De la Candelera a la calçotada: B23 urbana, Sant Medí i llegendes, Txaikovski, xocolata, gadgets, llibres i grip

60 i més. Amigues i amics, oients de Ràdio Desverb. Ja torna a ser dimecres i nosaltres, l'equip de 60 i més, estem molt complus de ser a punt de començar aquesta hora que us porta a casa un espai d'amanitats, curiositats, música, en fi, tot allò que conforma un magasin variat, tot esperant l'hora de sopar, si ens escolteu en dimecres, o bé disposat a fer un bon vermut si ho feu en dissabte. Demà és la Candelera, una festa molt celebrada pels fidels catòlics que commemora la presentació del nen Jesús al temple, i segons diu Valeri Serra i Voldú en el seu llibre Festes i Tradicions Populars de Catalunya, publicat l'any 1986 en la col·lecció Biblioteca Serra d'Or, aquesta és una de les festes més assenyalades de l'any litúrgic. Ja fa un temps que molts dels actes que es tenia per costum celebrar han anat caient en dessús, però a hores d'ara, encara als temples, es fa la processó de les Candeles, petits ciris que es reparteixen als qui acudeixen als oficis religiosos. Així es farà el nostre temple parroquial a la missa de demà a les 8 del vespre. Diguem com una nota popular, que demà floreix el romaní, perquè, segons la tradició, la verge havia anat a rentar els bolquers del nen Jesús en un riu prop de Belém i no en va trobar cap altre arbust on estendre'ls que un romaní. Agraïda a la Mare de Déu, va demanar a Nostro Senyor que el romaní florís en ple hivern. Una Nadal antiga ho reflecteix en aquests petits versos. La Virgen lava pañales y los tienden el romero, los pajarillos cantando y el romero floreciendo. També es pot destacar que és la festa patronal dels electricistes, que ells celebren, sobretot els de més edat, amb uns bons àpats de germanor. Els hi desitgem un bon dia de la patrona. I és el moment que l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles Hernández i qui us parla, la Joana, posem en marxa el programa 60 i més. Sobre la candelera, hi ha un dit que deia, si la candelera plora, la fred és fora. I si la candelera riu, el fred és viu. I segons sembla, el proper dijous plourà. Per tant, sembla ser que s'haurà acabat l'hivern aquesta nit. Això mateix. Fins la setmana que ve que... Que tornarem, tornarem. A ser fred. Sí, sí. Bé, comencem el programa. La Vall d'Avers, en el seu número 413, corresponent al mes de gener, publica un interessant article que signa la Núria García i que versa sobre un magnífic projecte de reurbanització de la B23 i que implica els tres municipis de Sant Just, Sant Joan d'Espí i Esplogues. Entrevistat el senyor Perpinyà, alcalde de Sant Just, aquest va fer una clara exposició de la reunió mantinguda pels alcaldes dels tres municipis i el secretari d'Estat d'Infraestructures per tal de començar els estudis pel traspàs de l'últim tram de l'autopista B23. I vosaltres, en el senyor Perpinyà, que el projecte d'una nova via urbana a l'entrada de Barcelona va avançant. A poc a poc, però avançant. La B23 es va construir fa més de 40 anys i, des de llavors, l'entorn ha anat canviant moltíssim. Ara és una barrera. Els alcaldes dels tres municipis, fraccionats pel pas de la via, volen transformar l'última part d'aquesta per convertir-la en una via més urbana i sostenible, allargant la diagonal uns 5 quilòmetres, per tal de comunicar-la amb espais tan importants com l'Hospital de Moïsès Brogi o les instal·lacions del Futbol Club Barcelona. És un projecte estratègic a mig i llarg termini que potser veurem en 15, 20 o 25 anys. Molt largo, melófiais! Qui pugui veure. Però el que és segur és que es pot realitzar perquè és un projecte de sentit comú. És vital que vagi un corredor urbà entre els dos costats de Barcelona. A més, tenint en compte, per exemple, si vols anar al Brogi, et trobes que a l'autopista que l'has de creuar no hi ha pas de peatons. Això és una cosa molt rara. Ja és així, perquè quan arribis a l'hospital potser ja t'ha aixafat un cotxe i tenen feina. Bé, l'alta densitat del trànsit i les retencions diàries a les hores punta que es registren a la via d'entrada a la ciutat necessiten una actuació com la que es va fer des de les Glòries al Mar. A hores d'ara, estem entrant a la ciutat a 80 km per hora i de cop i volta ens trobem al panell del 50. S'ha d'entrar d'una forma més pausada i tranquil·la. Per això, la ciutat s'ha d'allargar, mantenint sempre l'autonomia i la identitat dels municipis que estan al seu voltant. El març del 2015, els alcaldes Josep Perpinyà, Pilar Díaz i Antoni Pobeta van signar un acord amb l'àrea metropolitana i l'Ajuntament de Barcelona per iniciar el projecte de transformació amb l'objectiu de demanar al Ministeri de Foment el traspàs de competències de la B23 a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments implicats, cosa que es va portar a terme el passat 9 de desembre i ha acabat l'article de la Núria García amb les paraules del senyor alcalde. El Ministeri va contestar de manera molt positiva, començant-nos en que en dos o tres mesos tindríem el document de sessió. Estic convençut que el tindrem contestant de manera positiva i que la Generalitat estarà d'acord en assumir l'obra. Esperem-ho, esperem-ho, encara que sigui amb molts anys. Esperem-ho a assumir i l'altre poder-ho pagar, que són descomptes diferents. Això és diferent, sí, tota la raó el tens. Univ. Martínez López Marínez Marínez Marínez Marínez Marínez París Marínez Marínez Marínez Marínez Marínez Marínez Marínez Marínez L'amor és una cosa meravellosa. Bé, doncs també són meravelloses aquestes curiositats que ens explica la Lina i que ja té aquí a punt tota la parrafada que ens col·locarà. Abans d'això, n'hi ha una cosa aquí en el poble que es feia sempre cap a Sant Antoni, que era allò de la passejada amb els morfets i tot això. I aquest any ja veieu que no hi és, no? Sí, el dia 5 de març. Que serà el 5 de març. Però resulta que ja no és la festa de Sant Antoni. No, Sant Antoni ha passat. N'hi ha uns altres puestos que es fan coses així. La benedicció dels animals, no? Sí, la benedicció. Sí, però és clar, era el dia 17, això. Sí. Bueno, diu, Faves miraculoses al Pla de Barcelona. Santa Eulàlia no és, ni molt menys, l'únic cas de duplicació de personalitat agiogràfica que ha patit la història de l'ameneració cristiana. L'acompanya en aquesta línia fina que separa realitat i invenció, precisament Sant Medí, un pagès que compartint anys de martiri amb la nena del Pla, també va ser protagonista d'un miracle. Compte la tradició que Medí vivia en una masia a mig camí entre Barcelona i Sant Cugat, on tenia un petit camp de cultiu al costat de la carretera romana. Ja sabem com les gastaven aquells temps al perfecte de Sià, amb els cristians, i precisament per això el bisbe de Barcelona, Saber, havia decidit agafar aquell camí per fugir d'una mort segura. La comitiva s'allunyava dels de la URT i va creuar amb Medí que en aquell moment sembrava faves en el camp de la seva propietat. El primat li va dir al camperol que s'hi venien els esbirros de Desià i li preguntaven quina direcció havia agafat que digués la veritat. Estava disposat a morir per la fe cristiana. Però quan el bisbe va marxar, les faves de Medí van començar a créixer miraculosament. Semblava que el pagès les hagués plantat feia temps. Els soldats van arribar i van interpel·lar a Medí. L'home, segreguint les ordres del religiós, els hi va explicar que mentre ell estava semblant les faves, el bisbe i els altres fidels havien passat per allà. Quan els soldats van veure el camp florit, aquests van interpretar que les paraules de Medí era una burla, clar, i el van degullar. Vaja. Però ell no va ser l'única persona víctima, ja que en el camí a Sant Cugat van trobar a Sever i el van matar entafonant-li una clau molt gruixuda al cap. Des de llavors, Sant Cugat és el protector del mal de cap. Vaja, vaja. Sí, preneu una espirineta i li feu una oració sense veritat. Ah, mira. que el mal de cap se n'anirà. Mira. Bé, i aleshores diu, i anys més tard, el miraculós camp de Sant Medí es va construir una ermita en el seu honor. Antigament, els camperols pensaven que quan un camp es feia estèril, si sembraves faves de Sant Medí, el terreny es tornaria fèrtil. Diu, i en 1830 el pastisser Josep Vidal i Games amb negoci propi de Fontana va saber que patia una greu malaltia. Desesperant l'home va prometre a Sant Medí que si es curava de tan mala espina el proper 3 de març, dia de la festivitat del Sant, aniria fins a la seva ermita per donar-li les gràcies i intentaria que tothom conegués la bona nova. amb beures curat així ho va fer i va per cridar l'atenció de la gent va regalar caramels elaborats que ell mateix feia que es troba al nostre barri que passava a tothom. Els de Gràcia, senyoreta, que es té que és de Gràcia. Diu, l'any següent el forner va repetir el trajecte però ja no estava sol, l'acompanyava amb familiars i amics amb els seus burros i cavalls i amb els anys la gent de Gràcia afegiria la partícula la particular caminada amb les seves pròpies promeses i afegia la gent i a més portaven també la música. Diu, el culte de Sant Madí es va perdre durant molt de temps i no seria fins al segle XIX quan gent de Gràcia i Sant Gervasi començarien a celebrar un apret que tindria molt de nom entre els veïns de la zona i tots els nens criden que Sant Madí els tiri caramels. o sigui que aleshores feien aquesta ja sabeu la cosa de Sant Madí com va, eh? Sí, sí, sí. O faves o mal de cap. Aquí a l'àrea de Barcelona a part de Sant Just també un dels puestos que ho fan és Sarrià. També celebren el Sant Madí i tiren també quantitat de cremel. De cremel. però jo ho dèieu perquè aquí quan són els tres toms també... És fora de temporada tens tota la raó. A vegades l'han avançat però ja depèn com... Queden pocs cavalls aquest poble nostre, eh? No, i també fan de manera que caigui per exemple un diumenge si el Sant és de mig... No, no, sempre cau un diumenge quan fan la benedicció dels animals però el que fa una certa gràcia molt bé el que està dient ara la Joana que com hi ha poc animal encara que són molts animals però no precisament de quatre potes Vull dir aleshores doncs resulta que aquestes coses dels carros i tot ben preparats van d'un poble a l'altre d'aquests pobles que tenim al voltant però arribar al març a mi em van donar una altra versió de l'assumpte va ser perquè diu que si no després fan un ball i que la gent no anava ostres una cosa és una cosa i una altra i una altra i una altra Sí, que això no sé ben bé com va ni vull ficar-me perquè no ho sé i com no ho sé no vull dir-ho però això de Sant Madí m'ha fet molta gràcia amb el seu guió a la base del micro i se sent un soroll que és l'ànima en pena que vindrà ara Ah, mira potser sí Aquí diu perquè ja sabeu que té que venir a l'esperit no? Diu l'ànima en pena de l'Inquisidor Diu al centre de la plaça de les Armes ocupada actualment gairebé com si es tractés d'un homenatge per la famosa escultura d'esconsol de Josep Llimona hi hagués antigament un dels grups de forques de la ciutat a l'odi natural que cinc generacions de barcelonins sentien per la ciutadella creixia i amb raó si això era possible quan el so d'una canonada anunciava l'ajusticiament d'algun reu sovint per motius polítics el poema de Balaguer que ja s'ha dit abans també en un altre puesto diu fa una descripció molt romàntica d'aquesta faceta de l'edifici que diu així de nit a voltes quan hi ha la fosca sobre la terra lliscant necau quan la tempesta brama furiosa i els vents ni xiulen i bruns l'ollam sobre ses torres la ciutatela jameix jameix escolta i escolta planys aquí ha quedat tràctric això el 9 d'octubre de 1861 el bisbe de Barcelona Antoni Palau i Termes ordenà encendre en aquell lloc una gran pira per cremar una pila de llibres sobre espiritismes que havien estat confiscats en casera per tota la ciutat en aquella època el tema s'havia posat molt de moda entre els rassalonins de totes les classes socials i els llibres que més èxit tenien eren sens dubte els manuals de Alan Kardec anomenat l'apòstol de l'espiritisme mentre el foc consumia uns 300 volums i folletons una multitud es remolinar al voltant de la pira maleïn esbroncant el bisbe els crits de mori la inquisició molts dels espectadors s'acostaven al foc i recollien pàgines sucarrades i grapats de cendra calenta la tensió era tan gran que els religiós i els seus auxiliars van decidir retirar-se tamarossos que esclatés una d'aquelles revoltes anticlericals que començaven a ser tan freqüents a la ciutat llavors en aquella època sí mori la inquisició tanta maledicció sobre les seves espatlles devia ser un pes excessiu pel bisbe aquest palau el qual va morir l'any següent i poc després de la seva mort la seva ànima penedida es va presentar davant d'una reunió d'espiritistes de Barcelona i els aconsellar que no s'aturesin en el seu proselitisme i profetissar que aquell paratge on va tenir lloc la camada de llibres desapareixeria aviat i que s'hi construiria uns vells jardins la notícia aviat va córrer per tota la ciutat i va ser acollida amb entusiasme per alguns tant els escèptics com els que no a més l'esperit dels religiors ja no va tornar a manifestar-se i també s'apavegar i a més es va saber tant mateix set anys després de la seva espectral aparició en 1869 amb motiu de la revolució de setembre el general prim decretar la donació definitiva de la ciutat d'ella a l'ajuntament que era hora el qual la va fer derruir per construir el bonic parc del que gaudim actualment oh i tant aneu per allà i trobareu l'esperit del bisbe no segurament que no ja no ja està paivagada ja està paivagada ja s'han anat i ja està els esperits una miqueta de musiqueta i ja està Taran, tararà. Taran, tararà. Taran, tararà. Taran, tararà. Taran, tararà. Taran, tararà. I ara, música per gaudir, però d'una altra manera, indiferent del que estàvem escoltant. Bé, bé és just perquè diu xocolata a la seva justa mesura. Ah, bé, doncs després... Sempre que es consumeixi en moderació. Primer escoltarem la música per gaudir. Escoltem la música. I després estarem tranquils per menjar el xocolata. Per menjar el xocolata. Bé, avui tornarem a escoltar una inspirada composició de Peter Illich Tchaikovsky, el famós compositor rus. Després de graduar-se en la facultat de Dret va treballar tres anys com a funcionari de l'Estat. Però la seva gran afició era la música per la qual cosa va ingressar en el Conservatori de Sant Petersburg on va guanyar grans honors. També va obtenir una càtedra d'harmonia en el Conservatori de Moscú. Però la seva economia era tan menysa que es veia obligat a complementar els seus ingressos amb la crítica musical. Cosa que el feia sempre molt infeliç. Va ser el pitjor temps econòmic de la seva vida. Temps que va acabar el rebre una assignació anual que a partir de 1877 li va concedir una acomodada dama gran admiradora de la seva obra, Madame Nadeia Fontmec, qui el va ajudar a promocionar-la i a partir d'aquell moment va ser conegut i famós. Aquesta senyora li va imposar com a condició que mai no s'havien de trobar personalment. Però la seva relació va ser a través d'una bondosa correspondència en la qual Tchaikovsky li explicava totes les seves dificultats personals i gràcies a aquesta correspondència ha arribat fins als nostres dies la història atormentada d'aquest gran músic, malgrat el gran èxit de les seves obres que ell mateix dirigia a través de tota Europa. Romeo i Julieta, el llac dels signes, Trencanous, Eugène Onagin, el concert de piano número 1, Quartets de corda, la Quinta Sinfonia i més. Tal va ser el gran èxit que quan Madame Neida Fontmec va suspendre l'assignació l'any 1890, la situació econòmica de Tchaikovsky era molt bona. Després es va presentar als Estats Units on van continuar els seus grans èxits sent director de les orquestres sinfòniques de Baltimore i Filadèlfia i també va dirigir el concert d'inauguració del Carnegie Hall. Com a compositor figura entre els més intensament melòdics de tots els temps. La seva meravellosa sexta sinfonia, patètica, és de naturalesa clarament autobiogràfica. La vessarda de l'últim moviment sembla anunciar la seva mort, que es va produir poques setmanes després d'acabar l'obra. Podem escoltar, vaja, l'estem escoltant, la serenata per a cordes, opus 48. Interpreta l'orquestra anglesa de corda dirigida per William Bowd. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb aquesta música, ens vindrà força bé. Bé, endavant. Mira, xocolata amb la seva justa mesura. Sempre que es consumeixi amb moderació i que contingui el màxim de cacau, el xocolata es pot considerar un aliment saludable amb un efecte antioxidant i lleugerament eufòric. O sigui, euforitzante seria la paraula exacta. Aixeca passions, deleita, fascina, s'ha dit l'aliment dels déus. Però d'on surt el poder del xocolata? Exerceix algun dels seus components, canvis reals en l'organisme o es tracta d'una altra mite alimentari? Hi ha dades que apunten amb les dues direccions. El xocolata està estretament associat al plaer, al seu sabor, el que contribueix al seu contingut amb sucre, més la seva palabilitat, la seva textura i el fet que es desfagi la boca com la mantega de cacau. Favoreix aquesta experiència satisfactòria. A més, la combinació del sucre amb el triptòfano, un aminoàcid del cacau, favoreix la producció en el cerebre de serotonina, un neurotransmissor relacionat amb sensacions de benestar. El cacau conté també breteobromina i cafeïna, dos alcaloides de l'efecte estimulant. I per un altre cantó s'ha de saber des de fa d'una dècada, més d'una dècada, que el cacau es troba amandamida. Amanda és un sanscrit que significa felicitat. és un derivat de l'àcid araquidónico que fabrica el propi cervell i que s'uneix als mateixos receptors cerebrals que el principi actiu de la marihuana. Oh, oh, oh, oh, això ja és una altra cosa, eh? No, dona aquest plaer que podria relacionar-se amb el plaer que poden donar els alcaloides. Ah, és que és una mica alcaloide perquè afavora la serotonina. És alcaloide, sí. Bé, els arbres del plaer no deuen fer-nos perdre de vista el bosc del benestar. Considerant la composició nutricional, el xocolata no s'incloieix entre els elements bàsics. Ara bé, el cacau conté substàncies que desperten gran interès com els flavonoides. Sí. I, en concret, un tipus d'ells que es diu epicatequina, el principal responsable de les funcions antioxidants i cardiosaludables del cacau. S'ha de consumir, es recomana, entre dos i sis grams diaris, no més. Ah, perquè si no el deixa. És addictiu, eh? És addictiu. Oh, i tant. Què s'hi ha addictiu? Vamos. 2 i 6 grams. El consum de xocolata també té com contrapartides i una de les que té més pes és el seu contingut energètic degut a l'elevada presència de sucre i a les grases pròpies del cacau. Sens dubte, les 500 calories per cada 100 grams de xocolata estan aquí i signifiquen que una reacció habitual de 20 grams aporta 100 calories. La quantitat que els experts acorden com adequada és d'entre dos i sis grams al dia o bé 10 o 15 grams dos o tres cops a la setmana. Després has d'afegir plaer i salut plaer i salut o xurros o xurros diu que plaer i salut acostumen a conjugar-se amb el xocolata sempre que no s'oblidi un principi bàsic de la relació com els aliments amb la moderació. Oh ja, sí, sí. Jo sé una cosa, quan jo era molt petita al meu barri es va declarar una d'aquelles epidèmies que es passava a la postguerra. La postguerra. Va ser la diftèria. i bueno quan em van curar molt miraculosament perquè escolta em va venir o i tant va venir el metge a casa i tot i és igual el cas és que em va curar i com a reconstituent em va receptar cacao de la farmàcia que encara me'n recordo una caixa groga barrejat amb una mica de llet que a mi no m'agradava gens de gens i això va ser el que em va donar ànims. Un reconstituent. Sí, sí, sí. O sigui que no és tan dolent. Segurament anaven a la farmàcia perquè les xocolates que venien després de la guerra Oh, era terra pura! Mira que no m'agradava serradures. Era mestegaves terra. Això després de la guerra ens ho donaven el racionament de Nadal juntament amb un amb un torró que també deu-n'hi-do i escolta era dolent amb ganes. És el xocolat és altament energètic. Sí. Altament energètic. Jo recordo tot el temps de l'Emili amb la fred que feia el dematins l'exèrcit els seus soldats els donava xocolata per esmorzar. Sí, sí. A les set del dematí amb la fred que feia a l'hivern donaven aquell xocolata clar, no eren parts de primera classe però anava bé. Sí, sí, sí. I tant que sí. També té coses que diuen que alguna si millora la salut cardiovascular no. Si quin tipus de xocolata és millor i quines propietats té. Tot això són components que estan dintre del xocolata. Això mateix. Lo bo i lo dolent. Això. Una miqueta de música sisplau. i lo dolent. Sí. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Que pot tenir també una cinta reflectant per córrer durant la nit! Déu n'hi do! les nostres dades d'emergència en cas d'accident. Bé, una empresa valenciana és la responsable de Go, una aplicació que controla el cos mitjançant una samarreta intel·ligent i que ofereix informació sobre les calories consumides, greix, hidrats de carboni, distàncies, rutes... Bé, un ordinador. Això mateix, en ingles seria sun. D'acord, perquè ara aquí ve una paraula que diu Xuví, però vas a saber si serà això com es pronuncia. Diu, és el nom d'un curiós aparell que gràcies a la llum ultravioleta elimina la mala olor i acaba amb els germans acumulats a les sabatilles. Home, això sí que és interessant. De la qual, que molts pares i mares estaran molt contents a entrar a l'habitació dels fills. Això mateix, em posa una mica de música, sisplau. I ara el Joan Maria ens llegirà aquell reportatge que acostuma a fer cada setmana. Bé, irà de lliures. Ah, molt bé. La setmana passada, passejant pel carrer Bonavista de Sant Just, em vaig aturar per veure els llibres de l'operador de Cal Llibreter. Sí. Dos em varen criar l'atenció, perquè estaven en puesto preferent, vaig pensar, ja, de què carai parlen? Doncs mira, l'una era la biografia de Joan Batista Sandrós, l'empresari barceloní fabricant del famós. Aquí ja hi posen una altra paraula inglesa, aftershay. Aftershay, sí. Aftershay, marca Floyd. Ah, l'altre dia vam parlar del... A la meva època es deia el massatge Floyd, i el feien servir tots els barbers de Catalunya. Tots, el Floyd aquell. I a casa de la gent també. Es va fer milionari, eh? I després de ben afaitat et posaven allò que, bueno, portava, penso, més de 50 graus, més que el col. Sí, el nostre company, perdona, eh? Jo Maria, que havia vingut aquí amb la Joana a treballar amb això, amb 60 i més, sempre deia, amb aquestes classes, o sigui, amb aquestes edicions, podríem fer una classe d'inglès. Ara estem empleant moltes paraules en anglès. Tu ho dic perquè after, que vol dir després de... Després de... I shave, que és afaitar-se. Sí, sí. Per tant, el massatge i s'ha acabat. Però és una paraules que estan molt incorporades, perquè hi ha molta gent que les entén. Sí. Bueno, ja per què les hem adaptat. Saps què passa? El que no sap inglesa avui dia ja no val per res. Ja no és ningú. No, però això jo no estic d'acord. I bueno, ja un altre dia ja discutirem de punt. Home, com a professora d'anglès et interessa, no? No, no, no, no, no, no, no estic d'acord que la gent es trobi una mica... Obligada. No, no, no, obligada o, per exemple, tenen com un lleuger complex de no saber anglès. Què nasos? Qui sap castellà o català o espanyol o què sí? El que passa és que l'anglès es rossega. No, el que passa és que... Que ens ha inveït a tot arreu. Comercialment. A tot. Mira, tu tens cotxes. Totes les parts del cotxe estan amb anglès. Estan amb anglès. El blending i una sèrie de coses més. Sí, sí, sí. Hombre, ja està. A la tècnica ens han deixat guanyar. Per això, per això que ens deixes rossegar. El blending que diu la Joana. No sé el que és, perquè jo de cotxes no entenc ni res. Bueno, és una cosa que feia soroll amb un cotxe que es van vendre. Blend, blend, blend és una mescla, no? I el whisky que és blend, doncs de més de bo. Encara que m'agrada el Pure Malta, no? Ah, bueno, vale. Tu eres muy... Sí, verita. Bueno, jo sí. I ademà és com barril de oa, que... Hombre, segueix, segueix. Total, aquest senyor amb aquesta al·lusió del Floyd... Sí. Em penso que encara existeix, però ara ja... Sí, bé, ha passat una mica de bo. Els joves ja no... Crec que sí, que encara existeix. Bueno, va guanyar amb els diners, guanyats amb l'èxit d'aquesta al·lusió. Es va convertir en editor, en promotor cultural, cofundador de l'Òmnium Cultural, patrocinador de la Gran Encyclopèdia Catalana, recuperador del Teatre Romera de Barcelona i creador dels premis de novel·la Sant Jordi, etcètera. Sí, sí, sí. O sigui, que era una persona molt patriota. Som més cenes. Som més cenes. Som més cenes. Era un més cenes, sí. Ah. Ho vam comentar l'altre dia. Sí, era un altre dia amb la lloga... Bueno, doncs aquest llibre explica tota la seva història. Tota la seva vida, sí. Que d'alguna manera és la renaixença cultural d'aquest país en el ciclo 20. Sí, sí, sí. Pot ser interessant que els que els agrada conèixer... Va coincidir, ho vam comentar, perquè es presentava al Teatre Romera, es presentava la publicació d'aquest llibre amb el seu net, que jo em vaig enterar perquè ho vaig veure a la televisió. Sí, sí, va ser molt interessant. Bé, el segon llibre porta per títol La matemàtica de la història. Es tracta de la tercera edició, escrita pel farmacèutic Alexandre de Lofeu, el qual vaig tenir l'honor de conèixer, a més de ser veí meu a la plaça de la Palmera de Figueres. El Seminari Hora Nova de Figueres va escriure fa poc un article sobre el senyor de Lofeu, titulat La història es repeteix. Explicant que l'empresa Visiona Televisió i TV3 han produït conjuntament un documental sobre l'obra i vida del senyor de Lofeu. El documental ja s'ha estrenat al Teatre al Jardí de Figueres i serà amès properament dintre l'espai sense ficció de la televisió catalana en horari de màxima audiència. Oi, tant, els dimarts a la nit. Tu unis encara, o sigui, segurament encara s'ha de fer, eh? No, encara no serà radiat. El documental ha sigut rodat a Barcelona, Montpaller, París, Figueres, Ordis, la Selva de Mar, Madrid, Caracas, Buenos Aires, poblacions en què va viure exiliat i on va escriure desenes de llibres d'història. El llibre que es ven a cal llibreter parla de l'historiador del futur i les seves encertades prediccions. Els anys 50 va preveure fets històrics com l'enfonsament de la URSS, l'imperi de Moscú, com el definia, o l'hegemonia alemanya a l'Europa actual, a banda de la seva unificació, i el desmembrament de les colònies angleses i franceses, l'any 50. Explica que els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys i, per cert, les seves prediccions anuncien la desaparició de l'imperi espanyol i, per tant, la independència de Catalunya per l'any 2029. Me torno a dir que largo me lo fiais. Bé, però això ho has posat fa 50 anys, eh? Ah, imagina't, imagina't. Dos llibres per conèixer dos excepcionals personatges del segle XX del nostre país. Ah, molt bé. Doncs serà qüestió d'anar-los a comprar. Bé, una mica de música. Bé, una mica de música. Bé, una mica de música. Valls, capital de la comarca tarragonina de l'Alcamp, es converteix també en capital gastronòmica de Catalunya a principis de cada any gràcies a una hortalissa molt singular, el calçot. Durant tres mesos, aquest tipus de ceba blanca i allargada és el rei indiscutible de la cuina catalana. Però el seu gran dia ha estat l'últim diumenge de gener, quan Balls es vesteix de gala per celebrar la festa de la calçotada. Una jornada ludico-gastronòmica que va arrencar el 1982 i que drau milers de visitants, prop de 40.000. Encara que la tradició de menjar calçot en els cercles íntims familiars d'aquesta localitat es remunta a finals del segle XIX. Des de primeres hores del matí, el visitant es podrà entretenir fent una volta pel mercat de la calçotada. Hi ha tres concursos que tenen lloc al llarg de la jornada. De 10 a 11 hores del matí se celebra el concurs de cultivadors de calçots, que exposen els seus manats a la plaça del Blat, davant de l'Ajuntament. Paral·lelament, i a la mateixa plaça, es du a terme un concurs de salsa de la calçotada, que permet veure com es prepara aquesta salvitxada. Però, sens dubte, la competició més esperada i espectacular és el concurs de menjar calçots. A la una del migdia, tothom se cita a la plaça del pati per contemplar els devoradors de calçots més experts. El campió serà aquell que sigui capaç de menjar un major nombre de calçots, forçosament mullats en la seva salsa i amb un porró de vi que els ajudarà a digerir-los. El guanyador d'aquest any és de Barcelona. Es diu David Adelantado i s'ha cruspit 295 calçots, gairebé 3 quilos. O sigui que, des de luego, són ganes de fer calçotada, eh? Jo penso que la part aquesta que no es menja del calçot, el que passa és que a vegades queden cremats. Però aquelles parts finals del rava, podríem dir, allò a la planxa és boníssim. Sí. El que passa és que, esclar, no l'aprofiten ni ho llencen. Doncs penseu que allò va molt bé si ho voleu menjar fregit. Apa, Montse. Bueno, fregit, a la planxa. A la planxa. Tan interessant com els citats concursos és la Cercavila, que s'inicia a les 12.30 hores. El passeig dels Caputxins és el punt de concentració de gegants capgrossos, bestiari, grups musicals, cavalleries i carros calçotaires. I presidint la comitiva, esclar, sa majestat, el rei calçot. La Cercavila s'acaba al pati, on visitants i gegants participen en diferents valls i danses. Ha arribat el moment de menjar calçots? Amb tant d'enrenou, el visitant aviat li entra gana. És hora de passar a la degustació del calçot. La inconfundible aroma de les garelles enceses ens conduieix a la plaça de l'oli o a la plaça del blat, transformades en improvisats menjadors a l'aire lliure. Hi trobem un servei de garelles preparades perquè qui ho desitgi pugui rostir la seva pròpia carn, llongonissa o botifarra, ingredients que formen part d'una calçotada ben completa. L'espectacle que suposa compartir taula de fusta i estovalles de paper amb la gent que no coneixes però que està uniformada amb el típic pitet que et regalen al comprar un manat de calçots contribueix a perpetuar aquesta festa tradicional. A més, el que ha de cremar els calçots s'ha de fer amb allò que tallen de les vinyes. Les vinyes, sí. Allò li dona un aroma especial. Sí, i ara aquí, en els apartats aquests, Montse. Aquí diu, a més a més dels calçots, Valls també és bressol casteller en dues importants colles dels xiquets de Valls, la vella i la jove. El 2017 hi ha prevista la inauguració del Museu Casteller de Catalunya, carrer Esperdanyés, número 5. Mentrestant, us podeu fotografiar al costat del monument als xiquets de Valls, passeig dels caputxins. Altres llocs interessants per visitar a Valls són el campanar més alt de Catalunya, a l'església de Sant Joan, que és el carrer de l'església 52, amb els seus 74 metres d'altura, els arts de l'antic celler del Pavorda, del carrer Escrivenia UB, el Call o Barri Jueu, la capella del Roser, del carrer de la Cor 24, i, ja a les afores, a pocs quilòmetres, els monestirs Sistercencs, de Poblet i Santes Creus. O sigui que és un lloc molt adequat per visitar-los, encara que ja hagi passat la festa del calçot. No, i el monestir val la pena que aneu. Oh, i tant. Sí, de monestir, sí. Tots dos, eh? No en plan religiós, sinó en plan arquitectònic. No, no, sí, sí, i tant. Tots dos, eh? I ara, com estem de moda, sembla que ha passat, però em sembla que no, que amb aquests canvis amunt i amunt i avall i avall de les temperatures, parlarem de la grip. Mites i veritats, un article de la Yolanda García Malo. Diu que la temporada de l'hivern sempre ve amb un company inseparable, la grip. Temuda per gairebé tothom, al voltant de la grip circulen diversos mites i algunes veritats que descobrirem a continuació. Aquests són els mites. El refredat se m'ha complicat i ara tinc grip. Les dues són malalties respiratòries, però estan provocades per virus diferents. Abriga't, que fa fred i agafaràs una grip. Com que està causada per un virus, la grip no s'agafa pel mal temps. Passar fred o anar desabrigat. Bé, suc de taronja. Curar-te la grip. No hi ha evidències científiques que demostrin que el suc de taronja pot millorar els símptomes gripals. M'he posat la vacuna i he agafat la grip. No, és un mite. Les vacunes de la grip no poden provocar la malaltia perquè estan compostes per virus morts no contagiosos. I ara farem una ullada a les veritats. La grip dura set dies amb medicació i una setmana sense medicació. Home, estem parlant de lo mateix, no? En setmana són set dies. Exacte. De que anem aquí. I pongues com o ti pongues, l'has de passar. Són 15. Si són 7 i 7, són 15, eh? Bueno, 14. No, però no el sumes. No, 7 i 10, tu. El procés gripal s'allarga entre 7 i 10 dies. Els medicaments només serveixen per pal·liar-ne els símptomes. Rentar-se les mans prevé la grip. Es recomana rentar-se les mans sovint, amb aigua i sabó, i durant un minut com a mesura preventiva. És necessari vacunar-se de la grip cada any. Els anticossos produïts per la vacunació disminueixen amb el temps i, com que les soques del virus van canviant, cal adaptar la vacuna cada temporada. La vacuna està indicada per a la gent gran i pels nens. Pels nens i la gent gran amb problemes de salut, les embarassades, qualsevol persona amb trastorns crònics o les persones que estiguin en contacte amb grups. La vacuna és la millor arma per evitar una grip greu i no contagiar els altres. Molt bé. Doncs ja ho sabeu. Allò que aixís aixís no vol dir que tingueu la grip, eh? No. Vol dir que esteu enfosadatats, que heu agafat un enfadadet... Sí. Sí, i aquest any estava molt de moda, que no ho diré perquè ho diria malament, una afecció bronquial. No, no, ja pots dir-ho bé? Ja te la repito. Bronchomonitis. Però és que no, bronchomonitis. A veure, clar, no vols dir el nom. És que no, no vull dir el nom perquè no ho diria bé. El més conegut és una bronchomonia, no? No arriba, no arriba. És una altra cosa. Broncoctàcia, una cosa així. Sí, sí. Una broncoctàcia, una cosa així. Una cosa rara. Sí, però és que és molt perquè... No, és molt antipatit. El nostre menys, que és el Joan, ha agafat aquesta infecció i porta la criatura gairebé dues setmanes, fixa'l que és ell, eh? Sí, sí. Que s'ha saltat exàmens i tot el que vulguis, sense poder anar a l'escola, bueno, a l'institut, li va recomanar al metge que no hi anés perquè també estalviaria de contagiar... Sí, els altres. Els altres. A casa, doncs, durant una setmana i mitja, allò, anar prenent un bucolític, un antipulxigen, un ibuprofeno, no sé què, no sé quantos. I al final, com ja la cosa no parava i sense febre, sense res, va anar al metge i li diu ei, senyora, una filla, eh? Senyora, que té grip, ah, i que té una bronquitis, l'ha hagut de donar perquè, esclar, si no és necessari prendre antibiòtic, no cal prendre antibiòtic. Però si és necessari, sí. És necessari, sí. És a dir, que no ho confonguem. Allò que hem llegit de set dies amb medicació o sense medicació... Sí, sí. L'ideal, si tens temps i pots, és posar-te al llit o bé al sofà, bon força líquids i no sortir al carrer que contagies els altres. Bé, i amb la grip acabarem aquesta audició. No, no, més mal que creguem. Bona salut, tu no fomem. Això, això. Senyores, senyors... Senyors, senyors radioients, acabem amb la grip, que s'ho passin bé. No, home. No, no, que s'ho passin tots molt bé. Hàgin al carrer Patrinsol i prengui xocolata. Ah, xocolata és veritat. Xocolata i all, i all, i all. All també, all també. I llimona també. I llimona. Però més llimona, accepto. Xocolata també. Alls... L'alls, no, que a la meva estan prohibits. Sofregits. No, ni així, ni així. No, no, res, no. Senyores, senyors... Alls tenen, és una bona truita. Carles, moltes gràcies per la teva paciència. Lina, Montse i Joan Maria, a tothom i a vostès, senyors, per escoltar-nos. Molt bona nit o molt bon dia, si ens escolteu dissabte. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Això es pot fer desaparèixer, oi? Adéu-siau.