Biocosmètica, saga Güell i Gaudí, l’au misteriosa del 1990, l’all medicinal, masos de Sant Llorenç i aigües termals (amb Saint‑Exupéry i Liszt)

Seixanta i més Benvolguts, amics oients de Ràdio d'Esvern De nou amb vosaltres, una setmana més Per posar en antena aquell que en castellà diuen cajon desastre Per la varietat de temes que procurem portar al nostre programa Uns divertits, altres de por, música, en fi Per passar una hora amb tots els nostres bons amics de Seixanta i més Ja ha passat la setmana dels barbuts Que la nostra gent gran tenia catalogada com la setmana més freda de l'any Començava per Sant Antoniabac i continuava, en fi, per sants amb barbes molt respectables Però sembla que la temperatura no està d'acord amb la tradició I ens ha donat, a banda de vents calents de Ponent Una escalfureta que s'ha de reconèixer que ha estat força agradable Sobretot a migdia Però on és la pluja? Sembla que s'ha anat de vacances a d'altres plans del món Allà al Quinto Pino Aviam si hi torna aviat O així ho esperem Som la taula de redacció de Seixanta i més La Lina Santa Bàrbara La Montse Larrea En Carles Hernández Rius I la Joan Algarra Qui us desitja molt bon capvespre O molt bon dia si ens escolteu en llissabte Avui disculpem a Joan Maria García Puigdevall Perquè té un motiu familiar que el priva d'estar amb nosaltres Doncs després d'aquesta salutació Endavant Seixanta i més I ara amb això que si fa sol, si fa vent, si tal i que no fa fred Què us sembla si cuidem de la pell Però primer La Viviana Llaveria Ens explicarà Què és la biocosmètica Cada vegada estem més convençuts Dels beneficis que comporta l'alimentació saludable I per això parem més atenció que mai A les etiquetes per descartar ingredients artificials O perjudicials per a la nostra salut També parem més atenció A la composició dels cosmètics L'aliment de la nostra pell Els productes naturals i biològics Són una tendència I plantegen una alternativa saludable Als convencionals La cosmètica bio Es basa principalment En l'ús de productes secs d'origen natural Plantes, flors, herbes i els seus extractes Productes no testats amb animals i sense tòxics Respectuosos amb la dermis i el medi ambient Gràcies a l'augment de la demanda dels últims anys La quantitat de productes de biocosmètica Que podem trobar al mercat És pràcticament equiparable Als dels convencionals Atès al seu origen natural Són en teoria Més afins a la composició de la pell I per tant A una efectivitat alta Cal afegir-hi que són més fàcils de tolerar Fet que evita problemes dematològics I possibles reaccions al·lèrgiques Com a contrapartida Els cosmètics bio Són normalment més cars Que els seus competidors convencionals L'agricultura ecològica Suposa nimbes per als productors I això implica Que les matèries primeres d'aquests cosmètics Han de ser més cares A més, les textures La fragrància dels productes de biocosmètica Estan menys aconseguides L'abstinència de conservants Fa que aquesta mantinguin l'efectivitat Durant menys temps Que els productes tradicionals Al mercat es parla de bio Orgànic Eco I l'ideal seria que tot signifiqués el mateix Però no és així I de fet Algunes marques Generen confusió A falta d'una regulació clara En aquest sentit L'Organització de Consumidors i Usuaris L'OCU Adverteix que han aparegut molts productes Que s'autoproclamen naturals I que estan lluny de ser Sí que hi ha alguns segells I certificacions privades Als quals els fabricants Es poden adherir D'una manera voluntària En la qual cosa es comprometen A complir els requisits De certificació Per exemple No utilitzar silicones Parafines Ni altres derivats del petroli I sí Un elevat percentatge D'ingredients d'origen natural També es garanteix Que bona part Dels ingredients naturals Sigui de producció ecològica O sigui Que hem de mirar Les etiquetes I estudiar-ho bé Perquè la nostra pell Estigui perfecta Vale? Vale Cada dia més guapes Això Aviam, Lina Què és això que has dit Que tenies preparat Que era una mica llarguet Que no sé què Sí, sí Aviam, explica, explica Sí, anirem fent Escolteu que tot això És de Barcelona, eh? Però fantasmes Nosaltres de moment Som molt patriotes Sí, sí Els fantasmes també Els fantasmes vindran després Però a l'entrada Farem unes coses Que tenen a veure amb Barcelona I que no l'acabarem avui Perquè resulta que Ja veureu Que és com una mica D'una saga Ara ho mirem Ja veureu Tres noms Sobresurten En el moviment econòmic Industrial I financer De l'època Estem parlant Del segle XIX Són el de Joan Güell Manel Girona Manuel Aquí encara diuen Manuel Manuel Girona N'hiven Manuel Manuel Molt bé Manuel Girona I Antonio López I López Tres empresaris Que van unir Interessos Amics Família I fortuna Tots Es van saber Envoltat D'una Veritable Compte de col·laboradors Autoritats I coneguts I coneguts de pes No només Van treballar Les relacions A nivell A nivell local que està entre el negoci i l'art el primer huell és interessant, no? i tant el primer huell, a part del parc diu creus que ve el nom el primer huell en acumular fortuna va ser en Joan Duell i Ferrer que el senyor va viure del 1800 al 1872 que havia fet les Amèriques amb prou èxit abans de tornar amb les butxaques plenes de Cuba Joan va visitar durant un temps i està passant per Estats Units i Europa amb la finalitat d'estudiar les darreres novetals tèxtils amb aquests tours a les seves espatlles l'emprenedor va arribar a Barcelona amb una doble fortalesa diners i coneixement amb dues armes tan poderoses sota el braç en Joan Duell va instal·lar una fàbrica de teixits al barri de Sants que encara conserva i es diu el vapor vell en 1840 ja tenia 114 talers per a la tela fina i 175 pel bellut la pana de cotó tots impulsats per vapor a 1851 la fàbrica tindria 360 treballadors després de quedar-se viu dues vegades era molt maco aquest senyor Joan va dedicar la seva vida plenament als negocis convençut que era més barat fabricar localment que comprar fora va engegar la maquinista terrestre i marítima dedicada a la construcció de maquinària passant i més tard es va convertir en director de la caixa d'estalvis de Barcelona en 1844 que és la caixa no? entre tant negoci va tenir temps de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat de les Corts Espanyoles va ser un proteccionista un monopolista convençut i abans de morir amassava una de les fortunes més extenses de l'època molt bé ara esclar tenim el fill el fill que aquí és que diu art i negocis el fill herreu de Joan es deia Eusebi Güell i va Sigalupi 1846 1919 va rebre les dues terceres parts de la fortuna paterna en tal posició l'Eusebi va poder passar la seva joventut educant-se i viatjant va viure a França Anglaterra on va aprendre llengües i de pas maneres de Burgess es delia per l'arquitectura i l'art per la política la història la poesia i la teologia com el seu pare l'Eusebi va saber comprendre la realitat econòmica que envoltava i es va distingir les tendències que més beneficiarien els seus interessos amb una visió tan clara del negoci no li va costar donar un impuls nou als interessos familiars i va fer créixer exponencialment la seva fortuna o sigui que aquest ho va multiplicar tot diu a més de la seva empresa principal Güell Parellada aquesta era l'empresa Eusebi va tenir participació en gairebé totes les àrees de la indústria i de les finances catalanes vaixells ferrocarrils acer gas ciment en la fundació de la companyia general d'asfalt i Portland Asland la caixa i el banco hispano-colonial això va ser 1876 per si fos poc també va ser propietari de fàbriques de farina i flaquers va entrar en el sector vinícola i va ser un dels directors de la companyia de tabacs de filipines bueno això està bé perfecte perfecte o sigui no va no va muntagar els diners en un sol lloc també va donar feina feina a tothom es va expandir sí diu seguint els passos del seu pare l'Eusebi també va tenir temps per la política va ser regidor de Barcelona diputat provincial i senador d'Espanya i si Eusebi Güell se'l coneixia per la seva gran capacitat en els negocis encara se'l reconeixia més amb la seva faceta de mecenes d'Antoni Gaudí gràcies a ell l'arquitecte va poder desenvolupar amb llibertat tot el seu geni Gaudí i Güell compartien un espai d'amistat personal en el qual els diners mai no eren el tema de conversa com nosaltres i no a l'Iguarito a l'art i una religiositat peculiar els s'unia fins al punt que molts coetanis van arribar a murmurar que l'Eusebi estava malgastant la fortuna del seu pare pagant sense vacilar les obres de Gaudí però no va ser així ja que Güell fill moria sent un dels homes més rics de Barcelona i Güell també va ser un actiu propulsor de la cultura catalana i entre altres seccions va donar suport als jocs florals i va ser el president del centre català i Alfonso III aquest era el rei d'Espanya prolífic amb l'apliació de la classe noble del país va otorgar a Eusebi el comptat de Güell en l'any 1908 i ara senyors us deixo el pròxim dia parlarem de López i López sí com deia aquí diràs tot de lo de López i López sí avui no perquè ja seria massa ara us quedeu amb el Güell que Güell hi ha manera de fer les coses ho va fer bé no? sí ho va fer bé molt bé molt bé bé doncs i ara no sé si voleu que us faci el d'allò aquest és molt curt el susto l'espant diguem les coses l'ensurt l'espant tot el que vulguis ha desportat però bueno també fa gràcia perquè és veritat i a més aquest el tenim més recient això l'altre dia penso que ho vam comentar una mica però ara el farem bé i ho dic tal com està allà descrit eh dice nos despertamos entre los entre los insoportables graznidos d'un ave no un ave cualquiera nuestro estupor fue inmenso al salir al balcón y ver una silueta negra de grandes dimensiones quizá debería medir entre 3 y 5 metros y no exagero madre de Dios amb aquesta carta el director adreçada per Pere Carbó a l'avantguarda el dia 10 de juny de 1990 o sigui que això està aquí això és aquí a tocar aquí tenim l'esperit aquest va començar la més moderna aparició fantàstica fins avui de la nostra sempre supronent ciutat countdown va ser el tret de sortida de seguida van arribar més cartes de gent que havia vist volar pel cercle de Barcelona aquella immensa i misteriosa criatura entre el 28 de maig i el 31 de juliol el barri de les Corts el de Sarrià el de la Barceloneta el Turó Park el del Puixet la plaça del Virrer Llamat la de les Ceps la del Padró els carrers Rocafort Consell de Cent i Tarragona van ser l'escenari dels seus vols o sigui que d'un i duret el que aquest animaló va estar per allà votant i jo recordo això no no està tan lluny perquè ho recordo que avui tu no se'n recordeu? no del 90 no jo precisament d'aquell temps d'aquell temps com les crios eren una mica eren bastant petits i així estaves dedicat a altres coses que no jo també tenia els crios petits però hi ha gent més curiosa que altra molt batament jo me'n recordo d'un altre va espantar tothom allò a tu i qui era i qui era aquella cosa aquella tarda que vam tenir aquelles llums que van aquelles llums jo que he estat veient les aurores boreals aquelles llums talment eren aurores boreals després es van dir que eren uns globus que en el sud de França havien fet unes proves però talment us ho dic el meu marit i jo ens caia la bava i ens vam quedar com extasiats i va durar hores i hores molt i feia gràcia perquè tenia bastant color dels Barça o sigui era vermell, blau i tot això era verd era una cosa preciosa continuem amb el nomador que de seguida acabem no és un fantasma no, aquest és veritat en aquests darrers d'aquests carrers es diu a la cantonada on ara se situa l'itinerari a una veïna la Pilar Bertran li va semblar haver trobat el refugi de la bèstia fantàstica dins d'un solar tancat el periòdico de Catalunya i l'avui i algunes publicacions especialitzades van seguir l'incident durant setmanes i mesos sencers i l'agència de notícies Europa Press va enviar reporters a cobrir la notícia el telèfon d'informació ciutadana de l'Ajuntament va quedar col·lapsat i també la centraleta de la policia milers de persones trucaven espantades afirmant que havien vist l'animaló l'animaló? una bèstia imponent animalazo animalazo si hem de fer cas la descripció que he aconseguit recrear amb la informació dispersa una mena de drac de color negre entre 3 i 10 metres que volava de matinada amb unes sales membranoses i que proferia fortes graznidos en 3 intensidades distintes Santiago Mayosa el responsable del servei ornitologia de la facultat de biologia de Barcelona va dir que no existia cap descripció científica que s'ajustés a les que havien realitzat els diversos testimonis però que potser es tractava d'un albatros gegant pocs dies després el botànic Xavier Tutusau aportava nova informació potser era un avis cervus o peritio una espècie similar a la mitològica aurroc fue descrita en el siglo XVI por el rabino Aron Ben Chaim en un opúsculo consagrado a les bèsties fantàstiques del que disponíamos algunos fragmentos depositados en la Universitat de Múnich hasta la Segunda Guerra Mundial tras la cual desapareció misteriosamente Aron Ben Chaim basándose en la obra de un escritor árabe desconocido mencionaba en un tratado sobre el avis cervus lamentablemente perdido en el incendio de la biblioteca de Alejandría donde se describía el curioso animal como mitad ciervo mitad ave concluyéndose que dada la sombra humana que proyectaba sobre la tierra podía ser espíritus de individuos que murieron bajo el enojo de los dioses el científic aprofitava per tranquilitzar la població ara diré una cosa però és el que diu el llibre eh senyors al tanto jo no dic res diu el científic aprofitava per tranquilitzar la població explicant que l'avis cervus era malgrat el seu aspecte aterridor totalment inofensiva i devia ser veritat perquè abans de desaparèixer per sempre de l'horitzó barceloní l'única malifeta que se li coneixia és haver descarregat una bona cagarada damunt del parabris és dur d'un cotxe d'un cotxe valla valla que contento que contento estaria la la que va quedar va quedar descansada la va deixar la va deixar va quedar descansada diu aneu-la ja està ja no torno i ara segurament en el 2020 tornarà a venir ah mira no seria no seria un dron un dron fantasma hombre tu en el 90 todavía no estaves no lo sabemos no lo sabemos bueno posem la sintonía de las biografías sisplau pero que esteve a fa gràcia per això sí sí és que fa gràcia biografies de personatges il·lustres avui us oferim uns breus trets d'Antoine de Saint-Exupéry Antoine de Saint-Exupéry va néixer a Lyon l'any 1900 de ben jove es va dedicar a la literatura amb força fortuna ja que les seves obres d'estil modern llenguatge proper i acció directa van ser molt ben acollides pel gran públic a partir de complir el servei militar amb l'aviació es va aficionar a volar i va ser a partir d'aquella circumstància que l'aviació va ser el seu mitjà de vida juntament amb les lletres com a pilot va participar en la guerra civil espanyola i més tard en la segona guerra mundial com hem dit va alternar els vols amb la literatura recordem títols com vol nocturn l'any 1931 pel que va rebre el prèmit fèmina Terra Terra d'homes Terra d'homes pilot de guerra si és que hi ha un bon munt la seva obra més coneguda el petit príncep que molts diuen que és un conte infantil però que em sembla que està dirigit fonamentalment al públic adult encara que potser sigui pels nens o pels grans que conservin el seu interior el sentit ingenua de la infantesa aquests són els que poden entendre en tota la seva grandesa el bellíssim missatge que el petit príncep ens dona aquesta és una obra poètica escrita en prosa forma i contingut tenen una unitat harmònica que surteix de la seva inesgotable poesia dels sentiments de l'amor a la vida a la naturalesa als essers humans totes les persones grans van ser primer nens això diu l'autor Antoni Sant Exupery el nom amagat que tots guardem en el lloc més proper de l'ànima fa una crida a la imaginació com una forma de descobrir i entendre el món lentament dóna resposta a qui li pregunta per la soledat diu sempre he estimat el desert on pot seure sobre una duna de sorra sense veure ni escoltar res i malgrat tot sempre hi ha alguna cosa que lluu en el silenci el petit príncep és l'obra més llegida arreu del món Antoine de Saint-Exupery en compliment del seu deure militar la segona guerra mundial va desaparèixer en un vol de reconeixement en el mar l'any 1944 a títol pòstum es van publicar les seves obres Ciutadella l'any 1948 Carnets l'any 1953 i Un sentit de la vida 1956 en el panteó de persones il·lustres de París hi ha un lloc buit en espera del cos que no es va trobar mai d'aquest escritor i alhora viador que va deixar tot un nombre d'obres entre les quals destaca un meravellós cant a la vida que ha llegit gairebé tothom el petit príncep Música per gaudir Avui escoltarem l'Alegro Marciale del concert para piano número 1 del compositor hongarès Franz von Litz nascut a Raiding el 1811 i mort a Bayloid en 1886 va ser un pianista precoç amb influències de Chopin va viatjar per Europa on va obtenir gran fama com a concertista fou gran amic i protector de Richard Wagner instal·lat definitivament a Weimar a Alemanya va abandonar la seva clamorosa carrera de pianista per dedicar-se exclusivament a la composició d'aquesta època daten els seus grans poemes sinfònics gènere del que va ser creador de la seva gran producció d'obres destaquen les rapsòdies hongareses el poema sinfònic dansa macabra els preludis i els concerts sobretot per a piano d'aquest destaca pel seu lirisme el número 1 del qual podem escoltar l'Alegro Marchiale interpreta l'Orquestra Sinfònica de Berlín sota la direcció d'Albert von Camus solista al piano Elisa Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Mastredits Després d'aquest Allegro Marchiale del concert número 1 doncs ara la Montse ens explicarà coses més tranquil·les perquè d'aquí hem sortit amb uns ànims escolta'm per tirar a córrer Vigirem la planta del mes l'all és beneficiós pel cor l'all l'all l'all jo he tenit jo he hagut de tancar totes les portes perquè el meu marit s'ha fet alli oli imagina't imagina't la furtó que devia ser els alls que hi havia a dintre no, només que ha posat un però gros i com deu ser dels caps nou escolta'm tenia molta aroma diu que el trobava massa picant massa picant però tu t'ho ha fet per tu ja t'apanyaràs l'all és beneficiós per tot per tot les seves virtuts cardiosaludables s'assumen al seu poder per combatre infeccions l'all és un dels aliments més saludables totes en què hot Aroma o pudor. Bé, és furtó. Poc se sap de l'origen exacte de l'all. Hi ha diferències clares sobre el seu gust corrent. Amb l'antiga civilització egípcia, ara fa 3.500 anys. Sembla que els antics grecs el plantaven a les creus dels camins com a símbol de protecció contra els perills. Hi ha discorides, beneïa, les virtuts per combatre les lombrices escuts i per evitar els gasos i provocar l'orina. Això d'evitar els gasos, diciento, eh? És un saldo condimento. Ara, jo sí, jo poso a tot arreu, eh? És un saldo condimento. Gasos perfumados, gasos. Sí, perfumantes. I l'ajo es diu Allium sativum. És una espècie més estudiada i consumida d'un gènere del que es coneixen més de 100 espècies de més a Europa. Tots els alls presenten un bulb subterrani i en el que es concentren les materials de reserva que la planta precisa per créixer. El bulbo de l'ajo, de la cuina, està format entre 6 i 15 bulbos o dientes. Amb aquesta part de la planta es troba els components actius més interessants medicinalment. El bulbo conté oli essencial, alinina, substància responsable del peculiar olor de l'ail, i garcilina, sales minerals de ferro, sofre i vitamines. El sofre, diu, sí. Les virtuts... També pot ser. També pot ser. Les virtuts medicinals de l'ail es mantenen quan es pren sec perquè, com diu en el refran, ajo cocido, ajo perdido. No, no, ha de ser sencer. Ha de ser sencer. Sense i cru. I cru. Quan n'hi trobes els seus components frescos. Entre les numeroses virtuts de l'ail, destaca el seu efecte vasodilatador i hipoviscositante, fluidifica la sangre. i antigregante plaquetario, per lo que resulta muy beneficioso per prevenir la formació de tromboembolismos i d'arteriosclariosis. Com a excel·lent aliat de la salut del cor, se li atribueix els efectes antipertensius i polipemiantes, i s'indica també amb la seva ajuda pels pacients diabètics. per les bontats de l'ail no acaben aquí. Actua com un bon diurètic ideal pel tractament d'afeccions urinàries com les cistitis. Sí, és un antisèptic. Sí, és un antisèptic, que també ajuda, segueix tractaments per les barruques i pels fongs. Sí, l'escrema, eh? L'escrema, de veritat. És tradicional per aliviar... Ara, deixeu una llagota. Diu que és tradicional per aliviar els episodis griposos, la faringitis i la bronquitis. I també és antiviral, antifungico i vermicida. Sí, contra els fongs, sí. Ideal per combatre barruques, fongs i paràgids intestinals. Sobre els fongs i les barruques s'aplica l'all fresc directament. Es lliga, o sigui, se tanca l'all, fregar-lo amb una tirita i l'has de portar... Sí, l'has de deixar a sobre. Tancat tota la nit. Ja et dic, però després queda un forat preciós. Contraindicacions, que diu que l'all també pot produir irritació gàstrica amb algunes persones. Ah, anava a dir, perquè a mi em senta com un tret. Amb algunes persones. Sí, sí. I aquí està tot. Això està fet per la Teixer, que és una Maria Teixer, un arborista, i el menantial de la salut. Molt bé, molt bé. És molt interessant. El que passa és que la perfumito... Sí, el perfum... En raó d'ella... Bueno, nosaltres... Sí, però a mi m'agrada, eh, l'all. No, no, a mi d'agradar-me m'agrada. Però a l'estat tot, en conjunt, tot l'estat espanyol i el nostre país, posem all a tot arreu. A tot arreu. Perquè, mira, l'all i pebre de molts mariners... Sí, i l'all i oli... L'all i oli... L'all i oli... Sí, clar, és... L'autèntic... L'autèntic no porta oli. És all i oli. I ja està. I puja en un moment. I també l'all negre que fan a Vilanova. Ah, sí. Sí, és veritat. Per dir, n'hi ha aquella cosa que totes sabeu que si no vols que després et torni a la boca, treure l'arrel del mig. El cor. Sí. El cor. Sí, també van dir que això era una llegenda urbana. Bueno, no, però sí que a vegades... No, si el xicot aquest que s'obre a la televisió... No, no, no, no, no, no, no... Potser la concentració del... De les substàncies, eh? De les substàncies més fortes. Bueno, la llina aquesta, que és una de les... Moltes coses, potser està composada aquí dintre. Jo no sé si una vegada us vaig explicar aquella història, que jo treballava amb un gust tan mola. Ah, sí. Sí, que la vaig explicar, doncs. I el pobre senyor va dir, escolta, mire, no prengui all, no prengui all. Diu, però si és bo. Diu, no, no, no, fins que no ho prengui all, vostè no prengui all. Vostè no prengui all, no, perquè a l'un millor es queda sense menja. Sortia, sortia, sortia, sortia. Ai, pobra. Bé, posem la sintonia de viatjar. I poseu sall a la... d'allò que també n'hi ha de viatjar. Sí, sí, sí. Ai, pobra. Avui visitarem els massos solitaris del massís de Sant Llorenç del Munt. En aquests massos no fa gaire temps que encara hi havia vida i activitats tradicionals. El mass ha estat durant més d'un mil·leri a l'eix humà de Sant Llorenç del Munt. Ara, quan la vida ha canviat tant, encara hi queden uns quants, o unes quantes, grans cases pairals on la vida s'adapta al ritme dels segles, a redors de la llar de foc i a la volta gòtica. Des que el món és món, l'hereu és aquí la raó de ser dels pas del temps. Al mass del Puig de la Balma, actual, n'és un 25è, sempre dins de la matemàtica, de la mateixa família. Sí, són 25. 25 què? 25 èpoques. Èpoques. 25 hereus. 25 hereus. Sí. De la mateixa família. I al mass de les Oliveres, l'amo diu que els propietaris tenen el deure ancestral de preservar el llenatge i la casa. I és que tants anys de patrimoni pot ser molt... pot ser molt important. Pot ser molt important. Sí, sí, sí. El mass de les Oliveres està documentat des de 1196 i el mass del Puig de la Balma des de 1278. Però els massos són forts anteriors. Aquest darrer mass està vestit en una balma que li fa de paret posterior i de teulat i que és potser el mas més espectacular de tot el massís. La part inicial s'ha conservat des de la seva construcció. Els trets arquitectònics més notables són un parell de finestrals gòtics del segle XIII i a la porta d'ovellada, feta amb peces de pedra, que dóna entrada al mas. I dins de tot està intacta, ja que els amos van habilitar un edifici anex construït al segle XVIII i l'antic va quedar com un magatzem dels serveis de la casa. Hi ha l'antic foc a terra, la panera dels atuells. Avui la família va convertir aquest edifici en un museu on s'exhibeixen objectes acumulats al llarg dels segles. En aquell mas, la maquinària agrícola no va entrar fins als anys 70 i les tasques s'havien desenvolupat de manera tradicional, de manera manual. Avui s'hi beuen tractors, però les coses no han canviat tant. Continuen fent la matança del porc i menjant els animals i les hortalisses conreades a la pròpia finca, malgrat que ara els ingressos queden complementats perquè part dels edificis s'han dedicat, en part, a residències rurals, amb propostes de natura i convencions adequats a aquests temes. Durant els segles, els recursos s'havien obtingut amb el vi, l'oli i el carbó d'alcina, però la filoxera i les gelades van acabar amb els ceps i les oliveres i ara l'ús del carbó és tan sol circumstancial. Mura, poble al qual pertany el Puig de la Balma, s'havia servit del carbó del mas, però quan va arribar el botar es va acabar el consum de carbó que havia estat el mitjà o la matèria que durant segles havia sigut imprescindible pel devenir de la vida dels habitants dels entorns. El procés seguit per aconseguir el carbó era el clàssic de tota la vida. Estetllaven els boscall d'alzina d'un metre de llargada i aquests boscall s'apilaven en forma rodona, deixant sempre l'ull al mig, com una estufa, perquè sortís el fumall i anés cremant a poc a poc per quedar finalment el típic carbó vegetal. L'acabament final era posar unes branques i al capdamunt de la pila, terra ben compacta, calant foc al fons i tirant llenya fins que arribaven al cint tapant la pila. l'avissador era la persona que, a canvi d'unes 200 pessetes, aproximadament un euro i vint cèntims, vigilava les nits perquè el foc de les carboneres, que es mantenia viu durant força dies, no revifés amb el perill de l'incendi. A Sant Llorenys de Munt es conserva encara el record dels bandolers que van proliferar a la Catalunya central durant els segles XVI i XVII, i que té a veure amb el bandolarisme amb el... És una pregunta. Sí, és una pregunta. Aviam, què té a veure amb els bandolers? Què té a veure amb els bandolers amb els... Massos. Massos, que està tallat, eh? Doncs que el mas Roca Guinarda va néixer el famós Perot Lolladre l'any 1582. Va prendre el seu cognom del nom del mas passant a ser Pero Roca Guinarda. el més temut dels saltejadors de camins del país. Es va acollir més tard a un perdó real a va canviar i a canvi va lluitar amb els... Terços. Cercos castellans a Nàpols. Terços, les tropes castellanes. Terços. A Nàpols. Terços castellans a Nàpols. Sí. Un carreró de Ciutat Vella, Barcelona, té un record per al feroge personatge ja que porta el nom de Perot Lolladre. Com a cas curiós de fama llegendària, cal dir que el Quixot li dedica ni més ni menys que dos capítols on diu que su fama no tiene límites en la tierra que la encierren. També el mas Montada de la vall d'Horta compta amb la seva història d'haver estat habitat per la família de Joan Montada, dit el minyor de Sant Llorenç de Saball, membre de la quadrilla de Perot Lolladre, que també va anar a Nàpols a lluitar amb les tropes castellanes. El veí de Mura explicava al periodista Eugeni Casanova que tant el mas argelagut, argelaguet, avui desaparegut, com el mas roca, eren freqüentment vegetats pels bandolers, tant per amagar-se com per guarir-se les seves ferides. La família propietària del mas de les Oliveres va portar el nom de la casa fins l'any 1856, any en què la desgràcia va finar en llinatge. El patriarca Josep Oliveres havia tingut set fills, però tots havien mort, de manera que va anomenar a Areva una seva neboda casada amb un cavaler del mas veí de Cant del Mau. A la casa veïdal d'aquest mas, a principi d'aquest segle, encara es conservaven un molí i una bòbila en pleus. Cal dir que tan antiga com la institució del mas és la del masover. L'any 2002, el vessant ballaçat de Sant Llorenç del Munt, encara vivia tota sola la masovera del mas d'Avic. Tenia 82 anys i feia produir la terra del mas abastint-se d'ell. Encara es feia vida a la vora del foc, explicant als visitants les velles històries d'aquells paratges mítics. En aquella època solament quedaven quatre masos habitats, dos tot l'any i dos per vacances, i caps de setmana. La resta, fins a 13, són masos fantasma, amb portes i finestres tancades, guardant entre les seves parets un munt d'històries viscudes al llarg dels segles, dintre d'aquest massís muntanyós, Sant Llorenç damunt, a redors de la muntanya santa de Montserrat. La resta, fins a 13, de la muntanya santa de Montserrat. La resta, fins a 13, la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. La muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. La muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. la muntanya santa de Montserrat. Aigua curativa per a les persones grans. Benefici de les aigües termals. És un reportatge d'Òscar Gimélez. Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut, les aigües termals mineromicitinales són aquelles que, bacteriològicament incontaminades, procedeix d'una font subterrània natural o perforada, contenen una mineralització determinada i poden induir efectes favorables sobre la salut, cosa que ha d'estar reconeguda per l'autoritat pertinent del país d'origen. Cal distingir entre el barneari o l'estació termal, que disposa d'aigües mineromedicinals i de metges especialitzats, un centre de tal esoteràpia que fa servir aigua de mar i un spa dedicat principalment a tractaments estètics i el relax utilitzant l'aigua. Sí, o sigui, veus, continua aquí, on tenim el segon full, aquí. Els aigües mineromedicinals? Sí, a continuació. Aquí no, ja? Sí. Aquí no, efectes de les aigües termals segons... Això, després llegirem la part d'abast. Ah, efectes de les aigües termals segons la seva composició. Les aigües mineromedicinals poden contenir minerals diversos, com ferro, clor, sofre, magnesi, calci, sodi o bicarbonat. La seva utilitat en diferents processos depèn de la seva composició. Bé, els efectes beneficiosos sobre la salut de les aigües termals es coneixen des de fa milers d'anys i els banys eren, a més, un lloc de socialització. De fet, s'han descobert restes de banys públics que daten de 2.000 anys abans de Crist a la Índia, Grècia i Itàlia. L'aigua és considerada termal si surt a la superfície com a mínim a 4 graus centígrads sobre la temperatura mitjana anual del lloc. Les aigües termals es classifiquen en hipotermals, de més de 4 graus centígrads, de temperatura mitjana ambiental fins a 34 graus centígrads. Mesotermals, de 34 a 39 graus. I hipertermals, de més de 30. S'han descrit les propietats beneficioses principalment amb patologies respiratòries, traumàtiques i dermatològiques, però també amb moltes altres malalties i la manera d'utilitzar-les, ja sigui bevent-ne l'aigua, penyant-se o fins i tot inhalant-la. I pot ser diferent segons el procés que es vulgui tractar. Deixeu-me fer un incís. Ja us sabeu que faig la fardada d'haver anat a Islàndia? Doncs hi ha una cosa que se'n diu el Blue Lagoon, que és una cosa que està a l'aire lliure, a Islàndia, que té el seu ambientillo. Amb unes aigües termals, i que s'ha descobert, i ho va descobrir, és estupendo per la psoriasis. I són aigües termals, hi va molta gent, ha fet... Però pot anar qui li doni la gana. Jo no m'ho vaig perdre, i m'ho vaig passar pipa, us ho prometo. Amb l'aigua freda? No, no, l'aigua estava termal, que era el Blue Lagoon, perquè, esclar, a Islàndia n'hi ha molts vessaments d'aquests, que com és la geodinàmica aquella que n'hi ha parlat... Sí, allò de los geysers i soles, no? L'aigua deu ser... No, no, l'aigua segurament estaria a uns 34 graus, no menys. Seria una d'aquestes d'aquí, que seria més sotermal, no? Sí, segur. Així els balnearis tenen un paper fonamental per proporcionar beneficis tant físics com psicològics a la gent gran, que sovint pateix problemes de salut per als quals les aigües termals han demostrat ser de gran ajuda. L'important és que el seu ús estigui supervisat per un metge o professional sanitari especialitzat. i torno a fer una transició i, perdoneu, una cosa són les aigües termals i fer aquest bany i tot això. Però el que no és recomanable, i això he dit per professionals, no per mi, que una persona que tingui problemes d'acord faci aquest tipus d'aigües que passa de la freda a la calenta, de la calenta a la freda. Això mola el tanto que pot produir un trastorn a la part... Això és com aquell que es fica en una sauna i comença a pujar la temperatura. És com el balneari que hi ha a Andorra. Sí, que no... Sí, a Caldea. A Caldea. Que també tens espais d'aigua freda, aigua calenta... Sí, no, no, no, no. Aquestes coses a mi no m'agraden gaire. Sí, sí. Aviam. Indicacions principals de les aigües termals. Malalties reumàtiques. Constitueixen la indicació principal de les aigües termals i s'han descrit les virtuts en l'artrosi, les tendinopaties cròniques, les seqüeles de traumatismes, la fibromialgia i els reumatismes inflamatoris crònics. Els mètodes més habituals són els banys, les dutxes a pressió i les tècniques de mobilització en piscines juntament la via oral i els tipus d'aigües utilitzades són les sulfurades, les bicarbonatades i les clorororades. Malalties respiratòries. Les aigües termals, principalment les sulfurades, bicarbonatades i clorororades, es poden considerar una teràpia complementària o preventiva en aquell tipus de patologies i s'han observat beneficis en la rinitis, la rinocinocitis, la rinofaringitis, amigdalitis crònica, la laryngitis, l'asma i la bronquitis, entre d'altres. Es poden utilitzar mitjançant aerosol o rebolitzadors, com també... Nebulitzadors. Sí, nebulitzadors, com també en dutxes nasals i irrigacions nasals. I mira, el que diu abans que jo comentava, malalties de la pell. Sí. La cura termal es pot combinar en tractaments per diverses malalties dermatològiques, com la dermatitis o l'excema o la psoriasis. Sí, sí. S'utilitzen aigües sulfurades i clororades, tant per via oral com en forma de banys, aigua pressió o pulveritzacions. Bé, són ferroginoses també. Tenen un efecte reconstituent i ajuden a millorar l'anèmia, a més de ser útils per a alguns trastorns reumatològics, hepatobiliars i cutanis. l'alcín, les sulfurades. Aquí les sulfurades és... Aquí. Aquí en aquestes d'aquí que diem les... Ateses les seves propietats, antiinflamatòries i antialèrgiques, es fan servir per tractar malalties reumàtiques, respiratòries i al·lèrgiques. Sulfatades tenen efectes purgants i faciliten l'expulsió de bilis, per la qual cosa estan indicades en processos digestius i hepàtics. i furraginoses... No, ja ho han dit, bicarbonatades. Bicarbonatades. Les seves propietats, antiàcides i hipoglucemians, les fan apropiades per als trastorns digestius i endocrins. Carbogassoses exerceixen una acció vasodilatadora i per això poden ser beneficioses per a pacients amb problemes cardíacs. O sigui que ja ho sabem, anem a Caldea... i fem el que podem. A mi em van convidar i jo no vaig voler anar-hi. En fi, això de ficar-me a l'aigua ha de ser en un lloc que a mi em convingui molt. No, no, jo us ho dic això del cor perquè quan vaig estar una temporadeta malament doncs al metge li va dir a la Cristina si vol que li faci un massatge però no vagi res d'aigües. Ah, això mateix. Bé, doncs... Ja, sense Caldea ja hem acabat. Hem acabat i realment és un consell que crec que us anirà bé. Sí. Bé, fins la propera setmana o bé fins dissabte que tornarem a repetir aquesta audició. Senyores, senyors, a tots molt bona nit o molt bon dia. Carles, moltes gràcies per la teva col·laboració i a tots per escoltar-nos. Fins a la propera. Fins la propera. Adéu, siau, bona tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis. 400 pisos per vendre.