Colònies tèxtils del Ter i Llobregat, salut biliar, Lord Byron, pessebre polèmic i addicció al mòbil

Aptes a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, adeu-siau. A reveure. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Seixanta i més. Benvolguts, amigues i amics, oients de Ràdio d'Esvern. Som a les 20 hores del dimecres 4 de desembre de l'any 2019 i estem disposats i disposades a passar amb vosaltres aquesta estona que ens prepara per l'hora del sopar. Bé, amics, ens preguntem si estem disposats a prendre'ns molt seriosament la nostra tasca solidària envers la bona marxa del nostre planeta. Ahir vam quedar una mica glaçats, esturats, quan un especialista en el tema ens deia que només queden uns pocs graus per arribar al punt culminant de l'augment de la temperatura de la Terra. que dintre de 10 anys ja estarem al màxim, si no posem remei, a l'estat actual d'escalfor a causa de la producció de gasos inertes. No ho sé, jo això no ho entenc, eh? Perdoneu-me. Creiem que els responsables del control d'aquests gasos ja s'hauran esforçat suficientment per aconseguir tallar la tendència al rescalfament. Responsabilitzem-nos amb totes les nostres forces. Menys hores d'il·luminat innecessari, menys calefacció exagerada, menys plàstics, menys hores de cotxe en solitari, són coses petites, però multiplicades per tots nosaltres. són molt importants. No oblideu aquell refrany castellà que diu Un grano no hace granero, però ayuda al compañero. La taula de redacció de 60 i més, l'Alina, que està un tant torres friadica, la Montse, moltes gràcies per venir, Montseta, que ja pedies que faltaves, el Joan Maria, en Carles, i qui us parla, la Joana, diem, endavant l'audició d'avui, de 60 i més. retalls de la història del patrimoni industrial dels rius Ter i Llobregat a través de les seves colònies tèxtils. Descobrim un món extraordinari, en una època que va donar a Catalunya llars anys de prosperitat. ens referim a les colònies tèxtils que van sorgir a les conques dels rius Ter i Llobregat. Investigarem sobre els inicis d'aquesta època on els productes tèxtils van tenir una gran importància en la gran prosperitat del nostre país fins ben entrat al segle XX, fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El món singular de les colònies tèxtils rep la denominació de Patrimoni Industrial dels rius Ter i Llobregat. Escoltem les paraules que escrivia fa uns anys en Pere Ball. Les colònies van néixer amb la febre de l'or i el modernisme, en l'abundància material i espiritual d'una època fecunda. La força de l'aigua i la docilitat pagessa eren a l'esquer d'una aventura que trasbalsaria el món rural. Les màquines, abans recloses en pobles i ciutats, s'escampen pel bosc, omplint de fàbriques les ribes del riu. Moltes famílies mesoveres van trobar a la colònia l'alternativa al camp, lloc insegur i l'accés a un habitatge digne. Pot ser, a dies d'avui, ja no té sentit parlar d'amus i treballadors. Tot i això, demostrem un esperit massa lloger a aquells que confinen les colònies al calaix de les restes del passat. oblidant l'estabilitat emocional i l'esprit emprenedor i creatiu de la societat civil, la possibilitat d'organitzar-nos en comunitat civil responsable del nostre país, del nostre espai públic i la nostra cultura. Les colònies, tot plegat... Viscudes. Viscudes, sense afectació ni grans discursos. El llast del passat és avui l'oportunitat d'una manera d'evitar més culta i més feliç. L'any 1868, en Tomàs Vila Domiu va fer construir a Gironella la primera d'un seguit de colònies tèxtils que van portar a la seva família esdevenir una de les més potents nissagues industrials. La Torre de l'Amu i l'Església presideixen l'establiment Fabril a la vora del riu Llobrigat. Aprofitant el seu bagatge històric i tècnic, una doberia de pells del segle XVIII i una fàbrica cotonera del XIX han estat reconvertits en el Museu de la Pell d'Igualada on s'expliquen diferents usos industrials de l'aigua al llarg d'aquests segles. La colònia Vidal reconvertida en museu exposa avui les màquines que eren accionades per una turbina hidràulica complementada en períodes de sequera amb la màquina de vapor. El material situava les fibres de cotó paral·leles de cara a la filatura. Aquest és el procés d'ordissatge, operació que disposa els fils paral·lels per col·locar-los al taler. Osevia Güell gran artífex de la indústria de la industrialització catalana va construir una colònia singular esquitxada de joies del modernisme. L'església projectada per Gaudí en seria el punt culminant. però la història comença un 16 de desembre de l'any 1889 quan en Ferran Alcina director tècnic de la fàbrica de panes i beludillos de Güell Ramis i companyia enfilava els carrers d'un eixample barceloní acabat d'estrenar com acostumava a fer cada vespre al final de cada jornada. Però segons expliquen la Neus González i la Montse Armengol historiadores aquella no seria una nit qualsevol. En tombar un xanfra un desconegut li va disparar des de la foscor. l'industrial va sortir il·les de l'atemptat però passat dos anys una gran part dels obrers van ser acomiadats i es van tancar les instal·lacions del en aquell moment encara poble de Sants i la indústria textil dels Güells va ser traslladada amb totes les filatures i la màquina de vapor enclosa a Santa Coloma de Cervelló. Així començar la història de la colònia Güell paradigma i excepció d'una colònia industrial paradigma perquè reuneix els trets característics d'una colònia industrial implantada al costat d'un curs fluvial que ofereix habitatges i tota mena de serveis als obrers i excepció perquè en cap moment no s'hi va fer servir a l'aigua del Llobregat com a font energètica perquè la caldera del vapor vell de Sants va iniciar la tasca tan bon punt es va posar en funcionament la nova fàbrica en l'any 1891. Enfilada dalt d'un puig hi ha la joia de la colònia l'església d'Antoni Gaudí però del que havia de ser un assaig de la Sagrada Família en va quedar la cripta realment una cova amagada la pineda però l'essència gaudiniana està representada per les colunes de maó recuit i pedra basàltica sent que no hi ha ni una de dreta tampoc ho són els pins que l'envolten Cal dir que això de les colònies tèxils no és un invent català és que es va fer aquí va ser copiar i adaptar un model desenvolupat a l'Europa industrial ja feia anys tampoc es pot presumir de grans conjunts patrimonials perquè aquest esport aquest es pot presumir de la extraordinària concentració 75 colònies tèxtils totes diferents no n'hi havia dues d'iguals les més velles les més desenvolupades són a l'alt Llobregat i molt especialment al Berguedà els carrers i les places de l'atmella de Marola que va ser una de les grans colònies i que avui és un exemple de vitalitat i de lluita per conservar el passat i projectar un nou futur també la colònia Vidal ens acosta al dia a dia d'una colònia el seu museu organitza un literari per a l'espai industrial que deixa a la vista la sala dels talers la turbina la màquina de vapor la resclosa i el canal aquest equilibri també és evident a Cal Marçal de totes les fàbriques del Berguedà aquesta és avui dia la més reeixida i cal explicar a tothom que a Cal Marçal es fa realitat l'ideal de conservació i restauració d'un edifici patrimonial amb l'activitat industrial que porten a terme una bona colla de petites empreses és difícil en un espai petit assenyalar totes les colònies recordem Calpons Guixeró Viladormiu Nou Viladormiu Vell la petita colònia Serra Mallera el peu de Montserrat la colònia Sedó etc tot i el que el Caval del Segre és molt més ric que el del Ter o el del Llobregat la barriada industrial de la Mata de Pinyana és l'única colònia tèxtil d'aquest riu al Segre Segons el professor Joan Tort és més tard a partir de 1920 amb les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu i de l'electrificació de la indústria va començar a produir-se el procés invers concentració de l'àrea barcelonina estancament i decadència progressiva del teixit industrial de les terres interiors les colònies aleshores començaren a ser història i de l'electrificació de la indústria i de l'electrificació i de l'electrificació de l'electrificació de l'electrificació Bé, senyora Lina Què, ja estem a punt? Sí perquè ens expliques aquells sopars de duro Sí No, ara avui sopar de duro res Ja s'ha acabat el sopar de duro Es va acabar però n'hi ha una altra cosa que espero que no ho feu o potser sí feu el que vulgueu Això mateix Ja no m'hi fico perquè us en recordeu que havíem dit que parlaríem de fondes i cuines i lius d'aquests no? L'últim va ser a l'Oriente us en recordeu? El Hotel Oriente Sí i aleshores aquí n'hi ha un incís que diu gat amb suc i diu no és que el menjar gat entany fos una cosa estranya al llibre de coc hi ha una manera de guisar gat la Joana va estar fent un gest que ella sap que jo n'hi he menjat Has menjat gat? Sí Molt bé i si és una lleure és una lleure No, no era un gat era un gat Era un gat Diu però expliquem que ca l'escurxeret una fonda de mala fama del Raval la seva especialitat era el guisar de gat amb amanida Oh, caram Els comensals portàvem la bèstia a l'hostalera que els cuinava i els clients havien de portar també el pa i el vi l'amanida la posava a la fonda Ah Diu donen una fulla d'amanida perquè mengi Una fulla d'això Que enverteix una cosa que al meu barri no va quedar ni un de gat Ni un gat O sigui que li tallaven el cap i ja està Va haver una temporada i no fa gaire Bueno, no fa gaire potser ja fa 25 o 30 anys que dèiem que vagis a comprar conill vigila que no et doni un gat per conill Oh, ja, ja Que vegis el cap i no sé qui li ho deia A la vora de Terrassa a les afores Perquè el cap i és més rodó, no? Les orelles Sí Les orelles del gat no són les orelles del conill Ja No, perquè aquelles són petites A veure, les altres són... Què deies, Joan Maria? Sí, que va venir a les afores de Terrassa un restaurant d'aquests d'una masia Sí Que resulta que deien que feien conill a la brasa Sí I va córrer A un mor No, no, que deien que eren conills corquines Aquests del laboratori Ah, sí Doncs vam perdre la clientela en quatre dies Sí Ves a saber si era veritat o no Conills d'Indes Ara sí Havíem vist aquest d'Oriente i ara veiem les set portes Diu Aquest és un restaurant emblemàtic de la ciutat fundat el 1836 especialitzat en peix i arròsos Va ser el primer edifici de la ciutat amb aigua corrent I a l'edifici on se situa els porxos d'en Xifrer va ser objecte de la primera foto feta a Espanya A la primera meitat del segle XIX un home de negocis diuen que el català més ric de l'època en Josep Xifrer i cases va fer aixecar les cases d'en Xifrer famoses pels porxos al passeig d'Isabel II de Barcelona Volia per les seves cases porxos semblants als que hi havia en algunes cases de París I allí s'instal·la la casa seva i les seves oficines i també un cafè de luxe El local tenia set portes per al públic i una la vuitena pel personal i les mercaderies Naixia el cafè de les set portes I d'aquí no ho explicarem res més perquè si no després no ens quedarien gaires coses De restaurant més antic que els set portes encara n'hi ha un que és ple de turistes sempre que és a Can Culleretes Ah, sí I hem parlat de Can Culleretes amb una trevasia del carrer Ferranda Sí Bueno, perquè va a la plaça del Pino Continuant aquest llibre potser ho trobem Sortirà I ara ensenarem aquelles coses lúdiques així una mica rarotes oi? Tenim la Criolla La Criolla va obrir com a hostal per treballadors i mariners però ràpidament esdevingué lloc de trobada d'homosexuals i travestis Al principi dels anys 20 s'hi va instal·lar una sala de ball que oferia espectacles de transformisme i després es va reformar per ser cabaret i sala de ball i aviat va ser famós entre els intel·lectuals els polítics els traficants d'armes els xaperos i les prostitutes diuen que sempre estava ple fins a dalt i que corria l'absenta la morfina i la cocaïna Vaja que modera tot aquest personal Això era la Criolla La Criolla me'n recorda les coses del Caribe no? Sí Diu Jovencíssims xaperos i travestis ho farien el millor postó sovint els turistes rics i joves burguessos No era d'estrany que les nits s'acabés amb baralles multitudinàries La història se repite I se va repitiendo A més que Barcelona era un dels ports més importants de la Mediterrània i sempre als ports sempre hi ha hagut tot això I Gènova Gènova també era així Tot el que sigui port són port de tot I Marsella Marsella És el segon port darrere nostre Segurament el puesto que hi ha més mafiosos de tot Marsella Marsella Segurament I ara senyors ens n'anem els sisoturismes aquells No ha trobat cap fantasme? Bueno no surten gaire No No, avui una miqueta només uns quants Diu Una miqueta uns quants Diu Diu Exorcismes Cinto Verdaguer i el seu cosí Joan Güell Joan Amades ha històries i llegendes de Barcelona i diu que les oracions i els sexorcismes se celebraven en una sala guarnida com un oratori i els malalts se situaven a banda i a banda de l'altar En un moment donat de la cerimònia els dimonis que tenien el cos es veraven i els pobres malalts s'agitaven desesperadament menjaven menjaven bocins de vidre i agulles cridaven sermonejaven i explicaven coses que deien que ells veien des de l'infern i hi ha una cosa que diu els mossens morts a la illa de Mayans suposo que m'entenen però és que cada vegada la veu se m'està anant Diu potser és un esprit que s'ha ficat aquí la gola perquè no diguis aquestes coses això mateix però ho direm i ho explicarem que ho diu el llibre jo no dic res Diu La Barceloneta va néixer d'una manera trista la van aixecar pedra per pedra els que havien perdut casa seva a la ribera arrasada per les trompes felipistes en urbanitzar-la va quedar engolida una illa una illa sorrenca que hi havia davant de la platja la illa de Mayans formada pels sediments que portaven el Besòs i el Llobregat hauria ocupat la meitat que avui és al barri de la Barceloneta quan encara era una illa al punt de mitjanit del dia de difunts tots els mossens que havien mort ofegats revivien i celebraven allà una missa en honor dels mariners i els pescadors que havien mort a la costa de Barcelona si cap ciutadà estava net de pecats podia veure de lluny les llumanetes que feia la missa a la illa de Mayans i fins i tot sentien els càntics dels mossens morts i va vendre l'ànima als diables de la mar i precisament a la isla de Mayans va ser l'escenari d'una altra llegenda un home ric tenia una filla que festejava amb un xicot de bona família però que a ell no li agradava gens per evitar el festeig l'home tancava la filla amb una torre de la illa i cada vespre la jove posava un fanalet a la finestra de la torre per guiar el seu amor enmig de la foscor i ell dalt d'una barqueta hi arribava i tota la nit la passaven festejant fins que es feia de dia i un vespre l'amant va trigar molt a arribar i quan ho va fer venia pàl·lid com l'amor i va explicar el per què de tant travessar les zones que de nit s'havia acabat trobant amb els diables de la mar que li van dir que si no els venia l'ànima mai més no podria fer el seu camí i el jove es va prendre l'ànima no us vengeu a l'ànima amics no que us queda molt pàl·lid això mateix vale fins al pròxim dia que ja n'hi ha prou no us vi Fins demà! Fins demà! Bé, en l'espai que dediquem a la salut, avui parlarem sobre una molèstia que es pot convertir en una greu malaltia i que podem patir sense adonar-nos que la tenim. El nom científic és molt rimbombant. Co-le-li-ti-à-sis. O càlculs biliares. Aquests són dipòsits sòlids que es formen o bé a la mateixa vesícula biliar o bé a les vies biliars per on circula la bilis. Moltes vegades passen desapercebuts, però també poden provocar un còlic biliar, acompanyat de dolor intens. Gairebé tots ho sabem, però no costa gens comentar-lo. La vesícula biliar és un òrgan en forma de pera que es troba per sota del fetge. La seva funció és recollir la bilis que aquest produeix i que l'organisme utilitza per digerir els greixos o bé per guardar-la quan el sistema digestiu ho necessiti. A través de la via biliar o pels seus conductes, la bilis produïda en el fetge desemboca finalment en el budell prim. Els càlculs biliares són petites aglomeracions de matèria sòlida. A Occident, el component principal d'aquests és el colesterol, que quan és segregat en excés pel fetge, forma partícules sòlides, cristalls de colesterol, que es dipositen en la vesícula biliar i acaben formant càlculs, o sigui, pedres. Aquestes poden quedar-se a la vesícula biliar o passar a les vies de distribució. Sobre el 80% de les persones que tenen càlculs no presenten cap símptoma, sobretot si aquests es mantenen dintre de la vesícula. Però si passen els conductes biliar, poden produir inflamació i un dolor característic a la part superior de l'abdomen, el clàssic còlic biliar. Els càlculs biliar poden provocar també gasos, restrenyiment o digestions pesades. I també, ocasionalment, poden desembocar en quadres més greus, com peritonitis, o causar una obstrucció intestinal. Dita, l'ílio biliar, encara que aquest trastorn no és gaire freqüent. Qui té més factors de risc? Les pedres, en la vesícula, són més freqüents en dones, persones amb obesitat o en aquelles que han perdut pes ràpidament, per exemple, com a resultat d'una dieta, o per haver-se sotmès a una reducció d'estómac. Certes malalties, tals com la dispepsia, reflux gastroesofàtic o el factor hereditari, també poden actuar com a desencadenants. Els càlculs biliar, que no causen símptomes, no necessiten tractament. Però si provoquen quadres de dolor repetitius, l'especialista pot recomanar l'extirpació quirúrgica de la vesícula. A la majoria dels casos es resolt mitjançant la laparoscòpia. La cirurgia evita els episodis de còlic biliar, no afecta la digestió i només és necessària una dieta posterior. A partir del moment en què la vesícula s'estirpa, el paper de reservori de bilis el realitza el colòdac, un conducte que uneix el fetge i el budell prim. Com prevenir-ho? Evitant el sobrepès. Portant una dieta equilibrada, baixa en greixos, i rica en fibra, i bevent aigua en molta abundància. O sigui que, ja ho sabeu, és fàcil evitar-los. Mireu, jo treballava amb metges de ronyó, i aleshores resulta que el que té tendència a tenir càlculs, que siguin biliar, que siguin de ronyó, doncs el té. Els fan. I a vegades els fan un règim especial perquè no siguin ni fosfatos, ni què no sé. Doncs resulta que li surten càlculs d'una altra manera. Sí. És a dir, que aigua, el que diu ara la Joana, o el que diu aquest article, és bastant necessari. Es pren aigua i es fa com un arrastre, i no hi ha tant. Però, recordeu-se, que a partir d'una certa edat diuen que quasi tots tenim pedra salvetja, que diu aquí, càlculs biliares. Això mateix. Aigua, aigua, aigua. El racó de la sarsuela Avui podem escoltar un fragment d'una sarsuela de Rupert Chapí, potser no tan popular com la resta de les seves obres. Escoltarem El nocturn del rei Kerrabió. Lo interpreta l'Orquestra Sinfònica de la Ràdio i Televisió sota la direcció d'Adrián Leapel. Aigua, aigua, aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Aigua, aigua. Gràcies. Biografies de personatges famosos. Avui recordarem un personatge que no va viure molts anys, però que va marcar profundes petjades en la societat del seu temps, primaries del segle XIX. Bé, el 22 de gener de l'any 1788 va néixer a Londres George Gordon Byron, fill de John Matt Jack Byron i Catherine Gordon. Era una família aristocràtica, però absolutament arruïnada. El noi era molt atrayent i Goodfellow, guapo, no, Lina? Bueno, bon noi. Tot, vaja. Que diuen... Bé, això. Però amb una deformitat en un peu que el feia caminar una miqueta curts. Als tres anys es va quedar orfe de pare, però ell no va trobar la falta de la seva estimació, perquè la seva mare el va mimar sempre amb veritable bogeria, encara que, com patia enormes desequilibris emocionals, també el feia patir amb atacs de fúria sense justificació. Diuen que aquest va ser el motiu de la seva formació durant la primera infantesa. Esperit melancòlic i sensible a l'hora, però també d'un orgull portat a l'extrem. Als deu anys va agradar el títol de Lord Byron a la mort d'un tiet seu. La sensibilitat extrema la va portar cap a la poesia i l'orgull el va llançar cap a la fama. Als 19 anys va publicar el primer poemari Hores d'oci. Un diari escocès va fer-ne una crítica negativa de la seva obra i Byron va contraatacar amb la sàtira que tenia per títol poetes anglesos i... Crítics. i crítics escocèsos. Aquesta sàtira va ser el primer èxit literari. Mentrestant, la seva vida en la societat de la Gran Bretanya anava d'escàndol en escàndol per les moltes aventures amb dames caçades i els seus extravagants ideals llibertaris. Fins i tot es deia, sotobotxe, que també tenia aventures homosexuals. Potser mai abans la vida d'un escriptor havia estat tan coneguda com la seva obra per tots els seus contemporans. Però és que el gran poeta romàntic va viure sempre la vida romànticament. quan va fer els 21 anys, la majoria d'edat, va decidir no ingressar a la Càmera dels Lors, perquè aquesta institució no es deia gens amb les seves idees liberals. Així que van prendre un mític viatge pel Mediterrani. De les experiències d'aquest viatge va néixer un poema narratiu, Les Pelegrinacions de Shildi Harrow, i allò va ser l'apoteosi. La grisa i emvarada Gran Bretanya es va entusiasmar amb les aventures del jove personatge, en aquells exsoberants paisatges de sol i gent alegre, protagonitzat amb ors tòrrics. I a més, ell mateix reconeixia que tot allò es narrava era real. L'interès del públic va ser extraordinari, i tot por morbo. Londres va caure als seus peus i cap ni una de les festes que celebraven deixava mai de convidar-lo. Seductor, melancòlic, una combinació impossible de vitalitat i tristesa, exactament igual que els herois que ell inventava en les seves històries, homo irresistibles. Home irresistible. Les dames de l'època, alguna de les seves biografies, havia comptabilitzat fins a 300 assumptes amorosos durant la seva vida, preferentment senyores casades. Segons rumors de l'època, força malintencionats, els homes també sucumbien als seus encants, encara que ell es referia al tema sense donar-li gaire importància. i en els seus poemes sempre va utilitzar pronoms femenins. Va complir 27 anys i George Gordon Byron va voler demostrar que havia aconseguit arribar a la sensatesa. En aquell moment, era l'home més desitjat, però ell també anhelava que el desitjessin. Va anunciar que es caçava, però no estava preparat pel matrimoni i menys per suportar l'aglacial l'Anabella Milbank. Es diu Milbank? Milbank, sí. Després d'un any de matrimoni, ell el va abandonar quan va néixer la seva filla Augusta, Ada. La seva separació es va convertir en un assumpte d'interès nacional. A més, va sorgir el rumor d'uns amors amb l'Augusta Leix, filla d'un matrimoni anterior del seu propi pare. És a dir, ella era mitja germana seva. El poeta va pagar molt car el preu de la seva popularitat i horror, incest. Gambertanya li va girar l'esquena. A ell, el seu heroi adorat i el seu enfang terrible. ara, Montse. I ell, ple d'orgull, va pronunciar aquestes paraules. Si és cert, el que es comenta, jo no sóc digne d'aquest país. Però si és fals, aquest país no és digne de mi. Així que el poeta va abandonar el Reina Unit per no tornar-hi mai més. Venèzia, Ràvena, Pisa o Génova van ser alguns dels llocs de residència del Byron exiliat. La hipocracia de l'alta societat britànica queda palesa en què, malgrat que el poeta era persona non grata en el seu país, tots els llibres que ell escrivia eren llegits amb entusiasme pels britànics. Itàlia, a més a més de ser una font inesgotable d'inspiració, va ser crucial per Byron, en altre aspecte, el rebel que per fi va trobar una causa a la qual dedicar el seu entusiasme. La que seria la seva última amant, la contessa Guichioli. No, Guichioli. Ah, Guichioli. Guichi. Guichi, té que ser, perquè dos T són qui, a mi, és igual. És això. Guichioli, la van introduir a la carboneria, que era un moviment secret que aspirava a lliberar el país del jou austriac. En tot el que havia pres a Itàlia, Byron, es va involucrar plenament a les revoltes del poble grec contra el domini turc. Els grecs l'adoraven, tant que el va anomenar governador general dels insorrectes, però van quedar completament desconsolats quan abans l'heroi pogués intervenir en cap batalla, va morir sobtadament d'unes febres reumàtiques el 19 d'abril del 1824. El petre fou trasladat a Londres per a les autoritats troben, troben, no? Trobaven o van permetre, no van permetre, no van permetre que fos enterrat en el lloc dels grans escriptors britànics, on el poeta Cornel, Cornel, es feia? El poet Cornel, en el poet Cornel, de l'abadia de Westminster. Poet Cornel va ser la cantonada de la cantonada dels poetes. O va ser, diu, i va ser prop de la mansió familiar. El cor de Byron, malgrat això, mai no va tornar a la Gran Bretanya. Els grecs l'havien extret del cadàver i l'havien enterrat en Missolongi. Com a edat decepcional podem dir que la filla del poeta, Ada Augusta, va ser una famosa matemàtica. Va col·laborar amb Charles Babbage, pioner en la construcció dels primeríssims ordinadors. Carai! En el seu honor, una aplicació de programació porta per nom Ada. Mira! Que bé! Ha passat de la literatura a la ciència. Això mateix! molti tonifia i gotaver de la un arabi de la evang Fins demà! Fins demà! Fins demà! Físic i emocional saludable, dormir molt, fer exercici, menjar adequadament, són els requisits perquè el sistema immunitari dels més petits estigui, de manera puntual, completament preparat, especialment per als infants. I a base de pròpolis, equinàsia o la jalea real. És aconsellable prendre aquests complements a partir dels 3 anys d'edat i augmentar les defenses. Cada vegada és més clar que és possible controlar la immunitat mitjançant el menjar, ja que són moltes les investigacions que surten del fet que els diversos aliments i els seus components ajuden a controlar la concentració de globus blancs a la sang. Per tant, com que l'alimentació estimula l'acció del sistema immunitari i reforça el seu funcionament, cal tenir present una sèrie de conceptes que ajudaran els vostres fills a gaudir d'un hivern molt saludable. Consum d'aliments ecològics, són més equilibrats amb proteïnes, oligoelements i minerals. A més, són els únics que estan lliures de substàncies que perjudiquen el bon funcionament del sistema immunitari, com eren els nitrats i els residus dels pesticides. Dissenyar una dieta equilibrada per començar a augmentar les reaccions de cereals integrals, de fruites seques, de llagums i de llavors. També s'ha d'incrementar la quantitat de proteïnes, peix o proteïnes vegetals, com el tofu i el seitan. Tot això són aliments que protegeixen. Sí, perquè tenen proteïnes. I les proteïnes, clar, és una part indispensable del nostre organisme. Com ara el yogur que ingereixen, que ajuda la flora bacteriana intestinal. Descartar o reduir els aliments immunodepressores, com ara les farines refinades, els sucres refinats, els greixos saturats i els greixos frans, que inhibeixen la formació de linfòcits i redueixen la resposta immunològica. En el cas de greixos saturats, recordeu que les carns ecològiques contenen menys greixos que els animals tenen menys espai per moure's. I cremen menys greixos i quan parlem de greixos trans, presentem a les margarines vegetals. Tingueu present que les margarines ecològiques estan elaborades sense greix o transhidrogenats, tal com indica l'envàs. Facilitar el trànsit intestinal. El budell gruixut, congestionat, pot causar malalties a mig o a llarg termini. Per tant, cal visitar l'excés de carns i productes làctics. Molt bé. Ja està. Molt bé. Hi ha altres recomanacions, però amb aquestes ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou. El pròxim dia recomanes més. Sí. Continuem amb les proteïnes i tot això. Però fixeu-vos que tot està basat en l'alimentació. Sí, moltes coses. Però bueno, hi comencen, tenen que ser ecològics, tenen que bla, bla, bla, estupendo. Molt bé. I a l'aire, què? Si l'aire et porta d'una banda a l'altra, et porta els pesticides. Si tothom deixés de posar pesticides i tot això, doncs aleshores aniria molt bé. El que passa és per augmentar la producció, no? No, clar. No mai tant. Perquè són molts. Però perjudiquen altres. Són molts habitants i s'han d'alimentar tots. Tots arreglarats. Tot, tot, tot. Doncs ja està. Ja està, ja hem dit la taula. I a Joa Maria de què parla avui? Avui parlaré del pessebre. Ah, de quin? Ah, de va. Segons la tradició, el pessebre és la representació del naixement del nen Jesús. Construït amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang, de personatges de la vida rural, etc. Està bé. Segueixut amb l'article editat per la redacció del 324 que diu això. polèmica pel pessebre de Barcelona. L'oposició el qualifica damunt de trastos. L'artista Paula Bosch ha sigut l'encarregada de dissenyar el pessebre d'aquest any que ja es pot visitar. La plaça de Sant Jaume de Barcelona ja està preparada per acollir els primers curiosos que s'acosten per veure la decoració nadalenca. Després de l'encesa dels llums de Nadal, aquest divendres passat, va ser el torn del pessebre, que ha estat molt criticat per part dels partits de l'oposició. Paula Bosch, la dissenyadora d'escenaris teatrals i campanyes publicitàries, ha sigut l'encarregada de dissenyar el pessebre d'enguany que ocupa la plaça de Sant Jaume tot el Nadal. En declaracions a l'Ajuntament de Barcelona, Bosch ha aclarit que el pessebre és una proposta universal perquè tothom s'hi pot sentir representat. La proposta d'enguany gira al voltant de totes les caixes plenes d'objectes i de records que es recuperen per Nadal. Dintre les caixes, que són de diferents materials i mides, es poden trobar algun dels objectes que més s'associen al Nadal. Entre d'ells, la sopera, els galets, les copes de cava o el raïm. A la vegada que diferents pessebres, arbres de Nadal i molsa. Un pessebre molt criticat. Els principals grups de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona han criticat el disseny d'enguany. Tant Ciutadans com el grup de Manel Valls, Barcelona pel canvi i el Partit Popular, han mostrat el seu descontentament a través de les xarxes socials. Final de l'article. I afegeixo. Una notable obra d'art, la performance, que això jo crec que és la paraula, no seria el pessebre, de la Paula Bosch, que ha demostrat el seu ofici i que és una excel·lent artista. Enhorabona. Per acabar, cal donar al César el que és del César i adeu al que és de Déu. Amén. Amén. Molt bé. Està bé. Molt bé. Està bé. Està ben... Està bé. Està bé. Està bé. Està bé. Està bé. Està bé. Està bé. Està bé. Està ben... Està bé. Està bé. Fins demà! Fins demà! Les limitacions de la tecnologia, enganxats als mòbils. La irrupció de les noves tecnologies ha comportat diferents formes de veure al món i, al mateix temps, ha incorporat conceptes diferents del que és saludable per a nosaltres. Quan se'ns presenta un dispositiu electrònic, robòtic o mecànic nou, a vegades és difícil saber-lo utilitzar de forma responsable. Bé, ens centrarem en els límits de l'ús del telèfon mòbil. Quan la seva practicitat i immediatesa es converteix en risc, quan és? Diu, per què l'ús dels smartphones es torna tan addictiu? La curiositat, aquella que va matar el gat, és una de les principals causes que l'ús del mòbil es torni tan addictiu. Rebreu algun missatge? I si és així, serà interessant? Per aquest motiu, la nostra atenció està posada en aquests aparells, per la sensació de topar-nos amb alguna cosa inesperada. La psicologia relaciona aquest fet amb la producció de dopamina i els seus efectes sobre la nostra matèria gris. Recerques actuals indiquen que aquesta substància ens empenya a buscar estímuls nous, amb els quals aprenem i adquirim més possibilitats d'adaptar-nos a un altre entorn. La importància de trobar l'equilibri. Per aconseguir un ús racional del telèfon mòbil en relació amb el nostre entorn i les tasques diàries, podem establir una sèrie de pautes. Silenciar les notificacions de les xarxes socials. Desinstal·lar aquelles aplicacions que ens roben temps. Prohibir-nos durant els àpats a l'usar el mòbil. Carregar-lo en un altre lloc que no sigui el dormitori. Quan xerrem, perdó, quan xerrem amb algú, tenir-lo desat. Un telèfon no és un despertador. No l'usem amb aquesta finalitat. I tant. Doncs mira que jo ho faig molt sovint. Ja no. Moltes persones. Aviam. La por a estar-se sense telèfon mòbil. La nomofòbia és un terme que fa referència a la por que pateix una persona a quedar-se sense telèfon mòbil, sigui per les raons que sigui, pèrdua o robatori, descarrega la bateria, fora de cobertura, falta de dades, entre d'altres. Si detectem aquests senyals en nosaltres mateixos o en altres persones, probablement hi hagi una por a passar el dia sense telèfon. Dependència del mòbil. Una persona que té por de quedar-se sense telèfon patirà nerviosisme en el moment que no pugui consultar-lo. Aquesta sensació li ocuparà gran part dels seus pensaments i percepcions i el por serà en un estat d'irritabilitat. Temps. L'usuari cada cop consumeix més temps en el seu mòbil en detriment de les seves tasques laborals, activitats amb amistats i, fins i tot, quan algú s'adreça a ells en persona. Algunes persones perden hores de son per consultar les seves xarxes socials, altres arriben a despertar-se a mitja nit. llocs sense cobertura, ratllats de la llista, perquè si no es perd el contacte amb les xarxes, a més, del nostre món virtual. O sigui que quedem desconectats si no tenim telèfon. Síndrome d'abstinència. Quan estem enganxats al telèfon i el deixem, podem arribar a sentir-nos tremendament irritables. La negació. Els que són més addictes al telèfon, més ho neguen. Si els preguntem, asseguren que poden prescindir del seu mòbil quan vulguin. Discussions amb l'entorn. El món de carn i ossos que en volta pot reivindicar la nostra atenció i això ens pot generar conflictes. No apagar el telèfon. Quan una persona té la necessitat d'estar connectada a totes hores, pot trobar-se en un estat d'enganxament amb les xarxes i el dispositiu mòbil. informa, aquesta informació l'hem estret de lavanguardia.com. O sigui que ja ho sabeu, de telèfon mòbil, cuidado. Diu, va pel carrer i va parlant i dius, deu de parlar sol, i no, no. Porta els cascos aquests petitons que no els veus i està xerrant per tot el camí. Sí, dius, aquesta patada és una mica... Ai, que potser està parlant, diu, que el tindré que contestar, tu. Ja està, ja. Bé, ja sentim les notes de la sintonia. Això ens diu el Carles que ja hem acabat. Així, senyores, senyors, fins al proper dimecres. I si ens voleu escoltar, el dissabte podem estar amb vosaltres a les 11 del matí. A tots, molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís. Durant de 8.1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les mudges, el funk, el sol...