts milers d'anys llum, però que va romandre una mica més a propet i que es va poder veure amb més lluentor que de normal. Felicitem avui dimecres a tots aquells que celebrin la seva festa onomàstica sota el patronímic de Santa Francesca Romana, fundadora de les Oblates Benedictines, Sant Pacià, Bisbe de Barcelona i Sant Degobert. I el dissabte felicitarem especialment els Maximilians i els Bernats. A tots, molt bona festa i molt bons regals. Ha començat el Mars Marsot, en vents de ratxes realment aterridores, sobretot als extrems del país. I força fresqueta, ja que les muntanyes estan una mica més blanques per satisfacció de les persones a qui encanten els esports de neu. I encara que el sol escalfa més, a segons quines hores del dia, no deixa de sentir-se una fresqueta que déu-n'hi-do. Voleu sentir alguns refranys referits al mes de Mars? Doncs som-hi! Vinga, l'Ina! El més popular, i que segurament tothom coneix és, Mars Marsot mata la vella a la vora del foc. I a la jove, si pot. Ara, tu, Joan. Mars Marsot, nit freda i pel dia calor. Montse. Pel Mars els emmenllés en flor i el jovent en amor. La so del Mars bona pel favor. De moment sembla que el calendari de Mars segueix una mica la tradició. Bé, us saludem des de 60 i més o menys, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puig de Vall, en Joan Xirivella i, qui us parla, la Joan Algarra. Juntament amb en Carles Hernández i Rius, que ens posarà l'ambientació musical i cuidarà del sol. I el Xirivella ens farà les efemèrides i la salutació del dia. Molt bé. Doncs avui, dimecres 9 de març, és el 69è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 297 dies per finalitzar l'any. El 9 de març de 1930 neix a Vic la poetesa, novel·lista, crítica i estatgista literària Mari Àngels Anglada i de Badal. És autora de Columnes d'hores i Poesia completa, entre d'altres. Va ser membre de la selecció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i li van otorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Licenciada en Filologia Clàssica per a la Universitat de Barcelona també va conrear la crítica literària amb atenció especial als poetes catalans i italians. La poesia, la narrativa i els estudis clàssics, en especial els mites grecs, sobretot de Zeus i Apolo. Bé, i d'aquesta poetesa, escoltarem ara, llegirem una poesia, doncs aviam si us agrada. Diu, De vegades pel març. De vegades pel març, l'aire es tornava tevi. A les d'abril, somreien a fred del campanar. El bleix del temps gemmat suaument agitava els jardins de les cases i els jardins de la sang. Els arbres borronaven. Poc després, llavis grèvols de punzelles vençaven aquell ben amorós i entre el saúc i l'eure s'acoblaven les merles. Però, encara era l'hivern als jardins de la sang. Com infants que es desvellen, a mitja nit i ploren, els havien braçat amb rondalles de por. Però als jardins de sang era la primavera una frissança estèril. El temps no sempre esquerp, guardar en calces madurs la llum dels dies tendres i a poc a poc floriren els anys del seu estiu. De vegades pel març, l'aire es tornava tevi. Bé, i després d'aquests moments d'una miqueta poètics, doncs la Lina ens explicarà aquelles coses. Ah, sí? Sí, clar. O sigui, passem d'una exaltació de la paraula? Ui, Ui, Ui, Ui, Lina, que bé t'ha sortit això, eh? Sí, amb una d'allò. Amb coses que poden ser increïbles, però que són veritat. Com estàveu parlant dels vents del mar, mira per on, i això no estava programat, però és així, la primera cosa que us dic diu tempestuós. Ah, ah. I diu, quan a l'agost de 1989 la sonda espai al estadounidense Voyager 2 va passar per Neptú, va poder descobrir les tempestes més violentes que mai s'havien conegut fins a aquell moment. Al Neptú, els vents bufaven a una velocitat de 2.400 quilòmetres per on. Mare de Déu, mare de Déu. Això no té res a veure del que ha bufat ara a dalt, diguéssim, a l'Empordà ni a baix. Ni a baix, eh? I ara deixem-me buscar. Sí, busca, busca. Busquem les altres coses que tenim per aquí. Aviam. Que aleshores ja ens n'anem més de cara a l'home. Ah. Diu, diu, si poguéssim sortir i deixar la nostra pell, passaríem uns 3 quilos menys. Donat que això és el que aproximadament pesa la pell del nostre cos. Ah. O sigui, quan li diu li va treure la pell a tires, no li treia, pobret, no, el que feia és una dieta, o sigui, una recostió per deixar-li de lloc. Perquè el camí n'és més lleuger. Ara també això depèn de les races, perquè el pic meu que hi havia dissecat a Banyoles, aquell era més petitet, per tant... Pobret. pot ser una mica menys a mig. Diu, un altre, que també fa una certa gràcia, diu, els nens tenen 300 ossos, mentre que els adults tenen 206. Sí, fixeu-vos que falten 94, no? Sí, sí. Diu, i això es deu que alguns ossos es fusionen mentre s'estan fent el creixement, que han fet formats un de sou. Té una explicació. té una explicació. I després també, com a curiositat, diu que les ungles de la mà creixen 2,5, és a dir, 2,5 centímetres a l'any, mentre que les dels peus, 0,75. Menys. Jo n'imagino que creixen més, molt més, encara que diu aquí, però esclar, nosaltres les tallem, les anem tallant, perquè 2 centímetres no crec que sigui massa. No sé què us sembla a vosaltres. Un trofet així. Home, les ungles de les mans es tallen sovint, no? Ja, per això, suposo que la cosa aquesta va per aquí. Anem amb una altra cosa. A veure. A veure. Sí, diu, la trobo aquí, que això avui costa una mica més de trobar. Espereu, eh? Sí, sí, esperem, esperem. A veure, 99. Què ens diu el 99? el... el... no. 109. Espereu-se, que aquesta fa gràcia també. Ah, va bé. Sí, aquesta fa gràcia. Diu, a una vegada, Razes, famós metge àrab del segle XI, li van dir que trobés sabactat el lloc més apropiat per construir un hospital. I aleshores, a ell se li va ocórrer un mètode molt sorprenent, que també va ser molt efectiu. I què va fer? Va penjar trossos de carn fresca en diferents llocs de la població. I doncs? I aleshores, després d'un dia va escollir un. A veure si sabeu per què el va escollir en aquell lloc, allà per erigir a l'hospital. Perquè la carn es va conservar més fresca. Punto, punto per al Joa Maria. Un 10. Un 10. Els hospitals he llegit bastanta cosa. Ah. I em va soltar una cosa que ara diré, i que no fa pas poder 200 anys, no gaire més, era molt natural que als hospitals públics, que no n'hi havia pas massa, a cada llet hi havia dos malalts. Cap i peu. O sigui, a cada llet dos. Capiculat. Capiculat. Capiculat. Sí, sí. Això no... Perquè no teníem prou llets. Espais? Esclar, no, no. Devia ser així. Sí, sí. No hi havia massa hospitals i sempre hi ha hagut molt malalts. Que estiguéssim capiculats. Ara em va soltar això. En temps de fer-se de guerra, si sí que amb les camilles que hi havia, no parles d'hospitals, no parles de la guerra. No sé, no cal que anem gaire lluny. No sé a l'Àfrica com se les deuen composar. És que, jo no ho sé el rest d'Espanya, però aquí a Catalunya, sobretot a dos ciutats, que són les que jo més conec, tenen dos hospitals de més de 500 anys. Una és el d'Olot i l'altra és el de Figueres. A Barcelona segur, és la vida d'Espanya. Sí, tant i tant, sí. Bueno, i l'última. Molt bé. L'hospital de Carme i crec que era el primer hospital que hi va haver a Barcelona, no? El de la Santa Creu. Santa Creu. Sí, Santa Creu. Carles Biblioteca, està en la biblioteca i després està també l'Acadèmia de Farmàcia i n'hi ha una ciutat. Bueno, el van traslladar allà dalt per la celebritat de l'aire. Per la celebritat de l'aire. Perquè allà dalt era muntanya i aquí baix era dintre de la ciutat. Això mateix a l'acant passa amb els embotits, el pernil. Sí. El tic i olor tenen el... El sacadet. Perquè el clima és molt bé per un sacadet. Aquí a Barcelona no, que hi ha molta humitat. Un pernil al corot aquí a Barcelona no val res. No, no, es floreix i es fa salat. Ha de ser sempre una mica del muntanya. I l'última. L'última és parlant del ketchup. A tu t'agrada, Joan? T'agrada molt. Em farà molta gràcia perquè jo tinc un net que no li agrada el tomàquet però li agrada el ketchup. S'afuma això tot allò. Bueno, mira. Jo també, eh? Ah, vale. A mi no. No, a mi no m'agrada. Bueno, en un principi aquest ketchup no es va comercialitzar per condiment de les patates fregides, del bistec o de tot el que s'hi tria. Sinó com un remei medicinal. I com m'ha fet gràcia he estat buscant si trobava alguna cosa però no he trobat res. Ara diu, entre 1820 i 1830 va tenir una gran acollida als Estats Units que tenia i això tenia el nom que deia Compost d'Extracte de Tomàquet del doctor Myle. Sembla i sembla que va donar molt bon resultat pel que es feia servir. Diu, però aquest ketchup no és l'únic producte que tot en el món que originàriament no va ser també per medicina. Era medicinal. quina era la Coca-Cola. I la Coca-Cola aquesta sí que jo he vist, eh? Quan jo era joveneta els pediatres donaven Coca-Cola quan ara no tenia setona. Ah, sí. A culleradetes petites. Sí, però li donaven doni-li una mica de Coca-Cola i també va bé per la panxa. Sí, o sigui que senyors faci el que vulgui. Sí, però la meva un incenso sobre la Coca-Cola. Sí. A la meva cunyada quan estava embarassada de la seva primera filla li va donar per beure Coca-Cola aquelles coses de les prenyadetes. Sí, que precis. I la meva sogra que era, clar, era de la vieja escuela va i li va donar li va dir al doctor Gràcia si el sigui. Sí. i diu fes una prova posa un bistec amb Coca-Cola. Ah, bueno, així es desfà, clar. Hombre. Però tant, tant, tampoc, eh? Em sembla que aquí hi ha hagut una exageració amb això del bistec i la Coca-Cola. No, no, t'ho juro que ho va fer, eh? Perquè la Isabel no volia de cap de les maneres creure sa mare. I sí, sí, dice, doncs ja veràs tu. I sí, va quedar esllanguit. Bueno, segurament ho desfeia una mica. El tema de la Coca-Cola no és una anecta, és una constatació. Sí. És de la Segona Guerra Mundial. Sí. Va resultar que els cases nord-americans, que en feien en grans quantitats, però resulta que, no sé per què, doncs n'hi havia uns quants que queien. Queien. Queien. I, bueno, es pensaven que era sabotatge i vinga la CIA i totes les agències oficials aviam què carai passava. al final de molts estudis van veure que només passava en una fàbrica d'avions a l'Uixiana. L'Uixiana és un lloc que és molt humil i fa molta calor. Molt. Però resulta que en aquella fàbrica a totes les persones que mecanitzaven certes peces de la direcció de l'avió, eh, que havia que havia molta Coca-Cola. Sí. Perquè la feien anar a dojo i inclús quasi s'hi dutxaven. Ah, parles tu. Però resulta que aquelles peces que són de mecanismes de precisió com unes maletes que els hi cabia la Coca-Cola al cim produïa corrosió. Aquesta corrosió arribava a ser tan important que les ròcules d'aquell fallaven i feien baixar els avions. Això és cert. Sí, sí, sí, sí. És possible. Doncs, bueno. No, com no sabem la fórmula secreta de la Coca-Cola no podem calcular. Molt bé. Al pròxim dia trobarem més coses. Aviam, molt bé. Doncs, fins aquí l'espai de l'Alina. I ara parlarem de la celebració d'ahir i durant molts dies. O sigui, aviam on tenim aquelles revistes que tenia jo i no sé on te les tinc ara. Quines? No sé què he fet. Què tenies? Doncs, no ho sé. Allò, aquelles fotocopies... Dones? Aquelles fotocopies que teníem. Això, sí. Programa d'activitats. Sí. Aviam. Diu que el dia 8 de març es va instituir a nivell mundial el Dia Internacional de la Dona commemorant un succés aterridor i fonest que va passar als Estats Units. Un bon nombre de treballadores d'una fàbrica del tèxtil es manifestaven en vaga per a les pèssimes condicions del treball que desenvolupaven com desenvolupaven la seva tasca. Bé, resulta que eren horaris sense control, salari minso, que avui ja estàvem parlant dels salaris de les senyores, que és un 23% per sota dels dels senyors. una gran diferència. Sense temps ni per anar-hi al lavabo. El no voler abandonar la seva actitud al propietari de la fàbrica li va calar foc amb elles dintre. Resultat final, totes van morir carbonitzades. Aquest va ser el punt de partida de les grans companyes dels sindicats per aconseguir i revisar i ordenar les normes laborals per tal de fer-les més humanes i començar a proclamar els drets dels treballadors fins a les hores completament conculcats. Conculcats, que és una paraula que és difícil però que és molt xula. Conculcaremos. No, no, no conculcamos nada. Que això és anar contra les persones. Ja, ja. Bé, aquí a Sant Just fa molts anys que celebrem el Dia Internacional de la Dona amb actes que es parlonguen al llarg de 15 dies d'esbarjo, conferències, tallers, sortides al teatre, etcètera, etcètera, etcètera. Aquest és el programa d'actes ja realitzats del 2 de març fins ara i dels que encara s'han de fer. Aviam, aquestes fotocòpies que us he donat, aquí, espereu-vos-a, el dia 2, el dia 2, la Lina i el dia 3, això ja són actes fets. El dia 2, a la biblioteca, Joan Margarit, a les 19.30, presentació dels llibres d'Anna Bufill, Levi i Maria Cinta Montegut. Los nidos del silencio, aproximació a la història de la creació musical de las mujeres, tomar la palabra, aproximación a la poesía escrita por mujeres. Ara, tu, el dia 3. el dia 3, a les 7 de la tarda, al Casal de Joves, taula rodona, la cultura i la mirada de les dones al Baix Llobregat. I van participar Mireia Selva Masoliver, directora de continguts del Drac Màgic i expresidenta de l'Observatori de les Dones, Maria de la Fuente Básquez, experta en teoria política feminista, consultora sobre polítiques d'igualtat i membre de l'equip de l'Observatori, ICU, Marta Corcó Rius, periodista i coordinadora tècnica del Congrés de les Dones del Baix Llobregat i Dones Sàvies, col·lectiu de dones de Sant Cosme del Prèix de Llobregat. Bé, ara tu, continua, Montse. 17, a les 19.30, a Can Ginestà, Sala Isidore Consul i Girivert, converses amb la Montse Solsona, demògrafa, investigadora en temes de gènere, organitza el món il·lustrat. Bé, ara passa-li al... El dia 8. Al Joan Maria. El 8. El dia 8, que va ser ahir. A les 19, o sigui, a les 7 de la tarda, a Cal Llibreter, Carrer Bonavista, número 81. Presentació de la novel·la Teres Guineus, de Sussagna a l'Ugefón. La història d'amor, amistat i llibertat de tres dones en temps difícils. El dia 9, a les 18.30, a les escoles. Club de lectura fàcil. Trampa de foc de Núria Martí Constants. Tracte sobre els fets que van originar la commemoració del 8 de març. Dictat en clau de gènere. Participa en un dictat en format de concurs que tindrà les dones com a protagonistes. Organitza Servei Local de Català. Molt bé, ara tu, Joan. I el dia 10, a les 18.30, a Can Ginestar, sala, Isidore Cònsul i Girbert, xerrada la dona a l'edat mitjana, en Maria Isabel Gascon. Dia 11, a les 18.00, al casal de joves, projecció documental i mostra d'habilitats dels cursos de hip-hop, aèris, guitarra, teatre, masterclass de zumba. Ah, mira, també s'ho passaran bé. Ara tu, el dia 12, no? Ah, el dia 12, sí. Ah, el dia 12. Després de l'11 ve el 12, sí. Ah, això mateix. Això em van entregar a l'escola, no ho sé. Sí, sí, sí, és així. A les 21.00, a les 9.00 del vespre, a l'àtrion de Viladecans, teatre. Ah, sí. Marit Simollers, d'Alex Rigola, sortida en autocars des del Parador a les 20.00. Molt bé. Molt bé, estupendo. És una obra teatral molt divertida i, si són els mateixos intèrprets per la que jo la vaig veure, molt divertit. Amb això de la igualtat dels noms, ara resulta que el Congrés diré en castellà, perquè, esclar, és el castellà, Congreso de los Diputados. Sí. Clar, les senyores diputades han dit, escolta, resulta que no és el nostre de Congrés. No, i nosaltres hem dit, bueno, doncs, i per què el Congrés diguem Congreso de los Diputados, no diguem el Senado de los Diputados. De los Senadores. Ah, llavors diu, bueno, doncs ho haurem de treure. En direm el Congreso i el Senado i ja està, ha acabat el problema. Bé, ara, el dia 13, pica i pinta. Diumenge, 13 de 10 del matí a 14 hores de la tarda a la plaça de Camoapa, matí per compartir. Pintarem, entre tots i totes, un mural commemoratiu sobre el 8 de març en una de les parets de la plaça. Porta alguna cosa per picar i compartir. I farem un bon pica-pica, no està malament. I per si fos poc, finalitzarem amb un taller d'irrisoterapia. Això és molt divertit, eh? Vine a donar un cop de mà. No t'ho perdis. Molt bé. Continuem? Continueu. Aleshores tenim el dia 15, no? Això mateix. El dia 15, a les 19 hores, a la vagoneta, fa un taller de defensa personal per a dones. Això, això. Sí. Ma filla que ha fet un taller, no aquest, ara ja no, diu que val la pena que totes les dones haurien d'anar, sobretot les joves. Que no es passin, eh? Perquè la setmana passada a Badalona, una senyora, ja va espatxurrar amb un ganivet, eh? Sí. Com potser. Com potser que apareu, eh? Però aquest estem parlant de defensa personal, eh? Sí, sí. No d'ataque, d'ataque, no. La millor defensa és un bon atac, diu. Sí, bueno, però escolta, per un perro que mata perros. Ja, ja, però és que aquest país sempre n'hem d'un cantó a l'altre. Sí, són molt estremes. Aquest taller està portat per la gent del... Són gratuïtes, són unes... Perdó, unes lliçons gratuïtes i el fa el club de taekwondo aquí de Sant Jús. Jo no ho sé perquè no he anat, però sé que ho fan amb molta, molta il·lusió i ho fan molt bé i molt acurat, eh? Molt bé. Tenen gent que ha guanyat premis a la resta de Catalunya, eh? Molt bé. Ara seguim amb el guió. Ah, d'acord. I el dia i l'altre serà per la setmana que ve? No, és que ja s'ha acabat. Després queda l'hora del conte que ara hi ha les senyores al conte que l'expliqui cadascú a la seva criatura. O als parets. Això, diu. Per finalitzar aquest record i homenatge a qui va perdre la vida en defensa dels seus drets com a treballadores i sobretot com a dones llegirem un article publicat en el butlletí Sant Just d'Esvern distribuït gratuïtament en totes les botigues del poble que posa de relleu la inventiva de moltes dones malgrat les dificultats que sempre ha posat en el seu camí una societat comandada normalment per homes. Bé. Endavant. Sí. En aquest article es parla d'un personatge que la història mundial de l'automòbil ha oblidat completament la nord-americana Mary Anderson. En l'any 90 del passat segle un gabinet d'investigadors sobre dones inventores va revelar la història particular d'una dona que va crear el neteja per a brises. Mary Anderson havia nascut a l'Alabama però es va traslladar a viure a Nova York. Era l'hivern de l'any 1903. viatgeva en tramvia i va observar que durant tot el recorregut el conductor havia de parar el vehicle i sortir contínuament per netejar la brutícia l'aigua i el gel que s'enganxava al parabrisa del tramvia cosa que feia perdre molt temps tant el conductor com els viatgers. La tornada a l'Alabama va començar a planejar un dispositiu tipus escombreta que netegés el parabrises dels vehicles. Aquell mateix any 1903 va obtenir la patent per un disseny molt simple que consistia en una palanca que des de l'interior del vehicle feia moure una ganiveta d'olè en l'exterior del parabrises amb un ressort que li permetia retornar a la posició original. L'any 1904 va aconseguir una làmina de goma resistent i la va unir a un braç metàl·lic mitjançant diferents resorts. Resumint per no fer-ho tan llarg va aconseguir un aparell gaire bé si no fa com els més convencionals de l'actualitat. Després d'haver perfeccionat el mecanisme van passar anys abans que no es decidís enregistrar aquest nou disseny en el gabinet de patents. Bé els suposats especialistes de la indústria automobilística van aprofitar que el moviment del neteja parabrises distraurien els conductors ells ho van dir però es van equivocar de mitja en mitja deien que distraurien els conductors i que provocaria accidents. Vaja finalment va aconseguir l'acceptació de l'invent formant part del selecte grup de transgressores que van acabar definitivament amb una norma que obligava a les dones a enregistrar les seves creacions o invents a nom dels seus marits pares o germans. Avui dia això sembla impossible oi? Doncs passava passava No, no m'ho crec O sigui que escolta'm m'ho crec les senyores a vegades estem una mica discriminadetes posa una mica de rafagueta de música sisplau Bé i ara podrem escoltar música per gaudir Edward Edgar fou un famós compositor anglès nascut a Worcester conegut en tots els cercles de música clàssica anglesos arran del gran èxit obtingut pels seus oratoris religiosos en especial pel The Dream of Gerontius estrenat l'any 1900 Walter Parrott director del Conservatori Reial de Música li va encarregar que il·lustrés musicalment una oda que el poeta de la Casa de Ses Majestats Arthur Benson havia escrit en motiu de la coronació del rei Eduard Seté quan Edgar va llegir el test de la oda vibrant i molt patriòtica va quedar entusiasmat i es posar immediatament mans a l'obra va composar tota una sèrie de marxes sinfòniques sota el títol marxes de pompa i circumstància la primera de les quals la número 1 opus 39 va ser estrenada en una època en què Anglaterra gaudia d'un temps d'esplendor de gran fervor patriòtic i d'orgull nacional el gran públic la va acollir amb gran entusiasme cosa que Eduard Edgar li va donar gran popularitat tant a ell com a la seva marxa a principis del segle XX molts més anys més tard en un noticiari cinematogràfic tipus nodo espanyol anomenat Paté New Real es veia a Eduard Edgar batuta en mà a punt de dirigir l'Orquestra Sinfònica de Londres tot dient el públic espectador amb uns somriures un tan sorneguer bon dia senyores i senyors avui us oferim una audició de música popular us demano que aplaudiu aquesta marxa de pompa i circumstància número 1 com si mai no l'haguéssiu sentit moltes gràcies escoltem escoltem doncs fragments d'aquesta marxa de pompa i circumstància número 1 opus 39 en interpretació de l'Orquestra Filharmonica de Nova York dirigida per Leonard Bertain de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra d'Orquestra de l'Orquestra d'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra de l'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra d'Orquestra Suposo que hagueu marcat bé el pas, eh? Sí, sí. Anavem per allà dintre, tant de... A passo de marxa. Ara escoltarem la Montse, que ens recomanarà aquelles coses que ens recomanen. No? Sí? Ho tens? Sí, sí. Avui parlarem del que toca ara en aquesta època hi ha, o sigui, polen molta vitalitat. Reforça el sistema immunitari i redueix el colesterol. A més a més del nèctar, les abelles recullen el polen de les plantes que una vegada comprimit en forma de boletes, s'utilitza per alimentar les seves larves. Per fabricar les boletes, les abelles usen quantitat variable de saliva i nèctar de diverses flors, pel que constitueix un aliment molt complert per la seva riquesa en proteïnes, vitamines, minerals, enzymes, digestives i altres nutrients. Gràcies a aquesta riquesa, el polen de les abelles es comercialitza com un tònic de salut general per estimular la immunitat, obrir l'apetit, això seria la gana, incrementar la potència i la força muscular i millorar la vitalitat. Fàcil d'assimilar. La majoria dels estudis sobre aquest producte venen de Xina, on el polen de abelles s'ha utilitzat com tònic estimulant durant segles. Els últims anys, els investigadors xinesos han fet públics els resultats d'aquests estudis amb animals en els que s'ha comprovat que el polen de les abelles ralentitza el procés d'envelliment, inhibeix la hipertròfia benigna de la pròstata, redueix el colesterol i altres lípids sanguinis, regula l'activitat intestinal i augmenta la hemoglobina i la capacitat visual. A més, les seves propietats poden ser aprofitades al màxim per l'organisme ja que la seva digestió requereix un mínim d'esforç doncs els seus components són fàcilment assimilables. A part de la coneguda mel i del polen també es comercialitzen altres derivats de les activitats de les abelles com la jalea real, saliva produïda per les obreres per alimentar a la seva reina i el propòleo, una resina recollida dels pins per sellar i reparar les colmenes. Tots aquests tenen efectes terapeutics relacionats amb un increment de la immunitat i el vigor. D'aquests, el polen és en concret es recomana en casos de persones sotmeses a estrès físic o psíquic, convalescents, deportistes, estudiants amb èpoques d'examens i per persones d'edat. També s'usa per millorar els següents problemes de salut. Anèmia, anorexia i estènia, eczemes, problemes cutanis o hemorragis, rinitis al·lèrgica estacional i trastorns premens trobals del climatèri i de l'esterilitat. Veieu que aquest suplement és una cosa perfecta per millorar la nostra salut. El de jo, amb el xivi, el Joan, li farem que la mare li posi polen perquè està a la data estudiant. I nosaltres anem a la tevi i els bitllets, oi? També, per animar-nos una mica. Veieu que serveix pels joves i pels menys joves. De totes maneres, un altre dia val la pena parlar de la jalea real sola o del propòlio, que és interessantíssim perquè és una tipiota i que un altre dia parlarem d'això. També el buscarem. Molt bé. No sé si hi havíem parlat una mica. Sí, a principi de temporada. Molt per sobre. I continuem amb els complements? O ja, has acabat tu? No, jo sí, jo hi he acabat. Perquè, sí, el de més és molt retòric i les persones necessiten coses molt concretes i clares per entendre. Bé, i em cal fer una aclaració. A vegades, si tu no trobes la paraula, és que hem de dir amb tota sinceritat que vas traduint del castellà al català. I algunes vegades la paraula, potser no la trobes en aquell moment. No la trobes en aquell moment. potser una miqueta tot i que intento fer-ho el millor possible. No, no, molt bé. Bé, continuem amb els complements. Complements alimentaris, què són i per a què serveixen? Ja, d'entrada, diem que sí, els complements van molt bé, no? però que una dieta sana aporta al nostre organisme tots els nutrients i substàncies que necessitem. També és veritat. Tantmateix, no totes les persones se deixen una dieta equilibrada i en moltes ocasions el ritme que els imposa la vida moderna o ens imposa la vida moderna on se'ls imposem nosaltres mateix. Dificulta que assolim els nivells idonis d'alguns minerals o vitamines. Bé, continua, si li veia. Per pal·liar alguns dèficits nutricionals existeixen complements alimentaris. Què són? S'ha de deixar clar que són productes alimentaris que contenen de manera concentrada una sèrie de nutrients i serveixen per complementar la ingesta d'aquests a la dieta normal. Aviam, Montse, l'estatus legal és de l'aliment encara que es tracta de productes en forma de comprimits, càpsules, gossetes de pols, etcètera, que contenen dosis determinades de substàncies com vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos, essencials, fibra, diverses plantes i extractes d'herbes. I hem vist el que són. Aclarim ara el que no són. No són medicaments. No són medicaments. Per tant, no utilitzem per tractar. Com a molt, podem servir, si així ho indica el metge, per complementar un tractament mai per substituir-lo. D'acord. Sí, sí. Segueix, com a Maria. Per això. Per això, en el cas dels complements alimentaris, no es pot anunciar ni a l'etiquetatge ni fer-ne publicitat que tinguin propietats per prevenir o tractar cap malaltia. tampoc no es pot afirmar o insinuar que una dieta variada i equilibrada no aporta les quantitats adequades de nutrients, ja que això no és cert. Bé, tanmateix, independentment, que alguns productes incompleixin aquesta normativa, és habitual que, en fer publicitat d'alguns productes, s'insinuin beneficis en frases del tipus optimitza el rendiment intel·lectual, ajuda a regular la pressió arterial, millora la salut urinària i, fins i tot, de manera molt més àmplia i específica, millora la qualitat de vida. Però, com no són medicaments, es poden, i per això mateix, es poden adquirir a diferents tipus de comerços. Es venen a les farmàcies, evidentment, però també en els supermercats arbularis i a través d'internet. Pel mateix motiu, el seu control no depèn de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, sinó de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició. Apa! Molta gent creu que pel fet d'estar permès a la venda, els beneficis publicitats sobre el producte han estat supervisats i acceptats per les autoritats sanitàries. Però no sempre és així. Hi ha casos de publicitat enganyosa, que incompleixen la legislació vigent. D'altra banda, hi ha qui pensa que aquests complements no tenen efectes secundaris, cosa que tampoc és certa. Han de seguir-se les pautes de dosificació indicades a l'etiquetatge. Aliments funcionals. Una altra cosa que convé tenir ben clar, els complements alimentaris no han de confondre's amb els anomenats aliments funcionals. Entre aquests darrers es troben, per exemple, els cereals fortificats amb un àcid fòlic, els ous amb àcids grassos o omega-3, o els productes làctics amb bacteris beneficiosos per al nostre organisme. Per tant, es tracta de verteders aliments als quals se'ls ha afegit components biològicament actius amb la finalitat de millorar la salut o ajudar a prevenir algunes malalties. Així doncs, els complements alimentaris són útils per a aquelles persones que tenen determinats dèficits de vitamines o minerals. Hi ha algunes situacions fisiològiques que en el seu paper pot ser més important, com passa amb les embarassades, les dones menopàusiques o les persones que practiquen esport de manera intensa. Però ha de quedar clar que la seva funció és sempre la de complementar la dieta. Molt bé, ja sabem coses sobre els complements. Bé, després de tot aquest comentari que és molt interessant, aviam quina cosa ens comenta avui el Joan Maria. Bé, penso que és una cosa de bastanta actualitat. Ah, sí? Aviam. Bé, l'he anomenat per títol Què en penseu del toteig? Ah. Bé, ja fa anys que el toteig s'ha generalitzat a l'estat espanyol. Quasi tothom ho troba tan ben normal i correcte. Ara ja som europeus i demòcrates, diuen ben convençuts. Però la realitat és una altra. La gran majoria dels països europeus, les persones es tracten de vostè. Només cal mirar a la França Republicana orgullosa de la seva laïcitat, llibertat, igualtat i fraternitat. El mateix passa a la Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Suècia, etcètera. inclòs a la Gran Bretanya que, com vostès ja saben, utilitzen el llu assimilable al vostè nostre. Les persones educades i viatjades ho saben ben prou i quan surten de viatge pel món, sigui de negocis o plaer, cuiden molt bé el tractament envers les persones. Costa d'entendre, doncs, les viatges nostres dissimilar la democràcia amb el toteig. Sembla més sensat pensar que simplement no hem estat ben educats. Cal tenir en compte els canvis de plans d'educació soferts. Cada vegada que hem canviat de govern i també hem atreveixut a dir el poc nivell intel·lectual de molts dels nostres polítics és la mà de tots els nostres mals. Sí, sí, la culpa és del govern, com diuen els italians. Porco Governo. Oh, per favor. Cal recordar tota una mena de tractaments adreçats a diverses persones segons la seva categoria professional. Per exemple, mossèn pels capellans, monsenyor pels bisbes, mi capità, mi coronel, etcètera, pels militars, su senyoria als diputats, don pels batxillers, ocia pels jutges, il·lustríssimo i excel·lentíssimo, pels aristòcrates, etcètera. Vols dir que això ja es fa servir? Ah, doncs no ho sé, aquí ho poso, cada un pensi el que li sembli. Sí, sí, sí. Per acabar, la gran paradoxa, els primers a totejar-se en aquest país nostre no han sigut els pobres com on pensa, sinó han sigut el partit comunista per una part i per l'altre extrem la falange espanyola. En totes dues els seus membres es tracten de camarades. Els extrems sempre se toquen. Ah, això mateix. Que cada persona pensi el que li sembli. No en correspon jutjar a ningú. Només constato la realitat del nostre país. Ja, ja. Per això va a famílies. Aquí el que has dit, perdoneu, eh? Aquí el que has dit, no sé si és cert el que estàs dient i perfecte. Però has dit els suecs. Els suecs, normalment, entre ells, es parlen de tu. Ni que siguin grans ni que siguin petits. I això ho sé per les novel·les sueques. També, oi? No, amb l'idioma traduït, eh? No, però que inclús a vegades nota del traductor posa es diu de tu que queda estrany i queda lleig a vegades que es diguin de tu una persona gran. Perquè no estem acostumats. Una jove. Però diu, no, és que a Suècia es fa així. És l'únic país. Però, esclar, en Inglaterra ho tenen molt bé. Perquè en Inglaterra fan llu. És neutra. No, no, neutra. No, diu llu. Qui és llu? Vostè? Vostès? El que vulguis. El que vulguis. Aquest sí que ve. Ara, aquí a Espanya el que és lleig al meu entendre és que persones grans que ja vas pentirant canes i el que sigui que a mi no em molesta perquè jo sóc molt friendly que dirien els inglesos però que una d'allò et tractin un tu de poca cosa. Com d'espectiu. Com d'espectiu. Com d'espectiu. Sí, no, que ve, xava. Per no t'ha d'escaveure amb el tu. Amb el tu. Perquè el tu pot ser tan respectuós amb el bosc si està... Però d'entrada tindríem que ser curosos, eh? Inclús els grans amb els joves. També. Els grans amb els joves perquè sempre es diu al revés. al tu d'espectiu que està molt. Els grans amb els joves també tenen molta cura. Però el tu... Jo tinc l'edat bastant avançada i a casa meva i a casa meva ja d'entrada sempre vam parlar de tu els pares. Jo també. Ah, però estàs a casa teva. Espera. I a casa del meu marit ell, a pare i mare els parlava de vostè o de vos. Depèn del lloc on t'era. però les dues nenes següents, les dues meves cunyades tota la vida els hi havien parlat de tu. De tu. Sempre. que eren les mimadetes. no, no, no. I deia el meu sogre el cel sigui que havia viatjat per mig món. Diu, en Cuba todo el mundo habla de usted. Todo el mundo. pero los papás o sea, los hijos le dicen y perdoneu-me porque diré una marranada usted se va a la mierda. ¿Qué me dice? Sí, los hijos le decían a los padres usted se va a la mierda. O sea, a mi, nenes, em podeu dir com vulgueu. No, no, crec que s'ha de tenir un respecte però el totejar no vol dir faltar el respecte a les persones. No, no, jo no m'hi he atrevit mai sobretot el meu pare mai a la vida de dir una paraula més alta que l'altra. Amb la mama ens barallàvem però no era perquè jo li parlés de tu ni res perquè és que érem genis trobats i mira no ens enteraven gaire. Bé, quan ens queda, Carles? Pues res. 10 minutets? Ah, doncs posarem viatjant per Catalunya, no? Ah, posa la musiqueta. No, però això, això, què deia? viatjant per Catalunya. avui passejarem per Ripoll i per la seva Via Verda en un reportatge de Lluís Bonada. El tren que carregava ferro i carbó avui atreu ascenderistes i ciclistes. A l'any 1880 la indústria va portar el tren a Ripoll. Avui les vies han desaparegut però han deixat un llegat encara millor. La possibilitat de passejar entre el paisatge i la història de la comarca. els Ripollens van batejar el carrer Coneix la Vila amb l'estació del tren amb el nom del carrer del Porugrés. El propòsit inicial en urbanitzar l'àrea que després seria coneguda amb el nom de barri de l'estació era el de plegar-hi fàbriques, tallers i indústries. Els ripollesos ja estaven acostumats a barrejar la vida quotidiana amb la feina que als baixos dels carrers centràries estaven ocupats per tallers i obradors. La mètica Farga Palau ara convertida en museu públic adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ocupa els baixos de l'immoble de l'habitatge. Per Ripoll l'arribada del tren va ser especialment beneficiosa. El renaixement renaixença potser no hagués arribat a ser tan important sense el tren. Quan el bisbe Josep Morgades va utilitzar les ruïnes del monestir de Ripoll per impulsar entre els catalans la necessitat d'iniciar una campanya romànica patriòtica i cristiana s'havia de ben segur que les celebracions que es fessin serien ben lluïdes i importants ja que gràcies al tren els barcelonins més importants i els periodistes catalanistes podrien ser a Ripoll en menys de 3 hores. Els actes de l'inici de la restauració del monestir celebrats el 21 de març de 1886 van ser la festa més grossa del catalanisme segons paraules dels assistents. Sense el tren hagués pogut plantejar la festa? Després es van estendre més vies la de Ripoll fins a Ribes de Frasé que arribar més tard a Puigcerdà i a la Tor de Querol però el tram prioritari de Ripoll Sant Joan de les Sabadeses el no haver-hi ja transport de carbó es va tancar l'any 1980 mentre que el recorregut fins a la Tor de Querol s'ha mantingut fins ara. El desaparèixer el tren de Sant Joan com és conegut a Ripoll ha deixat un redal immens per als dos municipis per a la comarca i per al país la ruta del ferro i del carbó o sigui és el que ha deixat la ruta del ferro i del carbó sense les vies l'antic trajecte és a Ripoll un passeig el passeig de Sant Joan i a la sortida de la vila és una via verda magnífica i única pels paisatges que l'envolten i pel seu magnífic manteniment asfaltada il·luminada ben senyalitzada i amb les àrees de descans és molt indicada per ciclistes i per caminants a peu demana un descans per exemple una visita al paisatge i de tornada una parada per fer un vermut o dinar si sortim molt més d'oda podem veure el que queda de diverses instal·lacions mineres de sorroca cal que ens fixem bé també en els potents murs de contenció aixecats a la sortida de Ripoll perquè en el seu dia pogués passar el tren que va haver de passar pels marges d'una muntanya que cau sobre el riu terra en aquell temps sí que se'n sabia de fer murs i de la indústria i ara fa possible que Ripoll amb la ruta del ferro sigui una destinació turística i per cert si aneu a Ripoll a part de de visitar el monestir i la famosa portada hi ha un museu d'armes molt important que caldrà visitar s'ha de tenir en compte que sí que hi havia el ferro i el carbó però totes les armes sortien d'allà però exactament allà hi havia una farga per tant hi havia la fundició on és ara el museu i la indústria d'armes de pistoles etcètera és de les més importants d'aquesta d'arreguda arreu de l'estat i actualment encara queda alguna cosa encara queda alguna cosa de la indústria automobilística els cigonyals que és una peça molt important dels motors de quasi totes les marques s'ha fet allà dalt al Ripoll i penso que encara en queden la farga de Casanova se'n deia la farga de Casanova o sigui que ja ho sabeu esteu convidats a visitar Ripoll la farga de Casanova i la farga de Casanova i la farga de Casanova Bé què volies dir amb aquest inciso que deies a Sotoboche els nostres no és que diu que encara queden 5 minuts sota res menys encara i la Joana té que dir adeu a tots i que us estimem molt però no us ho fixat que fa dos sessions que venim i que la Joana no diu res del carrer Patrichol i la setmana que ve la setmana que ve és que et canvien de mà l'exposició no, millor l'han posat a règim o alguna cosa d'aquesta gairebé sí o hi he anat i no ens ho ha dit també no, no és que els vaig el dia que no vas venir ara t'ho dic el dia que no vas venir els vaig convidar a xocolata i a sol·lició és que bé l'ho porto a salut com diu el meu fill no, no no mengis xocolata que jo vello per la teva salut bé, senyores senyors bromes a banda us esperem el proper dimecres que tornarem a fer una mica de xirinola i si voleu tornar a repetir a sentir aquest programa d'avui us esperem dissabte a les 11 del matí fins aleshores moltes gràcies senyor moltes gràcies a tots els companys a la Lina a la Montse al Joan i al Joan Maria i també gràcies a tu Carles que tens una paciència de sant obrint i tancant i tancant micros jo crec que el Carles també s'ho passa bé ah, no ho sé suposo que sí aquesta hora ja està una mica cansadet bé, fins aleshores senyores ara en sèrio molt bona nit o bé molt bon dia adéu-siau adéu-siau el just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just és una cosa molt dura la pujada de l'Iva que tothom està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada l'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia cap optimisme on n'hi ha el Jutgen està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució sigui que sigui que estigui davant el principal són els interessos de Sant Just sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna