De Forges a la Xina: punts del carnet, Barcelona 1888 i moviments obrers, mirall màgic, Borodin, salut (magnesi i diabetis) i Camí dels Bons Homes

Durant el 8.1 Ja podem començar. 60 i més Molt bona nit, amics oients de Ràdio d'Esvern. Us saludem des d'aquest temps completament hivernal. Però, suma alegria de la nostra Lina, que gaudeix del seu estimat fred. La resta de l'equip crec que no som tan aficionats ni a la neu ni al fred rigorós. Què hi farem? Nosaltres, la Montse, el Joan Maria, en Carles i la Joana, diem Endavant 60 i més. Volem començar, 60 i més, dedicant els primers minuts de l'audició d'avui a un personatge que ens va deixar fa uns dies. Un personatge amable, irònic, a voltes tendre, a qui han retut homenatge a tots els mitjans de comunicació en els quals ha treballat o ha col·laborat. Ja sabeu que m'estic referint a l'humorista i dibuixant de tires d'actualitat Antonio Fraguas Forges. Quanta gent no ha retallat els seus ninots publicats durant 25 anys al país i ha rigut o s'enfadat per la coïssor del tema, no amb ell, sinó amb la veritat que els ninots posaven davant dels seus ulls. Aquells personatges tan especials, de nassos exagerats, ulls grossos i calves importants que, amb comentaris senzills, però molt irònics, posaven de manifest els temes de l'actualitat que provocaven no la carcajada sorollosa, sinó el somriure profund i senyat que feia reflexionar. Aquella manera tan especial d'inventar nous silogismes que feien riure pel seu gran enginy. La televisió, la ràdio i les publicacions, tant de premsa diària com de sortida setmanal, ens feien gaudir de les seves frases crítiques, però plenes d'humor, d'ironia. La seva tirada diària ha estat publicada fins l'últim dia de la seva vida. Ja en els últims temps d'intervenció en un programa de cap de setmana, on col·laborava moltíssims anys, publicant els seus neologismes d'humor, la veu se li notava cansada, sense la vivor que ens tenia acostumats, però encara ens feia somriure amb aquella gràcia tan típica en ell. Aquestes paraules nostres fan tan sol palès el sentiment de tristesa que ens causa la seva mort. La teva figura no s'oblidarà per temps que passi, ni a tu, Antonio Fraguas Forges, ni als teus ninots tan intel·ligents com originals. La teva figura no s'oblidarà per temps que passi, ni als teus ninots tan sol palès el sentiment de tristesa que ens faix. La teva figura no s'oblidarà per temps que passi, ni als teus ninots tan sol palès el sentiment d'amor. Notícia d'interès pels conductors sancionats amb volta econòmica i de tracció de punts del carnet de conduir. La revista Llobregat Motor ha publicat a tota pàgina aquest titular. La Direcció General de Trànsit haurà de tornar als punts trets del carnet de conduir a 10.000 conductors. I l'article diu així Una sentència sense precedents obliga Trànsit a anul·lar una multa perquè aquesta estava mal notificada. Un jutjat de Madrid ha dictat una sentència que es converteix en una bona notícia per a alguns conductors. La Direcció General de Tràfic haurà de tornar als punts de trets amb un automobilista el qui a incenda havia anul·lat prèviament una multa per estar mal notificada. Segons informa la AEA, és a dir, Automobilistes Europeus Associats, els seus llagrats van assistir al conductor referit. Es tracta d'una sentència sense precedents que permetrà a prop de 10.000 conductors recuperar cada any els punts sostrets, indegudament per multes mal tramitades, tant per trànsit com pels ajuntaments. El procés, que s'ha resolt a favor de l'automobilista, del qual el judici de la Direcció General de Tràfic ha de pagar els costos, va començar per una reclamació a Hisenda. Aquesta li reclamava 240 euros, la sanció més al recàrrec, corresponent per a una multa de la qual mai havia tingut coneixement. A partir d'aquest moment, l'història va començar a embarrancar-se dintre dels entramats administratius, burocràtics i judicials. Malgrat que la primera reclamació a Hisenda va resultar inútil, en la segona, el denunciat va aconseguir que l'administració retirés la sanció econòmica perquè la multa no s'havia notificat al domicili correcte. Encara aquesta sentència, la Jefatura Provincial de Tràfico de Madrid, es va negar a tornar als punts, alegant que Hisenda no té facultats revisores de la competència sancionadora en matèria de trànsit. El pas següent va ser anar als tribunals i el resultat ha estat la sentència de la qual estem parlant. La sanció dels 240 euros no estava resolt en fer i no havia tampoc d'haver-se notat en el registre de conductors i infractors i ni molt menys en la detracció de punts. Procedeix, per això, estimar el recurs, anul·lant la resolució que va declarar inadmissible el recurs extraordinari de revisió i acordant la restitució dels tres punts del permís de conduir substrets al conductor. Segons afirma Automobilistes Europeus Associats, els seus lletrats van assistir al conductor i van aconseguir aquesta sentència que representa un importantíssim procedent jurídic perquè suposa desmuntar l'argument pervers que des de fa una dècada utilitza trànsit per no retornar els punts de multes maltramitades i considerar que un mateix fet, com més que una multa que no estigui ben modificada, existessi també per Hisenda i que no per aquest motiu no s'anuli la sanció econòmica. Això és el que voldria trànsit, però els tribunals han dictat el contrari. Si la multa no està ben tramitada, es retornen els diners de la sanció i, alhora, es retornen els punts substrets al conductor. O sigui, que ja ho sabeu. Si us trobeu en la circumstància del conductor de Madrid, lluïteu, estudieu a fons tots els punts de la sanció, busqueu assessorament i penseu que ja hi ha jurisprudència respecte dels punts substrets, encara que Hisenda ho retornessi al muntant de la sanció. i ara l'Alina ens explicarà aquelles curiositats, que aquesta que acabem d'explicar és una curiositat grossa. i que representa molts disgustos per molts conductors que necessiten el carnet per treballar. O sigui, que ja m'explicaràs. Això dona pas a que molts d'ells s'atreveixin, s'arrisquin a conduir sense carnet. que és el que fan, eh? O sigui, hi ha molta gent que posiciona el permís. Jo tinc un molt a prop meu que, escolta, però d'una altra sanció va haver de fer el curset de tres mesos i tot aquell, l'hiro, que no sé si costa cèntims o no... Però el que ha fet aquest home, anar als tribunals de fora, tu saps el que val, això? Sí, però bueno, eren 200... I la paciència que has de tenir. Això, però també devia dir, mano jo i no manes tu. O tot aquest grup que diu. Sí, està assessorat d'automodilistes europeus associats. Bueno, doncs, aviam, què ens explica l'Alina? Bueno, aquí continuem amb les coses de Barcelona i de tot el que va passar. Si en recordeu, teníem aquells capitalistes que feien i la Canadenc i tota la bandanga. I, esclar, van venir unes conseqüències obreres quan va venir l'exposició universal. I diu, l'exposició universal de 1888 va tenir conseqüències inesperades pels seus organitzadors. políticament va ser un exemple de convinència entre la monarquia i la burguesia catalana, però també un detonador per l'activitat dels moviments obrers. La febre de la construcció de l'Eixample i més endavant l'exposició havien atret a gent de tot Espanya a la recerca de feina. El projecte va mobilitzar a milers de treballadors, però la concentració d'obrers dels més diversos oficis, les urgències derivades dels projectes i les idees dels moviments obrers que començaven a fer-se sentir per tot Europa van crear les condicions perfectes perquè a Barcelona, si succeïssin, dos fets que tindrien enormes conseqüències en la història del país. A l'agost de 1888, en plena celebració de l'exposició, es va fundar a Barcelona el Sindicat Unió General de Treballadors. Seria en català tot, Unió General de Treballadors. És l'UGT. L'UGT. Les segles són iguals. Les segles són iguals. Diu, i una mica després, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el PSOE, que celebraria a Barcelona el primer congrés de la seva existència. A veure què ens diu més. Diu, l'exposició universal de 1888 va provocar una gran inflació dels preus a Barcelona. Fent-se ressò de la situació, el diari La Vanguardia va publicar un article titulat En motiu de l'exposició universal. La peça ressava el següent. Barcelona es va posant impossible. Amb el pretext de la exposició pugen al cel els preus de les coses i la remuneració dels serveis. Els perruquers pugen 5 cèntims per fer-nos la barba. La car puja 10 i els cotxes exigeixen pels carruatges 60 duros per cada tarda de carreres. L'única cosa que baixa en totes aquestes pujades és la butxaca que de temps enrere es venia arrossegant per terra ja. Diu, el Sindicat de Confederació Nacional dels Treballadors, CNT, i Associació Federació Anarquista Ivèrica, FAI, es van fer tan fortes a Barcelona que el seu paper es convertiria en decisiu amb les diferències que van marcar el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La CNT, constituïda a Barcelona en 911, aportarà una idea molt significativa pel moviment obrer, el Sindicat Únic. Fins al moment, els sindicats havien agrupat treballadors d'una mateixa ofici, però la CNT unirà a tots els obrers independents de la indústria a la qual pertanyen. Les vagues de la segona dècada del segle XX mostrarien que aquesta idea permetia major flexibilitat a l'hora d'organitzar-se. Per la seva banda, en 1926, la FAI es va voler reunir amb tots els grups anarquistes de la península ibèrica. El seu propòsit era el d'assegurar el contingut àcrata de la CNT i allunyar-la de qualsevol enteniment amb els grups polítics republicans. No obstant això, durant la dictadura del Primo de Rivera, la FAI va estar al costat dels polítics, tot i que durant els primers anys va funcionar de manera irregular amb els temps i va arribar a tenir molt de pes. Aquest de la FAI us sona això? Podeu dir alguna cosa? Sí, sí, sí. Us anàlgiu anarquistes idèriques, no? Sí, sí. I amb això s'acaba, diu, el nervi de la tranquil·litat. Però aquí tranquil·litat no és la tranquil·litat que podem tenir nosaltres perquè sabem que sortirem i anirà neu, no? Al principi, és el simple passat, no hi havia pensions, eh? Sí, ja hi ha. Les hores eren 50-60 hores i tots els avenços que hi va haver va ser gràcies a aquests sindicats. Si no, no l'haguessin personat, eh? No, ja, ja, ja. O sigui, els capitalistes com menys pagaven millor, eh? Clar, va sortir. El que passa és que també els gremis també es van unir perquè jo me'n recordo que el meu pare pertanyia al Montepío de Xofres de Barcelona. Ja. O sigui, perquè com no tenien res de res i ell tenia un carnet de conduir de primera, doncs llavors pagava el seu Montepío i si... Hi havia noms Montepíos. Sí, sí, ell no volia ser a cap sindicat i com no volia sindicar-se perquè deia sempre tota la vida havia estat que era apolític, bueno, cadascú té la seva idea, llavors es va accionar el Montepío aquest que representava que tenies uns diners pel dia de demà i tenies una assistència de medicina, de tot. Sí, sí, sí. Acabem l'article que diu El nervi de la tranquil·litat. I diu La tranquil·litat era un bar que feia poc honor al seu nom. Solollós de Mena, el local estava molt ben valorat per les classes obreres més polititzades. Era un focus d'idees revolucionàries i encara que els membres de la CNT eren majoria en l'ambient, no faltaven altres sectors de l'esquerra. Obert el 1901 al paral·lel, però en altres emplaçaments inicials, es va acabar establint al costat del Teatro Victoria el número 69. Molt a prop d'allí, al carrer Mata, s'erigia a la Barcelona Tradiction Light Empower Company més coneguda com la canadenca, que va començar a operar quan el moviment obrer tot just començava a organitzar-se. La matèria prima, per la discussió, ja estava servida. Continuarem un altre dia perquè és interessant saber el que feien aquelles gent, però ara s'allargaria massa. Així és que jo, que no soc de la CNT, ara vaig a pedir allò dels fantasmes. Bé, aquesta és molt curteta, però fa gràcia, perquè diu El Mirall Màgic. En un miserable edifici del carrer Rosers, a la banda més propera del Parallel, va viure la senyora Maria, una dona d'aspecte gitanat, andalusa d'origen, la qual posseïa un mirall màgic tan famós que va mereixer un capítol en el llibre La Brujeria de Barcelona, publicat cap al 1913. Aquest curiós assaig va ser redactat ni més ni menys que per un frara, Albino Justey García, més conegut com Fra Gerundio. Fra Gerundio? Ara sentia nomarà, no, no, però fa gràcia. Sona bé. Sona bé. Diu el qual es dedica a recollir tota mena de casos i coses sobrenaturals a la nostra ciutat amb la intenció de desmitificar i provar que no eren res més que supersticions i contes de vora del foc. Però la teoria li va fallar amb el mirall de la senyora Maria. Ell mateix ho reconeixia. La senyora Maria es guanyava la vida fent vores per una fàbrica de mocadors i només cobrava una pel·la, sabeu què era la pel·la? Una passeta. Per consultar, no, diu aquí, una pel·la, jo no parlo de... però la pel·la era la passeta. La pel·la és la pel·la, nena. La pel·la és la pel·la. Diu, sí, per consultar el seu magnífic mirall, el mirall que et permetia veure l'altra banda del món, el mirall on s'apareixien els difunts i on es reflectia el futur del qui es similava. Antigues tradicions catalanes expliquen que, i això fem-ho, ho farem aquest any, que si al punt de la mitjanit de Sant Joan admira-se el mirall amb una cadela encessa a cada mà, a través de la brunyida superfície veuràs passar a les vostres espatlles les imatges dels vostres enterraments. Veureu els familiars i coneguts, els presents i els absents i, pel seu estat de bellesa, podreu deduir el temps que trigarà cadascú a morir i quins són ja els morts que estan. També es creia que durant el toc de difunts dels dies dedicats a les ànimes dels morts no podíeu mirar-vos de cap manera al mirall, ja que si sucumbiu a aquest gest de coqueteria us convertiríeu immediatament en un esquelet. En el seu llibre, el frà Gerundio explica que el mirall màgic havia estat propietat d'una odelisca de Jerusalem, la qual l'havia robat un avantpassat de la senyora Maria, un cavaller croat, i que l'havia arribat a ella per herència familiar a través dels segles. Sembla ser que la religió no s'acaba de creure, que el religiós no s'ho va acabar de creure, però l'expressió de desconfiança se li va tornant admiració així que va veure la peça. Segons les seves pròpies paraules, es tractava d'un objecte realment espectacular, gairebé d'antiquari, amb delicades labors incrustacions i un estrany segell morís que a la part superior. Impulsivament, fra Gerundio allargar-me amb la intenció d'agafar-lo, però la senyora Maria el va aturar amb un ràpid gest. Si el toca, s'entelarà a explicar i no podrà veure res. Fra Gerundio confessar que es va sentir una mica impressionat. Ara cal li va indicar aleshores la dona que cregui els braços sobre el pit i digui Alà, és gran i el seu profet és sant i que tot seguit faci tres reverències davant del mirall. A d'ent ritual tampoc va convèncer i va tornar a despertar la incredulitat del frara, però la curiositat que podem és i es va venir a seguir les instruccions. I ara bufi, bufi a forces sobre la seva superfície, va dir-li tot seguit la senyora Maria. Bufi i mires al mirall. I aquí fa un comentari d'ell que diu jo no sé si serà ilusió o si la lluna de brillante acero del espejo tiene en la superficie un gravado finísimo que el vaho del soplo hace perceptible. lo cierto es que me pareció ver en ella figuras borrosas de caras humanas, árboles escas y signos misteriosos de rayas y círculos. S'ha acabat la història del mirall. No us mireu el mirall i ven-nos la nit de Sant Joan. No us mirarem. No, res. Vale. Molt bé. Música per a gaudir. Avui escoltarem la dansa de les donzelles polopsianes del príncep Igor d'Alexander Porfirich Borodin. Nascut a Sant Petesburg l'any 1834 va començar a estudiar música de molt petit i ja tocava la flauta als vuit anys. Als nou va composar una polca per a piano. L'any 1862 es va incorporar al grup d'Emili Balakirev. En aquest moment comença a escriure la sinfonia amb mi de molt major. Les seves obres són plenes de color amb audaces innovacions harmòniques i un humor peculiar. Les dues sinfonies que va deixar completes figuren al costat de les millors composades al segle XIX a Rússia. La seva òpera El príncep Igor, les dos quartets de cada estrofa i tot un ampli nombre de cançons són considerades veritables obres mestres. Escoltem aquestes danses de les doncelles polupcianes de l'òpera El príncep pígor interpretades per l'Orquestra Sinfònica de Ràdio Televisió Espanyola dirigida per Enric García Asensio. Asensio. Asensio. Asensio. Asensio. Brava! Brava! Brava! Bé, i ara aquest programa, aquesta secció que ens aconselles de coses naturals i tal. Diu que no et falti el magnesi. Pocs nutrients tenen propietats tan notables com el magnesi. És un dels minerals més abundants a les nostres cèl·lules i a l'organisme el necessita per produir energia, per sintetitzar les proteïnes i per activar el metabolismo del calci. La salut cardíaca, la relaxació arrítmica i muscular o la prevenció de l'artrosi poden dependre d'un ministro adequado, d'un suministre adequat. D'un suministre adequat. No, jo no considero que els ministres facin res adequat. Aquest oligoelement es troba bàsicament en el reine vegetal. Quan el dèficit és moderat pot aparèixer cert cançansi, contraccions musculars, o sigui, que tremolin les cames, insomni... Potser també rampes, no? I sí, i certa irritabilitat. Irritabilitat. Es suposa que una dieta equilibrada aporta una quantitat suficient, però no la realitat és que en moltes ocasions l'alimentació no arriba a proporcionar ni un terci de la quantitat recomanada al dia, que són 360 mil·lígrams. És essencial consumir aliments que continguin grans proporcions de magnesi. Inclou-ho en la teva dieta. Avellanes, amelges, sésam, cereals integrals, germe de blat i durant la cocció es produeix uns 50 de pèrdua de magnesi de manera que és preferible menjar fruita i verdura crua. Disminueix el consum de cafè i d'alcohol i beu aigua mineral. El magnesi activa la producció de calci. Redueix rampes i tensions. Estimula la producció del col·làgin, una proteïna fonamental per la salut de les artèries, el cabell, les ungles i la pell. Relaxa i afavoreix el descans. És bàsic per la formació de la serotonina a partir del triptòfano, un aminoàcid que influyeix en l'estat de l'ànim i de la son. molt bé. Sí, sí. O sigui, que ja sabem el que hem de fer. Magnesi? Magnesi, sí. Magnesi, Magnesi, sí, sí. Bé, continuarem ara amb salut. Bé, això que parlàvem, que no donem importància a les petites coses, no són petites coses, són manca de minerals que a vegades el nostre organisme no produeix o no en suficient manera. Bé, continuarem amb això i parlarem d'un tema que potser ja ha estat tractat en aquest programa en altres ocasions, però creiem que és necessari insistir en ell perquè és una mica problemàtic en la nostra societat, ja que es repeteix cada cop més en les consultes dels nostres àrees de salut, la diabetes. Aquesta malaltia, la diabetes, juntament amb el colesterol i la hipertensió, són les malalties cròniques que es prodiguen amb més assiduïtat en les societats del primer món. Excés d'aliments preparats, superrefinats, comoditat excessiva en les tasques quotidianes, tant de la llar com en moltes de les feines laborals, transport en els diferents mitjans motoritzats, ascensors, etcètera, etcètera, en sant privat de l'exercici físic pel qual el nostre organisme estava preparat. Avui comentem les recomanacions que sobre la diabetes ens fa la infermera i assessora Mercedes Galindo, especialista en educació diabetològica de la Fundació per la Diabetes de l'Hospital Universitari Clínic Sant Carlos de Madrid. Ella fa unes quantes recomanacions primordials per mantenir un control òptim i adequat, per tal que els diabètics puguin gaudir en el seu terenà diari d'una completa normalitat. Diu l'infermera que el diabètic o la diabètica han d'aprendre a conviure amb la seva malaltia. És molt important conèixer a fons les principals cures i tractaments i si és a les primícies de la malaltia tenir coneixement dels canvis ineludibles en el seu dia a dia en quant a l'alimentació, hàbits de comportament i totes les altres circumstàncies que poden comportar el decurs de la malaltia i no més el malalt sinó també l'entorn familiar, els amics i fins i tot amb la feina diària. Per això s'ha de seguir fil per randa les indicacions del personal sanitari especialista del seu cas i seguir les indicacions estrictament. Això portarà el pacient a interpel·lar correctament l'autocontrol, la marxa correcta del tractament i el perfecte control metabòlic. L'alimentació del diabètic és gairebé similar a la de qualsevol persona que no pateixi la malaltia. Únicament s'ha de tenir en compte que les ingestes diàries s'han de repartir en símptomes al llarg de la jornada dejuni, migmatí, dinar, berenar i sopar, evitant menges amb gran quantitat d'hidrats de carboni o bé que siguin d'absorció ràpida com per exemple algunes fruites. El motiu és que la glucosa s'eleva de manera extraordinària en sang. També l'exercici està unit al tipus d'alimentació. Com més exercici físic, més compensada ha de ser la ingesta d'aliments i també l'administració de medicaments controlats pel metge sobretot si el pacient pateix qualsevol altra dolència per la qual pren altre tractament. Per la cosa serà sempre imprescindible el control del metge o del personal sanitari, pes, hores d'activitat física, control de l'alimentació, etcètera, etcètera. Les persones amb diabetis tenen un alt risc de deshidratació perquè un nivell exagerat de glucosa a la sang fa que els ronyons intentin eliminar-la en forma d'orina. L'aigua ha de ser la hidratació normal del diabètic, no al caldo, no begudes refrescants, per molt laits que siguin, ni zero tampoc, encara que portin adolcorants. Solament l'esportista diabètic pot permetre's, esporàdicament, begudes adequades a la seva activitat física. És molt recomanable la pràctica regular de l'exercici físic, natació, bicicleta, encara que sigui estàtica, ballar o simplement caminar sense cansar-se, però d'una manera continuada. Ah, important sempre a sobre algun tipus d'aliment glucosat d'absorció ràpida per prevenir una hipoglutèmia, però sense accedir-se, perquè com a rebot es pot produir amb les hores següents una hiperglucemia. És necessari fer-se controls de manera metòdica i de forma estructurada, ja que davant de qualsevol dubte el diabètic pot saber la situació real del seu estat. Si es practica exercici continuat i de llarga durada, convé realitzar també un control abans d'iniciar-lo i portar medicació adequada mentre s'està practicant. Controlar-se també després d'una petita estona d'haver acabat l'esforç. També és molt important el control de la pressió arterial i els nivells de colesterol. I per favor, no us conformeu amb les publicitats que us puguin donar els mitjans de comunicació. Seguiu sempre les indicacions del metge o de la infermera. I molta cura amb la vista. Són imprescindibles les quotidianes revisions oftalmològiques per prevenir, detectar i tractar adequadament qualsevol tipus de complicacions derivades de la diabetes. Controla també el pes. moltes vegades al perdre quilos es necessita menys medicació. Una altra part a tenir en compte són els peus. El diabètic pot presentar alteracions de la sensibilitat o de la circulació sanguínea en cames i sobretot en els peus per la qual cosa és convenient visitar el podòleg amb molta regularitat. I mai, mai abandonar la medicació per compte pròpia. és part importantíssima juntament amb l'alimentació i l'exercici físic pel bon control de la malaltia. La insulina és la base farmacològica en el tractament de la diabetes del tipus 1 i juntament amb el d'altres fàrmacs orals la insulina és convenient per tractar la diabetes del tipus 2 o melitus i sobretot control periòdic mèdic. En totes aquestes normes senzilles de seguir aquest diabètic que ens escolti podrà comprovar que la diabetes no és més que una forma diferent de viure. I tant. O sigui que la família fa molt també per ajudar aquesta persona perquè si comprenem que aquestes normes s'han de seguir la família ha de fer realment l'alimentació com adequada i no fer-li pena si les reaccions són petites perquè jo conec una família que la seva la mare del malalt del pacient va dir si voleu si voleu que vingui a dinar feu el favor de fer-li al meu fill les reaccions més grans i jo vaig dir-li escolti vostè què vol el seu fill gordito i precioso o vol que estigui sa què vols dir amb això doncs que no l'estem donant una alimentació justa per gust és perquè s'ha de fer perquè el seu fill té una malaltia i quan comprenem que aquesta malaltia és normal es pot portar però s'ha de fer dintre d'unes normes és una malaltia silenciosa que la gent no se n'adona sí juntament amb la hipertensió i el colesterol o sigui que ja ho sabeu o sigui que no us enfadeu amb aquelles persones que sembla que vulguin matar el pacient de diabetes que no us fique onderàpag i tope que no us grapes no usратa o sigui o sigui a carry ambutar no us Legends cuel todos o sigui que no us les te cuel a n Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Però, llegend l'un vingués meu instantستat! Fins demà, en fem demà! Fins demà, en fem demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! restaurants xinesos per tot Espanya. Després van sortir com bolets les botigues de tot a 100, que es referien a vendre de tot a 100 pessetes. Bé, aquesta setmana s'ha inaugurat a Barcelona, millor dit, a l'Hospitalet del Llobregat, el Mobile Wall Congress, que és la fira més important d'Europa, dedicada als telèfons mòbils, avui dia anomenats smartphones, perquè tenen moltíssimes aplicacions via internet. Doncs bé, al saló de l'Hospitalet ja hi trobem tres marques xineses de smartphones, que estan en el top 5 mundial, competint amb les marques més importants del món, és a dir, Apple, Samsung, LG, Sony i Nokia. En pocs anys, Huawei, que és una... ha esclatat a la tercera posició amb ventes a nivell mundial. Recordo que Huawei és... Xinesa. Si parlem de cotxes, el mercat xinès és el més gran del món en vendes. Veiem que enguany a la Xina, a més dels fabricants de vehicles de turisme, camions i furgonetes locals, s'han creat empreses mixtes amb quasi tots els fabricants de cotxes més importants. La qual cosa ha fet que disposen de les últimes novetats tecnològiques. Darrerament, també estan comprant acreditades empreses de marques molt conegudes. Posaré un exemple, Volvo, que avui dia és 100% de capital xinès. La sueca, Volvo. Sí, sí. La que era la marca de cotxes d'una seguretat enorme. Hi ha més casos perquè no... Com a cotxes segur... Un altre cas. Aquest cas és minoritari, però bueno, en el capital de la marca Mercedes alemana, els xinos hi porten invertit de moment un 10%. A poc a poc ja veurà quan d'això, quan invertiran. Els xinos dirien Mercedes i si me'l cedes, pues me lo cede. No, és el mismo. Te lo acabas d'inventar. Sí. Que mala eres. Acaba. Seguim, seguim. en la distribució i venda de tota classe de productes per internet, la xinesa Alibaba és la segona del món a poca distància del líder Amazon, aquest dels Estats Units. Fins aquí una petita mostra del potencial xinès, que dintre de pocs mesos serà la primera potència econòmica del món en PIB. Gràcies a la globalització del mercat i també per haver passat la Xina d'un sistema 100% comunista a un sistema mixtcapitalista comandat pel Partit Comunista. Ho deixo d'aquí perquè no en sé més i no em vull embolicar més, però penso que cal reflexionar-hi en tot el que has posat. I aprendre xinès. Sí, t'has deixat una molt important, que és el Real Club Deportivo Espanyol. És veritat, és veritat. O sigui que, escolta, mica en mica... Sí, hi ha un altre, em penso que és el Betis també, que també és dels xinès. No, però el de l'Espanyol és català sense ser xinès. Sí, sí, sí. I pot ser una cara que no guanya el president. Sé que me n'he deixat molt, també, amb la distribució de cadenes catalanes, hi ha una, el Pere Miquel de Fieres, que és la quarta d'Espanya, se l'ha venut per 950 milions de euros també en els xinus. O sigui que, poca broma. Sí, sí, sí, sí. Bé, doncs, mira, és com la posseta que va mica en mica, mica en mica, i pica tot el cos. La culpa és nostra que no sabem portar-li la contrària. Clar. A la història van passant, primer uns, després els altres, i ara els toquen menys. Sí, és veritat, és veritat, van començar les civilitzacions antigues, els romans, van venir els al nord. Però sí, sí. Si en senten els de l'Ajuntament d'aquí Sant Jús, el carrer La Forxa, que és un carrer de les basses de Sant Pere, són aquí a Sant Jús. Sí, que abans hi havia tres cotxes allà aparcats, perquè és un carrer petit que no té sortida. No té sortida. A qualsevol hora del dia hi ha el restaurant aquell del món nou, que és xinès, i després s'hi ha posat també un altre... Iperàcia. Iperàcia. Un altre restaurant. No, no, un gran medalletxem. Iperàcia. Un Iperàcia. Iperàcia. Iperàcia. Iperàcia. És de tot. I bueno, hi ha un fullon de cotxes cada dia, que a vegades ha de venir la policia local a posar-ho allà. A treure els pedes, clar, és un camí de sortida. Ja, ja, ja. Bé, doncs. Dits jo queda. El que he dit jo, no, no, aprendre a parlar xinès. I tant, i tant. Però vosaltres rieu, però jo fa 50 anys que estava a l'escola ajudant-ho una mica amb l'inglès i els deia, no, no, no, escolteu, el que teniu que aprendre és àrab i xinès. I ho deia aleshores, eh? Fa 50 anys. Sí, sí. Sí, que ja s'hi veia... Ja s'hi veia venir. Sí, però la pregunta, que els hi vols vendre els xinus? Quants? naranjas de la xinès? No, que són seves. A més, ja són aquí els xinus, ja saben parlar fins a català. Sí, i ben bé que el parlen. Sí, sí, aviam. Vietjant per Catalunya. Bé, i continuarem aquell camí que vam deixar l'altre dia a mig pas i el farem una mica així, a vegades cap amunt, cap avall, cap avall. Però no cansant-se, tu. Això. El tram del camí dels bons homes que travessa la Cerdanya no és el que tingui més referències històriques sobre la fugida dels càters des dels comptats occitans fins a terres catalanes. Però és el trajecte que passa d'un vessant a un altre dels Pirineus a través de les valls de Camp Cardós i de la Llosa i que es converteix en un dels trams més espectaculars des del punt de vista paisagístic. però no va ser aquesta la raó per la qual els càters van escollir aquest itinerari per travessar els Pirineus. Amb la seva fugida van utilitzar els tradicionals camins de la transformància. Així, el pas del camí dels bons homes per la serralada va ser en els seus orígens, el camí del bestiar. L'itinerari de la localitat de Porta on, presidint el poble des d'una penya s'aixeca a les restes del castell de Carol que integrava la línia de fortaleses que des del segle XII tenia la missió de vigilar el pas entre la Cerdanya i els territoris dels contes de Foix. De Foix. Foix. Sí, Foix. Diuen Foix, eh? No diuen Foix. Abans d'endinsar-nos en el vall seguint pel camí dels bons homes val la pena fer un tomb pels carrerons de Carol. amb cases de murs de granit i curioses xemeneies que el conformen. L'itinerari s'inicia per una petita pista flanquejada per murs de pedra i camps amb petites cabanes de pastor. Després de travessar la ribera de Camp Cardós comencen a aparèixer les primeres coníferes just on sorgeix l'estany petit. Una mica més endavant l'estany gros a l'ombra del pic del Pere Forca de 2.647 metres. A l'arribar a la pleta de la barrera un esplèndid prat el pi al centre de la vall l'aigua de la ribera de Camp Cardós i els seus afluents s'escampen pels terrenys formant un ampli aigua molls. Per travessar-lo haurem de mullar de mullar-nos les botes però amb cura de no fer mal amb aquest valuós i delicat habitat pirinenc i per descomptat de no relliscar i caure. Per fi un últim esforç i ens col·loquem a la Portella Blanca d'Andorra de 2.519 metres d'alçada el punt més elevat de les rutes de migració dels càters cap al sud en el seu exili durant els segles de l'11 al 13. Ja hi som doncs en territori del Principat d'Andorra que en aquella època va estar lligat al càterisme a través de la Casa Comtal de Foix obertament partidària dels bons homes i és que les disputes entre Roger I fill de Roger Bernat II de Foix i el bisbe de la seu d'Urgell van conduir els famosos Acords de l'any 1278 i 1288 en els quals els comptes de Foix i el bisbe es van repartir el poder sobre Andorra. Una suau baixada des de Vallver de Cerdanya fins al Molí de Farners o al Culler o al Coll del Pendís són racons naturals privilegiats a racer del vessant sud de la Serra del Cadic com la Vall de Grasolet o la visió dels diferents angles del massís del Pedraforca i també pobles plens d'encant o de relats com ara el Guis Salareny o Begà. Encara hi ha una força interessant que passa per Jossa un petit poble de muntanya ple de reminiscències medievals qui esperi trobar grans esglésies i castells extraordinaris però per endur-se en algunes decepcions en afrontar el camí per la pròpia tradició càtera que relacionava el món espiritual amb el bé i el material amb l'úsifer que rebutxava la hidrolatria i que feia un altar d'un llençol blanc estès a la muntanya per la qual cosa és gairebé lògic que perseguir les petxades dels bons homes i les bones dones ens deixem imbuir l'esperit per la seva essència trobant a les muntanyes a les valls i a les sòbries ermites romàniques la mateixa puresa que ells perseguien al nucli antic de Berga les pedres parlen dels seus records medievals el santuari de Caral construït a l'any 1386 i renovat entre 1725 i 1741 és el punt d'arribada i sortida del camí es troba molt a prop és anomenat el bisbe no el balcó el balcó el balcó de Catalunya per les vistes de la vall del Llobregat al sud i dels Pirineus al nord un camí molt verd esquitxat de fons com la de la bruixa la de Calcoix o la de la vedella ens portarà a Gòssol passant per Monoer o per Ferrus al Gòssol a Gòssol s'hi troben restes restes de la població emmurellada i el castell documentat documentat documentat el segle XI sobre el Tussal Gòssol Gòssol on viuen un reduït un reduït nombre de persones durant tot l'any té un encant especial fet de carrers empadrats i de soberbies vistes del Pedraforca i la Serra del Cadí des de Gòssol es pot agafar la variant fins a la Jossa del Cadí un grup de cases al voltant d'una església que ocupa l'espai que un dia va ser el castell de Ramon de Jossa senyor d'aquelles terres molt a prop hi ha una església romànica de Santa Maria del segle X encara que mostra un retaule barroc una altra variant és la de Saldes amb el castell del segle XI i una altra església romànica del segle XIII l'objectiu final és arribar a Colleï tot travessant la vall de Grasolet arribarem a Gisclareny antic domini dels barons de Pinós i que des del segle XVI dels ducs d'Alba les cases desagrupades la vall del riu Bastareny les petites edificacions romàniques i els boscos tot plegat li donen un aire melangiós i relaxat hi ha racons increïbles com ara les fonts de la Dau abans d'arribar a vagar una vila planificada amb una inesperada racionalitat medieval pel baró de Pinós al segle XII als baixos del palau hi ha el centre medieval i dels càters on es donen les claus per entendre la seva història a uns 26 quilòmetres trobarem vellbé després de travessar poblacions encantadores com greixa o paratges com la feixella del club del Pere ens emociona pensar que cada una de les nostres passes es fa sobre les petjades dels homes i les dones purs Bé després de descansar una miqueta d'aquesta ruta que hem fet que deu-n'hi do estem una mica cansadets direm adeu a aquest programa del dia d'avui senyora senyors recordeu que si ens voleu tornar a escoltar tornarem a ser amb vosaltres en segona audició el dissabte a les 11 del matí si no fins dimecres vinent l'Ina i si teniu perdó i si teniu rampes preneu una mica de magnesio això sí això sí i tant no és broma eh i per postres un plàtano que porta molt de magnesio això també potassi potassi bueno tot plegat tot plegat senyores senyors passiu bé i fins la propera adeu-siau adeu-siau adeu-siau ara escoltes ràdio d'esfern sintonitzes ràdio d'esfern la ràdio de Sant Lluís i l'espoirant l'espoirant que avui s'anà habitual smooth jazz de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmoze jazz el funk, el sol o la música electrònica més suau.