Cultura d’estiu: cinema, Sónar, natació i poesia

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Fins demà! Bona nit That's the time, that's the time I love the best Mellow is the feeling that I get when I see her When I see her That's the time, that's the time I love the best Freedom is a word I rarely use without thinking, without thinking, of the time, of the time when I've been lost. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Seixanta i més... El mes de juny avança... i Sant Just es revesteix amb els colors de l'estiu... que ja és a punt d'arribar. Ara fa goig contemplar la natura... i ens causa sovint meravella el prodiciós equilibri de la vida al nostre planeta. I també ens preguntem quin ha de ser el nostre compromís per mantenir aquest equilibri i tenir cura del nostre entorn. Aquí és del problema. El veïnat de Sant Just tenien la possibilitat de millorar la nostra qualitat de vida comprant aliments de temporada i de proximitat, no tan sols a les ben nutrides botigues del poble, sinó també a través de la cooperativa Mengem Baix. I també de l'entitat compromesa amb l'alimentació ecològica, Catifa Verda, que té la seva seu al barri de Mas Lluí. Al butlletí municipal d'aquest mes i a la web santjust.cat trobareu més informació d'aquest tema. També aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, podem parlar d'aquest tema... i del que vosaltres ens proposeu avui dimecres, dia 12 de juny, que ens atén al programa 60 i més. Com cada setmana, la veu plena d'experiència de Joan Algarra i el bon domini tècnic d'en Marc Pere Arnau atén a posar les músiques i el que calgui. Entre tots, ens farem companyia. També l'internauta Pere Oliver, enganxat a l'ordinador per veure què passa pel món, ens dirà la seva. Benvinguts, oients desvernians. Passen set minuts de les vuit del vespre. Avui, 12 de juny, és el 163è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 202 dies per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari Avui, festivitat de Santa Iolanda, Sant Onofra i Sant Guiu. Demà, Sant Antoni de Pàdua. Divendres, Sant Eliseu. I dissabte, dia 15, que sortim en segona audició, Sant Bernat i Santa Benilde. Aquesta setmana són els Antonis i Antonietes els qui sou majoria. Que us ho passeu molt i molt i molt bé. Des d'aquí felicitem el nostre company Antoni Jordà, que no ve... però que sempre ens prepara frases. Sí, alguna cosa ja ens ha preparat. També avui direm alguna de les frases aquestes de Marc Twain. Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio i ens permet fer volar la imaginació, ens podeu explicar allò que us vingui de gust. Ja sabeu que teniu un telèfon a la vostra disposició. Des d'ara i fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61, a Ràdio d'Esvern. Entre totes i tots fem la ràdio. Posem música. I ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1873 a la comarca d'Osona, un enfrontament armat entre les tropes carlines i les liberals. En el marc de la Tercera Guerra Carlina va passar la història amb el nom de l'acció d'Uristà. Un aconteixement molt més atractiu van celebrar els barcelonins aquell dia 12 de juny de l'any 1897 quan el promotor cultural Pere Romeu, molt vinculat al món de l'art, inaugura oficialment els quatre gats. Romeu, que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París, va decidir crear aquest local d'ambient avantguardista i bohemi, del que també foren impulsors Santiago Rossinyol, Ramon Casas, Miquel Utrillo i Enric Granados, entre d'altres. El local, situat als baixos de la Casa Martí, edifici modernista d'en Puig i Cadafalc, encara funciona actualment com a bar i restaurant i conserva la mateixa decoració i múltiples fotografies, cartells i gravats de l'època. És al carrer de Montsió de Barcelona, molt a prop del Portal de l'Àngel. Ui, d'allò més agradable. Oh, i tant. Fa il·lusió quan mires per les finestres i veus allà dintre aquell ambient tan acollidor. Sí, sí, té un cert paral·lelisme... amb el Cercle Artístic de Sant Lluc, que són els dos grans centres, més el Cercle Artístic de Barcelona, que van arrencar en aquell moment, però evidentment el més bohemi, el més demanat de tot, eren els Quatre Gats. Només un any després, però una mica més lluny, el 12 de juny de 1898, el general Emilio Aguinaldo proclama la declaració d'independència de la República de Filipines. Com saben, és aquest estat insular estès en un arxipièleg del Pacífic Occidental i al sud-est del continent asiàtic. Independents ja d'Espanya, declaren llengües oficials el filipí, el tagalo i l'anglès, tot i que seguien parlant encara el castellà en diverses poblacions. I com que som bastant cinèfils, no podem oblidar que un dia 12 de juny de l'any 1963, el Rivoli Theater de New York acollia l'estrena mundial de la pel·lícula de Joseph Mankiewicz, Cleopatra. protagonitzada per la gran Elizabeth Taylor al costat de Richard Burton com a Marc Antoni i Rex Harrison en el paper de Julius Caesar. Gran pel·lícula. Una meravellosa pel·lícula. Hem vist en moltes ocasions per la televisió. i de tant en tant també la Filmoteca que allà sí que és un goig veure-la amb pantalla gran present tenim també el 12 de juny de l'any 1964 quan a Sud-àfrica el polític Nelson Mandela líder emblemàtic de la lluita contra la segregació racial és setenciat a cadena perpètua i a treballs forçats pobret, ara no es troba gaire bé ja té 94 anys i ha tingut dificultats de respiració però sembla que Segons han dit aquests dies, sembla que millora. Però molta gent diu, per què no el deixeu marxar? És que és un home molt fort i molt combatiu. És fortíssim i, a més, és una gran figura que porta la gent darrere seu. Bé, també era un 12 de juny, però de l'any 1982, quan a Central Park, a New York, un milió de persones es manifesten contra les armes nuclears i participen, entre d'altres, Jackson Brown, James Taylor, I Bruce Sprinting. I més proper tenim encara aquell 12 de juny de l'any 1985, quan es signa a Madrid i Lisboa el Tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea. D'aquest tema hi van parlar bastament els polítics Felipe González i Roca Junyent, al 8TV, i ens van recordar unes coses d'Europa que d'aquí... li diem sempre Europa Unida, Europa Unida, i la veritat és que aquesta unió s'ha d'estar teixint cada dia perquè és molt complicada. No, no, cada dia es desteixeix. Perquè Europa, no oblidem que... És que són moltes nacions amb una idiosincràsia molt diferent. I com és possible, si ja nosaltres, amb una nació com la nostra, amb un estat, espanyol, i amb una nació com la nostra, aquí a Catalunya, les quatre províncies, que podem dir, són diferents entre si, cadascú mira per ell, imagina't tu, una nació, o sigui, un conclomerat de nacions intentant fer un estat únic. Precisament parlaven d'aquest tema. que si és el president o presidenta d'Alemanya o de França o de Bèlgica que estigui al capdavant, si mira primer pel seu país, no mira amb igualtat per tota Europa. No, impossible. Deien que el que ha de fer és mirar amb igualtat per tota Europa de la mateixa manera. Això és molt difícil. Però si són certs humans, és impossible. Perquè cadascú tira cap a la seva banda. De totes maneres, s'ha avançat molt, sobretot des de l'època del canceller Colt, Sí, el canseller Col va ser molt, molt important. Va fer una molt bona labor, en algunes coses va ser molt imparcial, i van haver de superar... Europa ha hagut de superar dues guerres mundials en un mateix segle. És que amb la por d'això es va fer aquesta comunitat, perquè una altra guerra a Europa ja seria el dessagnament complet. Doncs a veure si entre tots... Aconseguim. Podem tirar endavant Europa. Posem música. Bona nit. Recordem ara alguns naixements de persones que han passat a la història. De poetes parlem també avui, ja que el dia 12 de juny de l'any 1906 naixia el poeta italià Sandro Penna. D'aquí tenim esplèndides traduccions al català de Jaume Creus i al castellà de Luis Antonio de Villena. I perquè tinguem memòria que el poeta bilbaí Blas de Otero, a més d'un gran escriptor, era un home íntegre, Ara, als 97 anys del seu naixement, Galàxia Gutenberg, círculo de lectores, en publica la seva obra completa, inclosos diversos textos inèdits. Avui acomiadarem el programa amb paraules de Blas de Otero i de Sandro Penna. De moment, seguim recordant qui va néixer tal dia com avui. L'any 1910 ho feia a Florència, El nedador i jugador de waterpolo italià Paolo Costoli, amb 5 medalles d'or als campionats d'Europa el 1928 i el 1932, quan es va retirar, va seguir d'entrenador fins que va morir l'any 1966 al seu club de tota la vida, el Natació Roma. I de l'esport passem al món de la banca, ja que el 12 de juny de l'any 1915 naixia l'home de negocis més important del seu temps i gran defensor del capitalisme, David Rockefeller. Va arribar a ser multimilionari i propietari d'una de les mansions més grans de Nova York. L'edifici, que gràcies a la donació dels seus fills i nets, és actualment la seu del Museu d'Art Modern. Mira, alguna cosa n'hem tret de bo, no? Ah, suposo... Però algun avantatge hauran aconseguit els hereus. I tant. Seguim amb la nostra dèria cinèfila. No podem oblidar que un dia 12 de juny de l'any 1921 naixia a la ciutat de València el genial Luis García Berlanca. Pel·lícules com El Verdugo, Plácido, Esa pareja feliz, Bienvenido, Mr. Marshall... Ah, fantàstic. o l'escopeta nacional, entre moltes altres, són la crònica intel·ligent del temps i el país que ens ha tocat viure, gaudir i patir. No ens movem del cinema, ja que el dia 12 de juny de l'any 1967 naixia a Madrid l'actriu, guionista i directora Iziar Bollain. Te doy mis ojos i també la lluvia són algunes de les seves esplèndides pel·lícules, I el mateix dia de l'any 1986, neixia a la Coruña l'actriu... No, l'altre actiu, Mario Casas, actor de sèries tan populars com Los hombres de Paco o de la pel·lícula Carne de Neón. Bé, i d'altres... Com Tres metros sobre el cielo... Moltes més. I també, com cada setmana, tenim algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. El 1974 moria el polític Fernando Herrero Tejedor, el 1993 el cineasta i dibuixant humorístic Manuel Summers i el 1998 el popular cantant, actor i xouman italià Torre Bruno. Que ens va donar forces hores de tele en aquest país. I tant que sí, i tothom es divertia molt amb el seu topoigillo i altres personatges. Posem música. Bona nit. Fins demà! Cinema en remull. Oh, quin goig quan arriba l'estiu, gaudir de bones estones a la platja i també de les piscines, ara que n'hi ha tantes i les tenim tan a prop. Els qui ja som avis ho vam tenir més difícil per aprendre a nedar. Piscines de barri n'hi havia poquetes als anys 40 i 50 del passat segle i terra endins moltes persones no en van aprendre mai. perquè no era costum ni en tenien prou ganes. I recordem a Barcelona, sobretot a l'hivern, n'hi havia tan poques, que la gent de tots els clubs de natació anàvem a parar en aquella que hi havia gràcia, tu que és de gràcia la deus recordar, Banos Populares de Barcelona, que estava a la travessera tocant el pasí de Sant Joan, el meu barri, i allà anàvem a entrenar totes les piscines de tot arreu. I els diumenges allò era un formiguer de gent que no s'hi cabia, ja fins i tot un dibuix de Valentí Castanys feia broma sobre la piscina sí, sí, es veia allà una multitud tremenda recordant una mica aquelles que dibuixava també Opisso quan parodiava els banys de la Barceloneta que també dibuixava els banys de Sant Sebastià atiborrats de gent així com l'altre dia el meu fill que va fer dels 3.000 metres fins a la a la, espera't a Sarriera Sí, sí, 3.000 metres. I com hi havia molt mogollon, es va apartar una mica perquè no el molestessin si s'anava mar endins en lloc d'anar al camí de les boies. Hi ha una barqueta que ho controla. No, una barqueta, vàries, i que donaven. Però si la faran volcar, perquè tothom s'acostava allà i volia aigua i volia no sé què. Perquè hi havia 3.000 metres que ja venien d'aigua blava. O sigui que ells van agafar... No, no, si avui és com les travessies al port, hi va tanta penya que xoca... Però molts, moltíssims. Però és que com que cada vegada es publicita més l'esport, al final la gent se'n va... Però de tot arreu, d'esports, de tot tipus, eh? Si va anar a l'Himalaya... Si va a córrer, que també va a córrer i no va a trobar... a la de bombers, va entrar de seguida a internet i estava tot ocupat. Tot ple, eh? Sí, sí, sí. Bé, doncs, avui ja no hi ha poble ni barri que no tingui una o dues o més piscines. I de ben petitons, nens i nenes neden com a peixets. Fan molt bé. Tots els joves d'avui saben qui és David Meca, Anna Terrés o Gemma Mengual, però algun va quedar sorprès quan dies enrere, divendres passat, va ser notícia la mort d'Ester Williams, l'estrella de Hollywood, que va fer popular la natació sincronitzada i havia creuat ja el pont de l'obrit de molts que van admirar-la. Esther Jane Williams havia nascut el 8 d'agost de 1921 a un subúrbi de Los Angeles. Era filla d'un ratolista publicitari i d'una mestra. Als vuit anys va aprendre a nedar i enlloc se sentia tan a gust com lliscant dins de l'aigua. L'any 1933 guanyava a Iowa el campionat nacional de 100 metres lliures, on va establir un rècord mundial. El 1939 era seleccionada per formar part de l'equip nord-americà que havia de participar a l'Olimpiada de Helsinki. Un somni que Esther Williams no va poder veure culminat a causa de la invasió de Polònia per les tropes nazis. L'any següent, però, fent de model de peces de bany per a uns grans magatzems, la va descobrir l'empresari Billy Rose, que la va contractar per un espectacle aquàtic de parella en Johnny Westmuller, que va obtenir un gran èxit. Sembla que van anar per tot el món, duien com una banyera flotant. Sí, sí, ara feien les exhibicions, sí. I un productor de la Metro Goldwyn Mayer s'hi va fixar i l'any següent ja debutava a Hollywood. Pel·lícules com Escuela de Sirenes, Juego de Passiones o La Hija de Neptuno li van donar renom universal. Tot i que mai no va arribar a ser una gran actriu, es va retirar del cinema després de rodar La Fuente Mágica el 1963, va crear un gènere gairebé nou, ja que mai fins aleshores les piscines havien estat escenaris de musicals en remull. I la cosa que ens afecta una mica és que en Xavier Cugat gairebé sortia a totes les seves pel·lícules com a orquestra. Si la té el Marc... A mà podem escoltar... Aviam, aviam si escoltem un trosset de l'orquestra de Xavier Cugat. Doncs endavant. Fins demà! Molt bé, no? Escuela de Sirenes, ho hem sentit aquesta música, era una de les de la pel·lícula Escuela de Sirenes, que ara comentàvem que l'havien vist i em sembla que la vaig veure d'estrena al cine fèmina i després al cine del barri on jo vivia, a la carretera de Sants, a la Creu Coberta, al cine Bueme, on ara hi ha una tenda de matalàs. Doncs el meu marit explica que l'havia vist tres vegades d'estrena, o sigui que li demanava cèntims a la seva mare per anar-hi a veure pel·lícula. La pel·lícula. A més, va impactar molt perquè, almenys en aquest país, era la primera vegada que vèiem natació sincronitzada. I també ensincronitzada. Després hem estat acostumats a veure de normal, però... Sí, ara avui la natació sincronitzada és a l'ordre del dia. Ara fins hi ha equips de nois que també en fan. I al costat del water polo, el salts i la competició en aigües obertes, ara estem a punt de celebrar el 15è campionat del món de natació a la veïna ciutat de Barcelona. El moll de la fusta... Les piscines Bernat Picornell, la Municipal de Montjuïc i el Palau Sant Jordi seran aquest estiu l'escenari del Planeta Aigua. Encara sou a temps de fer-vos voluntaris entrant a la web bcn2013. Barcelona 2013. Això mateix. Abreviat. Així de senzill. A més, penseu que fan voluntaris per tot, eh? Vull dir, no és només per nedar ni tirar-se de cap a l'aigua. No, no, sí, per cuidar de la gent, pel que sigui, com van fer als Jocs Olímpics. I col·laborant als diversos bolletins de tots els clubs que hi participen de tot Catalunya, avui tant aquí a Sant Just, com a Espluga, Sant Feliu, Molins de Rei... Per citar només alguns pobles de l'entorn, gaudim de bones instal·lacions esportives i el que és millor, tenim nedadors i nedadores dels que podem aprendre molt, els que ja som veterans. I del cinema en remull passem al que podem gaudir còmodament en alguna de les sales comercials que segueixen vives. Sisplau. no permetem que tanquin més cinemes. No tanquin més cinemes. Darrerament és terrible. Sí, sí, es veu que no l'endegen. Ens queixem que fan poc cinema en català i quan estrenen una pel·li bona... ens esperem a que la facin per la tele. De segur vaig sortir del Renoir de veure tan poca gent a la sala en una pel·lícula tan formidable com Fill de Caín, de Jesús Montlleó, amb una excel·lent interpretació de José Coronado, Julio Manrique, Maria Molins i David Solans, i una fotografia excel·lent, impactant, de Jordi Branzuela. I una vegada més, un encertat muntatge del Sant Justenc Bernat Aragonès i tot l'equip de Apunto la Pospo que des d'aquí felicitem. Per tant, bona labor. A mi, fill de Caín, em va semblar una pel·li molt atractiva, intimista, de narració cronològica, sense excessives complicacions aparents i, en final, sorprenent. I trobo que més amb un molt bon ús del bilingüisme, l'encert de creuar constantment català i castellà, amb tota naturalitat, en els diàlegs dels seus personatges, accentua, no sé, accentua una vivència de naturalitat, de senzillesa. I tant, perquè qui més qui menys, a casa seva, parla en dos idiomes, però fent-lo tan fàcil com vulguis. Parla en les dues llengües i, a més, d'una manera planera, d'una manera normal, no gens estudiada. Potser sí que està molt estudiat, però van arribar a les cintes de que no ho semblés d'estudiar. I et passa la pel·lícula que dius quina meravella, i després i quin silenci al cinema. Vaig mirar el meu entorn i jo, ostres, hi som 5 persones en tota la sala. I clar, és que fa poc han tancat l'Urgell, han tancat el Renoir a les Corts, em sembla que només ens queda un Renoir a tot Barcelona, el Renoir a Florida Blanca, i això que ara ja són sales petitones. Sí, ja no són aquells grans cinemes. Perquè a l'Urgell deien que era molt enorme. Però, escolta'm, i les petites, què? Clar, si en una sala gegant hi ha 20 persones... Queda buida, però si amb una sala petita que acaben 250 espectadors, només hi ha 5, també queda buida. Bé, i del cinema passarem a les arts plàstiques, ja que aquest estiu són molts els cursets de dibuix i pintura per a persones de totes les edats. on ens podem inscriure. Si entreu a la web del Cercle de Sant Lluc o passeu a comprovar-ho pel mateix Palau Mercader, ja sabeu on és el Palau Mercader, al carrer Francesc Ambó, enfront del Mercat de Santa Caterina, veureu com és d'atractiu prendre apunts del natural amb model viu. Un plaer a l'abast de tothom. Tots aquests dissabtes de juny, o 8, 15, 22 i 29, dibuix... sessions de dibuix per qui vulgui entrar al pati de Sant Lluc des de les 12 fins a les 2 dibuix i poesia podeu llegir poemes participar fent dibuixos és una manera de promocionar l'art molt atractiva i a més allà teniu informació de cursets que s'hi fan durant l'any els cursets ja no són gratis perquè s'ha de pagar un professor n'hi ha per nens, n'hi ha per adults n'hi ha per gent gran Ja per... Doncs animem-nos i anem a dibuixar i a passar-nos-ho bé, molt bé, aquest estiu. Clar que sí. Bé, posem música, sisplau. Night and day You are the one Bona nit Night and day, The Cold Porter, també. Molt bé, molt bé. Un dia d'aquests ha sigut també un aniversari. Se'n fa l'efecte que els cent anys del seu naixement... Alguna cosa d'aquestes. Sí, va ser aquesta setmana. El que passa és que triem només els del dia d'emissió, perquè si no la femènia duraria tres hores. I tampoc els diem tots, els de cada dia, sinó que fem una tria, allò que ens sembla que la gent recordem més. I seguint amb la cultura, fins al proper dia 7 de juliol podem veure a la Virreina l'exposició dedicada a Carmen Amaia. Recordem que els dies 26, 27 i 28 estarà tancada l'exposició perquè celebren el tercer Ojo de Pez Photo Meeting Barcelona. O sigui que 26, 27 i 28 resta tancat, però després fins al 7 de juliol es pot seguir veient. La mostra, composta per fotografies de Colita i Julio Uvinya, exposa vivències i valls de Maya. Les fotografies que van del reportatge al purretrat van ser realitzades el darrer any de vida de la mítica bailaora. Les imatges estan dotades d'una gran expressivitat, reforçada per una estètica característica de la dècada dels 60, amb grans contrastos entre llums i ombres. L'exposició segueix un ordre cronològic. Des de l'arribada a l'aeroport de Barcelona procedent de Mèxic, el retorn al barri del Somorostro, que la va veure néixer, Assistim al rodatge de la mítica pel·lícula de Rovira Veleta, Los Tarantos, i la seva actuació al Palau de la Música, abans de passejar per llocs de la seva intimitat i acabar amb la seva mort, el 19 de novembre de 1963, a la Costa Brava, que tan estimava. Concretament a Bagur, allà on tenia la caseta, i realment aquestes fotografies són impactants perquè reflexen tota la seva vida breu, però intensa, que va passar de la misèria, de la pobresa, fins a arribar a guanyar moltíssims diners, tants... que no sabia què fer amb ells i tampoc sabia gastar-los. No, esclar, no estava acostumada. No estava acostumada. Els repartia, els donava fins que es quedava sense res. Tornava a ballar, llavors. Tornava a ballar. Orson Welles va dir d'ella és la més artista de les ballarines i la més genial de les artistes. Ningú no ha tornat a ballar com ella. Recordeu que l'exposició es pot veure fins al 7 de juliol a la Virreina. Palau de la Virreina és a la Rambla 99 i podeu entrar també a la web bcn.cat barra la Virreina. Horari de dimarts a diumenge i festius des de les 12 del migdia fins a les 8 del vespre. Bona nit. I aquesta setmana també tenim, o sigui, els propers dies, 13, 14 i 15, tenim un aconteixement que portarà a Barcelona gran quantitat de persones i que serà un veritable aconteixement. El sonar. El sonar. O sigui, electrònica experimental. Això mateix. Va ser creat el 1994 i du el subtítol de Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art. Pioner i únic en el seu format i continguts, constitueix un referent internacional de primer ordre, mercès a una curada oferta cultural que combina la part lúdica amb l'artística, l'avantguarda i l'experimentació amb els nous corrents musicals que marquen l'agenda internacional. La proposta artística de Sónar Barcelona es divideix en dues parts. Les activitats de Sónar de dia, amb concerts i sonar per a professionals i àrea expositiva, la principal essència del qual és el rastreig de nous talents, i després els grans xous de Sónar de nit, en el qual es presenten els noms claus i més populars del panorama musical internacional. Al llarg de dues dècades de Sónar, han trepitjat els seus escenaris artístics artistes destacats com New Order, The Chemical Brothers, Roxy Music, Vestic Boys, Massive Attack, Grey Shones, York, Fangoria o Astrod. Sónar al món. A més de la cita barcelonina, Sónar organitza cada any festivals a ciutats com Sao Paulo, Tòquio i Ciutat del Cap. Ha viatjat també a Buenos Aires, Nova York, Washington, Londres, Frankfurt, Seul, Lisboa, Lió, Toronto, Montreal, Chicago, Boston, Denver i Los Angeles, entre moltes altres destinacions. Bé, recordeu que 13, 14 i 15 de juny, el que resta de setmana, i el cartell 2013 és fantàstic. Recordeu que també ho podeu connectar amb la web sonar.es. Els assistents a la propera edició de Sonar, la vintena, podran gaudir en directe de grups de renom internacional. Quins són aquests grups de renom, Joana? Pues Pet Showboys, els alemanys Kraftbeck, amb el seu nou espectacle 3D, Hot Natura, Braden, Eduard Schofet, això en sona més a català, Lindström, en tot deix, To Doer, Cinema Club, Fantàstic, Mr. Foch, o Vatican Shadows, entre molts d'altres. M'ha agradat molt com t'has esforçat per pronunciar Eduard Escofet en anglès. Havia d'haver dit Eduard, però no, perquè és Eduard Escofet. Sí, sí, sí. O sigui que ja podeu estar preparats, perquè serà una manera fantàstica de passar-te tres dies ben bons. Doncs endavant. Sí. Bé, i ara també recordem que aquí al Parc de la Torre Blanca, el dissabte 15 de juny, de 11 a 13, o sigui, de les 11 del matí a la 1 del migdia, doncs hi ha una visita guiada per públic familiar a totes les edats. Itinerari educatiu de descoberta de la vegetació singular del Parc de Torre Blanca. Descobrirem un dels jardins històrics més màgics del Baix Llobregat. Coneixerem els seus orígens, la seva evolució, secrets i curiositat i la seva vegetació singular a través d'un itinerari de descoberta pensat pels més petits de la família. Això pel que fa el dissabte. I ara passem el diumenge al parc de Can Rigal. que també serà de les 11 fins a la 1 del migdia, porta d'accés al parc de l'Avinguda d'Albert Bastardes de Barcelona. La visita, guiada per adults, és la gestió sostenible de l'aigua en el parc de Can Rigal. Passejant pel parc de Can Rigal, descobrirem com els parcs urbans poden contribuir a la millora ambiental de les ciutats, introduint criteris de sostenibilitat, regulació d'enllumenat, plaques fotovoltaiques, materials reciclats, vegetació mediterrània i sistemes per a la reutilització de l'aigua de la pluja. O sigui que dissabte i diumenge teniu un programa, si voleu, de les 11 a la 1, molt ple i, a més a més, jo crec que molt divertit Molt atractiu, i tant que sí. El dissabte per les criatures i la família, i el diumenge pels adults. I si us ve de gust nedar, doncs mira, al Complex Esportiu La Bonaigua i a Can Mèl·lic tenim ja les piscines de Sant Just funcionant a tot rendiment. Molt bé. Doncs per tot aquell que li agradi nedar, ha que posar-se. Bé, posem música. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, estàvem escoltant el Vapensiero de l'obra Nabucco. Sí, sí, molt bé. Meravellós. Recordem aquests dies la temporada del Liceu, que també està en el seu punt. Sí, sí, no? Ha fet unes programacions aquest any meravelloses. Té una programació molt bona. Bé, i ara parlarem d'un altre tema que també és molt interessant. La Vall d'Avers publica en l'últim número una entrevista al senyor Melció Solans, que fou durant molts anys mestre de l'Escola Montserrat del nostre poble. Aquesta entrevista, feta per Montserrat, Rajadell i Daniel Cardona, era en motiu de la celebració dels 100 anys del senyor Solans el dia 4 de gener d'aquest any. En ella es reflecteixen totes les vivències d'una vida sencera dedicada a l'ensenyament, tant a les seves terres de Lleida com al llarg dels bons anys, exercint a l'escola Montserrat del nostre poble de Sant Lluís, i on es percep la tendresa que sentia per la seva tasca i per la mainada a qui tenia la missió d'ensenyar. Malauradament, el senyor Malsior Solans ens va deixar el 15 de març, poc temps després de compartir el seu centenari. Quedi palès el nostre homenatge a la seva persona i en ell a tots els sacrificats mestres que dediquen la seva vida a la formació de les criatures que en el futur seran persones importants a la societat. Aquí val a destacar que aquests mestres vivien profundament la Paideia, aquella paraula grega que significava formació en tota la seva complexitat. I vocació. I vocació. I formació i vocació vol dir que són persones educades en el coneixement profund de la geometria, la filosofia, la poesia, la gimnàcia, l'aritmètica, en fi, totes aquestes assignatures que fan que una persona conegui amb profunditat les matèries que el faran més humà. Explicava el senyor Solans en aquesta entrevista que ell tenia una classe d'11 i 12 anys amb un nombre extraordinari, de 45 a 55 alumnes i que realment, potser ja en els últims temps ja s'havien tornat una mica més rebels, però que realment va gaudir moltíssim en el temps que ell va ser professor. Bé, posem una mica de música. Fins demà! i ara aquelles coses que el nostre company Antonio Jordà ens proporciona primer de la part de la natura i de l'alimentació que és molt interessant també només que parlarem de quatre productes que ens van molt bé i sobretot ara a l'estiu No em diguis que parlaràs del meló en pernil, que m'agrada moltíssim. Sobretot si el pernil és jabugo i el meló és de cantina i tan bo. Boníssim, boníssim. És a mi molt recomanable perquè porta el colesterol bo, el pernil de jabugo. Clar que sí, i tot el pernil que és alimentat, com diuen, de clar, el jamón de bellota. Sí, sí, sí. O sigui, ens recomana que el mengem perquè col·labora per reservar la visió. O sigui, anirem més bé de vista. Controla la pressió sanguínea, redueix el colesterol, combate el càncer i apoya el sistema immunològic. Doncs, apa, ja podem preparar el meló per aquesta nit. També parla de la pastanaga, o sigui, la zanòria, safranòria, com diuen els senyors del País Valencià. També va bé per la vista, protegeix el cor, evita els refredats. Va bé per combatre el càncer, ja ho veig jo molt fort. Una mica exagerat, però... Diem que és preventiu el càncer. Sí, sí, sí. Algunes persones que, a través de la homeopatia i certs naturistes, han volgut curar-se un càncer amb sucs de pastanaga i malament ratll, eh? O sigui, si el càncer ja hi és, l'hem de tractar com cal. Això sí, la pastanaga va molt bé per la pell... pronseja més la pell i també va bé perquè diu que ajuda a perdre pes si menges pastanaga sol no perquè té sucre i depèn de la quantitat tot s'ha de menjar en control perquè hi ha gent que va als vegetarians i veig que repeteix i repeteix i diu com m'engreixo si vaig al vegetariari perquè menges massa si menges un quilo de patates i després quatre pomes també parla de la coliflor que protegeix contra el càncer de pròstata. Pels senyors, molt important. També ajuda a prevenir el càncer de mames. Enforteix els ossos, fa desaparèixer els murats, i protegeix contra les malalties cardíques. Molt bé, no? I ara, finalment, allò que ens agrada tantíssim... El temps de les sideres. Ah, sideres. Protegeix el cor, també ajuda a prevenir el càncer, elimina els insomnis, t'ajuda a dormir, fa que siguis vell més tard i és un escut contra l'Alzheimer. Molt bé, no? Molt bé, o sigui que mengem sideres, passarem de la tercera edat a la segona. Home, això és una mica difícil, però bé. Mira, i ara parlem d'aquelles coses que ell... De l'admiració que té l'Antoni Jordà pel Mark Twain. Sí, que és el filòsof de la vida. I que ell ens va dir l'altre dia, recordeu que el seu nom veritable, Samuel Clemens, ja ho hem dit. Ja ho hem dit, ja ho hem dit. Ja ho hem dit, que va néixer a Missouri el 1835. Sí, sí, el dimarts diu, això és per 60 i més. Dic, ah, molt bé. Doncs endavant, endavant. Seràs complegut. Aquestes són algunes de les seves dites. Diu que el vi alemany es distingeix del vinagre per l'etiqueta... Diu que s'ha d'apressurar on a comprar terra perquè ja no es fabrica. Ja no es fabrica terra? No. I aquí, aquest el vam dir, eh? Sí. Els murs del cementiri són un gasto inútil perquè els que estan a dins no poden sortir i els que són fora no volen entrar. Molt bé. Aquest ja ens el vas passant, Toni. Sí. Però mira, com que no tenim tanta memòria, ho tornem a dir. Sí. I un altre que diu que quan em mori escolliré el paradís pel clima i l'infern per les bones companyies. Diu, i aquest també té molta gràcia, l'art de la profecia és extremadament difícil, sobretot amb el que respecta el futur. Sí, perquè la veritat és que sobretot quan escoltem el que hem dit alguns polítics i altres experts sobre el futur fa 10 o 20 anys, no m'han sortit ningú. Sí, em sembla que res de res. Bé, I ara parlarem una mica sobre... És l'última revista publicada, és la guia del parc de Collserola, i m'ha fet molta gràcia perquè parla de la màgia d'un somriure. És l'última, la de juny de 2003, que la teniu a l'abast aquí, en els llocs de Sant Just. Un somriure no costa gens, però val molt. Enriqueix aquell que el rep sense empobrir aquell que el dona. Només requereix un moment, però el seu record pot durar per sempre. Ningú és tan ric o poderós que pugui veure sense ell i ningú és tan pobre que no pugui fer-se ric per ell. Un somriure crea felicitat a la llar, fomenta la bona voluntat en els negocis i és el sant i senyal de l'amistat. Porta descans al cansat, alegria als descoratjats, sol pels tristos i és el millor antídot de la natura pels problemes. Però no pot ser comprat. ni suplicat, prestat o rogat, perquè és allò que no té valor per a ningú fins que es regala. Algunes persones estan massa cansades per donar un somriure. Dóna'ls a un dels teus, ja que ningú necessita tant un somriure com aquell que no té res més. És maco, no? Sí. És un poema. És un anònim. I aquí realment parla d'unes anècdotes. Cati era una dona de 32 anys a qui li encantava fer exercici fent footing. Un dia veia unes fotos d'ella mateixa corrent i es va estranyar per la lletja cara de pena que duia. Aleshores va decidir fer un esforç mental per a somriure la propera vegada que fes footing. El més sorprenent és que va descobrir que si somreia mentre corria, l'exercici li semblava menys dolorós i més divertit. Clar que sí. Aviam, somriure és una acció bàsica que és fàcil de fer. L'acte de somriure té un efecte fisiològic en el cos degut a l'emissió d'endorfines. Les endorfines et fan sentir millor, t'ajuden a relaxar el cos i fins i tot a ser més atractiu. Per aconseguir això, és important escollir circumstàncies on pugui somriure més, com pensar en els moments més alegres de la teva vida. Veieu la màgia que té un somriure? Bé, doncs potser que posem ja la música de la poesia. Recordem avui el gran Blas de Otero. el pacifista que va viure dues guerres i ens va deixar escrit el seu amor per la pau i les paraules. En el principio. Si he perdido la vida, el tiempo, todo lo que tiré, como un anillo a l'agua, si he perdido la voz en la maleza, me queda la palabra. Si he sufrido la sed, el hambre, todo lo que era mío y resultó ser nada, si he cegado las sombras en silencio... Me queda la palabra. Si abrí los labios para ver el rostro puro y terrible de mi patria, si abrí los labios hasta desgastármelos, me queda la palabra. Ser hombre. Luchando cuerpo a cuerpo con la muerte, Al borde del abismo estoy clamando a Dios. Y su silencio, retumbando, ahoga mi voz en el vacío inerte. Oh Dios, si he de morir, quiero tenerte despierto y noche a noche no sé cuándo oirás mi voz. Oh Dios, estoy hablando solo, arañando sombras para verte. Alzo la mano y tú me la cercenas. Abro los ojos, me los sacas vivos, Sed tengo y sal se vuelve en tus arenas. Esto es ser hombre, horror a manos llenas, ser y no ser eternos fugitivos, ángel con grandes alas de cadenas. I ara, tres brevíssims poemes encadenats de Sandro Pena. Traduïts, com hem dit abans, per Luis Antonio de Villena. Porta per títol El Amigo. Estava el barco cargado de luz, solitario y seguro cuando de pronto llegó mi amigo. Me pareció aún más bello bajo el sol occidental. El sol de septiembre, ¿cuánta luz pone en los ojos de las cosas recién barnizadas? ¿Cuánta muerte en quien desciende por la calle de la vida? Sea feliz, mi amigo, y un poco hostil brille la luz del barco, escribo serenamente con su lápiz. Quería decir solo... que el barco era un muchacho y el lápiz su dávida inocente como una copla. Llovió sobre nuestro amor ardientemente todo el verano. Después, el color del campo fue más bello. Poeta exclusivo del amor me llamaron. ¿Y acaso era verdad? Pero el viento, aquí sobre la hierba y los ruidos de la ciudad lejana, ¿acaso no son también amores? Bajo las nubes calientes no duran todavía los sonidos de un amor que arde y que no se alejará. Recordem només que Sandro Pena va morir el 1977 a Roma, va ser un home de vida bohèmia i precària, va morir en la indigència absoluta i en la solitud, i un dels seus, el centre de la seva obra és una humanitat plena. El va defensar ardentment Pasolini, però sembla que en vida va ser l'única persona que el va defensar i que el va comprendre. Però queda la seva obra i queda després les traduccions de Jaume Creus. Jo és que no n'he trobat cap a l'abast de Jaume Creus, per això he portat la de Villena. Però buscant i cercant per llibreria segur que el trobareu, i tant que sí. I per acabar farem una comunicació de Sant Jus Solidari. Sant Jus Solidari ha estrenat una nova seu. La seu de Sant Jus Solidari ja s'ha traslladat a les escoles, un espai que ens agradaria que sentíssiu vostre, punt de trobada per tothom que vulgui participar de les diferents activitats que s'hi aniran organitzant. S'ha creat l'espai botiga on s'exposen i estan a la venda productes d'artesania portats dels territoris amb els quals Sant Jú Solidari col·labora. És obert al públic els dilluns de les 12 del migdia fins a les dues i els dimarts i els dimecres a partir de dos quarts de set de la tarda. Bé, i ara sí que hem arribat a la fi d'aquest programa nostre, 60 i més. Doncs moltes gràcies a tots vostès per escoltar-nos, al Marc Pere Arnau per posar les músiques i amb moltes ganes de tornar a ser aquí. I tant que sí. Bé, us esperem el proper dimecres de 8 a 9 del vespre O, en segona audició, els dissabtes de 11 a 12 del migdia. Fins aleshores, a tothom, molt bona tarda o molt bon dia. A reveure. A reveure. Fins demà! Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fins demà!