Antiga Pèrsia, neules amb piment i jocs medievals: de l’Imperi aquemènida a la llegenda de Sant Roc i el Sant Gos

Seixanta i més Amigues, amics oients de Ràdio d'Esvern, ja han passat les vacances de Setmana Santa. Què tal han estat en general per a tothom? Pels catalans que van decidir anar cap al nord de l'Estat, ha sigut un veritable encert, però qui ha decidit viatjar al sud i sobretot a la costa d'Aurada, terres valencianes o bé els empordans, han quedat ben remullats i ventilats. Aquesta natura sempre disposada a fer-nos la cusqui. Es queixava un turista que venia d'Astúries. Con lo bien que lo están pasando en mi tierra, con un sol esplendente y aquí... Però senyors, quan els homes i les dones del temps anuncien llavantada, cal que ens preparem, que el nostre estimant mediterrani té molt males pusses. Però ja ha passat de moment. Ja som tots a casa, ja hem comprat el llibre i la rosa i estem a punt per felicitar a totes les i els Montserrats, que també hi ha algun senyor que porta aquest preciós nou. Sí, també. La taula de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Carles i qui us parla, la Joana. Estem en disposició de dir endavant l'audició d'avui. Avui ens manca el Joan Maria, que com són les festes de Figueres, s'ha anat a fer, a veure concerts, a ballar sardanes... Bé, s'ho passarà d'allò més bé. Moltes felicitats, Joan Maria. Bé, ja fa dies que no tractem d'un tema que sempre ens ha vingut molt de gust divulgar. Els imperis i les civilitzacions de l'antiguitat. Doncs bé, avui parlarem d'un imperi oblidat, el món de l'antiga Pèrsia. Des de fa molt temps, temps antics, els territoris de l'actual Iran han estat un enclavament privilegiat entre Europa i Àsia, i en dret d'intercanvis comercials i d'encreuaments de cultures. L'any 550 abans de Crist, Sir, el Gran, va derrotar els Medes, va conquerir Babilònia i va reunir sota un únic estat tots els pobles del Pròxim Orient. Així va néixer el primer imperi de l'antiguitat. Al llarg de 200 anys, els Akemenides van arribar a dominar un vast territori de 100 milions 500 mil quilòmetres quadrats que s'estenia des del nord d'Àfrica fins al riu Indus i des de la mar de l'Aral fins al Golf Pèrsic. La magnitud de l'imperi queda palessa amb la construcció de la ciutat de Persèpolis, amb les seves enormes escalinates que reprodueixen en pedra 23 delegacions vingudes de tots els punts de l'imperi per honorar el rei. Després de la derrota i de la mort de Darius III a l'any 330 abans de Cris, les immenses possessions d'aquests Akemenides van passar a les mans d'Alexandre el Gran i per aquesta via la cultura persa va ser exercir una forta influència en el món grec. Els palau reials. Un dels aspectes més coneguts de la cultura persa són els seus palaus, edificis de pedra de dimensions ciclòpies amb escalinates monumentals i decoracions sumptuoses on es perpetuaven els rituals de l'imperi. En la pugeu de la seva grandesa, Darius I va fundar Persèpolis. En la seva construcció hi van intervenir arquitectes, artistes i artesans vinguts d'arreu de l'imperi, la qual cosa explica l'estil eclèctic de les construccions que combinaven influències de l'Am, Babilònia, Assíria, Jònia i Egipte. El tresor reial estava format per objectes d'or, argent, bronza i vidre, un material molt apreciat que s'acostumava a tallar imitant el cristall de roca. Una de les peces de la vaixella més característiques és el riton, un vas en forma de banya, generalment amb decoracions de figures simbòliques i animals mitològics. El menú d'un sopar reial documentat dona la mesura del refinament dels reis perses, gelatina dolça de raïm, naps confitats, tàperes i rabes en conserva amb sal i oli de fastuc. El control de l'imperi. Els sacamènides van crear un sistema administratiu complex, una xarxa eficaç de comunicacions i un exèrcit poderós. L'imperi estava dividit en províncies o sàtrapies controlades per un governador parent del mateix rei que s'encarregava de recaptar els impostos. L'Elemita, el Babiloni i l'Arameu eren les llengües més freqüents en la transició en serecomercials. Es van crear dues monedes oficials, el d'àric d'or i el cicle d'argent que convivien amb les monedes encunyades pels sàtrapes i altres de procedents de les ciutats de la Mediterrània. Cavalls i carros eren la clau de la superioritat militar que permetia exercir el control a les fronteres de l'imperi. El luxe en la vida i en la mort. Les tombes dels reis a que menedix van ser sequejades ja en temps antics. Armes i joies van desaparèixer i només han arribat fins als nostres dies amb tresors amagats. Polseres, torques, arracades, pectorals i tota mena d'aguarniments de vestir són vestigis d'un període de gran prosperitat. L'art de la joieria, arquemenida, es distingeix per la gran qualitat de les decoracions amb incrustacions de vidre, esmal i pedres precioses. Els reis arquemenides adoraven Aura, Mazda. Aura Mazda, quin nom una mica complicat, oi? Sí, Mazda, un déu de la religió soroàstràtica. Àstrica. Àstrica. Soroàstrica. Soroàstrica. Soroàstro. Que sovint apareixia representat en l'interior d'un disc solar alat. Un llegat perdurable. El record de l'esplendor dels Acamènides es va mantenir després de la conquesta d'Alexandre el Gran. Entre els anys 224 i 651 l'imperi Sassànida va representar un retorn a les antigues tradicions i creences. Al segle VII exèrcits procedents de la península aràbiga van conquerir l'Iran i els models iranians van exercir una gran influència als primers segles de l'islam. La llengua persa va restar viva i va contribuir a mantenir una identitat pròpia. A partir del regnat del xar Nasir al-Din de Pèrsia 1848 fins al 1896 la monarquia Cajarita va fer reviure l'interès per la Pèrsia antiga i els seus monuments. El descobriment de l'antiga Pèrsia. Un monge franciscà o d'eric de Port-de-Nom va ser el primer europeu que va visitar Persepolis al segle XIV quan anava cap a la Xina. Darrere d'ell diversos viatgers com ara el francès Jean-Jordain i l'holandès Cornelis de Louis-Gin van contribuir amb les seves narracions i dibuixos a engrandir el mite de l'imperi soterrat. Al segle XIX el desciframent del Perse Antic va representar un pas molt important amb la comprensió de la història i la cultura del Pròxim Orient. Realment ha sentit molt interessant. És molt interessant llegir aquesta història de tots aquests que van moure pedres i pedres de tot arreu. I tant que sí. Un imperi gran. I vam fer primer imperi i a més a més tenint en compte que en aquell temps la medicina tot en temps antiquíssims ja dels inicis potser fins a l'edat mitjana era l'imperi de les ciències. De les ciències. Han passat els anys i en circumstàncies que ho han esgavellat una mica tot però mira també es van aguantant. Per portar aigua cap a casa seva vols dir? El que s'ha donat? No, el que passa és que el distribuir a altres imperis sobretot els europeus i el ditjós petroli tot va desgavellar una mica tot a l'assumpte. De veritat. Sí, sí. Bé, doncs ara què, senyoreta Lina? Sí, ara anem nosaltres amb aquella cosa del menjar fixeu-vos que aquí ja deien que havien menjat coses exquisides. Sí. Doncs aquí que estem anant de l'antiguitat de l'antigó que queda molt bé sobre l'antigó que queda molt bé. Fins ara també les coses que ens comenta aquest llibret que jo més o menys vaig seguir doncs nois està la cosa Sí, perquè naps confitats normalment en castellà es diu eres maçoso que un nabo i no, no es veu que els naps la cuina la feien servir per cuinar per cuinar i per fer coses bones per fer coses bones molt bé comencem també pels menjars i les coses bones nostres del nostre temps del nostre país Sí, sí diu Gran Marbella Verament de les Neules al Piment diu un document de la seva de Barcelona escrit en 1098 1098 Déu-n'hi-do Parla d'uns postres molt refinats Neules amb piment i sabem pel dinar de Nadal i sabem que pel dinar de Nadal de l'any 1267 el rei Jaume hi va convidar més d'un centenar de comensals i com a llevant de taula i seguint de postres va servir Neules amb piment El piment la beguda predilecta dels barcelonins durant el segle I i les Neules les galetes més refinades El binobi i Neules amb piment era total I què era el piment? El piment dit també clarea clareia pimenta de clareia hipocràs o giraflat el preparaven els sadroguers i els espaciers i els monestirs i catedrals hi havia personal dedicat expressament a la seva elaboració l'ingredient principal era el vi blanc o negre endolcit amb mel o sucre i aromatitzat amb pebre canyella i altres espècies a l'estiu es vivia molt fred com a aperitiu i a l'hivern molt calent per animar per animar els estomacs no ho sé per a calent podria agafar una borrachera no ho vegi no ho cregui no amb les festes assenyalades es prenia al final dels sapes sucat amb neules ah i les neules aleshores les neules eren planes no enrotllades cosa que no va passar fins al segle XVII a l'edat mitjana eren considerades una menja exquisita i es feien amb pasta de farina i clara d'ou mel i tota mena d'espècies pastada ben fina i poc torrada això li direm a la Joana que és la reina dels pastissos ja no ja no ja no m'agrada cuinar no diu ara un pastí jo ja no va bueno feien amb pasta amb farina i clara d'ou mel i tota mena d'espècies pastada ben fina poc torrada amb formes cada cop més sofisticades i fins i tot decorades angravats penseu que neula ve de nebula boira fina en llatí mot que fa referència a la consistència d'aquesta galeta a la frase del títol és d'una nadal anònima del segle XV un altre dia farem més perquè ara tindríeu ganes de menjar de la neula i ara ens n'anem a l'altra part que és una altra que és una altra de els fantasmes no encara no encara no encara no encara no ara a les diversions a les diversions diu un que jugava d'aus a la porta de l'església qualsevol vila amb una mica de cos tenia una taforeria legal què és una taforeria? però és una casa de joc ah molt bé noia molt bé sí vale un passino d'aquella època no? sí perquè en llenguatge antigo en el tafor el que li agrada jugar i a vegades guanya amb males arts i n'hi ha un altre que és el taur també en castellà és taur amb AC entre mig sí amb AC entre mig clar aquí la F és això que diuen no? diu bueno doncs hi ha un cos tenia una taforeria legal amb taules per al joc i controlada pel butxí en nom de la ciutat el joc agradava moltíssim i es jugava allà on hi havia espai a la porta ferrissa hi havia una plaça la dels bargans favorita de molts jugadors en la càntiga de 544 del rei castellà Alfons de Zé el savi el savi s'explica la història d'un tafurt que presumiblement a Barcelona jugava a daus a la porta de l'església per dir i en Pipat va agafar la ballesta i la va enviar una sageta cap al cel esperant ferir a la mare de Déu ai la sageta li caigué damunt de la taula on jugava i es va omplir de sang sang canviada pel cel i el tafurt ho veia com un miracle i se'n penedir de la vida que duia i es va fer monjo mira que bé a la gent de Barcelona li agradava els llocs i apostar si jugava amb penyores en espècies o amb diners però el govern municipal provia jugar amb diners també hi havia llocs prohibits i els daus eren un dels més perseguits i és que els daus eren un problema la gent s'ho jugava tot diners menjar roba el carro la casa i aquí no ho diu però jo crec que la dona també i això enfonsava econòmicament moltes famílies jugava amb les fortunes i també estava prohibit jugar a les creueres a Barcelona i per jugar a les creueres es dibuixava a terra un rectangle dividit en vuit triangles cada jugador tenia tres fitxes les demetes el joc consistia en col·locar una demeta al centre i dues als extrems transversals i un altre joc prohibit eren els nahips o nahips que eren les cartes que va tenir molta acceptació al segle XV i XVI com se diu salsecer segons explica el franciscà gironí francès és el ximènis el ximènis a lo cristià era un joc molt jugat per les dones hi havia altres prohibicions respecte al joc no es podia jugar els diumenges durant la missa per cuaresma i després de l'aposta del sol a Barcelona el baguer manà que els esgarrats i els sexs no juguessin els sexs ja ho entenc perquè els estafaven pobrets ara els esgarrats veus a saber diu qui arrendava la taforeria pagava un lloguer a la ciutat diners que anaven destinats a l'obra pública aquí tenim la grossa però al Consell no li agradaven ni els jocs ni els taforers ni les taforeries i miraven de foragitar-los perquè la seva activitat comportava blasfèmies bregues baralles i molts maldecaps i el càstig podia anar des dels dos anys d'expulsió de la ciutat fins al 50 les penes més altes les rebien els qui incurrien en una doble categoria com de el cabot i taforer el pròxim dia més i ara ens n'anem als esperits conserva-ho sí els esperits i els esperits llegiren poc i hem llegit molt mireu sant gos tenim sant el que sigui i sant un sant que es diu gos gos de guau guau bueno a Barcelona s'hi vivien uns anys prospers per un dia tothom va veure un ocellot negre un corp voltant i cridant damunt dels carrers de la ciutat la gent espantada tenia clar que allò era un mal abrang al cop es desplomar la plaça de Sant Joma i rebentar deixant anar una pudor tan forta que ningú no s'hi podia acostar per mot de morir ofegat aquell animal va portar la temible pesta que va matar milers de ciutadans la notícia la notícia d'aquest fet es va escampar pel món sencer i Sant Roc que vivia en Montpellier va córrer cap a Barcelona per ajudar els seus habitants Sant Roc va dedicar la vida a guarir empestats i fins i tot en va ressuscitar d'algú a Barcelona el futur sant s'hostellà en una casa es contaminada la peste i els sostes el van fer fora l'home es cercar refugi a peu de la torre d'entrada del carrer del bisbe sol i ple de nafres més mort que viu la veu d'un gos de bon cor l'animal cada dia li llepa les ferides i li porta pa li fa companyia fins que el Sant mor diuen que la gent veia el canet passar pels carrers de Barcelona buscar pa pel sant i que els vells quan en veien un bocí o quan tenien un li guardaven pel gos creien que si li donaven menjar al gos es lliuraria de la pesta i d'altres mals contagiosos i va ser tan gran la devoció d'aquest bon gosset que l'endemà del dia de Sant Roc se celebrava el dia de Sant Gos i que molts barcelonins tenien més fe en el gos que no pas en el sant i el dia de Sant Roc era l'únic en què els gossos podien entrar a la Zelésia la resta de l'any estava prohibit perquè se sabia que una de les transformacions predilectes del diable era un gos vaja pobres gossets tan macos que són molt bé posa'm una miqueta de musiquita o una mica més perna que Bona nit Bona nit Bé, se'ns van els peus ballant, però és que hem d'anar a viatjar per Catalunya Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit