60 i més del 24/4/2019 — Antiga Pèrsia, neules amb piment i jocs medievals: de l’Imperi aquemènida a la llegenda de Sant Roc i el Sant Gos

Resum general

Episodi variat i àgil de "Seixanta i més". Després de salutacions i comentaris sobre Setmana Santa, el programa s’endinsa en un bloc principal sobre l’Antiga Pèrsia, seguit de costums i gastronomia medieval catalana, jocs i apostes a la Barcelona medieval i, finalment, una llegenda popular sobre la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos”.

Bloc 1 — L’Antiga Pèrsia (Aquemènides i llegat)

• Origen i extensió de l’imperi: amb Ciro el Gran i, més tard, Darios I, els aquemènides integren pobles del Pròxim Orient en un únic estat que s’estén des del nord d’Àfrica fins al riu Indus.

• Persèpolis i els palaus: arquitectura de pedra monumental, escalinates amb representacions de 23 delegacions i estil eclèctic amb influències de Babilònia, Assíria, Jònia i Egipte. El tresor reial inclou or, argent, bronze i vidre; peces com el ríton i una vaixella sumptuosa. Menús refinats amb gelatina de raïm, naps confitats, tàperes i oli de festuc.

• Administració i exèrcit: l’imperi s’organitza en sàtrapies, amb una xarxa de comunicacions eficaç, monedes oficials (el dàric d’or i el sicle d’argent) i llengües d’ús comercial (elamita, babiloni i arameu). La cavalcadura i els carros són clau de la superioritat militar.

• Luxe, tombes i religió: joieria d’alta qualitat amb incrustacions de vidre, esmalt i pedres precioses. Tot i l’espoli antic de tombes, han perviscut tresors amagats. Religió de base zoroastrista amb el déu Ahura Mazda sovint representat en un disc solar alat.

• Llegat: després d’Alexandre el Gran, la cultura persa influeix el món grec i, segles després, l’Imperi sassànida (224–651) recupera tradicions i creences. Amb la conquesta àrab, els models iranians marquen els primers segles de l’islam i la llengua persa manté una identitat pròpia. Al segle XIX, la dinastia qajar reanima l’interès per l’antiga Pèrsia.

• Redescobriment europeu: des de viatgers medievals fins al segle XIX, quan el desxiframent del persa antic obre una nova comprensió de la història i cultura del Pròxim Orient.

"El desciframent del persa antic va representar un pas molt important per entendre la història i la cultura del Pròxim Orient."

Bloc 2 — Gastronomia medieval catalana: neules i piment

• Neules amb piment: documentades el 1098 i servides a la cort de Jaume I (1267). El piment (també clarea o hipocràs) és vi blanc o negre endolcit amb mel o sucre i aromatitzat amb pebre, canyella i altres espècies: a l’estiu molt fred com a aperitiu i a l’hivern molt calent.

• Les neules: a l’edat mitjana eren planes (no enrotllades fins al segle XVII) i es feien amb farina, clara d’ou, mel i espècies; massa fina i poc torrada, sovint decorada. Etimologia: "neula" ve de nebula (boira fina) en llatí.

"El binomi neules amb piment era total."

Bloc 3 — Jocs i apostes a la Barcelona medieval

• Taforeries: cases de joc legals, arrendades i fiscalitzades pel municipi; part dels ingressos es destinaven a obra pública, però el Consell hi era contrari per blasfèmies, bregues i maldecaps.

• Jocs i prohibicions: els daus, molt perseguits, arruïnaven famílies; també es jugava a les creueres (taulell amb vuit triangles) i a cartes (nahips). Prohibit jugar els diumenges durant missa, per Quaresma i després de la posta del sol. Sancions severes i expulsions.

"La gent s’ho jugava tot: diners, menjar, roba, el carro i la casa."

Bloc 4 — Llegenda de la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos”

• El presagi i la pesta: l’aparició d’un corb negre que cau a la plaça i desprèn una pudor mortal anuncia la pesta a Barcelona.

• Sant Roc: arriba per guarir els empestats; malalt i expulsat, rep l’ajuda d’un gos que li llepa les nafres i li porta pa fins a la recuperació o mort.

• Devoció popular: s’instaura el dia del Sant Gos (l’endemà de Sant Roc) i aquell dia els gossos poden entrar a l’església; la resta de l’any es tem la forma canina del diable.

"Molts barcelonins tenien més fe en el gos que no pas en el sant."

Temes principals

• Antiga Pèrsia i els aquemènides: expansió, Persèpolis, administració, economia, religió i llegat.

• Gastronomia medieval catalana: neules, piment/hipocràs i usos festius.

• Cultura lúdica medieval: taforeria, jocs de daus, creueres i cartes; regulació municipal i moral pública.

• Llegendes i religiositat popular: Sant Roc, el “Sant Gos” i la memòria de la pesta.

Conceptes clau

• Aquemènides, sàtrapies, ríton, zoroastrisme, Ahura Mazda, hipocràs, taforeria, creueres, nahips.