8M i paritat; agenda de Sant Just; cuina amb card; personatges de Barcelona i història de la xocolata; Montserrat Roig; osteoporosi

Seixanta i més. Amics, amigues oients, molt bona nit o molt bon dia. Bé, ja ha passat el 8 de març, el Dia Mundial de la Dona. Hem vist manifestacions de tota mena, per tots els motius que tenen les dones per exigir solucions als seus problemes. Migrants, igualtat d'assou en igualtat de treball, paritat en llocs de decisió, però com és possible decidir sobre temes de dones sense escoltar les dones? Nosaltres preguntem, són conscients els mandataris d'arreu del món del valor que tenen les possibles revoltes de les dones? Caldria que moltes de les polítiques que seuen en llocs de poder es posessin realment en el lloc de moltes de les dones que tenen uns problemes dels quals no es tenen ni idea en les altes esferes. No fem una vegada l'any el Dia de la Dona, ni el mes de les dones, ni l'any de les dones. La lluita ha de ser lenta però constant, com aquella goteta d'aigua que a poc a poc va foradant la roca. No ens conformem amb les solucions aconseguides. Encara queda molt per fer. I que consti que amb aquestes paraules no demano ser iguals als homes. En la societat, home i dona es complementen. Cadascun té el seu rol, però sempre dintre d'una justa paritat. I que quedi ben clar que amb aquestes paraules meves no vull menysprear el rol masculí, ni molt menys. Respecto la tasca de l'home, admiro la seva força, la seva empenta, perquè no, la seva tendresa a estones. Però també demano respecte per la intel·ligència femenina, pel seu esperit de sacrifici, pels seus dots d'organització, per l'atenció. No fem servir totes aquestes qualitats en contra de l'home. No, no es tracta d'això. Cal dir, solament, que amb respecte mutu es pot avançar en una societat civilitzada, justa i digna, igual per a tots els seus membres. i desprès d'aquesta menaç. de manifest. Això de manifest és un dir, no? Escoltem. La taula de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles, i qui us parla, la Joana. Iniciem l'audició d'avui. Endavant. d'avui. Lina, la Montse, recordem alguns dels actes que queden encara per celebrar aquí, a Sant Just, en motiu de l'homenatjar a les dones en aquest mes de març, més en què fem memòria de les treballadores mortes defensant els seus drets laborals. Dijous, dia 12 de març, a les 18 hores, a la Biblioteca Joan Maragall. Presentació del llibre Les noves amigues de la Maria amb l'Anna Gulló, escritora, cineasta i veïna. El conte vol donar a conèixer algunes de les dones més rellevants de la història. Per a infants, a partir de 3 anys, organitza la Biblioteca Margarit. A les 9.30, a Cal Llibreter, també podeu fer un tast de poesia i vi, amb la poetessa i cantant Odí i l'Arqué, que organitza Cal Llibreter. Dijous, dia 19 de març, a les 19 hores, Can Ginestar, sala Isidor Consul, i Gidiver. Conferència de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista dins d'un món d'homes. Organitza Can Ginestar. Diumenge 22 de març, a les 11.30, SEM La Bonaigua, Masterclass de Defensa Personal, metodologia divertida i respectuosa que ens aproparà a la cultura oriental tradicional. Classe impartida per Baltasar Molero Gómez, director de l'Acadèmia Bujincang, Caixa Dojo Barcelona. Preu de taquilla inversa, inversa, el preu ho posa cada persona a partir de dos euros. Inscripcions, voleixant, Sant Just, enyora, gmail.com. Dimarts 24 de març, A les 19.30, Can Ginestar, Sala Isidore, Consul i Girivert, conversa amb Bel Olit. Parlem de feminisme, gènere i diversitat sexual. Bel Olit és escriptora i autora dels llibres Feminisme de Butxaca i Puyent. Condueix l'acte, Anna Gulló, escriptora, cineasta i veïna de Sant Just. Organitza la biblioteca Joan Margarit. Calitza la biblioteca Joan Margarit. Cap com què! Estim a loxen. BARCO COMBREX Des botnes est adequada de folles de la biblioteca Joan Margarit. Autor notamment quantitativa de su CGI 就g el que Bé, encara som a l'hivern encara que estones no ho sembli i hem intentat trobar interessant per variar de les verdures acostumades una d'elles que en temps antics era més popular que en l'actualitat i que era més corrent en la menja quotidiana és el carn una verdura expressament d'hivern amb la qual es poden fer unes varietats culinàries molt apetitoses i que ens ve molt de gust divulgar No cal insistir en que l'hivern és una època de l'any que desperta les nostres ànsies d'escalfor Un plat calent i fumejant ve de gust en tot moment per reconfortar-nos en els dies més gèlits de l'any El carn ens ho posa fàcil Aquesta verdura de temporada es pot considerar en l'actualitat un aliment poc habitual en la nostra cuina però les seves qualitats el converteixen en una hortalitza rica i molt saludable que ara considerada un menjar de luxe pels antics romans El cardo burriquero Sí El burriquero era el cinvestre Els restaurants ara a vegades se'l fan rebossat Sí I com a platos que sí que ho diuen A l'Aragó és molt de costum de menjar cardo Sí, sí I a l'Aragó precisament A l'Aragó precisament, sí En vez de donar-me la carta em va dir Tenemos no sé qué, no sé cuánto Tenemos caldo, caldo, caldo I he dit Yo voy caldo, caldo I esperava un caldo Que va molt bé l'hivern I em va fotre Cardos empatantes Com que tenia gran moltes menjar No, però és bo Bé, l'Aragó dels cars és deguda a la sinarina substància que li confereix certes propietats similars a les verdures també amargues Com la carxofa Aquesta sí que em venjo Ah, sí Aquesta sí que t'agrada Té molts adeptes Sí, és carxofa En dues afavoreixen la funció hepàtica i de la vesícula biliar i així millorem la digestió També és bona per prevenir malalties del fetge com l'hepatitis, el fetge gras o la insuficiència hepàtica Té un baix contingut d'hidrats de carboni proteïnes i greixos de manera que el seu valor calòric és baix El carn és ric en aigua fet que comporta beneficis diurètics i depuratius Avui us oferim un parell de receptes que esperem que realitzeu i que ens comuniqueu el resultat i si us ha agradat, que creiem que sí sobretot si us ha agradat, parleu amb nosaltres En primer lloc, rap amb carns i salsa verda Aquests són els ingredients per 4 persones Comenceu a apuntar Això Sí, llàpix i paper Sí, llàpix i paper 300 grams de rap Dos penques de carns Un gradall Una llesca de pernil Dos sous Un pulcim de farina Un got de bil blanc Aigua Oli d'oliva Sal I julivert Mira, això de l'allò ja m'agrada Ja comença a agradar-te Sí, sí, sí El rap m'encanta A mi tant Sí, sí Bé, netejam i trossejam les dues penques de carn I les posem a coure durant 20 minuts aproximadament Els reservarem Cuem els ous 10 minuts Els refredem en un bol amb aigua fresca Els pelem I els tallem a mitges llunes Els reservem Piquem l'all i els ofegim amb una cassola I agreguem el pernil picat Assegonem els fils de rap I arrebussem amb farina I els incorporem a la cassola I afegim el vi, el julivert I els cars Que tenim cuits Ho cuinem dos minuts amb cura Abans d'afegir a la mescla un got d'aigua Ho tapem I deixem coure durant 5 minuts Per acabar Incorporarem els ous trossejats I ho deixarem reposar una estona abans de servir I ara ens n'anem per un altre Diu un plat ben original Cart amb cloïsses i cervesa Ingredients 500 grams de cars 300 grams de cloïsses Un got de cervesa Una ceba tendra Dos grans tall Dos cullerades de farina Un got d'aigua Julivert Mitja llimona Oli I sal Aquest ja m'agrada més Netegem bé els cars I els cuem amb aigua Mitja llimona I sal Durant 60 minuts Ofeguem els alls picats I la ceba tallada Amb oli A continuació I agreguem la cervesa I l'aigua I esperem Que s'obrin les cloïsses Que hauran tingut Una bona estona Que haurem tingut Una bona estona Amb aire i sal Que treguin la sorra Ah, és per això Perquè si no Fem malbé el plat Tallem els cars Que tenim cuits A banda Els incorporem El sofregit Que tindrem Ja a punt Mourem Amb cura La cassola Com si féssim Pil-pil Poca estona I ja tenim El plat a punt de servir El ruixarem Amb el Julivert picat I a gaudir D'aquesta menja Que té Tota la perspectiva De ser Deliciosa Aquí pot ser Un vi blanc Aniria bé No, també Sí, sí El Joan Maria Que ens digui El peix Vi blanc Sempre Bueno O negre bo No, no El peix no Un negre no massa No massa alcohòlic No sóc res amant De posar el vi negre Al peix Ah, no? Ah, no, no I tampoc, eh No No, no Un vi blanc Un vi blanc Vale Bueno, un bon xampany Mira, deixem Això sí Sí, el xampany va bé A tot arreu Pujem una mica De música El cava El cava Que és més bretat Depèn Però s'ha de posar bo I si l'has de posar bo No és barat, eh Que quedi calar No, no Però a mi el cava I si no l'has de posar bo No el posis Això I si no l'has de posar bo No, no l'has de posar bo No, no l'has de posar bo I després d'estar escoltant aquesta melodia tan maca, doncs l'Alina ens introduirà en aquests temes que a vegades no són tan macos. No, avui no hi ha dimonis. Bueno, ni coses rals, però dimonis no. I tampoc fantasmes. Ni fantasmes, no. Això està passat de moda. Recordeu-vos que ara estem veient personatges de Barcelona, de Barcelona que han estat aquí una temporada, no? I avui parlarem de la Nina Bergonzó, Bergonzi. És italiana aquesta, Nina Bergonzi, que era l'amant d'en Casanova. Oh, oh. Però fixeu-vos bé, eh? Aquesta era una mica llargueta. Diu... L'Alina Bergonzi va ser una cantant i ballarina veneciana del segle XVIII, que va viure un temps a Barcelona a la fonda de Santa Maria. Era l'amant de l'Ambrosio Funes de Villa Pando i a Barca de Colea, comte de Ricla i capital general de Catalunya. I va ser per això desterrada, per influència del bisbe Climent. Diuen que la Bergonzi i el Ricla es comportaven en públic d'una manera indecorosa. i el bisbe Climent hi havia intentat convèncer-lo sense sortint-se. Després va intentar processar-lo, però ningú no s'atrevia a testificar en contra del conte. I com que no sabia què fer més, el bisbe va tirar pel dret. Desterrar a la Nina Bergonzi. Diuen que quan Giacomo Casanova va estar a Barcelona, ell i la Nina es van embolicar. Fet que va fer que el gelós conte empresonés el seductor i, un cop lliure, els seus sicaris el perseguíssim per matar-lo. En 1769, la Nina va ser desterrada. I va anar per a València, primer, on coincidia, normalment, amb Giacomo Casanova. Es veu que no l'havien mort, tu. I després a Madrid, on coneixeria el conde d'Aranda, cosí del Ricla, i també es va embolicar. Clar, aquesta senyora és molt pròclida a embolicar-se. Va ser molt nina. I ara parlarem d'un altre personatge que és curtet, que és l'Antoni en Mallé. Però em fa molta gràcia, perquè després, quan parlem de les coses i de les indústries de Barcelona, parlarem del xocolata. Clar. Clar, i aquest sortirà, no? I diu... Graviel, en Mallé, de Molins de Reis, s'instal·la al bord i encetà un obrador de fabricació de xocolata. Som al segle XVIII. El negoci rotllava, i els fills d'en Gabriel, l'Antoni i el Domingo, l'amplien i s'asseguren dels millors cacaos, sucres i vainilles. El seu net, el nostre protagonista, serà el que donarà l'embrancida definitiva al negoci. Antoni era fill de l'Antoni, o sigui, net del primer. Neix a Barcelona en 1851 i es fa càrrec de la fàbrica. Viatja a França i a Suïssa per aprendre noves tècniques industrials. I en 1878 trasllada la fàbrica de Sant Martí de Provençals, bueno, la traslladant allà, donant-li d'un sistema de producció revolucionari que permet fabricar a gran escala, més ràpid i sense perdre qualitat. Periodicament, viatja a Cuba per supervisar les colletes de cacau. La marca esdevé líder a Espanya i referent a Europa i enceta una nova tècnica de venda, la publicitat. L'Antoni te calés i esculta i té bon gust i la publicitat de les seves xocolates és refinada i d'un elevat sentit estètic. Cartells il·lustrats per artistes de renom com Ramon Casas, Apeles Mestres o Alfonso Mutxa. això de Mutxa no el coneixia jo aquest, que fa el cartell del centenari i comença a inserir cromos a les rajoles de xocolata, diorames de cartró per muntar figuretes i petits obsequis pels millors clients i tot plegat avui, covejat pels col·leccionistes. i pareu és ben, perquè aquest miller va fer-se una casa al Passeig de Gràcia. una de les tres que formen la mançana de la discòrdia juntament amb la casa Balló i la casa Lleó Morera que les tres són impressionants i que estan fetes per Josep Puig i Cadafalc. Una joia que sembla un castell encantat i que ara es pot visitar. No se la perdeu. I tant. Es va avançar el seu temps. Sí. I tant que sí. Bueno, en aquella època hi ha hagut gent molt avançada, moltes... Molt ingeniosa. Molt ingeniosa. Bueno, escolta, és una època molt, molt bona. Era una època que movia. Segurament la clau és haver sortit per Barcelona i veure món. però el pitjor és quedar-se a casa, no sortir i amb poca formació. Llavors, normalment, malament. No, no, però aquests aquests anaven bé, eh? Sí, i tant que sí. Bueno, ara anem a l'altra part. Sí. Diu, ja sabeu que l'altre dia vam dir que era Barcelona que és una ciutat de fàbriques, no? Sí. I entre elles està el gelat. I comença també parlant del xocolata. No de l'Antoni, que sortirà, però després. Aquest apartat, o sigui, aquest capítol del xocolata durà diverses fulles i és molt llarg. És molt llarg, sí. Farem només que un parell i s'ha acabat, eh? O encara menys. Sí, una estoneta. Una mica. Començarem i l'iniciarem i el continuem. Diu, quan el cacau procedent de l'Amèrica arribar a la península ibèrica, el seu preu era de sorbitat i l'elaboració de la xocolata era tan secreta que els primers fabricants van forjar grans fortunes. La xocolata s'introduïa a Barcelona durant el segle XVI. Molt probablement, la primera xocolateria de la ciutat fó la de Francesc de Paula Capella, que establia a 1700 a la cantonada de la Rambla amb el carrer Hospital. Al llarg del segle XVIII, la xocolata solí un important prestigi gràcies a les tertúlies i a les reunions socials organitzades gairebé sempre en cases particulars, on el beuratge era servit com a beguda exòtica. Però no fóu fins al final del segle XIX, quan a Europa es comença a valorar les qualitats alimentàries d'aquest producte. I aleshores s'introduï en la pastisseria i en la confecció d'algunes, d'alguns plats salats. I és veritat perquè es fa un conill d'un xocolata, eh? Sí, sí, jo ho he fet. Ah, jo no? Sí, sí, sí, sí. No em va quedar malament, no? Un dia el fas i me'n dones una mica. Ah, sí. Diu, alhora es comença a servir en certes celebracions, festivitats i tertulis de cafè, fet que va afavorir que es consolidessin les xocolateries, uns establiments de caràcter més familiar que els cafès, on no resultava estrany beure eclesiàstics i dames, soles, mentre es degustaven tasses de deliciosa xocolata desfeta. A principi del segle XIX, aparegueren a Barcelona els primers obradors que fabricaven xocolata per distribuir-la a les xocolateries, on la transformaven en beguda o en rajoles del consum domèstic. Bon exemple d'aquelles empreses xocolateres seria, i aquí surt, en Maller. Sí, i tant. Domiciliada a la plaça de Santa Maria del Mar i Juncosa. Jo no sé si Juncosa encara dura. No. No, no, ja no hi és al mercat. Crec que no, eh? No, jo no. En Maller, sí, xocolata amb ellenar, encara, instal·lada al carrer de Ferran, número 10. En ple segle XIX, la ciutat ja comptava amb 87 87 obradors i botigues, com ara la de Can Garriga o Can Fargues, aquestes xocolates, que venien i despatxaven la preuada mitja aquesta. L'aroma de cacau era segurament un dels perfums que feien i que es trobaven o se sentien en els carrers de la ciutat vella, ja que hi ha constància de l'existència d'una vintena de molins dedicats a aquest producte. Desgraciadament no queda cap, però sabent que es concentraven en els carrers de Portaferrissa, de l'hospital, del Call, de Moncada i dels escudellers. Escudellers. Bueno, deixem-ho aquí, eh? Si no massa xocolata. Encara que la Joanita, mi amiga, li agradi molt, el pròxim dia continuarem bé. Em sembla que la xocolata ens agrada a tots, eh? No, escolteu, la xocolata, que després ja veureu que és alimentícia, diu que cada dia hauríem de menjar, senyors, que escolteu, una peça de 10 grams dintre d'una peça de xocolata bo. Una pressa, que dèiem. Una pressa, una pressa i una liberada, és igual, pressa i liberada. De totes maneres, això amb la xocolata va passar com molt altes productes. Van començar a venir els grans multinacionals. Sí, sí. I ho van reduir. Van posar el preu que els van semblar i van arruïnar totes les que hi havien. Sí, a la província de Girona, jo recordo de petit, tres marques. una a Olot a la casa Carreras. A Figueres hi havia la casa Comet. I també a Figueres també una altra que també era a Juncosa. Ah, a Juncosa. Segurament també tenien, segurament a Barcelona. La casa era de Figueres. Doncs van venir les nacionals, d'entre elles la Nesle. La Nesle els van arruïnar tots. La Nesle era francesa, no? Suïssa, Suïssa. O Suïssa. És Suïssa, sí. Però aquest ho ha replegat tot. Sí, la Nesle ho replega tot. Hombre. I veus el John Cluny que ell com se digui, eh? I dius, mira que bé, i prens el cafè. Sí, sí. Què? Un mica de musiqueta. de la McGwire. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Any 1976. Montserrat Roig guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la El temps de les sideres. El mateix any publica Retrats Paral·lels 2 i Rafael Vidiella, La aventura de la revolució. No cal dir que la publicació de la novel·la El temps de les sideres marca profundament la seva vida professional i el desenvolupament complet com a escriptora intel·lectual. Aquesta novel·la impacta profundament en la crítica i en els lectors. L'any 1977 publica el seu llibre més admirat, Els catalans, els camps nazis, per la qual obté el Premi de la Crítica Serra d'Or. Comença Televisió de Catalunya, tenint el seu càrrec al programa Personatges, com a presentadora i directora, programa que s'admetrà fins al final de 1978 i que tindrà una enorme repercussió en el públic. Que tingui una certa edat pot ser recordi l'ambient íntim en què es desenvolupava l'entrevista, una taula com de saleta d'estar. La Montserrat seia davant del seu convidat, amb ambient tranquil, certament intimista. Ella en tot moment donava el protagonisme als altres entrevistats. Sempre preguntava a partir de les respostes, cosa que donava al programa una sensació de naturalitat i de confiança. Montserrat Roig va demostrar en aquelles entrevistes que cultura i televisió no són temes antagònics, que sempre hi havia públic pendent de la pantalla, però sempre el terrible però. La selecció de personatges i les preguntes incisives en feien un programa un tant incòmode per segons qui, que comandava les directius televisives. A més, l'any 1978, la Montserrat va ser notícia a tot l'estat espanyol ja que va publicar Retrats Paral·lels Tercer i la versió castellana dels catalans als camps nazis, que va sortir al mercat espanyol amb el títol Noche y Niebla. A més, rep el premi Mundo d'Entrevistes en uns moments de màxima popularitat. Amb aquest motiu se li munta una exposició, només 42 personatges, que mostra la fotografia de tantes persones entrevistades en el seu programa. L'exposició era incompleta i per això la paraula només, perquè aleshores el director del moment de televisió espanyola a Catalunya va vetar la resta de les entrevistes i va acabar dràsticament amb el programa. No acaben aquí les friccions en un estat que es creu democràtic i encara no sap el significat de la llibertat d'expressió. L'any següent, el 1979, publica dos volumens d'entrevistes, Personatges 1 i Personatges 2. I comença una àlia... No, una altra. Una altra sèrie d'entrevistes a la tele, Ara Madrid. El primer personatge convidat va ser Josep Maria Castellet i el segon, Vicent Andrés Estellers. El programa es deia Encuentro en les letres i en els dos primers programes estaven enregistrats i a punt d'emissió. Però el dia abans de la transmissió, pel primer, els dos van prohibir... No, la transmissió del primer els van prohibir, tots dos. L'escàndol va ser majúscul i va haver una interpel·lació al Congrés de Diputats. que va fer Miquel Roca, amb un altre, el Senat, que va fer Josep Benet. L'any 1980, la Montserrat té l'encàrrec més apassionant de la seva vida. Un reportatge sobre Leningrad, convidada per les edicions Progreso de Moscú. Va ser-hi allà durant dos mesos. El resultat va ser un excel·lent llibre, un relat vibrant i emotiu, documentat amb molta cura. L'agulla daurada. Aquest mateix any publica L'hora violeta, un llibre sobre feminisme, Tiempo de mujer, la versió castellana de Ramona Adiós, i també s'inclou el seu relat Before the Civic World, dintre de l'antologia de la narrativa catalana del 70. 1982. Publica Carnets de mujer, i a més dirigeix i presenta el programa televisiu Líders, dins de l'espai clar i català, pel qual rep el premi Òmnium Cultural de Televisió. També aquest any publica les novel·les Carnets de mujer, i l'òpera quotidiana. El llibre Diàlegs a Barcelona, on comparteix fotografies i textos amb Isabel Clara Simó, per indicació de Maria Aurelia Cammany, que en aquells moments era regidora de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Va tenir tant d'èxit que tots els que havien composat la col·lecció va ser el més venut. Estem a l'any 1985, any en què Montserrat Roig rep el Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya. Per poc temps després inicia una sèrie a televisió espanyola de 26 capítols, titulada Buscate la vida, on entrevistava a gent comú i corrent del carrer, joves, mestresses, de cases, balletes, amb qui cuidava de la tieta, de tota la família, etc. I l'any 1987 publica La veu melodiosa, un llibre extraordinari que va fer amb el fotògraf Javier Miseracs, titulat Barcelona a vol d'ocell, a TV3. emet la seva obra dramàtica al mateix paisatge. l'any 1988 es publica Montserrat Roig, 100 pàgines triades per mi, i col·labora el volum Barcel Dones, amb un treball titulat De finestres, balcons i galeries. l'any següent publica un nou recull de narracions, el cant de la joventut, la qualitat del qual és tan indiscutible que fins i tot la crítica més adversa no té més remei que admetre que és una obra de maduresa, que vol dir que era una obra magnífica. A la campanya a l'escritor del mes de l'Institut de les Lletres Catalanes surt nomenada en el mes de novembre. Quan torna dels Estats Units d'impartir un curs sobre novel·la espanyola del siglo XX i un altre sobre l'escritura i la creació se n'adona que són certs els seus temors. Té un càncer de mama que s'ha d'atacar immediatament. Fa una ferma campanya pública sobre la necessitat que la Seguretat Social inici l'obligatorietat de les mamografies en plan preventiu. El 15 de setembre de l'any 1990 comença una col·laboració diària que mantindria fins a la seva mort amb el títol Un pensament de sal Un pessic de pebre i publica un altre llibre deliciós L'autèntica història de Catalunya en dibuixos de Cesc. I l'any 1991 apareix un llibre importantíssim de teoria literària Digues que m'estimes encara que sigui mentida i es representa el Romea la seva obra teatral un retrat de la senyora Clito Mestre interpretada per la seva germana Glòria Roig. Diu la Isabel Clar Simó en el seu llibre Si em necessites, els qui van seguir una mica de prop la seva mort sabem que al final de la seva penosa malaltia la Montserrat es va negar sempre a saltar-se a la cita diària amb els lectors de l'avui a través de la seva columna un pensament de sal un pessic de pebre. L'últim article publicat està datat a 9 de novembre de 1991. Ella va morir el 10 de novembre el dia següent. Tenia, malgrat la seva activitat imparable, Solament 45 anys. Potser no ens hem referit gaire a la seva vida privada perquè no era necessari Solament cal dir que va estimar molt i també la van estimar molt. Va tenir dos fills i una família que la va recolzar en tot moment. La societat civil i les institucions li van retre una enorme sèrie d'homenatges. Tothom estimava a Montserrat Roig com a tots els mites morts joves. En l'espai de la Cersuela estem escoltant un fragment de Los Gavilanes. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! diu un mountain bike, abans era bicicleta de muntanya. Sembla que queda més fi. Ah, i també n'hi ha que ho fan a cavall. Sí, hi ha, també. Fins demà! Bé, hi ha ara un espai per a la salut. L'art d'envellir, ossos forts, qualitat de vida. Bé, amb els anys acumulem saviesa, però què passa amb el nostre cos? Els canvis de postura i en la marxa són comuns amb l'edat, també el pèl i el cabell, i la pell. A més, a mesura que envellim, perdem massa o densitat òsia. En relació amb els ossos, un factor que pot perjudicar la qualitat de vida és l'osteoporosi. Per això, vegem com podem aconseguir uns ossos forts com el ferro. Més o menys, em sembla que això complementarà el que ha dit el Joan Maria. Ja. Va, continua. Diu, què és l'osteoporosi? L'osteoporosi és una malaltia que afecta la regeneració dels ossos, de manera que el teixit oci es descompon molt més ràpidament del que trigui a regenerar-se. En conseqüència, a l'os es torna més fràgil i és molt més fàcil que es fracturi. Afecta amb la seva majoria els malucs, els canells o la columna vertebral. Aquesta malaltia és més freqüent en dones més grans de 50 anys que en homes. O sigui, aquí teniu un avantatge, eh? Diu, però això no significa que ells no puguin patir-la. Què podem fer? Ingerir aliments en calci. Aquest mineral és molt important pel nostre organisme, perquè actua en el desenvolupament de l'estructura i la funcionalitat dels ossos. La dosi adequada per dia seria entre els 1.000 i 1.200 miligrams. A part dels derivats làctics, podem consumir llegums, fruits secs, bròquil o col, entre d'altres. Vitamina D, és necessària per absorbir el calci i el fòsfor. Podem aconseguir-la amb el consum de peix blau, bolets, ous o llet de vaca, per exemple. Vigilem el nostre pes. Mantenim-nos en el nostre pes ideal per evitar perdre massa òsia o patir fractures. Vinga, Montse. Alguns mals hàbits que cal evitar. Senderisme. No, sedentarisme. Ui, sedentarisme. No t'hagués corregut. No, no, no, el sedentarisme l'ho vol dir. Com en tants patologies, el sedentarisme ens aporta mal de caps que alegries. En el cas de l'osteopirosis, intenta mantenir o augmentar la nostra massa muscular és positiu perquè potenciem les nostres habilitats motores i som capaços de mantenir el metabolismo oci. Per aconseguir-ho hem de fer un exercici físic adequat a l'edat i les condicions. Segueix. Consum d'alcohol. Consum d'alcohol. L'accés en el teu consum afecta de forma negativa la formació d'os. I? I fumar. Com que influeix en el metabolismo del calci i de la vitamina D, és un factor que pot agreujar la situació. L'osteoporosi inicialment no produeix símptomes. D'aquí la importància de realitzar una densitometria òsia periòdicament a partir dels 50 anys en les dones i dels 70 anys en els homes. Sí. Sí. A partir d'aquí la... Sous-titrage Société Radio-Canada A partir d'aquí la... Bé, amics, amigues, hem arribat a la fi del programa d'avui de 60 i més. Bé, esperem que us hagi agradat. si ens voleu tornar a escoltar el dissabte el tornem a repetir i si no us esperem proper dimecres a aquesta hora, 8 de la tarda, però si no el dissabte a les 11 del matí. Senyora, senyors, pas-hi bé i fins la propera. Bona tarda, bona nit ja. Això, i tant que sí. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Ara escoltes ràdio d'esfern, sintonitzes ràdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluís durant el 8.1. Ràdio d'esfern, 98.1. Ràdio...