Cuidar la gent gran, llegendes de Barcelona i Vilafranca del Penedès: monges medievals, Händel i el llegat de Gregorio Marañón

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més Molt bona tarda, amics oients de Ràdio d'Esvern. Aquesta sintonia, que heu escoltat, dona pas a l'audició Seixanta i més, un magacín de temes variats i curiosos que ompliran a aquesta hora fins a les 9 del capvespre. En què esperem comptar amb la vostra companyia? Són els components de l'equip de Seixanta i més, l'Ina Santa Bàrbara, Joan Maria García Puigdemont, Carles Hernández i Rius i aquí us parla la Joana Algarra, que us saluden i donen el crit de Endavant l'audició d'avui de Seixanta i més. Sembla que la tardor, amb els seus llargs capvespres, on comença la foscor cada dia més aviat, ens convida a pensar sobre temes filosòfics amb una profunditat més humana, o almenys així ens ho sembla. I dic això perquè em vaig trobar una antiga publicació, groga de la pas del temps, molt temps, crec. En una de les seves pàgines vaig trobar escrites unes consideracions sobre aquesta circumstància meravellosa de la que gaudim dia a dia, que és la vida, i a la qual, a vegades, no li tenim gaire respecte. Us sembla bé que les publiquem a través d'aquest micròfon? Doncs, endavant, aquest homenatge a la vida. La vida és una sort. Aprofita-la. La vida és bellesa. Admira-la. La vida és beatitud. Assaboreix-la. La vida és un somni. Fes-ne una realitat. La vida és un repte. Fes-li front. La vida és un deure. Compleixo. La vida és un joc. Juga-l'hi. La vida és preciosa. Cuida-la. La vida és riquesa. Conserva-la. La vida és amor. Gaudeix-ne. La vida és un misteri. Descobreix-lo. La vida és una promesa. Satisfes-la. La vida és trista. Supere-la. La vida és un himne. Canta-l. La vida és un combat. Accepta-ho. La vida és felicitat. Mereix-la. La vida és la vida. Preserva-la. La vida és elors. Bé, avui no comptem amb la Montsa, que a última hora ha tingut un petit incident a casa seva. I bé, d'aquí la saludem i desitgem que el pròxim dimecres no faci un altre cop una campana, no? Ella, que consti, Montse, 500, hola guapa. Hola guapa. Bé, ara parlarem d'una cosa que em sembla que és molt interessant. La setmana passada parlàvem de la manera més adient d'envellir, tant per la nostra felicitat i el perfect encaix dintre de la família i la societat. Avui ens referirem a les necessitats que les persones grans tenen per manca de salut, incapacitats físiques i d'altres motius. Moltes vegades, els membres de la resta de la família tenen obligacions inedudibles que no poden abandonar. I aquí entren en escena els cuidadors de persones grans. La recerca i selecció del cuidador es pot dur a terme personalment amb l'ajuda d'empreses especialitzades en aquest tema. En qualsevol cas, és essencial que la capacitació del cuidador sigui-la idònia i, a més a més, és imprescindible que la persona gran participi en la selecció del cuidador. Idoni el vistiplau, ja que és ell, ella, que ha de passar moltes hores amb la seva companyia. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Aquest tema ens el presenta el sociòleg Òscar Jiménez i diu Els especialistes asseguren que el millor per nosaltres és que puguem envellir en el propi domicili, al costat dels éssers estimats i envoltats de tot allò que ens és familiar. No obstant això, la preocupació davant de certs riscos, tals com accidents domèstics o caigudes, així com complicacions de salut imprevistes, plantegen als familiars d'una persona gran la conveniència de contractar algú que ajudi a tenir cura d'ella. I si parlem de persones dependents, de les quals els fills o la parella no es poden ocupar al 100%, no cal dir que la necessitat és absolutament inolvidible. La família ha de tenir en compte que el cuidador no és ni un professional d'infermeria ni tampoc una persona que es dedica exclusivament a fer companyia. Es tracta d'una persona formada i capacitada per la tasca d'atendre, cuidar i ajudar, que té com a objectiu servir de suport als familiars que envolten la persona gran. A l'hora d'escollir el cuidador, s'ha de tenir en compte alguns detalls. És important tenir en compte les necessitats de la persona de la qual s'ha de tenir cura. No és el mateix atendre una persona que mantingui intactes les seves facultats que assisti a un malalt d'Alceme o que estigui descapacitat. La recerca i selecció del cuidador és pot dur a terme personalment o amb l'ajuda d'empreses especialitzades en aquest tema. En qualsevol cas, és essencial que la capacitació del cuidador sigui la idònia i, a més a més, és imprescindible que la persona gran participi en la selecció del cuidador i doni el vistiplau, ja que és ell qui ha de passar moltes hores en la seva companyia. I arribem a la part més prosaica de l'operació, la qüestió econòmica. Els cuidadors de persones grans s'emmarquen en el règim específic d'empleats de la llar, o sigui, que se segueix la contractació directa que convé tant a la família com al cuidador. El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social proporciona a la seva pàgina web www.cp.es dos models de contracte, indefinit o bé temporal. A més a més, es pot fixar un període de prova que no ha de superar els dos mesos i s'ha de tenir en compte que en qualsevol treballador el cuidador té dret a un mes de vacances i a percebre un subsidi en cas de baixa per malaltia. No obstant això, si trobem dificultats a l'hora de gestionar totes les qüestions administratives, sempre tenim la possibilitat de recórrer alguna empresa dedicada a la selecció i la regulació laboral, que ens pot ajudar a triar el professional més adequat a cada situació i qüestionar tots els tràmits com salaris, horaris, descansos, etcètera, etcètera. Aquestes són algunes de les observacions que ens han semblat adequades oferir-vos per quan tingueu una persona gran a casa i necessiteu l'ajuda d'un cuidador de persones grans amb dificultats. Fins demà! i després d'aquest tema que és molt interessant perquè més o menys tot si no morim arribarem a ser persones grans i podem donar la llauna a la nostra família doncs això ja està ben especificat ara entra a la lina explicant-nos aquelles coses així una mica rares o tanto esotèriques i bueno què tens avui? No em permets una coseta diga Joana jo que t'estimo molt diu si ens arribem a ser grans doncs jo diria conya d'una rogélia que sí que ja som grans o substituïen riqueses, ja que tenia propietats repartites per tota la ciutat i, sobretot, a la muntanya de Montjuïc. Amb una butxaca tan plena, Marcus va gaudir d'una vida política molt activa al costat de Berenguer i de Peronellà. I, mentre no ha de tenir el compte, l'home va fer construir la seva pròpia capella des d'on, per cert, crearia la primera ruta de correus d'Europa destinada majoritàriament a servir l'incipient Estament Burgès. Seguint amb ell, n'hi ha un pàrraf que ens diu Qui crida, que això és com un refrany català, que diu Qui crida el mal temps sense paraigües, es mulla segur. Oh, i tant! No, no, però està molt xulo aquest. Oh, i tant! És molt sentit comú, no? Sí, sí. Ara, ja veureu. Marcus devia ser popular a la seva època, ja que fins als nostres dies han arribat algunes llegendes que el tenen amb ell com a protagonista. N'hi ha una que diu que l'home era el propietari d'un tros de terra que tocava l'església de Santa Maria. Es tractava d'un terreny sense conrear, ple de males serbes, i el rector de la iglésia, coneixedor de la gran fortuna del Burgès, li va demanar aquell racó per fer-hi un cementiri. Marcus s'ho va estar pensant una bona estona, fins que al final ho va acceptar. Però, per evitar que la terra acabés servint amb un altre fi que no fos el de donar sepultura als morts, el Burgès va dir que si en el termini de dos mesos no s'hi havia enterrat a ningú, el terreny tornaria a passar a formar part de les seves propietats. Van passar 60 dies i ningú havia mort durant aquell període de temps. I en Marcus, content de la seva sort, es va dirigir a l'església per reclamar el que tornava a ser seu. El que passaria a continuació, però segur, que no havia entrat en els seus plans. Mentre reclamava el que considerava seu, Marcus va caure mort a terra. Així és com un Burgès va acabar sent el primer mort que van enterrar en el cementiri del Fossar de les Moreres. I sempre fa petites aclaracions, aquest llibre, i diu No se sap si el Fossar de les Moreres havia estat propietat d'en Marcus. Del que sí que se té constància és del fet que en el 1166 va donar terrenys i diners per construir un cementiri per gent pobra i pelegrins a tocar del carrer Princesa. Es tracta de l'emplaçament on actualment hi ha la placeta d'en Marcus. Ja sabeu, una coseta més. Molt bé. I després tenim, ens n'anem cap als fantasmes. Ui! Sempre dic fantasmes, no fantasmons, eh? No, fantasmolles és una altra cosa. Cada dia n'hi ha més. N'hi ha més, sí. Bé, és curtet, eh? Diu El vaixell negre. En aquest antic barri mariner que encara conserva el nom del barri del port, havia estat enclavat al port dels romans, on diu la llegenda que va arribar fa més de tres mil·lenis Hèrcules, el semideu fenici fundador de Barcelona. Aquí vull fer un incís i us en recordeu que jo sempre dic que els catalans venim dels fenicis. Oh, i tant. Que aleshores al ser comerciants a vegades se sap parlar molt bé, però a vegades surt un alano o un visigodo i aleshores la cosa s'estronca una mica. Però bé, continuem. El fundador dels fenicis i el fundador de Barcelona. També era tradició que aquí desembarquessin més sovint del que era desitjable els pirates de Tunísia. A causa dels seus sobtats atacs, el vigilant de la fortalesa de Montjuïc tenia com a principal missió escrotar l'horitzó i tant amb un apareixió on és tol o un vaixell sospitós enervorava un gallardet vermell al cint de la torre en senyal i l'engegava una canonada de bis perquè es posessin alerta les bateries de la costa mentre les naus i vaixells que es trobaven al tamar s'apressuraven a retornar a l'empar del port. però no hi havia prevenció possible ni gallardets ni canonades contra l'aparició de l'anomenat vaixell negre que cada 21 d'octubre emergia misteriosament del fons del mar. De cop i volta començava a bullir les onades i el cas negre com el sutge les veles també negres l'ormeix les banderes el cordam tot d'un negre que anunciava mort i xien de l'abisme. Sobre els pals i la coberta es podien distingir les ombres fosques del patró i de la tripulació que s'afanaven a fer navegar el vaixell condenat anar a la deriva i topant en tot el que trobava el seu pas especialment les naus que en aquell moment eren al seu voltant les quals esclar sense remissió no fregaven. Un cop aconseguit el seu objectiu el vaixell negre s'ensorrava de nou silenciós i màgic a les aigües altre cop tranquil·les tot embolcallat d'unes bromes grisoses i denses que haurien provocar l'envaixa del mateix holandès erranti i d'en sa vaga maleït pel mar sense descans sense pau això és de la balada del Richard Wagner de l'holandès errant no sé si volíem ara el vaixell negre o veiem negres moltes coses que no siguin vaixells fins la setmana que ve i continuem en temes de fa uns quants anys l'escriptora Maria Carme Roca va publicar un interessant llibre amb el títol Abadeses i priores a la Catalunya medieval d'edicions base sobre aquesta obra d'investigació la periodista Núria Escur redactora de la pàgina de religió de la Vanguardia va escriure una documentada ressenya sobre aquest llibre amb el lema Dones al monestir llegint el llibre de Maria Carme Roca podem constatar les dificultats que van haver de superar les dones i el gran esforç fet amb tots els ordres de la vida també dintre de la religió malgrat la seva vàlua i la gran intel·ligència de moltíssimes d'elles hem semblat molt adient reproduir alguns parágrafs de l'article de la Núria Escur tot destacant la lluita d'aquelles dones reclamant un espai amb la societat religiosa i laica del seu temps diu la Maria Carme Roca en el seu llibre amb la Catalunya carolíngia hi va haver pocs senovis de dones en comparació amb la quantitat de monestirs estrictament masculins eren molt poques les comunitats femenines que vivien sota una regla per la qual cosa durant els primers segles medievals no van tenir pròpiament cap monestir que les acollís i ens preguntem qui van ser les pioneres que van aconseguir amb la seva tasca i insistència i necessària rebel·lia contra les institucions més patriarcals que les dones ocupessin un lloc més digne i per descomptat més actiu a les comunitats el segle XIII és un punt àlgid d'obertura en el món femení religiós Maria de Cervelló per exemple fundava a Barcelona l'any 1275 l'ordre mercedària per dones de la qual va ser la mare superiora podem veure la seva imatge en un vitrall de Santa Maria del Mart Vides com les seves són les que van impulsar a Maria del Carme Roca a escriure el seu llibre Abadeses i Priores a la Catalunya Medieval diu l'escritora ha estat com obrir les portes dels monestirs femenins catalans medievals per poder contemplar el que feien les dones que els governaven hem de retrocedir fins al moment que malgrat l'interès que tenien per la cultura i les lletres les dones no podien redactar documents medievals perquè aquesta feina era exclusiva dels escribans ni l'abadesa la màxima jerarquia tenia aquest privilegi algunes van crear una terminologia especial les perdoneu-me el meu llatí que és horrorós les deodicate o deobotae promulgaven un tipus de vida religiosa exclusivament femení aquestes dones les reconeixia per la seva pietat per la dedicació a la fe i perquè no vivien amb cap home podien ser viudes amb fills i tot o també verges no eren monges perquè moltes no vivien en monestirs sinó en comunitats a les mateixes nuclis de població algunes eren simplement propietàries de casa seva però van acabar com grans administradores dels béns públics moltes personalitats singulars van ajudar a reforçar la tasca de reconeixement de l'avàlua personal de les dones dintre del tema religiós i espiritual amb una dedicació tan profunda que fins i tot afectava a la seva salut aquestes personalitats poden o d'aquestes personalitats podem destacar Sansa Sansa la Beata Peregrina Maria d'Aragó la Infanta Mística Elisenda de Moncada o Rafael la Pagès de Sarrià mestres coratge mestres coratge van tenir molt de coratge per defensar les seves idees l'objectiu principal de l'autora d'aquest llibre Abadeses i Priores a Catalunya medieval ha estat presentar un grup de dones que va arribar a aconseguir la consideració de semiigualtat respecte de les hordes monacals masculines a banda d'altres nombroses heroïnes molt llarg d'assenyalar destacarem que l'ordre de les Clarisses Francesca Saportella Blanca de Figuerola o Violant de Moncada de l'ordre de les Agustianes que no tenien abadesa sinó priora podem assenyalar Almanda Esclarmunda Aba Garzenda o Illugueta Ugueta Ugueta perdona Ugueta de Sa de Sa Masó Diu Els noms se les traen eh Diu En total s'hi troben el llibre sobre unes 60 dones significatives dintre dels monestirs De totes la que més s'ha sorpresa l'autora és Maria de Cervelló fundadora de la branca femenina de les Mercedàries i desconeguda coppatrona de Barcelona que es va fer popular per la seva caritat i la cura dels malalts diguen que quan mor ara l'any 1290 ja la seva ja se la considerava santa Arran de la reforma del cardenal Cisneros l'abadessa de Sant Pere de les Pueles Constança de Peguera es va revelar contra la imposició del rei que pretenia convertir el monestir en un convent de clausura Aquesta negativa li va valer no només que la retiressin del càrrec sinó també la presó Us recorda alguna cosa aquesta decisió? No ha canviat res A mi una mica de tos Mira que fa anys Música per gaudir Avui escoltarem l'Alegro de Música Aquàtica Suite número 2 de George Friedrich Heindel Aquest músic alemany de naixement però desenvolupat musicalment a Anglaterra on va arribar a ser una de les seves figures més importants Director i compositor d'òperes cortesanes ben aviat va deixar aquest gènere per dedicar-se completament a les seves grans obres corals els oratoris bíblics com el Messias Judas Macabeu Israel Egipte etc. Música Aquàtica Suite número 2 va ser inspirada en vocació d'una travessia pel Tàmesis i una posterior festa celebrada pel rei George I l'any 1717 Com indica la numeració és la segona d'una obra formada per tres suits les dues primeres escrites per instruments de metall Händel va saber harmonitzar tots els estils imperants a Europa en aquella època creant un o de propi que li va valdre el qualificatiu de compositor visual Podem escoltar l'alegro de la música aquàtica de la suite número 2 en interpretació del conjunt sinfònic Arts Divin sota la direcció de Goodolf Rendell Gas Signal Gas 약 Gas Bat Crowd Marin 영상 achievement e jumper Vall mat унд Hawk 辟 Ker 辟 Kum Five 辟 Rov Yar Ar 69 Gut Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! S'ha quedat despuntat, pobra! Sí, és que cada setmana explicar alguna cosa has d'anar variant una mica, no? Però a vegades, com tomes temes molt importants i que són veritat, doncs a vegades s'escalden una mica, no? Però esclar, el que hi ha més alça, que són la religió i el polític, aquest no es poden tocar. Doncs esclar, aquí ja queda tot laig, saps? Bé! Avui, dia 15 de novembre, ja només manquen 46 dies per acabar l'any. Convindria, doncs, començar a fer balanç del que hem fet i el que hem deixat de fer, i pensar en noves idees i activitats pel proper 2018, que ben segur serà més profitós. Almenys, això espero, i que no hi hagi tants assutsacs ni sotracs com el d'enguany. Ets molt optimista. Sí, segur que sí. Celebrem avui el sant dels que de nom es diuen Albert o Alberta. Felicitat, doncs, a tots els alberts i albertes i que agudeixen d'un dia molt feliç. En un dia com avui, de l'any 1920, es va celebrar a Ginebra, Suïssa, la primera reunió de la Societat de Nacions, que és la precursora de l'ONU. Aquesta setmana, més ben dit, a partir del dia 11 de novembre passat, que era a Sant Martí, tradicionalment es produïa a pagès, a les cases pairals, la matança del porc, també a la resta d'Espanya, que, com diu el refrany, a cada puerco le llega a su Sant Martín. Això, això. Quina escabetxinada que hi hauria si matéssim enguany també els porcs de dues potes. Permeteu-me sugerir una nova activitat cultural, per l'any vinent, per a les persones jubilades que estiguin interessades a millorar els seus coneixements. Cal apuntar-se a l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran del Baix Llobregat. Les conferències se celebren tot els dijous, de 6 a 7 de la tarda, a l'Auditori Maria Rosa Campreciós, de la residència d'Avis La Mallola, del carrer Raval de Sant Mateu, 46-48, d'Esplugues de Llobregat. La matrícula costa 40 euros l'any i té la col·laboració, d'entre altres entitats, dels Ajuntaments d'Esplugues i el de Sant Just d'Esvern. A títol d'exemple, el proper dijous hi haurà un col·loqui titulat El senyor Josep Maria Espinàs Respon, que serà presentat per la senyora Gina Pol, regidora de l'Ajuntament de Sant Just. Si us ve de gust la proposta, us hi esperem. Realment és molt interessant, perquè l'Espinàs té cada idea i cada resposta, que és una cosa estupenda. Quan diu que de puerco le llegas a un Sant Martín, que això és veritat, és una dita també, uns coneguts meus, un conegut, vaja, ha anat a Galícia, que té la família, per la matança, diu, però per la matança del puerco? diu, no, que l'han hagut de retreçar degut al temps, que fa massa calor. Jo no sé si en molts pobles d'Espanya ha passat el mateix, perquè es veu que el ser així, per l'arreu que sigui, diu, no, no, diu, faran segurament la setmana que ve o l'altra, quan baixi la temperatura. La temperatura, sí, és veritat. Sí, bueno, actualment hi ha molts pobles, per exemple, de Sòria, que hi va gent d'arreu d'Espanya a passar la matança un dia enllà. Sí, sí, sí, sí. Sí, però realment es necessita fred, perquè primer, els menjars són calorífics, allò més. I segon, que... perquè s'aconservin les coses encara que tenien calorífics. Això mateix. Ara va fer gràcia també el Joan Maria, que diu, el que ens diu el deia, la Joana deia, esclar, ens portes alguna cosa que potser ens quedem una mica així, geladets, no? Esclar, quan diu, us recomano l'activitat, i després era la matança del poc, pensava que jo dic, ara se'ns ha tornat creador de novel·la policiaca i aquí fa la matança. No, la matança de Sant Just. Ahir li vaig dir a un net, que l'Elon Nets, que havia fet els falcos, crims, i el dic, saps per què lo cogieron? Lo cogieron perquè no havia pagat impuestos. No, l'Elon Nets es cogió al cara... No, l'Elon Nets no, al cara, al Scareface. Sí, al Scareface. Al cara rajada. Sí, vull dir, al Capone. Al Capone. Sí, sí. I que el va poder enxampar. Per una cosa simplíssima, perquè mira que havia arribat a matar gent, a comprar gent i tot, però mira per la cosa més senzilla. Bé, és que esclar, per rejolar el mogui, hi ha d'haver-hi un judici, i no un judici, hi ha el testimonis de càrrec. Llavors el Capone que feia, pelava tots els de càrrecs. Pelava o els comprava. No n'hi havia cap... Clar, clar. Aquell no s'esperava a Sant Martín, però molt tard. Però esclar, com que manejava molts diners, doncs Isenda i van dir, escolta, aviam, d'on sortien els diners? Sí. I per això, que no pagava prou, Isenda el van enganxar. Sí, sí, sí. Li va sortir una condemna molt senzilla, però amb tot i amb això, desgraciadament per ell, es va morir de sífilis abans d'acabar la condemna. Ja, ja, ja. O sigui que què hi farem? Biografies de personatges il·lustres. Avui presentem unes breus pinzellades biogràfiques del famós doctor Gregori Maranyón, metge, polític, escriptor i profundament humà. va néixer a Madrid a l'any 1887. Empès pels seus companys universitaris, pren part amb les protestes juvenils contra la dictadura de Primo de Rivera. Més tard, va ser elegit per aclamació president interí de l'Ateneu de Madrid a la caiguda del dictador. Va prendre part a la política del seu temps fins que, decebut per les circumstàncies que van seguir després del 14 d'abril del 1931, va abandonar les activitats polítiques i va dedicar tot el seu temps a la pràctica de la ciència mèdica com a docent i també a la seva altra afició, la literatura i la història, destacant tant en aquestes activitats que va provocar la incomunitat d'en dos bàndols i va haver d'exiliar-se com d'altres intel·lectuals de l'època. A París va dedicar-se en cos i ànima a estudis i investigacions sobre la psicologia i les dures realitats de la societat en la qual li havia tocat viure, sobre la que va escriure a profuns estudis en una prosa clara, elegant, moral i cordial, sense cap mena de pedanteria, tal com era ell personalment. Va arribar l'ocupació hitleriana a França i decidir tornar a Madrid a la seva consulta on practicarà amb tota la saviesa adquirida una medicina humana per tota mena de pacients. També escriurà tractats de biologia, psicologia, sobre la naturalesa del ser humà i totes les seves facetes. També visita molt Barcelona on té tot el reconeixement dels seus col·legues i amics. Viatge a Sud-amèrica on té un enorme prestigi. Tota persona el coneix, gaudeix de la seva amabilitat i senzillesa. Gran escritor de biografies de personatges conflictius de la història. El conte d'Ulibars, terrible dictador que es converteix en esclau de la seva pròpia dictadura. El ressentit tiberi, orgullós i infeliç, del mite de Don Joan, desmatificar-lo com a mostra de visibilitat. També escriu sobre l'etern pecat d'incomprensió del poder central sobre la psicologia del poble català. Sincerament, creiem que continuem amb el mateix tema. El casal de metge de Barcelona pronuncia la seva primera conferència, però sota una forta vigilància pel que podia dir. Són els anys quaranta. La conferència tracta sobre la crítica de la medicina dogmàtica. El doctor Maranyón reconeix humilment que una bona moral és gairebé sempre la millor medicina que és recomanable de receptar. El seu llibre sobre Toledo i el greco, que tracta dels experiments realitzats en el manicomi de la capital del Tajo, va causar una enorme sensació en el món de l'art, que tornà a la fórmula del misticisme de Santa Teresa, que apel·la a la celestial locura, segons es pot observar en els rostres dels sants pintats per l'insigni greco, comparant-los amb el dels interns en el monicomi. Tot l'esperit del doctor Gregori Maranyón queda resumit en la seva fórmula a la qual va ser sempre fidel. És necessària una medicina sense supersticions científiques, clara, cordial, modesta, plena de senzillesa profunda i d'humanitat. de l'esquid de l'esquid de l'esquid de l'esquid de la de l'esquid de l'esquid de l'esquid de la i ara ens anirem aquells viatges que ens venen tant de gust. viatjant viatjant per Catalunya avui no ens cal gastar gaire combustible per fer la nostra visita. anirem a la capital d'una comarca encantadora al Penedès i dic encantadora en completa sinceritat ho és pel seu clima benigne pels seus entorns de vinyes exquisidament cuidades que acull els nombrosos visitants que realitzen la segona ruta del vi més freqüentada de tot l'estat després de la de Jerez. La darrera xifra comptada de visitants és de gairebé mig milió bé doncs amb la vinentesa de gaudir d'aquesta interessant ruta vitivinícola farem una parada i fonda a la seva capital Vilafranca del Penedès i no solament pels seus monuments patrimonials la seva gastronomia que amb l'excusa de ser casolana és deliciosa i excepcional i no oblidem la seva gran pugna entre ells Valls i Sitges respecte del Chetó del qual se celebra la gran festa al febrer festa comple de gom a gom la gran rambla de Sant Francesc. La rambla que també es va omplir a finals de l'estiu el 30 d'agost la diada de Sant Fèlix amb castells de focs artificials música de tots els estils mercats de productes de la terra pròpia i d'altres terres que també va ser punt de trobada de molts visitants a les dues places que transcorren paral·leles a ella la plaça de Sant Joan on es fa el mercat de proviments des dels veïns camps de Conreu i la plaça de la vida senyorial plaça que llotja a l'Ajuntament carrers típics i estrets plens de botigues i botiguetes de botigueres amables que tenen en tota la solitud del món el possible client encara que no comprin gaire o bé res i finalment arribem a la vista de la basílica de Santa Maria la principal joia religiosa de Vilafranca al voltant de la qual va néixer i créixer aquesta estupenda vila té un esbel campanar de 52 metres d'alçada des del qual es pot gaudir de meravelloses vistes de la localitat i del tot el seu entorn demà la basílica hi ha el Vinceum el museu de les cultures del di de Catalunya ubicat en un palau reial medieval on es pot gaudir d'agradables experiències ja que cada quinzena un celler de la vila ofereix un tast gratuït dels seus productes vinícoles també paga molt la pena visitar l'escola d'enoturisme de Catalunya a l'edifici centenari de l'antiga estació enològica i que actualment forma guies especialitats per informar els visitants sobre totes aquelles matèries relacionades amb el tema del vin però ara ja es prepara una altra fira molt visitada pels voltants de les setmanes abans de Nadal la gran fira del Gall del Penedès un arrogant rei del galliner amb unes fortes potes platejades cresta roja signe de la seva reialesa i un posat desafiant que nota no té res a envejar d'altres galls de gran nomenada i també vellès excepcional que es crien no gaire lluny d'aquí però a banda dels galls també es venen gallindis ànex muts conills i d'altra mena d'animalons d'aquells que omplen les taules nadalenques catalanes el procediment de compra és el següent cal arribar ben dureta perquè així és més fàcil trobar aparcament fem la visita a les diferents opcions que vulguem comprar tots els galls ens miren amb aspecte desafiant quan ja estem decidits paguem l'import i si volem que ens els matin i els netegin de plomes ens donaran un número reservaran l'animal i ens podrem anar a fer un esmorzar de cullera i forquilla en un dels molts restaurants tipis que hi ha pels voltants en acabar ja podem anar a recollir la nostra compra Vilafranca ofereix als visitants dues interessants rutes que es poden fer amb visites guiades la ruta medieval Ajuntament Basílica de Santa Maria el Vinceu el Palau Baltà la Casa Gomà i la Capella de Sant Joan en segon lloc la ruta modernista amb una trentena d'edificis i elements d'emobiliari urbà entre ells els fanals de l'exterior de la Basílica o la Cripta amb el conjunt escultòric del davallament de la Creu els interiors de la Casa Miró i les cases Noguers Cerdà Ros Pecero i Tos Ramon Aker Guardinet Guàs Castadella Font Rodanà i Berger Balaguer Ja hem passat els dies de la visita anual als cementiris però el de Vilafranca és visita obligada ja que la seva excepcionalitat ha menyscut ser catalogat com a conjunt històric patrimonial i des de l'any 2010 està integrat a l'Associació Europea de Cementiris Significatius i ens queden els cellers per recomanar el Pinort en més de 150 anys de tradició vitivinícola familiar el Mascaró Heretat Mastinell de producció vanguardista i Miguel Torres un dels grans cellers del Penedès de ressonància internacional Cal dir que un dels referents més relevants de Vilafranca són les colles castelleres destacada la Colle dels Verds una de les més populars de Catalunya és l'estrella important de les festes castelleres els dies de Sant Fèlix Sant Miquel i tots els sants Finalment podem optar per rutes senderistes entre vinyes 12 en total que es poden fer a peu o amb bicicleta com la del parc de Olèrdula la dels talls de Viloví o la del castell de Penyafort resumint esperem que la visita a Vilafranca us agradi sobretot la fira del gall del Penedès que tenim dintre d'unes 4 o 5 setmanes més o menys més o menys ja ho tenim aquí eh i tant que sí el que no sabia és que te maten el gall i te l'esplumen sí sí perquè temps en rodea tu vas el compres el pagues i llavors et donen un número si no el pagues no te'l donen no no són tan tan tan despresos bé llavors et donen un número i tu te'n vas tranquil·lament perquè sobretot hi ha el casino molt a prop de la fira i allà fan això de cullera i forquilla de veritat uns plats de cigrons amb no sé què i bueno uns estofats fabulosos quan ja estàs ben tip i has passat el fred perquè doni-do que també fa una mica de fred al matí doncs llavors tornes al lloc i et trobes el bitxito que no l'has hagut de matar tu d'espellar-ho ja a punt si és un conill sense pell si és un ànec que és molt difícil de pelar un ànec o un gall també desplomar la moravella és que les senyores antigues abans totes les senyores s'havien de matar l'aviram el feien però ara em fa l'efecte que hi ha poques primer que no se sap i segona que ara que sap greu la sanitat et diria que no no però si tens tu el galliner no se n'entera sanitat aquí en el poble hi havia dues germanes no sé si una encara és viva o les dues que tenien un germà Vilafranca i durant una temporada m'hi importaven pagant un gall d'allà no un gall un ànec un ànec boníssim quina cosa més bona per Nadal no sé si era mut tard de mut els muts els pots entreure les plomes més fàcilment i a més a més són més tendres més tendres són més saborosos l'únic que he comprat de viu va ser un un ànec d'aquells de petits un poll llavors el meu fill era petit i tant sí que no volia que li comprés un petit d'aquells però què faràs allò ai sí papa que el va saber de criar a casa teva sí el van criar a casa teva però escolta i a l'hora de matar anava creixent creixent creixent i el seguia el meu fill com un gos exactament com un gos d'aquí va venir l'afició i el meu fill segurament aquesta causa de comprar-li aquest petit doncs mira va ser veterinari va agafar bueno perquè li devien agradar els animals una de les coses que són més feres per defensar una propietat rural són aquest són les les oques les oques teníem una una oca que es deia Marina que es deia Marina com entrés el galliner teníem un galliner gran i estaven tots els galls i les gallines quan vivíem esplugues doncs escolta com no fos una persona de la família es tirava sobre i no no la deixava entrar eh has preguntat de què van fer efectivament es va fer una oca que era molt grossa era com de la família al final vaig haver de regalar perquè esclar tan gros no podia ser i van haver d'explicar li el cuento que s'havia escapat perquè no eren capaços de quan ja vam ser més grans a Canyelles teníem també igual que que tu has dit la Maria Carme la meva namoda i el Xavier el meu fill doncs també es van enamorar d'uns aneguets vale els van criar tot tal tal tal tal quan van ser grans arriba una festa i van dir bueno aquests ànecs aquí ja espanten a tota la resta de gallines s'han de matar i saps qui li va tocar matar-lo acompanyant el senyor que els va matar una servidora perquè els altres tots plorant pels racons tenien nom i tot però les coses van canviant jo de jove havia sigut caçador i ara amb la mentalitat que tenen tot a casa em dirien de salvatge en amunt i ara jo mateix bueno tampoc jo no hi vaig però el dia també que em va fer un bon sotrac és que la meva dona em va dir mira els conills els escurxaràs tu jo no em vull escurxar cap més llavors si em matava algú no el havia de regalar perquè a portar la casa jo no em veia pas que pas i la meva dona em va dir que s'havia acabat doncs mira a mi com era la nena gran de casa em va tocar una vegada que estava malalta ma mare escurxar el conill amb un clar jo no tenia força a les mans perquè la meva mare amb el cantó de la mar li donava entre les orelles i ja està i jo amb la mare del morter plàs i el vaig haver demanat i pelar però s'estava tallant aquí el coll a l'hora d'estirar s'ha pillat la tècnica si no tallar una miqueta per sota les orelles tot això m'ho havien explicat molt bé i ho vaig haver de fer jo ja no sé si tornar a venir aquesta reunió perquè aquí veig massa som uns assassins puja una mica de música ara com es queda una mica de temps parlant de la figura del Gregorio Maranyón aquest gran metge a casa nostra va néixer un dels cosins amb unes dificultats extraordinàries perquè va costar molt de néixer i va sortir amb una dificultat que tenia tot el canal dels nervis de la medula els tenia tots enganxats i el pobret era un drapet o sigui que l'any que si als dos anys ni parlava estava estirat a terra li havies de fer tot un desastre i els tiets el tiet un senzill un senzill carter de de de de poble d'un poble d'allà d'Almeria de l'home trencat d'Almeria doncs va sentir parlar d'aquest senyor i li va escriure li va explicar el problema i aleshores doncs diu no em contestarà perquè aquestes persones són tan importants perquè ell havia fet uns estudis molt importants per ell i bueno li van comentar com em portava les cartes a la gent a la gent important del pobret doncs vale li va escriure i el doctor li va contestar i li va fer portar la criatura a Madrid al seu al seu consultori sí sí el va visitar el va el va no visita però diu ja no sé l'estona que va arribar a estar allà la criatureta era gran perquè d'edat no no i d'estatura però un manojito de res de drapet holín doncs diu vostès s'han de comprometre a portar-me la criatura quatre cops l'any perquè jo cada tres mesos he de veure l'evolució de la medicació que jo li donaré doncs va arribar a morir amb 70 anys i a més a més clar sempre va tenir les seves dificultats al caminar parlava però de cervell claríssim però als 11 anys ja feia el primer el primer de batxiller carai sí sí sí o sigui perquè és que el seu cervell era fantàstic això que estàs narrant és per potser posant de manifest una cosa que ara també existeix jo crec que també n'hi ha metges com el doctor Maranyón que són vocacionals i sobretot que els interessa molt el pacient però el que és més important molt important és aquell metge famós que havia metge de capçalera de la família i tant aquell metge sabia cada un dels membres de la família si era bon metge eh ojo sabia cada un de quin mal mal d'allò i aquell metge que ara es diuen internistes doncs esclar ara tornen a ser metges de família sí estan de família però el que els hi passa ara a les pobres metges i això és una llança a favor d'ells que passen allà i tenen deu minuts o cinc minuts per veure el pacient i deu minuts per en l'ordenador posar tot el santo historial i la madre que lo tuvo i esclar no tenen temps per dedicar-s'hi ara és que com tot l'ofici del metge va per un altre cantó amb el futur amb els sistemes informàtics que ara aniran agafar totes les vitals és a dir els anàlisis clínics sí però però Joa Maria li falta una cosa el diagnòsic no farà el de cabecera el farà l'especialista o el compi però mira això falta d'humanitat o sigui que la relació metge persona es perd o sigui que una paraula del metge que tu tens confiança val més que qualsevol medicina la recepta que et doni que és aquí ho hem llegit eh la moral aquesta doncs és la cura no perquè sigui sinó perquè tens aquella confiança bé doncs hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 60 i més senyores senyors si ens voleu tornar a escoltar estarem amb vosaltres el dissabte a les 11 si no fins la propera setmana adeu-siau adeu-siau per a la fi de Sant Just per a la fi per a la fi al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just sóc una urbanita ho reconec sí, sí jo també sóc molt urbanita