De Carnaval a Quaresma: Vilanova i la Geltrú, bruixeria i personatges de Barcelona, Alta Segarra, vitamina D vegana, ZBE de Barcelona i periodontitis

Seixanta i més. Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern, ja tornem a ser dimecres i l'audició Seixanta i més arriba a casa vostra esperant que els seus continguts siguin força interessants per omplir l'hora que ens porta fins al sopar. Aquest és el desig dels redactors d'aquest magazin que conté tot un seguit de temes variats. Per tant, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana, diuen Endavant Seixanta i més. Ja ha passat el Carnaval. Avui, dimecres de cendre, comença la Quaresma, un temps de calma, de seriositat, de recolliment i de meditar sobre la gran disbauge en la que molts s'han vist involucrats, però de molt bon grat. Però si l'actitud ha estat només de gatzara, de bon humor i de passar una bona estona, home s'ha de trobar molt satisfet o satisfeta d'haver gaudit d'una bona estona en la qual ha mostrat la part més alegre i esvalutada de la seva personalitat. Aquí a Sant Just, les cercaviles, tant les infantils com les de les persones grans, amb les batucades, els passos de ball i l'alegria que les colles han repartit pels carrers, ens ha omplert de l'esperit d'estarotat del rei Carnestoltes, fent-nos passar una estona de bon humor i de ganes de ballar el compàs dels tambors i les marxes que marcaven el pas de la rua. Que una estona de disbauxa ens va bé a tothom per apaivagar els molts moments de disgust que l'actualitat ens depara en el dia a dia. Oye está chupendo no más va a hacer calor bota camisinha bota meu amor oye está chupendo no más va a hacer calor bota camisinha en tu escoso bota gel Ja ha passat el carnaval? Sí. Avui, dimecres de cendre, ha començat la quaresma. Bé, doncs, a l'última estona en la qual doncs estem tots molt, molt tranquilets i molt apaivagats. Bé, aviam, posa una miqueta a la batucada. Avui és el dia d'enterrar la Serena. Ah, sí, sí, després en parlarem. Bota camisinha porta meu amor o si estàs chupendo no vais pas a hacer calor Bota camisinha porta meu amor o si estàs chupendo no vais pas a hacer calor Eie! I ja que del rei Carnestoltes i de les seves rues estaven parlant, recordem un carnaval molt i molt animat que se celebra a prop d'aquí en una vila partida en dos però unida en totes les celebracions tant de diversió com culturals sempre a força participades per tots els visitants i els seus visitants. Torno a repetir que són molts. Recordem estones del passat carnaval de Vilanova i les altruc i començarem per la gran batalla blanca del dijous gras. Segons l'edat que es tingui el dijous gras es viu de manera diferent. Si es compta entre els 10 i 16 anys és el dia que s'ompliran de merenga fins a les celles. No cal dir que és el dia de carnaval preferit per la mainada. En que els més previsors lleven vestits a l'escola amb la roba vella i amb un impermeable. Allà de ben segur que algú ha portat una petita part de merenga o malgrat les prohibicions algú nou que pot anar a parar al cap d'algun company. A la tarda després de dinar és el moment de la disbauxa amb maiúscules. Llavors tot acabades les classes les pastisseries tenen preparat castells gegants de merenga que són llançats des del balcón a la munió de mans i boques caminen al aire. Escoltem aquesta dita per carnaval tot s'hi val i la primera cosa que s'hi val és embrutar-se de cap a peus. I de les pastisseries cap a la plaça de la vila on realment comença la guerra de la merenga. Allà les mànegues pastisseres estan preparades amb quilos i quilos de dolç per emblanquinar-se els uns als altres. Això pel que fa el jovent però sembla que la immensa majoria dels grans tenen més seny o això fan creure. Ells celebren el dijous gras amb sopars d'amics. Aquest sopar haurà de consistir obligatoriament en un xató truites de farcit variat i de postres naturalment merenga. Les entitats més serioses tenen prohibit llançar-se la merenga. Ara bé, n'hi ha d'altres que pensen que tot adult té un passat infantil. En aquestes, a l'hora dels postres, es posa l'impermeable que durant el seriós sopar portaven curósament amb guardat i s'enblanquint endallomés profusament, tal com mana la tradició. I continua la guerra dolça amb comparses i caramels. Per Carnaval, ningú no, que no sigui del poble, no entén els milanovins. Es pregunten que com és possible que arribin a llançar tones de caramels pels carrers en tan sols cinc hores? Sembla que els hi sobren els euros. Però tant els milanovins com els altronencs no entenen els visitants i es pregunta que com és possible que hi hagi gent que carregui amb bosses de plàstic els caramels que els han llançat. Per què els volen els caramels? Per omplir pots de vidre? Per fer bonic en el menjador? Aquesta conversa es pot sentir cada dimenge de Carnaval a l'hora de les comparses. Els milanovins gasten una bona xifra d'euros aquest dia perquè en primer lloc s'han d'inscriure en una entitat per poder sortir darrere d'una banda que toca una música inconfusible. Després han de vestir una roba adequada que pels nois accepta la barretina vermella o lila i la faixa negra varia segons a quina entitat s'hagin inscrit. En el cas de les noies el mentó de Manila és una peça imprescindible però fàcil d'aconseguir perquè normalment per herència passa d'àvies a mares i de mares a netes. En el cas que això no sigui així sempre hi haurà una merceria que per un mòdic preu vendrà aquesta bonica peça a la noia que li ho demani. La despesa continua amb la compra d'una mitjana de 15 o 20 quilos de carmels per parella. A més els comparsers es fan regals entre ells normalment una cartera pel noi i un llibre per la noia. La despensa acaba amb el dinar i el ball del vespre que s'allarga fins a la matinada. El diumenge de Carnaval autobusos de tot arreu arriben a la plaça de l'estació. Els conductors i els guies diuen als visitants que primer vagin a la Rambla perquè totes les colles passen per allà saltant i llançant els caramels de manera més tranquil·la que a la plaça de la Vila. I mentrestant les comparses van teixint i desteixint un quadre de colors vius d'altres vestits de fosc i armats de bosses no deixen de plegar. Per un costat caramels i per l'altre algun que un altre bony a causa d'algun caramel llançat amb mala intenció. I tant, i tant. I tant que fan mal perquè és que les llencen amb força, eh? Amb molta força. Encara que sembli absurd, pensem que si no hi hagués qui mirés la llençada de caramels, potser no hi hauria motiu per a les comparses o potser, o potser els vilanovins se tiparien de pedregar-se amb caramels els uns contra els altres i ho deixarien estar. I finalment arriba el dimecres de cendre. O sigui, avui. És el dia de l'última lè. L'endemà del diumenge de carnaval. El dia de les comparses és festa a Vilanova, per la qual cosa la disbausia del carnaval és més fàcil de suportar. Però el dimecres de cendre a la plaça de la vila amb una llesca de pa i una arengada, la del rei Carnestoltes, que més tard serà cremada, el seguir si llegeix els últims desitjos del rei. Finalment, aquest aconsella els vilanovins que no abandonin la divertida vida que han passat aquests dies i molts dels veïns de ben segur que l'obeixen amb les degudes conseqüències. Espacio a Sánchez a Sánchez a Sánchez a Sánchez i Nutid el pòs que es té per E a la Sánchez i I com a punt final d'aquest comentari de Carnestoltes, podem escoltar Gloria Lasso, una popular veu de fa molts anys, interpretant la canció d'Orfeo, d'Arozamena i Bonfà, tema musical de la meravellosa pel·lícula Orfeo Negro, la pel·lícula que millor ha plasmat l'ambient del Carnaval de Río de Janeiro. El sol volverá a despertar Porque la canción no ha de ser verdad Porque en carnaval cantará el corazón La razón de vivir Cantará sin hablar ni sentir Azul, la mañana es azul Señal de que todo acabó Es que te busco yo Aunque no habrás de estar Y mentirá tu voz en el azul Después yo no sé si hay después Si el sol volverá a despertar Porque la canción no ha de ser verdad Porque en carnaval cantará el corazón Cantará el corazón la razón de vivir Cantará sin hablar ni sentir Cruz makes Si el sol volverá a sentir eee I aviam, després de tota aquesta disbauixada i aquestes cançons, ara que ja estem seriosament parlant, aviam, què ens portes? Jo penso que n'hi ha un lligam amb el que acabeu de dir, del carnaval i les màscares i l'Orfeo Negro, oi? Perquè us llegiré aquells personatges de Barcelona que a vegades dius, per on va l'assumptu? Perquè fixeu-se, el primer de tot és Sibila de Fortià, bruixa. Diu, Sibila de Fortià, filla d'un noble menor, berenguer de Fortià, jove i molt vella, es casa amb Artal de Fosses, de més de 50 anys, i home de confiança de Pere el Ceremoniós. Quan el rei Pere, el 1375, va quedar a vidro, Artal ja era mort, i gairebé immediatament, Sibila esdevingué la concubina real. Sibila vivia a Barcelona acompanyada d'un extens seguici format per parents seus. El rei mantenia l'amant amb uns 3.000 florins d'or. En 1376 nascé una filla, Isabel, i a final de 1377, quan esperaven el segon fill, Pere i Sibila es casen. O sigui, ja deixa de ser concubina per ser esposa, eh? Diu, el nado va viure amb molt poc temps. Al casament real no agradava al príncep Areu, Joan, ni a la seva esposa, violant de bar. El príncep comptava amb el suport de l'alta noblesa, que veia per fer perillar la influència que havia tingut sobre el monarca. Sibila era la gran amant de luxe, les millors teles, les millors joies. El rei va llogar dues monges de Cixena. Aquesta ha de ser d'allà en tenia la llogada, no? Sí. Els quadros aquests. Sí, sí. Per educar-la. Les obres d'art. Sí. Perquè la reina era analfabeta. El 30 de gener de 1381, a la catedral de Saragossa, Sibila fou coronar de reina. Pere, que preveia dificultats per la seva dona i fills després de la seva mort, assignar i fer confirmar per les Corts, el 1384, una sèrie de rendes i possessions i béns per assegurar el manteniment de la Sibila i de la seva descendència. Però, en 1386, el rei va caure malalt i mort i al cap de pocs mesos, en veure que el monarca agonitzava, Sibila fuig i es refugia en el castell de Sant Martí de Sarroca amb la seva família. Joan i Violant la fan apressar i la tanquen al castell de Moncada. L'acusen de fetillera, d'enamitzar el rei, de furt, d'enamitzar el fillastre Joan, que està molt malalt. dos testimonis confessen haver-la ajudat a preparar els verits. la condena de mort. Les pressions del papa Climent VII fan possible un pacte. la Sibila i el seu germà renunciaran a les donacions que els havia fet el rei difunt a canvi d'unes pensions. La viuda queda lliure i torna a Barcelona. Les cors la protegeixen del rei Joan i fins que mor en 1.396. i el nou rei Martí Lomar creu que Sibila mereix ser considerada reina viuda i li restitueix els honors i mor el 24 de novembre de 1.406 i és enterrada en el monestir dels Frà Menors de Barcelona. Els Frà Menors que serien frà franciscans? No veus que serien. Suposo. i la seva figura jacent es pot veure en el Museu Nacional de l'Art de Catalunya. Està enterrada en la Catedral de Barcelona i aquesta senyora que va néixer a Fortià Fortià és un pulplet a 6 quilòmetres de Castelló d'Emporia per tant és empordanesa. I és dels teus perquè és d'allà a la vora de Girona. No, ho dic perquè és paisana meva i sé la història. Molt bé. Ara que ens he ficut una miqueta més. i ara ve aquesta pobreta la Bordelleta Bordelleta es diu, eh? Assassina. Diu La segona meitat del cicle XV se sap d'una dona barcelonina que li deien la Bordelleta nom que podria referir-se a una prostituta redimida i que havia estat caçada perquè va cometre adulteri amb un home de nom Oliva. I és que va ser un cas famós explica el jurista barceloní Joan Ramon Ferrer contemporani de la Bordelleta. Sembla que per poder consumir i consumar l'adulteri la Bordelleta va enverinar a la seva mare amb un colom que li va cuinar i va fer que l'Oliva i un company escanyessin el seu pare. Diu, no sabem res més. Només que de redimida no gaire. Aquí em fa gràcia que les dones eren Bordelletes però resulta que els reis i els senyors aquells no eren Bordellots. era això, Bordellots, Bordellots. Oh, i tant. Sí. I a l'Ult, bé, fem un altre més, s'assembla. Diu, Joan de Canyamàs que estava sonat. Diu, aquest home era un pagès que va voler matar a Ferran II el Catòlic. Va arribar a ferir el rei al coll amb un espací que duia mentre es cridava Torna'm la corona que és meva. Detingut i torturat al cap de cinc dies Escolteu això que us farà gràcia. Bueno, no gaire però és molt macabre a tu. Sembla el d'allò Pulp Fiction. Diu, ja veureu. Diu, detingut i torturat al cap de cinc dies el van portar a la forca dalt d'un carro i a la plaça del Blat li tallen un punt i al Bord li tallen l'altre i a la plaça de Sant Llama li arrenquen un ull i li tallen el nas i una cama. Molina, no li veig la gràcia, jo. No sé quina gràcia vols que ens faci. Calleu, voleu. Diu, i a la plaça de Sant Anna l'altra cama. Mare de Déu. I al carrer de Sant Pere l'esquarteren i d'allà extramurs on el cremen. Diuen que va morir pel camí. Escolta, i això va passar en el cicle XV. Vull dir que si, nois, vull dir, que diu... Ah, malament, és que els cremessin sencers, però fillets... Li tallen un punt, li tallen l'altre. Home, si no moria, ja és que el tio seria un robot. I l'última de tot. I amb això acabem pel pròxim dia que vindrà el diable. Què dius? Sí. Què dius? Bueno, aquí no vindrà, però aquí el llibre sí. que no sap mai si era això o no. Diu, aquesta és la Seca, la reina de les bruixes. A la Seca li deien així perquè era primíssima. Expliquen que era deixeble del diable i que dirigia una escola de bruixeria i que havia en el carrer de la Neu de Sant Cugat, prop del carrer del Carme. Era considerada la reina de les bruixes de Barcelona i la seva escola tenia molts alumnes i tot que encara cobrava molt entre 3 i 5 i un 6 d'or. D'on i do. L'inversió s'ho valia ni que fos per assistir a un dels seus aquells arres que a Catalunya se'n fan 9 pel cap baix, eh? Sí, sí, no. És el que encara es fan, tu. Diu, el de Vallgulguina era el més famós. La dona condenada per la Inquisició confensa ser bruixa. i haver quedat amb el diable. L'han sufrat i compte que té un penis amb escates i de vegades en forma de di griega i que el símen és molt fred i això també passa en el cicle 14 o 15. El pròxim dia us explicaré alguna cosa del diable. Apa, avui no perquè si no, no dormireu. No, jo no. Aquí tornem-ho a el mateix. Resulta, per cada bruixot que hi havia, hi havia mil bruixes. Bruixots quasi no en parlen. No, eh? Ben raro, també. perquè no s'atrevien a cremar-los com a les bruixes. No, però a més que les bruixes no eren tals bruixes. Eren dones remayeres que coneixien les propietats de les plantes dels boscos. I, clar, com aconseguien que molta gent es curés, llavors, clar, els senyors no volien comprendre-ho. Però a mi el que m'ha fet gràcies és aquest... Sí que el van fer trossets i el fet... Bueno, clar, home, es va morir perquè al final ja m'explicaràs. No hay cuerpo que no resista. Però se posa música perquè, escoltem, ja està bé. o línos d'eixer. O línos d'eixer. O línos d'eixer. Avui podeu escoltar el pasdoble de l'opereta La Orgia Dorada del mestre Jacinto Guerrero. Interpreta la banda sinfònica municipal de Madrid sota la direcció d'Enrique García Asensió. La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada La Orgia Dorada Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Viatjant per Catalunya Avui el nostre esperit viatger ens porta a fer una volta per l'Alta Sagarra amb la seva història antiga i actual. L'Alta Sagarra està formada per un conjunt de suaves ondulacions d'una gamma cromàtica càlida que canvia segons les estacions. Malgrat l'aspecte àrid i aparentment poc fèrtil, és un sol idoni per al cultiu de serials. L'Alta Sagarra està esquitxada d'estructures defensives que remunten al cicle 10 i també a les velles edificacions que d'altres èpoques eren plenes de vida. És el cas del convent de Sant Francesc que desgraciadament està en ruïnes a causa de la desastrosa desamortització eclesiàstica de Mendi Zabel de l'any 1835. També és molt notable el record de temps remots com el sepulcre de les Maioles a Rubió que és un excepcional monument megalíctic que es conserva íntegra fins que al poc afortunat moment en què fogo es cavat. L'Alta Sagarra és terra de frontera. Els seus pobles ens fan instuir l'important pes del passat. darrere de la calma dels carrers medievals i del silenci de Torres de Guaita i Priorats s'amaguen lluites històriques molt intenses. L'Alta Sagarra la història no hi ha passat en va i ha deixat un veritable rastre la nostra multiforma un rastre multiforme que parla de la humanitat prehistòrica de ciutadans romans senyors i nobles guerrers i capellans pagesos viles negociants artesans traginers carruatgers camins de bast miners. Perquè si ens fixem en les petjades que el temps hi ha deixat podrem entendre millor un paisatge una gent i unes formes de vida que fins avui han configurat una identitat que ha estat objecte de reivindicació en el complex debat sobre l'organització territorial. Els testimonis més remots de presència humana a l'Alta Sagarra ens fan recular a l'edat del Brunsa. Alguns dolmens ens parlen dels rituals funeraris de la prehistòria. Segons els arqueòlegs són el testimoni d'una societat que estava culminant el pas d'una economia caçadora recolectora a una economia agrícola i ramadera. En aquest trànsit és possible que les terres de l'Alta Sagarra s'haguessin consolidat com una cruïlla de camins ramaders on confluïen les carrerades del Pirineu. Aquest va ser possiblement l'escenari en què es van trobar els íbers i més tard els romans. Si els primers van començar a articular el territori amb els seus poblats fortificats i van desplegar un cert nivell d'activitat comercial els segons encara van anar més lluny i van erigir al Prats del Rei una mena de capital administrativa que van batejar com el municipi cigarrensis un topòmic que d'un procedeix gairebé en tota seguretat el nom de Sagarra. La decadència de l'imperi romà i la invasió musulmana van convertir l'Alta Sagarra en una zona frontera amb una línia divisòria entre el món cristià i el món musulmà. És un primer moment en un primer moment fó un lloc de pas entre dos terres més islamitzades de Lleida i de Saragossa i una banda i les de Barcelona i de l'altra no. Sí, per l'altra banda. I per l'altra banda. Aquesta terra de ningú es va convertir en un indret ferèstec i deshabitat idoni per a la vida era mítica com fan pensar alguns oratoris rupestres que encara es conserven. A partir del segle IX la fragmentació del poder i del territori va fer que aquestes contrades quedessin enmig de la Catalunya vella i la Catalunya nova i adquirissin de nou valor de frontera. En aquest context s'explica que el castell de Pujalt fos el límit meridional del comptat de Berga-Cerdanya o que la torre de la Manresana tingués aquest nom ja que formava part del sistema de fortificacions del comptat de la capital del Baixes. Vinculada al comptat d'Osona-Manresa i a la diòcesi de Vic l'Alta Segarra esdevé un dels escenaris del procés de reconquesta repoblació i feudalització. Des d'aleshores torres de guaita castells muralles esglésies priorats i places porxades sembren el paisatge i el traçat urbà dels seus pobles adquireix una fesomia característica d'arrels medievals encarrerons muralles carrers esgraonats portals adovellats llindes èmpits És però també un paisatge que ens permet llegir la història d'aquella societat desigual que era l'edat mitjana en què esgarejaven resaven i cobraven rendes i els altres treballaven i suportaven càrregues la noblesa feudal l'església i el poder reial els protagonistes d'aquell moment han deixat la seva empremta en aquest territori la primera va ser construir i imposant fortaleses com Baixadors i Sant Esteve els patrimonis de les diferents famílies feudals van acabar sent absorbits per la nissaga dels Cardona que per mitjà de castells com els de Calonja i Castell Follit van arribar a controlar gairebé tota l'alta segarra i establir a Calaf la seva capital per la seva banda els senyors religiosos van omplir el territori no solament d'ermites ja que els monestirs de Sant Benet de Bages va fundar el magnífic priorat de Santa Maria de Castell Follit a les afores de Castell Follit de Riu Baragós mentre que els monjos de Montserrat van fer el mateix a Santa Maria del Camí i compraren també el molí del Barrells per la seva banda el poder reial va intentar fer-se fort a través de viles que va situar sota la seva protecció és el cas de Copons i els Prats de Rei ja que com hem dit abans aquesta última va arribar a ser capital de Sotsbegueria aquests jocs d'interessos sempre va produir tensions per la qual cosa l'Alta Segarra va patir les lluites entre senyors i viles per un costat els Prats de Rei va ser un dels escenaris de la guerra del segle XV i per l'altre la banda d'uns bandolers a sou de Miquel de Caldés van assaltar la mateixa vila la fi de la guerra de la sucessió va comportar la pèrdua de personalitat administrativa amb la supressió del Sotsbegueria dels Prats del Rei que va passar a dependre directament de Cervera aquest procés va culminar a principis del segle XIX quan el territori va ser incorporat a la província de Barcelona i segregat de la resta de la Segarra malgrat trobar-se marginada de l'expansió viticola i vinícola l'Alta Segarra tingué una notable arrencada econòmica tot aprofitant la seva privilegiada situació entre la costa i l'interior Cupons i Calaf van trobar en el comerç i el transport de mercaderies a llarga distància pels camins de bast per mitjà de mules i rucs una alternativa que els va permetre créixer fins a arribar a important nexos d'unió entre per l'expedició de manufactures per tot l'estat espanyol el seu mercat de Calaf va marcar el punt minvant de la seva puixança com a principal centre comercial i de cereals de la Catalunya interior que a través del port de Tarragona exportava manufactures a tota la Mediterrània i a punts de l'Atlàntic la necessitat que tenien les fàbriques d'usar carbó per a les màquines de vapor va convertir els altiplans segarrencs en un punt d'extracció minera que va arribar a concentrar fins a 18 explotacions carboníferes al voltant de Calaf l'arribada del ferrocarril l'any 1861 que va connectar Barcelona i Lleida va contribuir a incorporar l'Alta Segarra a les estructures pròpies de l'era moderna per la seva gran i antiga història per l'autenticitat dels seus paratges agrestes i atractius alhora i per què no perquè el mercat dels dissabtes a Calaf és ple de pintoresquisme de tota la vida us recomanem la visita sense presses a l'Alta Segarra i de Calaf ens van oferir una important dada històrica us podem oferir en aquesta bonica població va néixer l'Aureà Figuerola que fou ministre d'Economia de l'Estat espanyol aquesta és una de les poques ocasions en què les regnes de l'economia espanyola ha estat en mans d'un català i per cert va ser el fundador de la passeta ara ho dirà ara ho dirà ara ho dirà ara bé ara bé ara explicarem el què ja ho veus encara que la línia lliure canvista proposada pel senyor ministre va despertar moltes antipaties a la societat catalana del moment que era favorable al proteccionisme central es diu que l'Aureà Figuerola va crear la passeta però el que realment va fer és per una moneda catalana ja existent el pes de l'argent conegut com peça i que es dividia en quatre rals seria l'únic d'ús legal en tot l'Estat va ser per unificar els molts tipus de moneda que corrien pels mercats i que feien necessàries les taules de canvi Figuerola va ser un excel·lent ministre que va impulsar reformes econòmiques i polítiques i també iniciatives culturals i intel·lectuals o sigui no va crear realment la passeta però la va impulsar en tot l'Estat espanyol que no es Bé, molt bé, Montse, no corris tant. Ara, ara, explica'ns això, que ara ja ens començaves a explicar. Ja entro? Entro? Entres. Va, com obtenir la vitamina D, vegana? La vitamina D està lligada al sol i en els mesos d'hivern hem de fer atenció per no caure en dèficit les persones majors de 50 anys. I els nadons? Són els més susceptibles de tenir deficiències per franja d'edat, però les necessitats de vitamina D depenen d'altres factors. Per exemple, les persones obeses en necessiten més que les primes per latitud. Les del nord en necessiten menys per al sol, pel color de la pell. Les fosques en necessiten més que les blanques. I a l'hivern tots en necessitem més que l'estiu. Oh, clar. Perquè hi ha menys sol. Hi ha menys hores solars. La vitamina D actua com una hormona i cada vegada se li coneixen més funcions. A part del seu paper en el metabolismo, oci, ajuda a fixar el calci i el fòsfor als ossos i a les dents. També és molt important en la modulació del sistema immunitari. Ajuda a disminuir el risc de malalties autoimmunes, hipoteriodisme, psoriasis, vitigilent, artritis o fibromialgia. Activa les defenses contra les infeccions, per virus i per bactèries. A l'hivern de la grip hi ha altres malalties respiratòries i és protector contra el càncer, especialment el càncer de mama. La manera més senzilla de saber com estan dels nostres nivells de vitamina D és analitzant la hidrocivitamina D. És una anàlisi, el nom és una mica complicat, però és una anàlisi que fan a la sang. I els nivells òptims se situen entre el 40 i els 80 mil·lígrams per valor. Menors de 40 és que indiquen una insuficiència. Això, fons de vitamina D. Així que la vitamina D la necessitem molt important. A més, ajuda a altres vitamines a introduir-se a l'organisme. I les fons de vitamina D, molt pocs aliments contenen vitamina D. i principalment són d'origen animal. I encara que siguin en forma de vitamina D3, calciferol no proporcionen nivells suficients per cobrir les necessitats diàries. També hi ha aliments d'origen vegetal, com els bolets, xampinyons, fons mitake. En una presència de la llum solar sintetitzen vitamina D2, ergocalciferol. En qualsevol cas, la principal font de la vitamina D és gràcies a l'exposició al sol. La pell sintetitza vitamina D3, gràcies als ratxos ultravioleta B del sol. I d'aquesta manera es manté el cos el doble de temps que l'obtinguda pels aliments. Durant els mesos de novembre a febrer, la inclinació del sol no és òptima. I hem de controlar si tenim suficienta reserva per al nostre organisme. Molt bé, molt bé. Quan està dient de la D2 i tot això, m'ha fet recordar, és aquí una d'aquelles coses que posem, la Guerra de les Galàxies, que tenen uns els robots, és R2, D2. No, n'hi ha d'això. Ja està, eh? Sí, ara el Joan Maria, què tens avui? Bueno, avui es parlaré sobre la mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fa quasi dos mesos que els cotxes que no porten enganxat al parabrises l'etiqueta d'emissions facilitada per la Direcció General de Tràfic tenen prohibida l'entrada a Barcelona-Ciutat per ser vehicles altament contaminants. En dues consideracions, les furgonetes i vehicles de servei tenen un any de carència per poder canviar els seus vehicles per d'altres que contaminin menys. Respecte als turismes, fins al primer d'abril d'enguany no seran multats, però sí rebran una notificació a casa seva per notificar-li que estan infringint la llei. Fins avui, les autoritats consideren que la densitat del tràfic a Barcelona-Ciutat ha minimbat uns 40.000 vehicles per dia. Si bé un percentatge del 10% encara no porten l'etiqueta reglamentària de la Direcció General de Tràfic. És a dir, es tracta de vehicles antics que seran multats dintre de pocs dies. Caldrà esperar fins al mes d'abril per saber quina és la rebaixa de vehicles que circulen per Barcelona-Ciutat. Però, sobretot, el que més interessa als ciutadans són les dades de la contaminació ambiental o, el que és el mateix, la qualitat de l'aire que respiram, la qual cosa ens afecta directament la nostra salut. No de vegades, moltes malalties com càncers i afectacions pulmonars tenen el seu origen els fums enverinats que respirem. Quines repercussions comporta que els vehicles antics no puguin entrar a Barcelona? D'entubi, sabem que qualsevol canvi implica danys col·laterals més o menys previstos. Doncs bé, ja tenim constància dels primers problemes. En el cas de Sant Just, d'Esvern, una part dels cotxes que no poden entrar a Barcelona aparquen els seus vehicles a carrer a prop d'una estació del tram, la qual cosa perjudica els veïns locals que es queden sense poder aparcar-hi durant tot el dia. El meu entendre, perquè la ciutadania de l'aire metropolitània de Barcelona pugui desplaçar-se en transport públic de casa seva a Barcelona sense crear problemes a altres localitats, la solució passaria per construir amb urgència una xarxa de pàrquings gratuïts a la vora d'estacions de tren, busos i tram. No descobreixo res que tothom sàpiga, però cal que els poders públics se'n preocupin del problema i posin fil a l'agulla, que per això els paguem i els votem. Sí, és que abans de començar el problema es tenien d'haver previst aquests danys col·lectius. Sí, però aquest país ho fem al revés. Per mi creiem els problemes i després veurem... Sobre la marxa l'anarrem arreglant fent pedaços. Sí, sí, no. I a més a més, donant clatellades amb les multes i coses d'aquestes. Passaran les motos, que les volen també... Que no estiguin sobre la vorella. Segons en quins llocs. Escolta'm, en què volem? Doncs escolta'm, o fem un servei públic en condicions, o bé fem uns aparcaments gratuïts, perquè els aparcaments a Barcelona són caríssims, tant els de superfície com els subterranis. Com els interiors. O sigui que llavors, que hem d'anar caminant. I els que no podem caminar, què hem de fer? Morir-nos? Quedar-nos a casa nostra? No sortim. De totes maneres, serà interessant i segurament sortirà que aquestes poblacions del nord d'Itàlia, a Milà i tota la part de la Lombardia i al Veneto, doncs esclar, ara n'hi ha una restricció gran del moviment dels cotxes. Però molt, molt. I aleshores a veure quin percentatge de CO2 ha baixat d'una manera... Amb restricció de funcionament de cotxes. Sí, però hi ha una altra consideració molt important, que restringir només els cotxes no arriba ni un 50%. L'altra contaminació ve dels avions, ve del port i després de l'altra indústria que l'afeccions. Ara, han començat per el més fàcil, és a dir, la gent que va anar a treballar als del poble de baix, aquests, guarrotada, perquè els altres són massa poderosos i resisteixen. I tant que sí. Per tant, comencen pels que cridaran menys. Que efectivament són els que més, els que van a treballar. Aquests, vinga, que es calzen i vinga, multes, que de passo recaudaran diners, que això ja els hi va més. Bé, aviam com ho solucionem. Nosaltres no, eh? Com sempre. Pagando. Pagando siempre a canta. Bé, aviam com ho solucionem. I ara arribem a l'espai salut. Un espai que és molt interessant i que està potser a les nostres mans, eh? Aquest sí que està a les nostres mans. Aquest sí. Sí. Parlarem sobre la periodontitis. La periodontitis és un mal d'evolució progressiva. Les genives hi tenen un paper protagonista i la seva inflamació, si no la tractem, és una de les causes principals que provoca l'aparició d'aquesta malaltia. A continuació, en coneixerem amb més profunditat els detalls. Aquí tornem a fer la pregunta de què és la periodontitis? i ens diu que és una malaltia que afecta les genives i les dents i apareix, sobretot, després d'una gingivitis que no s'ha tractat o ha guarit d'una manera satisfactòria. Els òrgans afectats per aquesta són els teixits, els ossos i els lligaments que envolten les dents. Si no tractem aquesta malaltia, els seus danys poden desencadenar la pèrdua de la peça dental afectada. Quins tipus de periodontitis hi ha? Els que presenten de manera més habitual són les cients. Periodontitis crònica és la més comuna i la seva causa és l'acumulació de placa dental. Implica un deteriorament lent que pot millorar o empitjorar amb el temps i, si no es tracta, suposa la destrucció de les genives, els ossos i la pèrdua de la dent. Afecta la seva major part als adults, però també pot afectar els nens. Generalment, els seus inicis es situen en la infància, perdó, en la infància o en el principi de l'edat adulta. Compte amb un factor genètic i comporta una progressió ràpida de pèrdua òssea i dental si no es tracta. Aquesta és la periodontitis agressiva. Però ara arribem a la periodontitis necrosant. Normalment, es donen persones amb un sistema immuner deprimit a causa d'un tractament oncològic, una infecció per UVH o altres causes. El teixit dental deixa de rebre el rec sanguini i això provoca una infecció. La millor prevenció? Pots una correcta, higiene, bucodental. Aquí hem arribat al que jo deia, que això està a les nostres mans. D'acord. Doncs vinga, fer-ho tots, eh? Sí, tal. Feu-me el favor de rentar-se les dents. D'acord. Diu, els hàbits de salut oral deficients constituyeixen factors de risc de patir periodontitis. Seguir una completa i estricta higiene bucal ens ajudarà a prevenir-la. Per reforçar-ne la prevenció també haurem de fer revisions periòdiques, almenys un cop a l'any amb el nostre dentista. Alguns factors de risc. Gengivitis, abús de substàncies, obesitat, nutrició inadequada, malalties que fan disminuir el sistema immune, diabetes, artritis reumatoide, malaltia de crom o malalties cardiovasculars. Relació entre Gengivitis i periodontitis. La placa central i el carral són els responsables principals de l'aparició de periodontitis. la placa intervé en una primera fase instal·lant-se sobre la dent i en el cas que no s'elimini la placa sota la geniva es converteix en un carral. Per treure l'hem d'acudir a un odontòleg a fi que realitzi una higiene vocal. Si el temps passa i no hem solucionat aquest problema pot aparèixer la gingivitis. En aquesta malaltia les genives que rodeixen la base de les dents s'inflamen, s'enrotxeixen i s'acnen. Aquesta malaltia es pot guarir en tractament professional. Si i tot i així encara no acudim al professional per trobar solucions, l'infecció pot guanyar terreny i causar una periodontitis. Aquesta malaltia provoca que es formin bosses de placa que rall i bacteris entre les dents. Si arribat a aquest punt encara no es tracta les bosses poden tornar-se més profundes, causar la pèrdua de la dent i o bé sobrecarregar el sistema immunotari. Senyals de la malaltia, alitiosis, genives que sangren fàcilment, genives inflamades, sensibilitat dental, retraïment de les genives, dolor durant la masticació, dents fluixes, formació d'espai entre les dents i les genives. Per tant, no és que fem propaganda dels... Dels dentistes. No. Però, realment, han de cuidar molt les nostres genives. Perquè pot ser que d'un any a l'altre s'ocasioni. És una cosa que no saps com, perquè jo tinc un exemple molt a prop que sempre, sempre, sempre, t'ha d'una perfecta, tot molt bé i de cop i volta totes les genives que no retraigudes, que és que en perill de... I és jove, en perill de fer-se malbé tota la geniva i, o sigui, la necessitat ha sigut quasi canviar totes les dents, perquè si no, això encara... És recomanable una neteja de la boca a l'any. Sí, sí, sí, sí. Com a mínim. Com a mínim. Però al final... Segons el sarro que tu acumules. El sarro és el carrell que dèiem aquí. Exacte. Sí. Però al final té cura. Es posa una pròtesi dentalta agafada, avui dia, en carregols, amb el que queda de l'os i ja està. Sembles un nen de 10 anys, llavors. Sí, però no et sembla tan fàcil, eh? Perquè a vegades el cos també... Molt fàcil, pel dentista sí que ho és de fàcil. El que passa costa uns quants de 100 euros. De 100 euros. Això és el que es deia. Home, una cosa que realment es necessita a l'edat gran, que és quan tenim les dents fetes malbé i no entra per la seguretat social. Ni a vegades ni als ulls. Les ulleres tampoc no entren. No, res. Doncs realment valdria la pena treure coses que a vegades són aleatòries i aquestes coses de la gent gran que cada cop hi ha més gent gran solucionar-les adequadament. A més d'anar de viatge cap a Tailandia a cremar CO2 o d'aquests que es posin les dents noves i ja està. Això mateix. A Turquia posar-se cabell. Hi ha molta gent que hi va anar. Ja ho sé. El que passa és que n'hi ha alguns que els fan cada xapó que no vegin. Com sempre. Sí, i tant. Llavors resulta que els hi han posat aquí davant però tenen tot el cap de rodera ben pelat. Però és clar, com que no se l'aveguen... fan la tonsura que es diu, no? Si no, com el tram. Que són aquella cosa... La tonsura. Sí, ja no. Ara ja no. No tant. Els xardots ja no... No tant, perquè ara l'home ha perdut una mica aquesta cosa de si es torna cald ara porten el cap resat. Oh, bueno, molts. I aleshores... No, i aleshores queda molt bé. Queda molt bé. guapíssims. Hi ha que sí i hi ha que no. Això és clar. Les coses com són. És qüestió de modes. El Braith White este, és també el trobo calvo. Oh, sí. No, no, el nou jugador. El Braith White. El Braith White. No, l'oruec, no? No, l'anès. L'anès. No, perquè l'actor de cine... I tenia el camp afro perquè tenia tot el cabell com els seus fills. L'actor de cine, el Jules Briner. No, el Jules Briner tenia su personalitat, nena. Sí, sí, sí. Aquest és lletxet, pobre. Potser m'agradava més. Pelat que en cabell. Va fer una pel·lícula que sortia en cabell, no me'n recordo quina, i dic, ah, mira, com la vaig veure posteriorment a totes les altres. Que havíem vist sempre pelat. Sí. I aquell jugador, l'Ivan de la Penya, que li deien lo pelat. Ah, lo pelat, sí. Doncs continua bastant pelat, perquè jo el veig i el conec i vull dir que... I està maco, molt maco. No, no, tot és segons s'acostumen. Aquell noi que és corresponsal a la d'això, a Brussel·les, el Xavi. Sí. Doncs el Xavi de jovenet ja tenia un cabell que era una misèria. Sí. I ara, tu, mira, ja ens hem acostumat i un dia li vam preguntar, però tu, un nano jove, tu cada quant te regles el cabell, diu, cada dos dies. Me l'ha fet, tu. I mira, ja està. A veure, senyores calvos, estiguin contents, que tenen molta atracció. Sí, el Carles diu que ja, que finito. Que ja hem acabat. Sí, ja hem parlat prou. Prou. Molt bé, senyores, senyors, si ens voleu tornar a escoltar, el dissabte serem amb vosaltres a les 11 del matí i si no, fins la propera setmana. Adéu-siau. Adéu-siau a tothom. Adéu-siau. Bona nit. Adéu-siau. Hasta la próxima. Sean ustedes felices, que deia un botó molt antic. Sí. Gràcies.