60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Alexandre el Gran, Rambla de Catalunya i viatges (Toscana, Kotor, Berlín) + Salut de la pell, força dels llagums i pauses productives
Panorama general
Programa magazine amb múltiples blocs: història, urbanisme i ciutat, viatges, música, salut i nutrició i productivitat laboral. Un itinerari amè pensat per a oients curiosos que volen aprendre i gaudir.
"Seixanta i més" ens acompanya amb cultura, salut i bones idees per al dia a dia.
Biografia d’Alexandre el Gran
- Figura llegendària: regna prop de 13 anys i mor amb 33. Educat per Aristòtil, combina cultura i disciplina militar.
- Estratègia i conquestes: campanyes decisives (Grànic, Issos) contra Darios III; presa de Babilònia, Susa i Persèpolis; avança fins a Samarcanda.
- Govern i llegat: es proclama successor aquemènida, impulsa rituals, arts i esport; sospites de verí en la mort i funerals espectaculars.
Barcelona: la Rambla de Catalunya
- Origen: antiga riera (Riera d’en Malla) coberta el 1887; esdevé boulevard entre Plaça Catalunya i Diagonal.
- Passeig i vida urbana: ombra generosa, terrasses i comerç de qualitat; fites: Toro assegut/Meditació i Girafa coqueta (Josep Graner). Festes: Fira de les Palmes i Sant Jordi.
- Arquitectura destacada: Can Serra (Puig i Cadafalch) i annex modern (Correa & Milà); Casa Pia (número 17) (Josep Vilaseca); Farmàcia Bolós (Antoni de Falguera) en edifici de Domènech i Estapà; Casa Fargas (Enric Sagnier); Casa Llorenç Armagol (Adolf Ruiz i Casamitjana); edifici de Josep Massó amb tribunes i vitralls; Casa de Dolors Vidal (Enric Sagnier).
- Patrimoni traslladat: l’església gòtica i claustre de la Mare de Déu de Montsió (avui parròquia de Sant Ramon de Penyafort).
Escapades: Toscana, Kotor i Berlín
Toscana (Vall d’Orcia)
- Paisatge UNESCO amb xiprers, camps i masies de pedra; girassols a la Vall d’Era i vinyes de Montalcino.
Kotor (Montenegro)
- Vila emmurallada: portes medievals, plaça d’Armes, catedral de Sant Trifó i església de Sant Lluc. Pujada al castell de Sant Joan i fiord amb excursions en vaixell.
Berlín
- Cultura i memòria: Porta de Brandenburg, Unter den Linden, Mur de Berlín (art urbà), Alexanderplatz i catedral.
- Gastronomia: menjar de carrer (strudel, salsitxes) i plats típics com el codillo. Ciutat de grans distàncies: millor bici o transport públic.
Racó musical
- Òpera catalana «Marina» (Emilio Arrieta): famosa habanera per a baríton.
- Tancament amb la melodia «Summertime».
Salut: hidratació cutània
- Diferència clau: pell seca (manca de lípids; tipus de pell) vs pell deshidratada (manca d’aigua; estat temporal, fins i tot en pells mixtes o grasses). Graus: de seca a xerosi.
- Factors: medi ambient, estacions, tensioactius agressius.
- Cures: neteja amb pH suau i sense fregar; hidratants amb ceramides, àcid hialurònic, pantenol; fotoprotecció. Hàbits: 1,5 L d’aigua/dia, evitar tabac, alcohol i excés de sol/vent/fred.
Nutrició: la força dels llagums
- Beneficis: fibra, proteïna vegetal, control de colesterol i glucosa, vitamines i minerals.
- Varietats: mongetes, soja (fitoestrogens), azuki, fesols, cigrons, fenigrec, llenties, pèsols i faves. Econòmics i versàtils.
Benestar de tardor
- Canvi d’hora: propicia activitats a casa (lectura, ràdio), fruita de temporada i fruits secs amb mesura; opció km 0.
- Gent gran: vacuna de la grip i passeig diari segons possibilitats.
Feina: pauses i productivitat
- 5 minuts de descans per cada hora davant de pantalles, sense altres pantalles durant la pausa.
- Pauses actives (10-15’): estiraments, respiració i mobilitat.
- Beneficis: milloren l’ànim, relacions, creativitat i productivitat; redueixen estrès, fatiga i lesions.
- Millor moment: mig matí; afegeix micropauses cada hora. Alternatives: conversar, música, caminada breu.
Comiat
- Salutació final i desig d’una bona jornada segons franja d’emissió.
Seixanta i més Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern, un altre dimecres amb vosaltres, disposats, com sempre, a passar una estona amb la vostra companyia per oferir-vos unes qüestions que la nostra taula de redacció ha seleccionat, ja que les hem considerat interessants per ser divulgades. Esperem que les trobeu amenes, tant com nosaltres, cosa que ens faria molt i molt feliços. Senyores, senyors, volíem que plogués i els núvols ens van comploure. Però, de quina manera? Jo realment, quan els nostres amics del temps ens avisaven d'una lleventada, ja em vaig posar a tremolar. Això ja ho té, la nostra terra. Quan plou, ho fa descontroladament. Tornados, esclefir, xàfecs potents de molts litres amb poc temps. Per què continuar? Només ens queda el consol que els pentans han augmentat una mica. Però, i les destrosses als camps, la ruïna i la misèria que ha deixat el temporal? I el que és pitjor? Aquestes vides humanes perdudes tan absurdament. Està vist que mai seran les coses moderades en aquest nostre Mare Nostrum. Però, que sí, és nostra. Amb totes les seves rebequeries. L'estimem i estem molt orgullosos d'haver nascut en una de les seves rigues. I ja estem disposats a iniciar 60 i més. Biografies de personatges famosos Avui farem, a grans trets, una semblança d'un personatge de llegenda. Alexandra el Magna. Alexandra el Magna va morir quan tenia 33 anys. Va regnar gairebé durant 13 anys. Si la seva història ens causa veritable admiració, no és gens menys fascinant la personalitat del personatge que la va fer possible. Tenim les paraules de l'escriptor Julián Eliott per intentar descobrir aquesta personalitat extraordinària. Sobre el seu naixement es coneixen diverses llegendes, però la veritat és que la gran prova de foc, la primera, fou per l'Alexandra la tensa i molt dolenta relació que existia entre els seus pares, Filipo II, de Macedònia, i Olimpiada, una orgullosa princesa d'Hípero, una regió grega que feia frontera amb Albània. Al principi aquesta relació va ser idílica, durant la qual van procrear a l'Alexandra i a la seva germana, Cleopatra, compte, no la confonguem, amb la famosa reina d'Egipte. Però resulta que els reis macedonis eren polígams i a Filipo li agradaven d'allò més les senyores, cosa que, com és natural, va molestar moltíssim a la reina Olimpiade, el qual motiu va enfrontar a mort a la reial parella. A més a més, les grans batalles a les que es va dedicar Filipo van allunyar a pare i fill i aquest va quedar sota la custòdia de la seva mare. Alexandra va ser una persona molt intel·ligent, amant de la lectura, de les arts, que al llarg de la seva vida, i tan curta, no va deixar mai de formar-se culturalment. També era sumament religiós i feia rituals als déus, compostos d'oracions, sacrificis, jocs esportius, i també concursos poètics i representacions escèniques. Els actors feien llargs viatges per tal d'actuar davant del rei, que els rebia com a invitats personal. Ja hem parlat de la poca i dolenta relació fraternal entre Filipo i Alexandra, que es va anar suavitzant a l'adolescència del noi quan van compartir importants operacions militars, com per exemple la victòria de Queronea. Aquestes campanyes van establir una certa companyonia entre pare i fill, que va durar poc temps, perquè Filipo va morir poc després, assassinat per un grup dissident comandat per un tal Pausaniès, que era molt amic de l'Alexandra i de la seva mare, Olimpíada. Van haver-hi certes sospides sobre la responsabilitat del crim. Però l'Alexandra no tenia cap mòbil per fer-ho, ja que feia un temps que el seu pare l'havia confirmat com l'hereu indiscutible del tron. La relació amb Filipo en qüestions militars va fer d'Alexandra el millor estratègia de l'època. També va tenir una gran importància per la seva preparació militar el seu tutor, el pedagog Leónides. Però qui va ser un tutor excepcional per cultiu de la seva innata intel·ligència durant quatre anys de la seva adolescència va ser el filòsof Aristòtil. Materials com l'ètica, la política, el dret, l'educació cívica, la medicina i la fisiologia, la botànica i la zoologia i naturalmente, la filosofia van ser estudiades a fons per un jovenet ple d'àncies de saber. Aquest complex bagatge li pot afegir la seva afició a la lectura de poemes d'Homer, Genofonta e Eurípides. La preparació intel·lectual es veia complementada amb el gran entrenament físic al que ell mateix obligava diàriament, que el feia fort i incansable. Sempre al davant de les tropes que van conquerir mig món. Aquesta és la part humana de l'heroi. La història de les seves batalles triomfants després de la mort del seu pare, quan Alexandre justament havia fet els 20 anys, va fer que decidís que era necessari intentar dominar el món. Però, per aconseguir-ho, era imprescindible consolidar tant la seva base de partida com la rereguarda. Era pura estratègia. En aquests moments, es va sabentar que Líria, a la Iugoslàvia, planejava invadir Macedònia. Sense pensar-s'ho gaire, va arrasar aquest territori. I immediatament va regressar a Teves, ciutat grega que havia intentat rebel·lar-se contra el domini macedoni. Va destruir totes les construccions civils, excepte el Temple i la mansió del poeta Pindaró. Les ciutats gregues, per tal de tenir-los lluny i content, van veure amb on vols ulls els somnis de conquesta del jove rei. Li van proporcionar 20.000 soldats per la invasió de Pèrsia, en aquell moment sota el regnat de Darius III. L'èxit de la batalla de Granico va obrir a Alexandre les portes de l'Anatòlia, donant confiança i moral als seus exèrcits. Amb els seus freqüents combats, va sotmetre als territoris de Plafagònia i la Cappadocia. Darius va presentar resistència per defensar el seu imperi. Durant molts dies la batalla va ser incerta, fins que Darius, que no era massa valent, va creure que la seva persona corria perill, perill de mort, i va abandonar el camp de batalla a la desbandada, cosa que va ocasionar la derrota de l'exèrcit persa. Aquesta és l'anomenada Batalla d'Issos. Però l'imperi persa encara no estava vençut. Les formacions militars de Darius van desbordar l'exèrcit de l'Aixandra, però els plans del joven rei eren senzills, sobretot no deixar-se envoltar i atacar personalment el rei Darius forçant-lo a fugir, com ja havia passat d'Issos. Després de diferents fases del combat, Darius va tornar a fugir i l'Aixandra va continuar els seus exitos avents. Babilònia, Susa, Persèpolis es van rendir sense oferir resistència. Darius III finalment va morir assassinat per un sàtrapa de la ciutat de Bactriana. La mort del rei persa no va ser el punt final de les ànsies de domini d'Alexandra. Aquest va aprofitar la vinentesa per proclamar-se l'hagítim successor de Darius al tron de la dinastia Ekemenide. Després va continuar els seus avenços conquistant una immensitat de ciutats fins a arribar a Samarcanda. Després de conquerir aquest territori va dominar la fortaleça anomenada Roca dels Subdiants. Allí es va casar amb la princesa Subdiana Roxana. No cal dir que aquesta va ser una marxa triomfal per gairebé tota Àsia. Malgrat que la intenció d'Alexandra era arribar fins a l'últim lloc habitat de la terra coneguda les seves tropes estaven tipes de tanta lluita i desitjaven fermament tornar a casa cosa que finalment van fer. Era l'any 323 abans de Jesucrist i l'Alexandra va decidir instal·lar-se a Babilònia però continuant els seus plans de dominar el món. Amb aquesta idea va començar a construir una gran flota en la intenció de conquerir Cartago i l'Aràbia però la mort va troncar les seves aspiracions de sobte es va posar malalt i va morir en hores era un 10 de juny a hores d'ara existeixen fundades sospites que va ser enverinat. Els funerals van ser probablement els més espectaculars de l'antiguitat una llarga i xintuosa caravana va travessar amb molta persimònia com corresponia a un dol solemne els gairebé 2.000 quilòmetres que van des de Mesopotània fins a l'Egipte. El món acomiadava el seu rei Alexandra havia mort naixia el Magne. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. orЭто de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. de l'Egipte. a l'Egipte. de l'Egipte. I esperant que la Lina ens porti aquells temes que ella té preparats de coses especials de la ciutat de Barcelona continuarem fent un recorregut ara per un bolavar tranquil i molt senyorial Parlem de la Rambla de Catalunya Inialment, la Rambla de Catalunya no apareixia al Pla Cerdà era tan sols una riera que recollia les aigües del poble de Gràcia que baixaven per la riera de Sant Miquel la qual, en arribar al carrer de Provença canviava el nom per de Riera d'en Malla Per cert, el tren de Serrià que transitava per l'actual carrer de Balms generava, junt amb aquesta riera una mena de frontera que impedia el desenvolupament constructiu de l'eixample cap a Ponent D'aquesta manera es va anar concretant la separació entre la dreta i l'esquerra de l'eixample Ja l'any 1887, és a dir, un any abans de l'exposició universal gràcies a la pressió de l'associació de propietaris de la zona es va aprovar el cobriment definitiu de la riera M'agradaria fer així que en aquells moments el president de l'associació era el cèlebre doctor Andreu el qual era conegut popularment com el doctor Pastilletes per allò de les pastilles del doctor Andreu us en recordeu? els grans sobretot, sí? bé, els 30 metres d'amplada i els 1.300 d'allargada de la Rambla de Catalunya s'estenen entre la plaça de Catalunya i la Diagonal aquests dos punts que determinen l'inici i el final del boulevard a més de ser molt importants des del punt de vista urbanístic també estan marcats per dues escultures excepcionals a l'inici de la Rambla podem contemplar el toro assegut o meditació i a l'acabament la girafa coqueta dues obres escultòriques de Josep Graner totes dues figures van ser donades a l'Ajuntament de Barcelona per l'associació Amics de la Rambla la característica fonamental és la seva qualitat com a passeig caminar per la Rambla de Catalunya és un autèntic plaer i és molt còmoda i agradable sobretot perquè la superfície dedicada a l'ús de vianants és molt considerable en aquest món hi ha moltes rambles és a dir, molts boulevards per on pots passejar amb tranquil·litat però fer-ho per la Rambla de Catalunya té uns quants avantatges durant els mesos de calor sobretot si pot caminar sense cap sufocació ja que el fantàstic arbrat ofereix una ombra gratificant i si estem assadegats podem seure en una de les terrasses i sota els tilers degustar una urxata ben fresca l'arquitectura la diversitat i la qualitat del comerç i les magnífiques terrasses aquests tres elements juntament amb la superfície per avianants es complementen també que produeixen un conjunt urbà de gran qualitat com acostuma a passar atès que un passeig molt ben dissenyat urbanísticament flanquejat per magnífics edificis produeix una impressió final excel·lent només cal contemplar per exemple la cruïlla amb la Gran Via és un espai urbà espectacular els dies anteriors el diumenge de Rams en aquest boulevard se celebra una important fira la de les Palmes i el dia de Sant Jordi el 23 d'abril com tothom sabem és a dir el dia mundial del llibre el passeig esdevé una enorme botiga a l'aire lliure llibres roses i gent procedent d'indrets diferents s'uneixen d'una manera tan especial que durant tota la jornada el carrer adquereix un to i un ambient realment sorprenents n'hi ha un munt d'edificis atractius i ens hem de senyir els que ens semblen més rellevants en primer lloc cal parlar de Can Serra es troba al xanfrà amb el carrer de Còrcega i és una obra magistral de Josep Puig i Cadafalch a principis dels anys 80 del segle XX els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà van construir al costat un edifici modern de vidre i acer que dialoga d'una manera genial amb l'obra de Puig i Cadafalch avui harmònicament unides aquestes dues creacions semblen un conjunt indivisible i des de 1987 serveixen de seu a la Diputació Provincial de Barcelona La Casa Pia a Balló el número 17 és també una meravella una obra eclèctica d'inspiració gòtica on aflora el talent de l'autor l'arquitecte Josep Vilaseca el mateix que va projectar l'art de triomf La farmàcia Bolós antigament Novelles és una obra d'Antonio de Falguera i Sevilla situada als baixos d'un edifici de Josep Domènec i Estapà La Casa Fargas és una magnífica obra de l'arquitecte Enric Sagnier a la qual va néixer i morir el polític català Ramon Trias Fargas El número 125 hi ha la Casa Llorenç Armagol un edifici construït entre 1898 i 1900 de la mà de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana Recomanem la visita i que no perdeu cap detall de la seva excepcional façana A l'altra banda del passeig el xanfrà amb el carrer de Rosselló s'erigeix un edifici de l'arquitecte Josep Massó del qual destaquem les tribunes de les cantonades amb unes vidrieres impressionants i finalment el número 104 la Casa de Dolors Vidal de Sagnier construïda pel seu fill Enric Sagnier l'any 1894 En resum la Rambla de Catalunya té un munt d'edificis interessants sobretot d'arquitectura modernista i com a curiositat direm que l'església gòtica i el claustre del conveni agustinià de la Mare de Déu de Montsilló que en èpoques passades estava situada a Ciutat Vella molt a prop de l'església de Santa Anna concretament al carrer de Montsilló entre els anys 1882 i 1888 fou traslladada pedra a pedra a la Rambla de Catalunya al número 115 Posteriorment el claustre es va traslladar al municipi d'Esplugues als nostres veïns l'església es va convertir en l'actual parròquia de Sant Ramon de Penyafort i com a referència musical la peça per a piano composta per Frederic Mendelssohn que porta per títol Cançó de Primavera aboca perfectament aquest bolavar la gràcia la delicadesa la senzillesa i l'elegància amb què Mendelssohn exposa i desenvolupa la melodia concorden exactament amb la Rambla de Catalunya o així ens ho sembla l'elegància l'elegància l'elegància a l'elegància l'elegància l'elegància l'elegància l'elegància l'elegància l'elegància l'elegància valora l'elegància l'elegància l'elegància Felicitant el món. Aprofitem que encara la tardor és suau per visitar uns llocs molt atractius. Esperem passar unes hores precioses i unes bones jornades per indrets de somni. I comencem per la Toscana. La Toscana és una regió situada al nord-oest de la península itàlica, repleta de ciutats i pobles plens d'art i d'història. Té Florència com a capital. Altres de les joies que esquitxen el paisatge són Pisa, en la seva emblemàtica torre, Lucca, Arezzo o Siena. La comarca de la vall d'Òrcia, al sud de Siena, és considerada una de les zones més boniques de la regió. La UNESCO la va proclamar Patrimoni Mundial de la Humanitat. Es coneix com a península balcànica, o dels Balcans, una regió que es troba al sud-oest d'Europa, unida al continent per les arrelades dels Balcans, a l'est, i als Alps dinàrics, a l'oest. La configuren 12 països, entre els quals trobem Albània, Bòsnia i Ercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Montenegro, Romania o Sèrbia. Però... Us proposem descobrir la vila fortificada de Còtor, a Montenegro. A Montenegro, sí, sí. Però, bueno, tornarem un altre cop a la Toscana, si et sembla. A la vall d'Òrcia. Combinació d'art i paisatge. La vall d'Òrcia ha sabut mantenir la seva naturalesa salvatge amb un relleu humanitzat per pobles i ciutats. Gaudim dels girassols a la vall Era o de les venyes de Montalcino, una de les seves zones vitivinícoles més importants d'Itàlia. Aquí dalt. A continuació, aquell verd. Aquí. Sí, molt bé. Una Itàlia bucòlica a Sant Quirico d'Òrcia. Aquest petit poble de la vall forma part del patrimoni de la humanitat de l'UNESCO. Es troben paisatges típics de la Toscana, com les fileres de xiprers, els camps conreats i les cases tradicionals de pedra. Oh, i la quantitat que hi ha d'oliveres i Sant Gimignano, que és un poblet preciós, preciós. Bé, i ara continuarem amb els balcans. Et sembla bé? Sí? Aquí. Els encants de Cotor. Això mateix. Com hem parlat abans, en principi, d'aquest lloc, continuarem. Aquesta petita localitat de Montenegro té poc més de 5.000 habitants. Imprescindible visitar les seves tres portes medievals. No hi ha excuses per no passar per la plaça d'armes, la catedral de Sant Trifon o l'església ortodoxa de Sant Lluc. Si tenim ganes de caminar una mica més, i no importa que faci pujada, podem ascendir per la fortalesa fins al castell de Sant Joan. El premi són unes vistes impressionants. Segueix. Fiors per explorar. Fiors per explorar. És que a Cotor es troba en el fior més gran de la zona. És possible realitzar excursions d'un dia amb vaixell durant les quals podem banyar-nos a les seves aigües transparents. Encara, encara podria ser. Ja fa fred, però encara podria ser. Sí, posen un d'allò de neoprè i ja està. Ah, el seu mateix. Sí, mira, escolta. Bé, i ara, en un altre lloc fantàstic. Anirem a Berlín. Berlín és una ciutat que emana cultura i modernitat. Descobrim des de museus d'art a edificis històrics o contemporanis. i contemplem monuments que commemoren les víctimes de la Segona Guerra Mundial sense oblidar-nos del mur que va dividir-la en dues meitats. Berlín ofereix múltiples possibilitats per dissenyar un pla a gust de cadascú. I és ideal per als que desitgen barrejar entreteniment i art. Sí, de fet, és una ciutat nova perquè a la Segona Guerra Mundial va quedar arrasada completament. Sí, sí, sí. Aquí és de la ciutat. La ciutat de les Mil Carres. Ah, això mateix. Berlín és moltes i una. Podem enfocar la nostra visita de la manera que més ens vingui de gust. Encara i així, no podem perdre's la porta de Brandenburg. Inaugurada el 1791 i la Unterdonen Límiten, el mur de Berlín, és visita obligada, ple d'art plasmat sobre el seu relleu, a més d'Alexandre Plas o la catedral de la ciutat. Molt bé. Menjar de carrer per degustar. La gastronomia típica d'Alemanya està formada per patates, carn amb salsa, amanida o verdura. Els països colindans tenen certa influència en les preferències de la població. Un strudel de poma o les salchitxes furgen ens s'adullaran. El menjar de carrer està plenament integrat en el programa culinari. Ah, cal tastar-ho. Tenimes o què, Sant Maria. Què és? A tastar totes aquestes delicatets. Sí, però hi ha una cosa que a mi m'agrada molt i aquí no em parla, que és el... En castellà se'n diu el codillo. Allà el fan, que és el típic alemany, i és un plat... A codillo què és? Per menjar únic. De bé? I per cert, que el restaurant que el vaig degustar és molt a la vora de la plaça de Vandremburgo. Hombre, molt bé. Doncs ja ho sabem. Si ens animem a anar a Alemanya, faré un cas de la teva indicació. Sí, però cal portar algun vehicle, eh? Un bicicleta i tal, perquè... Les distàncies són molt llargas, no? Berlín és com Londres. Distàncies enormes. Té unes distàncies enormes. Bé, bé. Ah, anirem caminant. No, caminant no, no pots. No? No, que va, que va, que va. No? Que va, que va, que va. Ni aquella persona que està molt preparada? No, no, no, no. Si tu ho dius, nosaltres ens ho creiem. Home. Sí. Sí, sí, sí. Vale. No, no, no, no, no. Fins demà! Recó de la Cersuela Avui podem escoltar un fragment conegudíssim de l'òpera catalana Marina, del mestre Emilio Arrieta. Es tracta de l'habanera, per baríton, que canta Gregorio Poblador, acompanyat de l'Orquestra Sinfònica i Cors de Ràdio-Televisió, sota la direcció de Enrique García Asensio. Dichoso aquel que tiene la casa floté, la casa floté, a quien el mar remete su camarote, su camarote, iolienta brea, iolienta brea, iolienta brea, iolienta brea. iolienta brea, iolienta brea, iolienta brea. Enrique García Asensio A SKOLDE Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La hidratació cutània. Aviam. Tinc set. La set és un fenomen fisiològic que ens avisa de la necessitat de líquid del nostre organisme. I que l'acient gran no fa gaire cas. No, però jo normalment no en tinc mai de gas i de set. No, no, no, jo, les meves baralles és amb el meu marit que no em veu ni una mica. Hi hauria. Però bé, què hem de fer? Tot el més, si hi ha un porronet allà a la vora, llavors sí. Porroneta que d'aigua no? Resulta que jo no em hidraten al revés. No, no, no. Bé, si continua. L'aigua és font de vida i ens serveix per una enorme quantitat de processos químics. però no només és la boca la que ens la reclama. Què passa amb la nostra pell quan falta de líquids? Què significa tenir la pell seca? No és el mateix pell seca que pell deshidratada. La primera és una pell amb falta de lípids i un tipus de pell. La segona és una pell amb un estat o condició de falta d'aigua. És primordial distingir-les, ja que la pell deshidratada es refereix a una baixada puntual del nivell d'hidratació de la pell que, en el seu estat normal, podria ser mixta o fins i tot grassa. Pells que, a diferència de la seca, no requereixen lípids. La pell seca es caracteritza per incomplir la seva funció barrera contra les agressions externes i presentar una manca d'hidratació i lípids. Lípids vol ser matèries grasses. La persona que es troba dins d'aquest grup nota la seva pell tibant i amb rugositats. Dins d'aquest tipus de pell existeixen diversos graus d'afectació. Pell seca, en la qual la incomoditat és lleugera. Pell molt seca, la qual pot arribar a presentar fissures i, com a últim estat i el més greu, la xerosi. Factors d'influència amb la deshidratació. Medi ambient. La temperatura de l'aire i la falta d'humitat poden jugar en contra la nostra. Estacions. Les pells pateixen més a l'hivern i a l'estiu. Productes no apropiats al tipus de pell. Alguns productes d'higiene contenen alta concentració de tenso-autius que agredeixen massa la nostra pell. Bé, hidratem la nostra pell diàriament. Trataments corporals per a la pell seca. Neteja. És molt important que el producte netejador que triem per cuidar la pell seca tingui un peatge similar al de la nostra pell i que, mentre realitzi la seva funció netejadora, respecti el mantell hidrolipídic. En assecar la pell ho farem a copets, estenir-nos de fregar. Hidratació. El nostre producte hidriatant hauria d'aportar-nos certa quantitat de lípids, com serien ceramides, liposomes o àcids grassos essencials. Protecció solar. L'exposició solar, a més de potenciar el fotoenvelliment, també augmenta la secedat i la deshidratació. Podem triar productes que afegeixin la seva fórmula protectors, que reforcin la hidratació. Bé, aquí tenim uns quants bons hàbits. Primer, seguim correctament les nostres rutines de cures. Evitar l'ús de sabons en tensioactius. Aparquem el tabac, l'alcohol i, en la mesura que podem, la contaminació i la radiació solar. Protegim-nos del vent i del fred. I bevem, com a mínim, un litro i mig d'aigua al dia. Aquí han baixat ja mig litro, eh? Més normal. Per què? Sempre parlàvem de dos litros. Ah, segons com. Sí. Aviam, segueix. Alguns actius que hidrataran la pell seca. Mantega de karité. Té un gran poder regenerat i és apte per a pells sensibles. Àcid i laurònic. Ara està de moda, això. Sí. És una substància que es troba de forma natural en nombrosos teixits i òrgans del cos. Una de les seves propietats més importants és la capacitat per atreure i retenir l'aigua, la qual cosa fa que aquests teixits es mantinguin en bones condicions. Ceramides. Lípids naturals que s'encarreguen de la unió entre cèl·lules. Mantenen la hidratació de la pell i prevenen la sacadat. Pantenol és la provitamina B5 que ajuda a estimular i accelerar el procés natural de regeneració i hidratació de la pell. Quan penetra la pell es transforma en vitamina B5. Aumenta l'elasticitat i resistència de la pell. Aumenta l'elasticitat I seguim en temes per a la salut. La conveniència de menjar llaguts. A la tardor necessitem, més que mai, una fogonada que ens encengui les energies. La tornada a l'escola i a les feines respectives pot ser molt dura. Per què motiu és convenient omplir-nos, si no d'optimisme, almenys de la força necessària per posar-nos en marxa? Els llagums, en aquest aspecte, poden ser uns bons aliats. Vegem què ens aporten a més d'aquesta energia. Una història de milers d'anys. Els llagums tenen una història que remunta a 20.000 anys segons alguns historiadors i constitueixen un dels cultius bàsics de l'antigüetat, juntament amb els cereals. Coneixem l'afició dels egipcis per a les llanties i com les mongetes eren utilitzades, a més de com a aliment, com a moneda de canvi a les cultures precolombines. L'arribada al nostre país d'aquestes últimes es va donar després del descobriment d'Amèrica. Altres llagums, a més, han acompanyat els apes de les nostres llars des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Bé, aquí tenim ara la llista de llaguns recomanables. Mongetes, tan importants com acaben de dir. Contenen fibra i proteïna vegetal per la qual coses són sedullants i regulen el trànsit intestinal. Primerament, el cultivàvem per alimentar el bestiar i a poc a poc es van anar traslladant el plat. Soja. La soja és particularment nutritiva, ja que conté un elevat percentatge de proteïnes al doble que la carn. Entre els seus beneficis, a més, es troba un efecte favorable en els símptomes primaris de la menopausa, especialment en els fogots, gràcies als fitroestrogens que conté. Això és segons les doctores Carmen Martín Salinas i Anna Maria López Sova de Nutrició Hospitalària. Bé, i ara anem a les mongetes Asuki, que són aquelles mongetes negres per el que es veu aquí. Les mongetes Asuki pertanyen a la família de les mongetes clàssiques. Tenen un nivell molt baix de greixos insaturats i un alt contingut en fibra, per la qual cosa són bones per al control del colesterol. Aporten ferro, encara que és menys assimilable que el d'origen animal. per facilitar-ne l'absorció es poden combinar amb aliments rics en vitamina C, com el pebrot vermell o el tomàquet. Fesols tenen un alt contingut en midó i per això ens ofereixen sensació de tipament i eviten la pujada del sucre a la sang. Ofereixen una gran quantitat de vitamines i antioxidants de la mateixa manera que les verdures. Bé, hi arribem als nostres adorats cigrons. Originariamente conreats a la zona del Mediterrani i l'Orient Mitjà, entre els seus beneficis trobem la fibra, el potassi, la vitamina C i la vitamina B6. Tot això ajuda la salut del nostre cor, ja que redueix la quantitat de colesterol a la sang. Fen y. El fen y, a més de ser considerat un llegum, també s'utilitza com a condiment. Moltes vegades s'inclou en plats als quals s'afegeix curry. A la seva composició trobem carbohidrats, calci, ferro, magnesi, proteïnes, fibra i vitamines A, C, B12 i B6. Bé, i arribem a les llenties, tan adorades pels egípsids. Tenen un gran valor energètic i una quantitat molt reduïda de greixos. Contenen proteïnes, hidrats de carboni, fibres, ferro i potassi. Afavoreixen el bon funcionament del nostre sistema nerviós, així com milloren l'estat d'ànim gràcies a les vitamines del grup B que contenen, entre d'altres, pèsols. El pèsol prové d'una planta enfiladissa. És font de fibra, cosa que ajuda a regular el trànsit intestinal. També és ric en potassi indispensable per al bon funcionament del sistema nerviós, així com amb proteïnes necessàries per al desenvolupament dels musclos. I finalment, arribem a les faves. No us menjaríeu ara un bon plat de faves a la catalana? Què us sembla? Sí, encara que fos la menta, també. També? També, també. sense botifarra negra? No, faves petitetes, de que elles, sense la negra, que si no té tant de gras, va més bé per mantenir la salut. Estupendo. Doncs bé, parlem de les faves. Les faves es poden gaudir fresques o seques en els nostres plats. presentem una gran quantitat de proteïnes i hidrats de carboni, de ferro i de fibra. La seva ingesta ens ajuda bàsicament a reduir el colesterol i prevenir les malalties del cor. I com totes aquestes llagums, nosaltres tenim costum de menjar-les, o sigui que estarem protegidíssims de moltes malalties. Després també ens estalviarem també diners, perquè aquestes proteïnes són molt barates si les comparem amb la carn o el peix. això mateix. Bé, doncs ja hem parlat de llagums. I ara aviam, què has portat tu aquesta setmana? Què has pensat? Sí, com ja és tradicional, l'últim diumenge del mes d'octubre ens canvien l'horari, per la qual cosa a les 7 de la tarda ja és de fosca nit. Invita, per tant, a anar cap a casa a fer feines en general sedentàries, com per exemple, llegir un bon llibre, una revista cultural, escoltar a la ràdio d'Esvern, de fer una mica de propaganda, també és temps de torrar amoniatus i castanyes, font de carlohidrats que ajuden a passar la gana. Els fruits secs estan en el seu millor moment i aporten un bon garapat de proteïnes de primera qualitat a la nostra dieta diària. En Palmec em veus amb l'altre. Sí, amb la dieta. Però compte amb la quantitat que mengem perquè ens aporten moltes calories i podríem fer-nos perdre la nostra silueta. El que la tinc, és clar. Que hem arribat una mica tard. Els joves que s'ho pensin. Diuen nunca es tarda quan dollegan. Això, això, però costa molt, eh? Una bona opció pels postres és la fruita del temps. Pomes, magranes, taronges, banderines, codonys, peres, plàtanos, entre d'altres. I caquis, que és típic d'ara, d'aquest temps. Sí. Avui dia trobem al mercat tot l'any fruites de tota mena. Si volem estalviar-nos diners, una bona política és comprar els productes de quilòmetre zero. Així contribuirem a l'estalvi energètic. Per acabar, unes últimes recomanacions per a la gent gran. Anar al cap per vacunar-se de la grip. Ah, això? Va començar ahir? Sí. Fer esport cada setmana segons el vostre gust i possibilitats. En tot cas, una passejada diària pot ser suficient per mantenir el cos en forma i evitar malalties. Això mateix. O sigui que seguim les recomanacions del Joan. Va de salut, això, sí. Sí, sí. Escolta'm, val la pena, eh? Si no ens cuidem... Malament. No arribarem a vells. Això, ja ho som, però bé. Vale. dr politicià. For the girls the second best To not stop Do, side, give her your attention Do, I, really have to mention She's the one Do, side, give her your attention Aquesta música ens convida a ballar i no és precisament la cosa que ara anem a promocionar Diu que un dels focus de preocupacions que se'ns planteja com a treballadors és la productivitat Com podem rendir més? Com podem treure partit de la nostra jornada laboral i acabar a temps la immensa llista de tasques que tenim al pub Per estrany que sembli passar-nos hores i hores treballant no ens converteix en empleats o caps més productius sinó tot el contrari Una de les claus que s'amaguen rere el rendiment és el bon ús i distribució de les pauses al nostre horari per afavorir la concentració i evitar la fatiga visual Si treballem davant d'un ordinador és ideal fer una pausa de 5 minuts per cada hora treballada per desterrar la fatiga visual dels nostres ulls perquè sigui més efectiva cal evitar l'ús de qualsevol pantalla durant el descans encara que sigui per consultar temes personals Pauses actives Descans en apció Les pauses actives són descansos d'entre 10 a 15 minuts de duració durant les quals es practiquen diferents exercicis d'alongació i estiraments per disminuir els trastorns musculoesquelètic associats a l'entorn laboral També es poden practicar exercicis de respiració i enfortiment Aquests exercicis poden fer-se com una rutina no importa la condició física del treballador ja que són senzills i funcionals Algun dels exercicis que podem fer són girs de cap fins a que el mentor s'alinee amb l'espatlla inclinar el cap enrere estirar els braços cap a davant ajuntar-los els palmells al de les mans i apujar-les i abaixar-les pujar les espatlles fins a les orelles i aguantar-les 10 segons Moviments circulars del turmell Bé Benefici de les pauses Parar no és un luxe sinó una acció que reporta conseqüències positives Entre elles farem una i una Aviam Comença Millora de l'estat d'ànim Millora de les relacions interpersonals Disminució de l'estrès i ansietat Disminució de lesions musculoesquelètics associats a l'entorn laboral Augment de la productivitat Millora de la creativitat Interrupció de la rutina laboral Disminució de la fatiga física i mental Increment de la concentració Bé Segueix Quan és el moment millor per fer les pauses a la feina Un estudi publicat a la revista Jornal Ana Priet Psicologia va mesurar quin és el millor moment per fer una pausa a la feina perquè ens aporti més concentració energia i motivació Després de fer diverses enquestes a 95 empleats els científics responsables de l'estudi van arribar a la conclusió que el millor moment per recuperar forces és a mig matí ja que com més hores passen entre el principi de la jornada i la pausa menys recursos i més cansament patirem A més és l'ideal fer petites micropauses després d'una hora concentrats Aviam i si dius no en van exercicis si no ens ve de gust exercitar les articulacions podem fer un altre tipus d'activitats que també ens mantindran actius Un exemple pot ser parlar amb els companys que es trobin en el seu descans menjar alguna cosa allà bojera escoltar música trucar a un amic o fins i tot aixecar-se i caminar uns moments per esvergir-nos aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se aixecar-se i-se-an aixecar-se I bé, Carles, com hem quedat, que hem de fer una pausa abans de l'hora del sopar, bé, doncs, no sé, tu escull la música que vulguis, que ens agradi a tothom. Música Música Música Música Música Música I després d'aquests moments de música amb la bonica melodia Summertime, que és de Ports i en Ves, de Gaswine, doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més. Senyores, senyors, a tots, molt bona nit, perquè ara ja és fosc, molt bona nit, o bé, si ens escolteu en dissabte, molt bon dia a tots. Passi-ho bé. Adéu-siau. Música Música Música Música