Ateneu centenari, Solidança i Festa de la Pau; Vinya a Collserola; Expo 1929 i Corders; Jules Verne; Pasdoble; Bicicletes; Sant Llorenç del Munt

Fins demà! Seixanta i més Amics oients de Ràdio d'Esvern, molt bon capvespre, encara amb petits reflexos de sol. Som en un no dimecres i els components de l'equip de 60 i més desitgen comptar amb la vostra audiència durant aquesta hora que ens apropa al sopar. En Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández i Rius i una servidora, la Joana Algarra, estem a punt d'iniciar l'audició d'avui de 60 i més. El centenari de l'Ateneu arriba en un moment dolç per l'entitat. Suma més de 400 socis i sòcies. I compta amb una programació activa, més d'una quinzena de seccions consolidades, i recentment ha incorporat la Ginesta, formada per joves que volen afegir molta cultura a la manera de ser del poble i de la gent de l'Ateneu. Al municipi, només una altra entitat ha celebrat 100 anys de vida, el Cor, l'Aubom de Flors, que de fet es va integrar a l'Ateneu en l'any 1947. L'Ateneu commemora aquestes efimeride en plena forma, tal com s'ho ralla el president de l'entitat. L'entitat està molt viva i estem forts, amb molta gent que té ganes de tirar endavant i oferir una programació estable. Tot i això, també apunten alguns reptes, com ara que els joves es puguin integrar a l'Ateneu i trobin en aquest espai un lloc on desenvolupar les seves activitats creatives i que hi hagi un enllaç més fort entre seccions en comptes de treballar per separat. Un dels punts forts de l'Ateneu és que ha estat pioner en obrir la cultura a la ciutadania. Aquesta idea de cultura popular és la que defensa precisament el col·lectiu jove La Ginesta, que ha nascut aquest 2016. Aquesta idea de cultura popular és la que defensa precisament el col·lectiu jove de la ciutadania. Solidança, 20 anys de compromís social. Solidança és una entitat social que es va fundar l'any 1997 i que va adquirir un ferm compromís social i mediambiental. Es dedica a la inserció sociolaboral i a la formació professional de persones en situació de vulnerabilitat social i ofereix serveis en el sector ambiental i en la gestió i revalorització de residus urbans. Per exemple, Solidança és l'empresa que s'encarrega de la gestió de la deixalleria municipal, de recollides de mobles vells, la recollida de contenidors roba amiga, imparteix cursos de formació en l'àmbit de gestió i prevenció de residus, programes de cooperació laboral que han permès contractar 10 persones a l'any 2016. La festa de la pau ja té 18 anys i continua congregant entitats, veïns i veïnes i col·lectius associats per tal que tothom reflexionem durant una jornada sobre les injustícies i desigualtats que tenen lloc en la nostra societat i en aquell món que vivim. La plaça de la pau és el lloc idoni on ens trobem ubicades les parades, on es desenvolupen tallers i activitats adreçats als infants, però també amb l'interès de despertar la nostra consciència i ser crítics amb les situacions injustes. Enguany, sota el lema acollint persones migrades i refugiades, es farà una simulació a la plaça de Camoapa que recordarà el difícil camí de les persones refugiades han de fer per arribar fins a Europa. Tallers, xocolatada, actuacions dels gegants, del drac, dels diables, una botifarrada i una encesa de llums molt especial que es desenvoluparan durant la tarda del dissabte 20 de maig. A les 17 hores, precisament, a la plaça de la pau. Festa de la pau. Us hi esperem a tots. Vuitenes jornades de la vinya i el vi a Collserola. Aquest mes de maig s'ha iniciat la vuitena edició de les jornades La vinya i el vi al Collserola. Unes jornades que organitzen a partir de la voluntat dels representants de tots els municipis del parc i que busquen posar en relleu un passat agrícola comú de gran rellevància. A finals del segle XIX, la vinya ocupava tot el cantó del Baix Llobregat, d'Esplugues, el Papiol, el vessant del Vallès fins a Montcada i també valls interiors com el de Sant Medí i el forat del vent. Només a Santa Creu de l'Orda, en aquella època, al municipi independent, s'hi conreaven 380 hectàrees de vinya. El protagonisme de la vinya als vessants assolellats de la serra acabà cap als anys 60 del segle passat. Per això, ara encara som a temps d'escoltar els testimonis d'aquells nostres veïns que van conrear les vinyes. Van regar amb el seu brou bordolès, van fer vi i arrop. Tenien cura dels ceps, dels cubs i les princes. Acabaren a primers d'agost de Sant Cugat del Vallès. Seran 10 propostes diferents, detallers d'estampació de segells, tàmfores, jornades de portes obertes, experiències d'embotellar, vi i dissenyat, etiquetes, xerrades, tasts, exposicions i mostres d'eines antigues que fins a les rutes de les masies i passejades. Les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. Un any més s'oferirà la targeta de fidelitat que premiarà amb obsequis cedits per diferents ajuntaments l'assistència a una tercera part dels programes. A Can Coll es realitzarà un matí d'activitats amb el títol Del terrors a l'ampolla aquest mes de maig. L'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern ha programat per la propera setmana dues activitats tant pels seus socis i veïns com per la resta del poble que vulgui assistir-hi. Totes dues creiem que mereixen la qualificació de molt interessants. El proper dimecres, dia 24, una visita guiada al Palau de Capitania de Barcelona un magnífic edifici del segle XIII primer com a convent mercedari després destinat a col·legis i més tard a casernes i finalment a seu de la quarta regió militar. Ja que el grup no pot excedir de 25 persones dades... A l'acabuda del lloc del lloc en el cas d'haver-hi llista d'espera formarien un altre grup per la propera tardor. Això mateix. L'altre tema proposat pel proper divendres, dia 26 de maig a dos quarts de sis de la tarda és potser més interessants tant per a totes les persones grans com per a les que encara estiguin en edat laboral. L'estat actual i el futur de les nostres pensions. La qüestió estarà a càrrec de la secretària general de la UGT de Unió Bages-Bergadà la senyora Mercè Gómez-Seba. Recordeu la data 26 de maig divendres a dos quarts de sis de la tarda al mil·lenari creient que per motiu de les actuals circumstàncies del panorama laboral i pel futur que espera els nostres pensionistes aquest tema és interessant per a la nostra població. Tothom podrà fer totes les preguntes que desitgin i esclarir tots els dubtes que puguin tenir sobre el seu cas en particular. He escoltat un noticiari de l'entorn del nostre poble. Bé, senyora Lina ja tiene usted a punto todas esas cosas que nos explica que a veces se nos ponen los pelos de punta No, bueno no ven denos fantasmas perquè ja ja hi som Però no Que som fantasmas Que dius No, continuo amb la meva xerrada sobre Barcelona diu La mala sort de l'exposició internacional de 1929 Dos fets van contribuir a la idea de celebrar una nova exposició a Barcelona L'èxit aconseguit en 1888 i l'intenció de fer un pas més a l'expansió de la ciutat I així el 1905 l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va presentar un projecte per a una nova exposició internacional En un inici s'havia pensat en la possibilitat de construir el recinte a la zona del Besós tot i que el 1913 es va canviar el seu emplaçament per la muntanya de Montjuïc La seva obertura es va preveure per al 1917 Però la primera guerra mundial va provocar un ajornament Aquest entrebanc només seria el primer de molts Quan les sobres es van enllestir en 1923 la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera va provocar de nou una aturada Amb tant en derrediments el tema central de l'exposició que era el fenòmeno de l'electricitat havia perdut el seu impacte inicial Llavors l'esdesveniment es va voler batejar amb el nom genèric d'exposició internacional de Barcelona però un conflicte d'interessos faria perillar aquesta denominació Per què? Per què podeu pensar això? Per què? Perquè es deia de Barcelona i a més internacional i aleshores Sevilla i Bilbao també volien realitzar les seves respectives exposicions durant aquell mateix any La polèmica es va acabar amb una distinció de títols Sevilla tindria l'exposició niveroamericana i Bilbao una de maquinària i indústria i Barcelona la internacional L'exposició es va inaugurar finalment el 20 de maig de 1929 en la presència d'Alfons Tracer i de Primo de Rivera però la mala sort continuaria donant la seva existència perquè el crac de la borsa de New York que va esclatar el 29 d'octubre del 29 impactaria de manera negativa amb l'influència de visitants Quan es va idear l'espai de l'exposició el consistori només disposava d'un 14% de terrenys en la zona que es volia ocupar i que tenia 118 hectàrees per això una de les primeres accions que van tirar endavant l'Ajuntament va ser l'expropiació de la resta d'espais que li calia seguir al projecte de Puig i Catafalc un gran grup d'arquitectes va bonificar tots els edificis a més de Puig i Catafalc va ser Lluís Domènec i Montaner Enric Senyer i Agust Font i cada un d'ells tenia el seu equip i feia les seves coses d'aquelles construccions que queden i que es van fer va ser el Palau Nacional de Montjuïc sí que ara és el museu a l'Estadi Olímpic la Font Màgica el Teatre Grec i el Poble Espanyol l'exposició que havia costat 130 milions de pessetes va acabar en números vermells i tot que no va tenir l'èxit econòmic que va tenir l'anterior va aconseguir certa projecció social internacional de Barcelona i al contrari de la primera exposició els edificis d'aquesta segona sí que es van deixar intactes com a elements permanents del paisatge de la ciutat molt bé almenys ja sabem va ser una cosa una cosa ben feta ben feta perquè la llàstima la llàstima és que de la primera de la primera queden molt poques mostres poques que l'altre dia jo ho dèiem a l'altre dia jo vaig anar mira el dissabte passat vaig anar a Gràcia i passava perquè Gràcia anava a uns la vaig anar a veure bueno és igual total que passo per diversos carrers que estava pleníssim de gent sí amb festes i no sé què i no sé quantes però allò era un batibull sí i bueno però el que us dic us en recordeu que vam llegir jo d'aquelles fonts de Wallace sí sí que té les quatre cariatides bueno doncs estava buscant una d'aquelles perquè hi havia unes fonts i li deia a la meva filla mira a veure què diu aquesta no no està a la cantonada Passeig de Gràcia Gran Via no no però eren dintre d'aquestes placetes Passeig de Gràcia Passeig de Gràcia Gran Via sí sí sí a val sí i l'altre està al carreró que entres al Museu de la Zera darrere l'etapa l'estàtua a Frederic Soler Pitarra sí l'etapa a la Rambla al cap de vall de la Rambla sí les altres són imitacions més o menys intenten ser per l'estil però són imitacions bueno i ara venen senyors continuem les històries de fantasmes aquí no surten fantasmes però diu el gremi maleït ja sabeu el que és un gremi no? sí sí diu el carrer Corders rep aquest nom perquè hi estiguen establerts els fabricants de Corders si era obligatori que les forques fossin construïdes exclusivament de fusta de maller de roure o de pollancra perquè consideraven arbres maleïts també els Corders de les quals penjaven els ajusticiats havien de complir certs requisits i la seva qualitat calia que fos immillorable per tal d'evitar que es trenquessin en rebre l'estrebada i el pes del cos clar llavors se salvaria el pobre de la injustícia els familiars dels condenats de vegades subornaven els Corders perquè aquests coneixien tècniques precises per confeccionar sogues que aparentment eren resistents i posseien l'aspecte que corresponia a la seva funció però es trencaven el poc de penjar i el reu a la qual cosa aquest quedava lliure segons la normativa judicial de l'època però abans de l'execució el butxí solia passar pels carrers de Barcelona amb la soga a l'espatlla i permetia que tothom l'examinés i contestés que era ben trenada els parents de les víctimes del condenat a mort mai no es perdia en aquest ritual d'exhibició per controlar la qualitat del cànam n'arrencaven bocins i el mastegaven potser un era perquè la deixés insuïntu i un altre era per assegurar-se que penxaven el familiar no? això i se'l traien de sobre diu quan el boireball sabeu que allò que havíem dit allò que quan passava on deia boireball no? sí boireball passava per aquest carrer totes les cordieres eren tancades a pany i forrellat perquè la gent solia remetre contra els seus propietaris i retreure'ls que si no hagués enfilat la soga el pobre reu s'hauria salvat d'una mort tan espantosa per tot això els dels corders havien d'estar sempre un gremi havien estat sempre un gremi maleït sobre els seus membres circulaven tota mena d'oscurs rumors que els diumenges els sagnava el malic que se'ls podia reconèixer que se'ls podia reconèixer perquè movien les orelles i que les seves escopinades naixien de les seves escopinades naixien cucs repugnants i jo faig un incís aquí perquè amb el meu home sempre quan eren els nanos petits li deien va Joaquim mou les orelles o sigui que no sé si el meu home seria un corder o no seria un cordet crec que no que va bueno es deien que amagaven una cua d'aspecte demoniac els pantalons fet que atribuïa les seves arts ni gromàntiques les quals el permetien fabricar cordes encantades per controlar el vent la discriminació era tan gran que només se'ls permetia caçar-se entre ells i no se'ls deixava entrar a les iglèsies obligant-los a escoltar la misa des del carrer també també se'ls acusava de laprossos i de jueus que són els dos qualificatius que els pobles europeus han aplicat sempre a les classes marginals l'origen de totes aquestes creences probablement és que en el segle XIV època en què se remuntava la creació del gremi molts dels cordillers eren musulmans convertits al cristianisme pobres el pobre és que s'acarreguen sempre és que sempre avui no han sortit fantasmes però han sortit sí, sí no sé ojo a les escopinades una demostració de quanta falta de cultura hi ha hagut segles enrere no voldria tornar mai més amb aquelles condicions de vida i aquelles coses tan estranyes escolta no creguis però jo crec que avui dia encara també n'hi ha misses negres i n'hi ha molta cosa d'aquesta molta cosa i sotèrica però escolta és un cercle molt molt reduït i aleshores eren creences així molt per l'amor de Déu molt consolidadades sí, i tant bé ara posarem la sintonia de la biografia avui us oferim la biografia d'un personatge que ha omplert moltes hores de lectura extraordinària quan tots aquells a qui ens agrada llegir gairebé des del bressol perdoneu per l'exageració hem passat hores inolvidables amb les seves obres de ciència-ficció malgrat haver estat escrites fa més de 150 anys ens referim a Jules Verne Julio Verne tal com el van conèixer en les nostres primeres èpoques de lectors Jules Verne va néixer en Antes l'any 1828 aquest escriptor francès durant molt temps va ser considerat el pare de la novel·la científica va estudiar lleis a París però sentia tan poca afecció per la seva carrera que no va trigar gaire a canviar les lleis per les lletres primer va escriure obres teatrals i operetes en col·laboració amb Michel Carré però totes aquesta producció no li va produir ni fama ni diners encara que mentrestant ja havia començat a escriure relats de viatges i temes fantàstics publicats a la revista Le M.C. de Familié Familié no? Sí en aquell moment tenien publicades diverses novel·les en les quals desenvolupava magiestralment les possibilitats tècniques i científiques que brindava el futur i que moltes es van complir senyors moltíssimes eh? la primera d'una sèrie molt llarga va ser 5 setmanes en globus publicada el 1863 per l'editor Netzel en el magazín magazín de l'educació i la recreació va ser tan fenomenal l'èxit que es va veure d'avui per demà ple d'honors i amb una celebritat llarga i també inesperada perdó aquest treball li va seguir viatjant al centre de la Terra de la Terra a la Lluna la Isla Misteriosa la Volta al Món en 80 dies la Terra de la Terra a la Lluna Miguel Estroboff 20.000 llegües de viatge submarí els fills del Capità Gran aventures de 3 russos i 3 anglesos les tribulacions d'un xinès a la Xina la Casa de Vapor i d'altres que en el primer moment no van ser tan llegides però que més tard van accentuar la popularitat aconseguida de les primeres a la meitat de la seva vida Jules Verne o Julio Verne com gairebé el coneix tothom era l'escritor més llegit no solament a Europa sinó arreu del món les edicions de les seves obres traduïes a tots els idiomes oficials quedaven esgotades els pocs dies d'aparèixer i encara alguns escriptors i científics d'aquells que tenen la qualificació de savis suposaven en la seva obra dient que ella només era literatura d'entreteniment la veritat és que l'acadèmia francesa va acabar donant-li suport tot destacant l'accentitud de dades científiques d'alguns dels seus títols i va imposar el seu criteri sobre el tancament de visió de futur d'aquella intel·lectualitat tan curta d'horitzons distingit per diverses institucions franceses i estrangeres va ser nomenat membre de la legió d'honor la fama de Jules Verne no se sustenta solament en els seus inductables mèrits de literat amb el seu estil senzill i amèr els diàlegs amb xispa i gràcia sinó també amb la pregona humanitat que trobem en totes les seves narracions la imaginació fresca i exuberant i sobretot aquestes qualitats i de manera molt especial les genials anticipacions respecte al futur i com a través de les seves novel·les va contribuir a inculcar en el jovent que les llegia l'estimació pel bé i la ciència aquest sec sentit que l'inspirava la percepció de les tècniques del futur el portava a descriure màquines i projectes que en un dia es convertirien en realitat també va impulsar amb les seves fantasies i vulgaritzacions vulgaritzacions a nous a no pocs invents de la seva època i també posteriors en projectes que un dia van ser realitat va preveure la navegació submarina més o menys com la van tendre els constructors de submergibles del primer temps va ser per aquesta raó que els nord-americans van batejar el seu primer submergible atòmic amb el nom de Nautilus com el submarí del capità Nemo de 20.000 llegües de viatge submarí Jules Verne va alvirar la possibilitat de probar les vols a l'espai a la seva novel·la de la Terra a la Lluna fet que va ser realitat l'any 1969 va projectar probar probables agències de viatge perfilades amb la volta al món en 80 dies i fins i tot se'l podria considerar prefussor de l'espeleologia si seguint fil per randa les descripcions de la seva novel·la viatge al centre de la Terra cal reconèixer que malgrat les grans produccions editorials d'especialitats actuals de tota mena de gèneros ciència-ficció thrillers divulgació científica etc. etc. encara ens agrada enormement la lectura de les novel·les de Jules Verde igualment avui com fa 150 anys Miguel Estrogóf La volta al món en 80 dies van ser portades al cinema ja fa uns quants anys el fill del Capità Gran el teatre amb gran èxit envoltat d'honors popularitats èxits i reconeixements a nivell mundial va morir a la ciutat d'Amiens l'any 1905 ciutat que en homenatge al seu il·lustre veí li va erigir un monument l'any 1909 a la ciutat música per gaudir avui escoltarem una de les pàgines més alegres del teatre líric espanyol el pas doble matge de la sarsuela la orgia dorada millor que sarsuela es pot qualificar aquesta obra de revista en 19 quadres que va composar en estricta col·laboració Jacín Guerrero i Julià Benlloc amb llibret de Muñoz Seca Pérez Fernández i Borràs tots ells molt famosos allà pels anys entre 20 i 40 del segle passat concretament aquest pas doble soldadito espanyol degut a la inspiració de Jacín Guerrero músic nascut a Jofrin a Toledo becat per la Diputació Provincial d'aquesta capital va a completar els seus estudis musicals a Madrid on va triomfar tant per la vàlua de les seves obres com per la tasca pedagògica i pública feta a la capital de l'Estat va construir un dels teatres més destacats del seu temps el Coliseu com a regidor del consistori Madrid Lenn va fomentar l'educació musical a les escoles municipals ja que segons les seves paraules els nostres infants i jovent es fan culturalment i artísticament a l'escola també va presidir la Societat General d'Autors la seva fama va ser enorme i té entre les seves obres les més populars l'Alsaciana la Rosa de la Zafran l'Oésped del Sevillano los Gavilanes i moltes més aquesta interpretació del Soldatito Espanyol de la Banda Sinfònica Municipal de Madrid és un homenatge a Jacint Guerrero en la celebració del centenari del naixement del músic que va contribuir a la fundació i fama d'aquesta formació musical la dirigeix Enrique García Asensio d'aquesta formació d'aquesta formació i fama d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació d'aquesta formació Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! no ben bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! allò que! em sentem! poc demà! mengem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que ella diu! o sigui un plat d'anciam i tot això representa que podia anar molt bé! Però per exemple! Però si no el deixereix bé! Abans d'anar a dormir no mengis coses crues! Cruvités no! Res! Res! Jo em sento fatal! Menjar cuit! I què tens tu? Ho no? Ha preparat! Jo aquesta vegada... No has treballat molt? Sí! Ah! M'estranyava! Ja he fet els de l'altra setmana i tot! Ui! Molt bé! Molt bé! Estic convençut que la majoria de persones associen la bicicleta al lleure si bé d'altres la van utilitzar com a medi de transport per anar a col·legi o bé anar a treballar Com tota la vida anar amb bicicleta els anys pretèrits va dependre de l'època de les teves necessitats, dels teus gustos de les teves possibilitats monetàries al lloc on vivies, etcètera, etcètera. Així, doncs, podrien convenir que la bicicleta va ser el medi de transport més utilitzat a la postguerra per les classes treballadores, tret de Barcelona i la seva àrea metropolitana que disposaven del metro i una extensa xarxa d'abusos. L'arribada de les primeres motocicletes i la fabricació després dels cotxes populars Renault va ser la primera a fabricar a Espanya el seu Renault 4x4 Després arribaria la Seat amb el seu 600 Fabricat a la zona franca de Barcelona Ah, el meu 600et, que maca! De mica en mica va anant arreconant les bicicletes fins a ser emprades quasi per fer esport o anar a passejar. Els darrers anys estem veient la forta revifada de les bicicletes En aquest cas especialment en la ciutat de Barcelona per l'arribada de les empreses de lloguer de bicis al boom turístic i a la saturació del trànsit automobilístic Benvinguda sigui la nova arribada de les bicicletes Per una part ajudarà a reduir la contaminació ambiental i per l'altra millorarà la salut cardiovascular de les persones en fer esport Caldrà que els ajuntaments prenguin mesures per ordenar el trànsit per on poden circular o no mesurar la seva velocitat, els seus aparcaments i sobretot molta prudència i civisme per part de tots Dels automòvils, perquè mira aquesta setmana s'han emportat del grup de cinc, s'han emportat tres, eh? Sí, sí, i a mi vosaltres en una altra banda No, les respecten, les es compren a vegades A Sant Just, a la carretera real, a la vorera dreta que va de la Rambla fins al Súper Caparabo Aprofitant que fa baixada, sovint les bicicletes van massa de pressa amb veritable perill pels ciutadans amb la greujant, que és una zona de circulació d'infants que van al col·legi Montserrat A pareu meu, a la dita vorera s'hauria de prohibir la circulació de bicicletes tant de pujada com de baixada crec que no és compatible un camí escolar en circulació de bicicletes i que sobretot, hi ha moltes que van massa de pressa ho dic per experiència ja van dues vegades que per poc m'esclafen a la dita vorera per accés de velocitat a les bicicletes Sí, sí, és veritat un veí meu de l'esbassa de Sant Pere em va dir que el havien atropellat aquesta setmana passada o sigui que entenc que pot ser un problema més greu de quan s'assemblem i per això avui abans de venir a la ràdio he portat una nota a l'Ajuntament en el regidor de circulació explicant-li quin és el problema de la cartera real del camí de l'escola que almenys ho sàpiguen Sí, sí, realment és molt difícil però escolta'm o sigui, al carrer que és molt de baixada també una persona sortia al carrer Badó que és molt de baixada sortia una mama amb el cotxet del nen i el xicot a contradirecció per això gairebé se'n porta la mama i el nen o sigui, els que porten cotxe han de tenir molt de respecte jo m'he fixat molt amb això que dius del cotxet i hi ha un problema aquí perquè la mama empenya el cotxet però porta el cotxet davant davant davant o sigui, aquí va estar a punt de va estar a punt de de petre malgrat a la criatura el primer que treu el nas és el cotxet sí, sí no ella el cotxet sí, sí, sí que no són prou amples com per exemple n'hi ha moltes a Barcelona n'hi ha problema però aquí però precisament on tu dius aquella vorera és molt ample aquella el que passa és que és una zona escolar aviam jo me'n recordo jo he anat amb bicicleta tota la meva vida i encara hi vaig jo he anat amb bicicleta no vaig en contra igual que el de les motos també he anat tota la meva vida i el cotxe també igual ara s'ha de mirar de buscar hem de tenir respecte al d'ahir respectar jo me'n recordo anys enrere ningú podia anar per les voreres no i ara passa a tothom i ara resulta que tothom pot anar per les voreres jo em penso que ho hauríem de fer mirar i en el cas de Sant Just que tampoc són massa amples segurament passa perquè les bicicletes igual que els ciclomotors passin per allà on van els cotxes i els monopatins i els monopatins igual però és molt perillós que hauran d'anar més a poc a poc sí és que els cotxes tampoc han de anar 60 per hora per dintre no, jo diria que no jo diria que seria obligatori anar a 30 com a marxa si els cotxes van a 30 que crec que jo que haurien d'anar al marxa no hi hauria cap problema que anessin juntament amb la bicicleta clar que sí tota la raó els trams que són dintre de la ciutat del poble i bueno un dels puestos que hi ha més circulació de bicicletes del món és a Amsterdam i a Amsterdam veus allà que passen els tramvies i passen centres de bicicletes totes a molt poca velocitat i no passa res això era fins fa un temps jo hi he anat i quan vaig anar-hi em vaig quedar meravellada però escolta'm la gent ha començat també a perdre l'educació o sigui que no sé a què deu ser dugut tenia en compte la velocitat sí m'inserga m'inserga de la ciutat de la ciutat de la ciutat Ve需要 una malhergín kum a infraestructura de la ciutat i moltes Vietjant per Catalunya Avui anirem a Sant Llorenç del Munt i la Serra de Lubac El Bages i el Vallès Occidentals limiten l'extensió del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de Lubac Castellsapera, amb 952 metres, és l'altitud màxima de la Serra de Lubac des d'on es veu la Mola, el cim més alt de Sant Llorenç De Skyline no en tenen més que a Nova York Nosaltres també en tenim Un a Terrassa I d'aquest, des de Terrassa o Castellà destaca el perfil singular de Sant Llorenç del Munt És una muntanya diferent a les muntanyes que dibuixen els nens a l'escola No és forma cònica perfecta i verda, sinó com diu Vicenç Villatoro És una mena de gran pastís de pedra seca, ribatejat d'un verdor aspre i aixuta Pla en el seu cim i amb un monestir magnífic que és la Mola, a 1.104 metres d'altitud És, en qualsevol cas, un perfil Una muntanya inconfusible Que ens acompanyen amb un telèfon Amb un teló de fons Amb un teló de fons Home, pots anar amb telèfon tranquil·lament Si tens cobertura Amb un móvil si et mous Si no tens cobertura no pots anar amb telèfon Un tan discret que hi són sempre i que sempre fan companyia I que ens recorden on som nosaltres i allà on són ells Jo he de dir que he pujat la muntanya aquesta caminant, eh? Vull dir que... Sí, però sense telèfon No, sense telèfon, esclar Per això, per això Amb companyia però sense telèfon Ens recordo que fa uns anys vam anar a buscar bolets a la zona de Berga I uns, com sempre, es va despistar Havien d'anar a dinar les dues Els paràvem allà mateix Eren les quatre I el desgraciat encara No li ha arribat Tenia telèfon Sí, sí Comunicàvem i parlàvem Però no sabia on era I deien Dic, aquí el bosc Però on tens aquí? Aquí I el veu Diu, obres Ai, per l'amor de Déu Això és un perill, eh? Fins a les sis de l'atada Que ja es feia fons No van poder trobar-lo I gràcies, aquí hi viu una moto d'aquesta muntanya Que ens va ajudar Ai, per Dios Bueno, estem a la moda Montse Segueix El Vallès és un passadís ocupat per les ciutats i les fàbriques Dens i obert Sortim d'aquest Vallès Camí del Bages I en moments s'acaben les cases I hi ha... Home entra en un món de rieres A partir de la torre de l'Àngel Tots seguint la terrassa Entrem en el món dels boscos i les masies Dels noms en metàfora De les coses, com per exemple Camí dels monjos La cova del drac El paller de tot l'any Dels bolets Del boig de Grévol Del romaní I de la molsa I de la molsa pel pessebre Per pessebre De totes aquelles coses Que la naturalesa Ens dona de franc Els amants del bosc Van en peregrinació Normalment els diumenges al matí Pel gaudir d'aquestes meravelles Que ofereix la natura És una manera de mantenir L'escassa relació Dels urbanites amb la terra Amb l'olor dels alzinars El tacte punxegut dels esbersers A vegades recollint una mica de romaní Per mastegar-lo Tot i baixant per camp poble Disposats a fer una costellada Camperola Però compte Si és autoritzada I debodament controlada En aquests llocs Que ja estan disposats Per fer-la 12 poblacions Envolten el massís De Sant Llorenç de Munt Entre ells Castellà del Vallès Mata de Pera Que des d'aquí és on jo vaig pujar Terrassa o Mura En aquesta última Destaca l'església de Sant Martí D'estil romànics I ja estem en disposició D'iniciar la ruta Dels Tres Cims Aquest massís És el gran desconegut Malgrat l'excursionisme Que en els últims temps Compta Cada cop Amb més adeptes Aquesta és l'excursió De les excursions Aquest atractiu Part natural La més panoràmica De totes Amb les dues Cerçalades Que la formen La de Sant Llorenç Damunt I la del Ubac Aquesta darrere Sovint injustament Relegada A un segon terme Com acabem de dir Ja tenim a punt La ruta Que ens pot oferir La possibilitat Descendir Els tres cims Principals Del massís Segons el ritme I les ganes Que hi posem Amb la caminada Just a sota De l'antiga masia De la barata Comencem a caminar De bon principi La vegetació Ens envolta I pràcticament No veiem res Fins que arribem Al collet Estret No ens donem compte Que la pujada Ha valgut la pena Clar que sí Sant Llorenç del Munt Com Montserrat És una muntanya Agresta Malgrat els seus Relleus Arrodonits Quan ara fa Entre 35 I 55 milions D'anys Es van aixecar Els Pirineus I es va rebrir De sediments Al mar interior Que s'estenia Al sud De la Serralada Grans masses De conglomerats Es van acumular A les vores D'aquest antic mar I van constituir La base De l'estructura De Montserrat Del Montsant I de Sant Llorenç Del Munt L'aixecament tectònic Posterior I l'auració S'encarregaren De modelar La seva superfície Formant abundants Canals De buidar-los Per dins Creant-hi Nombrosos Nombrosos Escoves I avens I de permetre La instauració De microclimes Sortosament En arribar Al collat Estret Hi ha una fita Que ens indica Clarament El camí A Castell De Pere I al coll Dels Tres Creus A Montserrat No? No, espera, espera Mira, saps què? Com ara ja Ens hem quedat Sense temps Deixarem el final De l'excursió I l'enganxarem Per l'altre cantó No, no Ara tenim que descansar Sí, perquè I agafeu el telèfon Per favor Sí, sí, sí Home, ja que ens ho has dit Doncs mira Però ja t'estic cansada Tu ja estàs cansada De tant ascendir Oh, per tothom El coper I tant Bé Senyores Senyors Després d'aquesta excursió Tan completament Accidentada Tornem cap a Sant Just I els hi diem A tothom Senyores Senyors Moltes gràcies Per la seva atenció Molt bona tarda Si els escolteu En dimecres O Molt bon dia Si ho feu En dissabte Bé Adéu-siau Adéu-siau Gràcies Carles Gràcies Montse Adéu Bona tarda Joan Maria I Lina Fins la propera A això Busca-vos tot per bé I això que són numerats Els papers El just a la fusta Parlem de tot el que passa a Sant Just Soc una urbanita Ho reconec Jo també soc molt urbanita