Butlletí municipal, “Quinta Forca” i Dama de la Barceloneta; Strauss i Einstein; xiclets i gominoles; salut (castanyes i envelliment actiu); i la història del gel domèstic

Seixanta i més. Amics vients de Ràdio d'Esvern, us podem preguntar si encara sou a casa vostra o bé si el vent us ha portat lluny, com a la Mary Poppins, que canviava de lloc com variava la direcció del vent? No em negareu que les ratxes eren d'allò més espectacular, i sinó que li preguntin al meu marit que ha hagut de treballar de ferm per tornar a recomposar el seu jardinet de la terrassa, que havia quedat molt malmès. La veritat és que la Mare Natura ens dona uns ensurs, neus, pluges o vent. Bé, ho suportarem amb tota la paciència del món, i que sigui per molts anys. Nosaltres, l'equip de Seixanta i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles Hernández, i qui us parla, la Joana, espera que l'hora que ens atem us sigui agradable, tant pels temes proposats com per la música escollida. Aquest és el nostre desig. Per tant, endavant, Seixanta i més. I començarem amb notícies del nostre butlletí municipal. Anna Agulló i Yolanda Sánchez són les creadores del conte Ni jo, princesa, ni tu, granota. L'Anna és llicenciada en comunicació audiovisual. La Yolanda, el seu nom artístic és Laipanda, és il·lustradora. En dues tenen 31 anys i van anar juntes primer a l'Escola Montseny i després a l'Institut de Sant Just. Han utilitzat la via d'Albert Cami per publicar el conte. Campanya perquè els serveis socials s'arribin a més persones grans. El mes passat de gener s'ha iniciat el projecte Serveis Socials més a prop en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. Està adreçat a les 217 persones de més de 80 anys del municipi de les que l'Ajuntament no té coneixement de la seva situació personal. D'aquestes, 77 viuen soles i els 140 restants viuen en parella o en familiars. La finalitat és informar-les personalment dels recursos municipals als que poden accedir i també conèixer les seves necessitats per aprofundir, si cal, amb les cobertures necessàries d'aquest col·lectiu. La informació s'obté a través d'una entrevista personalitzada a casa de la persona prèviament ja acordada. La rotonda de l'11 de setembre. Avancen a bon ritme les obres per construir una rotonda al carrer 11 de setembre davant l'accés de Camp Mèl·lic. Amb aquesta actuació es vol millorar la seguretat viària tant pels vehicles com pels vianants. S'actua sobre la calçada, paviments i es reforçarà la senyalització i l'enllumenat. Nou contenidor de recollida de roba a Mas Lluí. De gener a septembre del 2016 s'han recollit a Sant Just d'Esvern 50.224 quilos de roba usada en els sis contenidors que hi ha distribuïts pel municipi i el qual aquests dies s'ha sumat un nou contenidor al barri de Mas Lluí, carrer Rosa de Luxemburg. Sant Just col·labora així amb un programa roba amiga que té com a objectius mediambientals i socials que els beneficis obtinguts es reverteixen en associacions sense ànim de lucre de caràcter social normalment es treballa amb persones amb dificultats per trobar feina en el mercat de treball ordinari i reduir la quantitat de residus. Seleccionat pels Òscars el cur protagonitzat per la veïna Lali Aiguadé. Time Code del director Juanjo Jiménez i en el qual participa la ballarina i veïna Lali Aiguadé ha estat seleccionat per al premi el millor curmetratge de ficció dels Òscars de Hollywood que es lliuraran el proper 26 de febrer. El film explica a través de la dansa la història d'amor entre dos guardes de seguretat d'un pàrquing. Presentació d'un documental sobre el moviment obrer al Baix. A mitjans de gener l'alcalde Josep Perpinyà va assistir a la presentació del documental El Cinturón Rojo produït per la Fundació Utopia Joan N. García Nieto Estudis Socials del Baix Llobregat i en el qual han col·laborat diferents ajuntaments de la comarca entre els quals Sant Jus d'Esbert. L'objectiu del documental dirigit per Lluís Campo Vidal és contribuir a la recuperació de la memòria de la lluita antifranquista en el cinturó industrial. i després de les notícies l'Alina ve amb aquelles curiositats. Sobretot més en compte amb el peu del micro que fa unes sorollades que no vulguis saber. Deu ser resosolvent encara. Això deu ser resosolvent avui us parlo de la Quinta Forca que és on la Joana m'enviarà si fa soroll el micro. No, jo ho dic pel Carles que es posa les mans al cap. El Carles és un sofridor nato i no li passa res. Això també té raó. Diu l'equip de Forca està a Barcelona. Diu si ara mateix pensem en Barcelona tenim molts detalls de la ciutat que ens poden venir al cap. L'estàtua de Colón al final de la Rambla la façana de la Pedrera al Passeig de Gràcia les torres pungegudes de la Sagrada Família però els paisatges no sempre han estat els mateixos i els llocs comuns van saltar en funció de les èpoques i de les necessitats. el que abans abundava a la ciutat més gran de Catalunya més que a la vista tenia a veure amb el coll. Quan l'emperador romà Constantí que va viure del 272 al 337 va afavorir la tolerància cap al cristianisme però per raons sòvies va prohibir la mort per crucifixió. Ara que no contenta davant d'aquell buit d'eines per justiciar la societat romana es va treure de la testa un instrument igual de macarra la forca perquè una cosa era la pietat cristiana i l'altra la flexibilitat legal romana. Barcelona com a bona pupila llatina va tenir forques escampades per als carrers des de l'edat mitjana fins a l'inici del segle XIX. com qui ara passa per davant d'una pastisseria doncs abans la gent passava cada dia al voltant d'aquestes fosques construccions de fusta. Potser per osmosi o potser tan sols són ironies de la història es tenia el curiós costum d'alçar les forques prop dels escorxadors. Vaja. Barcelona va arribar a tenir fins a cinc forques fixes. totes es trobaven en camins concorreguts que el viatger havia de travessar per entrar a la capital. Segurament les autoritats del moment volien assegurar-se que tot aquell que entrés a la ciutat quedava advertit que si no portava els límits que tenia que ser dintre de la llei potser aniria penjadet. I on eren aquestes forques? Doncs el pla de Palau el portal de Sant Antoni el pla de la Boqueria el límit jurisdiccional amb la vila de Sants i el turó de Finestrelles Aquesta turó de Finestrelles el tenim aquí a la vora Aquí a la llei La quinta forca era la més lluny de tot per això és sinònim de dir que és molt lluny Ah no ja l'has trobat Diu aquest darrer emplaçament també responia el nom del turó de la Trinitat Tenint en compte la localització de les quatre primeres forques totes al centre de la ciutat sobta la llunyania de la cinquena Doncs no és d'estranyar que la gent acabés referint-se a aquella distància de la quinta forca cada cop que volia dir que havia d'anar molt lluny Ah molt bé Ja s'ha de dir una de les curiositats d'aquí Ara jo m'imagino que a Finestrelles era l'entrada de la Diagonal ara no? Clar Crec que sí És on hi havien els burots Els burots Sí Sí, sí Buitars Nada Bueno Molt bé No, fa dos dies Ja, no res Això per nosaltres res Res és res Bé Tenim una altra Aviam Que diu Ni nuclears ni residus ni forques Les demandes varien al llarg dels segles Però l'essència sempre es manté Si ara la gent es queixa per la localització de presons centrals nuclears o incineradors de residus en el cicle 16 14 14 ja Els clams d'alguns veïns s'anaven cap a les forques És el cas dels habitants de les cases del voltant del Pla de Palau allà on ara hi ha la delegació del govern espanyol La zona acostumava a estar plena de moviment a causa de la constant càrrega i descàrrega de vaixells i en tant de tràfic peixater la pudor dels cossos en plen estat de protefecció el que dèiem abans de sang i fetge no penseu que era normal deixar els cadàvers dels ajusticiats penjant de la corda com a mostra durant alguns dies per assegurar-se de l'efecte de por entre els vilatants més abusserats no devia animar gaire els compradors i es té constància que pels vols de 1382 cansats de tanta car mal estat els veïns del Pla de Palau van demanar al rei Pere el Ceremoniós que traslladés la forca a alguna altra part de la ciutat Al centre o a les afores les forques van desaparèixer de Barcelona el 28 d'abril de l'any 1832 gràcies a un decret que volia aquesta forma de mort i un detall les forques podien ser de molts tipus permanents temporals i fins i tot portàtils mai se sabia on haurien de ser menester una d'elles ai no ara de forques de totes maneres el teu Espanya durant molt de segles el càstig de pena de mort era el Garrot Vil i recordo que el cas Garimau va patir el Garrot Vil i això estan parlant no sé si fa 30 o 35 anys encara estava de 1830 i pico també va avançar no fa tant temps com anunciaven que justiciaven Garrot Vil ple de gent perquè això es veu que sempre ha tragut un espectacle com la Roma que feien la gent o allà quan tallaven els colls amb la guillotina i ara el fantasma aquest home que no és fantasma però és les seves coses diu dama de Barcelona i n'hi ha una cançó popular catalana que diu vora del mar trits i sorolls barcos que es mouen podrits pel moll aquesta és la cançoneta i aleshores diu els nostres besavis no els agradava massa viure a prop de la costa perquè a tota hora se sentia el ramor de les zones i els crits dels mariners dificultats que demanaven ajut per això es deia que Barcelona vivia d'esquena al mar que ara amb tots aquests passejos que han obert diu que l'han tornat a posar de cara home clar des del 92 des dels jocs diu especialment sentien un temor reverencial per aquest veïnat la Barceloneta perquè en estar construïda sobre uns terrenys guanyats a l'aigua creien que tard o d'hora aquesta voldria recuperar allò que li havia estat seu i que el barri sencer seria negat com les antilles llegendes de les ciutats submergides tan habituals a tot Catalunya per evitar que això passés de tant en tant era necessari realitzar un sacrifici expiatori que calmés el genis del mar una noble i rica dama de Barcelona que posseia grans terrenys i cases just en aquest punt de l'itinerari va assumir aquesta siniestra tasca i com que es mantenia en l'anonimat aviat el poble va començar a conèixer-la amb el sobrenom de la dama Barceloneta cada set anys dama Barceloneta ficava dins d'una bota de cuiro un nen menor d'edat viu amb un pa de nou lliures beneït vi i un siri encès tot seguit des d'alguna platja de la Barceloneta llançava aquesta ofrena al mar si aquest s'engolia la bota i el seu contingut era senyal inequívoca que admitia el present però si al cap d'un temps l'escopia sobre la sorra i en obrir-les descobria el pa i el vi sense consumir el siri apagat i el nen difunt significava que el mar no estava satisfet i calia repetir el sacrifici cara per tal d'aconseguir víctimes d'aquest horrible ritual la dama Barceloneta coberta amb un antifàs per no ser reconeguda recorria a les cases de la ciutat oferint un dineral per una criatura de criança com més encimada millor de vegades els perdulaires i vagabuns li oferien noietes que ella pagava a pes d'or sense fer preguntes i quan no aconseguia comprar cap nen el segrestava per aquest motiu quan s'acostava a l'edat assenyalada per satisfer el tribut marí les mares prohibien els seus fills sortir a jugar al carrer per por que fossin reptats per la dama Barceloneta i llançades al mar així és que aneu al tanto cada set anys de moment en aquest conte no ha sortit bueno en aquesta llegenda que és una llegenda de veritat no ha sortit el fantasma la pròxima vegada potser surt ja pots preparar música d'aquella eh Carles de fer por suspens start spreading aquesta música més alegre és per compensar la dama de Barceloneta jo si aneu a Barceloneta a menjar alguna cosa de peix també és bo eh oi tant això que has explicat l'Ina m'ha frapat molt que em dius ara aquesta nit no dormiràs no no sí però m'ha fet recordar també una història que m'han explicat que és real però no sé ara com ho fan ho van explicar visitant el domo de de Milán de Milán de Milán de Milán és un domus sí sí una catedral fantàstica no doncs allà hi ha enterrat el sant sant Carlos Borromeu i està la sepultura que es pot visitar està tota forrada de de ferro ferro forjat ferro forjat i ens van explicar que van prendre aquestes mides perquè quan es mort un sant aleshores venien de tot arreu per treure trossets el descuartissaven sí un s'emportava l'orella l'altre el braç l'altre el teu i al final no quedava res i això per què es feia perquè resulta que quan s'inaugurava una capella una església el que sigui hi havia l'acostum la cristiandat de posar-hi una relíquia que havien estret d'aquests cadàvres sí sí bueno amb el silenci que hi havia a la catedral sí sí quedes flipat que no ho sabia quedes realment aturat fer cafres no mira no són costums noia diu que la creu que van crucificar Jesucrís si a tots els puestos que n'hi ha un tros d'aquesta creu si la montessin ni un bosc té tanta fusta i tant i tant bé però si són guita si és una cosa material igual que sí però que agafin trossets de dit i tot això i el rei d'Espanya Felip II era un gran col·leccionista de relíquies d'aquest tipus o sigui que imagina't bé doncs deixem de pensar aquestes coses que són molt lletges sí sí i posarem música per gaudir avui podem escoltar els compassos inicials de Així va parlar Zaratustra de Richard Strauss compositor alemany nascut l'any 1864 en una família benestant on va gaudir d'una molt bona educació general i una fantàstica formació musical cosa que li va facilitar de ben jove l'ocasió de dirigir importants orquestres sinfòniques a Meiningen Múnich i Berlín i després seguir un important tour per a l'estranger amb gran èxit com a compositor els seus principis es poden copsar certes influències de Litz o de Wagner però ja a partir dels seus poemes sinfònics d'on Joan estrenar l'any 1889 i Ein Helden l'Eleven el 1898 és on va completar el gir autèntic del seu estil personal inconfusible el nou segle va ser el període de les seves grans òperes fins 1929 tot aquest temps en col·laboració amb l'escriptor Hugo von Hofmantel la seva reputació com a gran compositor no el va ajudar precisament a superar les dificultats polítiques derivades d'una possible entesa amb el règim nazi l'any 1945 va demanar asil a Suïssa fins l'any 1949 en què va retornar a la seva caseta de Garmich Partenkirchen on va morir quatre mesos més tard pel que fa així va parlar Zaratustra direm que és un poema sinfònic inspirat en un text de Friedrich Nietzsche i composat durant el període en què Richard Strauss fou director de l'Orquestra Sinfònica de Múnich Aquest inici del poema reflecteix en unes notes contundents els deu anys de solitud de Zaratustra lluny de la societat a la muntanya i el seu retorn al món podem dir civilitzat? No ho sé Escoltem l'Orquestra Filharmonica d'Eslovàquia sota la direcció de Zdenek Kostler L'Orquestra L'Orquestra L'Orquestra L'Orquestra Sensacional Sensacional Sensacional Que havies de dir? No, el que jo us volia dir és que i demano perdó si sembla que sigui una fardada però no jo només que he estat un cop a Estats Units i els meus germans van pagar un viatge al Canyón de Colorado i resulta i resulta que allà vam agafar un helicòpter i l'helicòpter era on anava poquet a poquet i en el moment en què l'helicòpter sobrevola el Canyón del Colorado en els que anàvem dintre de l'helicòpter pum surt aquesta música va ser sensacional va ser sensacional tu oi tant és que ho és no, no va ser si no tu si no tu esperes estava ben lograt perquè aquesta música és impactant en aquest aspecte com el de la pel·lícula que la pel·lícula està molt trobo que està lograda sí, sí, sí bé doncs ara posarem dicho el hecho molt bé ara posarem el borsellino que és la sintonia de la biografia biografies de grans personatges de la humanitat avui en aquesta secció que fa poc que hem inaugurat us oferirem alguns trets de la vida d'un personatge que va marcar un avenç per a la ciència tant en plan destructiu com en bondats per a la medicina o bé per a les avantatges en els diferents apartats de la nova era científica per a benefici de la societat l'era de la força nuclear ens estem referint com ja podeu haver descobert el físic i matemàtic Albert Einstein nascut a Ulm a l'Alemanya en 1879 i que va fer els seus estudis a Zurich i a l'Acadèmia Politécnica i a la Universitat d'aquesta ciutat en els seus temps lliure va dedicar-se a la investigació del cal contensorial i d'altres camps de les matemàtiques superiors que més tard li van servir de base per formular la teoria especial de la relativitat Descartant en certs aparent de la teoria quàntica de la teoria quàntica que existeixen en aquella època Einstein Einstein Einstein va arribar a una nova concepció de la teoria quàntica en la teoria quàntica de la teoria quàntica de la teoria quàntica de la teoria quàntica de la teoria quàntica de la teoria quàntica en tot el món fins i tot el Premi Nobel de Física l'any 1921 Per la seva oberta oposició a la política nacional-socialista Einstein es va veure obligat a fugir d'Alemanya i a refugiar-se als Estats Units on va gaudir a l'Institut d'Estudis Superiors de la Universitat de Princeton del lloc de professor vitalici l'any 1940 va aconseguir la nacionalitat nord-americana Durant la Guerra Mundial i en el moment en què els Estats Units van entrar en combat després del desastre de Pearl Harbor Einstein va escriure una carta al president Roosevelt sugerint-li que era molt possible segons els seus càlculs el fabricar una bomba atòmica de gran poder destructiu Aquesta carta va marcar l'inici de l'era atòmica o nuclear Sí perquè va donar lloc a la formació de l'equip de científics que va aconseguir la fabricació d'aquell horror que va destruir Hiroshima i Nagasaki l'any 1953 poc temps abans de la seva mort Einstein va publicar la quarta edició de la seva famosa obra El significat de la relativitat on es pot estudiar de forma detallada la seva teoria del camp unificat que havia descobert l'any 1949 De totes maneres ell mai s'havia imaginat el poder espantosament destructiu d'aquelles forces basades en la multiplicació de l'àtom perquè a més a més de ser un gran científic i un brillant professor era també un gran humanista que va deixar escrits grans pensaments per a la història Podem escoltar alguns d'ells per exemple Quan em van preguntar si hi hauria un arma capaç de contrarrestar el poder de la bomba atòmica jo vaig respondre sí la millor de totes elles la pau El món no és tan perill per culpa de les males persones sinó per culpa de qui permet la meitat La joia de veure i entendre és el més perfecte del dons de la naturalesa Tots som igual tots som molt ignorants el que passa és que no tots ignorem les mateixes coses En els moments de crisi solament la imaginació és més important que el coneixement Hi ha dues coses infinites l'univers i l'estupidesa humana encara que de l'univers no n'estic gaire segur Intenta no tornar-te un home d'èxit sinó un home de valor No guardis mai en el cap allò que puguis guardar a la butxaca No us sembla sempre molt genial fins i tot en les coses més senzilles? Així era aquest gran home Albert Einstein earth oольш mixthat oi no o no no o o Fins demà! Fins demà! I després d'escoltar una estoneta l'orquestra de Rai Cònif, que ens ofereix aquestes melodies tan boniques, ara veurem que tot té la seva història. I en el cas de la revolució dels xicles, les gominoles i els comprimits funcionals, també és així. Diu, el xiclet no és un invent recent. L'hàbit de mastegar es remunta a 5.000 anys durant l'era neolítica. Els humans ja aleshores mastegaven diferents substàncies vegetals per calmar la gana o l'ansietat. El xiclet, xiclianuat, que mastegaven els nostres ancestres, és una saba gomosa, una mica dura, aromàtica i de sabor lleugerament dolç, que s'obtenia de l'arbre Manicara sapota, conegut com a Chico zapote o sapodella, originari de Mèxic. Ja em semblava a mi que aquestes paraules són mexicanes. I les zones tropicals de l'Amèrica Central també, oi? Sí, sí, efectivament, de Mèxic i les zones tropicals de l'Amèrica Llatina. No va ser fins l'any 1876 que el senyor Tomàs Adams va començar la fabricació i comercialització del xiclet a escala industrial. Pel que fa a la història de la gominola es remunta a Anglaterra de principis del segle XIX i el seu descobriment va sorgir per caprici de l'atzar. Va ser a partir de vi fermentat en presència d'un agent espessidor. Aquesta reacció va provocar el naixement de la primera gominola. Per aquesta raó els anglesos la denominen wine gum o goma de vi. Òbviament, les gominoles de l'actualitat ja no fan servir vi. Substitueixen la seva textura per la de la gel de tina, que és allò que es troba en la majoria de les llaminadures. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. I ara la Montse ens parlarà de coses de salut? Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. maneres han sigut una mica marginades per les noves formes d'alimentació, doncs es diu que engreixen i que són flatulentes. Des d'una visió dietètica més àmplia, tenim que acostar-nos a les castanyes amb el mateix respecte que amb altres fonts d'hidrats de carbono, com el pa, l'arròs, la patata o la pasta. Recordem que aquest tipus d'alimentació té que predominar en una dieta equilibrada i que una de les causes més comuns del desequilibri nutricional és no aportar amb quantitat suficient reduint el seu consum mentre augmentem el de proteïnes i el de grases. Reserva d'energies. La castanya fresca són moderadament calòriques, però una vegada assades seria torrades? Torrades, sí. O seques i longues, els seus nutrients es concentren. La major part de la seva composició són cardiohidratades i d'assimilació lenta, les més adequades per proporcionar energia de forma prolongada i pelotina. Per això actuen com a tònic muscular. En casos de fatiga o de convalescència s'hi realitza algun esport o alguna activitat que impliqui desgast físic. Són també molt aptes per a les mares que lacten perquè contribueix a la recuperació de que les lactògenes incrementen la secreció de la llet. Ah, molt bé. Ja està. Sí, sí, sí. Una castanya amb una mà... Una castanya amb una mà... No, però és que això de la castanya amb una mà és simulada. És simulada. Amb això ja tenim una composició del que representa una castanya. Perquè hi ha molta cosa que tampoc potser no ho entendrien massa. Això. No, no. Acostumen a fer-les en quins llocs. Les fan en confitura també. En mel. A Galícia les couen en mel. Cuites a França s'utilitzen amb components de carn de caça. Ja, ja. Sí, perquè les toven. Les toven. I doncs... El que li agrada que les mengi i el que no... Això mateix. A mi no m'agraden. Fora castanyes. Fora castanyes. La, la, la, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la... I ara el Joan Maria ens parlarà d'aquell reportatge que ell fa, que són tan interessants. Bé, avui va de fer-se gran amb salut. Ah, sí? Ideal? Interessant. Perdó, Joan Maria, que mengi una castalla d'entrada. Sí, sí, sí. M'agraden totes les coses, tant de vegetals com de verdures, com de fruites, menjar la fruita del temps. I el truc és no menjar-ne gaire, perquè, esclar, si mengis moltes castanyes... No, no, tinc clar. ...acaparàs un malte mentre... No, no t'agudes, tinc clar. Doncs tot en el seu temps i ara se'n diu de quilòmetre zero. Ah, que mateix. I amb moderació. Sempre ho he dit, exacte. Bueno, ara anem a parlar de salut, que ens iria bé a les persones que ja estem jubilades. Doncs primer ens haurem de plantejar com hem d'emplenar la gent a diària i planificar-ho una mica en cura. Clar. Entenc que això hi ha diferències substancials segons el gènere al qual es pertany. Lògicament, en el cas de les parelles grans, el rol de cada persona encara és molt marcat. Per exemple, les senyores solen cuidar quasi exclusivament d'anar a fer la compra, cuinar o la neteja de la llar. Ah, i el més important, portar bé els comptes. Per mi, les millors economistes del país són les senyores, ja que fan miracles per arribar a fer de mes. I tant, i tant que sí. La col·laboració del marit en les feines domèstiques va creixent sobretot en els de menys edat, ja que estan acostumats a col·laborar a les feines casolanes perquè la muller cada vegada fa més vida laboral fora de casa. Una qüestió també de... Sí, de canvi de societat. Els costums van canviant, perquè abans no feia home segons quines feines. I aquesta mentalitat, afortunadament, es va perdent. I tant. Pels avis jubilats, estar tantes hores a casa junt amb la dona pot esdevenir en conflictes. Convé, doncs, que cada qual planifiqui les seves agendes sense descuidar-se d'arribar a un bon consens per saber qui ajudarà els fills, cuidarà els nets, els portarà a recollir al col·legi, etc. Un cop hem organitzat el nostre temps, hem de pensar en conservar la nostra salut. Convindria anar moderant les menges que aportin masses grasses, sal, sucres, dolços i alcohol. Una bona combinació de plats que continguin hidrats de carboni, proteïnes, llagums, fruites i verdures, de ben segur que és la solució. Sembla fàcil, però reconec que la gran majoria no mengem el que caldria. em refereixo a la combinació, perquè no ens n'han ensenyat de petit. No, no hem agafat aquest costum. No, no en sabem. Arribar l'hora de canviar els costums, que ens costarà, perquè ja que passem dels 60, canviant-se... Ens agrada farà. És difícilíssim. Ens agrada menjar. Sí, però... Coses, a més, que no ens convenen. Ni la quantitat ni la barreja que fem no és l'adequada moltes vegades. I tant, i tant. Bé, finalment, caminar una hora diària, anar amb bicicleta, nedar o ballar, és un bon complement, perquè l'esquelet no es rovelli. I així, mantenir-nos en forma. Particularment, crec que no és bo que les persones facin esports competitius o esforços, estic parlant de les persones ja jubilades, per exemple, a utilitzar grans pesos al fitness, ja que solen produir lesions greus les articulacions. Naturalment. Els genolls, el maluc, i poden provocar artrosi. Finalment, recordar que a la crisi que estem passant, l'ajuda dels avis ha sigut molt important per mantenir la cohesió i la pau del país. I fins aquí, unes petites reflexions d'aquesta setmana. Molt bé, molt bé. Està molt ben pensat, eh? Molt ben pensat. Jo ja afegiria a tot això que, sobretot, busquessin també una activitat intel·lectual, fos la que fos. És a dir, no solament és passejar, de físic, sí. sinó que fessin servir el cervell. Sí. I fent crucigrames, o fent... Molts creuats, coses d'aquestes. Molts creuats, o... O llegir, simplement llegir. O llegir. O fer com tu fas ara, doncs reportatges d'aquests, bonics, o el que sigui. Estar interessat per alguna cosa que no sigui purament material. A més, a més, que ens cridi l'atenció durant la setmana, tenir com una obligació per fer-ho. Clar. O sigui que això també ens convé una mica. Tu ja ho fas. Jo sí, procuro. sempre i quan no em fa dansa del que veiem cada dia. No. Sinó a mirar-ho a distància. Ah, això mateix. No, s'ho dic perquè a vegades veus les coses que passen cada dia i dius, bueno, tirem de la cadena o portem-los tot a la quinta forca. A la quinta forca. A la quinta forca. Però no. Ben lluny. Eh, però vull dir, si n'hi ha també una activitat intel·lectual, doncs... També ajuda. ...farem una reducció, un delay, d'anar retrasant una mica l'alcemme o algunes coses d'aquestes. No, l'activitat mental. L'activitat mental. Sí, i tant. L'activitat mental i mental i tal. Bueno, però ja ho sabem. Això és molt saludable perquè l'higiene mental és fonamental. I tant. Si una persona té problemes greus i a més a més veus la televisió segons quins diaris les catòstres fresques que porta, el collon que hi ha, això implica... O sigui, convé beure-la però tenir el prou enteniment per no deixar-te portar ni per un cantó ni per un altre d'allò que es parla. O sigui que... Tenir un criteri propi d'allò que et pot afectar o no. El que passa és que a vegades no pots evitar-ho, eh? Bueno, però a mesura que ens feu grans, jo l'únic consell que us dono que jo i jo som molt grans és mireu les coses en distància. Molt. Ja, ja, doncs mirem-ho. No ho s'impliqueu emocionalment. Si no... Això és difícil. I a vegades s'impliques i aleshores ja s'estanyes. I aleshores no pots dormir. A la quinta forca. A la quinta forca. No pots dormir. A la quinta forca. As the moon hosts her memory She is smiling alone In the lamplight The wither leaves All that dead might be And the wind Begins to mourn Memory All alone in the moonlight I can dream of the old days Life was beautiful then I remember the time I knew what happiness was When the memory lived again Bé, bé, ara aquesta melodia tan bonica dona pas a una espècie d'història del gel però el gel domèstic Bé, estem a principi de febrer i sembla inversemblant aquest tema que us proposem avui el gel domèstic Bé, és una manera senzilla de parlar d'un element que en els seus diversos formats sempre ha estat un complement necessari tant en les nostres cuines com en la preparació de begudes, de plats o de conservació i presentació d'aliments frescos d'estiu glaçons, gel picat, etc. en la nostra societat és molt fàcil d'obtenir de conservar però s'ha de tenir en compte que tant els antics grecs i romans com les societats medievals les civilitzacions asiàtiques i els pobles àrabs ja utilitzaven el gel per refredar les begudes i fer xarrubs sabeu el que són xarrubs? i tant sorbetes sorbetes sorbets pel procediment de barrejar-lo amb mel ametlles xufles cibada sucs de fruita o espècies habitualment la indústria tradicional del gel consistia en aprofitar les nevades invernals per recollir-ne la major quantitat possible en pous on era prensada i conservada fins a ser distribuïda a l'estiu un altre sistema era la de retenir aigua de pluja amb bases i esperar que es congelés amb les baixes temperatures en tots dos casos calia utilitzar construccions especials com els anomenats pous de glaç glaceres o neveres quan era el moment de fer-lo arribar fins als consumidors es procedia a un corós transport nocturn amb les mesures oportunes per evitar que el gel es fongués i un cop a la població era distribuït en indrets específics per la seva comercialització fins a l'edat mitjana el consum de gel estava limitat als grups socials més privilegiats de diners en referècio però a partir del segle XVII l'ús s'estengué gràcies a les aportacions de científics com el metge i botànic català Francesc Micó que l'any 1576 va publicar un llibre en què destacava les propietats curatives i dietètiques de l'aigua refredada en gel fixeu-vos l'aigua de quins impens que feien imagina imagina alivio de sedientos en la qual se trata de la necesidad que tenemos de beber frío y refrescado con nieve y las condiciones que para esto sea menester y cuáles cuerpos lo pueden libremente soportar això és la propaganda el marketing d'aquell temps de 1576 i tant com a dada curiosa direm que el 18 de juliol de 1599 a Barcelona es van consumir 15 càrregues de neu amb el motiu de la celebració de la visita a la ciutat del rei Felip III la seva esposa Margarida d'Àustria amb això de les càrregues que clar amb vides i pesos no fa pas gaire temps hi havia un fullon espantós com les bassanes i encara hi ha tot de restos una càrrega si es referia de carbó normalment eren uns 50 quilos més o menys sí, sí, ara ja tot és el que dèiem sí, ja el sistema mètrico decimal però era molt difícil abans el repte però era la producció de fred artificial per mitjà de processos mecànics i químics d'acord amb tècniques assajades per nombrosos científics durant els segles XVII i XVIII tot i que encara van trigar uns quants anys a fer-ho possible al segle XVIII el comerç de neu a Barcelona era controlat per l'Ajuntament que otorgava les concessions perdó d'explotació a diversos particulars sovint mestres d'obres o fusters que havien constituït empreses amb aquesta finalitat disposaven de pous d'abastament en àrees de muntanya properes com la serra de Marina en determinats indrets del Vallès el Moixanès el Moianès distribuïda a tres dipòsits tres pous secs que van donar nom als carrerons on eren situats el carrer de la neu més tard absorbit pel carrer Ferran el carrer de la neu de Signàs al barri de Rivera el carrer de la neu de Sant Cugat prop de l'església del mateix nom al barri de Sant Pere l'únic que ha conservat el seu nom a més hi havia diverses taules de venda repartides dins de la ciutat i després de moltes peticions de la gent de mar també es van instal·lar el port de fet al mitjans de segle XVIII Barcelona exportava neu i gel natural per via marítima a Mallorca a Itàlia i a Càdix a més a més es van obrir alguns establiments que ja servien gelats elaborats a la manera tradicional i l'augment de la demanda va fer créixer els dipòsits de gel aquest sistema d'abastament i de distribució va perdurar fins a principis del segle XX sent una activitat econòmica fonamental per poblacions com Castelltersol Tagamanent i Castellcir que fins a la dècara de 1930 eren conegudes com la nevera de Barcelona a l'estat de les primeres indústries productores de gel artificial foren instal·lades a Saragossa l'any 1878 la de Sant Sebastià el 1888 per iniciativa del cerveser alemany Benito Kutz que aquell mateix any va participar en una exposició universal de Barcelona des de el 1874 es va fundar la primera fàbrica especialitzada de gel de gel a Terrassa i a quatre anys després Joan Bruguers va obrir una altra Barcelona on es varia el gel on es venia el gel i l'aigua gelada per resumir entre 1910 i 1920 gràcies al ràpid desenvolupament de l'energia elèctrica es va estendre la implantació de les indústries de gel artificial molt vinculades al sector agroalimentari especialment empreses xocolateres cerveceres i destileries que farien desaparèixer els tradicionals pous de glas els casos més coneguts a Barcelona són el de la Moritz i Dam empreses cerveceres que van compaginar l'elaboració de cervesa amb la fabricació de gel un altre sector relacionat amb aquesta matèria van ser els dels fabricants de maquinària per produir-ne en grans quantitats que en pocs anys van augmentar notablement van passar els anys i a principi de la dècada del 70 va cessar la producció de gel amb vistes a la preparació de les olimpiades del 1992 i la transformació de la zona del poble nou per acollir la villa olímpica la majoria de les fàbriques van ser enderrocades només es va salvar la ximeneia de 50 metres la construcció de més alçada del desaparegut barri industrial de la Glòria de la Nova Icària de la Nova Icària de la Icària de totes maneres el que consumeixen en quantitat de gel són els ports els ports de pescadors només hem de veure com arriben per exemple les barques de tots els ports i les grans empreses que tenen aquells grans vaixells plens de glas a les càmeres i tot funcionen amb glas artificial perquè a vegades venen de quilòmetres i quilòmetres i ens fan passar el peix com acabat de pescar però el deuen fabricar en el propi vaixell dintre del vaixell són aquests grans vaixells els congeladors aquests que et porten de tot no n'estic parlant dels barques d'aquí que van arribant i van tirant el gel i van posant i llavors van a la llotja llavors a vendre'ls diuen que s'ha acabat de pescar a la llotja de Palamús sí home sí és d'aquí de la costa sí a veure què hi farem tot és en cada temps té el seu temps bé doncs parlant de glas de pous de glas i teixell jo vaig veure uns pous de glas molt que les conserven a Ibiza ens ho van ensenyar a la muntanya sí sí eren pous però ben atopits de terra i quan era el temps d'hivern doncs recollien o bé aigua gelada que era sota cero