Butlletí local, Collserola i senglars, Masia de Vil·la Joana, sortida Gent Gran, curiositats de BCN, misteris de Montjuïc, música de Holst, gramàtica IEC, postres de tardor i flaona, productes ecològics i mascotes exòtiques

Fins aquí, aquesta audició de Veus de la Parròquia. Avui hem parlat la Quima i una servidora, la Joana, i moltes gràcies al Carles, que ens ha posat musiquetes i ens ha renyat perquè tenim sempre la mateixa sintonia. Fins el proper dissabte, que sortirem en segona audició, o el proper dimecres, que hi serem amb vosaltres, a dos quarts de vuit del vespre. Bona nit a tothom. Gràcies. Primer van ser les Ones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 60 i més. Molt bona nit, amics ullents de Ràdio d'Esvern. De nou, com cada dimecres, ens plau els joves del grup de 60 i més a casa vostra, Sevi, en aquest temps de capvespre, que ens acosta a l'hora del sopar. Tenint temes força entretinguts, que comentarem cadascú aportant la seva opinió sobre música, salut, viatges, curiositats, bé, un poti poti, que procurarem que sigui el més amè possible. L'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall i qui us parla, la Joana Algarra, saludem molt efessivament, amb molta estimació, amb molt de carinyo, el nostre Carlitos. Molt bona tarda, molt bona nit i ben, ben arribat. Bé, que ens posarà les músiques i cuidarà de la part tècnica. I desitgem que l'audició gaudeixi per a tots vostès d'un llarg motiu de passar-nos bé aquesta estona. Bé, sent més preàmbul, endavant, 60 i més. I comencem amb informació del nostre butlletí municipal. Endavant, Lina. La línia 157 recupera la parada de Travessera de les Cors. És important, això, eh? Molt important, perquè abans era una mica incòmode. Sí, incomodíssim. La línia 157 ha modificat el seu recorregut d'una manera definitiva a la zona de Coll Blanc. Així, el nou punt d'origen final de la línia en aquesta zona serà la parada 3.305, Riera Blanca, Travessera de les Cors, on paren les línies L50 i L62, que també donen servei a Sant Jus d'Esbert. Aquest canvi ha estat molt sol·licitat per les persones usuàries després que es canviés amb la posada en marxa de la nova xarxa de bus de Barcelona. La línia 157, Riera Blanca, Travessera de les Cors Aquí, Lluís Marí, aquí a dalt, torna a l'espai. Torna a l'espai de joc a la vagoneta. El servei d'espai de joc va reprendre l'activitat amb una jornada de portes obertes a principis d'octubre. És un espai compartit on els nens i nenes poden gaudir, divertir-se, imaginar i explorar les seves capacitats, i que alhora facilita que els pares i mares que acompanyen aquests infants puguin relacionar-se entre ells. Es compta amb el suport de dues persones professionals del camp de l'educació, que els estimulen, els ofereixen recursos i donen suport a les possibles iniciatives i o inquietuds que se'n derivin d'aquesta relació educativa. Ara tu, Montse. Es fa de dilluns a divendres de 17 a 19 hores. O sigui, de les 5 a les 7 de la tarda. hi ha abonaments anuals, dels dies 10... 10 dies, es fan abonaments de 10 dies. I tiquets diaris i la inscripció han de fer-la directament a la vagoneta. Centenari de l'arribada de mossèn Antonino Tenes a Sant Just. El Centre d'Estudis Sant Justencs i la parròquia ha celebrat aquest centenari amb un acte eclesiàstic presidit pel bisbe i amb cants gregorians per recordar que va ser mossèn Antonino Tenes qui va fundar la primera coral gregoriana a la parròquia. Antoni Tenes i Alibés, si bé ell sempre va signar Antonino, va néixer a Ripoll el 14 de maig de 1881 i morir sent rector de Sant Just d'Esvern el 31 de desembre de 1953. La família s'havia traslladat a Sant Boi de Llobregat i, posteriorment, a Barcelona. És aquí on va sentir la vocació sacerdotal i va ingressar al seminari de Barcelona el 1896. Ara la Montse, el 29. El 29 de desembre de 1916, perdó, que va... Es va fer càrrec, va venir a la rectoria. Sí. De la parròquia de Sant Just d'Esvern va ser... on va ser? Durant 30? Durant 38 anys. No va voler anar mai a parròquies de més categoria ni fer oposicions per canonja. L'any 1917 va fundar el Cor Parroquial o Escola Cantorum. Entre 1926 i 1936 va publicar unes notes històriques al butlletí parroquial. Durant la república, el 1933, va promoure i va seguir la construcció de les escoles parroquials Núria. Per la guerra, l'any 1936, es va amagar casa de les seves germanes, que vivien a Barcelona. El temple parroquial, però, va ser incendiat i els guarniments i la totalitat de fitxers històrics van ser destruïts. Passada la guerra, va seguir la reconstrucció del temple parroquial. Començava a fer la catequesis en català i en el 1947 va publicar el llibre Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just d'Esvern. En 1950, l'Ajuntament li va otorgar el títol de fill adoptiu. També té un carrer del municipi amb el seu nom. Recomano't que aneu a Can Ginestar, que hi ha tota una exposició de fotos de més de 100 anys que corresponen a l'època del senyor rector. Ah, sí? Sí, sí. Molt interessant, molt interessant. I continuem la informació del nostre butlletí municipal. I aquí una cosa molt interessant, eh? Molt, molt. Escolteu-la bé. Diu congelació de l'IBI residencial i ampliació de les bonificacions per l'any 2017. El ple del mes de setembre va aprovar de forma provisional la modificació de les ordenances fiscals i reguladores de preus públics per l'exercici 2012-7 amb el vot a favor de l'equip de govern i l'extensió de Convergències, Ciutadans i PP. Les associacions veïnals van ser convocades dies abans perquè coneguessin la proposta que es presentava al ple. Montse. L'impost municipal pel que fa a recaptació i el que més afecta a les famílies del IBI residencial no augmenta per al proper any. Així, l'increment del rebut d'aquest impost serà del 0%. En cas dels immobles no residencials, oficines, comercials, oci, hostaleria i indústria, hi haurà un increment del tipus del 0,6% o del 7,10%. S'aplica el 10% dels immobles industrials amb valor cadastral més alt. La majoria de tributs que afecten a la ciutadania es congelen de forma que l'impacte a la seva butxaca sigui mínim. Les ordenances per 2017 també preveuen majors bonificacions i fraccionaments dels pagaments per tal d'ajudar al màxim de famílies possible a l'hora de fer front al pagament de tributs. Així, s'ampliarà la bonificació de la plusvàlua fins al 95%, tenint en compte el nivell d'ingressos del nucli familiar sol·licitant. L'ordenança preveu la bonificació fins al 75% de la renovació de les concessions dels nínxols del cementiri municipal. En matèria d'urbanisme, es bonificaran fins al 90% les obres per millores d'accessibilitat als habitatges. Es redoniran un 30% les tarifes aplicades per instal·lar terrasses al bar i al carrer i quedaran excentes de taxa per a la utilització especial o privativa de la via pública les entitats sense ànims de lucre que no facin activitat comercial. I ara escoltem les paraules de la regidora d'Hicenda, Quima Jiménez. Els impostos, taxes i preus públics són la principal font de recaptació per a l'administració pública i indispensables per poder oferir, mantenir i ampliar, si s'escau, serveis socials per finançar les actuacions en el manteniment dels parcs i la via pública, garantir uns equipaments i serveis públics de qualitat i per reforçar les polítiques de foment de l'economia productiva local i de creació de l'ocupació. Les ordenances municipals per a 2017 reforcen el compromís d'aquest equip de govern amb les polítiques de benestar, sense perdre de vista, les directrius de moderació fiscal i de rigor pressupostari. O sigui que realment és una molt bona notícia. perquè, escolta, amb tot el que sigui estalviar una miqueta de les nostres pobres economies, unes economies que cada cop estan més feixugues, doncs val la pena i és d'agrair. O sigui que agraïm les paraules de la regidora i també del conjunt del grup municipal. Del grup municipal, clar, i tant. Grup de govern. I ara podeu escoltar informació sobre el parc natural de Collserola, en el seu butlletí de la tardor 2017. Pla de gestió sinergètica 2016-2017. Fins al dia 18 de febrer hi haurà caça menor i batudes de caça major, el senglar. A les zones de caça controlada del parc, segons el calendari publicat per la secció de Biodiversitat i activitats sinergètiques de la Generalitat de Catalunya, l'òrgan competent en matèria de caça. Al web del parc trobareu el calendari detallat amb els dies i les zones afectades per la caça major i la menor. Sí, realment, sabíem si tenim sort i pobrets, em sap molt de greu perquè m'agraden els animalets, però controlem una miqueta la quantitat de... Fauna de porc senglar. De porc senglar, que... És que s'estan domesticant, acabaran sent com gossets. No, no hi ha baixos. No, no, sí, sí. I en barris de Barcelona, els que toquen a Collserola... Collserola, que baixen. Al principi va fer molta gràcia perquè donaven de donar de menjar als garrinets, però no, no pot ser de cap... No feien de tant en quant una... Sí, fan unes batudes autoritzades, sí. Controlades perquè s'anós i tot això. Jo inclús he llegit, no sé si és veritat, aquí a la zona de Collserola, no ho sé, que els senglars normalment, els salvatges ben bé, tenien molt pocs garrins. No ho sé. I algú els va cruçar amb porcs normals i en vez de tenir, no sé, dos o tres, que s'ha passat a vuit o nou. Llavors això ha disparat la natalitat del Collserola. O sigui, jo això no sé si és cert o no, però jo sé que cada nit, quan ve el meu fill de treballar, que passa per allà sobre de la ciutat diagonal, doncs hi ha una família, pare, mare i cinc fillets. I no, no, tan tranquils. O sigui que no s'espanten. I a mi la por que em fa és que un dia se'n creu i un, que sigui dels petitots, amb la moto. No, no, que el tira. El tira a la moto. Que el tira. Escolta'm, el meu fill gran, un de gros, clar que anava a 190 per una carretera solitària a la nit, però li va destrossar el motor de l'Audi, eh, no pensis. El meu fill també a Lleida, també va xocar amb un porc senglar. Sí, sí. I no el va trobar, no el va trobar, perquè va baixar de seguida, dius, jo no he vist ningú. No, va passar la, la, com se diu, la femella, li la criem. No, ell, 4 o 5 en duia. No, quan va venir la grua i se'n va dur el cotxe, va xocar, va xocar. Diu, és que jo no sé contra què m'he donat, si la carretera és lliure. No, no, un porc senglar. Diu, aquí té un munt de pèls de porc senglar. Un porc senglar. Vostè li ha donat un cop a un porc senglar i gros. O sigui que s'ha de donar amb molta cura. Ja, ja, sí, sí, és veritat. Vinga, continuem, continuem. Informació també del bolletí de Collserola. és ara sobre les activitats i una molt important és que la Masia de Vilajoana ha estat remoledada al complet des del mes de juny passat en què ja es pot visitar segons el Museu d'Història de Barcelona, Vilajoana, casa Verdaguer de la literatura amb una proposta museística renovada. Aquí baix, Lina. La rehabilitació de l'edifici es va iniciar al setembre de l'any 2014 seguint el projecte encarregat pel Consorci de l'any 2010, el despatx d'arquitectes Morató en Arderiu. El finançament de l'obra ha estat a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona mitjançant el districte de Sarrià, Sant Gervasi i a l'Institut de Cultura de Barcelona amb aquesta actuació. Bé, ara li passarem el bolletí perquè continuï aquí dalt el Joan Maria. Amb aquesta actuació l'edifici ha recuperat la seva singularitat com a peça arquitectònica. Alhora també s'ha museïssat amb una nova exposició que té com a fil conductor la paraula. Ara passar-li a la Montse. És que no tinc més que un exemplar del bolletí com era molt interessant. La remodelació ha estat total i ha implicat tant les sales dedicades al museu com l'arranjament del nivell superior que inclou diferents sales de treball i un nou habitatge per als mesobers per als... Sí, sí, els mesobers els que cuiden de la masia. de l'equipament. Sí, sí, sí, sí. Aviam. Durant la restauració s'ha treballat amb l'objectiu de conservar al màxim d'elements arquitectònics originals, mosaics, vigues, a més a més també s'ha descobert elements amagats al subsol que s'han analitzat i en algun cas recuperat. Aleshores tota la reforma de l'interior de l'edifici ha sigut els estàndards actuals de seguretat fet que ha obligat a la instal·lació d'un ascensor per accedir als nivells superiors. Estupendo això ja ens anirà molt bé perquè no hem de posar de pujar per port d'això per les escales. Que molt millor. No, és que tenim les cames bé, no? No, no, no podem i ja val la pena perquè és molt interessant i ha quedat molt maco. Diu, resta pendent la remodelació de l'espai exterior de la part de darrere de la casa amb un projecte d'enjardinament i de tancament perquè funcioni com a espai d'acollida als grups. També s'està treballant en un projecte que connecti l'equipament amb l'aparcament de l'àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera. La Vila Romana? No, l'equipament aquest hi has dit, no? Sí. Diu, l'equipament va obrir aquest estiu amb un període de prova amb la nova exposició basada en quatre eixos que prenen la paraula com a fil conductor de la visita. Aquí continuem, diu, l'exposició també inclou un espai dedicat a Collserola, al parc natural on està situada la casa i la natura que tan significativa va ser per en Berdaguer. Durant l'estiu es van portar a terme diferents actes d'equipament com el recital poètic Llonàtics Llonàtic és el nom del re... Llonàtic estarien tots una mica llonàtics dins del programa Poesia als parcs de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona en col·laboració del Consorci i del Museu d'Història de Vilajoana. Sí. O sigui, que es fan moltes coses i sobretot en recordeu-se un recital poètic de Llonàtics. Ah, això, això deu ser molt original. Llonàtics Bé, continuen les activitats de l'Associació de Gent Gran de Sant Just amb una sortida a l'anomenada Toscana Catalana que és estupenda. Aquí, vinc. Diu... Serà el proper dijous 17 d'aquest mes de novembre amb una visita a Cacerres, al Berguedà, una preciosa població que encara conserva moltes cases antigues de pedra i el seu interessant casc antic. també s'anirà també s'anirà al Museu d'Art del Bolet de Catalunya. He instal·lat a les antigues dependències de l'Ajuntament del Municipi que mostra una col·lecció formada per més de 200 espècies de bolets fets amb fang, classificats per tipologies i exposades amb vidrieres, dintre d'una decoració simulant el bosc. És tan perfecta la seva realització que qualsevol dels bolets allà exposat, si fossin col·locats en algun lloc del bosc, es podrien confondre amb els bolets autèntics. És que tenim una sortida fabulosa. I en acabar aquest matí tan interessant comportarà l'estómac Anda! Confortarà l'estómac jo dic això comportarà l'estómac dels visebans un menú extraordinari. Fideuà marinera cuinada amb llenya del Sina Gerret de Vedella del Berguedà a la Jardinera i postres mous de llimona i castanyes i també panellets fets de la casa ben regats amb mistela del Berguedà cafès o el que us agradi o la infusió etcètera etcètera. Aviam el que en maria. Hem de tenir en compte que al matí ja s'haurà esmorzat amb un bon sortit d'embotits artesans amb pa de pagès aigua vi i cafès. Bé, no. Té de donar-me un menys. Sí, és com a remate final. Sí. Esperem que la sortida complagi a tothom i si algun dels socis no s'ha inscrit i s'ho ha repensat va trucar per telèfon a la senyora Rosa Ros als números fix 900 33 700 129 037 o bé al mòbil 600 882 888 i si queden places ella ho s'atendrà com sempre tan amablement perquè és un sol de persona. I després d'aquestes informacions llavors la Lina ve aquí amb els seus llibres documentació els seus separadors de tot. El llibre de peteta que digui. El llibre de peteta no, no, aquest llibre de peteta la veritat és que val la pena recomanar a les persones que estiguin interessades en sapiguer les curiositats de Barcelona. Sí. Primer la Joana va ser molt maca el va deixar la Juanita i la veritat és que sí el vas mirant i sempre trobes coses molt interessants que alguna d'elles són sapigudes però que unes altres doncs per exemple la que avui us llegiré diu una llegenda de quatre barres diu Guifré el Pilos i això de Pilos ho deien perquè el tio tenia molt de pèl segurament diu es treien una de les llegendes més significatives de Catalunya el naixement de les quatre barres o sigui Guifré com a conte ja tenia un escut era daurat i sense dibuixos massa poc treballat pel seu gust però quan va quedar greument ferit en una batalla el fill de Carlemany Lluís el Piatós d'això estem senyors parlant de fa dos dies sí de l'any 778 840 va ser aquest Lluís el Piatós no clar després de Crist va mullar els seus dits a la ferida d'en Pilos i va dibuixar quatre ratlles amb la sang del conte sobre l'escut groc amb aquest nou ornament el rei Frank volia recompensar l'esforç esmerçat per Guifré davant dels enemics i aquí comença la vida de les quatre barres aquest senyor Guifré el Pilos es troba a la seva tomba en el latín monester benedatí de Santa Maria de Ripoll senyors ja sabeu d'on venen les quatre barres això ho he llegit amb alguna i després dintre d'aquestes curiositats que trobem aquí n'hi ha una que fa molt gràcia a mi em fa una mica de gràcia que diu fer-se dona amb un canvi de sabates jo pensava que hi havia unes altres coses però es veu que al canviar de sabates se't fa dona diu no descobrim la sopa d'all si diem que molts dels carrers dels nostres pobles i ciutats porten per el nom els oficis dels antics que tenien el seu gremi instal·lats allà el carrer dels rellotgers els boters els metges el que vulguin potser el que no està tan entès és el significat del carrer tapineria els tapins eren una sort de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba les tapines o xapines com també es coneixien constaven de 3 o 4 soles de suro per evitar humitat i de pas per fer més esbelta la figura femenina això sobretot i a l'edat mitjana una dona no podia calçar tapines fins que no es caçava adiós és en aquest costum on hem de trobar l'explicació de l'antiga dita popular passar de sabatilles a xapines o tapines o sigui que jo m'imagino que avui dia n'hi ha moltes dones que si tinguéssim que dir que estan casades amb aquestes sabatons que porten amb 3 o 4 pas de suro tu doncs que dius ei no sé ni com no no cauen no se'n van a fer piles sobre això del nom del carrer també coincidia per exemple el carrer de l'Argenteria en aquell carrer hi havia tots els que traficaven amb la plata que era l'Argent estaven tots un costat a l'altre per tant si un volia anar per exemple a comprar sabates anava al carrer de sabaters i tenien totes les botigues i anava a tins tot que volien era una competència però sabeu no era per gremis podem enterar-nos el carrer Robadors ah sí quin significat havien estat jo el carrer Robadors no ho sé però jo una vegada per un congrés em vaig anar al Marit a Lisboa vaig agafar el tramvia que puja al Mercado de los Ladrones i allà em volien fer una estafa a mi també vaig comprar no sé què i et van estafar no no em van estafar perquè jo sabia el cèntic que portava que era un billet gros no sé escudos no sé què i jo dic però si se los he dado i la senyora hostia no m'he de donar de lo bueno d'aquella manera una mica portugués a lo portugués a lo galai i jo vaig dir digo sí sí i va venir el policia i li va dir a ver vamos a ver i me'l van tornar i ara anem i ara anem que ja sabeu que a mi m'agraden les coses dels fantasmetes i aleshores diu misterioses tombes al cementiri nou uf a l'època dels nostres avis s'existia a la creència que a la mort li agradava amagar-se entre les branques del xiprés especialment a les nits de Sant Joan i dels difunts i durant aquestes festivitats la gent no s'acostava als cementiris per por que la tètrica dama se'ls hi tirés al damunt des de dalt dels arbres altres deien que les òlives les que eren les que s'amagaven entre les branques i es devia la maledicció que la mare de Déu els havia llançat el dia que anant a presentar el petit Jesús al temple una òliva va odolar a la copa del xiprés i el nen es va posar a plorar aleshores esclar li va dir eh la va condenar aquest ocell a la resta de la seva vida ha d'espertar únicament durant les hores nocturnes i a rondar pels cementiris i a veure's a l'oli dels llantels de les tombes raó per la qual se l'anomenava també bruixa bueno sigui el que sigui quan anaven per allà es veu que trencaven eh les lloses les làpides coses així no i esclar eh diu això és que aquí parlen els els esprits per aquí no diu també podia ser que a les rodalies del cementiri hi havia un antic masoleu propietat de les federacions esperitistes de l'època o potser perquè a les rodalies tenia lloc durant la nit diabòliques manifestacions de bruixes i bruixes sí diu antigament uns dies abans de la festivitat de tots els sants diu els enterradors feien un repàs general del cementiri i buscaven totes les coses totes les tombes que estiguessin més o menys trencades les creus que havien per allà i tal i bla bla bla diu perquè això eren signes que el diable rondava per allà diu aleshores estudiaven el difunt si el difunt era una persona que d'haver sigut un pecador o una mala persona treien la creu perquè no trenquessin res treien de damunt de la tomba però si veien que no que tot era bé que aquell senyor era bé doncs li deien la família arregliu que aquí no vindrà res diu quan el nom de creus trencades o esborrallades era molt gran era senyal inequívoca que les bruixes havien pres la zona com a centre dels seus sàbats i que trencaven les creus per testimoniar la presència de Satanàs i aleshores calia ja recórrer a la liturgia i que vinguessin a exhortitzar totes aquelles coses de per allà sigui com sigui el motiu de la trencadissa de les làpides de Montjuïc la imaginació popular ha decidit que és la causa que les ànimes empenen és esclar i que el seu origen pot ser tan remot com remot és l'existència dels cementiris en aquest paratge atès que encara que es nomeni cementiri nou que això no l'havia sentit jo com un motiu que el cementiri nou però bueno diu fue inaugurat en 1883 i es té notícia ja que els romans de l'antigua Bertino enterraven aquí els seus difunts i que precisament el nom de muntanya Mont Juïc prové del fet d'haver ser d'haver sigut un assentament d'un cementiri jueu jueu o sigui jo he anat al cementiri allà tinc un pisset que dóna de cara el mar el mera sí vull dir que cada un tingui el que tingui jo no tinc ja estem allà toca el sol o no? sí toca el sol serà més car doncs aquest sí tinc el pisset i a més el tercer molt maco i mira voler el mar això mateix això mateix senyors fins a la propera i ara música per gaudir avui podem escoltar fragments del primer bomllivent de la suite els planetes Mart el portador de la guerra del compositor anglès d'origen suec Gustav Holst que va viure entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XIX el seu pare que era pianista i organista volia orientar-lo cap a ser concertista de piano però ell es va decidir principalment per la composició després d'aconseguir una beca quan estudiava en el Royal College of Music de Londres més tard va ensenyar música durant algun temps en dues escoles femenines i finalment en el Morley College on amb tota llibertat va assajar i aconseguir uns extraordinaris efectes orquestrals molt avançats per l'estil de música del seu temps de naturalesa mística i aficionat a l'astrologia l'any 1914 va començar a composar una suite per a Gran Orquestra Sinfònica dedicada als set planetes coneguts en aquell temps Mart Venus Mercuri Júpiter Saturn Urà i Neptú això va ser a l'espai de temps de la Primera Guerra Mundial va acabar la seva suite el 1917 cal dir que fou estrenada degut a les terribles circumstàncies de l'època d'una manera gairebé privada amb una audiència del seu cercle més íntim un dels assistents a l'estrena fou Ser Henry Hood director d'orquestra molt famós acompanyat del tresorer de la Philharmonic Society Orquestra que van quedar entusiasmats i van contribuir a les representacions per a gran públic que van donar a Holst una gran fama internacional malgrat que Gustav Holst té una gran quantitat d'importants obres moltes inspirades en la música popular anglesa sempre se'l recordarà per la suite Els Planetes de la qual escoltarem uns fragments del primer moviment Mart el portador de la guerra en interpretació de la New York Philharmonic Orquestra sota la direcció de Leonard Bernstein Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No es pot pujar si no es demana perquè no es malmeti el paisatge. Es diu que en dies clars des del Puig es pot veure la costa catalana. Bé, hem arribat al final d'aquest bon passeig per alguns punts importants de la serra de Tramuntana, Mallorca, amb uns paratges meravellosos que aquell que la visiti una vegada sempre li queda el desig de tornar-hi. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, aquesta dansa tan bonica de Copélia dona pas a aquestes coses que ens porta aquests reportatges en Joan Maria. Bé, abans de començar l'escrit d'avui, que es tracta sobre la postres, vaig llegir el diumenge una petita ressenya que crec que és interessant de comentar. Molt bé! I portava, el català estrena la seva primera gramàtica normativa. Des del 1918 la llengua es regia per l'obra del Fabre i l'Institut d'Estudis Catalans actualitzava periòdicament. La primera gramàtica normativa de la història de la llengua catalana serà a les llibreries el proper dia 23 de novembre d'enguany. És una obra extensa pensada pels especialistes. A continuació arribarà una versió reduïda, la gramàtica essencial, molt menys descriptiva i més clara pel que fa a la normativa. L'Institut d'Estudis Catalans considera que quatre anys el que durarà el cicle de l'ESO és una moratòria suficient perquè les noves normes gramaticals i ortogràfiques de la nostra llengua s'apliquin al 100%. Jo crec que és una cosa que devien de sapiguer i també, per què no, que a les pròximes festes de reis i tal, els avis i les àvies, el millor... Demanin als reis la gramàtica pel 100%. Sí, perquè ara gramaticalment encara, com diu el reportatge, encara es guien pel principi. Sí, sí. Pel que hi havia, pel que hi havia. Sí, de l'any 1918, o sigui, se n'ha anat fent... Els anglicismes que vagin punzant la tira de coses de quasi 100 anys. Sí, i tant. I ara el reportatge d'avui són sobre el tema de... Les postres. Dels postres. Oh, ui. Bueno, en aquest moment, l'entrada de la tardor, jo crec que és bon moment que, quan anem al mercat, ens recordem de comprar les coses de l'època, que són les magranes, les castelles, de pastisseria els panellets, després el moniatus, i sense descuidant-se, que a més va molt bé per la salut, dels fruits secs. Ah, també, eh? Aquí tenim les avellanes, les nou, les amelles, les panses, les figues seques, i tot ben regat amb vidols naturals de garnatge. De garnatge. Bé, ara parlarem també d'un postre de confiteria, que és molt raro. Sí? Sí, perquè només es coneix a l'Alt Empordà. Ah, ja sabia que sortiria això, eh? No, i tant, i tant. Bé, resulta que se'n diu flaona. Una flaona. Flaona. És el postre típic de Figueres. I què és una flaona? Doncs imaginem-nos agafar una pasta, una circunferència d'una pasta. No sé d'aquest ha fet, és de color com groguem. En aquesta pasta... No sabem biscuit, no? Sí, no, no, no ho sé. No és de farina. No, no, no ho sé. Si jaixes una mica, jo en veuràs. Bé, doncs agafem aquesta pasta circular, amb un diàmetre d'uns 12-15 centímetres, i la doblem. Llavors queda una mitja circunferència. Sí. Bé, doncs a dintre, llavors, abans de doblar-la, hi posem crema. I llavors es tanca, com un castell, i es posa al forn. I el forn resulta, pel que posa, puja. I puja uns 12-15 centímetres dalt. Això és realment la flaona de l'Empordà. Però, perdó, perdó, Joan Maria, aquí dius la pasta, la pasta que és una pasta fullada. No, no, fullada no. No, no, ni bril. No ho sé, no ho sé. És un biscuit. O biscuit. Biscuit, biscuit, sí. Aquí no hi entro, perquè, no ho sé, l'he menjada 50.000 vegades, però no m'ho s'ha acordat mai. No, doncs em podies haver preguntat. La pròxima vegada ho tens que preguntar. No, mira, quan aneu a Figueres, aneu a comenceu al pastisserí, em compreu, i allà està. Bé, llavors, d'on ve de les flones? Agafat aquí, que ve d'un llibre, d'un tal Jaume Fàbrega, que deia la cuina de cadaqués. I parla, precisament, de les flones, el llegiré. Les flones són uns pastissos que els cadaquésents solien menjar per Sant Valdiri, que és el dia 20 de maig, en el decurs d'un aplec. Aquest dolç tradicional els solien aportar pastissers de Figueres, d'allà on encara s'elabora. Cal recordar, a més, que un dels poquíssims contactes dels antics cadaquésents amb el món era el mercat semanal de Figueres, el dijous. Quan s'anava al mercat, sovint es portava aquesta llaminadura pels nens. La flaona, o flaó, és antiquíssima, d'un equívoc origen medieval. el poeta J. V. Foix, que estiuejava al port de la selva, el de Serrià, i coneixia cadaqués, a onze nadals i un cap d'any, aquest llibre, ha abocat aquell llepofílies antigues, i que diu així, escrit per el Foix, si fos penisser dels frares, els afores de Riells, que és una cala que hi ha cadaqués, que hauria grosses fugaces, prou farcides de mels rares i pinyonats a garbells. Vindria a fer ballmanetes i omplir la pos de puntetes, de flaons i de crespells. Aquí la poesia del Foix. Sí, sí. Continua't. Els flaons o flaones són dolços encara avui populars als països catalans i a Occitània, a la regió del Llenguedoc, França, i fins i tot en alguna regió italiana. Hi ha, per exemple, els flaons de Morella, a Castelló, farcits, un formatge fresc d'oella, el brull, una espècie de mató. El formatge sembla que ha estat antiguament l'element comú d'aquests farcits. Hi ha també els flaons de Menorca, farcits amb formatge fresc, però en aquest cas, de vaca. També a Eivissa es fan flaons, omplers amb formatge d'ovella i aromatitzats amb menta o herba sana, herba bona. Citem finalment els flaonets de Calaceit, a la vora de Saragossa, a la franja de Ponent, plens de confitura. Fins aquí, a l'origen dels flaons o flaones. Ah, molt bé. Estupendo. Ja està. Quan anem a Figueres, ja ho sabem. Sí. A demanar flaons. i compreu llavors també el vi de l'Empordà, el vi de l'Empordà, que és el vi natural de garnatge. Aquest garnatge. I lliga molt bé. Jo em sembla que ja ho he explicat, però una vegada, en una de les excursions, vam anar-hi també per allà dalt, a prop de, no me'n recordo ben bé, al Poblet, perquè vam anar dos o tres, i allà on vam dinar era un hotel, un restaurant, i el senyor, el costum que el senyor gran sempre va a beure per les taules tal i que qual, i ho faria garnatge. Jo es venia amb garrafetes de dos litres. Bé, doncs llavors diu, veieu, mira, jo fa dos mesos que fotia, perdó, per la paraula, fotia una pudor a xipré que diu, però mira... La sementilla de Montjuïc. Sí. Que, mira, a partir d'uns bons ponxes d'aquells que feien amb ou i garnatge, mira que bé que estic. I realment sí que estava bé. El cas és que ens vam portar cadascú una garrafeta de dos litres cap a casa. Sí, aquest senyor era el gran publicista. Sí, marketing el que vulguis. Marketing. Marketing. Marketing. Bona nit Deixem ballar l'elefant i ara acabarem aquesta secció de cuina amb aliments ecològics. Sí, però què són? És un reportatge que signa Viviana Lleberia. Diu, frutes, verdures, carbs i formatges ecològics han saltat en els darrers anys de l'aparador de la tenda especialitzada a la secció de productes frescos de les grans superfícies, a preu molt competitius. En un clima creixent de sensibilització per la relació entre salut i alimentació sana, la societat demana cada cop més productes ecològics, menjar fresc, saborosos i autèntics, que no perjudiquin ni la nostra salut ni la del medi ambient. Les dades de la Comissió Europea no admeten cap dubte. A la darrera dècada, la superfície que la Unió Europea dedica a la producció ecològica ha crescut a un ritme mitjà de 500.000 noves hectàrees l'any. I actualment ja hi ha tota la zona més de 186.000 explotacions ecològiques. Per poder comercialitzar productes ecològics, els agricultors han d'obtenir una certificació oficial i per això han d'acreditar, entre altres coses, que no usen organismes modificats genèticament i que els seus productes no han estat tractats amb pesticides, fertilitzants, sintètics o en el cas de les fruites i verdures o amb antibiòtics i altres medicaments en el cas de la carn. Per la seva banda, els rematers han de garantitzar que els seus animals no s'han criat exclusivament al corral, sinó que han pasturat a l'aire lliure. Amb aquest tipus de condicionaments en la producció, el consum de productes ecològics repercuteix positivament no només en la qualitat de la nostra alimentació, sinó també en altres aspectes relacionats amb el medi ambient, com és el manteniment de la qualitat de l'aigua o la promoció de la salut i el menestar dels animals. I també en el preu de les nostres butxaques, que resulta molt més car. I com a final, parlarem sobre mascotes exòtiques sense riscos. Segons diu el veterinari, senyor Llorença Reïma. Entenem per mascotes exòtiques un animal que pertany a una espècie diferent de les domèstiques. En teoria, podem tenir com a mascota qualsevol animal. Les possibilitats són infinites, depèn dels gustos de cadascú. Encara que les opcions són molt diferents, totes tenen una exigència comuna. Exigeixen responsabilitat i formació per part de l'amor. Si un vol tenir una mascota exòtica a casa, haurà de plantejar-se el següent. Benestar. Tant de la mascota com de les persones amb les quals ha de conviure. S'hauran d'estudiar detalladament les característiques de l'espècie en qüestió per saber si s'adapta bé a la vida domèstica i quin tipus d'atenció i dedicació requereix. Seguretat i sanitat per a les persones que conviuen a la casa i pel seu entorn. Si es tracta d'una espècie perillosa, s'ha d'adoptar les mesures necessàries per evitar riscos. Un veterinari especialitzat és el millor assessor per saber quin tipus de vacunes, alimentació, higiene, etc. requereixen unes mascotes exòtiques en concret. I quines precaucions sanitàries cal adoptar? Legalitat vigent. No totes les espècies animals es poden tenir lliurament a casa. Per algunes s'exigeixen determinades condicions a les instal·lacions i fins i tot determinats coneixements dels amos. D'altres estan directament prohibides, bé sigui per la seva perillositat o bé per tractar-se d'espècies protegides. Si es tenen dubtes, cal preguntar al Col·legi Oficial de Veterinaris de la seva província. En el lloc web del Col·legi de Barcelona es pot trobar un full dedicat a mascotes on s'inclouen les exòtiques. Futur. Futur. Cal preguntar-se què passarà quan la mascota sigui adulta. Si no es podrà quedar a casa abans d'adquirir una mascota, s'hauran de buscar alternatives raonables. En cap cas, ens podem plantejar d'alliberar l'animal exòtic en un espai públic sense més ni més. En resum, mascotes exòtiques sí, però amb responsabilitat. N'hi ha una llegenda urbana que deia que els agafaven cocodrils o caimans o coses sobretot en Amèrica i que després, quan ja era una miqueta gran, es tiraven per la iguera o per el vàter i que les clavagueres estaven plenes d'aquests animals que s'agrandien perquè, esclar, tenien menjar. Hi havia rates, hi havia de tot. El que passa és que potser els llocs que venen això també t'haurien d'informar quan compres un animal determinat. El meu fill tenia una serp que era petitona, era dòcil i era... que es podia agafar amb la mà i que no mossegava ni picava, però aquella serp va desaparèixer de casa. Se'n va anar a casa d'ahir. i nois... Se'n va anar. Se'n va anar. El que se'n va és el temps. Ja ens hem d'acomiadar. Ja doncs, se'n va anar. Se'n va anar. El temps també. I nosaltres ens en anem. Fins el proper dissabte i que tornarem a sortir a l'antena, si Déu vol, i bé, fins el dimecres vinent. A tothom, a l'audiència i a vosaltres, tots amics, molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Chao.