Aigua i sequera, Nit dels Museus, excursió a la Fageda i ruta de la llúdriga al Segre (amb Barça, curiositats, salut i Gershwin)

Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. El Barça ja ha fet el doblet. Ara ens toca a nosaltres. Aquest cap de setmana doble ració d'esports enjustenc. Dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda les noies del bàsquet es juguen l'ascens i la final de les fases. I diumenge a partir de dos quarts d'onze del matí l'Atlètic vol ser campió de Lliga i vol l'ascens directa. Aquest cap de setmana doble ració d'esports a la ràdio. Aquest cap de setmana doblet del Juguem a casa. No te'l perdis. Dissabte i diumenge viu l'esport enjustenc. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anàvem amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests veus més de casa hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid pots quedar crucificat a per rida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim-se'n just en directe. Cada matí de 10 a 1. Bona nit. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, Smoove Jazz Club. T'hi esperem. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiu, informatiucomarcal.com La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1 Seixanta i més o menys. Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern. Un dimecres més i nosaltres ens sentim encantats de comptar amb la vostra companyia. Per començar el programa, felicitem de tot cor a qui té per Sant Patró, Alsans, Beda, Gregori, Maria Magdalena de Patxi, Urbà, Magdalena Sofia Barat i Vicenta Maria López Vicunya. I per quan sortim, en dissabte, desitjarem un bon dia de la seva onomàstica als germans, a Milis, i a les Mariana de Jesús Paredes, verge molt estimada a l'Equador. Bé, amics colers, no ens podem estar de sentir-nos molt joiosos del resultat del partit de diumenge passat. Vam patir, vam esperar el pitjor donades les circumstàncies, però no ens vam esfondrar i al final vam tenir la recompensa. Dos a zero. Deixem de banda les polèmiques, els inconvenients, les injustícies i gaudim d'aquest doblet i de la fantàstica actitud i vàlua d'uns jugadors que van sostenir l'ànim davant de les dificultats disposats a aconseguir un trofeu per oferir-lo a una afició que sempre, o quasi sempre, manté l'esperança i la fe en el seu equip. També ens sentim molt satisfets que l'altre equip de la ciutat mantingui la seva categoria, malgrat les dificultats que han sofert durant tota la temporada. Felicitats a tothom! Tot el camp És un camp Són la gent del Brenat Tant se val d'on venim Si del sud o del nord Ara estem d'acord Estem d'acord Una bandera en sa germana També cal fer esment de l'èxit del cineasta Juanjo Jiménez que ha guanyat la palma d'or de curt natratges en el Festival de Canes per la seva pel·lícula Time Code que ha realitzat amb els alumnes de l'Escola de Cina de Reus L'equip de 60 i més o menys us saluda la Lina Santa Bàrbara la Montse Larrea en Joan Xirivella en Joan Maria García Puig de Vall i en Carles Hernández Rius i qui us parla la Joan Algarra Espera que aquesta estona d'entreteniment amb temes variats i amb il·lustracions musicals sigui del vostre grat endavant 60 i més o menys L'Escola de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina L'Escola de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina de Cina It's the April Rose that only grows in the early spring Love is nature's way of giving Informació de l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern El proper divendres s'ha programat una sessió que esperem sigui molt divertida per als associats i també per a aquells veïns que vulguin gaudir de l'espectacle serà al mil·lenari a les 5 i mitja de la tarda També us informem que un bon grup dels nostres socis han passat una setmana d'allò més agradable a Plàgia d'Aro en un bon hotel i a prop del mar També tenim programada una sortida per visitar el monestir de Sant Geroni de la Murtra i el Museu Romà de Premiar el proper 9 de juny Aquestes són algunes de les activitats de l'associació que l'associació té programades per a tots els seus associats Animeu-vos si ho considereu interessant a formar part de l'associació Per inscriure's ho podeu fer al mil·lenari tots els dimarts de dos quarts d'onze fins a dos quarts d'una del matí Així és d'aquesta manera siguen socis només hi ha una contribució de 10 euros l'any i tindreu cada mes a casa vostra per carta tots els esdeveniments els horaris preus etc. ens estareu ben informats I tant que sí Dissabte passat la nit de Barcelona i d'altres ciutats del seu entorn es van transformar en un aconteciment museístic de suma importància Els carrers bullien a les portes obertes dels museus tots celebrant aquest aconteixement mundial que posa l'art i la cultura a l'abast de tothom afassionat o no tant que podia gaudir contemplant aquelles obres pictòriques escultòriques de documents fotogràfics escrits resumint una veritable la mostra cultural de tot allò que compleixen l'esperit de sensacions especials davant d'allò exquisit que pot produir la naturalesa humana La gent va repartir el seu temps al llarg de les 4 hores llargues que va durar l'aconteixement per això nosaltres farem una petita ressenya de les 4 mostres que vam poder visitar en primer lloc el Museu del Modernisme del carrer Valmes un dels museus que exposa obres d'en Ramon Casas d'aquí aquest any celebrem el centenari amb exposicions arreu de l'obra d'aquest gran pintor modernista català en segon lloc la impactant mostra fotogràfica Barcelona la metròpoli en l'era de la fotografia des de 1860 fins al 2004 instal·lada al Palau de la Virreina Centre de la Imatge més tard vam assistir a la sessió musical el Jardí Història del Pavelló Alemany de l'exposició 1929 dintre de la Fundació Mies van der Rohe i finalment a Caixa Fòrum on van gaudir amb impressionistes i modernistes obres mestres de la Philips Collection cal dir que vam intentar veure l'exposició de la Fundació Miró però la cua era tan impressionant que vam haver de desistir de les quatre visites hem de destacar dues que són una veritable meravella a Caixa Fòrum la Philips Collection que enguany celebra el seu 95è aniversari i l'obra social la Caixa Fòrum presenten per primera vegada a Barcelona una selecció excepcional de 60 pintures de 60 pintures procedents del primer museu d'art modern que es va crear als Estats Units distribuïda en cinc hàbits temàtics que s'articulen etnològicament impressionistes i moderns les obres mestres de Philips Collection reflecteix l'evolució de la pintura moderna des del segle XIX fins i a entrada la segona meitat del segle XX des que un jove Duncan Phillips va iniciar-la a Washington la capital federal dels Estats Units on ell havia crescut la col·lecció ha posat sempre per la idea de modernitat com un diàleg entre passat i present sense cap mena de restricció geogràfica fidel a la trajectòria extraordinària de Philips Collection aquesta mostra excepcional presenta obres mestres ben cèlbres de grans artistes del segle XIX com Gustave Covert Honoré Dommier Paul Cessant Edgar Degas i Vicent Van Gogh al costat de quadres emblemàtics de mestres del segle XX com George Bray Brake Joan Gris Amadeo Modigliani Henry Matisse o Pablo Picasso a través de les seves adquisicions i dels programes expositius la Philips Collection ha ocupat un lloc destacat en la vida cultural nord-americana des que el museu va abrir les portes al públic en 1921 Ducan Phillips va crear moltes expectatives poc després d'inaugurar-lo quan va declarar que havia de ser un museu íntim combinat amb un centre d'experimentació gràcies a aquesta filosofia va ser el primer de molts sentits va tenir l'honor de ser el primer museu dels Estats Units adquirint un autorretrat de Sassan de Sassan de Sassan de 1928 i el primer del món en comprar una obra de Pierre Gonnard en 1926 George Braque 1927 i dels pintors moderns nord-americans Georgia Giorgia Kiffi Kiffi i Arthur Odove Destacen les obres d'ingres Sassan Matisse Picasso Kandinsky i molts més També mereix una menció especial la de la virreina Barcelona la metròpoli en l'era de la fotografia 1860-2004 Aquesta exposició ofereix un recorregut històric per la producció d'una iconografia fotogràfica d'evolució urbanística de Barcelona i la seva popularització al llarg de l'era de la fotografia el període comprès entre el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples en la dècada de 1850 fins a l'expansió massiva de les tecnologies digitals internet la telefonia mòbil i les xarxes social en el pas del segle XX al XXI En termes d'història urbana aquest període correspon a un cicle històric que s'estén entre l'aprovació i l'inici de l'execució del Pla Cerdà en 1860 i el Fòrum de les Cultures 2004 un període fonamental a la història de la metròpoli contemporània Seguim amb aquesta mica de ressenya perquè l'exposició fotogràfica és una cosa fantàstica Aquesta exposició presenta un recorregut per aquesta història llarga a través de les diverses sales concebudes com a casos d'estudi o escenes específiques i forçosament molt sintètiques aquestes escenes es poden englobar en sis grans períodes que corresponen a sis moments històrics destaquem la bellesa de l'obra del nostre insigne Ramon Casas la qual podrem visitar al llarg de tot l'any a moltes sales d'art també van obrir les seves portes a tothom als museus de les ciutats de l'Hospitalet Badalona Cornellà Esplugues Sant Adrià i Santa Coloma fins a la matinada Van ser sis rutes marcades en un detallat planol amb exposicions concerts representacions tallers i visites guiades i activitats per a tota la família Enguany han col·laborat amb Barcelona Cultura els ajuntaments i les fàbriques de creació de Barcelona Bé Joan ara tu les efemèrides que ens hem saltat a l'ordre Bé doncs Doncs avui 25 de maig és el 146 dia de l'any del calendari Gregoria i queden 220 dies per finalitzar l'any Doni do El 25 de maig és el dia d'Àfrica és un dia internacional promocionat per l'ONU en record de la Fundació de l'Organització per a la Unitat Africana i el 25 de maig de 1853 va néixer a Catalunya concretament a Vilaseca Maria Helena Maseres i Rivera que fou la primera dona que es va matricular en una universitat a Espanya i estudiar a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1872 però desgraciadament no va poder arribar a obtenir el doctorat per impediments administratius pel qual es va dedicar a la docència Primer Vilanova i la Geltro i Mestaramahó on va morir l'any 1900 cosa estranya cosa estranya si s'hagués vestit de senyor i s'hagués posat un barret i s'hagués recollit el cabell segur segurament que hagués que hagués obtingut el títol el bígó el bígó Fins demà! Bé, parlarem ara d'un element que és vital i ineludible per a la nostra existència. L'aigua. Sí, sí, aigua, en majúscules. D'entre les moltes publicacions veïnals, municipals i comarcals que arriben a la nostra redacció, destaca la Vall de Vidre, que divulga els temes i els problemes i les suggerències dels veïns de Vallvidrera i que compta amb un extraordinari equip de redacció molt eficaç i sempre a l'aguai de tot allò que pugui interessar i afectar els veïns del seu barri. De l'últim número publicat hem escollit un interessant article que signa en Josep Vives i Rogó que porta per títol «Sequera, aigua i vida». Fa uns dies va ploure bons i barrals a la plaça del funicular, també dita d'en Pep Ventura. Molts es van alegrar i van gaudir, durant l'estona que va durar, d'un plaer difícil de descriure. És rivitalitzador contemplar l'aigua com queia generosament del cel. Refrescava i netejava l'aire. Una bona pluja ens fa sentir vius i ens recorda que cada cop més és més freqüent. La pluja ens visita cada cop amb temps més espaiats i sembla que ens anticipi que s'acosta a la sequera que pot posar en perill la vida de les plantes i dels animals. I per què no? També la nostra a llarg temps. La vida de tots els éssers vius depèn de l'aigua. Sense aquesta no hi ha vida. I per ara els científics no han trobat la manera de fabricar l'aigua que voldríem tenir per quan es produeix la sequera que se'ns... Que se'ns vaticina. Que se'ns vaticina. Sí, aquesta sequera que a curt o llarg plaç, però no serà tan llarg, que, escolten, si seguim així, ja ho veurem, eh? La vida, quan gaudim d'aigua abundant i de qualitat, se'ns fa senzilla i agradable. La memòria, els records i les imatges que tenim de quan érem petits estan plenes d'exuberants vegetació, d'animalons arreu, quan anàvem al bosc. El goig de banyar-se o bé de contemplar els paisatges relacionats amb el mar, els rius o els llacs. O de tardes banyades per una pluja fina i persistent que acabaven en un esplanent arc de Sant Martí. I ara això es produeix molt de tard en tard. L'aigua forma part del nostre món i és imprescindible en el viure quotidià. quan, en cas que ens dutxem, quan satisfem la nostra sed, a les neteges diàries de l'entorn, però el que ens diuen els experts suposen que, suposem que en tot el coneixement, és terriblement inquietant. I passen, per exemple, a Quènia, quan les dones han de caminar per espai de cinc hores per abastir-se d'aigua per la subsistència d'elles i de la seva família. Hem de tenir en compte que aquest líquid incolor, inodor i insípid és el principal component del cos humà. Un 60% del pes en els adults i un 75% en els dels nadons. Sis dies sense beure representa una mort segura. Jo diria que menys, eh? Menys de sis dies. Més? Bueno, aquí el senyor... El que diuen i en saben, d'acord. Per tant, diu... La Terra sempre té la mateixa quantitat d'aigua, però els habitants del planeta cada dia són més i consumim més aigua per persona. De tota l'aigua del planeta, només un 3% és dolça, però el 2% està retinguda en els gels de les muntanyes i en els pols. Per la qual cosa, com que cada cop tenim menys aigua disponible per persona, despectem l'aigua, cuidem-la, protegim-la. Fem un ús curiós d'ella. El nostre confort, la nostra salut i la nostra vida depenen de com la tractem i utilitzem aquest bé tant... Preuat. Tant preuat com és l'aigua. I tant preuat, i tant. La paguem cara, però és que realment representa que ens eix de molt profit. Ja es deia que les pròximes guerres mundials serien per l'aigua. Per l'aigua. I tant. En part la cosa va per aquí. I tant que sí. Bé, i ara, Linita, vostè... Les curiosidades. Con sus curiosidades. Vamos a ver les curiosidades curioses, no? Bé, doncs, avui parlarem una mica de fora. De fora d'on? De fora de la Terra. Ara. Ara no consumirem aigua, senyors. No ho sé. Parlem una mica del Sol. Diu, el Sol és tan gran que dret d'ell podrien sorgir un milió de planetes com la Terra. Oh. O sigui que... Déu-n'hi-do. Sí. Diu, de fet, un 98% de la matèria del sistema solar es troba en el Sol. Diu, això significa que la major part... Bonitament, n'hi ha estrelles. El Sol, diu que té un tamany mitjà. Sí, no és dels més grans, bé. I que n'hi ha un 5%, que encara és més gran, però el resta, doncs, són més petits. Diu, i es calcula que la Via Làctea, on està el Sol nostre, té uns 5.000 milions d'estrelles. 5.000 milions d'estrelles. Sí. Jo, aquí, tenim un... No sé si el Joan ho sap, això, però n'hi ha un grup que es dedica a la cosa de l'astronomia, que al principi, quan es va fer, el meu marit i jo formàvem part, també, de tot això i de tot eliu. I et dona una mica de por quan mires el cel. A mi m'agrada. No, no. No. Si tu comences a pensar el que petits que són mentre estem ballant per aquí, et quedes com una sensació... A congit, sí. De congit. De petitesa. Bé, marxem del Sol, que potser crema, i ja anirem, si és de nit, amb una nave espacial, no? No, no. Veus, això no em ve gaire de gust. No, que diu que no som tontos, ja anirem de nit. Bueno, i després mirem els cràters de la Lluna. La Lluna, nosaltres només que veiem un 59%, lo normal, lo que passa que ara ja han arribat a veure la segona part, aquella que no es veu mai. Sí, la cara oculta de la Lluna. i diu que en aquesta part, en la superfície lunar, de la Lluna, n'hi ha un cràter que es diu Bailey i que aquest té, n'ha d'imaginar menys, que 295 quilòmetres de diàmetre. Però pensen que en l'altra part, en l'altra part, n'hi ha un altre que és més gran, que té 965 quilòmetres de diàmetre. Oh, quin cràter, no? És un cràton, no? Suposo que és un cràteron. Un cràteron, no? Sí. Bé, tornem coses d'aquestes de Terres i Llunes i ens trobem amb un diamant gigantí. Diu que el diamant més gran del món, doncs quan el van trobar, es van pensar que era un tros de vidre brut. Però que després el rei, bueno, això ho va dir el rei inglès, Eduardo VII. Ah, ah. Aquest es diu Culligan. I és un diamant que diu que passava 700 grams, que equival a 3.106 quilates. No ho sé. Això dels quirats, no ho sé com està. No quilates, sinó quilates. Però diu que després van fermentar aquesta pedra i que d'aquesta pedra ha sortit el famós diamant estrella d'Àfrica. Ah, sí. I el Culligan dos, eh? Diu que és una de les joies que, com és natural, aquí penseu que es pertanyen? Ah, a la reina d'Angleterra. D'Angleterra, eh? Hombre, sí. Hombre, aviam. A qui en podria ser, si no, no? La senyora més pobra del món. Sí. I parlant de la reina d'Angleterra, ella ara en aquest moment no té massa lío amb això, però diu, a veure si sabeu quin és l'edifici que ha tingut més, bueno, això és el que diu el llibre, eh? més diferents usos, diferents serveis per a la gent. L'edifici més important, més conegut. Que ha tingut més activitats diverses dintre. Diverses i diferents motius o llus de... Bueno, ho dic en anglès, l'ús d'això, no? Que és la Torre de Londres. La Torre de Londres, doncs, al llarg de tota la seva història, ha canviat moltíssim. perquè en aquest moment té les joies de la corona inglesa. Sí. I la té la Torre Blanca, perquè a la Torre de Londres dintre n'hi ha el que es diu la Torre Blanca. Va ser molt interessant perquè tenen uns corps, es diuen corps en català, los corvos, que estan per allà sueltos. Diuen que el dia que aquells estiguin per allà i marxin, l'imperi de... Acabarà. La dinastia britànica marxarà, no? Sí. Bueno, doncs allà va ser Palau Real, va ser la presó, va ser la Casa de la Moneda i va ser l'Observatori. I quan aquesta torre es va fer en 1078, que és quan es va acabar, el Guillermo el Conquistador el que va fer allà va ser un sou. O sigui que primer hi havia animals i després van continuar el mateix. Ah. I n'hi ha dintre dels fantasmes... Després van continuar els animals també. Van continuar els animals, sí. De dos pates, però bueno. I en Inglaterra, que són molt aficionats als d'allò els fantasmes, doncs allà està el fantasma de la... De la torre. De la... Anna Bolena. Ah. Que de quan a quan ha sortit... Però Con o Cinca Beza? Con i Cinca Beza, les dos. Aleshores la llevas sincoginita. Vale, vale. I ara l'última notícia que us donaré. No té res que veure amb curiositat, no té que veure amb cap curiositat, però em permeteu, ho llegiré molt de pressa, perquè dintre de l'avantguàrdia a vegades trobo els articles que fan molta gràcia. Sí, sí. I un d'ells a vegades parla dels restaurants. I aquí recomana un, que no diré el nom, perquè jo no vull fer publicitat, però està escrit de tal manera que a mi el llenguatge m'ha fet molta gràcia, no? I parla d'un restaurant que diu precisament, diu, està a Santa Coloma de Gramenet, que ningú pensaria que és un lloc, doncs, com l'emportar del Joan Maria, ni així que tenen d'allò. però té una estrella Michelin. No hi ha un lloc. És a la vora de l'Ajuntament. De Santa Coloma, tu ja s'ha estat. Aquest senyor té tot el recorregut. Hauria de fer una guia, bon dia. Sí, una guia de restaurants. El que passa és que a alguns fa molt de temps que no hi ha estat, i de vegades hi pugui anar amb la meva dona, i que a mi va, resulta que ja l'està tancat i només queda el solar ja. Queda el solar. Bé, doncs, deixem-ho llegir una cosa, perquè és que m'ha fet moltíssima gràcia i diu, si entrem en allà, diu, Comencem amb un mojito sòlid, valor impregnat, còctel masticable i fresc, i una sensació a bloody mèri de xerès. El porro confintat és delicat i mantegós. S'acompanya d'amigues cruixents aromatitzades amb farigola, romanís, sàlvia i all. Glòria vegetal i cel gastronòmic sense productes cars o exclusius. La grandesa d'una filosofia seductora i brillant. Amb la col, varietat especialment suau i dolça que cultiva un pagès de proximitat. La intensitat apareix en la pametier cremosa, amb mostassa i amb la sassa follot. Jo no sé quines alces aquesta de follot. Mira, jo l'antigua... Deu ser conseqüència de... No, perdona. I després, entre parèntesis, et diu el què. Què és? Va ser tèvia de manteca i rovell d'ou enriquida amb suc de ceba rostida. Oh! Sabor suculent sigolafres. Ah, no sé, fantàstic. Excepcional... Espreusa, no hem menjat del tot. Excepcional lingot de cua de porc i bèric amb esperdenya. Mar i muntanya, on la cua, torrat, rostits, gelatina, melosa, s'embolcalla amb una fina làmina de pa fregit. L'esperdenya de mar aporta la seva textura elàstica i particular i els falsos fideus, crocants, fets amb les algues, completen la sinfonia, un plat de llàgrima. Això no és anar a dinar, això és un jocs floral. Espereus que encara fa. Encara, encara, més. Però suposo que us agrada, no? Hombre, hombre. Home, la Jorita sempre feia el pa sucat del melindro, tu. Aquí no, aquí tenim més, més varietat. Més, més, més varietat. Excel·lent arròs de gamba. Varietat, carneroli, provenent de pals. Cuit el tunt, suau de sabor. La carn crua de la gamba, tallada encarpat, jo, i disposada sobre l'arròs, es cou llagerament amb la temperatura d'aquest. La suavitat del conjunt té un suprenent efecte acumulatiu a cada cullerada. Sorell marinat, generalitat, on el peix delicadament llascat i gairebé cru, textura gloriosa, descansa sobre el suc de piparres. Això no sé el que és. Piparres? Piparres. No. Qui sàpiga el que és piparres... Que ens truqui. Que ens truqui i ens solidi. Diu, espereu-se, diu, tota la potència dalt, amb vinaigrat, assidulat, i lleugerament picant, en forma de cullerada. Acabo, eh? En el colomí, amb salsa d'anxoves i oliva, la força de l'au es matisa amb l'esponja olivada, pa de pessic fet al micro, i es torna a potenciar amb el rigatoni farcits amb pasta d'anxoves i els fetges de l'animal. Plat ideal per als amants de la casa. I els postres, ja estem acabant, molt refrescants. és el ceviche de mango. Bé, perdó, on bé. Fruit amarrada amb sopa de cítrics, gran acidesa. Crambla dolçant i canele, de gelat de coco molt intens, amb coriandre. Neteja totes les papiles. Ara ja podeu prendre cafè. o un colant d'avellana, que és un clàssic de la casa. Temperatures tèvies, sabors càlids de fruit, set, torrat, contrasta amb la fresco àcida del gelat de maracullà. Impressionant. Impressionant, aquí he de ser perdona, quan pagues 70. conferència cansat de cuina. Jo vull donar qui som. De les piparres. Què són les piparres? Són bitxos autèntics de Navarra, triats a mà. Ah, ah, doncs ja no m'agrada. És picant-te, vale. O sigui, són com pimentos. Ah, que són bitxes de bitxos. No, no. Pimentos del padró de los que piquen, saps? Segurament sí. De les de Navarra. Sí. Escolta, li poses 5 estrelles. El preu, senyors, quan quedes impressionat és quan t'aporten el preu, perquè 71 euros segurament. Ara diu, mira, diu, n'hi ha un menú per 36 euros. Diu, qui en pide més? Ho diu aquí, eh? No ha de ser falta de cernada més. Jo diu així, d'aquesta manera, tot seguit. Molt bé. Bé, senyors, disfruteu força i aneu a Santa Coloma. Pregunteu aquí i si no li pregunteu al Joan Maria que li sap el més. Ah, jo, molt bé. Ah, però jo quan ho vaig llegir vaig pensar, ostres, tu, és el que deies tu. Un, un, un, res, uns jocs florals. Jo, com deia el Pla, no estic que tantes de tantes collonades. Deixem-nos de collonades, d'ella. No és res més que cargolar una pasta o un gelat fent-hi com si fos un macarró rodó. Això és un quenelle. Un quenelle, doncs, bueno. Oh, mira, mire, està ben assabentada, eh? Ah, ja. Sí, aquí sabem els que van a... a quins llocs. Vale, vale. Sí, sí. Bueno, una curiositat també, fillets. Sí, puja en música i font. Música Música Música I ara, escoltarem Música per l'únic. Torna música per gaudir el compositor nord-americà George Gerswin. Avui, amb la Rapsòdia In Blue, un èxit de fama mundial. Com ja havíem comentat fa un temps, Gerswin va fer una tasca en introduir els girs de la música popular nord-americana, sobretot, els cants espirituals negres, en els conceptes de la música sèria, entre cometes, donant-li categoria de música clàssica, de concert sinfònic. Malgrat haver mort molt jove, 39 anys, va deixar una gran obra, concerts per a piano i orquestra, comèdies musicals i fins i tot una òpera famosíssima d'ambientació negra, Porgi Ambès. Avui escoltarem una de les seves obres més escoltades i adaptades per a tot tipus d'audicions, la Rapsòdia In Blue, en una versió lliure de l'orquestra de Ray Conniff. de Ray Conniff. de Ray Conniff. de Ray Conniff. de Ray Conniff. de Ray Conniff. Bé, ara, després d'escoltar la Rapsòdia In Blue, almenys, un fragment ben llarguet, la Montse ens parlarà d'aquelles coses per la salut que sempre ens recomana. Bé, avui parlarem de la primavera. parlarem de la primavera. molt bé. quan comença la primavera, s'aconsella, anar a anar al llit i anar al llit aviat i aixecar-se de matinada. Va passejar per absorbir el fresc de la matinada i és adequat fer exercici com més freqüència i utilitzar roba còmoda. És una estació ideal per estirar els tendons i a la musculatura. Molt bé. Encara que pels occidentals la primavera entra el 22 de març, en realitat el moviment de la primavera comença a gestar-se a partir del 4 de febrer, moment en què la sàvia emmagatzemada a les arrels de les plantes i arbres s'impulsa suaument cap amunt i encara que l'ull li és imperceptible, aquest canvi a la naturalesa orgànica està a l'alçada d'un gir extrovertit. Externament ho fa amb una timides internament com tot l'imput que disfrutem de 45 dies després, o sigui, que comença el 4 de febrer. És intel·ligent començar a modificar els nostres hàbits de la mateixa manera que la naturalesa proposa. En l'encentral sabidoria oriental, el moviment emergent i ascendent que desdevé del moviment flotant i profund de l'hivern el dona l'energia de l'arbre o l'energia se'l diu, se'l denomina l'energia madera, o sigui, que sorgeix de l'arbre. En l'energia que amb la naturalesa despunta, brota i germina afecta a tot el ser vivent, plantes, animals i humans. aquest moviment que emergeix creatiu, que tendeix a desenvolupar-se en l'espai projectant-se amb ímpetu com els primers rebrots verds en els camps i jardins també emergeix en el nostre interior i pot ser extasiador i platòric i col·lapsat i castrat depenent de l'estat del nostre fetge de la bicicula biliar òrgans que representen la primavera en el nostre cos. Ah, molt bé. Avui tenim unes explicacions molt i molt poètiques. Si és per halar, estupendo. i tu també per animar-nos a la primavera. Encara hi ha un petit fragment que diu per sintonitzar com l'alegria que balla exterior es manifesta amb tota la gana. Deuen permetre el viatge d'aquest fluix com a l'arbre que li ocorreix a la llarga de la part dreta del corp pujant des de la cama. Això seria en relació arbres que caminem però també absorbim la mateixa energia. Això seria l'entrada de la primavera en el ser humà que té una repercussió exactament igual que la natura. Com diu Albert, la primavera el sang altera. I tant, exacte. El fetge i la de això biliar. I la bicicla. Sí, té que veure. El conyó està suposto i no fa res. els nyons ja estan espenses del que diguin els altres òrgans. Bueno, perquè hi ha molta més explicació, però això en un context es pot entendre. Em refereixo que el llenguatge avui és molt poètic. És que estem a primavera. Estem a primavera. Sí, sí, sí. Ah, mira, jo estic contenta perquè l'arbre aquell que estava tan escanyolit i tan... Sí, sí, és el primaverat. Oh, escolta, ha tornat a florir amb una altra mena de flors després de la primera pluja aquella tan forta i ara està tot ple. Deu ser un any propici perquè jo tinc una planta que es diu la planta de l'aire. Viu de l'aire. Sí. No té arrels, no té terra. Sembla un clavell, no? Sembla com un cactus més aviat. Sí. Aleshores només tens que tenir-lo lligat amb fil de ferro i penjat. No l'has de regar ni l'has de posar a terra ni l'has de fer. Sí, sí, no. El meu marido també té un accident. Absolutament res. Sí. Doncs aquest any té set flors. Imagina't. Ha florit amb set flors. Vol dir que la primavera que tenim comença esplèndida. Sí, però comença tard perquè ja estem a finals de maig. Bueno, va amb retras, potser sí. I tant. Va amb retras. I tant. Però és curiós, eh? És curiós, eh? No és curiós, eh? No és curiós, eh? És curiós, eh? No és curiós, eh? No és curiós, eh? No és curiós, eh? Sí, deu ser això. Va amb retras. Porta retras. Bé, parlarem amb... No, que parli del seu reportatge amb aquesta excursió que ha fet tan estupenda el Joan Maria i que li ha agradat moltíssim. Sí. Mira, el dijous passat, que era el 19 de maig, unes 70 persones del municipi van emanar d'excursió a l'afegeda d'en Jordà, a Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa. El viatge va ser organitzat pel mil·lenari amb el suport de l'Ajuntament. A les vuit i mitja del matí, en puntualitat suïssa, sortia l'autocar de la plaça del Parador, dirigint l'expedició a Sant Justenca el senyor alcalde el senyor Josep Perpinyà, la regidora Ginapol, les senyores de l'àrea social de l'Ajuntament, Carme Aguilera i Paloma García, i per part del mil·lenari l'organitzador de l'esdeveniment, el seu gerent, el senyor Enric Camats i la senyora Roseta Mainés, alma mater de l'entitat. Dues hores després, arribàvem a la fageda d'en Jordà, a prop d'Olot, declarat part natural, un lloc idíl·lic i molt conegut gràcies al poeta Joan Margall. Amb l'autocar, ens fiquem dintre la fageda seguint una carretera particular molt estreta, que només permet el pas d'un vehicle i és de pas restringit. A poc a poc, i quasi a les fosques, a ple dia, per la frondositat dels faig, arribem a l'esplanada del Mas al Casals. Avui dia, transformat a la factoria de iogurts marca l'afageda. Deixem l'autocar amb un ampli pàrquing, al costat de l'or, on cultiven tota mena d'hortalisses. També hi ha plantacions d'arbres fruiters per produir les mermelades. Molt bé. Entrem a la recepció de visites i en pocs minuts comencem la visita guiada. Un amable guia ens acompanya per les modernes instal·lacions i ens explica on viuen les 200 vaques de raça a Farisona importades d'Holanda. Són les millors productores de llet, ens diuen. Seguim a les instal·lacions de Munyí, on fan dos cops al dia, a les 6 del matí i a les 6 de la tarda. Ens ensenyen el laboratori de control de qualitat de la llet. Seguim a la planta industrial de fabricació i finalment la d'embalatge dels iogurts. A la sala d'actes ens projecten un vídeo que explica la història d'èxit de l'empresa La Fageda, nascuda l'any 1982 al Frenopàtic de Salt, Girona. La direcció del centre va crear una cooperativa. Amb l'ajuda de diners públics i privats van comprar el mas al Casals, ubicat al mig de la Fageda d'en Jordà, en ple part natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Al mas van començar l'aventura els primers pacients conreant l'hort i vivers de plantes. Després van ampliar amb ramats de vaques llateres i finalment la fabricació de iogurts. Van aconseguir amb esqueries els dos objectius. Primer, millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades amb el contacte amb la natura i segon, donar-los l'oportunitat de guanyar-se la vida treballant i sentir-se útils a la societat. Per acabar la visita ens donen a tastar els iogurts naturals, de llimona, de plàtan, etcètera, que són de gran qualitat. Són boníssims. Els millors del món que diuen ells. Clar, tu diràs. Avui dia, la fàbrica de iogurts La Fageda dóna feina a quasi 300 persones, que es diu aviat, la majoria discapacitades. Produeix 60 milions de iogurts a l'any. 60 milions. Sí, sí. A més, de fabricar últimament també melmelades. L'any passat van facturar 16 milions i mig d'euros. L'empresa disposa d'una residència per la gent gran a Olot. Mira, beneficis que fa. Molt bé. Tot un exemple per fer país i que caldria copiar. Sortim de la visita molt contents per anar a dinar a un restaurant de Santa Pau, molt conegut i típic de la zona. Després de l'àpat de tres plats, les postres, pa, vi, que us feu posar les botes. Ava, cafè i gotes, encara sortim més contents. Tornem a pujar l'autocar per seguir el programa i anar a visitar el poble medieval de Santa Pau. Oh, és bonic. Famós per les seves petites mongetes, anomenades Fesols de Santa Pau. El trajecte és d'uns pocs quilòmetres. La visita va ser curta perquè el poble és petit, vam visitar les muralles, la plaça... Nosaltres la vam visitar amb neu, acabava de nevar i estava preciós. Sí. O sigui que... Sí. Sí que segueix. L'església que estava oberta a les quatre de la tarda, cosa una mica rara. Sí, sí. El castell el vam visitar per fora i les quatre botigues per comprar-hi el típic, els fasols, la llangonissa i el pa de fajol. Ah. L'article que vaig fer fa quinze dies. Sí, sí. Sí, sí. Bueno, tal com va demanar la senyora Joan Algarra, la regidora d'aquest programa vaig comprar un pa de fajol per tal de gustar-lo avui amb els meus companys i companyes de la ràdio. Molt bé. Cal complir les promeses. Oh, i tant, i tant. Acabat, ens l'hem de menjar, eh? Molt bé. Però a palo seco? No, ja he portat una mica de mel, també, per a dulci una mica. Ja ho he comptat, eh? Molt bé. Tornem al bus i de tornada a Sant Just, que alguns aprofiten per fer una petita misdiada. Una becaïneta. Sí, una becaïna. Arribem al voltant de les vuit del vespre al Parador i fi d'aquest estimulant i agradable viatge. Molt bé. Fins al proper viatge, que serà el dijous dia nou de juny al Monestir de Sant Geroni de la Murtra, al Museu Romà de Premià de Mar i dinar al restaurant La Barca del Salamanca. Això, a Barcelona, la Barceloneta. Serà aquí, a la Barceloneta. La Barceloneta. El viatge, aquesta vegada, està organitzat per a l'Associació de la Gent Gran de Sant Just. Inscripcions els dimecres, dia 1 de juny, de dos quarts de... dos quarts d'onze a dos quarts d'una al Milenari. Sí, sí. Us hi esperem. I tant. a dos quarts d'onze a dos quarts d'onze a dos quarts d'up I ara viatjarem per Catalunya. Avui, com que ja fa bon temps, seguirem la ruta de la Llúdriga, tot passejant per la riba esquerra del riu Segre, que el seu pas per Martinet és un dels itineraris més agradables per gaudir de l'observació dels ocells de riu i de la bellugadissa Llúdriga, que tot, i que és difícil de veure'n, ara que sembla que s'ha reproduït força d'un temps fins aquí, de tant en tant podem tenir la sort d'albirar-la. Hem de tenir en compte que les aigües, on viuen les Llúdrigues, han de ser extraordinàriament netes. Seguirem els consells del biòleg, comunicador i divulgador de la natura i del medi ambient, José Luis Gallego, a través dels seus reportatges a la tele i els articles que publica a les revistes especialitzades en el tema. L'amplitud de la llera del Segre, el seu pas per Martinet i l'acceptable estat del bosc de Ribera afavoreixen l'establiment d'una nodrida colònia d'ocells ribarencs, com ara el russinyó al bord, la gallineta i fins i tot l'escasa marallenga d'aigua. Encara que més abundosos, els ocells fludials i entre ells la merla d'aigua, les coeretes grogues, que són moníssimes, blanca i torrentera, o el blauet, ànex de diverses espècies i alguns ocells al Bernat Pescaire completen l'extensa fauna ocellera del Segre, el seu pas per Martinet. Però si hi ha un protagonista destacat a la ruta que avui us proposem és la llúdriga, nútria en castellà. Aquest mostèlic, lligat als cursos fluvials, ha experimentat un sorprendent procés de recuperació, arreu del país i torna a nedar per bona part de les conques del Terç Nors i també a l'Empordal, als llogamolls, torna a haver-hi nútres. Torna? Un altre cop? Sí, sí. Menos mal, perquè és difícil, eh? Acostant molt, molt de temps. Sí, sí. Bé, iniciarem l'itinerari des de la Cruïlla de la Nacional 260 amb la pista que puja a Montellà. Hi ha un sender que s'obre a mà esquerra, remunta al riu i segueix el camí de Sant Jaume, tal com ens recorden els indicadors que trobarem en arribar a la Casa del Riu, ja en el nucli urbà. Cal dir que aquest és un equipament educatiu del parc naturalet, natural Cadí Moixeró. A partir d'aquí, on conflueixen el riu de la Llosa amb el Segre, s'inicia la ruta per observar la llúdruga, la llei llúdriga, tot i que les possibilitats de veure-la són remotes, atès al seu caràcter esquívo. Aquests monstèlits d'hàbits poden dir discrets, o podem dir discrets, només surt dels seus amagatalls a primera hora del matí o al capvespre. Per poder conèixer aquest carnívor en la Casa del Riu, també trobarem un plànol de l'itinerari amb consells per la seva observació i recomanacions sobre el nostre comportament durant el passeig. La ruta segueix tot vorejant la riba esquerra del riu en direcció a Sant Martí dels Castells i la podem fer tan llarga com vulguem, ja que aquesta ruta arriba fins a Puigcerdà. Cal destacar la senyalització que anirem trobant al llarg del camí, que dissenyada especialment per a nens i persones no experimentades permet interpretar la presència de la llúdriga encara que no la veiem. Podrem descobrir-ne els costums que menja, com són les petxades i les restes que deixa i com marca el territori. Si ens aturem a interpretar-los, entendrem per què aquestes senyals, la importància de preservar aquest espai natural on troba refugi unes de les darreres poblacions de llúdriga de Catalunya. Molt bé. Anem-nos i a començar la ruta. Aviam si tenim la sort de veure-la, encara que sigui un momentet. I si dius que allà a l'Empordà, allà als aiguamols, dius? Sí, sí. I el riu Fluvià també. I el Fluvià també. Oh, meravella. Aviam si tenim sort de veure-la a un lloc o a un altre. Sí, sí. Realment, des de fa anys s'ha fet un gran esforç amb les depuradores al qual aquell país. Sí, sí. Perquè viu molt neta, molt neta. Ara és preciosa perquè fa aquella carona tan bonica. Aviam. I caminant darrere de la Llúdriga ja hem arribat al final de l'audició. No, no, no, no. Sí, no perquè fins a Puigcerdà no anirem, eh? No, no. Avui és molt llarg. Un altre dia. Jo me quedo entre Martinet i Puigcerdà. No, Martinet és molt bonic. El Volví. El Volví. Ah, t'agraden més. Ah, sí. Bueno, sí, Martinet és molt bonic també. Home, ja vaig estar. I tenim un bon restaurant al Calboix. Mira! Sí, és veritat, és veritat. És veritat. Sí, vam anar-hi i precisament ens el van recomanar. Bé, doncs, un dia faràs una guia de restaurants. Mira, podrem escollir, no? Bé, parlant de restaurants de Llúdrigues hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més o menys. Esperem que aquestes coses que us hem explicat us hagin entretingut una mica, una miqueta. Bé, i us esperem el proper dimecres. i si voleu tornar-nos a escoltar, el proper dissabte estarem amb vosaltres de les 11 del matí fins a les 12 del migdia. Senyores, senyors, a tothom, molt bona nit o molt bon dia, segons si ens escolteu en dimecres o si ens escolteu en dissabte. A tothom, passiu bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Ràdio Tosfer, 98.1 Ràdio Tosfer, 98.1