Bones postures, cuina catalana i castells; diabetis, Brexit, sucre i Ikebana a “Seixanta i més”

Seixanta i més. Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern, no em negareu que hi ha dies amb sort i ho dic pensant en el passat dilluns a l'aeroport de Madrid. A gairebé mig dia, obligació de tancament per la presència d'un dron, cosa completament prohibida, sobrevolar un espai de navegació aèria. Passada una estona, es va solucionar i es manté sota investigació. Però, maleït però, no havien passat unes hores poques i un avió de les línies aèries canadenques que feia menys d'una hora que havia sortit rumb a Toronto va demanar tornar al punt de partida perquè se li havia malmès una roda i una peça se li havia introduït en un motor. Van ser unes hores d'espera tensa que l'aparell anava supercarregat de combustible. voltes i voltes sobre Madrid per tal de descarregar al màxim possible els tancs per evitar una tragèdia. S'ha de donar moltes gràcies a Déu que tot va acabar molt feliçment. No tots els dies es pot donar una notícia tan superagradable. Que així sea. La taula de redacció de 60 i més, l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, us saludem i desitgem que passeu la propera hora amb nosaltres, escoltant l'Ebudició d'avui. Gràcies. Gràcies. Bé, guardem les bones formes. Estem drets, ens asseiem, caminem, ens movem contínuament, és un fet, però no sempre de la manera correcta. Una mala postura pot comportar problemàtiques diverses a llarg termini, cosa que és difícil d'apreciar en el nostre dia a dia més immediat. Prenguem una mica de consciència en el nostre present per evitar futurs mals d'esquena i mal de caps. Bé, parlarem de tipus de postura estàtica, la posició que adopta el cos quan està en repòs, és a dir, quan no està en moviment, dinàmica, la posició del cos quan es troba en moviment, és a dir, caminant, corrent, mal. La postura adequada respecta les tres corbes naturals de l'esquena, el coll, la part mitjana de l'esquena i la part baixa. I això podríem fer una radiografia d'una postura saludable. Drets. Per què diu drets? No són drets de ningú, sinó drets de la posició, eh? Diu, mantinguem una postura dreta, sense forçar. Col·loquem les espatlles cap enrere. Evitem que el nostre estómac sobressurti. Proyectem els pèls cap a les puntes dels peus. Mantinguem el cap recte. I tinguem els braços relaxats, un a cada costat. Segurs. No encreuem les cames. És ideal que els nostres peus se situin una mica més endavant dels genolls. Procurem que els genolls estiguin al mateix nivell que els malucs, o més amunt. Canviem de posició sovint. Aixequem-nos periòdicament de la cadira. Evitem el sedentarisme. Recordem intentar doblegar els colzes entre els 90 i els 120 graus. Relaxem les espatlles, en comptes de no inclinar-les ni molt cap enrere, ni molt cap endavant. Asegurant-nos que la nostra esquena compta amb un bon suport. Ha de quedar recta, però sense rigidesa per evitar tensions. que ens ajuden a la nostra salut postural. La natació és l'esport ideal ja que la columna vertebral no sosté el pes del cos. Els abdominals i els lumbars treballen mentre que l'aigua esmorceeix l'impacte del moviment. Yoga, taixí i pilates. Treballem amb moviments lents que milloren la musculatura, estabilitzadora. guanyem flexibilitat al mateix temps que entrenem la respiració. Caminar. Afavorim el sistema cardiovascular i els pulmons i a més enfortim l'esquena i contribuïm a evitar més gestos. Bicicleta estàtica. Donat que podem comptar amb un suport per l'esquena mentre exercitem, pot ser un esport molt adequat. La bicicleta de muntanya, al contrari, transmet les vibracions a l'esquena amb el sotregueix pel terreny. I ara trobarem unes claus per una bona postura. Activitat física freqüent. Ens ajudarà a mantenir una bona postura perquè enfortim els musclos que envolten l'esquena. Mantenir el pes ideal ja que un excés pot causar un debilitament dels musclos de l'abdomen, de la columna i de la pelvis. Revisar que els nostres espais de feina com la taula de l'ordinador, del menjador, la planxa, etcètera, estiguin a una alçada que no ens suposi un esforç. Utilitzem sabates còmodes de taló baix ja que afectaran poc el nostre sentit de l'equilibri i alteraran al mínim la nostra manera de caminar. Són normes que semblen una mica tontes i mal o no bé. Sí, però no les fem. Però no les fem i nosaltres mateixos ens perjudiquem el nostre cos. I això ens donarem compte el dia de demà que és molt trist. O sigui que ja ho sabeu. Feu-nos cas i preneu nota d'aquestes normes. Aquest article que hem fet es diu guardem les bones formes. Les bones formes aquí refereix amb l'aspecte físic però també hi ha les bones formes de l'educació. O sigui que també les podem portar. A vegades va lligada una cosa amb l'altra. Home, pots ser molt dret i dir apa, buenas, no queda gens bé. No, no, no. No, no. i ara la linita no es porta que tornaràs a portar-nos halars. Sí, sempre. Sí? La primera part de la cosa és que tot és d'aquest llibre molt xulo que el sarri comano perquè així sabreu moltes coses. Com seriu? Aquest es diu les mil dos curiositats de Barcelona. D'acord? I primer comencen coses de halar com diu la Joana. Molt bé. Aquí vam dir l'altre dia el casament de les trabeques i els canelons i tot això. I aleshores en un moment determinat diu l'esclat de llibres de cuina catalana. I aquest esclat de llibres vol dir que en molt poc temps van sortir la tira de llibres que són de cuina, no? Sí. Diu l'art del benmenjar. Llibre català de cunyà. Entrepessades sopes salses ous d'entrants variats peixos carn viram i caça verdura i pastisseria. L'art de volmenjar es va publicar per primera vegada en 1923 de forma anònima i després sota el pseudònim de Marta Sàlvia. Nom triat per les autores que eren les germanes Adriana i Sara Aldebert, filles del periodista i polític Pere Aldebert i té nada menys que 248 pàgines i un bon índex per trobar les receptes que no són gaire detallades i s'entenen que van destinades a cuiners i cuineres que ja en saben. I a mi diu d'aquest llibre el que em sembla més extraordinari és que té 15 receptes de bacallà. O sigui, aquest si voleu menjar. N'hi ha un altre llibre que es diu La teca. La teca Ah, sí. Jo tenia jo tenia sí d'una velleta molt antiga del meu barri que me'l va regalar. Doncs diu La teca la veritable cuina catalana i casolana de Catalunya. I escriu el cuiner Ignasi Domènech i es publica per primera per primera vegada en 1924 i és un recull de receptes tradicionals catalanes mallorquines espanyoles i franceses que també inclou consells d'administració domèstica com fer sabor per exemple cuina d'aprofitament com parar una taula elegant se'l considera un bestseller i s'ha editat moltes vegades i diu en Jaume Fabregues que és un regal de casament clàssic o sigui que si voleu regalar la teca i després tenim un llibre que és bastant gruixut que és el llibre de la cuina catalana que és gros és un llibre molt gros de la cuina catalana i és un receptari obra de Ferran Agulló editat per primera vegada en 1928 és el primer intent de presentar la cuina catalana com una cuina nacional i diu el prefaci de l'edició de 1933 del mateix autor Catalunya com té una llengua un dret uns costums una història pròpia i un ideal polític també té una cuina hi ha regions nacionalitats pobles que tenen un plat especial característic però no una cuina i Catalunya la té Ferran Agulló no és cuiner és periodista i gastrònom i no fa un recull de receptes de restaurants sinó que descriu el que ha vist per les mestresses de casa pescadors mariners pagesos i caçadors i parla dels ingredients els aliments els condiments els plats i els elements que els caracteritzen que uneixen un concepte de cuina i el diferencien d'altres indrets defensa la seva senzillesa el seu baix cost i que és fàcil de fer plats bons i de tota la vida però senzills fets amb ingredients frescos aquest és el que va inventar el nom de la Costa Brava aquí el Ferran Agulló sí, sí el Ferran Agulló abans ningú en parlava aquest se li va inventar sí estaven de tertúlia amb uns amics i va dir home perquè era molt era molt forta és dura el Mediterrani normalment és molt calmat però quan se'n pipa i bufala esclata de cop bueno no cal dir-ho hi ha darrere però des de lloc si ara comparem la Costa de Morte de Galícia i allà amb la Costa Brava d'aquí allà és molt més és molt més diferent perquè el mar és diferent perquè l'Atlantí és diferent que el Mediterrani però bueno ara estan tots tots d'allò tots revoltats i per mi que els mars s'han dit s'han revoltat prou per mi no és prou acertat vamos bueno no acertat en què? jo crec que ho dius per la rocallucitat i tu per què? jo ho crec per la no per la cosa geogràfica no pel no pel mar jo diria per què creus que no és acertat? home perquè al Cantàbric és normal que hi hagi olatges de 8-9 metres i aquí és extraordinari vale però és que jo crec que es refereix a la costa jo diria que és a la part orogràfica la part del terreny sí no a la sí perquè a la costa brava hi ha aquelles roques que a vegades fan que ens poden anar només que al caiac lo maco són les cales i aquelles platges petitones amb aquella sorra que hi ha els pins i etc sí clar però això es refereix a això perdona eh però a mi que soc una enamorada de la costa brava com com geografia eh no com geografia com geografia com deies abans doncs aleshores veus que n'hi ha aquells tallants aquelles coses aquelles entrants es refereix a això jo crec que és això per això ho diurava perquè el mar no per la bravura del mar no per aquí no no crec que la costa brava es digui així per la bravura del mar estic com tu sí sí jo crec que és això perquè a vegades quan surt un reportatge i el Xavier diu jo això ho he fet en caiac però no és que no es pot anar més que en caiac perquè és una ropa furadada dintre del mar i llavors entres surts el que vulguis n'hi ha una paraula en ingles que és guai que vosaltres la coneixeu també que vol dir salvatge però moltes vegades no vol dir salvatge vol dir silvestre és a dir no hollado por el pie de l'hombre sí sí i aleshores o no domesticado no domesticado i aleshores doncs jo diria que aquesta costa aquesta costa és guai el que passa ara no ara de guai ja no té res no no però ara quan la nova llei no li han deixat ni un pam de terra neta no jo crec que retornarà però del món i torna el born sí sí que la platja no ho sé si anem així bueno senyors ens n'anem a la part com si diguéssim dels personatges que vivien a a la Catalunya de fa temps no? no ho he tant sí i aquí tenim Madrull que era una badessa diu Madruïna Madrull o Hermetruït mort a Barcelona en el 99 va ser una badessa de Sant Pere de les Pueles Pueles Pueles llavors monestir extremurs i tota no haver estat canonitzada a Barcelona se la venerava com una santa però no se sap ben bé si va ser real la de la llegenda de n'an Madrull s'edifica sobre un personatge real Hermetruït és que els noms que els hi donaven d'un i duret oh clar eren fora de lo normal d'ara Hermetruït ostres tu senyor Hermetruït vingui cap aquí vale no queda bé bueno diu que va regir el monestir entre una data desconeguda i el 1985 ai el 1985 sense el min no és que posava un 1 aquí davant diu i han equivocat a la impreta això és com el com aquest el el Trump eh que diu si te cansas bueno si te cansas seu bueno diu i no tornar a aparèixer fins que Adelaida bona filla filla del comte de Barcelona Sunyer i de Riquilda és abadesa i amb cinc monges torna a obrir el monestir després de la ràxia serreïna del mansor i probablement una d'aquestes cinc monges seria Hermetruït perquè apareix com a testimoni en el 991 amb un judici per fer restablir el patrimoni de la ciutat en arribar als serreïms al monester la seva abadesa Na Madrull aquesta que dèiem abans es mutila les orelles i el nas amb un tallador i les monges joves es van desfigurar la cara perquè els musulmans els musulmans no les violessin les monges que van quedar vives van ser preses i venudes com a esclaves i la madrulla aquesta va ser venuda a Mallorca cap al 992 uns mercaders de Barcelona van anar a Mallorca a comprar cotó un parent d'anar a Madrull va ser reconegut per ella al carrer i ella li explica la seva història i li demana que la lliberi i el mercader l'amaga amb una saca de cotó i la deixen al vaixell amb la qual va tornar a Barcelona però l'amo d'anar amb Madrull se n'adona que no torna i la fa buscar els soldats inspeccionen les càrregues del port i pujan al vaixell on ella s'oculta en trobar en trobar les saques de cotó i per comprovar que no hi hagués ningú amagat l'atreveixen amb les espaces Madrull és ferida greu però ni hi amega el seu parent en veure que l'han ferida accelera la sortida del vaixell pel tal de guarir el més aviat possible aquesta dona i en arribar a Barcelona que ja està guarida la porta al monestir on una de les servetes la reconeix i li diu a les monjes que és l'antiga abadessa li demanen que torni a comandar-les però una Madrull s'hi nega ja tenen una abadessa Adelaida bona filla als sis mesos d'haver tornat Madrull mor però abans va fer de testimoni perquè el comte de Barcelona restitueixi el monestir els privilegis i les terres que havia tingut abans de la taxa reir i ho va aconseguir ara ja sabeu qui és aquesta però llegirem una cosa molt curteta també que ens demostra abans ho dèiem amb la Joana ens demostra que en aquella època doncs no importava les vegades que un es casa ara ho veiem dels artistes i dius ostres doncs ara veureu el Modis enamorada diuen que Ramon Berenguer i el Modis es van conèixer quan el comte de Barcelona anava cap a Terra Santa va aturar-se a Narbona a casa del marit de la Almodis i es van enamorar de tornada del seu viatge Ramon torna a Narbona i ell i l'Almodis es juren amor etern i comença aleshores un periple per aconseguir l'anul·lació dels matrimonis i va ser un procés llarg que tenia com a principal enemiga Hermesenda Hermesenda Hermesenda tu és tres tu de Barcelona àvia de Ramon i dona poderosíssima però ho van aconseguir Almodis va governar amb Ramon el comtat de Barcelona destaca la seva col·laboració i organització i la redacció dels ossatges de Barcelona que és el sistema jurídic català Almodis va presidir judicis com la seva antecessora la comtesa Hermesenda aquesta i els jutges li prestaven jurament de fidelitat i va ser activa políticament i diplomàtica però la cosa no acaba bé Ramon Berenguer de Sereda el primogènit que es deia Pere Ramon en favor dels fills que va tenir amb el Modis els bessons Berenguer Ramon i Ramon Berenguer feien un lío aquí tu i Pere Ramon que va ser el primer fill que tenia d'home assassina el Modis el 1000 aquí sí 1071 el noi aquest per això va ser escomulgat pel papa Gregori VII en 1073 i el mateix any moria en combat contra els reïns i aquesta abans d'estar casada l'Almodis aquesta abans d'estar casada amb el Guillem abans havia estat casada amb el Guillem III d'Arlès casament que va ser anul·lat i en Pons III de Tolosa del qual vau tenir el divorci i del segon matrimoni va tenir dos fills el Guillem i el Ponsà i del III els bessons Ramon Berenguer i Berenguer i va seguir amb tu i el pròxim dia us llegiré Jaume I carinyós que ho diu aquí perquè era guapot i carinyós i els que va tenir alé fins la setmana que ve Divorciar-se aleshores era quasi més fàcil que ara No Que va Tenia que donar el papa i tot el lío El que passa és que el papa deia que sí ja no tenien Ja estava Com ara poder i diners Ja està Això va Mentre el mundo sea mundo Igual Poder i diners Castells Medievals Castells Medievals Castells Medievals Els castells Medievals de Catalunya són lligats a la història del nostre país La primera referència escrita de l'existència d'un castell L'evolució que els castells han patit al llarg dels segles i sobretot la unió indestriable entre la nostra història i els castells són els aspectes dels quals ens parlava en Pere Català i Roca a la revista Descobrir a principis d'aquest segle XX que estem vivint En Titus Livi que va viure des del 59 abans de Crist fins al 17 de la nostra era va fer la primera menció escrita d'un castellum a la nostra terra que va ser la de Rodo Ope A O B Roses a l'Empordà Així mateix aquest autor clàssic aludeix a set recintes fortificats dels quals referia com a principal el Castrum Bergium identificat amb l'actual castell de Berga De fet són diversos els castells medievals del territori català amb els precedents romans com Castellbí de Rossanes de Lòs Castelldans Adel o Ager Ager Ager L'obra romana encara és ben visible les muralles de Olèrdula i Tarragona i Barcelona Al parer de molts sordits el fet que Barcelona esdevingués la capital del país es deu a la sòlida muralla de gairebé 1.300 metres de circuit assegurada amb més de 70 torres no oblidem que Barcelona es va establir el rei vicigot a Taulf en l'any 414 o va ser assassinat eh localitats com Manresa i Tarragona van oferir la devastació serreina un altre camp bèl·lic Lleida també va patir l'any 800 l'incendi provocat per les tropes de Lluís I al Piadós durant aquest període de reconquesta sorgeixen com consta en documents escrits una munió de castells Cardona Cacerres Torelló Voltregà Orís Savall Sona Tona hem pogut esbrinar que passen d'una cinquantena els anomenats castells encara que alguns eren senzills forces de resistència i no fortaleses dels cristians existents al país en el moment que el Serraí el Mansur va atacar Barcelona l'any 985 D'altra banda la progressió de la reconquesta cristiana ha deixat en la toponímia catalana noms com la Talaia Espiell La Guàrdia Guardiola Miralles Torregrossa Torroella Herri Castell Castelldefels i més la reconquesta va acabar el territori català estricta a mitjans del segle XII Siurana Mirabet Escornalbou Lleida i Tortosa són noms de res d'aquest període En aquell moment una xarxa defensiva ben atapaïda cobria tot el territori castells castells d'ordes monastico-militars com Graniena Barberà Corvins Selma Gardeny Mirabet en posta van van van coexistir amb castells senyorials remaining i tallant un tombologi which va Com a resposta a les ordres del monarca d'aixecar el castell de Montgrí, penso que diu Montgrí, que no riu, no sé. Sí, Montgrí, sí. El conte va construir, com a contestació, el castell d'Alfà i de Vallcaire. El castell de Falset va ser el braçol de dues futures reines, Elianor Maria, reina de Jerusalem i de Xipre, i Margarida de Prades, muller del rei Martí Lomar. El castell Formós va ser destruït per les tropes de Ferran d'Antequera, on s'havia refugiat Jaume d'Urgell, després de no haver estat escollit dintre del compromís de cas. D'altra banda, el terratrèmol de l'any 1448 va ensorrar el castell de Llinars del Vallès, Estela i Vellpuix d'Urgell. La guerra de la Generalitat contra el rei Joan II va ser un veritable desastre per a molts castells, Rubinat, Roca Corba, Hostelès, Tagamanent, Vila Rodona, Claramunt, Cervera i Llívia. Més tard, Catalunya, sota el regnat de Ferran II, va anar declinant com a cort, ja que l'Atlàntic, amb la descoberta del nou món, li va prendre poder al Mediterrani. Quan als castells tardans, al País Català ens podem referir d'Ardeca, Altafulla, Olost, Vilaritx, Ciutadilla, Torre d'Embarra, encara que alguns d'aquests ja es troben documentats amb anterioritat. I cal apuntar que és errònia la tradició segons la qual el rei Felip V va fer destruir, a principis del segle XVIII, els castells de Catalunya com a represàlia. La veritat és que la majoria dels castells catalans ja van arribar a un estat depolorable amb l'època burbònica. Però ja en el segle XVIII l'excursionisme va iniciar l'etapa romàntica de la recuperació dels nostres castells. I avui, en el segle XXI, algunes entitats han decidit donar una nova vida a aquestes construccions que són part de la nostra història. A la franja de la geografia catalana trobem el tio castell de Maquinensa, a la Noguera. S'hi alça el castell de Montsonís, que ens permet donar-nos una idea de com de Llobrega era la vida els castells de l'edat mitjana. Quatre grans torres de defensa, de 25 metres cadascuna, envoltant el castell de Mirabet. Les torres rematen una majestuosa muralla alçada sobre un promontori de 100 metres, situat verticalment sobre el riu Ebre. Aquest castell molt sovint servia de refugi als habitants del poble quan l'assaltaven els enemics. El castell de Florejat forma part de la ruta dels castells de la Segarra i també recorre els castells de Montcortès i Aranyó, entre altres. El castell de Montsoriu, al costat mateix d'Arbúcies, domina mig país i controla qui passa per l'autopista 7. Mai no va poder ser assaltat, però no només gràcies a la seva ubicació i a l'estructura de les seves muralles. Per poder resistir, comptava també amb un formidable sistema de recollida de l'aigua de pluja, amb filtres, canals i una cisterna enorme. Damunt d'una muntanya rocallosa i seca, es va vestir un llarg de... No, el llarg. El llarg. De l'edat mitjana. El castell de Claremunt, a l'Anoia. Es té constància que les presons van estar situades dins el segle XVIII, dalt del castell, la dels homes a la torre poligonal i de les dones a la torre quadrada. I tornem al castell de Maquinensa, des d'on es domina la confluència del riu Segre amb l'Ebre, la cua del pantà de Riba Roja, l'emplaçament de l'antiga Maquinensa i també el de la Nova. Realment és espectacular. I per acabar, ens referirem al castell de Falgàs, mirador de la derrotxa. Aquest castell ha presidit el pas dels temps amb peculiar significació. Primer, des d'un poblat ibèric a Ossosereta, passant a temple romà dedicat a Mercuri, fins a Oratorium Visigòtic, sota la vocació de Sant Miquel. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Volta a Plácido Domingo en el Coro de los Vareadores de la Rosa del Azafrán del Maestro Guerrero. Acompaña la Orquestra Sinfónica de Miami sota la dirección de Eugène Cohn y José María Chova. La Orquestra Sinfónica La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami La Orquestra Sinfónica de Miami Hem considerat convenient insistir perquè resulta que recentment ha tingut lloc una important trobada organitzada per l'alta Aliança en Diabetes dels laboratoris Weringer, Engelheim i Lillie de la qual s'han tret unes interessants conclusions sobre el tema per la qual cosa hem fet una tinta síntesi sobre aquestes conclusions La diabetes és considerada gairebé un tipus d'epidèmia i que si segueix amb la progressió actual, potser dintre d'uns anys, no molt llunyans, podria arribar al nivell global de 736 milions d'adults. El doctor president de la trobada, Cristóbal Morales, endocrinòleg a l'Hospital de Dia i a la Unitat d'Investigació en Diabetes de l'Hospital Macarena, a Sevilla, va afirmar que concretament aquest augment està produït amb tota seguretat per una modificació en l'estil de vida actual. Diu que en pocs anys hem canviat el nostre sistema d'alimentació i ens hem fet més sedentaris, malgrat tots els programes de gimnàstica, de maratons i de resta d'exercicis que no tothom segueix. També hi té a veure el factor genètic, en el desenvolupament de la malaltia, que no només afecta el pàncreas, sinó que també afecta la resta dels òrgans vitals del cos. I que la diabetis no comença quan es diagnostica als 45 o 50 anys, sinó que ja és vigent amagadament des de l'escola o inclús des de la panxa de la mare. S'ha de dir que quan passa molta part del món occidental, a l'estat espanyol, hi ha cada cop més obesitat a la infància i a l'adolescència. I això fa que el pàncreas que fabrica la insulina falli abans. I sí que és més greu que quan es detecta a l'edat adulta, s'ha de tenir en compte que una de les principals complicacions de la malaltia són els problemes cardiovasculars. Ens preguntem què es pot fer. Seria molt recomanable diagnosticar-la precoçment, sobretot si existeixen antecedents familiars o bé fer cas dels avisos que ens dona el propi cos. Seta exagerada, cansament sense motiu, orina excessiva... Són els símptomes clàssics, però la forma habitual és que aquests es manifestin de manera molt solapada. És una bona notícia que les múltiples complicacions que es poden produir són actualment fàcilment prevenibles, perquè, amb un control metabòlic i del resta de factors de risc, des de bon principi es poden controlar totes i cadascuna d'ells. Hi ha nous fàrmacs innovadors i un canvi de paradigma en l'estudi de la malaltia seran molt millors per prevenir les complicacions. Es deia sempre que la diabetes tipo 2 es podia controlar, però no es curava. Però ara, si adopten les mesures adequades en etapes inicials, es pot aconseguir una probable remissió de la malaltia. A tot l'estat existeix un estudi informàtic que dona control sobre un 14% de malalts, però estem segurs que existeix un altre 14% en estat prediabètic sense control. Són persones que no arriben a patir diabetes, però que tenen la hemoglobina líquida més alta d'allò que és normal. Aquests probables malalts, només amb dieta i molt exercici, poden evitar la declaració del patiment. Parlem ara de les dones gestants que pateixen una prova d'esforç del pàncreas, que normalment desapareix després d'infantar el seu nadó. Com hem dit abans, existeixen actualment nous fàrmacs, que suposen un salt qualitatiu, ja que aconsegueixen baixar l'hemoglobina i la hiperglocemia. Sense produir hipoglocemia. O sigui, que l'hemoglobina s'arrabaixa, però no ataques a l'altre component. Diferents estudis han demostrat que són absolutament segurs. Desgraciadament hi ha uns estudis que diuen que la meitat de la població està per diagnosticar i que és realment preocupant aquest grup poblacional que ignora que és diabètic i, per tant, no tenen el remei adequat abans no sigui massa tard. També cal dir que la diabetis, que es diagnostica a una edat infantil, si no es tracta adequadament, és molt més difícil de controlar que la del tipus 2, l'amelitus, la de les persones adultes. Per tant, és molt aconsellable fer molts controls per sistema, sempre. Sobretot quan hi ha antecedents familiars. O encara més. Llavors, una de les persones de la família pot ser també diabètica. Sí. O sigui que aquest és el nostre consell. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Mírala. Aviam, Joan Maria, què ens has portat avui? Avui parlarem del Brexit. Oh, oh. Ui. Que difícil és això. La sortida. La sortida del Reine Unit de la Unió Europea formalment es va donar el divendres de la setmana passada. Després de 47 anys de sèrie, la qual cosa representa una regressió molt important per la Unió Europea, donat el pes de l'imperi britànic a la Unió. No de vegades era el segon soci més important després d'Alemània, seguit per Itàlia i Espanya, fins a 28 països. Que allà la Unió Europea va ser tot un encert dels antics enemics continentals, és a dir, França i Alemanya, que en el segle passat van protagonitzar ni més ni menys que dues guerres mundials amb milions de morts i de ferits. Per intentar evitar noves guerres en el futur es van fer grans esforços per crear la Unió Europea. El resultat va ser el Tractat de Roma. De mica en mica s'hi van anar incorporant més països d'Europa. La inclusió del Reine Unit va ser molt important, com també ho va ser la creació de la moneda única, l'euro. Si bé no tots els països l'han adoptat. Precisament el Reine Unit va continuar amb la seva moneda, la lliure esterlina. La Unió Europea té la seva seu a la ciutat de Brussel·les, Bèlgica, on es reuneixen al Parlament els eurodiputats dels diferents estats. També el govern de la Unió, és a dir, el que porta el dia a dia. Una dada difícil d'explicar és perquè a Estrasburg, França, hi mantenen un altre Parlament, desplaçant unes quantes vegades cada any els parlamentaris de Brussel·les a Estrasburg. Queda clar que quan venen crisis, les retallades no són sempre per a les èlits. Amb la sortida del Reine Unit, Europa ha perdut pes a nivell mundial, a favor de la Xina, Estats Units i Rússia, els seus grans competidors en un món globalitzat. Tenint en compte que l'imperi britànic ja no és ni l'ombra del que va ser, ni tampoc la seva marina de guerra, durant anys la primera potència naval que donava suport a la seva hegemonia mundial. Tan sols passar, com, perdó, quan sol passar en la decadència dels imperis, els populismes troben el sol abonat, només falta robar-ho amb un fals orgull nacionalista, que esborrin qualsevol raó assenyada i donar pas a les emocions més irracionals. El temps dirà si el Reino Unit ha fet un bon negoci sortint de la Unió Europea, havent escollit ser un país més petitó i fins a quin punt serà més independent i feliç. Si fos així, penso que hauria valgut la pena. Ja, és veritat. Veurem. Sí, ha de passar el temps. Veurem. Aviam què passa. S'han pogut equivocar també. Jo crec que sí. Però tenen l'ego. Segons per segons qui. Tenen l'ego molt. Ui, tota la vida, tota la vida. I veiem, tu, en què portes tu. Bé, és que ja tenia precisament, parlava del dolç més natural, no? Sí. Parlava que es pot afegir a el que tu has parlat de la... De la diabetis. De la diabetis, no? El sucre blanc és una substància acidificant i oxidada, sense elements vitals i que no aporta cap nutrient. Un consum ocasional està permès en condicions de bona salut. però si la salut no és òptima, s'ha de ser prudent. Se substitueix per dolços de millor qualitat. En un termini prudent, de temps, es pot notar com millorem la salut i l'estat d'ànim. Per entendre aquest fet, hem de conèixer algunes coses sobre el sucre refinat i els endulcidors més habituals i saber quins són les alternatives més saludables. Sucre refinat. Què cal saber? El sucre blanc o refinat s'obté d'una canya de sucre. Se n'extreu el suc descartant la part sòlida i la fibra, després es filtra, es purifica, es concentra i es redueix fent-lo bullir fins que quedi cristal·litzat. Durant el procés de refinació i purificació industrial s'utilitzen substàncies com ara el diòxid de sofre, el diòxid de carboni, el bicarbonat de calci, entre d'altres. Roba nutrients com que el sucre refinat està despullat, és a dir, s'han eliminat l'aigua, els minerals, les vitamines i els oligoelements vitals per efectuar-ne la combustió. Quan hem de metabolitzar un sucre refinat, l'organisme extrau d'altres fonts amb elements nutrients que li falten i que es necessiten per engegar el procés digestiu. Aquests són o poden ser uns altres aliments presents al mateix menjar o bé teixits del cos. Per aquest motiu, quan mengem sucre refinat, perdem vitamines del grup B, calci, fòsfor, ferro i altres elements nutritius que surten directament de les nostres reserves. Provoca desequilibris metabòlics. El consum de sucre refinat és causa directa de la descalcificació d'ossos, de les càries dentals, d'ongres dèbils i amb marques blanques amb el cabell, amb puntes obertes, dispersió mental i disminució de les capacitats intel·lectuals. A més, també causa pujades i baixades del percentatge de sucre a la sang. Un fet que deteriora els mecanismes reguladors del metabolismo i que esgota el sistema nerviós per la qual cosa provoca cansament i irritabilitat, agressivitat i debilitat general. Afecta negativament els nens. Tots aquells factors afecten especialment els nens. Els que són llaminers, van d'hiperactivitat exigerada, malancuria i tenen més càries i són més propensos a les infeccions. O sigui, el sucre refinat res. Perquè no és absolutament pur. No, perquè per refinar-lo hi han afegit coses que perjudiquen en petit o més grau l'alimentació. Si no ens passem, però jo coneixia la meva família, pobre, el meu pare, si el sigui, es posava tres o quatre cullerades de sucre al cafè. I aquí parla d'altres sucres. I hi ha un altre membre de la família que posa cinc. O sigui, és no és cafè amb sucre, és sucre amb cafè. El sucre integral potser té més virtuts perquè no està despullat de res. Això mateix, és més natural. Però clar, hi ha gent que amb el sucre no els agrada el color... Té un altre sabor. La mel també és exclusivament del rus silvestre i no ha passat cap tractament. És les petites quantitats una bona medicina per a alguns problemes de salut. La mel ecològica es tracta a menys de 40 graus per la qual cosa manté totes les seves propietats. i també la que sigui natural que també dintre de la mel que veien sus amas i sus menos. Perquè la mel allarguen de moltes maneres. Això mateix. Bueno, dicho que era. Molt bé. Una miqueta de música. Bé, ara parlarem d'una cosa que és molt agradable de fer, sobretot si ens agraden les flors. És Ikebana, que prové de la paraula Ikeru, que significa conservar viu i Anna o Vana, que vol dir branques i flors. Bé, l'arranjament floral pot ser una activitat que ens absorbeixi i que al mateix temps s'emporti l'estrès acumulat. Aquesta activitat considerada un art nascé al Japó i en l'actualitat continua practicant-se en diverses parts del món. Coneguem-la una mica més. Bé, sobretot aquí tenim les flors d'hivern que necessitem per formar un bon ram o, bé, el que sorgeixi. Potser no serà un ram clàssic, però pot ser-ho. Les flors són la poncètia, la tulipa, el narcís, la mimosa, l'acàssia, l'hibisc, el clavell, el criscentem i la dàlia. La ikabana, en realitat, és un art antic. El naixement de la ikabana es remunta en el segle XVI després de Crist amb l'arribada del budisme a Japó. Per a les ofrenes es va començar a emprar arranjaments florals. Els monjos col·locaven aquestes composicions davant del budès i amb el pas dels anys les formes d'aquests presents religiosos van anar adquirint siluetes més harmonioses. Les primeres mostres escrites que trobem d'Ikabana daten del 1462 i pertanyen a l'autor Sekei Ikenoubo, un mestre de l'arrangement floral. En 1486 el llibre Kaorai no Kabencho oferia al lector informació sobre una Ikebana. S'estava definint i Senno Kuden del 1542 posa sobre la taula la filosofia de l'Ikabana. Senno Ikenoubo és el fundador de l'escola d'Ikabana la qual encara perdura en l'actualitat. Els seus inicis daten del segle XV Número 15 Número 15 Ah sí, més senzill. Sí, exacte. Aviam, Joan Maria. Terra, cel i home, el triomf fonamental. La composició i l'Ikabana estava lligada a tres elements fonamentals. El cel o ten, l'home o gin i la terra o chi. El principal de tres, regit per aquests elements, es basa en dissenyar tres línies mestres que portaran energia i expressió a l'obra d'art. Com que l'home és la peça central que es troba entre el cel i la terra, el practicat d'aquest art ha de ser capaç de trobar l'equilibri entre tots a la seva obra. Podem utilitzar flors, branques o fulles en el nostre procés de creació. La simetria és una de les característiques particulars d'aquest art. Ara tu, la influència zen. La influència zen. l'aikebana és un art anomenat zen ja que segons la seva filosofia ens porta pel camí de l'autorealització. La filosofia que vol transmetre la seva pràctica és la que reflexiona sobre el pas del temps. Les flors són elements de la natura que són fugaces i a més diferents en cada estació. I silenci per favor. El silenci sempre és bo però aquí en l'aikebana es veu que fa falta. Diu quan practiquem aquesta disciplina és molt normal que ho fem amb silenci. Disposar-nos a crear un arranjament i kebana ens fa iniciar una cerimònia que comença només a fer un pas a la sala. D'aquesta manera iniciem un procés de concentració en la qual anomenem escollint les flors que utilitzarem a la vegada que aprenem a tractar-les amb molt de compte ja que són essers vius. Apreciarem des d'un punt de vista més proper els diferents elements de la natura mentre augmentem la nostra paciència. Tot això gaudint sempre més el camí i no tant del resultat fins al nostre art. de la natura de la natura Bé i amb aquesta i que van que disfrutem tant de fer aquells més de 40 anys eh? Sí, sí, sí aquests centres de flors amb verdur amb vegetals també també depèn d'en aquell moment l'expressió que tinguessis de fer-ho que tinguis que donar-li és curiós eh? Sí és un art molt bonic Bé senyores, senyors després de la Iquibana ens anem ara a sopar o bé ens anirem a fer el morn o bé a berenar depèn que sigui dimecres o dissabte senyores senyors a tots o molt bona nit o molt bon dia Iquibana ben Adéu-siau Adéu-siau que vagi bé Adéu-siau 98.1 Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis quatre setts pisos per