Collserola i Vallvidrera; Picasso al carrer Avinyó; Cajal i Gardel; prevenció de caigudes, ball i lesions TIC; i història del cinema

Gràcies, Dani. A vosaltres. Bon vespre. Gràcies. Gràcies. 60 i més. Senyores, senyors veïns de Ràdio d'Esvern, no sé a qui se li va ocórrer la peregrina idea que els nostres hiverns s'havien escalfat. S'havien escalfat massa. I havíem gaudit, entre cometes, d'unes jornades anteriors força gèlides. Però el que és ahir, Renoi, quin termòmetre més i variar. I esperem a demà que els simpàtics homes del temps ens pronostiquen fred àrtic. No sé si dic la veritat o no. El Carles sí, diu que sí. Bé, doncs estic ben assabentada. Bé, però no ens amoïnem. La meva iaia deia que el fred és salut i que qui no el suporta és persona de nyigui-nyogui. Seria perquè a ella no li agradaven ni els bracers ni les estufes i pel que fa a calefacció central, res de res. El pressupost no donava, per tant. Els nens de la família volien sempre anar a casa de la iaia, però des d'abril fins a l'octubre, perquè era una casa de camp, fresqueta, amb animals, arbres, flors... Bé, deixem-nos de melangies i acceptem el temps com ve. Abriguem-nos i gaudim d'aquesta olor especial que té el fred i guardem el record pels mesos de juliol i agost que són d'un antipàtic, o com deia un personatge de la ràdio de la meva infantesa. o així me lo parece. El fred ens ha ocasionat una baixa, la nostra Montse, que té un refredat congestiu que s'ha de cuidar. Per tant, tots solets, l'Alina, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, posem en marxa l'audició 60 i més. Parlem ara del Parc de Collserola. Des de l'any 1999, el pantà de Vallvidrera va ser recuperat com a espai humit de la serra de Collserola, que té pocs espais d'aquest tipus que afavoreixen l'existència d'espècies d'amfibis que devem recordar que és un grup de fauna amenaçat arreu del món. Però, un abocament de peixos exòtics posa en barill la biodiversitat del pantà de Vallvidrera. Per primera vegada ha estat necessari organitzar un dispositiu de pesca elèctrica al parc per retirar milers de carpins, més de 4.000, que van aparèixer a finals d'estiu al pantà de Vallvidrera. El 30 d'agost passat es va detectar la presència d'un nombre elevat de carpins al pantà de Vallvidrera. Es va constatar que es tractava d'un abocament il·legal de milers d'individus que molt probablement procedien d'una base particular. Des dels serveis tècnics del Consorci i després de valorar el fort impacte d'aquest abocament sobre l'ecosistema, es va iniciar una actuació de retirada que va requerir l'organització d'un dispositiu especial de pesca elèctrica. Resulta que amb l'altracitat també és pesca. Tot, tot. Tècnica que permet recollir d'una forma ràpida i no cruenta el màxim nombre d'individus vius. L'actuació la van portar a terme entitats especialitzades. L'associació Galantus Natura i l'empresa Sobrelló. Estudis al Medi Aquaiatec. Els peixos es van traslladar al centre Camadoca, gestionat per l'associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona. En aquest centre es porta a terme entre altres actuacions la recuperació d'ocells ferits de la família dels ardeïts que són bernats, martinets o agrons per poder-los retornar al medi natural. La recuperació del pantà de Vallvidrera iniciada el 1999 tenia una doble objectiu. D'una banda, recuperar el patrimoni construït i de l'altra, la consolidació d'un espai humit escassos de la serra per potenciar especialment les espècies d'amfibis o un grup faonístic amenaçat a escala mundial. Actuacions com la desenvolupada busquen retornar l'equilibri ecològic al pantà per tal que compleixi la seva funció. Cal recordar que l'alliberament d'espècies exòtiques en un espai natural protegit com ho són els carpins i d'altres que a més són invasors com les tortugues de Florida i similars constitueix un delicte ecològic. Des del Consorci es treballa per evitar nous abocaments intencionats així com per impedir altres usos no permessos d'aquest espai com el bany de gossos o de persones que també malmeten aquest important ecosistema. Amb aquests objectius hi ha el projecte per fer un tancament perimetral des dels punts del pantà amb accés més fàcil mitjançant elements físics i naturals. Descobertes en família una passejada als entorns del centre d'informació acompanyada d'un petit taller o d'un joc per conèixer millor Collserola. Cal inscriure's el mateix dia al centre. Les places són limitades. 20 persones per sortida. Ara, aquí el gener. El gener què passa, Lina? El gener, el dia 26, n'hi ha en jocs de bosc. Ens apropem al bosc de Collserola a través de jocs d'observació i celebrem el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. El febrer, Joan Maria. El febrer, el dia 23, es farà el carnaval dels animals. Quina cara faríu si fóssiu un teixó? i un senglar on buscaríeu menjar? On dormiríeu? Sigueu protagonistes d'aquest conte i descobriu en primera persona. Veia el març la granota del pantà. A través d'un conte participarem del recorregut d'una granoteta que segueix al rastre de l'aigua, tot buscant un lloc on viure, que ens portarà a conèixer un lloc especial on s'hi podrà quedar. activitat gratuïta dins del programa Aiguard, en motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Aigua. Bé, i després d'aquestes activitats que són tan atractives, perquè tenim aquí a Collserola. Moments que podem passar amb les criatures, amb tothom, i mira, potser potser potser anem a la Quinta Gutximbamba per caminar i per trobar coses. Sí, això mateix. És que passa que les persones de ciutat, del poble i d'hortalitzes, d'arbres i tal, no en saben res. No, ni les criatures menys, perquè un dia que parlàvem de pollastres, això és vell, el volien quan els portaven de l'ast, saps? Un pollastre l'ast, bé. Aquí a Barcelona ja sabeu catalans que tenim coses interessantíssimes i també vam tenir un premi Nobel que va passar silenciosament per Barcelona. El científic Santiago Ramón y Cajal, aquest senyor va néixer al 52 de 1800 i va morir al 34 de 1900, va arribar a Barcelona el 1887, o sigui, tenia 27 anys aquest home, o 26, per ocupar la càtedra d'histologia de la Universitat de Medicina de Barcelona. Ah! En aquesta ciutat acabaria de desenvolupar les seves investigacions sobre les neurones i la seva funció. Aquest especialista en histologia i anatomia patològica microscòpica, un dels millors del món, va viure al carrer de Notariat, que és molt curt, tot just una ida, i va investigar i va fer avançar els seus principals descobriments. Es va llotjar amb un pis en modest i amb la minuciositat que va caracteritzar els seus treballs, l'investigador passava els seus dies fent dibuixos perfectes i fidels, en un fi paper de to groc. Ell mateix qualificaria el 1888 com el seu millor any, quan va establir les bases per l'estudi de la morfologia i les connexions de les cèl·lules nervioses fins a desenvolupar el que es va anomenar la doctrina de les neurones. Molta gent ignora que va ser en aquesta casa on es va donar el pas més gran de la ciència neurològica per la comprensió del cervell humà. Ramon Icajal va presentar la teoria de les neurones en 1889 amb tan sols fixeu-vos, eh? 37 anys en el marc d'un congrés de la Societat Anatòmica Alemanya a Berlín i en 1892 va passar a la Universitat Central de Madrid. Va ser el màxim representant de la generació dels savis o generació del 80 i en 1906 li va ser otorgat el Premi Nobel de Medicina va morir tal com ell mateix volia envoltat dels seus alumnes el 1934 als 82 anys i va fer grans adelantos. I tant, gràcies a ell que va descobrir allò de les terminacions nervioses encara es treballa sobre aquesta base. Encara es té que fer molt més, eh? Perquè el cervell és molt difícil i potser és la part del cos que menys se sap. Que manté més enigmes. Sí, sí, sí. I ara, senyors, ja ens n'anem amb una cosa més lúdica, eh? Ah, sí? Sí, que ara arribareu. Les senyoretes del carrer Vinyó. Ah, amigo. El casc antic de Barcelona és difícil. Entre tants carrers, torts i mal col·locats, un té la sensació que camina recta quan en realitat va de cantó. Un dels carrers més lligats a la pintura d'aquest casc antic és el carrer a Vinyó que neix al carrer Ferran en paral·lel a la Rambla per acabar morint al passeig de Colòria. Abans de convertir-se en una de les vies preferides de Picasso, el lloc havia estat ocupat per una burgesia que encara havia de descobrir la magnificència de l'example. La zona que envolta el carrer es coneix com el barri del Palau, ja que en 1378 la dona de Pere el Ceremoniós Eleonor de Sicília va fer construir un edifici majestuós sobre un antic albert dels Templaris. Per diferenciar-lo del Palau Real Major situat a la plaça del Rei aquesta nova construcció es va batejar amb el nom de Palau de la Reina o Palau Real Menor. I aquí fa una nota pels turistes intrèpids. No perdeu el temps buscant-lo perquè en 1856 va ser enderrocat a causa del seu profund deteriorament. I per qui li agrada tant aquesta estreta artèria el pint diu I per què li agradava tant aquesta estreta artèria al pintor malaguent? Penseu malament i l'encertareu però també penseu en la frase que ell mateix va dir alguna vegada que la inspiració t'agafi treballant. Picasso treballava i ho feia de valent i ell per treballar necessitava sobretot paper i pintura. I que millor que visitar el que ara és a l'edifici del casino mercantil quan encara era una gran casalot que feia les funcions d'amagatzem de paper aquell negoci gairebé bonic reunia tothom que necessitava paper per treballar tan important era la botiga que el carrer es va arribar a anomenar popularment carrer del paper ens hem dit que penseu malament i encertareu i ara podeu fer-ho perquè les males llengües apunten que el jove artista també les deixava veure per la zona encara que no necessités ni paper ni pintures diu ja cada cosa pel seu nom estem acabant eh diu a la primavera de 1907 Picasso va acabar un quadre que seria un punt i seguit a la seva obra però que significaria tot un punt i part de la història de l'art la pintura mostrava cinc dones despullades i es va passar els seus primers anys de vida sense nom que el bategés es veu que l'home trigava molt a posar títols a les seves obres estem parlant de Picasso eh i quan va ensenyar el quadre que ens ocupa per primera vegada als seus amics encara no havia decidit com anomenar-lo tot i que no hi ha proves escrites que ho demostrin es diu que va ser el crític francès André Salmon qui li va del nom de la Demoiselles de Vinyon i l'escritor per molt francès que fos no s'havia volgut referir a cap poblet del seu país sinó que amb aquell títol feia una referència directa al carrer de Barcelona que a més d'una botiga de paper tenia diversos bordells repartits entre la seva llarga situació aquí aquí les duele però com que la ignorància és molt vasta i les aventures barcelonines només eren conegudes dins del segle d'amistats del malagany aviat es va començar a confondre el nom d'avinyó amb el galès avinyó que no us enganyeu perquè les senyoretes d'aquella pintura no parlaven amb accent francès i afectat sinó que dominaven el català i hem de ser respectuosos amb elles perquè aquelles dones es van convertir quasi sense bober amb les mares d'un nou art el cubisme el pròxim dia continuarem perquè és interessant ara seria massa el poble de vinyó el més conegut és a França que hi va haver el castell del rei del papes perdó però a la vora de Vic n'hi ha un altre de vinyó i a l'edat mitjana n'hi havia un altre també aquest era a la vora de Vilafant l'Alt Empordà i aquest van decidir per no de dir-li a vinyonet per tant el poble a vinyonet de Puigventós antigament es deia a vinyó i van canviar a vinyonet pensava que estava a Tarragona és que aquí hi ha a vinyonet n'hi ha una a Tarragona no? sí no passant la línia entre una mica més cap allà si parlem de Vilanovas ja n'hi ha més de cent Vilanova de totes les Vilanovas hi ha vegades que la gent és poc poc original jo vaig escriure una novel·la que la Joana també l'ha llegit i bueno el lloc on te passa és vaig pensar un poble mira Puigventós però però Puigventós jo em pensava que no existia perquè ho vaig buscar i no veia enlloc ni el diccionari més que res perquè no la gent que a més a més el situava amb la amb la d'allò allà les terres de Tarragona sí és que a veure però avui em fa gràcia i ara després vaig descobrir que sí que hi havia un Puigventós sí i també hi ha el Mas Ventós sí hi ha una sardana una sardana i el Mas Ventós està sota la muntanya de Berdera i sota mateix hi ha el poble de Palau Sa Berdera ah molt bé molt bé és una finc bastant ja hem fet d'allò ja hem fet com una mica de viatge sí de viatge sí de Sylvester no d'aní que i hi have his念 speak si hi hi hi hi Biografies de personatges cèlebres. Avui, com us podeu pensar, la biografia del gran cantant de tangos, Carlos Gardel. Farem una breu semblança del gran cantant que va marcar una època amb el seu art. Els nostres oients joves, si els hi parlem d'un ball que en d'altres èpoques va fer furor, com és el tango, potser pensin que els estem comentant una història de l'antigó. Però la veritat és que el gran ídol d'aquest músic, d'aquesta música retorçada que costa moltíssim de ballar, l'han popularitzat arreu del món Carlos Gardel, que va morir un 24 de juny de 1935 o sigui, que farà solament 84 anys del seu traspàs. I una cosa d'aquest, un inciso, els tangos fan concursos, encara es fa i es va ja... Sí, sí, però ja sembla que hi ha una peça antigua. Una peça antigua ho és, vull dir, ja no té... És un avall de Clos i es viu. Sí, perquè fan concursos i fan... O sigui, el Javier, el meu fill, havia anat i diu, però és tan difícil que el pròxim dia ja no me'n recordo de com van els ratos. Bueno, difícil no, és que hi ha moltes maneres de ballar. Sí, sí, sí, però retorçadíssimes. Tornem a la biografia. Bueno, diu, sobre ell s'han escrit nombroses històries de biografies poc demostrables, però sembla que la més s'acosta a la realitat és la que es pot consultar en el petit museu Carlos Gardel de Buenos Aires. Allí diu que el gran cantant de tangos va néixer a Toulouse, a França, fill d'una planxadora, Berta Gardés i d'un metge d'alta societat de Toulouse, en Pol Laceret, o si... Laceret. Laceret. Ah, la Laceret. Què diu? La data sembla ser un 13 de novembre i que quan va morir tenia 45 anys. La mare, Berta Gardés, va emigrar a l'Argentina amb el seu fill de dos anys per allunyar-se de les xerrameques desconsiderades dels veïns, ja que en aquella època la condició de mare soltera no era gaire ben vista. El museu assegura que aquesta versió està confirmada a través del testament del propi Carlos Gardel. 84 anys després de la seva mort, el cantant ja no és ell, sinó el que es va arribar a dir d'ell. El que no té cap mena de dubte és la gran fama que ha acompanyat sempre la seva memòria. Durant la primera joventut, formant parella amb el seu gran amic José Razzano, cantava en els barris populars, dits de Abasto de Buenos Aires. Es diu que un bon dia de l'any 1913 algú els va escoltar i els va contractar perquè actuessin en l'Arma Nonville, un luxós cabaret bonaerense, freqüentat per artistes. per artistes i intelectuals de moment. Publicaven els diaris de l'època que el seu públic va anar augmentant i la fama els va portar al Teatre Nacional i gravar gran quantitat de discos. Va ser una carrera triomfant en totes les actuacions. Això va continuar fins que el seu amic Razzano es va veure obligat a deixar el duo a causa d'una gran disfonia, però Gardel el va anomenar gerent i administrador dels seus èxits en solitari. L'any 1923 comença la primera gira de Gardel per Europa, on aconsegueix guanyar-se el cor tant d'espanyols com de francesos. L'any 1931 interpreta Luces de Buenos Aires, el seu primer film per la Pàramon, amb el que va debutar a Hollywood. Un altre film molt popular va ser Melodies de Arrabal. Hi ha tothom en diferents continents cantant i ballant el so dels seus tangos. En 1933 deixa l'Argentina i viatja a Barcelona, on segons informacions de l'època canta al Gran Teatre del Liceu. Als Estats Units fa gran quantitat de programes a la cadena de ràdio NB... C o C? C. NBC. I arribarem a 1935, quan inicia una gran gira per tota l'Amèrica llatina. No podria ser d'altra manera. El misteri sempre havia envoltat la vida de Carlos Gardel i la mort en un accident d'aviació a Medellín va quedar inclòs dintre de tota una sèrie de misteris que no es resoldrien mai. Fa uns quants anys la justícia argentina va denegar la sol·licitud del govern uruguayà que afirmava que Gardel era nadiu d'aquest país per exumar les restes de l'ídol per tal de confirmar la seva identitat com nascut a l'Uruguai, segons una vella història mai confirmada. O sigui que deixem escoltar en Carlos Gardel que moltes de les persones grans que ens escoltin potser els agrada sentir-ho. era molt d'agarradores a mi. dintre de l'Uruguai, de l'Uruguai, Fins demà! La vieja calle donde le codijo, tuya es tu vida, tuyo es tu querer, bajo el burlor mirar de las estrellas, que con indiferencia hoy me ven volver, volver. Por la frente marchita las nieves del tiempo platearon mi cielo. Sentir que es un soplo la vida, que veinte años no es nada, que febril la mirada, errarte en las sombras te busca y te nombra. Vivir con el alma cerrada a un dulce recuerdo que yo no trabé. Tengo miedo del encuentro con el pasado que vuelve a enfrentarte con mi vida. Tengo miedo de las noches que pobladas de recuerdos encadenen mi soñar. Pero el viajero que huye, tarde o temprano la tiene no andar. Y aunque el olvido que todo destruye, haya matado mi vieja ilusión, guardo escondida una esperanza humilde, que es toda la fortuna de mi corazón. Tengo miedo de las estrellas, que con indiferencia hoy me ven volver, con la frente marchita las nieves del tiempo platearon mi cielo. Sentir que es un soplo la vida, que veinte años no es nada, que febril la mirada, errarte en las sombras te busca y te nombra. Vivir con el alma aferrada a un dulce recuerdo que el lloro otra vez. Música para Gaudí Avui escoltarem una veu inolvidable, però que ja no és amb nosaltres. Però que ens va deixar les gravacions de les seves genials interpretacions. Escoltarem a Luciano Pavarotti en l'àrea una furtiva lágrima de l'elixir d'amore de Donizetti. Una furtiva lágrima Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música para Gaudí Música Música Música para Gaudí Música para Gaudí Música per gaudir, hem escoltat Luciano Pavarotti en una fortiva làgrima. És una de les àrees més boniques de l'òpera. Bé, i ara posem música per al proper espai. Ara us oferim unes normes de seguretat per a la gent gran, tant en contra les caigudes a la llar com en les actituds quotidianes del dia a dia. Com un estudi hospitalari d'arreu de l'Estat, un 50% de persones de 80 anys i un 33% de més de 65 anys han patit almenys un cop a l'any una caiguda domèstica, i així any rere any. A Catalunya, el 80% de les morts per caigudes corresponen a persones de més de 74 anys, segons publica el Departament de Salut de la Generalitat. I també l'Organització Mundial de la Salut avisa que les caigudes són la segona causa mundial de morts per lesions occidentals. Es calculen unes 646.000 anuals. Déu-m'hi-do. Les xifres són alarmants i no ho sembla. Espanya és el segon país solament superat pel Japó amb un 20% de persones que superen els 65 anys, o sigui, 8 milions i escaig de vellets. De fet, en tota l'extensió de l'Estat es troben 15.210 persones que tenen 100 anys o més, una xifra que triplica la de l'any 2000. A Espanya, les caigudes són la causa d'un 70% de les morts entre la gent de més de 75 anys. Les caigudes a la llar són una amenaça molt seriosa per a la gent gran. Més del 70% del total dels accidents per aquest motiu passen a la cambra de bany. Lloc perillós, sobretot per a les persones de la tercera edat. Al nostre país hi ha gairebé dos milions que viuen soles, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Però la majoria de les caigudes es poden prevenir. Veiem com. I és important aquesta que anem a dir ara, que és la cambra del bany. Diu, és recomanable substituir la dutxa o banyera per un plat que ja està molt ben instal·lat amb agafadors i baranes, on la gent gran es pugui a refermar. I també recomanem... Mira, mira de cara un mica. I també recomanem estructures sòlides que substituïen l'inestabilitat de la mampara. Si es viu en una casa amb escales, aquestes han de disposar de baranes apropiades. S'han de fer desaparèixer tots els objectes que puguin fer ensopegar i caure a les persones. Deixar les coses que es fan servir normalment en armaris i prestatges baixos, per evitar l'ús d'escales o banquetes per aconseguir-les. Millorar la il·luminació de la casa, ja que la gent gran necessita lluns potents per transitar per casa. Fixem les catifes a terra amb cinta de ciba de dos cares per no relliscar. També recomanem no caminar descalços per casa i fer servir un calçat adequat, sobretot amb sola de goma. Tots aquests consells pel que fa a les caigudes. Ara seguim amb consells per a la salut en general. Recomanem uns hàbits de vida saludable. Fer exercicis físics amb regularitat és molt important perquè milloren la força, l'equilibri i la coordinació de moviments. La manca d'activitat física contribueix al debilitament i, per tant, a l'augment de patir caigudes. Un control mèdic rutinari és imprescindible. S'ha de revisar la medicació per si proporciona somnolència o mareig que pot ocasionar alguna caiguda. És important un control anual de la vista, una visió deficient o unes ulleres inadequades també proporcionen o són propícies a caigudes. Planxar i cuinar són les activitats més perilloses a la llar. Per planxar, es recomana que la taula es reguli perquè quedi a l'altura de la cintura i així mantenir una postura correcta amb l'esquena completament recta. Si s'ha d'anar canviant de braç per repartir de manera simètrica el treball dels membres superiors i també s'ha d'alternar la cama sobre la qual descarreguem el cos. També s'ha de mantenir l'esquena recta quan s'escombra o es passa l'aspiradora. S'haurien de fer servir pals d'escombra d'uns 130 centímetres i tubs telescopis que es puguin estendre quan es passa l'aspiradora. A la cuina s'ha de mantenir els genolls lleugerament flexionats i recolzar una mà a la cuixa quan ens inclinem per comprovar l'estat de la pesa del ford. I quan la traiem s'han de flexionar els genolls i no inclinar-los bruscament per tal de no curvar l'esquena innecessàriament. Aquests són els consells tant de l'Organització Mundial de la Salut com del Departament de Salut de la Generalitat per a la nostra gent gran que cada dia té uns anys més fabulosos i és més activa i participa a Cipe. No costa tant seguir-los, oi? No, realment no costa seguir-los però sembla que les persones quan arriben a certa edat volen ser grans i si volen ser grans els agrada seure al seu balenci i no moure's i ara que fa fred fora s'està calentós mira la televisió i no. Realment hem de fer exercici poc o molt però s'ha de fer una activitat perquè si ens mantenim en marxa Bé, Carles si vols ja pots posar una miqueta de Sintonieta Aviam Joan Maria què ens has escrit aquesta setmana? Avui mira he escrit una petita història del setè art el cinema doncs avui toca parlar del setè com ja sap que em refereixo al cinema sí començaré dient que ignoro la parlació dels sis primers arts però no crec que això no importa als estimats radioients no ni a mi tampoc home suposo que deus ser la música l'arquitectura la fotografia que és la precursora del cine sense fotos no hi hauria cine no, no, no però no els tenim en aquest moment no els tenim catalogats segueix segueix el cinema ja ha complert en guany més de 120 anys d'història des que els germans Lumière van fer la primera sessió de cine a París un llunyà 28 de desembre de 1895 llavors el cine era mut i s'acompanyava la sessió de músics tocant en directe per realçar la ballada de fet abans dels germans Lumière consta que a Anglaterra i a Nord-Amèrica ja s'havien fet proyeccions amb altres sistemes en el cas americà per gins dissenyats per l'enginyer en cap de l'empresa del senyor Alba Edison el Messi dels inventors però sembla que sense continuïtat comercial l'any 1927 va arribar al cinema sonor les pel·lícules en color van començar l'any 1935 el cinema escope és a dir el format en pantalla més gran i rectangular va fer el seu debut l'any 1950 cal recordar que les primeres emissions comercials de televisió les va iniciar la BBC anglesa l'any 1927 i les cadenes CBIES i NBC nord-americanes l'any 1930 al nostre país les emissions de televisió van tenir lloc a Madrid un 28 d'octubre del 1956 per mitjà de l'empresa ràdio televisió espanyola la erupció del vídeo es va iniciar l'any 1980 com sempre sol passar alguns malestrucs van pronosticar que la televisió i el vídeo era el fi del cinema ans al contrari es va multiplicar la producció de pel·lícules una altra cosa fora la presència a les sales de cine que s'han hagut d'adaptar oferint sales multicines amb millor so i confort de les butaques el cine el setè art ha representat i continua sent un formidable mitjà de comunicació de masses per gaudir del lleure i d'entreteniment i també per formar desinformar gaudir avorrir distreure agradar desagradar i moltes coses més les històries contades al cine sobre la vida real present passades i futures tenen un efecte emocional molt intens en els espectadors que els poden ajudar en diverses facetes l'evolució del seu pensament noves idees més tolerants vagin al cine més sovint però abans no s'oblidin de mirar la cartellera per escollir la peli del seu grat i rebutjar les de cops i patacades perquè aquestes no porten res de bo però si ve de gust no seré jo el que els digui els que han de fer visca la tolerància la llibertat i l'ordre i l'ordre molt bé el que passa és que hi ha masses efectes especials i masses m'han sé païn a'Don niet es Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ballar! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 钱! Fins demà! Fins demà! Momente! Fins demà! Fins demà! Agilitat cerebral. Ballar implica prendre decisions ràpides i improvisades a l'hora de moure's, al contrari del que passa en molts altres esports. El cervell ha de recompondre la seqüència de moviments continuament, la qual cosa els prepara per afrontar les diferents situacions que se li van plantejant des d'una percepció molt més àmplia. A nivell corporal. Millora la salut cardiovascular. La dansa té un efecte sobre el nostre organisme similar al d'anar en bicicleta o caminar, és a dir, que és positiva per al nostre cor ja que estimula la circulació sanguínea i la millora del ritme cardíac. Bé, prevé l'osteoporosi, perquè enforteix la salut de les articulacions i els ossos. Amb els anys, cada cop, és més difícil absorbir el calci. I si no s'actua, les articulacions perden més facilitat la seva lubricació natural. Perdre pes. Si es practica en constància, és una eina útil per mantenir un pes adequat. Segueix, segueix. Aument, el mateix és igual? Sí, sí, sí, així és. Aument l'energia. Estudis demostren que un programa setmanal de ball millora el rendiment físic i augmenta l'energia. Millora les nostres capacitats físiques, com la força, la resistència o la flexibilitat. Ballar requereix tenir força a les extremitats i augmentar la resistència per mantenir el ritme i l'esforç durant més temps. Sobretot si es balla rock and roll. A nivell emocional. Alimina l'estrès. És una distracció plaent que disminueix l'estrès, ja que ajuda a regular els nivells de serotonina i dopamina. Diu, connectem amb els altres. Com que es practica amb altres persones, és més fàcil establir relacions interpersonals. Més autoconfiança i autoestima. Quan aprenem un nou pas i després dominem la tècnica, la nostra autoconfiança augmenta. El nostre estat anímic també te'n deixa pujar, igual que les endorfines dins del nostre organisme. A ballar. A ballar. Bé, doncs ja ho sabeu. A ballar. Aquell llibret que vam llegir, te'n recordes, Giovanna? que parlava del ball i de totes les seves coses, deia quina millor manera de conèixer una persona. Diu, quan vas a un llibre a ballar, veus un individu que no el coneixies, això explica una noia, i de seguida estàs en els braços d'aquell individu, escolta, més de pressa que no pot ser. Això dels braços era abans, ara que l'ina ha canviat molt. No, ara no, ara no. Ara es balla en línia. En línia, sí. I per cert, aquí Sant Just tenim dos, que jo sàpiga que n'hi ha dos puestos per aprendre a ballar. Un és l'Ateneu, i l'altre és el Milenari, que ensenyen a dar-se balles moderns i a línia. Llavors, no fa falta portar per allà. Pots anar allà sol, i allà ja està, i t'hi piques allà. Sí, em sembla que també hi ha un altre local a la carretera, que és Balla Country. Country, que també m'agradaria aprendre sempre, m'agradarà aprendre el country perquè fa gràcia. Sí, sobretot quan portes aquells barrets i aquelles botes, i catacronc, catacronc, a les terra. I tot és una tècnica que vas fent així. Bueno, jo sabia ballar per les sardanes, avui dia també. Sabies? Ah, jo no. Jo no vaig passar més que del segon. Els curs. Jo ja no vaig arribar als llargs. No sabia comptar. En aquesta vida, d'alguna manera, també la ballem tots. Sí, la ballem, ara la ballem. Jo ballava, ara riureu i riuran tots, i segurament ho heu fet. A casa meva els hi posava música al matí perquè es despertessin. I tenia el gos aquell, el bu, te'n recordes? Pobre, sí. El nut, no el bu, el nut tenia. I me l'agafava i ballàvem tots dos, mentre se'n despertaven. Oh, no, no, jo tenia un més efectiu. Una campaneta que m'havien portat de Galícia. Sí. I em sembla que era de plata. Bueno, és igual. I començava, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui. Les 7.35. Sí. I els meus fills encara diuen, i 35. Ja està bé, la mare, eh? Ja està bé. Bé, posem música. Bé, posem música. Bé, ara repassarem algunes lesions comunes per l'ús de dispositius tecnològics. O sigui, a la feina sembla mentida, tant com moure el ratolí, que ara ja em sembla que no fa sentit. No, no, n'hi ha, n'hi ha, inclús el dit, el dit, que també té a dir, eh? Ah, per fer passar les pantalles i tot això. Bé, lligim, lligim. Diu, tenim el símptoma del túnel carpià. És una afecció que es produeix quan hi ha una pressió excessiva en el nervi mitjà, just a la zona on aquest entra a la mà, anomenada túnel carpià. El nervi mitjà és el que permet la sensibilitat i el moviment de les diferents parts de la mà. Així que si es sent pressionat, causa dolor, entomiment, formigueig o debilitat muscular. La pressió en el nervi mitjà es produeix per la inflamació de la zona, quan realitzem moviments repetitius. Escriure en el teclat de l'ordinador durant moltes hores, utilitzar el ratolí, fer lliscar el pols sobre la pantalla del mòbil i usar la cavitat de la mà per sujetar el terminal, però sobrecarregar la zona, provocant la inflamació i pressionant el nervi mitjà. Es tracta amb fèrules durant la nit per immobilitzar el canell i els tendons, ajudant a desinflamar la zona amb antiinflamatoris, banys de contrast i fisioteràpia. En la meitat de les persones que ho pateixen, la cirurgia acaba sent la solució final. Una altra d'aquestes lesions són la tendocinobitis estenosante, o dit polsa en ressort. La tendocinobitis estenosante es dona quan algú dels dits de la mà es queda bloquejat en una posició doblegada, com si estigués prement el disparador d'un arma. Un cop es doblequeja el dit, desbloqueja el dit, aquest salta en fora, de cop com quan es deixa anar el disparador. El dit en ressort acostuma a ocórrer tant en nens com en adults, encara que és més comú en persones de més de 45 anys. Dones, diabètics, persones amb artritis o gota, si es realitzen feines o activitats que requereixen un aliment repetitiu amb les mans, aplicable quan es fa servir el polsa per sujetar de manera persistent el telèfon mòbil. En els casos lleus, l'objectiu és disminuir la inflamació mitjançant fèrules, aplicació de calor i gel, així com la realització d'estiraments acompanyat de l'ús de medicaments o injeccions. En casos més greus, es requereix cirurgia. Una altra de les lesions. Tendinitis de Corveng o tenosinovitis. La tendinitis de Corveng es tracta d'un dolor o molèstia que apareix al canell, just en el mateix costat que el dit polsa. Es produeix degut a la inflamació dels tendons del dit polsa per l'ús del telèfon mòbil. Ah, perdó, feu el tàtua del telèfon mòbil, eh? Sí. Aquesta lesió és coneguda popularment perquè pot ocasionar pels esports com el tenis, el golf o el rem. A més de dolor, pot provocar l'entomiment dels dits polsa i índex, inflor el canell i rigidesa en moure el dit polsa o el canell. Aquesta tendinitis es tracta amb repòs, fèrules, medicació i canvis en l'activitat i l'exercici. Si és crònica, pot requerir cirurgia. Fixeu-vos que fins ara, tot al final, moltes vegades s'arreglen en cirurgia, eh? Sí. I a més que són unes lesions bastant comuns, eh? Sí. Tenim una altra, que es diu tendinitis de flexors. La tendinitis de flexors és la inflamació dels tendons en la part inferior del avambràs, al costat del palmell de la mà, a l'alçada del canell. Moviment repetitiu relacionat sovint amb professions determinades en seria la causa. Si ens centrem en els dispositius tecnològics, les càmeres podrien causar tendinitis a l'haver de subjetar al fotògraf la càmera durant molta estona. També pot succeir amb el mòbil o l'ordinador, quan el subjetem amb una mà. Com més pesa l'aparell, més temps és subjeta i més incòmodo és la postura. Més possibilitats de patir tendinitis existeixen, segons els experts. I ara arribem al dolor cervical o cervicalgia. Una mala posició del coll o una postura forçada durant hores per observar la pantalla de la tauleta o el telèfon mòbil poden passar-li factura a les nostres cervicals, ja que els músculs de la part alta del coll es sobrecarreguen, provocant rigidesa muscular i dolor. El mòbil seria l'aparell més perjudicial perquè ens fa doblegar més el coll. El segueixen la tauleta, el portàtil i l'ordinador fix. L'ideal, segons els traumatòlegs i els fisioteorapes, és tenir la pantalla a l'alçada dels ulls i en línia recta. De la mateixa manera, es desaconsella situar la pantalla de l'ordinador fixa a un costat. Bé, i ara atrapament del nervi covital al colze. Doblegar molt els colzes mentre escoltem aquells aparats elèctrics al llit o al sofà pot provocar un atrapament del nervi covital a l'alçada del colze. Aquest nervi és un dels tres principals del braç, des del coll fins a la mà, i pot contraure's en diversos llocs, com pot ser per sota de la clavícula o el canill. El lloc més comun de comprensió és darrere de la part interna del colze. L'adormiment i formigueig de la mà i els dits són símptomes comuns. Es poden controlar en canvis amb les activitats, exercici pel lliscament del nervi, fèrules, medicació i cirurgia, en el pitjor dels casos. Bé, ja ho sabeu. totes aquestes molèsties i lesions perquè acaben realment en el quiròfan, realment les hem de tenir en compte. Senyora, senyor, se'n sembla molt que el Carles ha posat ja la sintonia, que la sento de fons. I bé, saludem la nostra Montse, que es curi l'angust i pat. Preveniu-vos del fred, aviveu-vos. I recordar una cosa, estem ja dintre de l'epidèmia de grip. Sí. Encara molta gent dels ràdioients estan atents d'anar-se a vacunar. Sí, sí. És la manera de, segurament... Almenys de pa i vagar-la. Sí. O sigui que, senyora, senyors, vagi bé. Fins la propera. Molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau a tothom. Adéu-siau a tothom. Adéu-siau a tothom. Adéu-siau a tothom. Música Ara escoltes ràdio d'Esfern Sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1 Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.