Castanyada, efemèrides i agenda; Penya del Moro i llegat àrab; trasplantaments, salut de tardor i El llac dels cignes

i fins aviat. Bé, Jesús, una passada. Bona nit. Bona nit. Adéu. Adéu. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'àdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluís, 60 i més o menys. Música 60 i més o menys. Molt bona nit a tots els oients de Ràdio d'esfern. Avui, 28 d'octubre, ja podem dir, amb tota la raó, bona nit, perquè amb l'endarreriment de l'hora i l'avançament de més, ja és negra nit. Però, com que no fa gaire fred, estem d'allò més contents perquè s'acosta la castanyada i ens afartarem de castanyes torrades, moniatos i panellets. Estem tots d'acord? Tots, tots en som la Montse Larrea, l'Alina Santa Bàrbara, en Joan Maria García Puigdevall i en Joan Xirivella, el nostre nen. I també, qui us parla, la Joana Algarra. I en Carles, el nostre tècnic, també li agraden aquestes menges de la vigília de tots sants? Doncs, a gaudir de les festes tradicionals, tot descansant del brugit de les passades festes de tardor, animades, els carrers plens, plens de veïns, música, desfilada de sorollosos tambors, actes d'allò més variats, d'etapes apetitoses, botigues obertes fins tard, com les grans ciutats, per allò del xòping i, perdó, per l'anglicisme. En fi, un agradable desori per aconseguir que el nostre veïnat s'ho passés d'allò més bé. Des de 60 i més o menys, agraïm als organitzadors i a tothom qui ha treballat aquests dies el seu esforç de fer unes festes tan lluïdes. i després de les festes ve la serenor. El primer de novembre recordarem els nostres éssers estimats que ja no són amb nosaltres i visitarem els llocs on descansen en l'homenatge d'unes flors. i la Coral Harmonia de l'Associació de Gent Gran de Sant Just els dedicarà un record amb el concert que farà, com cada any, al Cementiri Municipal a les 12 del migdia. I després d'aquesta perorata posem en marxa l'audició d'avui de 60 i més o menys. I ara donem pas al nen, el Joan Girivella. Què tens? Doncs començarem les efemèrides. El 28 d'octubre és el 300 onet dia de l'any del calendari gregorià i el 312 en els anys de traspàs. Queden 64 dies per finalitzar l'any. Molt bé, estupendo. Aviam, continua. El 28 d'octubre de 1848 a Barcelona i Mataró, al Maresme, inauguren el ferrocarril que unirà aquestes localitats. En aquells moments és el segon de l'estat. El primer es va fer a Cuba. És una línia de ferrocarril de 73 quilòmetres de longitud que transcorre per la costa catalana que uneix la ciutat de Barcelona amb Mataró, Blanes i amb l'estació de Massanet-Massanes. La construcció i l'explotació de la línia la va realitzar la companyia dels camins de ferro de Barcelona a Mataró. I més tard, es va fusionar amb una segona companyia, creant la companyia de camins de ferro de Barcelona a Girona. També el 28 d'octubre de 1900 a Barcelona, Àngel Rodríguez, Octavi, Albalí i Lluís Roca funden el Real Club Deportiu Espanyol. Em sembla que hi ha algun seguidor, no?, de l'Espanyol. Felicitats, eh? Bé, continua. I ara porto unes quantes activitats al cap de setmana i durant aquesta setmana. Demà, dijous, Castanyada Infantil amb Bufanúvuls. A les 5 i mitja de la tarda, al Parc Joan Maragall, organitzat per la Comissió de Festes del Barri Nord. El mateix dia, dijous, Conferència de Vicenç Van Gogh entre l'angoixa existencial i l'eufòria creativa. En Jordi González Láser. A les 6 de la tarda, a l'Auditori Residència La Maiola. Està organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària per la Gent Gran. Continua, Jan. I dissabte, itineraris culturals a Mulaguer Biete, la Barcelona desconeguda. A les 10 i mitja des del Centre Cívic Joan Maragall. Ens endinsarem en el cor de Barcelona per mostrar els racons més amagats i desconeguts i per descobrir elements poc coneguts en llocs molt freqüentats. El preu és de 10 euros i cal inscripció prèvia. Organitza el Centre Cívic Joan Maragall. i al mateix dia trobem concert commemoratiu del 10 aniversari del nou orga de la parròquia amb el grup d'organistes d'Església. A les 6 de la tarda, a l'Església del Sant Just i Pastor amb un donatiu de 5 euros. Molt bé, doncs esteu convidats a tots aquests actes que tots són molt interessants. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. I ara, una mica de cultura que començarà l'Alina. Exposició de gravats. Col·lectiu. Tarlatana. Aquesta exposició, que ja hi és, en el celler, no? Sí, el celler de Can Ginestà. La podré veure fins a final del dia 29 de novembre. O sigui que, senyors, molt de preceta perquè això s'està acabant. Aquí es mostren uns gravats i llibres d'artistes de diferents procediments i tècniques gràfiques mixtes del grup format per la Pia Wortham, la Gina Vidosa, Yvonne Portillo, Cristina Pérez, Maite Escofé, Montsenric, Xantal Ferratzi, Marta Balada, Lola Almirall i Roger Abella. Són gent que viu, disfruta i està aquí entre nosaltres. O sigui, tenim molta gent que són uns verdaders artistes. No us se la perdeu perquè verdaderament es van molt bé. Val la pena. Val la pena. Ara, el Joan Maria també farà la seva notícia. Enguany, es compleixen 75 anys de la Creu Roja al municipi. Per celebrar-ho, han organitzat l'exposició 75 anys de la Creu Roja a Sant Just d'Esvern. Fins al 3 de novembre, a la sala CIM de Can Ginestà. La mostra fa un recorregut per aquests 75 anys de vida pels moments més emblemàtics al llarg de la seva història. Molt bé. Estupendo. Jo, perdoneu, inciso, sabeu que començàvem amb aquelles coses? Sí. Aquesta sala que tu acabes de dir, Joan Maria, està entre el bar i la recepció de Can Ginestà. És una sala petitona. Ho dic perquè n'hi ha molta gent que no la sap. Tenim aquell passadisset que pots anar d'un lloc a l'altre i venint del bar seria a mà esquerra i anant al revés seria a mà dreta. És una sala petita. Que queda allà amagada perquè és que si no és molt difícil. Queda amagadeta. Molt amagada. Aquella sala no es coneix tant com a baix. Per això nosaltres ho diem. No, no, però vull dir, el lloc, situem-la. Sí, sí, sí. Que no passa de llarg i no veu. Demà passat, divendres, l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esbert celebra l'onzer dinar de Germanó. És un dinar fet amb el desig de plegar a la gran majoria dels seus socis en un ambient de bona companyonia en un lloc agradable, el restaurant La Mallola, amb la idea de compartir una bona estona tots junts. i vuit de novembre, set i vuit de novembre, els carrers Creu del Padró i Freixes celebraran la 39a cursa de Cards. O sigui que ja esteu a punt. És veritat que la ràdio també participa o no? Sí? hem fet un cart. Molt bé. Estupendo. Anirem a veure'ls aviam si guanyeu. Sembla molt bé. Que tinguin un grup de fans. Això mateix. Ara, la Lina ens parlarà d'aquelles coses que ella porta sempre tan gracioses. Bueno. Aviam. Aviam de què ens parles avui. Avui us parlaré, començarem dedicat al Carlos, que és l'hombre del tiempo, que n'hi ha dues coses que fan una certa gràcia. Podríem dir el rei del tiempo, que no va per ell, eh? Carlos, tu ets el rei, però no en aquest cas. I aleshores, no, aleshores veureu que fa una mica de gràcia. Diu, com és natural, el dia en què la rei Isabel II va tenir que ocupar l'alt carga de l'imperi britànic, tenia que lluir amb un sol esplèndid. I això és el que pretenien els organitzadors d'aquesta cerimònia en el moment de consultar els meteoròlegs. Tras examinar els informes, tots van concloure que el dia ideal seria el 2 de juliol, perquè és el que s'avislombrava amb més garanties que llueix el sol. De tal manera que aquell dia de la coronació va quedar fixat pel dia 2 de juny de l'any 1953. I ara jo li tindria que preguntar a Carlos, quin temps va fer? Diu, doncs esclar, diu, va a ploure. Per què? Perquè en Inglaterra passa això. Sempre plou. Sovint. Sovint, eh? I després hi ha un altre que ha referit també amb el temps que diu que la pluja és una cosa molt sana perquè diu segurament molt poca gent sap que la pluja conté gran quantitat de vitamina B sub-12. I quan es produeix un dèficit de vitamina B sub-12 pot aparèixer anèmia encara que aquesta vitamina B també es troba en molts llocs. La vitamina B sub-12 i les altres la B tota la gamma de la B va molt bé pels nervis. O sigui, que aquell dia amb els de la reina li tindrien que donar la vitamina B sub-12. però n'hi ha més coses que van una mica més relacionades també amb la cosa així. Una d'elles és el concepte que es té de les pomes verdes. N'hi ha un dit que diu que les pomes verdes poden fer un malestar a l'abdomen i que les que es tenen que menjar són les madures. Però els estudis han dit que a l'abdomen no produeix cap malestar o sigui, la poma verda no produeix cap malestar igual que una madura estigui o no estigui així. O sigui, ja podeu menjar la poma com vulgueu. A mi m'agraden verdes perquè fa crec crec i la boca sempre d'aigua. No sé si a vosaltres us passa això. A mi les farinoses no m'agraden. A mi m'agraden àcides i no farinoses. I espereu-se que n'hi ha una cosa aquesta i que fa una certa gràcia. La certa gràcia és que amb un antic registre de l'hospital de la ciutat inglesa de Norwich va veure que s'administrava a cada nen que entrava 9 litres de cervesa a la setmana. Què dius? El que sents. No és d'estranyar. La cervesa porta una quantitat enorme també de vitamina. Sí, sí. O sigui que la cervesa és bona. Una cervesa no s'hi subi a la cabeça. Perdona, a mi un quinto de cervesa que dius tu. Ah, bueno. Amunt de tot. Vés al tanto. I hi ha com a última cosa així anecdòtica que no són anècdotes. Penseu-vos que tot això és veritat. Tu ens ho assegures que és veritat. Jo, bueno, segurament menys amb una... No, jo hi era. Sí, en el 1.700 quan aquella va passar, no? Bueno, diu unes rares costums. Diu, es diu que el xar de Persia en una ocasió va anar a Londres en l'any 1.889 i va intentar comprar i ara aquí hi ha una paraula que a mi m'agradaria que us la gravéssiu perquè jo quan el llegir-ho vaig dir què és això? I es diu Margraviato. Margraviato resulta que jo diria i d'acord al context que és com si fos una una dignitat que té el Magrave i el Magrave resulta que és com un diplomàtic com un tio com un príncep que té el do de poder fer les fronteres. Però bueno però alemany calla que això és bo alemany i dius escolta i què penca aquí? Bueno doncs aquest volia comprar el Magraviato s'ha dit tenia el poder podríem dir de Londonbury Londonbury és un condat inglès però que és d'Irlanda del Norte no? Sí però és clar va veure que tota aquesta pretensió que ell no tenia en el transcurs de la recepció que se li va fer doncs per intentar convèncer el príncep de Gales de que li fes de que li donés i tot diu mira vostè el que podria fer és decapitar a totes les dames que té aquí el present diu es veu que es va pensar que era el seu arend del príncep però diu perquè he de escollir amb les altres que siguin més formoses les del Magraviato aquesta carai quines idees jo el pròxim dia es portaré més coses molt bé ara recordar que com cada any coincidint amb la celebració de les festes de Santa Úrsula a Valls es va posar marxa a la gran rivalitat entre les dues famoses colles castelleres de les poblacions la colla vella i la colla jove el passat diumenge va tenir lloc a la plaça del blat de Valls les últimes representacions de la temporada per part d'aquestes dues colles de geganters en guany amb dues han presentat un espectacle digne d'admiració amb uns nous castells que han aixecat amb èxit fins a l'alçada de la mà de la enxaneta malgrat fer llenya a la seva baixada l'originalitat de les noves torres va omplir d'emoció el públic que amb dificultat intentava acostar-se als castellers que amb el seu equilibri semblava que volien arribar fins al cel en resum va ser una gran diada castellera de cloenda que va fer les delícies de tota l'afició present incondicional de les dues colles que van ser fortament aplaudides o sigui que va ser jo naturalment no hi era avalls però ho vaig veure per la televisió i va ser una cosa fantàstica potser amb la televisió encara ho veus més bé perquè amb les diferents tomes de les càmeres veus les pinyes veus com pugen i baixen és una meravella van intentar fer ho van coronar un 10 un 10 però només que en folre o sigui no hi tenia manilles que és el tercer pis i no al final quan l'enxaneta va baixar es va desequilibrar i va fer llenya però va alça la mà o sigui que va ser molt maco va fer la meitat hàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà Bé, escoltàvem la paloma d'Iradier, però ara li donarem pas al Joan Maria, que té un tema molt interessant que ens explicarà. Parlaré dels donants de sang. Ah, molt important. Perdona, en aquest cas no. Vull dir donants d'òrgans. Ah, ja m'ho semblava que no era sang. Potser l'ha corregit. Parlar de trasplantaments fins fa pocs anys era senzillament ciència-ficció. Gràcies a l'experiència assolida pels metges catalans en els hospitals de campanya de la Guerra Insevil Espanyola I i després a la Segona Guerra Mundial, la seva aportació al progrés de les ciències de la salut ha sigut de primer nivell mundial. Per posar-ne dos exemples, citaré. El doctor Josep Trueta i Raspall, nascut a Barcelona l'any 1897, fau l'inventor del mètode Trueta, el qual va permetre salvar els ferits de guerra de la granguena. El doctor Federic Durán i Jordà, nascut a Barcelona l'any 1905, va descobrir el sistema de conservar el plasma de la sang, el qual va permetre poder fer les transfusions al mateix front, salvant d'aquesta manera moltes vides. D'altra banda, en el nostre país, la Creu Roja ha tingut i té un elevat nombre de voluntaris donants de sang. Són persones anònimes, que d'una manera altruista ajuden els nostres hospitals públics a assolir uns serveis de primera classe. Cal dir també que tenim unes clíniques privades de prestigi arreu del món i una xarxa mutualista difícil de trobar. Efectivament, la tasca feta pels nostres abans passats, les llavors de solidaritat sembrades, han donat els seus fruits. No és estrany, doncs, que el nostre país sigui capdavanter en trasplantaments d'òrgans. El més freqüent són els de ronyó. Se'n fan també molts de fetge, cor, pulmó, pàncreas, còrnia i, més rarament, d'intestí. El pas que anem, amb les expectives creades per les cèdules mare, que diuen es poden convertir en qualsevol òrgan del cos humà, no serà estrany que les properes dècades l'esperança de vida de les persones arribi fins als 120 anys. Molt bé. Amb 120 anys, si anem en condicions i una bona manera de viure, ens sembla molt bé. Però, si no, no cal viure tant. O sigui que esperem que, a banda de tot això, ens posin encara més macos i la pell no se'ns arrugui tant. Eh, que l'arruga-arruga és vella. Sí. I després llegirem una cosa, eh? Si no és de temps. Si no és de temps. Bé. Bé, bé, bé, bé. I continuem la nostra audició de 60 i més o menys. Bé, us convidem ara a fer una excursió a un lloc que té història i que el tenim a tocar de casa nostra. Que consti que, com ja hem advertit en algun moment anteriorment, s'ha d'anar provist a bon calçat, un parell de bastons i de molta energia. L'indret és el poblat ibèric de la Penya del Moro. Comença, Joan. La Penya del Moro és un indret poc freqüentat de Collserola. És un turó de 277 metres d'alçada, situat al sud de la serra, entre Sant Just i Sant Feliu de Llobregat. No forma part de les rutes habituals, és a dir, que no ve de pas, sinó que s'hi ha d'anar expressament. Aquesta circumstància li dona un caràcter un tant especial. Des de la Penya del Moro hi ha una vista fantàstica de la plana que conforma el Baix Llobregat. En primer terme, podem albirar un conjunt de cases unifamiliars de bona planta, arrapades a la falda de Collserola, però que no pugen gaire perquè és un parc protegit. Més lluny, veiem la silueta del singular Walden 7, construït per l'arquitecte Ricardo Bofill en l'any 1973 amb una concepció molt innovadora de societat autosuficient. Ara tu, Montse. A la Penya del Moro es pot accedir tant de la part de Sant Just d'Esbert com des de l'interior de la serra de Collserola, deixant la carretera de Vall i Dera a Molins de Rei a l'alçada de Coll de les Torres en direcció al Coll Tansolanes. Parlem ara del poblat ibèric. Les excavacions que s'hi van fer entre els anys 1972 i 1990 van descobrir l'extraordinària importància dels llaciments ibèrics que són dels més antics de Catalunya. En un dels rètols que hi ha hi trobem el lloc que podem llegir que aquest poblat ibèric va ser habitat probablement des del segle VI fins a inicis del segle III abans de Cris. D'entre les restes cal destacar un cos massís de pedra lligada amb terra de planta rectangular que es podria interpretar com les restes d'una torre de guaita damunt de la qual es va vestir la torre medieval. els historiadors que són que tot sent una bona part de la torre diuen que està colgada està colgada sota terra una part molt important va ser volada amb pòlvora. També hi ha un recipte circular que havia format una gran torre reforçada posteriorment amb un altre cos inter que va reduir molt d'espai interior a la qual s'adocen part de l'est i pel sur les estructures que completen el conjunt. El poblat ibèric ha estat habitat com a museu a l'aire lliure i quan hi passeges és fàcil sentir el vertigen del pas del temps encara que ens costi molt imaginar com podria ser la vida més de 2.000 anys enrere ja que per molt que miris els murs de pedra de la primera època i les restes de la torre de guaita del segon recinte no aconseguiries fer-te'n la idea. El poblat el poblat té a més a més un element més seriós que trasbalsa la imaginació dels restes d'un antic ritus de fundació consistent en enterrar el cap i les potes d'un cabrit sota del paviment de la casa que pretenien amb això què pretenien amb això els habitants quins esprits malignes volien allunyar això es pregunta l'escriptor Javier Moret en el seu llibre Collserola pas a pas la veritat és que nosaltres tampoc trobem la resposta la situació de domini visual sobre el territori que hi ha des de la penya del Moro va afavorir sens dubte l'assentament del poblat els habitants d'aquest indret de la tribu dels laietans com ja hem dit es podien defensar fàcilment al controlar tota la desembocadura del riu Llobregat i a més tenir fons ben lavora el darrer tram del qual el riu baixava en aquell temps ben transparent i a més a més era navegable bé què us ha semblat la proposta d'excursió és molt interessant oi? doncs no cal enllunyar-se gaire de Sant Just ho tenim a tocar del poble només ens fa falta força a les cames esperit curiós i ganes de veure un panorama d'allò més extraordinari i uns bons pulmons sobre la vall del riu Llobregat sí, sí mira de quan en quan s'ha de descansar i en fi això aquí en aquest poble home del temps no sé què diràs diu que n'hi ha un grau o dos o tres més d'humitat que Sant Feliu de Llobregat i diu com és possible això? i diu que quan a l'aire de la marinada ve la penya del moro que la tenim aquí repica i tota la humitat es queda damunt de Sant Just imagina't i això m'ho va dir un tossinaire que feia pernils i va haver de deixar-ho perquè els pernils no es curaven no es feien molt bé o sigui que si teniu dolor de reuma que l'altre dia ja us vam donar el consell posa-vos l'estrenilla i un exercit l'estrenilla i que més ah que vas comentar allò de la pedra aquella el trencapedra té un nom molt estrany de pronunciar allò de això en llatí però tothom correntment fa trencapedres sí trencapedres no l'utilitzen l'altre nom perquè és bastant desconegut no és un nom aquesta setmana el meu fill ha tingut un col·lic nefrític un col·lic nefrític i vaig anar a aquell carrer que dono al mercat que hi ha una botiga de Raval es diu Carrer Raval Carrer Raval Raval allà vaig trobar l'herba aquesta la trencapedres sí per tant aquí estem ben sols o sigui i li van anar bé l'està prenguent suposo que sí ah molt bé sí perquè diu que és en diferents dies sí sí perquè el metge és l'única cosa que fan és receptar escalfor analgèssics i països calents a més les pedres s'han de fer i en canvi aquestes herbes com a infusió diu que ajuden a desfer-les arriben a desfer-les i trencar-les per això es diu trencapedres això mateix bé ja que continuem parlant d'indrets de Collserola continuem amb informació d'aquest parc natural que tenim tan super a prop ara tu aquí dalt que diu Joan Girivella millores millores a l'ermita de la salut es conclau l'actuació de la restauració de l'interior de l'ermita de la salut de Sant Feliu de Llobregat ara la lina l'ermita de la salut situada al costat de la masia de la gleba és un lloc tradicional i entranyable obert al culte i al qual cada any se celebra un popular ara plec l'any 2004 es va actuar al seu interior després d'un incendi furtuit que va malmetre el recinte així com part de la teulada en aquell cas es va refer la teulada posteriorment l'any 2013 es va fer una actuació de sanejament de murs per evitar humitats i també es va canviar l'orientació de la teulada del cos lateral anex l'ermita per donar-li una inclinació cap enfora que generés en el conjunt una visió homogènia l'orientació contra el mur generava molts problemes d'humitat clar és que està en el bosc o sigui que això és molt fàcil el que passa és que també a vegades els paletes no sé quina idea tenen de la caiguda de les aigües i això havia accelerat el deteriorament i havia produït patologies actuals segueix tu Joa Maria aquestes incidències així com el pas dels anys havien degradat l'interior per això ara s'han realitzat els treballs de pintat interior de l'ermita i com a prevenció també s'han tractat quatre vigues de fusta existents d'origen que no estaven que no havien estat tractades ara la Montse està aquí baix sí aquí baix us convidem a gaudir d'una visita en aquest equipament totalment restaurat arranjament del camí de la muntanya sí també és una informació de del colxerola a continuació diu l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern ha realitzat l'arranjament i manteniment del camí que uneix Vallvidrera amb Sant Just d'Esvern o sigui ha quedat preciós segueix sí aquest camí que uneix Sant Just d'Esvern amb la carretera de Vallvidrera amb Molins de Rei té un important pas de vehicles i és accés diferent i un accés diferent masies del parc entre d'altres Can Vila Can Carbonell Can Fatjó Can Baró i Can Merles i també els Vivers Isar sí, sí ha quedat preciós o sigui que val la pena fer un passeget perquè és realment ara vas molt molt còmode perquè fins ara hi havia uns sots hi havia quan plovia era horrorós no, no ara val la pena i us convidem a fer aquestes passejades perquè s'enjusti pel cor sí i pels junons i pels junons i pels junons i pels junons i pels junons escoltem ara música en sentiment el teatre tiboli va presentar la setmana passada una versió extraordinària del ballet al llac dels signes de Tchaikovsky a càrrec de la companyia nacional de Cuba de ballet que dirigeix la gran ballarina i coreògrafa Alicia Alonso qui malgrat els seus 95 anys no deixa d'acompanyar el grup en les seves sortides al món l'èxit va ser molt gran per la gran vàlua dels artistes i perquè no perquè el llac dels signes és un dels ballets preferits dels amants d'aquest gènere escoltem un fragment en interpretació de l'orquestra filarmònica d'Eslovàquia sota la batuta del director hongarès Mijael Halash Mijael Mijael Mijael Mijael Mijael Mijael Mijael Mijael És deliciós escoltar aquesta música però ara volem escoltar la Montse que ens farà aquell recull de coses per la salut per la salut bé està sí, sí, sí que pots començar a la tardor el cos s'ha de preparar de cara a l'hivern que hi ha més possibilitats quan hi ha més possibilitats de posar-nos malalts en els menjars els aliments que ens dona la tardor rics en coure aquestes propietats antibíriques i el trobem en ap moniatos carbassa castanyes magranes i bolets vitamina A té propietats protectores de les mucoses i la trobem en el moniato la carbassa l'aranja la magrana i les figues vitamina D que millora el sistema inmune la trobem en el rovell de l'ou el peix blau i el shiitake és un bolet japonès ara es gasta molt ara en la cuina moderna hem descobert que té moltes propietats vitamina C estimula el sistema inmune i la trobem en els cítrics els caquis les magranes els naps i la carbassa i magnesi augmenta l'activitat de les cèl·lules encarregades de neutralitzar els virus especialment el trobem als naps i a les figues i especialment dels bolets que surten a la tardor i són portadors d'una substància antibírica important per prevenir la grip la introducció d'aquests aliments serà una bona forma de prevenir refredats i grims de manera natural molt bé i com a complement de la informació sobre aquest interessantíssim tema de salut amb les menys que ens proporcionen vitamines que ens ha portat la Montse parlarem d'aliments complementaris recomanats per la doctora Pilar Sempau avui fruits secs avellanes i envelles bé són aliments amb bones dosis de vitamina E que actuen com potents antioxidants de manera que produeixen un efecte anti-envelliment ah ja ens fa falta això ja a l'organisme tot el dia rossinarem envelles això els apretats vermells sí diu el seu alt contingut en àcids grassos mono mono insaturats ajuda a netejar el colesterol de les artèries de tot el cos de manera que cap que cap i cor queden millor comunicats és com anar amb l'AV o amb un tren de fa 20 anys el recorregut pot ser el mateix però arriba a la terme amb millors condicions són aliments amb bones dosis de vitamina E que actuen com a potents antioxidants de manera que produeixen un efecte anti-envelliment de l'organisme molt bé aviam que continua dient això si els nostres ossos comencen a notar el pas del temps i la humitat els fruits secs i més concretament l'ametlla i l'avellana són una forma alternativa a la llet i o al iogurt introduït calci al nostre cos ja que porten aproximadament el doble d'aquest mineral en la seva composició si patiu problemes de pes no cal renunciar i dràsticament sigueu moderats en el consum així podreu avui més dels beneficis que dels inconvenients i si a més a més teniu la precaució d'acompanyar els fruits secs amb algun aliment o beguda que porti canyella ens ajudarà a controlar els nivells de sucre en sang la doctora Sant Pau és una gran amiga nostra i a més a més sempre que podem escriu i tot això per exemple ella recomana també que mengeu xocolata 10 grams al dia xocolata negra xocolata negra de 70-80 i quan diu oh no és que en Grècia jo no menjo diu però tu t'ho perds sí quan diu això diu tu t'ho perds a Lleida tenim torrons d'alta qualitat reconeguts per la Unió Europea que s'esporten al món a vegades anem a buscar productes de fora quan tenim a casa les millors matèries primeres per fer-los o sigui tant ametlles com avellanes també pinyonets per fer ara els panellets o sigui que una miqueta no fa mal a ningú a la xetonada no com se diu allò castanyada no la castanyada a mi jo sento la castanyada no m'agrada a mi no m'agrada res ni els boniats ni la carabassa però bueno les carabasses quan estan a l'institut encara menys són recomanables les carabasses no tot però és una de les coses que no m'agraden mai jo qualsevol cosa no fas una crema de carabasses jo tampoc amb la carabassa no puc quan sigui perdó eh Joan quan sigui una cosa que és massa dolça a mi no m'agrada però no m'agrada mai però això és a part no però si fas una crema de carabassa no té per què ser dolça una crema de carabassa ben feta pot ser molt bona o sigui com a consumer jo faig de carabassó carabassó i formatxets no té res més en aquestes dates a Banyoles l'estany bueno l'estany no a Banyoles és típic cada any celebrar la festa de la carabassa que allà la terra dona carabassa i em recordo que aquell dia no sé si ha passat penso que o és ara estarà sí serà el temps doncs ja el que solen fer els canelons en vez de posar-hi farcit de gallina farcit amb carbassa amb la beixamel i tal fantàstic i llavors no té els problemes de menjar de la carn ara amb aquest problema que ens han organitzat a l'organització mundial a mi ara quan era més jove m'agradava moltíssim la Carle ara jo la Carle he vingut de llum l'OMS sempre fa sempre però mireu que jo quan estava a l'hospital com a infermera i així a la facultat i tal doncs sempre deien ara no es pot menjar sucre es té que menjar la sacarina després i l'oli la sacarina no l'oli té que ser de vegetal no no ara l'oli d'oliva el peix blau no perquè ara el peix blau el peix blau és perfecte que el que és el que és i el que aconsellen tots és mesura de tot i tant és a dir clar si el dia te menges cada dia 100 grams de pernil i que sigui bo però no sé si et farà ara t'ho passaràs molt bé perquè serà molt bo no no i a més no engreixa que consti que no engreixa en els regímens de dona pernil bo més que el dolç que és més salat i tant és carn cuita salada el que passa que amb això dels entrepans i els embotits aquestes carns processades però tu encara que et mengis un entrepà no et menjaràs 100 grams d'embotit no perquè no pots econòmicament no no i abans i perquè no perquè no poses tanta quantitat no és una exageració sí i tant però és una exageració de tot perquè jo quan el meu fill era petit per espantar la gent sí li comprava entrecots de 300 grams o 350 si se'l menjava i més i més que li hagués donat jo no he sigut mai massa carnívorada no sí sí precisament ell va anar amb un dinar que és en un lloc que es diuen els peixets i tot era va ser un peixet ah però sabeu que era uns peixets no no perquè era un comiat d'una d'una d'una d'una companya i al final com ell ni la sopa de peix ni res dels peixos que hi havia l'únic que es permet el rap la resta res llavors va demanar el Javier l'amic meu no és tot tu no no no al final diu mira sentint-ho bon em surto del menú em porteu un entrecot amb patates sí sí i mira es baja l'aument un entrecot amb patates bé i ara anirem a viatjar per Catalunya tens la musiqueta a punt doncs endavant els jardins àrams l'arribada l'arribada l'arribada dels àrabs a Catalunya va coincidir amb l'espai temporal i polític amb el moment de la formació del país les seves incursions i assentaments van anar a bastar bona part del territori però on van tenir una presència més estable va ser l'entorn de Lleida i el curs baix de l'Ebre on van deixar construccions civils i militars que encara avui són testimonis d'aquell temps però sobretot els àrabs ens van llegar un jardí i els instruments per conregar-lo una meravella aquests àrabs sembla mentida que ara potser seran molts d'ells estancats en el segle XIII-XIV i després van quedar estancats perquè de medicina de matemàtiques de cirurgia eren era la gent el cap damunt del món estaven amb més coneixences jo he estat diverses vegades al parador nacional que hi ha a Tortosa que se'n diu de la Suda que va ser un dels últims que que van reconquistar els cristians allà hi van estar molts anys té una vista sobre la desembocadura de l'Ebre meravellosa que el que no coneixi que hi vagi hi ha un bar pot anar a fer el vermut o prendre un servei el que sigui i aprofitar-se d'aquella vista meravellosa que hi ha diuen alguns historiadors s'atreveixen a llançar la teoria que el nom de Catalunya prové de l'àrab quat al guanya guanya que significa la terra de la riquesa no seria una teoria escabellada si atenem el verger que són les borres de l'Ebre en el seu tram final que ens ofereixen alguns dels fruits més saborosos que poden arrencar-se al gran riu ara les presses regulen el cabal i els ensurs de les revingudes però antigament les inundacions periòdiques omplien els camps de llims que amb el pas dels segles han derivat en terres molt fèrtils els àrebs en són grans conreadors d'albergínies melons i síndries melons del ger i es van fer apreciar menges que avui encara perduren com les flors de la carabassera fregides amb mel a si tenen molt costum de fer-ho bé doncs varietats de fruites seleccionades en les darreres dècades com les peres o els préssecs es corresponen amb noves tècniques agrícoles i els gustos actuals dels consumidors però no podem no podem oblidar les palmeres i els camps de tarongers tan típics del nord d'Àfrica i que a la primavera omplen la vall d'un delicat perfum vegetal l'obra d'enginyeria civil més prodigiosa que encara aprofitem de l'època de la dominació àrab és la sud de certa una presa de poca alçada és suficient per retenir durant uns moments el cabal de l'Ebre i fer-lo passar als canals de la dreta i de l'esquerra que aprofitaran el desnivell per conduir l'aigua a les farasses hortes d'Altaiques el laberint de sèquies i recs que trobem donen vida als cultius de la punta de fletxa formada per l'aportació secular del riu no es podria entendre sense aquesta senzilla en la seva concepció però intel·ligent obre amb la seva construcció en aquesta zona del riu ja hi havia un complex de sínies i canals però aquest territori organitzat per la producció no podia haver funcionat si no haguessin protegit les seves fronteres el castell de Miravet s'alça sobre el penyal de la població dominant una marcada corba del riu és el màxim exponent dels ins castells àrabs el nostre país per bé que la legenda ha tractat millor la posterior possessió d'altres personatges també mítics els templers les algueries assentaments agrícoles amb camps conreats comunalment i un petit nombre de cases agrupades al voltant que allotjaven la població van ser la unitat econòmica i social que els àrabs van utilitzar per afincar-se en aquesta porció de Catalunya a mesura que passava el temps es van anar fundant poblacions que delaten el seu origen en el toponimen Benifallet o Benissanet són noms dos del centenar llarg dels indrets que els països catalans comencen el seu nom amb la partícula Beni que generalment indica un grup tribal determinat i d'un llinyatge específic que precisament dominava una alqueria encara trobem més associacions indubtables entre les denominacions de les localitats de la ribera Xerta que segons molt especialistes prové de Sarta Meandra o Tibany de tip Rierol carrers estrets i cases amblanquinades per protegir els éssers humans d'un sol que en aquestes comarques meridionals no té pietat o la plantació estratègica d'arbres decoratius i productius alhora com són les palmeres és una altra herència des de que ara els veïns i antigament fundadors del país gaudien perfectament i ci Fins demà! I ara farem unes curiositats aparegudes a la premsa. I ara farem unes curiositats aparegudes a la premsa. amb un teixit tan noble com és el lli, lino en castellano. Amb una història que remunta fins al legendari Egipte faraònic, el lli és un dels materials més resistents a l'ús, tant en el servei domèstic com en la roba de vestir. I això, el lli és el lli, però jo soc lina, lino, lina i semiresistente també. L'estic aguantant que tinc molts anys. Quines són els avantatges d'aquest teixit? La primera és que no perd fibres. I que també admet tota classe de colorants. Que no produeixen al·lèrgies i s'adapta a qualsevol forma. Finalment, dona un innegable aspecte d'elegància, malgrat les seves arrugues. En l'actualitat, tornem a l'ús d'aquest teixit que encara, que és una mica car, té una durada considerable, cosa bona per a les nostres butxaques. O, per què no, per a la nostra salut. També. S'arrebrega molt. Joana. Sí, s'arrebrega, sí, però posa musiqueta. Una prepa si és fresc, eh? Lluís, una de les peces que... Xulo. Veu que hi ha un vi miraculós, entre cometes, eh? Que és el més car del món i que es produeix a conca? És fruit de la piramidologia i la ozonoterapia. I que no es fa agra, encara que estigui destapat 4 anys. Es diu Aurum Red, Serie Or. I té un preu de... Agafeu-vos, agafeu-vos. 17.000 euros l'ampolla. El seu bodeguer es diu Hilari García i és de conca. I, per cert, deu ser molt espavilat. I tant. La seva bodega, de l'Hilari, només produeix 300 ampolles l'any. Clar, si els ven a 17.000, no fa solta que en faci més. Ja n'hi ha poc, ja n'hi ha poc. I són adquirides per txecs... Àrabs. Àrabs. Multimilionaris asiàtics, magnats, mundials, que es deixen... Es deleixen. Que es deleixen per consumir-les... O col·leccionar-les. O col·leccionar-les. I tant. Jo m'estimaria més a veure-me'ls en cada caball i ser... Ah, no, vols dir... Però per guardar-lo, no. Guardaria l'ampolla, però el contingut no, eh? No, però ja no té gràcia. El sistema de criança i producció va ser descobert per un bodeguer quan aquest va ser tractat d'una greu invalidesa, de la mèdula amb ozó, i va recobrar la mobilitat. Llavors se li va encendre una llumeta i va decidir aplicar la ozonoterapia al rec d'unes velles vinyes que posseguia. Va instal·lar una font en forma piramidal entre els ceps per, segons ell, afavorir les energies de l'entorn. Va deixar dos o tres gotims per cep, solament, i va obtenir com a resultat aquest vi a un omret sèrie or. Segons diuen, és extraordinari, tenint la qualitat que no es torna agra, encara que l'ampolla estigui oberta durant quatre anys. O sigui, que si esteu disposats a pagar 17.000 euros, ja ho sabeu, heu de viatjar fins a Conca. Que consti que aquesta informació no ens l'ha inventat, no ens l'hem inventat nosaltres. No, no, no, això no. L'hem estret a les notícies curioses d'una publicació setmanal i la revista Pronto. És de la revista Pronto. Sí, sí, jo també m'he... A més a més, l'he portat perquè veieu que no m'ho inventat. O sigui que felicitem aquest senyor per la seva idea. Mentilles petites no en diem. No, no, grosses... Avui dia la ozonoterapia també ho fan per les persones. Sí, és que em deia el banc curant bozó, eh? Sí, sí, sí. I aleshores hi ha molta gent que paga també no 17.000 euros, però molts euros per fer ozonoterapia. Diu que surt jovenita, va ser de bé. Imagina't. Bé, doncs, ja podem posar la sintonia o encara no. Sí? Doncs posem-la. Bé, doncs, ja. Bé, doncs, hem arribat a la final d'aquest programa d'avui de 60 i més o menys. Avui estem tots cinc, afortunadament. La Montse, el Joan Maria, el Joan, la Lina i una servidora. Moltes gràcies al Carles, que té una paciència amb els micros i amb les músiques. Bé, doncs, esperem que tingui la mateixa paciència la setmana vinent. serà dimecres, però si voleu tornar a escoltar aquest programa, recordeu que el proper dissabte, doncs, de 11 a 12, tornarem a estar amb vosaltres repetint el programa d'avui. A tothom, molt bona nit, si ens escolteu en dimecres, o molt bon dia, si fa solet, i ens escolteu en dissabte. Adéu-nos, adieu, adéu- uns, bona tarda. Gràcies. Gràcies.