De Can Pedrosa a Collserola en bici: història jueva i Inquisició, el poder del somriure, art que cuida i Vall Ferrera

60 i més Amics, amigues oients de Ràdio d'Esvern, som a dimecres de nou i l'equip de redacció de 60 i més estem disposats a passar amb vosaltres una hora de música, consells, comentaris sobre salut, temes variats, en fi, amb la finalitat de fer-vos una estona agradable en aquesta sintonia del 98.1 de la freqüència modulada. Ja us heu acostumat al nou horari? A mi, personalment, em fa molta ràbia perdre una hora de son, sobretot de dissabte a diumenge, i estic desitjant amb tota l'ànima que arribi l'octubre de nou per recuperar-la. No acabo de trobar-li l'avantatge d'aquest moviment d'horaris, ni quina mena d'estalvi s'aconsegueix, quan sigui l'hora que sigui, tant oficines com establiments de tota mena, mantenen l'allumenat encès. I no sóc la ment, sóc jo. Hi ha molts estaments arreu d'Europa que no es posen d'acord. Uns volen l'horari d'estiu, i d'altres, l'horari d'hivern. Haurem de fer un referèndum... Oh, perdó, no ho volia dir-ho. En fi, amb el que decideixin, ens haurem de conformar, no us sembla? L'equip de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, us saluden i diuen, endavant l'audició d'avui. Avui farem un recorregut per llocs destacats del nostre poble i les seves rodalies. Primer visitarem una masia clàssica que tothom coneix, així com a la família Sant Justenca que hi viu, la família Pedrosa. Després farem un recorregut en bicicleta per Collserola, tot coneixent les rutes obligatòries que ens dona el nou mapa publicat pels serveis tècnics del Patronat del Parc. El nostre poble de Sant Just conserva dintre del seu territori un bon nombre de masies força ben conservades. D'entre elles destaca la masia de Campedrosa. La masia de Campedrosa és una de les més elegants i millor mantingudes de la vall de Sant Just d'Esbert i està situada a la riba dreta de la riera de Sant Just, al llindar del Parc de Collserola. Forma part del patrimoni històric i artístic d'aquest municipi i està situada molt a prop de l'antic traçat de la via Augusta. La seva primera referència documental és de l'any 1077, data gravada sobre la dovella o volta central de l'art d'accés a la masia. L'edifici està format per una planta baixa, un pis i les golfes. La coberta és a dues aigües, en teula àrab vermella. La façada principal està orientada cap al surt o sol de migdia i a la banda de llevant té una galeria adosada. Destaca el portal adavellat, flanquejat a la banda, de banda i banda, per finestres, amb els llindars de pedra vista i protegides per reixes. Damunt del portal, a l'alçada del pis, hi ha una finestra gòtica geminada per unes... Sí, sí, geminada, oi? Sí, geminada. Geminada per un esbel pilar i amb arcs lobulats a un costat i a l'altre d'aquesta finestra i hi ha d'altres també gòtiques formades per ares lobulats enmarcats en un relleu esculpit amb pi de forma d'arc. Tota la façana va ser restaurada l'any 2002 d'una manera molt acurada, mitjançant un treball d'una qualitat especial. Es va pintar de color crema, es van restaurar les llindes de les finestres de pedra vista, així com el portal de la masia, i es van reparar els bancs d'obra que flanqueixen tota la façana. Si ens endinsem en l'interior, en el rebador d'entrada amb volta catalana hi ha dues sitges que antigament servien per amaxemar cereals que en l'actualitat estan cobertes decorativament per un gruixut vidre transparent que permet veure l'interior il·luminat. La masia es va dedicar tradicionalment al conreu de cereals i de la vinya, fins que la filoxera els va arruïnar. Sob els anys 60 es mantenia a la vall encara molt residualment, a l'antic conreu, sobretot a Can Pedrosa. A partir de la segona meitat del passat segle XX, el terrenys de la part de darrere de la masia, en pendent i de secar, es van començar a parcel·lar, fet que va donar forma al barri conegut com la Plana Pedrosa. A més de les qualitats arquitectòniques de la masia, aquesta destaca de totes les de la resta de la vall per la interessant col·lecció de peces erenològiques, que al llarg del temps ha estat recuperat i restaurada en gran cura per als membres de la família Pedrosa. I van col·laborar en aquesta tasca Miquel Almela, Jordi Conties, Eva García, Jordi Gironès i Mònica Perramont, membres del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquesta col·lecció forma part de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i contén més de 260 peces corresponents a l'espai de temps. que va des del segle XVI fins al segle XX. I ara gaudirem de Collserola amb bicicleta. Recórrer els camins de Collserola amb bicicleta ens permet en poc temps descobrir diferents hàbitats naturals i gaudir-ne dels contrastos. Però quan fem servir aquest vehicle cal no oblidar que hem de circular pels camins autoritzats i respectar la normativa. El parc natural de Collserola acull milions de visitants a l'any. Segons les dades de l'últim estudi de freqüentació elaborat al terme municipal de Barcelona el parc rep gairebé 4.500.000 visites anuals de les quals més d'un milió i mig circulen amb bicicleta. La normativa sobre l'ús de la bicicleta al parc vigent des de l'any 2000 en regula la velocitat i els espais per on es pot circular. L'important volum de ciclistes i la constatació d'una banda del desconeixement d'aquesta regulació i de l'altra el seu incompliment conscient per una part d'aquest col·lectiu han fet necessari iniciar noves accions encaminades a millorar la informació i la implementació d'un marc sancionador. Un dels primers resultats és el mapa d'ús ciclista del parc que recull tots els camins i les pistes aptes per a ciclistes més de 250 quilòmetres. A més de les carreteres i carrers pavimentats de les zones urbanitzades a l'interior i a la perifèria del parc aquest mapa s'amplia amb 70 quilòmetres respecte de la versió anterior. El pla nul s'ha elaborat tenint en compte les zones d'especial protecció del parc les reserves naturals parcials de la rierada Can Balasc de la Font Groga així com altres espais d'especial interès. La major part dels camins que incorpora són els que componen la xarxa de prevenció d'incendis del parc. Aquesta xarxa està marcada amb unes plaques vermelles que incorporen un codi de lletres i números blancs i té un pla de manteniment per tal que els camins estiguin sempre operatius per als vehicles de prevenció d'incendis. La publicació del mapa forma part de les accions complementàries de la implantació de la nova regulació de l'ús de la bicicleta al parc. Aquesta regulació incorpora un marc sancionador que els diferents ajuntaments amb territori Collserola estan en procés de tramitar i aprovar per incloure-la amb les seves ordenances. Els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei són els primers que han formalitzat els tràmits. Sant Just d'Esvern i Esplugues de Llobregat han aprovat inicialment la proposta i a la resta d'ajuntaments la tramitació encara està pendent. Tota la informació sobre la circulació en bicicleta al parc normativa recomanacions itineraris queda recollida al nou espai web sobre la bicicleta al parc. Per donar a conèixer els antecedents la motivació i la finalitat d'aquesta nova regulació així com les actuacions dutes a terme en els últims anys també hi ha disponible un comunicat elaborat des dels serveis tècnics. Molt bé doncs ja tenim les noves normes i podem anar amb bicicleta tranquil·lament per Collserola sobretot teniu molta cura perquè a vegades hi ha pedres al camí que ens fan caure de nassos o sigui que gaudiu de Collserola que no tothom té la gran sort de tenir la serra i un parc tan a prop de casa. i un parc i un parc aquesta melodia és preciosa potser una de les més maques d'en Serrat però clar hem de continuar perquè l'alina ja ens té el tema a punt. sí i a més vosaltres ja ho menjat tots però aquí ja sabeu que comencem per menges i després anem per coses així lúdiques i després ensenarem si surt algun esperit però de moment no. No? No. Jo vaig aixecint el llibre senyors o sigui tot això no és inventat de cap manera i com comencem des del principi aquí ho veiem fixeu-vos bé que diu que el rei ataúf i la seva esposa Gala Plasidia s'instal·laren a Barcinona acabats de caçar el 414 i segur que van tastar alguns dels pans que fèiem per aquí i aquí dona una sèrie de noms de pa que si aquest amb això que si l'altre del joc bueno con azimos no azimos amb llevats sense llevats azimos vol dir que no t'he llevat que no t'he llevat que aquest és aquell tan planet i tanta helio i també n'hi ha un que és l'últim que comenta que diu cibarius que aquest era un pan molt senzill i poc treballat i se'l donava als esclaus aquest ha de ser aquell que fan molt treballar i poc helar aquest ha de ser aquell que a vegades vas i te'l treuen del micrones que sembla una mica de xiclet però bueno anem per aquí però ja diu que els vicigots que aquests ja són una mica més recients doncs aquesta gent el que els agradava era menjar car que la valorava com un aliment que més era donava força i energia és el que més aportava tot això home tenen una mica de raó i és veritat o sigui no, no, si en sabien i aquí n'hi ha una cosa que fa gràcia que es diu adefina pel sabat sabat no sabat sabat que el sabat és el dissabte jueu que és el que ells tenen com a festa com si fos diumenge no? diu, sí diu la defina bé podria ser la mare de l'escudella barrejada era un plat molt popular entre els jueus de Barcelona i es guia amb una olla de fang durant la nit del divendres i es menjava el dissabte el sàbat els ingredients eren queixer que saps que els jueus fan tota aquella manera de tractar els les bèsties i la carn i també hi havia cigrons cebes naps i altres verdures mongetes arròs xai canyella i clau d'espècies i la barreja es deixava coure tota la nit del divendres i el dissabte es mantenia a la vora del foc perquè d'aquest plat es menjava calent de primer la sopa com nosaltres i de tall la carn i les verdures diu després de l'expulsió dels jueus els conversos comencen a elaborar la defina amb porc i altres cars que no s'encaixen per demostrar que ja s'han convertit al cristianisme i perquè no els agafessin no? aquesta sí i diu i què més menjaven els jueus de Barcelona a l'edat mitjana? si bé no s'ha conservat que el recepte jove d'aquesta època les receptes cristianes de Saint Sobic i del mestre Coc ens expliquen que a la gastronomia jueva es fomentava en llagums seques fruita fresca seca confitada formatges i dolços peixos frescos de mar i de riu peix sec i en salmorra carveriada aus i caça menjar rostits a l'ast amb salses herbes aromàtiques espècies no us sona que això ja és la deieta mediterrània? jo diria que sí clar i bueno tot el que diu després diu abans del progrom en 1391 a Barcelona hi havia una comunitat juea notable i cap a l'any 1150 un jueu de nom Benjamí de Toledo passa per Barcelona camí cap a Jerusalem i escriu s'hi troba una comunitat de jueus savis entesos i grans prínceps és una ciutat petita i bonica situada a la vora del mar al seu port arriben mercaderies i comerciants de la mediterrània de Grècia de Pisa de Gènova de Sicília i de Terra Santa la qual cosa ja que en aquella època Barcino Barcelona ja era boníssima i tant i el pròxim dia parlarem del parc quan l'introdueixen dels jueus hi ha tres enclavements a la província de Girona molt importants i va molta gent a veure eren jueus dels Estats Units i tant un és Girona capital l'altre l'altre és Bassalú i després a prop de Figueres hi ha un altre que al poble es diu Vila dels Jueus el nom d'ara és Vila Juïga Vila Juïga aquests tres enclaus els que un conegui val la pena anar al Jueus si la Juïga vam anar-hi aquest any no l'anterior si val la pena fer tot un recorregut que és bonic que és bonic per saber història és el seu traçat sí el traçat que van fer i ara ens anem a la part lúdica que també aquí surt tots recordeu que havíem parlat de la gala placíbia de tota la mandanga d'aquella bueno doncs aquí n'hi ha una altra data que són les monges caçadores no és que caçin res que es caçaven diu en l'any 1261 les monges del de convent de Junqueras a les fores de Sabadell van rebre el permís del bisbe per estabilir-se a prop de Barcelona i es van instal·lar primer fora muralles al coll de Salada al costat de l'actual estació del nord i després dins de la muralla al carrer de Junqueras eren monges comandadores de Sant Jaume branca femenina de l'ordre de Sant Jaume de l'Espassa el convent albergava algunes de les filles de la noblesa barcelonina fins aquí tot bé però no era un convent com els altres sí que eren monges ara bé de Casabona i estaven excentes del vot de pobresa d'obediència i de la castedat llavors si estaven excentes de tots els vots fins i tot n'hi havia que es caçaven diu la majoria eren solteres i riques i per tant un bon partit i n'hi havia més d'un que intentava conquerir una d'aquestes monges i caçar-s'hi i per això se les coneixia amb el nom de monges caçadores els pretendents no s'hi atençaven d'amagar no no anaven a festejar el claustre del convent diuen que el so estrident de la campana del recinte molt característic era un toc de vis perquè ja podien anar els galants el monestir aquest de Junqueras es va traslladar pedra per pedra no tot però a finals del segle XX per esclavir fixeu-vos bé la parròquia de la Concepció a la dreta de l'example la parròquia de la Concepció està allà en el carrer L'Àurea que ara es diu d'una altra manera no sé com se diu la próxima dia continuarem ah molt bé és molt interessant és que t'enteres de moltes coses m'agradaria saber si algun lloc està escrit la superfície que tenien les eglésies i els convents de Barcelona dintre muralles a mi em fa l'efecte pel que ell més o menys ha llegit que quasi la meitat eren convents i esglésies sí naturalment segurament amb els seus corresponents claustres i els seus horts i en fi l'espai físic em penso que que eren tot els capellans sí perquè a més a més se sortien d'allò que d'allò que conreaven o de la viram és que tenien per viure dintre tenien el conreu aquell temps com es feia fos tancaven les portes perquè a fora de Barcelona no hi podies estar podia passar de tot i tant i tant ara ho veiem molt normal d'això de poder caminar pels camps i tal però fins fa ben poc no era possible això eh havies d'anar ben armat i ben acompanyat si no malament rei si no avantatges de l'època moderna no i o desavantatges també de tots dia no vagis sol per allà tu sol a algun puesto que si no a vegades se't sortirà algun que et farà et farà un bueno i ara l'últim trosset que llegirem és aquest també que és les escures i supersticiosa i totes les dades dius manual de l'inquisidor l'inquisidor general de la corona d'Aragó el Dominic Nicolau Emèric escriu en 1376 una obra molt important Directorum Inquisitorum un manual de l'inquisidor molt útil per escriure'l va haver de consultar molts textos de màgia confiscats als acusats de bruixots deia que els llegia per informar-se però que després se'ls cremava eh el llibre se hi descriu diverses pràctiques màgiques prohibides entre les quals destaquen batejar imatges fumigar el cap d'un mort tirar la sala al foc cremar cossos d'animals conjurar esperits mesclar els noms dels àngels i dels diables amb les oracions i practicar la quiromància o invocar els morts emèric emèric considera la bruixeria una forma d'heretgia i això és molt important perquè el mandat de la inquisició era combatre l'heretgia seguint aquests raonaments el Dominic explicava que la pitjor forma de bruixeria era durar el diable per comptes de Déu on inclou activitats com ara sacrificis oracions espelmes i encens en honor al maligne la segona pitjor forma de bruixeria seria esmentar noms de diables en les oracions això fa referència als serraïms que resen a Mahoma i la tercera pitjor forma de bruixeria seria cercar l'ajuda d'un dimoni per aconseguir algun bé penseu que fins que Merrick no ha escrit directorium inquisitorium l'església considerava normal que un sant o un eclesiàstic pogués pactar amb el dimoni i al costat d'aquestes descripcions de bruixeria el llibre explica fórmules per arrencar una confessió com ara manipulació psicològica i naturalment la tortura li sembla que la tortura tal i com es practica no és prou efectiva l'Amèric és el primer inquisidor que s'assalta la norma de l'església de torturar un mateix reu dues vegades i allò ho sofistica i permet que diverses càrrecs per bruixeria i heretgia caiguin damunt de la mateixa persona en el benentès que hi ha que fer-li tortura per cada càrrec no una vez no dos i la primera ideació es va imprimir a Barcelona a 1503 diuen que el diable no suporta la devoció dels barcelonins per Santa Madrona i per venjar-se va decidir soterrar la ciutat des de Montjuïc però la santa se li va aparèixer i només fent la senyal de la creu va fer fugir el diable del mateix a Montjuïc hi ha un forat del diable que recorda la intervenció de Santa Madrona i és que la Madrona havia nascut a Montjuïc i les seves despulles estan a la catedral i aquí n'hi ha un de lloc que jo no sé si és la font del gat o el que és però té una cara ficada a la paret del diable o una il·lustració que està al mur d'aquí i diu la font de les bruixes diu i a la cantonada del carrer de Sant Pasià i la rambla del Raval hi havia una font de les bruixes deien que l'aigua que en sortia era fresca i de propietats màgiques i anaven a buscar-la els mags i les fetilleres per elaborar veuratges i filtres la bona gent evitava passar-hi a prop el pròxim dia més no per res el tema de la inquisició pràcticament va desaparèixer a Espanya quan Napoleón i les seves tropes van entrar aquí van acabar amb tot això amb totes aquestes supersticions amb els dimonis bruixes i tot va fer net estem parlant de 200 anys espereu-se que aquest llibre de moment encara estem per allà al 1300 266 aviam que passa aviam que trobem Fins demà! Fins demà! El somriure. El somriure ho pot curar tot. Riure, eh? Sí, vols dir algú? Ah, riure és beneficiós. Sí, sí, i segueix. I comencem. Lina, el riure és... Les expressions facials i el seu significat. El riure va associat amb l'alegria, però què passa amb la resta de les expressions facials? Si farem atenció al rostre del nostre interlocutor, podrem captar el que està sentint. Tristó, ens provoca una baixada de la parella superior. Jo crec que diu que vol dir parpella. Sí, aquí és un error d'imprenta. Aquí és un error d'imprenta. No la parella? No. La parella superior. És l'amic que viu en el pis de dalt. Sí, no, no. Però això és parpella. Sí, sí, ja veia que no, això no pot ser. A més, perdem l'enfocament ocular i els nostres llavis escorben amb una lleugera cap avall. Llegeressa cap avall. Sí. Sorpresa. L'identifiquem per l'obertura de la boca, els ulls i l'elevació de les ceies. Ai, ara, felicitat. Les galtes pugen i les potes de gall es marquen, però és igual. El múscul del voltant dels ulls s'activa. I, bueno, també podem tenir ira, eh, senyors. Oh, natural. I en aquest moment contraiem les celles mentre les baixem. I els ulls es fixen en un punt. I els llavis es premen un sobre l'altre. Perquè llavors se't treuen les ganes de mossegar el que tens davant. Sí. La por. Pugen la parpella mentre mantenim les celles baixes. La parpella inferior es tensa, quan la boca s'estira lleugerament. Fàstic. El llavi superior s'eleva al mateix temps que s'arruga el nas. Bé, senzill, però màgi per al nostre estat d'ànim. El somriure és una eina molt poderosa per generar-nos alegria, benestar i, en definitiva, oferir-nos una bona vida. Quan som nens, somriem de 300 a 450 cops al dia, mentre, que d'adults, la mitjana baixa en picat a només 17. Repassem per què val la pena recuperar l'hàbit de somriure. Aquí tenim una partada que és maco, que no l'hem llegit, que diu, el riure porta coses bones a tots els nivells, tant físics com psicològics. Això. I podem apreciar-ho tant en bon punt, ens hi submergim. Senzill, però essencial. El somriure. Beneficis físics. Bé. Joan Maria, excitem, digues. Exercitem més de 400 músculs. Tu, lubriquem, sí, sí, ho tens aquí. Lubriquem i netegem els ulls. Lubriquem i netegem els ulls, també destapem el nas i l'oïda. Facilita l'entrada d'oxigen a l'organisme. I alliberem endomorfines. Molt bé, beneficis psicològics. Acabem amb l'estrès. Allunyem la tristor. Exterioricem emocions positives. I finalment... Donem descans a la nostra ment. O sigui que imagineu-vos el somriure, tot el que aporta... Totes les avantatges que ens proporciona. El meu pare, la Glòria Esté, deia que el somriure era la risa del sol. I tant. I que l'havíem de practicar. I tant que sí, tota la raó tenia. És la risa que no costa diners. No costa gent de mica. No costa diners i porta beneficis. No costa diners. I tant que sí, tota la raó tenia. Fins demà! Bé, i seguim en coses que ens proporciona felicitat, i felicitat ens proporciona salut. Pintem i acolorim. A Soul Life està el nom anglès que queda molt fi. Ara està molt de moda això. Pintem, un plaer pel nostre cervell. Dibujar, pintar, acolorir, teixir, poden semblar només coses de nens, però tenen un impacte molt en l'adult. Aquestes activitats ens permeten exercir diverses habilitats del cos humà que, amb el temps, es van desenvolupant, de les quals ens fan sentir molt bé i, a més, el nostre estat emocional se'n beneficia. Diu, una cosa que practiquem des de petits, però que amb el temps deixem de fer. Per què abandonem els dibuixos en forma de comunicar-nos si vam aprendre a fer-ho molt abans que fes servir altres sistemes? Perquè amb el temps, a més a més de dibuixar, adquirim altres maneres per conèixer i descobrir el món que ens envolta. Un exemple n'és l'escritura. Un altre motiu pel qual podríem perdre l'interès per dibuixar podria ser la diferència de nivell de desenvolupament entre el nostre cervell i el sistema locomotriu. Les capacitats cognitives es desenvolupen més ràpid que les habilitats motores. Per tant, els traços que aplasmem sobre el paper no s'assemblen allò que els nostres ulls observen. Ens movem millor. Quan pintem, ja sigui amb pinzells o ceres, perfeccionem la motricitat fina dels dits de la mà. Els nens la desenvolupen com a conseqüència d'aquestes activitats. Quan som més grans, pintant i acolorint, contribuint a no perdre-la. Montse, aquí baix. Més raons per pintar si ets veterà. No tinc res si aquí baix. No? No tens? Sí. Bé, sí. Clar, està. A l'altra pàgina. A l'altra, va follar. A l'altra, sí. A l'altra, de baix. Sí. Veus? Posa Montse 4. Montse 4, va. I té un... Montse 4 i Joana 2. La revista Neurologi va publicar un estudi el 2015 que concloia que les activitats artístiques afavoreixen la reducció del risc de patir deteriorament cognitiu lleu. L'estudi va dedicar que aquelles persones que van pintar, dibuixar o fotografiar podrien tenir un 73% menys de possibilitat de patir deteriorament cognitiu lleu. Segons aquest estudi, fer manualitats també podria contribuir a la prevenció de la demència en un 45%. Gran beneficiari al cervell. Quan dibuixem, estem donant al cervell una bona ajuda potenciant la concentració, perquè ens posem de ple en una activitat i tot el que és alier desapareix. Uns altres dels beneficis que ens aporta el dibuix radiquen en la millora de la nostra memòria i de la capacitat d'instrucció gràcies a la combinació dels processos motors i cognitius. A més, deixar-nos dur pel dibuix i la pintura estimula la secreció de serotonina, la hormona de la felicitat. Millor comunicadors. Quan no hi ha prou amb la conversa per expressar el que sentim d'una forma natural, el dibuix ens ofereix múltiples possibilitats. És una eina que ajuda de manera inconscient a fer que flori el nostre món més personal. En aquest sentit, segons psicòlegs experts, la importància del dibuix radica més en els colors, traços i formes escollides que amb la seva qualitat, ja que és on es comuniquen i expressen aquestes emocions. Estimula la nostra salut mental, perquè estem enfocats en una activitat concreta. La resta no importa. Encarar-nos amb ull llens en blanc ens obliga a deixar de banda els mals pensaments i a utilitzar la nostra creativitat. Les emocions negatives i l'estrès desapareixen. D'altra banda, el dibuix també pot ajudar en un procés terapèutic atès que ajuda a expressar i entendre les emocions que es troben atrapades i a les quals els és difícil trobar una via per manifestar-se. O sigui que, senyores, senyors, us convidem tant a colorir els dibuixos que ja estan fets, com a fer uns dibuixos pel nostre compte, estiguin bé o estiguin malament. El cas és dibuixar o pintar. Si us fixeu, nosaltres potser no ho sabem, però amb els telefilms aquests i totes les bandagues que n'hi ha un nano que ha estat abusat i no que sigui, els psicòlegs que tenen allà els diuen a veure, pinta, dibuixa el que tu vulguis. I el crio allà posa verdaderament el que ha passat. Més que no pas de paraules que potser no sap expressar-ho. Això mateix. I el que sàpiga dibuixar, doncs que ho faci. O expressa amb el dibuix. Jo, que soc més torpe que torpe per dibuixar, doncs ho sento. Si faig la casseta, la casseta amb bufoneta, amb algú d'allò... De moment vol dir que psicològicament no em tenen que fer un test. No trigaran gaire, però bueno, eh? No, no, no, què va, què va. Bé, doncs, posem una miqueta de música. Bé, doncs, posem una miqueta de música. Bé, doncs, posem una miqueta de música. Música per gaudir. Dintre del nostre espai, música per gaudir, tornem a oferir-vos una composició excepcional de Mozart. L'alegro de la petita serenata nocturna. Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg sota la direcció de Ferdinand Cononu Vich. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Música per gaudir. Sense fanatismes. Ah, aviam. Sí? No sé si. Mira, ho tinc molt clar. El que és alimentari és més ètic, sostenible i ecològic. És el consum de productes orgànics de temporada, locals, sempre que sigui possible, principalment vegetals o lacto-vegetarians, el més artesanal possible. Procuro que a casa meva tot vagi per aquest camí, per la salut dels meus, la meva i la de la terra. És una forma, a més, de purificar l'economia domèstica i de retornar-li a la societat i al planeta la generositat que té envers la meva llar. A més, beneïm els aliments abans de consumir-los. Procuro no fer excepcions, però sempre que hi ha ara, les grans superfícies han vist en l'ecològic un ninjot de mercat. I en breu l'orgànic estarà pertot arreu. De fet, ja gairebé és així. No és una mala notícia, al contrari, però com a consumidors responsables és bo que sapiguem distingir l'etiqueta bio no és tot. Cal buscar entre el que és ecològic, el que és genuí, local, personal, el gust verídic i el comerç honest. Així, sense talibanisme, qualsevol fanàtic vingui d'on vingui, és pixar fora del test. La vida moderna, de vegades, és complexa. Si per diferents raons, en diverses ocasions, al llarg del mes, em veig obligat a adquirir els meus aliments fora de la botiga orgànica del barri, tampoc estic sent un traïdor. No, simplement faig el que puc en el meu globalitzat i hòstil tot i que sempre estan molt clares les meves prioritats. El comerç és necessari, però com més ètic, millor. Totes les raules té. Sí, senyora. Sí, sí. Bé, sense fanatismes. Ah, clar, no perquè sigui... Ha de ser tot, tot, tot ecològic. No, perquè de vegades pots... Clar, clar, clar. També pots donar una miqueta de manigada en pla. Ja ho diu, que has de procurar que així sigui, però quan no pot ser, doncs has d'obviar-ho. Clar que sí. I ara? Sense fanatismes. El Joan Maria, què té? Una cosa ben alegre, mira. Aviam. A l'enrevés, però jo. És alegre o no és alegre? No, no, no. Havíem dit el somriure, eh? El somriure, eh? No ens amarguis ara l'existència. No, no, no, però cal recordar-ho perquè a l'última hora encara expliquen tantes coses que encara perdrem la memòria. És per refrescar una miqueta, eh? Molt bé. Mira, la crisi fa més de deu anys que va començar una de les crisis més virulentes del segle, amb l'excepció de l'any 1929, que també va començar a Nord-Amèrica. Com a referè de Nord-Amèrica, nosaltres agafem a Europa un constipat de... Oh, i tant, agafem una grip. Bé, com tots sabem, la solució ha estat la de sempre, retallar, retallar i retallar-ho tot. A més d'haver de demanar més crèdit als mercats exteriors, per salvar les caixes d'horro i els bancs, que, entre d'altres irresponsables, han estat els principals culpables de la ruïna del país, per la seva temeritat en deixar diners a persones insolvents. Els alts directius d'aquestes entitats s'han emportat a casa seva indemnitzacions d'escàndol, i els que han conservat la butaca continuen cobrant sous milionaris i tan tranquils, perquè, segons ha determinat la llei espanyola, no van fer res mal fet. En altres països, una vegada jutjats, van haver de tornar els calés i alguns van ingressar directament a la garjola. Com sovint veiem, tenim unes lleis massa tolerants amb les persones que tenen el poder de deixar els calés, que no són seus, sinó nostres, a ells els que els convingui. És evident que s'han de canviar les regles del joc, perquè, si no, sempre sortiran perdent els mateixos. Properament, tenim al país eleccions de tota mena. Farem bé de triar les opcions menys dolentes i que Déu ens ajudi. Encara que tenim dret de no anar a votar, personalment considero que no val passar de tot i quedar-se a casa. No, no, s'ha d'anar a votar. Perquè no és ètic, ni moral, no anar-hi. Cal exercir el dret ciutadà a decidir el nostre futur i el dels nostres fills. A més, cal no oblidar que moltes persones van perdre la vida per defensar aquest dret. I acabo d'aix. I tant. Una mica purà sí que fa. Sí. De pensar que fan. El que tenim davant. Sí. No, el que tenim davant, vull dir, d'allò de... La DL l'hem passat. Aquesta manera tan olímpica de... No els bancs. Els caciques dels bancs. Sí, sí. Aquesta manera, que a més a més, els Estat de Malament diu, ens hem augmentat el sou. Sí, sí, però és que ja estàvem parlant, eh? Ja estàvem parlant que fixaran la pujada de les pensions amb el 0,25. I això serà... Però hi ha qui proposa de rebaixar-les de veïno el 30 o el 40, amiga meva. Mucho peor. Me lo pintes. Imagina't, imagina't. El que passa és que perdem una mica també la direcció. La perspectiva. La perspectiva, eh? Sí, sí. Perquè si mirem una mica enrere, eh? Més igual que si mirem 10 anys com si mirem... 200. No, pitjor. Si mirem més de 30, pitjor. O sigui, en general, tots vivim més bé. El que passa és que amb l'evolució tan ràpida que teníem del creixement del benestar, ara se'ns ha frenat-ho una mica. Però continuem tinguent, en tots els aspectes, tant educació com salut com benestar en general, mai havíem tingut el que tenim ara. Ara tampoc no és gràcies als estaments que manen, eh? No, no, no. És gràcies a la bona voluntat i el bon que he fet de les persones que treballen. Perquè s'ha de reconèixer tot, eh? Sobretot en sanitat i sobretot en ensenyament. En afers socials també, no? I en afers socials també. O sigui que... Bé, aviam, esperem que venguin tempos mejores. Sí. Bé, sempre esperem. Esperem. L'esperança no es perd mai. Mai. Afortunadament. Desprevés. Desprevés. Desprevés. Fins demà! Viatjant per Catalunya Avui farem una passejada per la Vall Farrera Només entrar a la Vall Farrera ens hem d'aturar per deixar passar un camió de gran tonatge que baixa carregat de troncs Al mateix tram de carretera un pastor mena un ramat de vaques mandroses A la Vall Farrera es té la impressió que el temps s'ha aturat una mica Els primers revolts de la carretera dibuixen un relleu abrupte i escabrós de la Vall Però en les envistes d'Aerós el paisatge es dilata i de seguida apareix el tapís especíssim del bosc de Virós que s'emparra muntany amunt a l'altra banda de la Noguera de Vall Farrera D'Aerós una pista puja fins a les bordes de Virós on està instal·lada una estació invernal A prop d'allà s'alça l'església de Sant Llicer que com a altres de la Vall té orígens visiòtics i preromànics Carretera amunt la Vall s'eixampla en generositat i apareix el nucli de la Vall Alins, antic pastió de la nissaga dels Castellarnau A la casa pairal d'aquesta antigua família la casa del coix hi va néixer la besàvia de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i Castellarnau Al costat de la casa hi ha el colomar una torre de planta quadrada utilitzada antigament en qualitat de presó Al sud d'allins l'art visigòtic de l'ermita de Sant Quirza sembla que vigili l'entrada sud de l'ins en amunt la valla es torna estrenya i la carretera torna No, la carretera nova s'acaba s'acaba, ja trobes entrebancs Sí, sí El pis irregular i els nombrosos retoms que el gel fa perillosos al mig de l'hivern demanen una conducció pausada Diuen els naturals del país si glasa tant és perquè fa molta nit i fa poc dia a l'hivern Arribarem al poble de baix que és a la part central de la vall i veiem el nucli de la força més enlairat amb l'església de Sant Feliu arrapada al turó de l'antic castell Però la gent d'Àreo, com a tot el Pirineu el segle XX va ser sinònim d'èxode massiu però sembla que el poble, el turisme rural i l'atracció que exerceix la pica d'Estats n'han parat al cop i ara hi ha famílies que combinen les activitats ramaderes amb les ofertes turístiques i si parlem de les tradicions de la vall Quan aquesta es veia sacsejada per una llarga sequera es pujava l'esgrésia de Sant Llicer de Virós a portar el sant en processó fins a la font grossa del bosc Un cop allí els devots posaven la talla de fusta de peus a l'aigua una estona Quan la treien deixaven el sant repulsat a l'ombra d'un pic i li demanaven a l'aigua Si cap a la tarda no hi havia cap senyal d'aigua aleshores li posaven De cap a peus De cap a peus Pobre, pobre sant El mullaven ben mullat Han acabat Cadascú se'n tornava cap a casa amb l'esperança que d'un moment o l'altre arribés un bon ruixat més o menys com en el temps present Jacín Verdaguer i Sant Aló mossèn Cinto el nostre poeta nacional va ser el primer català que va assolir la pica d'Estats i ho va fer l'agost de l'any 1883 pel vessant nord en solitari amb sotana i per aigua i amb una maleta de fusta Sembla que li va dedicar 17 hores de marxa Arran d'aquesta proessa i de la seva altitud la pica va ser adoptada com a símbol nacional L'any 1979 hi van pujar uns quants parlamentaris per celebrar l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i l'any 1983 es va batejar la cota occidental de la pica amb el nom de Pic Verdaguer una altra ruta a peu molt bonica i interessant és la que porta fins al circ de Barbota clipejat d'estanys i amb un refugi estratègic però no gaire visitat ens hem de situar a la Farga sobre uns 4 quilòmetres més amunt d'Àreo i agafar un antic camí per pujar per la vora d'unes bordes situades al vessant solell de la vall Passat el barranc de la Llacuna arribem a les bordes de la Rovira i travessem els prats que normalment a l'estiu són plens de bestiar abacú el camí va pujant en diagonal cap allavant fins al barranc de Bavorte que hem de travesar pugem fins a solir el reclòs estany de Bavorte vorejant-lo per la dreta damunt d'un turó trobarem un refugi no guardat El coll de la Barbote ens porta al cim sense cap dificultat però el màxim interès d'aquest indret és el magnífic panorama que observa del conjunt sotillo pica d'estats per això val la pena fer la caminada i tal que sí ja ho fa va bé senyora i senyors com estem molt cansats d'aquesta ascensió a la Vall Farrera. Avui, mira, ens acomiadarem i descansarem una miqueta fins la setmana que ve. Si voleu tornar-nos a escoltar, el dissabte estarem en segona audició. Senyores, senyors, a tots, molt bona nit o molt bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques.