Cara B 60: Cultura i territori — Anell Xirgu, agenda CaixaForum, Minyons de Terrassa 4d10f, fonts i passejada per la Vall de Sant Just, curiositats i Offenbach

Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Clus, 98.1. Música Avui és 25 de novembre i aquesta és l'audició 60 i més o menys en la sintonia de ràdio d'Esbert, en el 98.1 de la freqüència modulada. Ah, qui deia que no faria fred? La baixada de les temperatures en alguns llocs ha estat molt notable, però de tota manera el solet de migdia escalfa de valent. Sembla que a les muntanyes la neu ha vingut per quedar-se i que les baixes temperatures permetran fer neu artificial. Vaja, ja les estan fent. O sigui, amics, amants de l'esquí, ja podeu preparar els equips que potser alguna estació estarà en disposició d'obrir les portes. Música Fins aquí no teníem seguretat que els exàmens permetressin a la fracció menys del nostre equip d'assistir-hi. Sí, sí, però realment no li han permès venir, o sigui que li desitgem moltes, molta, molta sort amb els exàmens i la propera vegada suposo que podrà ser amb nosaltres. En aquell moment estem amb vostès, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puig de Vall i aquí us parla la Joana Algarra, disposats a iniciar aquesta hora de temes variats i espais musicals que esperem us serveixin per passar l'estona una mica distrets. Comptem amb la inestipable col·laboració del nostre Carles, Carles Hernández Rius, que amb tota la paciència del món està molt atent a les nostres indicacions, sense tornar-se boig. Gràcies, molt estimat Carlitos. Bé, doncs, després d'aquesta parrafada, passem a ser 60 avui sense el menys. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bé, el nostre espai de cultura comença amb... amb que l'anell Xirgo d'enguany serà dissenyat a Vallvidrera. El Premi Teatre Memorial Margarida Xirgo és un dels més antics que es lliuren a Catalunya i l'únic que està adreçat exclusivament a les intèrprets femenines en el país i en tot l'estat. L'any 1985 es va renovar i el guardó, a partir d'aleshores, seria un anell d'or distintiu del Premi amb el nom de l'actriu guanyadora gravat. Han estat diversos els artistes que des de 1987 han realitzat l'anell, Anna Font, Casa Capdevila, Hortrum Menjar i en guany la Alicenda Aro. Alicenda Aro, des del seu taller a Vallvidrera, es considera a si mateixa més que un artista, una artesana, un orfebre de la joieria. Sempre, entre riure i riure, diu, jo sóc una artesana de la joia. Tècnicament es considera poc ortodoxa, però sí, destra en el seu art. Fa seva una màxima becqueteriana. Vull explicar el màxim amb el mínim. Allò del menys és més, del dramaturg, ja que no defuts d'explicar l'univers a les seves joies. Aquest estiu ha dissenyat l'anell Xirgo, on figurarà el nom de l'actriu guardonada amb el 41è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgo de la temporada teatral barracelonina de 2014-2015. I ara una petita referència a les coses que es fan a la Caixa Fòrum. Avui s'està impartint una important xerrada sobre... Sobre l'infern de Dante o la poesia que construeix un món. Dante, amb la seva comèdia, que va néixer a Palatiu, de Divina, de Divina, per part de Bocatio, va esdevenir arquitecte del món d'Ultratomba, amb tres volums que constitueixen l'obra. L'infern, purgatori i paradís. Són els escenaris de tota una aventura postmòrtum per al món occidental. Darrerament, sembla que l'Església va dir que l'infern no existia. Però en aquesta sessió ens recuperarem la seva essència i farem una visita guiada pels seus racons més memorables. El dimecres, dia 2 de desembre, a les 17 hores, di la malaltia conjurar l'amor. Aquest és el títol de la conferència que es farà. La malaltia és un estat de trànsit, un recorregut pel costat fosc de la ciutadania, segons s'ho va formular Susan Sontang. Malalta de càncer i autora d'un assaig sobre la malaltia i les seves metàfores. En aquesta sessió, resseguirem tot un recull de poemes que ens acostaran a la malaltia com a suspensió de la normalitat vital i que ens donaran també recursos per acarar-nos poèticament contra la vida, la poesia. Dimecres, 9 de desembre, a les 17 hores, Carrossel Poètic. Per cloure aquest recorregut, per la força de la paraula poètica, la sessió final constituirà una antologia personalíssima de poetes i poemes que s'acompanyaran a Auxies Marc, a Joan Margarit, de Jordi, de Sant Jordi, a Vinyoli, passant per Mario Sanpere, a Uden, Montserrat Avelló, Gabriel Ferreter, Maria Mercè Marsal, Soreïda Burgos, Joan Sales i Antoni Clapés. Un bon planter, eh? Jo aquí trobo a faltar la solitat d'Escola, eh? Sí, sí, molt, molt. En tots aquests que... Sí, sí, realment, a més té una tendresa, té una tendresa i una poesia tan dolça que val la pena, eh? La primera a fer, o sigui, ella s'ha dedicat a fer uns poemes de cara a la Tardor, que són boníssims, amb una descripció fantàstica. I amb sentiment. I amb sentiment. Vull dir que, a vegades, mira, tot depèn de... Bueno, poetesa. De la publicitat, també. No, a vegades també, això mateix. I de la sort. Bé, espera, ja ara tenim la temporada musical a Caixa Fòrum, la música francesa de l'època de Lebrun del segle XVII. El diumenge 29 de novembre, o sigui, el proper diumenge, a les 19 hores, Les Jardins Secrets, obres de Michy, Lili, Charpentier, Ossi i Flaubert, entre d'altres. I el diumenge 13 de desembre, a les 19 hores, Catalina Vicenç, Clavisembal, amb obres de Jean-Baptiste Lili i Louis Chocoperen. Lili, Fins demà! Fins demà! Fins demà! I recordeu que solament són 10 euros a l'any per fer-se soci de l'associació. I ara us fem una pregunta. Què passa amb la font de Sant Ramon? A Vallvidrera. A Vallvidrera? Sí, sí. Diu, el 4 d'octubre, després d'uns dies de pluja forta, vam baixar pel camí dels Nesprarers per veure si aquesta vegada s'havia animat a rejar l'aigua de la font de Sant Ramon. Ni gota. Vam continuar el passeig cap a la font de Santa Bàrbara, la font de l'Espinagossa, la font de Can Llebalol, l'aigua brotant per tot arreu. I ens varen preguntar què passa amb la font de Sant Ramon? El mateix passa amb la font de la mandra, d'esplugues, a la plaça Mireia. Malgrat les pluges, poques o moltes, que han caigut, el cabal és cada cop més minso. Quin problema hi ha? No ho sabem. Desviacions d'aigua. Ja ho sabem que s'ha comentat arreu, però ens ve molt de gust fer aquesta ressenya sobre un èxit aconseguit a base de treball i esforç. El passat diumenge, a la plaça Vella, de Terrassa, es va gaudir d'un espectacle mai no vist, la diada castellera dels Minyons de Terrassa, protagonistes excepcionals d'un espectacle inolvidable. Es va poder contemplar una de les seves actuacions més lluïdes, la realització d'un castell inèdit i dificilíssim, el 4 de 10 amb folra i manilles que van poder carregar i descarregar, cosa que abans no ho havia aconseguit ningú. S'ha de tenir en compte que per la realització d'aquest castell calen sobre unes 800 persones per aconseguir una bona base que sostinguin les altes i passades columnes. també van carregar i descarregar un 3 de 10 amb folra i manilles també molt difícil. Van carregar un 3 de 10 amb folra i agulla però aquest no el van poder descarregar perquè després que l'enxaneta al ses al braç es va desequilibrar i va caure. Una llàstima perquè el castell és d'una gran bellesa amb un pilar en equilibri dintre de les 3 columnes. I va finalitzar la seva actuació amb un sorprenent pilar de 8 en folra carregat i descarregat amb una serenor admirable perquè cal un equilibri extraordinari de 8 persones una sobre l'altra per aconseguir no fer llenya que vol dir esfondrar-se. Van ser convidades les colles giganteres de Barcelona i Sants que també van tenir unes actuacions molt dignes. Felicitem els minyons de Terrassa per haver aconseguit aquesta fita tan important carregar i descarregar un castell de 4 de 10 amb folra i manilles. de Terrassa per haver aconseguit de Terrassa per haver aconseguit de Terrassa la interior de Terrassa podríem d'arga que Bé, ara que sembla que ja és temps de tardor, jo diria que d'hivern, em sembla que és un bon temps per fer llargues caminades, ben calçats, adequadament vestits, gaudint de la bellesa del paisatge que envolta el nostre poble. Us convidem a fer aquesta passejada per la vall de Sant Just. L'itinerari proposat, l'envolta, s'envolta, no? L'envolta, resseguint tot un bon nombre de turons, macies i fons, arribant gairebé a les imandacions de Vallvidrera. D'allí estant podrem observar les fantàstiques vistes que ens acompanyen durant tota bona part d'aquest camí. Aviam, Montse, continues? El nostre punt de sortida serà el poliesportiu municipal de la Bona Aigua, que limita la zona urbana i on comença la zona forestal, del parc de Collsarola. Enfilarem la carretera, que molt aviat es convertirà en una pista forestal, i la continuarem sense abandonar el camí. Molt bé, i ara tu, Joan Maria. El nostre primer objectiu serà la font de la beca. Restaurada farà uns anys, ara és el punt de trobada ineludible de moltes excursions i de moltes famílies. Seguirem el nostre camí en direcció a Sant Pere Màrtir, per una pista forestal que té un marcat desnivell, però el camí és força ample i ben esplanat, així que trobarem fàcil la nostra ascensió. Un cop, a Sant Pere Màrtir, anirem cap al turó d'en Cors, on les brolles i les màquies predominen al llarg de tot el camí. Quan arribem al turó, gaudirem de les vistes de Barcelona i la desembocadura del Llobregat. Fins no arribem al turó, ens podrem apropar a la font del ferro o la font del rector, que, degut a la sequera d'aquest estiu i tardor, no raixen massa aigua. Un cop arribats al turó d'en Cors, el nostre proper objectiu serà el coll de Can Cullàs, travessant la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Anirem fent via cap a Can Cullàs, tot apropant-nos a Vallvidrera, on alvirem algunes cases habitades. Bé, ja hi som, a Can Cullàs. Doncs sí, continuarem la passejada, tot deixant a la dreta, un camí que ens portaria a Can Lleballoll. Però no cal desviar-se, perquè tornant a creuar la carretera, ens endinsarem de nou a la vall de Sant Just i veurem en front nostre la població i la imatge inconfusible de l'edifici del Gualden. Baixem per una forta pendent fins a arribar a la masia. Des d'aquí podem descansar una estona i tancar els ulls i marginant-s'ho al temps en què tots aquests indrets eren camps de conreus que feien la vall pròspera i important per sobre d'altres rodalies. Ara, l'hi nota. Bé, ja hem descansat i continuem el camí cap a Can Carbonell i Can Vila. I, si so, amb aquesta cosa que diu Can Carbonell, si teniu gana, n'hi ha un restaurant. I tant. Aquest és ple de garrofers, amallers, oliveres, alcines i roures i, oh, meravella, uns quants camps, pocs, que es mantenen conreats. Estem arribant al fi del nostre passeig. Deliciós passeig. I tant. I en poqueta estona, tot seguit, la pista forestal, sortirem de nou a les immediacions del nostre poble de Sant Just. Bé, doncs, ja hem acabat aquesta passejada. Ja us convidem. Ara que aquests dies fa fresqueta, podem passejar, sobretot a migdia, a partir de les 11 del matí, perquè a primera hora a una és glaça. I ens sembla que ha estat bé, no? Com s'assembla a tots? Sí, sí. Una passejada xula. La conec, l'he fet diverses vegades, però l'enrevés jo començo. Ah, comença. I també he tingut ocasió, de sis a bon dematí, de veure en aquests camps conreats, i anant a poc a poc. No, no, no, gebrats no. Veure conills. Ah, sí. Conills. Sí, sí, sí. Hi havia conills, amb aquest treball. Sí, sí. Abans sí, hi havia molts, eh? Doncs encara n'hi ha. Estic parlant de 3 o 4 mers. Sí, sí, sí. I venia per sanglars, no? També havien dit que n'hi ha. Ah, per sanglars, ja han agrapat i mostres. Ja no a la vall sol, ja per la banda de Barcelona arriben. I de tant en quant no fan alguna batuta? Sí, i tant, i tant. Sí que fan, però és que es produeixen amb una facilitat. Com no tenen depredadors. I com la gent, oi, que macos, que tal i que qual. I a més, si no, volquen els contenidors. Sí, sí, ho han après. Ho han après. A Montserrat, era una lluita, perquè no te n'adonaves i abocaven els contenidors i feien la gran jalada. I hi havia, per l'amor de Déu. Sí, sí. Bueno. Bé, no? Ara, què et sembla si comencem amb aquelles coses teves? Això. Aquelles historietes. Sí, aquelles historietes. Sí, historietes. Com aquí han fet la gran passejada, la primera de les meves històries es diu La terra és rodona. Ah, molt bé. Perquè, bueno, ja que heu parlat i heu caminat, doncs sapigueu això. Quan Colón ja va arribar navegant fins a Amèrica, ja se sabia, feia molt temps, que la terra era rodona. Encara que ignorava que en el transcurs del seu viatge es trobaria, aniria a topar-se amb les Índies, que era l'Amèrica, aquesta que diu que va descobrir Colón. Sí, però en les Índies occidentals, no? Sí, sí, sí. Ella anava... Comta, compta amb els micros que li estem posant les orelles al pobre Carles, fetes un desastre. D'acord, Carlos, perdón. D'acord, ja les... Sí, d'acord. Diu, però la primera persona que va dir que la terra no era una superfície plana va ser el filòsof grec Anaximandro, que va viure al voltant de l'any 560 abans de Cris. Això sigui, mil anys abans que Colón arribés allà. I per què ell va saber tot això? l'Anaximandro aquest que fa gràcia de dir-ho, no tinc mandra, és Anaximandro, eh? Anar sense mandra, ja està. Podia explicar això perquè al aproximar-se un vaixell des de l'horitzó, des de l'horitzó, sempre veia primer la punta del màstil, després les veles i finalment el casco del ron. Era un anàlisi simplement de sentit comú. Anava venint així. Clar. Ja tenim una cosa d'aquestes, voleu fer-ho, proveu-ho, a veure si us surt. I després diu, vigileu el tsunami, que aquest també se les trae, no? Diu, els tsunamis són unes onades del mar que s'originen arrel d'un... Terratrèmol. Terratrèmol. La majoria de les vegades solen aparèixer un sol i poden adquirir unes dimensions insòlites. Es va poder observar una ola tsunami de 85 metres d'alçada. Mare de Déu! A més, aquestes oles poden avançar, van, amb una velocitat de 700 quilòmetres per hora. Mare de Déu! Mare de Déu! Mare de Déu! Mare de Déu! Sí, però era d'aigua! És el mar! El mar! Sí! Sí! Era la... Però és el terremoto que produïeix el tsunami. Sí! Perquè trencar-se per sota fa que l'aigua s'aixequi. La força l'empeny amunt. Bé, com estem amb el temps, els tsunamis i tota la pesca, i després ara ha vingut de cop i volta el fred, aquí també diu, sense estiu. O sigui, una referència en un cas que va passar. Diu, alguna vegada s'ha donat el cas que a l'estiu pum, desapareix de repente. L'última vegada va passar a 1816, en un any que no es va poder caçar ni un sol ànec en tota Europa. la causa hi ha que buscar-la possiblement amb un núvol de pols volcànic que va anar a parar a l'atmosfera tras la irrupció de Tomboro en Indonècia, amb un volcà, un volcà, sí. Se sembla que això deu de retenir els ratxos solars, fent que la neu es tinyera, bueno, és, com si diu tinyera en català, estenyís, això, de vermell i violeta. Ara, frent a aquesta teoria també van observar que en l'any 1883 va fer un altre volcà el Karakatoa, que no va passear per cap canvi climàtic algú, encara que semblava que tot havia estat igual, el Karakatoa va ser una isla del Pacífic que va explotar i va desaparèixer. Sí, sí, era de tipus volcànic. I aleshores també no va haver estiu, pum, de cop i volta es va acabar l'estiu, no? I aleshores aquest enigma diu que encara està sense per resoldre. I després tenim dues coses curioses, que ara ho busco, que ho tenim aquí, un moment, que diu, és una cosa tonta, però a vegades es fa gràcia, es fa gràcia de saber la curiositat. Diu, a l'invent dels llumins, del llumí, diu, que hagués permès, el químico va fer, que va ser el John Walker, fer-se un home molt ric, però mai va voler sol·licitar la patent d'aquest invent, ja que ell el que volia és que això afavorís tota la humanitat. Aquesta és una. molt correcta. Molt correcta, correctíssim. Sí, era per la humanitat, no? Sí. I després n'hi ha un altre que és graciosa, que diu, volador musculoso. Ah, ah. Diu, quan el 12 de juny de 1979, Brian Allen va ocupar el seient de pilot amb un avió que es deia el Batro Gousman, tenia 26 anys i tenia una preparació física excel·lent. Aquesta era la condició indispensable per lograr el seu objectiu, ja que aquest jove estadounidense, americà, a més a més de ser pilot, era el propi motor del seu vol. Ah, ah. Va tenir que pedalejar amb totes les seves forces durant dues hores i 49 minuts per mantenir l'impuls de l'èlice del seu aparato volador i va recórrer una distància de 37 quilòmetres que separa Inglaterra de França a través del canal de la Manxa, el canal de la Mànega. Que, per cert, ells diuen, ells no diuen això, diuen English Channel o els francesos també diuen. Això de la Manxa és el Don Quixote. Ja. El Don Quixote, exacte. Sí, diu, amb la sola propulsió dels seus muscles. Diu, aquest artilugi tenia una envergadura de 30 metres però passava solament 35 ja que la major part d'ell estava revestit d'una pel·lícula molt fina d'un centímetre de grosor com si diguéssim, no? Sí, sí, de gros. Diu, en tot això, diu, aquest recorregut de vol va ser superat àmpliament després. En 1988 Canellos, Canellopoulos, aquest seria grec segur, clar, va fer 119 quilòmetres entre les isles gregues de Creta i Santorini i també amb la seva propulsió muscular. Ah, mira. O sigui que qui voleu navegar busqui un tio fort i que vagi sol no necessita benzina però aquesta devia ser la idea d'aquell pintor que era Leonardo que el pobre que sortia amb la d'allò i va el pobre de l'ajudant resulta que li va col·locar l'armató i tot i seria un porra es va estavellar o i tant, pobret, va morir arran del cop que es va donar però la idea va ser no, no, la idea va ser que era un inventor aquest home per el congénit de tot el rei dels invents sí, sí, sí el que passa és que inventava màquines molt dolentes de la guerra però no les realitzava mai o sigui tot ho planejava però mai acabava de fer sobre planos hi ha molta cosa sí, sí, sí un dia portaré també unes anècdotes d'ell sobretot com va dibuixar l'ombra de Vitruvio que escolta és fantàstic ara sempre deien els crítics els esforços i tot que eren els que li pagaven sí, els que el criticaven sí, deia o diu sí, sí moltes idees moltes idees però realitzades no hem vista cap ni una o sigui que mira però ha quedat per la posteritat això mateix és que el que val és l'idea després s'ha de tenir la constància però al final s'obrir aquella idea realitzar-la l'objectiu i aquí és l'inventor de les bombetes que encara avui dia crema'n crema'n sí aquell va estar quasi mil vegades va fer mil intents mil vegades provant materials fins que va trobar el sostén que han de ser i que llavors aguantava per tant una persona mil vegades s'ha de tenir molta constància molta constància la veguàrdia no sé si ho veieu no sé si surt cada dia perquè jo crec que no que és més aviat de diumenge no ho sé ara no us ho puc dir que surt una persona científica de diferents matèries no solament d'així com aquest de físic i no sinó en medicina i tots ells quan els preson els fan com un questionari tots ells diuen el mateix constància constància constància i errors oh clar un aprens dels errors no de les victòries això és la diferència per exemple dels Estats Units amb aquí allà admeten que la gent poden fer negocis s'equivoquen i tornen a obrir aquí quan un s'equivoca i el diuen aquest és un perdedor ningú el sapien ningú tothom el rebuixa és la gran diferència sí nosaltres volem l'èxit immediat és el caràcter lletí però no és això és que un per arribar amb una fita s'ha d'equivocar moltes vegades perquè no és infel·lible un i ser un lluitador clar que sí i ser constant posem una rafagueta de música aquesta ràfaga era molt bonica però també com ara us presentarem la nostra secció música en sentiment també us agradarà la música que posem avui podem escoltar un fragment de la fantasia musical els contes de Hoffman de Offenbach és la famosa barcarola que ens transporta si tanquem els ulls els canals venecians escoltem a l'orquestra del Vallès sota la direcció de Salvador Bracons i i Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit