De Carme Chacón a les Bullangues, les Bugaderes del Rec Comtal, Fleming i Evita

Seixanta i més Amics oients, de nou amb vosaltres, l'audició Seixanta i més a través de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada Amb renovades energies, després d'aquests dies vacacionals en els que, sincerament, hem trobat a faltar aquesta garxofeta que és el micròfon, tornem a donar-vos la llauna amb les nostres històries Esperem que aquestes us distreguin per a qual cosa el nostre equip us saluda La Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana Estem disposats a iniciar Seixanta i més Durant aquests dies vacacionals de Setmana Santa Una tristíssima notícia ens va trasbalsar, a nosaltres i a tothom, arreu de tot l'Estat La mort sobtada d'una dona jove, plena d'energia, d'història política, ja gairebé des de l'adolescència Innovadora, que va obrir camins i perspectives per a les dones que tenen, com a finalitat, fer-se un avenir polític Haureu endevinat que parlem de Carme Xacón Tothom recorda la seva figura d'imminent mare Passant revista a la tropa Complint la seva tasca de Ministre de Defensa La primera de la història en les seves circumstàncies Va ser el moment culminant d'una carrera política Que es va iniciar als 16 anys I que la mort ha troncat als 46 Molt jove ja va ser regidora a l'Ajuntament de la Veïnes Plugues Poble on havia nascut Més tard, fou presidenta del Congrés dels Vicepresidenta del Congrés dels Diputats I finalment, Ministre de Defensa Però, aquesta llarga història ja la hem escoltat i llegit per activa i per passiva En tots els mitjans de comunicació d'arreu de l'Estat I també de gran part del món A tot arreu s'ha publicat el seu somriure Se l'ha homenatxat També qui l'havia criticat durament Li ha dedicat paraules i li ha posat flors Com sempre, els herois més recordats Són aquells que moren joves Però sempre en ve la memòria Una frase en llavis d'un capellà En el sapeli d'un familiar molt a prop meu Les paraules s'esvaeixen Les flors esmerceixen Però aquell qui perviu en el record de la seva gent Mai no morirà I això és el que hem de fer amb la Carme Recordar-la sempre Amb el seu carisma El seu somriure La seva energia i decisió I és això el que farem Recordar-la sempre L'es 401 Bé, l'Alina ja està disposada amb el seu llibre en la mà i ens explicarà una sèrie de coses perquè avui ha vingut morriallera. No, no, no et sembla? Sí. Que estàs molt... Bé, però d'un mor anglès. Anglès, que no riu a carcajades, no. Yo, señor oyente, expliqué un chiste, pero no me lo han cogido. No, otro día ya para ustedes. Mira el Carles i es posa les mans al camp. Escolta'm. Bé, continuem amb la història de Catalunya, que ja us dic que ara m'he interessat molt d'això. Ja que tirem un parell de títols, que són curtets i que, bueno, mira, ens aniran informant. Diu, un mal bou i mitja ciutat en flames. La llei sàlica, present a la jurisprudència espanyola, prohibia arreglar les dones. Preveient futurs escenaris, Ferran Setè, que va viure en 1784-1833 i que només tenia dues filles, promulgar la pragmàtica sanció, una resolució que anulava la llei sàlica. Però el germà de Ferran, Carles Maria Isidre, aquest va morir una mica més vell, que ja es veia coronat rei, no va acceptar els canvis. I amb el suport de l'Església, aquest inicia una guerra que per aconseguir el poder sota del lema Déu, pàtria, rei i furts. Els carlins van lluitar contra els isabelins, que donaven suport a la filla de Ferran Isabel II, que a inici de les disputes tan sols comptava amb 3 anys d'edat. Pobreta. Ja se la volia encarregar. Se la va encarregar més tard. Sí, una mica més tard. Diu, amb aquest passatge bèl·lic de fons, Reu va ser l'escenari inicial d'un seguit d'episodis coneguts amb el nom de Bullangues, que es van repetir en diferents ciutats catalanes en els anys següents. Enforismats per l'assassinat d'uns presoners liberals a mans d'un grup de carlins, el 22 de juliol de 1835, a Reus es van incendiar dos convents i van matar religiosos. La fúria d'aquells fets no va trigar gaire a arribar a Barcelona. Només quatre dies després, la ciutat s'omplia d'incendis, després d'una mala correguda de bous a la plaça de la Barceloneta. En acabar allò, que el públic considerava una acció dolenta, van començar a llançar bancs i objectes a la sorra. Fins i tot es va arrossegar un brau moribund des de la plaça fins a les Rambles, on els segitadors anirien multiplicant el so de discursos inflamats contra els capellans i els enemics del liberalisme. L'ambient es va escalfar tant que acabaren cremant els principals convents de la ciutat i van matar diversos religiosos. Fins i tot el governador militar de Barcelona va caure mort. Clar, què va passar? Tots aquests convents els havien destrossat, molts d'ells, no? Diu, després del foc, sobre els convents va caure l'anomenada desamortització de Mendisabal, decidida per les lleis de 1836 i 1837. Joan Álvarez Mendisabal havia entrat a formar part del govern com a ministre d'Hissenda en 1835, nomenat per José María Queipo de Llano, un dels regents de l'encara nena Isabel II. El polític tenia un bon currículum com a liberal i en aquell moment la monarquia considerava oportú comptar amb els seus serveis. La desamortització va consistir en la confiscació radical dels béns immobles de l'Església i la seva venda en subhasta per recaptar diners per l'Estat. Es volia mobilitzar una propietat improductiva per donar impuls a l'agricultura i crear espais econòmicament actius a la ciutat. L'objectiu final de tot plegat era el de generar un major moviment de diners per crear una classe mitjana que pogués arribar a ser el motor d'aquestes riqueses. Però Mendisàbal va ser desposseït del seu càrrec i mai va poder acabar la feina començada. En poc temps a la ciutat de Barcelona es van subhastar el 80% de les possessions de l'Església que tenia a dins del recinte amurellat i com a conseqüència d'aquesta desamortització Barcelona va viure una urbanització sense precedents amb la seva història ja que els compradors dels monestirs i convents els enderrocaven per construir-hi edificis privats i espais públics. Sembla que la història es repeteix. La història es repeteix. Ja ho sabeu, el pròxim dia continuarem explicant més coses de Barcelona, eh? O sigui, ara ja amb vista el Mendizaba. Sí, no, però és que això es va estendre per tot l'estat, eh? Ja, ja. Sí. La desamortització va ser per tot l'estat. Però necessitàvem molts quartos. No, és clar, la nostra assessora la amiga Joanita Algarra que és la historiadora de tot. Que va. Que li agrada molt la història. El que va passar és que llavors va passar d'un poder a un altre. Clar. I l'altre els terratenients. Sí, clar. No venen de l'Eglésia però els grans terratenients. El marquès no sé què, no sé quantos. El que tenia quartos que comprava. Fins ara a les grans extensiós que hi ha a Castella i que hi ha Extremadura i que hi ha Andalusia. De quatre senyoritors i tenen quatre toros i paguen quatre rals de contribució. Encara s'ha de fer. Sí, sí. I això, o sigui, la duquesa era la que rebia més quartos de la Unió Europea per les seves extensions. Què era la duquesa vols dir la duquesa la duquesa d'Alba? Sí. Toreta. A Calletana. Una gran d'Espanya. La revolució d'Espanya encara està... No, encara està perfecta. A França fa més de 200 anys i aquí encara l'hem de... encara ha de passar una mica més. Ara la demortització la tenen els pisos dels bancs. Vull dir que... Ara els pobres, els obres, hem salvat el banc. O sigui, l'han rellat. Això mateix. És un disbrat. Bé, i ara ens n'anem a les llegendes que en realitat és allò dels fantasmetes que són divertits, no? Fantasmes, és certs esotèrics i coses rares. Però qui està allà i està ressenyat, o sigui, que el senyor Siniens crea insult. Això és, això és exacte. És història. Sí, història, història. Ha aplicat a la història. Sí, aquesta és la llegenda de les bugaderes fantàstiques. Abans dels establiments dels afets públics i a final del segle XIX, rentar la roba a Barcelona resultava molt més complicat del que avui dia som capaços d'imaginar. Les mestresses de casa havien d'anar a la sèquia descoberta que creuava la ciutat i en la qual encara avui queda el record en el nom d'aquests carrers, que són el Rec, el Rec Contal, bases de Sant Pere, etc. A la part de dalt del Rec, allà on rebia el nom de Riera d'Horta, però no Horta que la coneixem, sinó que es deia Riera d'Horta, hi havia un nucli rural, les joves de les quals es van especialitzar en l'ofici de bugaderes, de manera que durant un segle llarg la idea de bugada i el nom del barri va anar indefectiblement units. Les bugaderes d'Horta rentaven i torno a repetir, no t'has que veure amb Horta, si no es deien així, rentaven la roba al llarg de la sèquia, especialment en l'espai proper a l'actual carrer de Tant Tarentana. Això està darrere d'allà de la Catedral del Mar. Sí, en Santa Maria. Sí, on estaven establerts els pelleters que els llogaven a les noies aquestes davantals de pell per la seva feina. Aquestes joves tenien fama de ser molt devotes i també una mica supersticioses. el dia de la seva patrona, Santa Lliberada i la Vigília de Corpus tenien per un gran sacrilegi fet la bugada i estaven convençudes que la roba que rentava es podria i la que es cosia es descosia. I tampoc les tenien mai quan començava a fer-se fosc perquè deien que feia de mala brany. Roba estessa al vespre el dimoni per la finestra. Roba estessa de nit el dimoni sota el llit. Era un cant popular. Mare de Déu, quina por. Sí, diu, quin mal pensament, fixeu-se bé, quin mal pensament devia empènyer, doncs, a fer el que van fer les protagonistes d'aquesta història, aquelles bugaderes fantàstiques que semblaven trobar-se en tot els legendaris de tots els països del món. Diuen que les dues germanes vivien en una masia amb una àvia molt belleta a la qual mal mantenien amb el que guanyaven fent bugades per la gent de Barcelona. I dic mal mantenien perquè les dues germanes eren molt presumides i gastaven més en avillar-se i en polignar-se que en posar bons plats a taula. Pobreta àvia. Ja la tenim a rinconar. D'acord. Una vigília de corpus a hora foscana se n'adonaren que no havien rentat els vestits que precisament volien lluir a la processió de l'undemà. I tot i coneixent la prohibició, recordeu-se, van decidir anar a fer la bugada a les fosques al rec contal. Ja es vendien els vestits quan de cop i volta el remor suau de les aigües va fer-se més abrandada i unes gotes ruixudes com monedes van començar a caure des de dalt anunciant una d'aquelles tan típiques com inesperades tempestes distinc. No van tenir temps les dues germanes d'alçar-se de terra que l'aiga de la sèquia començava a baixar amb una força inusitada i en un tres sinó res les arrossegar corrent avall. Xiscles, crits i desesperats esforços de res no els van valdre davant d'aquella fúria desfermada de les aigües que les arrossegaven avall avany seguint el curs del Red Contal basses de Sant Pere carrer de Tarantana rec avall avall sempre avall fins a perdre l'immensitat del mar. De les hores ençà a la mitja nit de la vigília de Corpus si us acosteu a qualsevol punt del recorregut de l'antic Red i escolteu amb atenció podreu sentir la llunyania apenes passartible al sort dels picadors de les dues germanes bogaderes poc després escoltareu el sou de la riada fantasmal baixant altre cop pel seu curs natural i els crits i els xiscles horribles que gelen la sang finalment poc abans de l'alba veureu aparèixer surant arran de l'asfalt un fumarol imprecís dues ombres femenines joves terriblement pàlides angoniosament etèries i que es revolten en infernal lluita contra l'invisible i l'invisible curs de l'aigua són els espectres de les dues bogaderes fantàstiques que llisquen un cop més aigües avall avall fins perdre's a la immensitat del mar fins la propera ens poses els pèls de punta aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües aigües biografies de personatges il·lustres avui Alexander Fleming descobridor de la penicilina Lockheel territori situat en el comitat de Loughum a Escòcia és el lloc en Hugh Fleming va construir la granja familiar d'uns 80 acres en la que amb gran esforç va criar nou fills de dos matrimonis aquella granja està situada en una regió de clima molt saludable encara una mica desapacible pensem que a dies d'ara encara en el cim de gran alçada des de la qual és prou difícil veure la casa dels veïns cosa no estranya ja que en aquest territori fins fa poc temps es podia comptar una casa per milla quadrada aquí va néixer el nostre personatge d'avui ser Alexander Fleming el descobridor de la penicilina era el 6 d'agost de l'any 1881 segon diu un dels seus biobres Flores Lázaro va ser un dels homes més grans de la nostra història contemporània i un dels més grans benefactors de la humanitat de tots els temps quan va morir el seu pare Alexander tenia només 7 anys el granger va recomanar la seva segona esposa Grace Morton que procurés que la família estigués sempre ben unida formant un estret clan disposada a ajudar-se en totes les circumstàncies de la vida i així ho va fer aquesta dona forta d'una intel·ligència admirable valenta que va considerar per sobre de tot que la formació era la part primordial del futur de la seva família nombrosa un dels fills grans ja anava a la universitat i el primogènit va cuidar-se de la granja i la formació dels tres germans més petits ajudant a la seva medastre Alexander va aprendre a llegir i a escriure i les primeres nocions d'aritmètica amb força facilitat però el que li agradava per sobre de tot era córrer pels prats esverinant els misteris de la natura amb els seus ulls blaus enormement oberts investigant descobrint cada dia la vida i desenvolupament tant de les plantes com dels animals i dels altres essers vivents de la granja el germà gran instruïa a les tasques en les que ajudava a la granja després de l'escola i de seguida es va donar compte de l'extrema vivor del nen en aprendre totes les coses i encarregar afegint algun tema de collita pròpia com que li agradava tant el camp i els seus mil i un components passava molt temps perdut en ell tornant a casa amb els pantalons i la camisa esparracats i les cames i els braços plens desgarrinxades però la seva mare es veia incapaç de renyar-lo molt perquè sempre amb un dol somriure Alexander li oferia un petit obsequi per compensar-la pel disgust mireu mare aquesta floreta és molt més bonica que les altres té més pètals i la seva corola sembla com una joia tan daurada com si fos d'or qui seria capaç de renyar-lo ell distingia fàcilment totes les diferències que hi ha en la natura procurava investigar-les ignorava en aquell moment que aquest esperit esbrinador de les coses el portaria al descobriment de la penicilina i un altre dels motius que van fer d'Àlex un home tanàs i resistent al cansament i al defalliment van ser les quatre milles que abans de fer-se de dia es veia obligat a recórrer per arribar a l'escola a la població de Darville i les mateixes quatre de tornada però malgrat això sempre arribava amb forces per fer xirinola l'escola l'escola era rústica sense cap guarniment que la fes gaire agradable però les mestres les senyoretes Marion i Martha eren tan amables i abnegades que Fleming no les oblidaria mai ni la seva suau disciplina una de les coses que sempre va agrair el destí va ser ser les circumstàncies d'haver estat membre d'una família nombrosa i d'haver nascut en una granja d'Escòcia és veritat que els Fleming no tenien gaires diners per gastar però la veritat és que no tenien gaires despeses perquè ells mateixos es feien les joguines o bé organitzaven jocs o divertiments al seu abast al bosc o a la granja ell sempre deia que el seu poder d'observació es va aguditzar tot buscant ous d'ocells al camp i que la paciència li venia de pescar truites al riu el germà gran li va preguntar què volia fer quan acabés l'escola i ell va contestar que continuar estudiant cosa que va fer a l'acadèmia Kilmarnock després la família va decidir que seria convenient que anés a Londres on ja tenia dos germans Tom que havia muntat una consultoria d'osteumòleg i John que treballava en una fàbrica de components òptics en menys d'un any la meitat de la família vivia a Londres mentre que la neta restava a l'ocell administrant la granja i les terres que els havia vist néixer Alexander va cursar estudis a la Politecnica School compaginant-los amb una feina en una empresa neviliera i més tard en l'Amèrica Line quan l'any 1900 va esclatar la guerra del Transbals es va formar un regiment de voluntaris escocesos i el London Scottish Alexander amb els seus dos germans es van allistar és cert que no van tenir ocasió d'entrar en combat pel gran nombre de voluntaris de tot el país que ja s'havien enrolat però en el temps entre tant degut a la seva fortalesa física i boníssima punteria Fleming va destacar en l'equip de Waterpolo i en un grup de tir sent molt popular entre els components del batalló potser si en aquella ocasió hagués aconseguit un gran èxit s'hauria perdut el gran metge investigador que va esdevenir més tard amb els diners d'una petita herència rebuda d'un tiet Alexander va decidir estudiar medicina després d'una preparació a consciència l'any 1901 va ingressar en el Simon College de Precepto i poc temps més tard era aprovat amb el número 1 en tot el Regne Unit sens dubte els anys de la seva infantesa en plena natura i més tard els anys d'administratiu li van donar una experiència envers la gent i la natura que va completar amb la seva preparació com a metge i com a naturalista també amb el certificat de capacitació sota el braç el jove Alexander ingressar a la St. Mary's Hospital Medical School i alhora estudiava a la Universitat de Londres on sempre va quedar el número 1 de tots els exàmens als que es va presentar i en l'examen final va aconseguir matrícula d'honor els professors de St. Mary's el van convèncer perquè es quedés amb ells en el laboratori sempre al costat del professor Almurth Wade aquest gran veteriòleg va acupçar immediatament la gran capacitat de treball i la paciència del jove investigador i de les seves opinions que només defensava quan tenia una certesa plena va passar el temps en què la ciència i les investigacions avançaven amb un ritme quan va haver una desgràcia espantosa va esclatar la primera guerra mundial que va trastocar la normalitat del treball dels científics i investigadors van haver de deixar en suspens la seva tasca per ocupar-se d'una missió més urgent intentar salvar la vida dels ferits de guerra però malgrat l'ordre d'incorporar la classe mèdica als camps de batalla les autoritats es van adonar de la importància que podien tenir les investigacions mèdiques per la recuperació dels ferits Fleming va marxar a França a Bologna que s'havia muntat un laboratori sota la supervisió del savi professor Wright amb la missió de buscar una solució a les horribles ferides que s'infectaven amb una facilitat extraordinària encara que ja acusaven substàncies encara que ja usaven substàncies químiques per desinfectar ferides i instruments durant aquest temps tan intens de feina Fleming va aprofitar un curpermís per casar-se amb Sarah Marion McElroy una infermera que dirigia una clínica a Londres i que el va acompanyar durant 34 anys de la seva vida fins la seva mort respectant i comprenent el seu treball quan l'11 de novembre va acabar la guerra Fleming tenia 37 anys sent llicenciat amb el grau de capità metge després del parèntesi de 4 anys obligat pel conflicte bèl·lic es van reanudar els experiments amb l'objectiu d'obtenir objectius satisfactoris ni el naixement del seu fillet va distreure'l dels grans problemes de la investigació Alexander havia comprovat que els antissèptics a l'eliminar el pus també eliminava el poder bactericida dels leucocits matant-los inclús abans que els microbis que llavors vivien amb més llibertat dintre de les infeccions ell seguia buscant com bones cosets tenars i perseverant una altra mena de solució era ja director adjunt del departament d'inoculació del Sant Meris quan en 1928 el van nomenar professor de bacteriologia de la Universitat de Londres en el laboratori de Sant Meris tot tot era vell i gastat per l'ús i no hi havia suficient llum tot era gris fosc quan els americans anys més tard li van mostrar els moderns laboratoris esterilitzats on treballaven els seus científics ell va dir això és magnífic tot molt gran i net però senyors jo mai no hagués pogut descobrir la penicil·lina en un lloc com aquest el descobriment es va produir un dia en què Fleming treballava en el laboratori i va obrir una caixa que contenia leucocits i va veure que estaven contaminats per fongs després del disgust inicial per la facilitat amb què es contaminaven les caixes i o alteraven tot va observar que tot al voltant dels fongs les colònies d'estafilococos s'havien dissolt com atacades per un agent estrany la resta del procés ha estat divulgat per activa i per passiva va passar un temps d'inconvenients i dificultats per a la gran producció però ja en 1943 es va començar a produir penicil·lina en quantitats relativament importants els primers enviaments van ser al Japó en motiu de la segona guerra mundial amb resultats sorprenents en qüestió de temps la penicil·lina va arribar a la població civil que la feia servir per a tota mena de malalties tant que el propi Fleming va dir en sornegueria aviam si a causa de l'abús em veuré obligat a descobrir un altre producte per curar els estralls de la penicil·lina i arribem al final d'aquesta extensa biografia mencionant només alguns dels honors que la seva tasca al llarg de tants anys va mereixer va ser elegit membre d'honor de la Fellow of the Royal Society el mes de juliol de 1944 va ser nomenat Ser del Reina amb el soterrani de Buckingham Palace per motius de seguretat l'any 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia també va ser nomenat Ciutadà d'Honor de la Ciutat de Verona a l'estat espanyol va ser doctor honoris causa imposant-li la gran creu d'Alfons X el savi i potser la més estimada ciutadà d'honor d'Arbel d'Arbel el seu poble nadiu i molts guardons més que són impossible de comptar aquí al matí de l'11 de març de 1955 el moment de llevar-se va notar unes molèsties i finalment un dolor agut al pit va dir que aquell malestar li venia del cor i que aquest no perdonava i tampoc aquesta vegada Alexander Fleming no va fallar el diagnòstic tarig 20 m m Fins demà! Fins demà! La popularíssima cançó No llores por mí, Argentina, a la veu de Paloma San Basilio. És la melodia principal de l'òpera Evita, gran èxit de Broadway, i també a Madrid, i de la qual han fet versions moltes orquestres, tant de concert com de música ballable. Aquesta òpera està inspirada en la vida curta, però molt activa, de la senyora Eva Duarte, esposa del president de l'Argentina, Juan Domingo Perón, a qui, a part del poble argentí, adorava per la seva tasca en favor de qui ella deia mis descamisados, i que la va plorar i homenatjar durant molt temps. El film Evita foc protagonitzat per Madonna i Antonio Banderas. Fa pocs dies l'hem pogut veure en la televisió. Escoltem, doncs, a Paloma San Basilio, en la seva versió, magnífica versió, que va ser la representada a Madrid. Fins demà! Fins demà! Conseguí la fe que queráis compartir. Morio es por mí, Argentina. Mi alma está contigo. Mi vida te da, te la dedico. Más no te alejes, te necesito. Jamás poderes, ambiciones mentiras dijeron de mí. Mi lugar nuestro es, por vosotros luché. Yo solo quiero, sentiros muy cerca, poder intentar abrir mi ventana. Y su fe, que nunca me vais a olvidar. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. No llores por mí, Argentina. ¿Qué más podré decir para convenceros de mi verdad? Si aún queréis dudar, mirad mis ojos, más como teo gran hermos. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit