60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Subscriu-te al podcast
Carnaval i cultura: postres saludables amb xocolata, Ermessenda i Almodis, la “ressuscitada” de Santa Maria, Schumann, migranyes pel temps, l’elefant Avi, Èvol i consells de son
Panorama general del programa
Programa variat amb to de Carnaval i una selecció de temes culturals, històrics i de salut. S’hi combinen notícies municipals, art al cinema, nutrició, anècdotes històriques, llegendes urbanes, música clàssica, benestar i vida associativa local.
"Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs" — reflexió lligada al cicle de Carnaval i la Quaresma.
Actualitat local
- - Butlletí municipal de Sant Just: baixada de l’endeutament, increment de pressupost i emissió en streaming dels plens.
- Plans d’ocupació subvencionats.
- Sessions plenàries obertes i ara accessibles per internet.
- Territori i natura: actualització de la senyalització del camí de Sant Just d’Esvern a Santa Creu d’Olorde amb criteris del Parc de Collserola.
Art al cinema (Exhibition on Screen)
- - Cicle a Cinesa amb grans noms: Monet (Jo, Claude Monet), El Bosco, Impressionisme americà: el jardí de l’artista, Miquel Àngel.
- Propostes en versió original i subtitulades amb enfoc divulgatiu i museístic.
Alimentació i estil de vida
Postres saludables (Harvard i Magda Carles)
- Postres més saludables: fruita fresca + fruits secs + xocolata negra.
- Idees ràpides:
- -
- Maduixes amb xocolata negra calenta i ametlles filetejades
- -
- Poma al forn farcida de xocolata i avellanes
- -
- Taronja en rodanxes amb encenalls de xocolata
- Recepta destacada: Carpaccio tricolor de fruites (poma –amb llimona per evitar l’oxidació–, kiwi i taronja) amb xocolata negra i ametlla picada.
- Apunt cultural: invitació a una xocolatada al carrer Petritxol i visita a la Sala Parés (Neus Martín Royo i Alejandro Quincoces).
"Mengeu-los quan vulgueu" — desmitificant la idea que la fruita com a postres és nociva.
Migranyes i meteorologia
- Més de la meitat de les migranyes poden estar relacionades amb canvis atmosfèrics (temperatura, humitat, pressió).
- Recomanació: tècniques de relaxació i anticipació quan es preveuen canvis de temps.
Història i llegendes
Dones amb poder: Ermessenda i Almodis
- Ermessenda de Carcassona (comtessa): figura clau medieval; exerceix la regència i el poder de decisió; tensions de successió amb el fill i posterior retorn al poder com a àvia regent.
- Almodis de la Marca i Ramon Berenguer I: episodi apassionat amb conflicte eclesiàstic (excomunió sol·licitada), però consolidació final de la unió pel bé del casal barceloní.
Llegenda urbana: la ressuscitada de Santa Maria
- Narració barcelonina de principis del s. XX: una recent casada “revifa” durant un robatori de joies al velatori.
- Explicació mèdica: probable catalepsia. La història va motivar prudència abans d’enterrar i va encendre l’imaginari popular.
Música
Robert Schumann — Carnaval, Op. 9 (Arlequí)
- Context biogràfic essencial: vocació musical primerenca, estudi amb Friedrich Wieck, matrimoni amb Clara Wieck, lesió al dit que el porta a la composició.
- Obres destacades: Papillons, Simfonies 1 i 4, oratori “El paradís i la Peri”, Concert per a piano en la menor.
Curiositats i patrimoni
L’“Avi”, el primer gran mite del Zoo de Barcelona
- Elefant adquirit el 1892; gran estima ciutadana. Mort el 1914 per fractura de pota.
- L’esquelet es conserva al Castell dels Tres Dragons; el relleu al zoo fou l’elefanta Júlia.
Viatge a Èvol (Catalunya Nord)
- Poble medieval “vall adormida”, carrers empedrats i fesomia preservada.
- Restes del castell (post Tractat dels Pirineus), església romànica de Sant Andreu i connexió històrica amb Sant Miquel de Cuixà.
- Curiositat: inscripció compartida amb la tomba de Colom alimenta hipòtesis sobre orígens al Conflent.
Benestar i son (gent gran)
- El son esdevé més lleuger i fragmentat amb l’edat; factors com hipotiroïdisme, apnea, dolor crònic o certs medicaments l’alteren.
- Claus d’higiene del son:
- -
- Activitat física regular i exposició a la llum solar
- -
- Evitar automedicació i ús prolongat d’hipnòtics
- -
- Consultar el metge si el son interfereix la vida diària
"No us automediqueu" — missatge central per prevenir tolerància i dependència.
Vida associativa
- Assemblea anual de l’Associació de la Gent Gran de Sant Just d’Esvern: comptes auditats, quota de 10 €, excursions (ara dimecres), sortejos mensuals de menús, crida a noves altes a El Mil·lenari.
Apunts humans i cloenda
- Felicitació a Joan Xirivella (18 anys) i desig de retorn al programa un cop iniciada l’etapa universitària.
Idees clau
- Carnaval com a metàfora de permissivitat i transició cap a la reflexió.
- Art, història i salut articulen un programa que combina cultura i benestar quotidià.
- Arrelament local: Sant Just, Collserola i memòria barcelonina (Zoo, llegendes) amb obertura a la Catalunya Nord.
Seccions de l'episodi

Falques i sintonies: anuncis i serveis
Promos d’emissores i programes (Cara B, Smooth Jazz), servei públic 061 CatSalut i sintonia de Ràdio Desvern.

Introducció i to de Carnaval
Benvinguda, reflexió sobre el Carnaval com a catarsi social i cita llatina (Memento homo...).

Aniversari de Joan Xirivella
Felicitació pels 18 anys, cançoneta i bons desitjos per l’etapa universitària.

Butlletí municipal de Sant Just
Baixada d’endeutament, recuperació de despesa precrisi, plans d’ocupació i plens municipals en streaming a santjust.cat.

Camins de Collserola: nova senyalització
Actualització de fites i corriols entre Sant Just i Santa Creu d’Olorde, passejada amb l’alcalde.

Art a la gran pantalla: Exhibition on Screen
Cicle Cinesa 2017: Jo, Claude Monet; El Bosco; Impressionisme americà; Miquel Àngel. Documentals amb suport de museus i galeries.

Postres saludables amb xocolata negra (+ Sala Parés)
Recomanació Harvard: fruita fresca, fruits secs i xocolata negra. Receptes pràctiques i invitació a xocolatada al carrer Petritxol; menció d’exposicions a la Sala Parés.

Història medieval: Ermessenda i Almodis
Ermessenda de Carcassona com a regent amb poder efectiu; episodi amorós i polític d’Almodis de la Marca i Ramon Berenguer I, tensions i resolució familiar.

La ‘ressuscitada’ de Santa Maria
Llegenda urbana barcelonina d’una dona que revifa durant un robatori al velatori; explicació probable de catalepsia i canvi d’hàbits funeraris.

Música: Carnaval d’en Schumann (Arlequí)
Context biogràfic i audició d’un fragment de Carnaval, Op. 9; repàs d’obres clau i paper de Clara Wieck en la difusió.

Salut: mal de cap i canvis de temps
Influència atmosfèrica en migranyes; recomanacions de relaxació i anticipació davant canvis meteorològics.

Memòria del Zoo: l’elefant ‘Avi’ i la Júlia
Història de l’Avi, primera gran estrella del Zoo de Barcelona; conservació de l’esquelet i relleu amb l’elefanta Júlia.

Vida associativa: Gent Gran de Sant Just
Assemblea anual, quotes, excursions (ara dimecres), sortejos i crida a noves altes a El Mil·lenari.

Viatjant per Catalunya: Èvol (Catalunya Nord)
Poble medieval preservat, castell enderrocat, Sant Andreu i lligam amb Sant Miquel de Cuixà; curiositat sobre Colom al Conflent.

Benestar: consells per dormir millor (gent gran)
Higiene del son, impacte de malalties i medicació, riscos de l’automedicació i quan consultar el metge.

Cloenda i comiat
Comiat del programa amb record per a Joan Xirivella i desig de retrobada.
Aigües de Barcelona Seixanta i més El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, Seixanta i més. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense saber d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't, orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui. Per una salut millor, 061 CatSalut respon. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'esperc, sintonitzes ràdio d'esperc, de ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esperc, 98.1. En l'escoltes ràdio d'esperc, de ràdio d'esperc, de ràdio d'esperc. Seixanta i més. Senyores, senyors, tornem a ser amb vosaltres, l'equip de Seixanta i més, disposats a passar una bona estona a música, notícies, viatges al territori, informacions d'actualitat... Això intenta ser aquesta audició dels dimecres, al capvespre o els dissabtes, al matí. Estem en temps de carnaval. Molts compositors s'han inspirat en aquestes festes tan animades i tan típiques i pintoresques. És el temps de la lliberació dels complexos, de donar regne lliure als sentiments més pregons i deixar en un racó les conveniències socials darrere d'unes màscares a voltes somrients, a voltes tristes, a voltes monstruoses. Amb la pregunta que em coneixes es poden donar tot un reguitsell de situacions divertides que potser no ho són tant per a segons qui. En fi, benvingut al carnaval amb el seu homenatge a la carn, com diria un company nostre, carn despendulada, però que els dies següents ens fa posar la cara trista i enterrar la sardina. Memento homo, cuia pulvisés, etim pulverem reverteris. Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs. Les estrelles havien mort en una nit de carnaval. L'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández, i qui us parla? La Joan Algarra, estem a punt d'iniciar 60 i més, però no sense felicitar, molt cordialment, amb una abraçada ben estreta, el Joan Xirivella, el nostre menys, que ahir va fer uns gloriosos 18 anys. Li desitgem que el camí que aviat emprendrà, cap a la universitat, li sigui tan planer com el batxillerat li ha estat fins ara. Joan, per molts anys. Per molts anys, per molts anys, a la una, a les dues, a les tres, superfícics. Per molts anys, per molts anys, per molts anys, Joan, per molts anys. I ara, notícies del butlletí municipal. A l'Ajuntament baixa l'endeutament un 23,32%. El límit legal per als municipis se situa en el 110%. Ens diu la Quima Jiménez, regidora d'Hisenda. Amb l'increment del 13% del pressupost, per fi recuperem els nivells de despesa anteriors a 2008, quan va començar la crisi econòmica. I això ens permet destinar més diners a les polítiques socials i també augmentar les inversions a la via pública, que s'havien frenat de forma dràstica a causa de la manca d'ajuts supramunicipals. I tot això sense haver de posar en risc el baix endeutament que manté l'Ajuntament de Sant Just des de fa molts anys ni augmentar els impostos a la ciutadania. Després del període de presentació d'instàncies, l'Ajuntament està fent la selecció de les persones que cobriran les 12 places ofertades a través de nous plans d'ocupació municipal subvencionats per la Diputació de Barcelona. Els contractes seran per un període de cinc mesos i el sou de 1.100 euros bruts mensuals. El ple del mes de gener ha estat el primer que s'ha pogut escoltar en directe per internet. Des d'ara, a banda de poder escoltar les intervencions del ple, a partir de l'endemà de la seva celebració, la ciutadania pot seguir les sessions plenàries a través de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa. Aquest és un altre dels compromisos de l'equip de govern per apropar la política local a la ciutadania. La missió en streaming dels plens municipals és una acció més per facilitar de la informació de l'Ajuntament arribi a més gent. Les sessions plenàries se celebren el darrer dijous de cada mes a partir de les 7 de la tarda. tenen lloc a l'Ajuntament i són obertes a la ciutadania. Ara, a més, es poden seguir per internet des de santjus.cat. Les CEES, en col·laboració amb el Consorci del Parc de Collserola, han actualitzat la senyalització del camí de Sant Just d'Esvern a Santa Creu de l'Ordre. Des de l'entorn de Santa Creu, per evitar la pista a la sortida, des del carrer Pont s'ha recuperat un corriol. El passat dimenge 9 de gener, l'alcalde Josep Perpinyà va ser una de les persones participants a la passejada que l'entitat va organitzar per mostrar la bona senyalèctica feta seguint els criteris marcats del Parc de Collserola per a tots els paratges naturals del seu àmbit. L'art a l'abast de tothom Una iniciativa de a contracorrent, films que presenta en els cinemes cinesa, exhibition on screen o exposició en pantalla. Uns films sota el títol Los grandes de l'arte en el cine, que reflecteixen la història de grans de l'art pictòric en versió original amb subtítols i també amb subtítols en castellà. El primer film de Jo, Claude Monet serà a partir de demà, 23 de febrer. Un viatge per a Europa a través de la visió d'un pintor en constant busca de la llum. L'emocionant història d'un artista en permanent busca d'imatges, de temes, la seva correspondència, les seves obres, joventut i maduresa. Monet ens despulla la seva ànima. Recordeu, jo me n'he. A partir del proper 28 de març, també la cadena cinesa ofereix el fascinant món del Bosco. L'exposició més completa amb la seva ciutat natal i les seves obres com mai s'havien pogut veure. L'artista més enigmàtic i alhora més meravellós amb l'exposició més completa per comemorar el cinquè centenari de la seva mort. Dibuixos i quadres com mai no s'havia vist. A partir del 27 d'abril, el jardí de l'artista. Impressionisme americà. Una història plena de color i bellesa al vell mig de la boira industrial. Una història estratament lligada a l'amor pels jardins i el desig de preservar la naturalesa en una nació cada cop més urbana i cosmopolita. Una història plena de bellesa i de color. A partir del 5 de juny, Miquel Àngelo. Una visió renovada del gran universalment admirat i estimat. Aquest film descobreix el per què Miquel Àngelo és sens dubte un dels més grans artistes del Renaixement i potser de tots els temps. Exhibition on Screen és una sèrie de documentals que de la mà dels millors i més prestigiosos museus i galeries d'art porta els grans de l'art al cine. Aquests especialistats en art afegeixen una immersió cinematogràfica del millor art del món i aquests que us hem comentat són els que Cinesa oferirà al llarg d'aquest any 2017. afegeixen una llà de llà de llà de llà de llà. i ara farem com els francesos que comencen el dinar per les costres. d'acord? Aviam, tanta conyeta que em feu en la meva afició per la xocolata. Resulta que la nutricionista Magda Carles en un article publicat a La Vanguardia ens diu que les vostres més sanes segons un estudi fet a la Universitat de Harvard estan formades per als tres elements fruita fresca, fruita seca o fruits secs, com vulgueu i xocolata negra. Escoltem el que diu la Magda. Abans de continuar una de les coses que el perquè va bé menjar els postres primer que la resta és perquè normalment dintre de l'estómac els postres, sobretot si són fruites doncs no triguen gaire a passar l'estómac del tracte intestinal. Aleshores, què passa? Amb el menjar més consistent del segon i primer plat i tot el lío això costa més de pair i els postres queden a dalt i moltes vegades és quan tenen aquells gasos tan antipatres més que si des uns gasos perquè no té temps de lloc. I a vegades descomponen el que s'ha menjat abans. O sigui, mengeu-los quan vulgueu, home, tu. Ho sentim bé. Bueno, anem per l'article que diu les postres són, sense cap mena de dubte l'element de la nostra alimentació en més freqüència ens poden produir remordiments això parla del xocolata la Joana aquí diu, sobretot si es tracta de postres dolços fins i tot encara que sigui una innocent peça de fruita cosa que ens genera una munió de reticències perquè estem influïts per la falsa creença que la fruita menjada com a postre és nociva. Per això que tu havies explicat. Ah, sí, mira, això no havia llegit i la cosa va per aquí. I tant. Doncs bé, com ja us hem comentat abans segons l'escola de salut pública de la Universitat de Harvard les postres més sanes haurien d'estar formades per tres elements inadul·libles fruita fresca, fruit secs i xocolata negra. Tots sabem que la fruita fresca és una font extraordinària de vitamines i d'antoxidants i que els fruits secs tenen efectes sumament beneficiosos per al sistema cardiovascular juntament amb una porció adequada de bona xocolata negra. Però no ens conformem. No s'està dient que preparem unes postres lleugeres. Hem de fer unes postres amb sentit comú. Reafirmem allò que ens diu l'estudi de Harvard unes postres que continguin fruita fresca, fruits secs i xocolata negra. És d'allò més recomanable perquè són suaus. A partir d'aquesta recomanació que cadascú afini el seu enginy i la seva imaginació. Madruges amb xocolata calenta i amb melles filetejades són unes postres delicioses o bé una poma al forn farcida de xocolata i avellanes o potser rodanxes de taronja afegint-lis per sobre uns encenalls de xocolata. Que en dieu? Per por no us hem de castigar sense postres i passar directament al cafè. Només cal que triem els postres adequats. Com podeu escoltar no totes les notícies que ens arriben dels Estats Units són desagradables. I com a punt final del comentari us fem aquest sugeriment per fer unes bones postres. Carpacio tricolor de fruites. talleu en rodanxes fines que això es diu el Carpaccio ara hem de posar sempre paraules ben rares però perquè ens entenguem. perquè els italians ho diuen això de Carpaccio. Sí, però estem aquí ja no estem pas a... Bueno, i llavors com ho diríem aquí? Bueno, rodanxes fines que és el que tothom entendrà. També, també. El Carpaccio queda bé. Sí, però bueno en rodanxes ben fines... Aquelles coses que ja estem acostumats a l'huir i aleshores ja el que tothom ho dones fonatural. Sí. Bueno, en rodanxes ben fines mitja poma golden. Poseu-les en un plat i arreureu-les amb suc de llimona perquè no s'excidin si no ve negre de seguida. Es posen negres. Recobrir-les en rodanxes de kiwi i finalment en rodanxes de taronja. Afegiu-hi una mica de xocolata negra calenta i per sobre ho empolvoreu amb una cullerada d'ametlles ben picades. Aha. No us negareu que són unes postres delicioses vitamíniques sanes i un punt i final d'àpat d'allò més agradable. I aprofitant que la xocolata és recomanable tant per postres com per berenars repeteixo la meva invitació a tot l'equip per fer una bona xocolatada al carrer Patrichol. I ja que ens ve de pas ens hi podem acostar a la sala Parés on fins al 14 de març veurem l'exposició de Neus Martín Rollo amb el nom de Landon City en llocs d'aquesta ciutat i les pintures difuminades d'en Alejandro Quincózes en grans formats que ens fan pensar en paisatges de somni. i ara després d'aquesta secció de postres de postres i de quadres doncs ara la Lina ens explicarà què ens porta avui? avui porto mira una dona porto primer un nom de dona que fa molta gràcia vull dir és una mica raro i després una reivindicació de les dones que ja no és d'ara és que ara el març ja és el mes de les dones per això mateix per aquí anem al tiro aposta per aquí anem a postre no a postre a postre a postre a postre diu la contessa que tallava el bacallà ara aquí també hi ha una mica de lio i aneu al tanto per als noms de la gent diu el fill de Borrell segon Ramon Borrell primer aquest senyor va viure en el 972 i el 1017 governarà entre els anys 992 i 1017 aquí a la volta de la cantonada però d'aquest conte no ens interessen tant les seves aventures com la seva dona Emersenda de Carcassonne això de Emersenda queda molt xulo la contessa es va convertir en una figura molt rellevant de l'edat mitjana catalana perquè va saber demostrar que ella no en tenia prou de ser la senyora D la Mercenda volia formar part dels fets importants que passaven al seu voltant i per això va ser present en totes les decisions del govern del govern que prenia el seu espòs durant l'edat mitjana era el futur marit que dotava la dona amb un 10% dels seus béns quan es casaven a partir del segle XII però la truita es capgirà i començaria a ser la muller que havia de portar un dot al matrimoni en cas que la noia volgués entregar la seva vida a la contemplació el dot anava a parar al convent on se tenia que estar aquest XII amb l'acostum va fer que els pares i mares amb filles al seu càrrec patissin des del moment que aquestes neixien i és que el seu futur depenia en gran part d'aquest dot independentment de les classes socials a la que la noia pertanyia sense dot estava destinada a la indigència o a qualsevol altra forma de marginalitat que us pugueu acudir la mercè d'aquesta va ser lliurada com a esposa a Ramon Barburrell primer quan tenia 17 anys el matrimoni que va durar fins a la mort del conte van tenir tres fills però només un d'ells sobreviviria el temps suficient per poder accedir al poder quan el rei mor el 1017 Emersenda agafa les regnes del contat a l'espera que el seu fill Baranguer Ramon primer tingui l'edat suficient per exercir de conte la regent s'envolta de consellers valuosos i amb una gran capacitat de lideratge i decisió fa i desfà el seu gust només tindrà un obstacle el seu propi primogènit i reclama el que per herència paterna li toca les reines del contat la dona la dona se sent tan a gust decidint que només cedeix el designi del conte a Baranguer Ramon quan veu que no pot lluitar més per mantenir-se en el carrer però en el 1035 el seu fill mort deixant com descendent un Ramon Baranguer primer de tan sols 12 anys reprenent de seguida el contacte amb els seus antics consellers la dona torna a ocupar un poder segurament molt enyorat però el net crix i de nou la Merceda ha d'abandonar la primera fila fins aquí la cosa boniqueta que la senyora és la indicació i la dona i la dona ho va fer bé eh tinc entès perquè ho ha de fer malament però és clar n'hi ha coses d'aquelles que diu the first date que és la primera cita no? o allò que està sortint ara per la tele no? sí, sí i diu Ramon Baranguer primer que va viure de 1023 al 76 té el poder de casar el de Barcelona sota el braç casat també en segones núncies el conte es va trobar circumstancialment circumstancialment a Narbona de tornar d'un viatge de Roma i en aquesta cita francesa coneix el noble Pons de Tolosa i el que és més important a la seva de tot és la seva dona el modis de la marca hombre con el modi hemos amado és és aquesta va viure de l'any 1020 el 1071 però aquesta senyora estava casada i era la dona d'aquest hombre era la dona d'aquest del Pons de Tolosa per això no dic que era un first day d'aquells que allà n'hi ha marro n'hi ha marro ui si va haver-hi marro i diem important perquè la trobada entre el conte i l'almodis inflora bueno en el futur del casal del contat sí el que va passar el que va passar entre l'almodis i el Ramon baranguer devia ser irresistible algunes cròniques de l'època parlen d'un amor a primera vista sense límits però els dos ja estaven casats i per molt que li fos conte la seva unió seria difícil d'acceptar sobretot per l'àvia de totes les àvies la Hermesenda aquesta sí alguns apunten que el conte va raptar la dona per portar-la a Barcelona altres diuen que es tractava d'un pla preparat per tots dos si la va raptar ella es va deixar raptar molt a gust sí home total com fos el seu amor confes la parella no va tenir gaire fàcil per tirar endavant la relació davant del pecat que els dos enamorats estaven cometent els ulls de Déu aquesta la Hermesenda demanà l'excomunió papal pel net i la seva nova dona però la parella no estava disposada a cedir i l'àvia comprenent que la baralla podria arribar a comprometre el futur del casal de Barcelona doncs acaba jurant fidelitat al matrimoni i diu nens passeu-s'ho bé i se'n va a Osona i allà es mora tota soleta que ningú no empipi això mateix bueno ja sabeu que esclar però aquesta bona senyora va arregnar no no va ser molt molt de temps molt temps i no i va arregnar bé i l'Almodis també el que passa és que l'Almodis amb els fills va tenir una mica d'enredo que m'explicarem un altre dia això mateix aquesta història l'acabarà la Joana el pròxim dia o potser aquell llibre va veient més coses però a mi m'ha fet molta gràcia perquè dic mira ja toma que et penses des que el mundo es mundo i ara ens n'anem senyors els fantasmes diu la ressuscitada de Santa Maria en una casa del carrer Esquirol vivia allà pel 1900 o sigui això ja està molt més aquí molt proper una parella acabada de caçar un dia l'esposa va tenir una mena de l'hipotímia i va caure rodona a terra unes hores més tard ja pobreta era de cos present a l'altar de la iglesia de Santa Maria la van amortellar amb el vestit de núvia com solia fer-se abans que les joves difuntes feia por que s'havien casat li van posar les seves joies preferides polseres cullerets i unes magnífiques arracades de brillants que li havien regalat quan es va casar durant tota la tarda van allà passar la gent pobreta tal bla bla bla bla quan es va fer fos tothom es retira s'apagaran les remors humanes i dins de la basílica resta només el silenci i l'aroma dels iris que cremaven al voltant del fèretre però de sobte aquell silenci es trenca amb una nova remor inesperada era el so d'una llosa de pedra relliscant sobre una pedra i l'aroma de la cera es va rejar amb l'olor agra del soterrani dos homes d'aspecte patibulari van així del forat que havien obert el peu de l'altar major l'accés a aquella mina legendària que es deia que anava del temple a fora muralles creuant per de sota de la ciutat sense sense dilació un dels homes s'inclina sobre la difunta i en la mà destra li va llevar les punceres els fermalls el culleret mentre l'altre llàtria doncs això era perquè per la tarda l'havien estat mirant tot el que portava doncs què va fer? va començar a arrencar-li les famoses arrencades que portava de brillants durant uns instants el saquejador lluita per descordar les magnífiques arrencades allò era precisament el que més covejava però com que no aconseguia optar per llevar-los d'una estirada i ho va fent tanta força que arrencant també un bocí d'orella del cadàver i aleshores lentament com en un somni la difunta s'alçada al seu llit de mort amb un gemet que va constatar tot seguit pel crit d'esglai dels dos lladres que van sortir a cames ajudeu-me cap a les portes de l'eclésia la dama els va veure marxar entre boires tèrbolos que anaven aclarint el dolor de les ferides i la sang que li regalimava dels lòvuls l'acabaran de desvallar i sense adonar-se ben bé d'on era baixar del fèretre i es dirigir en pas insegur cap a l'exterior a casa seva al carrer Esquirol hi havia reunida tota la família arrasant el rosari i el sobressalt que van tenir aquella gent quan van veure que trucaven allà a la porta i el jove i el jove va anar a la finestra que donava el carrer i li va semblar veure una ombra blanca i aleshores l'obra malgrat que la família li deia no, no, no però ell se'n va anar i aleshores doncs la figura aquella vestida blanc era de la seva esposa que en pas l'ànguit insegur ell la va fer passar a l'interior els familiars la contemplaren muts de terror però el marit la prengués el moment de la va i descobrir que la seva car estava tèvia i que bategava plena de vida durant molt de temps tot a Barcelona va anar plena de la ressuscitada de Santa Maria el metge que havia signat la defunció es va pressar a paivagar els ànims temerosos i confossos dels veïns no era una ressuscitada probablement havia patit un atac de catalèpsia que l'havia fet passar per morta i la brusquetat de l'estramada i la ferida causada quan la va vestirar la va fer reixir però bueno tanmateix la gent del barri sempre la va tenir amb un cert respecte i com que li mancaven els sobres de les orelles se la reconeixia amb molta facilitat i aleshores ells s'anyanyaven quan la trobaven pel carrer mentre s'encomanaven ràpidament a Santa Marta patrona dels ressuscitats que això es feia molt que es morien no, sí per això van decidir però que no es morien sí, es va decidir fer a les 24 hores de no de no enterrar-la no enterrar de seguida les persones perquè la catalèpsia es donava força una lipotímia i semblava que eren mortes sí, que ja ho sabeu ara n'hi ha gent que es posa diu que s'endú el mòbil això per connectar des de l'altre món no, no, no diu que s'endú el mòbil per si un cas sí, sí i tant i que estigui carregat no, que estigui carregat i que n'hi hagi cobertura que hi hagi cobertura que això és més difícil bé, doncs ara ja farem música per gaudir aquest espai fa honor aquests dies de Gatsara que es viuen o viuran a moltes poblacions al Carnaval avui us oferim un fragment curtíssim de l'obra Carnaval de Robert Schumann Opus 9 l'Arlequí Robert Schumann és un altre d'aquests compositors que ja des de la més tendra infantesa senten la música com part important de la seva vida va començar a composar abans de fer els 7 anys als 9 a l'escoltar un recital de piano d'un virtuós de l'època va decidir fermament dedicar-se a la música malgrat la posterior oposició de la seva mare que el va obligar a estudiar dret va ingressar a la universitat de l'Eipsic però passava la major part del temps aprenent a tocar el piano a casa de Friedrich Vick que amb el pas dels anys seria el seu sogre ja que Schumann es va casar amb Clara Vick la seva filla una jove concertista de gran èxit en tota Europa sota la direcció de Friedrich Vick va iniciar un estudi sistemàtic de piano que li va obligar a tocar una immensa quantitat d'hores com que cosa que li va ocasionar la inutilitat d'un dit de la mà dreta ja no va poder ser concertista de piano al no poder dedicar-se intensament als concerts tota la seva activitat la va posar en la composició deixant al final de la sola curta vida ja que va viure 46 anys una gran quantitat d'obres que la seva dona que el va sobreviure 40 anys més va divulgar en gran èxit interpretant-les amb totes les audicions que oferia en les seves gires com a concertista d'elit d'entre les seves obres moltes per a piano destaquen Papillons Carnaval que estem escoltant les sinfonies primera en si bemol quarta en re menor l'obra coral El paradís i la fada i el magnífic concert de piano per en la menor de Carnaval Opus 9 l'art lecí que ara us oferim podeu escoltar la versió de l'orquestra Sinfònica de Berlín sota la direcció d'Albert von Camus piano Elisa Markerwitz I ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses que contribueixen a millorar la nostra... A millorar o, a vegades, aclarir algunes coses. Ah, això també. Aviam. De què parlem avui? Mira, de mal de cap, a causa del temps. Ah. A causa del temps. Moltes persones pateixen dolors de cap intensos i no coneixen les seves causes. Existeixen moltes possibles, però, segons un estudi realitzat en l'Hospital Infantil de Boston, als Estats Units, més de la meitat de les migranyes es deuen a la influència atmosfèrica, és dir, a canvis de temperatura, humitat o pressió. A aquestes persones, el temps actua com un desencadenant, de la mateixa manera que unes pateixen els efectes de la cafeïna, l'estrès o la falta de son. Els autors de la investigació que han analitzat la relació entre les condicions atmosfèriques i el mal de cap, o els dolors de cap, el 77% de les persones creuen que aquestes són sensibles i que no coneixen el seu origen dels símptomes que podrien estar dintre de les previsions meteorològiques ni per prendre mesures preventives. Encara que és possible reaccionar a canvis de temps de qualsevol tipus, la més freqüent és la que pateixen la combinació d'alta o baixa temperatura amb humitat. Unes persones reaccionen immediatament als canvis, mentre que altres presenten els símptomes després d'un o dos dies. En molts casos, els afectats culpen el temps, però s'equivoquen amb la variable exacta que les influyeix. Les tècniques de relajació podrien servir per evitar un atac de dolor quan se sap que va a canviar el temps. Ah, quan t'has de prevenir. S'hauria de prevenir. Sí, sí, sí. Segons la temperatura. La veïna pagesa que tenim allà a Girona, com la tramuntana sempre és una antipàtica, i en tres o quatre dies ja diu quina tramuntana tindrem. Hi ha gent que ho pateix, que ho sent dos o tres dies abans de que arribi el canvi de temperatura. Doncs és aquesta la historieta. No, no és una historieta, no? És molt antipàtica. El mal de cap. La llàstima és que no es pot controlar, i aquí a Barcelona ens faria falta dir escolta, engegueu-ne aquí i agüita sis hores a tramuntana de l'Empordà que ens emporti la contaminació de Barcelona. Això mateix. I després el podem continuar. El de l'Empordà podríem cobrar un royalti per netejar Barcelona, mira. Això, sí. Que realment és l'única la neteja, eh? Que una cosa és mal de cap i una altra és migranya. Oh, ja, per supuesto. Perquè la migranya ja té una altra història, molt més fort que un mal de cap. Sí, sí, i tant. I a més, sempre ataca a un cantó o a un altre del cap. Del cap, sí, sí. Bé, doncs, posem una mica de musiqueta. Una mica alegre. Sí. Bé, doncs, posem una mica de musiqueta. Sí. Bé, doncs, posem una mica de musiqueta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Puc dir alguna cosa dels alfants? Sí, que tenen molta memòria. No, a part de la memòria, no memòria. El que és bonic amb les manades, els salvatges, els que estan vivint lluïres, que és un matriarcado. Hombre, i cuiden a los chiquitines, sent la dieta, la abuela... Estan tots allà i el mascle, fins que és adolescent, el deixen, però després la separen. I l'altre està bastant allunyat de la manada, pobra més sol que l'una, vigilant i fent de protector. Però de lluny, eh? Sí, però gens, res menys. Vale, vale, Titus. Vale. Diu... El castell. El castell dels Tres Dragons, l'edifici del Parc de la Ciudadela, que fins fa pocs anys albergava el Museu de Zoologia, conserva un esquelet singular a la seva col·lecció. Es tracta de les restes òssies de l'avi. Els ossos. Els ossos, sí. Un elefant que es va convertir, abans que a floquet de neu i de la orca Ulisses, en la primera gran estrella del parc. L'avi era un dels animals que va adquirir l'Ajuntament de Barcelona l'any 1892, el senyor Lluís Martí Codolar, per fundar l'actual so. En realitat, el seu nom era Baby, perquè era molt jove. Però a causa d'una deformació a la pronunciació del nom, el van acabar anomenant l'Avi. L'Avi aviat va captivar el cor dels barcelonins i es va convertir en tota una institució i símbol de la ciutat. Això explica que la seva mort causés una gran conmoció. La mort es va produir el 2 de maig de 1914, a conseqüència de la fractura d'una de les seves potes. Ara, avui dia, no s'hagués mort, pobri sol. Per pal·liar el dolor popular, l'Ajuntament va iniciar immediatament les gestions per adquirir un nou exemplar. La successora va ser una elefanta africana, la Júlia, donada pel senyor marroquí Muley Hafid, que en aquella època vivia exiliat a Barcelona. Amb tot, la memòria de l'Avi ha seguit viva a Barcelona, ja que les autoritats van decidir conservar-ne l'escalet a l'antic Museu de Zoologia. I va ser exhibit fins que el centre es va traslladar en l'any 2011 al triangular edifici del Fòrum, rebatejat amb el nom de Museu Blau. L'escalet de l'Avi no va ser traslladat i continua al Castell dels Tres Dragons, avui convertit en un centre de recerca. Tot i que no està exposat al públic, l'Avi, que fou la primera gran estrella del zoo, continua a Barcelona, un segle després de la seva mort. Aquesta ha estat la història de l'Avi, de la Júlia, si us en recordeu, que més o menys vosaltres teniu... Me'n recordo vagament. De l'elefanteta, sí, però us en recordeu que hi havia un establiment a Collblanc que l'autobús parava davant, que era Calzados la Júlia? I amb el ròtol hi havia l'elefanta. Sí, sí. O sigui que... I ara, aviam, què ens has preparat de reportatge? El tens a punt o estàs buscant aquí remenant papers? Bé, avui he fet un reportatge, que més aviat són notícies, sobre l'associació de la gent gran de Sant Jus d'Esbert. Molt bé. El passat dia 20 de gener es va celebrar l'Assemblea Anual de Socis a la seva seu social, al carrer Àngel Guimarà número 1, dintre del mil·lenari. Seguint l'ordre del dia, es va presentar la memòria d'activitats de l'any 2016, l'estat de comptes i la liquidació del pressupost de l'any passat. Va seguir la presentació del pressupost d'enguany i les persones que componen la junta directiva, amb pocs canvis. Continua dirigent l'entitat, la senyora Càndida Nevado i Canyamero. Com cada any, els comptes són auditats per l'Ajuntament de Sant Just, i això perquè la societat es financia per les quotes dels seus socis i per una subvenció municipal. L'associació ha començat l'any 2017 amb 238 socis, socies. Abans diuen socis ja n'hi havia prou, però ara hem de posar socis i socies. S'han de posar a la paix. Bé, per mi jo ja s'hi entén, però bé, no cal discutir. No, no. I esperem poder créixer una miqueta per les activitats que ja han programat pel primer semestre, les quals es notifiquen cada mes per carta a tots els associats, associades, també a l'Ajuntament. Se'n fa ressò en el fulletó mensual que fa arribar a totes les llars del municipi. L'aportació anual dels socis està congelada a 10 euros. Es demana a l'associació que el pagament es faci dintre del primer trimestre, qualsevol dimarts de dos quarts d'11 a dos quarts d'una a la sala de reunions de l'associació El Milenari. S'acorda que les excursions d'aquest any es programaran els dimecres, en comptes de dijous, com fins ara, per no coincidir amb els assajos de la Coral Harmonia que es fan tots els dijous. També es ratifica els sortejos de dos menús cada mes als associats, a la fi de premiar la seva fidelitat a l'entitat. L'agraciat agraciada rep una carta a casa seva del premi, que li serveix de presentació al restaurant. Si ja has complert 60 anys, vius a Sant Jús, vine qualsevol dimarts al Milenari a donar-te d'alta i formar part de l'associació de la gent gran de Sant Jús d'Esvern. Alternar amb la gent de la teva edat i del teu poble és el millor que pots fer. Aquí tothom hi és benvingut. I de ben segur que és una manera de sortir-ne, de sortir del aïllament. Us hi esperem. I tant que sí. I tant que sí que us hi esperem. Portaveu de l'associació al Marí. Oh, clar que sí. Sí. I tant que sí que us hi esperem. I tant que sí que us hi esperem. Fins demà! Viatjant per Catalunya Avui farem un viatge, un tant excepcional, a un paratge on el temps s'ha aturat, a Èbol, un lloc que la revista Descobrir fa uns anys qualificava de la vall adormida. Anem a la Catalunya Nord. Enclodat en una vall, Èbol manté el regust del poble de tota la vida. Pels racons dels seus carrers, ben disposats, el temps s'escola, potser més lentament que en altres indrets. Èbol és un lloc privilegiat, lluny de les rutes turístiques del conflèn. Mig abandonat 90 anys, els seus habitants van aconseguir preservar la fesomia original d'aquesta villa feudal. En un moment llunyà va estar escollida com un dels pobles més bonics sota l'administració francesa. El cabí que porta a Èbol surt d'oleta, el conflèn, per endinsar-se a l'angosta avall del riu que porta el mateix nom. La carretera, plena de giravols, gairebé no té trànsit. La vegetació es torna cada cop més farastega fins a arribar a una clariana. A dalt, amagades, les cases de pedra i llosa. S'amunteguen les unes al costat de les altres, totes aferrades al pendent de la muntanya. Sembla que d'un moment a l'altre, darrere d'una porta, hagi d'aparèixer un ebolià, vestit amb jipó i calçó, a l'estil medieval. Només les antenes parabòliques, redreçades enmig de les xemeneies, fumejant, trenquen l'encanteri. Durant la Primera Guerra Mundial, com la resta dels pobles de la Catalunya Nord, Ébol va perdre molts dels seus habitants. Després de la segona, els que quedaven van marxar per treballar com a funcionaris a les estacions de tren, a Correus o a l'administració, i les dones van anar com a servei domèstic a Prada o a Perpinyà. Ébol va ser anexionada a Oleta l'any 1827, però la rivalitat entre els dos municipis, originada segles abans pel dret a les pastures, encara perdura a hores d'ara. Parlem ara del castell d'Ébol. Com moltes altres fortificacions de la zona, aquest castell va ser destruït després del Tractat dels Pirineus, a l'any 1659, que aneccionava el Rosselló i els contats veïns a França. Avui dia, des del castell enderrocat, convertit en telaia improvisada, es pot contemplar la valla austera i somiar amb altres temps. Uns metres més avall es troba l'església romànica de Sant Andreu, declarada monument històric. En aquest terreny s'aixecava abans l'abadia de Sant Andreu d'Aixalada, que fou destruïda per un aiguat l'any 878. Parlem d'uns quants anys enrere, no? Uu, i tant. Llavors, els monges es van traslladar a Prada. En van construir la famosa abadia de Sant Miquel de Cuixó. És preciosa, eh? Sí, són també dels mateixos... El distintiu d'Ebol, que diu, és un dels pobles més bonics sota l'administració francesa. Com ja hem dit abans. Pot aconseguir atreure molts turistes. Després d'haver estat considerat com el parent pobre de tota la vall, alguns creuen esperançats que finalment els seran reconeguts els seus atractius. I ara una pregunta. Colom podria ser del conflenc? Els orígens del famós navegant sempre han estat en entredit. Hi ha diverses poblacions que s'en disputen la procedència. Doncs bé, Ebol també entra tímidament en el joc, en aquest cas, per apuntar que la família Colom podria ser del conflenc. Segons es deia el poble, la inscripció gravada en la campana d'Ebol en poso en les teves mans, senyor, que la confusió no ha de durar sempre. Aquesta inscripció és la mateixa que apareix a la tomba de Cristòfol Colom. Aquest detall justificaria que és més que probable que la seva família fos d'aquells endors. I quina tomba, perquè en Colom, que jo sàpiga, almenys en té dos de Colom. Una a Mèrica i l'altra aquí a Espanya. I moltes més. O sigui que és difícil de saber on és el pobre. Bé, doncs, oficialment hi ha aquesta inscripció, i allà a Ebol també, doncs, cadascú que agafi la parcalés... Ves a saber on està. I tant que sí. Ves a saber on està. Bé, continuem amb els consells per a dormir, sobretot a la gent gran. Ja que parlàvem abans de la gent gran, també donarem consells perquè puguin dormir una miqueta més bé. Segons la Societat Espanyola del Son, fins al 60% de les persones grans es queixen que no dormen bé. S'ha comprovat que quan es té una edat avançada, el son és menys profund i més entretallat que quan es és jove. De fet, la necessitat de dormir disminueix a mesura que augmenta l'edat. Amb l'envelliment queda afectada la funció de l'hipotàlam, la part del cervell des d'on es regula el son, i la temperatura, cosa que ajuda a explicar al seu entorn, perquè els ancians dormen pitjor quan fa calor. O sigui que ja ho sabeu, aviam, Lina, continua, sisplau. D'acord. Segons els experts, moltes persones no fan, o no poden fer, prou activitat física, de manera que cada vegada s'exposen menys a la llum solar, amb el conseqüent deteriorament de la qualitat del son. D'altra banda, hi ha malalties que dificulten poder dormir bé, com l'hipotiroidisme, la síndrome de les cames inquietes, l'apnea del son, o el dolor crònic, i també hi ha alguns medicaments, corticoides, broncodilatadors, que alteren el son. Entre les conseqüències de no dormir bé, hi ha la fatiga i la somnolència de diurne, però dormir malament pot tenir altres conseqüències encara més greus. Afavoreix la depressió, augmenta el risc de caigudes, i contribueix a la pèrdua de memòria, concentració i altres capacitats cognitives. Cal tenir en compte que les necessitats de son de cada persona són diferents. Encara que és habitual i recomanable dormir cada nit entre set i vuit hores, algunes persones en... Amunt, amunt, necessiten... Sí, algunes persones en necessiten més i d'altres menys, sense que això signifiqui que tinguin algun trastorn de somni. No dormir bé no és el mateix que tenir insomni. L'important és consultar el metge quan la falta de som o el seu excés interfereixi en les nostres activitats quotidianes. Ell serà qui decideixi com solucionar el problema i si necessitem algun tractament o no, ja que cal no oblidar que alguns fàrmacs utilitzats per tractar l'insomni produeixen tolerància. La dosi habitual fa cada vegada menys efecte i es necessiten dosis més altes. Reaccions d'abstinència quan ja s'ha generat l'addicció i deixen de consumir-se. Encara que aquest tipus de medicació pot ser necessari en alguns moments crítics, és recomanable utilitzar-ne només durant períodes curts i no prolongar-la el consum de manera innecessària. Per tant, un dels missatges fonamentals és el següent. No us automediqueu. No, no. Sobretot, no prengueu la pastilla perquè la pren la veïna o perquè la pren la germana o perquè la pren la cunyada. perquè això és molt perillós. Bé, senyores, senyors, ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Bé, tornem a repetir la felicitació al nostre Joan Xirivella que el trobem molt a faltar perquè una veu jove i unes idees joves són molt adients pel nostre programa. Però esperem que quan ja s'estabilitzi en el seu estadi d'estudi, vingui i ens doni una miqueta de cop de mà. Un cop de mà, això mateix. Joan, una abraçada ben forta de part de tots. Passa-ho bé, xiquet. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Fins demà! Fins demà! Fins demà!