60 i més del 5/2/2020 — Bones postures, cuina catalana i castells; diabetis, Brexit, sucre i Ikebana a “Seixanta i més”

Panorama general

En aquest episodi de “Seixanta i més” es recorre un ampli ventall de temes d’actualitat, salut, història i cultura. Els moments més destacats són:

• Incidents aeris a Madrid amb final feliç
• Salut postural amb consells pràctics d’ergonomia i exercici
• Curiositats de Barcelona: esclat de llibres de cuina catalana i l’origen del nom “Costa Brava”
• Personatges medievals: Na Madrull i Almodis de la Marca
• Castells medievals de Catalunya: història, toponímia i rutes
• Pausa musical amb Plácido Domingo
• Diabetis: dades, prevenció i nous tractaments
• Brexit: impacte per al Regne Unit i la UE
• Nutrició: els efectes del sucre refinat i alternatives
• Ikebana: art floral japonès, filosofia i pràctica

“Mentre el mundo sea mundo: poder i diners.”

Obertura: incidents aeris amb final feliç

• Dron il·legal obliga a tancar temporalment l’aeroport de Madrid.
• Vol a Toronto retorna per danys en una roda i un motor; fa voltes per cremar combustible i aterra amb seguretat.
• Missatge de gratitud pel desenllaç feliç.

Salut i benestar: guardar les bones formes (postura i ergonomia)

Idees clau

• Una mala postura pot generar mals d’esquena i cervicals a llarg termini.
• Diferenciar postura estàtica (repòs) i dinàmica (moviment).

Recomanacions pràctiques

• Drets, sense forçar; espatlles enrere; cap recte; braços relaxats.
• Seure amb genolls a nivell o per sobre dels malucs, peus una mica endavant.
• Canviar de posició sovint i evitar el sedentarisme.
• Ajustar colzes a 90º–120º i recolzament lumbar sense rigidesa.

Activitat física amiga de l’esquena

• -
• Natació: descarrega columna i reforça core.
• -
• Ioga, tai-txí, pilates: estabilització + flexibilitat + respiració.
• -
• Caminar: cardiovascular i enfortiment d’esquena.
• -
• Bicicleta estàtica (amb suport d’esquena) millor que BTT (vibracions).

Hàbits i entorn

• Pes saludable, revisar alçada de taules (ordinador, planxa, cuina).
• Sabates còmodes de taló baix per minimitzar alteracions de la marxa.

Curiositats de Barcelona: llibres de cuina i la “Costa Brava”

Esclat editorial culinari (anys 1920)

• “L’art del benmenjar” (1923), signat com Marta Sàlvia (Adriana i Sara Aldebert): índex ampli, receptes poc detallades, 15 receptes de bacallà.
• “La teca” (1924), Ignasi Domènech: receptes catalanes, mallorquines, espanyoles i franceses; consells d’economia domèstica; considerat bestseller i regal clàssic de casament.
• “El llibre de la cuina catalana” (1928), Ferran Agulló: defineix la cuina catalana com a cuina nacional a partir de la tradició popular.

“Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, també té una cuina… i Catalunya la té.”

Origen del nom “Costa Brava”

• Atribuït a Ferran Agulló; debat sobre si la “bravura” remet a la rocalla i l’orografia o al caràcter del mar.

Personatges medievals: Na Madrull i Almodis de la Marca

• Na Madrull (Hermetruït): abadessa de Sant Pere de les Puel·les; llegenda de captivitat i rescat a Mallorca, retorn a Barcelona i restitució de privilegis del monestir.
• Almodis de la Marca: relació amb Ramon Berenguer; anul·lacions i política; col·laboració en els Usatges de Barcelona; final tràgic amb l’assassinat per part del fill Pere Ramon.

Dossier: castells medievals de Catalunya

Context històric i fonts

• De castellum romà a xarxa feudal: primeres mencions (Titus Livi), muralles romanes (Olèrdola, Tarragona, Barcelona) i consolidació amb la Reconquesta.

Toponímia i expansió

• Proliferació de castells (Cardona, Torelló, Tona, etc.) i noms com Talaia, Guàrdia, Guardiola, Torregrossa, Torroella, Castelldefels.

Episodis i exemples

• Montgrí i rèplica senyorial (Alfarràs, Vallcaire).
• Falset: bressol de futures reines.
• Miravet: muralla sobre l’Ebre amb funció de refugi.
• Montsoriu: inexpugnable i amb sistema hídrid de pluja (filtres, canals, cisterna).
• Evolució, terratremols (1448), guerres i romanticisme excursionista de recuperació.

Pausa musical

• Volta a Plácido Domingo al “Coro de los Vareadores” de “La rosa del azafrán” (M. Guerrero), amb l’Orquestra Simfònica de Miami.

Salut: diabetis avui

Magnitud i causes

• Epidèmia creixent: podria assolir 736 milions d’adults globalment.
• Factors: estil de vida (dieta, sedentarisme) i genètica; inici silenciós fins i tot des de la infància o gestació.

Símptomes i diagnòstic precoç

• Senyals: set exagerada, cansament, poliúria, sovint solapats.
• Crida a cribratge especialment amb antecedents familiars.

Complicacions i prevenció

• Risc cardiovascular central; el bon control metabòlic i dels factors de risc prevé complicacions.

Nous enfocaments terapèutics

• Nous fàrmacs que redueixen hemoglobina glicada i hiperglucèmia sense provocar hipoglucèmies; canvi de paradigma orientat a la prevenció de dany d’òrgans.
• Possibilitat de remissió en tipus 2 si s’actua molt precoçment (dieta + exercici + tractament).
• Al voltant d’un 14% controlat i un altre 14% en prediabetis sense detectar.
• Atenció a la diabetis gestacional (prova d’esforç pancreàtica), habitualment reversible post-part.

Actualitat: Brexit i la UE

• Sortida formal del Regne Unit després de 47 anys d’adhesió; pèrdua de pes geopolític per a la UE.
• Recordatori del projecte europeu com a antídot de guerres (França–Alemanya) i del rol britànic (sense euro, però soci clau).
• Alertes sobre populismes i orgull nacionalista en fases de decadència imperial.
• El temps dirà si el RU guanya independència i prosperitat o si ha estat un mal negoci.

Nutrició: sucre refinat i alternatives

Què és i per què importa

• El sucre blanc és un producte refinat i desproveït de nutrients; el metabolisme “roba” vitamines B, calci, fòsfor, ferro d’altres teixits.

Efectes adversos

• Descalcificació, càries, ungles i cabell debilitats, boira mental i oscil·lacions de glucosa que esgoten el sistema nerviós.
• Especial impacte en nens: hiperactivitat, més càries i infeccions.

Alternatives

• Sucre integral (menys processat) i mel natural/ecològica (tractada <40ºC) en petites quantitats.

Cultura i benestar: Ikebana

Origen i filosofia

• Art d’arranjament floral japonès (segles XV–XVI) lligat al budisme i a l’“escola Ikenobō”.
• Premi a la consciència del temps, l’efímer i l’equilibri.

Principis formals

• Tríada cel (ten) – home (jin) – terra (chi): tres línies mestres que donen energia i expressió a la composició.
• Pràctica en silenci, cura de les flors com a éssers vius i enfocament en el procés més que en el resultat.

Flors d’hivern suggerides

• -
• Poinsettia, tulipa, narcís, mimosa/acàcia, hibisc, clavell, crisantem, dàlia.