60 i més del 26/2/2020 — De Carnaval a Quaresma: Vilanova i la Geltrú, bruixeria i personatges de Barcelona, Alta Segarra, vitamina D vegana, ZBE de Barcelona i periodontitis
Resum general
Programa magazine amb to festiu i divulgatiu que transita de la ressaca del Carnaval a l’inici de la Quaresma. Es repassen tradicions de Vilanova i la Geltrú (merenga, comparses i caramels), s’introdueixen figures i llegendes barcelonines (reines, bruixes i un regicida), es viatja per l’Alta Segarra (geografia, història i patrimoni), i s’inclouen dues seccions de salut: una sobre la vitamina D (en clau vegana) i una altra sobre la periodontitis. També hi ha un bloc d’actualitat sobre mobilitat i la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. Diverses peces musicals amenitzen el programa.
Temes principals destacats
- -
- Carnaval vs. Quaresma: del balanç de la disbauxa a la reflexió i el recolliment.
- -
- Vilanova i la Geltrú: Dijous Gras (batalla de merenga), comparses i pluja de caramels, vestuari i costums; Dimecres de Cendra i acomiadament del Rei Carnestoltes.
- -
- Personatges i bruixeria a Barcelona: Sibila de Fortià, la Bordelleta, Joan de Canyamàs i la Seca, amb comentaris crítics sobre el tracte històric a les dones i la violència punitiva.
- -
- Viatjant per Catalunya: Alta Segarra — paisatge, frontera medieval, nissaga dels Cardona, pes del comerç a Calaf, mines de carbó i Aureà Figuerola (impulsor de la peseta moderna).
- -
- Salut (vitamina D vegana): funcions hormonals, immunitat, fonts (sol, bolets), diferències D2/D3 i valors analítics recomanats.
- -
- Mobilitat metropolitana: ZBE a Barcelona, efectes sobre trànsit i aparcament, i proposta de pàrquings dissuasius.
- -
- Salut bucodental: periodontitis — definició, tipus, factors de risc, símptomes i prevenció amb higiene bucal i revisions periòdiques.
"Per Carnaval, tot s’hi val" — dita que obre el relat de Vilanova i la Geltrú, on la merenga i els caramels esdevenen protagonistes.
"O fem un servei públic en condicions, o bé fem uns aparcaments gratuïts" — reclam sobre la mobilitat i la ZBE.
Carnaval i Quaresma (introducció)
- -
- Punt de partida: ha passat el Carnaval i comença la Quaresma (Dimecres de Cendra), temps de calma i reflexió.
- -
- S’emfatitza el valor catàrtic de la disbauxa controlada per apaivagar el pes de l’actualitat.
- -
- Referència a les cercaviles a Sant Just: batucades, ball i alegria col·lectiva.
Vilanova i la Geltrú: Dijous Gras, comparses i Dimecres de Cendra
Dijous Gras i la batalla de merenga
- -
- Infants i joves (10–16 anys): merenga per tot arreu, castells llançats des de les pastisseries i "guerra" a la Plaça de la Vila.
- -
- Adults: sopars de xató i truites, amb merenga final; algunes entitats permeten la gresca blanca amb impermeable a postres.
Comparses i caramels (diumenge de Carnaval)
- -
- Enigmes del visitant: tones de caramels en poques hores i col·leccionisme amb bosses.
- -
- Despesa dels comparsers: inscripció a entitats, vestuari (barretina/faixa; mantó de Manila per a les noies), 15–20 kg de caramels per parella, regals creuats i ball fins de matinada.
- -
- Itineraris: Rambla (més tranquil) vs. Plaça de la Vila (més intens). Esment del risc de bonys per llançaments forts.
Dimecres de Cendra
- -
- A la Plaça de la Vila: arengada amb pa, lectura dels últims desitjos del Rei Carnestoltes i crema posterior.
- -
- Missatge final: no abandonar del tot l’esperit festiu, amb les conseqüències que comporti.
Personatges i bruixeria a Barcelona (crònica històrica)
Sibila de Fortià (reina consort de Pere el Cerimoniós)
- -
- De concubina a reina (1381), amb rendes assegurades pel rei; conflicte amb l’alta noblesa i el príncep Joan.
- -
- En morir el rei, acusacions de fetillera i intent d’enverinament; presó i condemna esquivada per pacte amb pressió papal.
- -
- Rehabilitació posterior i considerada reina vídua; mort el 1406.
La Bordelleta (s. XV)
- -
- Cas sonat d’adulteri i crim familiar (enverinament i estrangulament); exemple del morbo judicial de l’època.
Joan de Canyamàs
- -
- Pagès que intentà matar Ferran II; relat de càstig atroç i esquarterament, testimoni de la violència punitiva medieval.
La Seca (reina de les bruixes)
- -
- Dirigia una suposada escola de bruixeria a Barcelona; llegendes sobre el tracte amb el diable.
- -
- Reflexió crítica: les "bruixes" sovint eren remeieres coneixedores de plantes, víctimes de persecucions; doble estàndard de gènere històric.
Viatjant per Catalunya: Alta Segarra
- -
- Paisatge d’ondulacions càlides, terra de frontera (Ibèria–Roma, món cristià–musulmà; Catalunya Vella/Nova), amb torres de guaita, castells i priorats.
- -
- Cardona concentra patrimonis feudals; Calaf com a capital de la nissaga i centre comercial (mercat de cereals, traginers i carruatges).
- -
- Mines de carbó (fins a 18 explotacions) i ferrocarril (1861): integració a la modernitat.
- -
- Aureà Figuerola: impulsor de la peseta unificada (normalitza la "peça" catalana) i reformes econòmiques i culturals.
Salut 1: Vitamina D (vegana)
- -
- Funcions: actua com a hormona; ossificació (calci/fòsfor), sistema immunitari, menys risc d’autoimmunes i protecció potencial contra càncer (mama).
- -
- Risc de dèficit: majors de 50 i nadons; factors: obesitat, latitud, color de pell (pell fosca necessita més exposició) i hivern (menys UVB).
- -
- Fonts: pocs aliments amb D; bolets exposats al sol (D2, ergocalciferol), animals amb D3; la pell sintetitza D3 (UVB) i dura el doble que la dietètica.
- -
- Mesura: analítica de 25-hidroxivitamina D; rang òptim orientatiu: 40–80 (segons el laboratori).
Mobilitat: ZBE de Barcelona i aparcaments dissuasius
- -
- Prohibició d’entrada a vehicles antics sense etiqueta; períodes de gràcia per furgonetes i notificacions als turismes abans de multes.
- -
- Efectes inicials: −40.000 vehicles/dia (aprox.), però encara incompliments.
- -
- Efecte col·lateral: saturació d’aparcaments a municipis limítrofs (p. ex. Sant Just), perjudicant veïns.
- -
- Proposta: xarxa urgent de P+R gratuïts a estacions de tren, bus i tram; crítica que el focus només en cotxes obvia ports, avions i indústria.
Salut 2: Periodontitis
- -
- Què és: malaltia progressiva que afecta genives, os i lligaments; sovint evoluciona d’una gingivitis no tractada i pot causar pèrdua dental.
- -
- Tipus:
- -
- Crònica: la més comuna; per placa i sarro (càlcul). Evolució lenta.
- -
- Agressiva: component genètic i pèrdua òssia ràpida.
- -
- Necrosant: en immunodeprimits (oncologia, VIH, etc.).
- -
- Factors de risc: mala higiene, tabaquisme/abús de substàncies, obesitat, dieta pobra, diabetis, artritis reumatoide, cardiovasculars.
- -
- Símptomes: halitosi, genives que sangnen, inflamació, sensibilitat, recessió gingival, dolor en mastegar, dents fluixes i espais entre dents/geniva.
- -
- Prevenció clau:
- -
- Higiene bucodental estricta (raspat i fil/irrigador),
- -
- Profilaxis professional regular (1/any, segons sarro),
- -
- Revisions periòdiques amb el dentista.

