De la Candelera a l’estèvia: refranys i curiositats, Granados al centenari, salut natural i escapada a Puigcerdà

La ràdio d'Espera, la ràdio de Sant Just, l'hora que ha hagut concurs. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Ara escoltes, ràdio d'Espera. Música Seixanta i més o menys. Som a 3 de febrer, però com a data important del nostre calendari, destaquem el dia d'ahir, que vam celebrar la presentació del nen Jesús al temple, una de les festes de l'any litúrgic més assenyalades, amb la qual l'Església renova tota la vida de la humanitat. Podem dir que és una festa eminentment popular. La festa del 2 de febrer és anomenada la Candelera, on es reparteixen petites candeles als qui assisteixen als oficis religiosos. Aquestes candeles s'encenen en la processó que es fa al voltant del poble, o bé al voltant de la plaça de l'Església, segons el temps atmosfèric ho permeti. Acostumem a guardar aquestes candeles per encendre-les en temps de tempesta o bé en cas d'infantament. La festa d'ahir va ser l'onomàstica de les dones que porten per nom purificació o abreujat, pures o candeles. A valls que tenen per patrona la vèrgia de la Candela, a les dones que porten aquests noms o bé simplement Maria, se les felicita molt carinyosament el 2 de febrer per considerar-se que és la seva festa onomàstica. És creença general que si trona entre aquesta festa de la Mare de Déu i la de la seva anunciació, 25 de març, es prollonga 40 dies l'hivern. L'aforística ens ofereix una porció de dites relacionades amb aquest dia. Aviam, Lina. Si la candelera plora, l'hivern és fora. Si la candelera riu, l'hivern reviu. No sé aquest any, em sembla que la dita no serà gaire adequada. Si plora, és a dir, si plou, ha cessat el mal temps. Altrament, continuarà l'hivern si brilla el sol. Encara que alguna digui... Per la candelera, el fred va enrere. Per la candelera, gran fred o gebre. Per aquesta raó, alguns diuen senzillament... Aviam. Per la candelera, candeles. Molt bé. En d'altres anys, el fred és rigorós. Abunden les llenques de canàs, petites i grans, els rierols, els ràfecs que degoten, i es gela l'aigua amb fils o candeles. I encara diuen en terrenys muntanyosos. Aviam, què diuen, Lina? Per la candelera, es juga la bugadera. Això mateix. I perquè han desaparegut les boires. No, encara no han desaparegut, no, aquests dies. Però no oblidem que avança el dia. I diu, què diu? Aviam, Joan. Per la candelera, una hora enrere. Molt bé. Això vol dir que és més dies. O bé, en conseqüència... Jo havia dit aquest. No en tinc una altra entència. No, mira, per aquí. Aquí, aquest. És que ens anem passant el llibre i així tothom diu una miqueta. Perquè han desaparegut les boires, però no oblidem que avança el dia. Molt bé. I ara el Joan Maria. Per la candelera, els ous a carrera. Això mateix. Els pagarem més barats. Bé, en pla de broma, se sol proposar als bailets aquesta endevinalla. Aviam, Joan Maria. Joan, aviam. Si tu l'endevines, aquesta endevinalla. La Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer, Semblai és lo tercer, endivina a quin dia més és. Ah, a quin dia del mes és? A quin dia del mes és. Quin dia del mes és? I quin dia del mes és? Doncs no ho sé. Torna-ho a dir, torna-ho a dir. Torna-ho a repetir, aviam si l'enganxes. A veure. Aviam. Espereu. La Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer. Semblai és lo tercer, endivina a quin mes és. Doncs... De quin mes parlem? No ho sé. Tu diries que és el març? No ho sé. Tu diries que és el març? Però si no diu quin mes és, ja està parlant del primer i del segon dia. Oh, clar, si ja ha dit, del principi, el febrer. És el febrer? Sí. Ah. Sí. Escolta'm, no és tu, no és igual. Diu, no, diu, de quin color és el cavall blanc de Sant Fernando o de Santiago? Això. Diu, no ho sé, va, jo. Bé, avui és dia 3 i és Sant Blai, per això era el dia d'avui. Bé, després de felicitar amb 24 hores de retard a les Candeles, Pures o Maries, avui ho farem als Blais, Claudines de Tebenet, Joaquim de Siena i Azarias. I per quan sortim en segona audició, el dissabte, felicitarem els germans, Dorotees, Misteris, sota l'advocació del Sant Misteri de Cervera, i Sant Pau Miki, jesuita japonès. Després de les felicitacions onomàstiques i de les dites populars, passem a saludar a la Lina, la Montse, el Joan i el Joan Maria, i com no, el Carles Hernández Rius, que ens controla el so i posa les músiques. I sense més dilació, la Joan Algarra diu, endavant 60 i més o menys. Música Música Música Música I després de donar la volta al món amb aquesta música tan maca, em donarem pas al Joan, que ens porta a aquelles efemèrides i aquelles coses. Doncs avui dimecres, 3 de febrer, és el 37è dia de l'any del calendari gregorià. Queden 329 dies per finalitzar l'any. Un 3 de febrer de 1945 va néixer a Jamaica Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley. Bob Marley foi un músic i compositor jamaicà. Durant la seva carrera musical va ser el líder com a compositor i guitarrista de les bandes SKA, Rock Study, Reggie, The Wilders i Bob Marley i The Wilders. Marley segueix sent com el més conegut i respectat intèrpret de la música regui i és acreditat per ajudar a difondre tant la música de Jamaica com el moviment rastafari, de la qual era un membre molt compromès a una audiència mundial. Entre els seus majors èxits es troben els senzills I Shot the Sheriff, No Woman, No Cry, Exodus, Could You Be Love, Street It Up, Jamaican, Redemption Song, What Love i al costat de The Wilders, Three Little Birds. Així com els llançaments pòstums Buffalo Soldier, Iron Lion Zeon i l'àlbum recopulatori Legend, llançat el 1844, tres anys després de la seva mort, a l'àlbum de Reggie, més venut de la història amb 10 discos de platí als Estats Units i 20 milions de còpies a tot el món. Molt bé! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, molt bé! Una sessió de música de la que t'agrada a tu, oi, Joan? Molt bé, doncs ara continuarem amb l'Alina Farem curiositats aquelles curioses Això mateix, sobretot que siguin curioses No, escolteu, a vegades barregem coses i avui anirem sempre parlant de coses que és l'home, més aviat les coses que criden l'atenció Però l'home com a gènere o l'home com a senyor? No, no, no, no, és anecdòtic tot, no passa res No, l'home com a persona és igual Però diu Números secrets Sí, diu el primer rei suec que va portar el nom de Carles li van dir Carles setè Ara, el Carles primer el segon, el tercer el quart, el cinquè i el sisè no van existir mai Vaja, però adios Que no se sap en absolut per què Us hem quedat enterastra És un número màgic Setè Bueno, podia ser Per si van començar per aquí Van començar pel setè Hola Això potser el Carlos ens ho pot dir amb ell No sé quin número té dintre de la seva rama Bé Un altre que també va relacionat amb la cosa de l'home Diu Espanya va governar un rei de 1886 a 1931 que tenia una estranya relació amb l'himne nacional Aquest l'havia sentit esclar en innumerables ocasions El rei era Alfonso XIII I li era impossible reconèixer-lo Esclar La seva dona Diu Això no s'hagués vist massa però la seva dona esclar el feia aixecar cada vegada i li deia que això no podia ser I aleshores el bon senyor el que va fer va buscar-se a uns ajudantes sirviente el que sigui Sí, sí, sí A un fàmulo Sí Que el portés al costat perquè cada vegada que sortia l'himne nacional s'aixecava Aleshores que no pitava com allò que sortia d'aquí quan fan els partits Clar, clar Només que li hagués fet un passiguet ja estava bé Ja, ja, ja Però es veu que mira I això es diu a musical És a dir que no tenia ni idea de lo que era la música o no podia entendre la música Jo em pensava que no tenia lletra Sí, ja, bueno això també I després parla del primer jueu Diu En l'època del Tercer Reich quan Alemanya va ocupar Dinamarca Hitler va demanar que a tots els jueus se li posessin o sigui que els aïllessin com sempre feia a cada lloc que arribava I els deien que havien de portar una creu que ja la sabeu aquella estrella de David Sí, l'estrella groga els obligaven a cosir els abris però aquesta vegada Dinamarca diu la cosa li va sortir molt malament perquè ho va dir i a l'endemà i a les poques hores tots els ciutadans d'anessos sense importar en quina religió de lo que fera tots van portar l'estrella L'estrella I diu i el rei danés cristian de ser va ser el primer que es va posar al cap de tots els seus súbdits i va manifestar que ell era el primer jueu que que estava o sigui això sí que va ser una cosa preciosa va ser una cosa molt bonica que anava bé i després parlem us en recordat aquella vegada que us vaig parlar de l'idiota i que vam dir que hi ha paraules que ens donen una no sé amb un sentit pejoratiu o una cosa i han degenerat i que després que era persona l'idiota era aquell que se'm preocupava dels assumptes dels altres doncs ara encara n'hi ha una altra paraula per mi que encara és més punyent que és dictador la paraula dictador esclar en l'actualitat el dictador té unes connotacions molt negatives però no obstant amb els seus orígens aquest carg aquest carga bueno carga aquest manament el devia desempenyar una funció molt més distinta de la que després la història diria que era el dictador la figura del dictador va ser ideada pels romans en reconeixement algú que havia actuat amb rapidesa en casos d'urgència o sigui un dictador era una persona que pum eh i diu i així l'electe aquest l'elegit podia ostentar el mando suprem per un cort període de temps o sigui que dictadores largos no sé no no convenien diu no era precís dir o sigui no fa d'allò de dir-ho que la persona aquesta assumia el seu paper i ostentava el poder la seva paraula era la llei i es té que dir que el que ell deia s'havia de complir diu dictador en llatí significa tant com dir jo he dit jo dic això pum o sigui un dictador bueno dictador clar la paraula també diu dictar alguna norma alguna cosa algun acte sí sigui el que sigui i ara ens queda l'última que ja que estem en el mes d'agost també en una cosa distinta més honorífico i diu si l'emperador romà Augusto no hagués existit possiblement tampoc en l'actualitat el mes de febrer tindria cada 4 anys 29 dies d'on a l'any 8 abans de Jesucrist l'emperador va decidir que el mes de 6 tilis portara el seu nom el de Augusto en el seu honor evidentment en ningun cas aquest mes hauria de tenir menys dies que el juliol que era el seu veí en el calendari així és que por real de Creto va dir bueno doncs el mes de febrer li anirem traient li anirem traient dies li posarem al mes d'agost molt bé que això després diu que no que era per rotaciones de la Tierra però de moment aquestes coses i fins la propera molt bé o sigui agost i aquest any tenim 29 dies i tant un de més i Room Que música, ma, bonica. No, al Carles em sembla que no li agrada. Ha fet una... Sí? Sí? Ah, vale. Estem al meu temps, també, encara que siguis molt més jove. Bé, ara, fa uns dies, el Joan Maria va trobar a La Vanguardia un interessant article d'Albert Molins Renter que titulava La amarga realitat de l'estèvia. L'estèvia és un editament que avui dia s'ha passat de moda. O s'ha posat, no s'ha posat? S'ha posat de moda. Segons s'opina en Josep Miquel Molet, professor de biotecnologia dels aliments, autor del llibre Comer sin medo, el fenomeno estèvia és igual al que es va produir amb les valles de Goji fa uns anys. Un editament al qual alguns atribueixen propietats terapèutiques per a un bon grapat de malalts, la diabetes entre elles, que és molt beneficiós per a alguns d'altres, sobretot si es masteguen les fulles. Però d'altres opinen, en contra, que no és més que un edulcorant sense cap propietat especial. Crec que el problema és que uns i altres parlen de coses diferents. Els que la defensen afirmen que sempre és resident. Un aliment. És un aliment resident en les fulles. És un aliment resident en les fulles. Un aliment i els detractors diuen que per ells aquesta planta només té la propietat que les seves fulles extreuen un edulcorant res més. Al web de l'associació Dolça Revolució, impulsada per un dels defensors més grans del consum de fulles d'estèvia, el senyor Josep Pàmies, es pot trobar una llista exhaustiva dels efectes beneficiosos que ell diu que tenen les fulles de l'estèvia. Però fins ara, l'única manera legalment permesa de comercialització de l'estèvia és l'edulcorant de les seves fulles. Edulcorant considerat un additiu d'alta puresa. A més a més, dintre d'una ingesta diària és deu vegades més admissible que l'espartam, considerat l'enfant terrible entre els edulcorants quotidians. L'estèvia és un producte processat contra allò que es diu sovint pel marketing que és un producte d'origen natural. Però que si ens fixessin en la composició dels envasats, veurien que només contenen un 1% de glucòsid d'estèviol. L'estèvia és més cara que d'altres edulcorants i, a més a més, té un regust amargant semblant al de la regalèsia que no acaba de convèncer el consumidor. A Espanya, comercialitzar les fulles fresques o seques, que en aquest cas sí serien un producte, és completament il·legal. i la planta només es pot vendre com a planta ornamental, encara que hem de dir que és molt fàcil d'adquirir-la per internet. Per contra, segons el professor Molet, ens avisa que les fulles d'estèvia tenen 3 o 4 compostos que han relacionat amb 3 o 4 components que poden crear problemes d'infertilitat i de tensió arterial. Aitor Sánchez, dietista i nutricionista de la Universitat de Granada, diu que com no és cap tipus de sucre, diu que no és com cap tipus de sucre. Es pot incloure en la primera dieta dels diabètics, però dir això és molt diferent assegurar que l'estèvia té efectes terapèutics en el tractament d'aquesta malaltia crònica que afecta a molts membres de la nostra societat. Tots els especialistes... Què és el lloc? Molet? Sí. Acosta't, acosta't al micro, Montse. Sí, però tots els especialistes... Molet i Sánchez. Molet. No, no ho veia jo això, no ho veia clar. Molet i Sánchez. Molet i Sánchez estan d'acord. És que el consum d'estèvia és ferm, és ferm, ferm adulcorant, és completament inocuo, però que no aporta res de diferent a qualsevol altre dels adulcorants que es donen, que es venen en els supermercats. Resumint, l'èxit de l'estèvia és degut, en general, al seu etiquetat que diu que és un producte natural. És més, Aitor Sánchez assegura que aquest èxit de l'estèvia i en general de tots els productes amb la indicació de naturals es deu a la dissociació que té la societat entre els aliments naturals i aliments ultraprocessats. En general, pensem que no s'ha d'abusar dels educlorants i que hem d'anar en compte amb els productes que ens venen com a laics o ensocrats. Amb educlorants, perquè, confiat en aquesta indicació, encara podem consumir més calories de les desitjades. I engreixar-nos. O sigui, que compta amb els lights i amb els alumnes fets amb adulcorant. Com sempre passa. Sí, clar. Bé, doncs, posem una mica de música. granja. 물, angi, agio, agio, ajö. Unsstău apropos, ajö. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Obrim ara l'espai Música per gaudir Aquest any fa cent de la desgraciada mort d'Enric Granados. Aquesta il·lustre músic català va néixer a Lleida l'any 1867 i va desaparèixer al Canal de la Mànega amb la seva esposa, en part, en l'enfonsament del vaixell Lusitania l'any 1916 a causa del torpediment d'un submarí alemany. Va ser un compositor inspirat i un pianista excepcional que, a banda de compositor, havia dedicat la seva vida a la tasca pedagòsica, sobretot respecte al piano. Va estudiar a Barcelona seguint les orientacions del mestre Padrell, artífecs de l'Escola Nacionalista Catalana. Va composar immensitat d'obres, d'entre les quals destaquen Goyescas, de l'estrena de la qual el Metropolitan Opera House de Nova York regressava a Espanya quan va trobar la mort. Moltes altres composicions de tall romàntic per pian formen el seu llegat, escenes romàntiques, balsos poètics, danses espanyoles i dues òperes, Goyescas i Maria del Carmen. De la seva obra Goyescas us oferim fragments del Pelele, una escena molt destacable, inspirada en un quadre de Goya. La interpreta la pianista Rosa Sabater i fou gravada en un concert especial a la Sala Fènix de Madrid l'any 1974. Cal dir que aquesta gran intèrpret va morir en un greu accident d'aviació a Mejorada del Campo, prop de Barajas. La setmana passada va tenir lloc el concert que inicia l'any Enric Granados amb motiu del centenari de la seva desaparició. Escoltem la pianista Rosa Sabater en la interpretació d'El Pelele, fragment d'una escena Goyesca. Gul Dolom? La setmana, que es su complimenti de l'any Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Est azirt! Fins demà! perdut quan guardava el ramat a la vora del llac de Montcortès, el del Pallars Jussà. I com que no se'l creien, els ho va demostrar. Doncs sota la nansa hi havia un fet, un amagatall, per guardar-hi una dobleta d'hort, que tenia i no sabia què fer-ne. Va començar a furgar i ve a taquit que la moneda va sortir. També va ser casualitat, eh? Demostrant que era seva. Sembla ser que aquesta historieta volia demostrar que el recorregut de les aigües subterrànies és imprevisible i desconegut. És un article escrit per Assumpció Batalla, mestra jubilada i presidenta de l'Assemblea de la Creu Roja del Pallars. de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja de l'Assemblea de la Creu Roja Molt bé, i ara la Montse s'explicarà aquelles coses de vitamines, de salut... Continuem parlant de vitamines i coses que ens aporten a la nostra vida coses beneficioses. Per exemple, parlarem de la jalea real. És un regal de les abelles per combatre el cansanci físic i mental, sobretot si està causat per l'estrès. A més, és un gran reconstituent ideal en aquesta època de l'any. La naturalesa de la jalea real ens dona una idea exacta de les propietats exclusives d'aquest complement nutricional que és una autèntica delicatessen. Es tracta del producte secretat per les glàndules faringers de les abelles obreres entre el dia 5 i el 14 de la seva existència. Són criats en una època de criar. O sigui, diu-ho de nodrizes, de cria. constitueixen l'alimentació exclusiva de totes les larves que la colmena fins al tercer dia de la seva vida, de les larves escollides per arribar a ser reina fins al quin dia i la reina durant tota la seva vida, des del moment en què surt de la saldilla real. El fet que la reina originada d'un ou igual al d'una obrera sigui dos vegades més pesada que aquesta hasta 5 vegades hasta 5 anys o 6 anys en més de 45 dies com viu l'obrera i és capaç de posar hasta 2.000 ous al dia durant diversos anys. Evidència que es tracta d'una substància bastant especial presentat per un color blanquinós nacarat de consistència gelatinosa i té un sabor calent àcid i ligerament dolç. Molt nutritiva comparada moltes vegades amb altres productes del penal però la jalea real possegueix més proteïnes substàncies hormonals vitamines i minerals que la mel destaca el seu altíssim contingut en vitamina del grup B incluïda la B12 la jalea real conté per tèmine mig aigua al rededor del 66% proteïnes aproximadament 12% amb gran part forma d'aminoàcids lliures i combinats glucòsids per media del 9% lípids 6% vitamines B B2 B3 B5 i B6 biotina àcid fòlic i en menor quantitat B12 A C D i E minerals oligoaliments calci cobre ferro fòsfor potassi salici constituients indeterminats 6% que aniran sens dubte coneixent-se més en el futur i que explicaran benèfiques qualitats molt bé o sigui que aprendre a jalea real a todo pasto sobretot sobretot aprendre-ho quan ve la primavera que és el moment ara és el moment bueno sortint de l'hivern encara la primavera n'hi ha una cosa que es té que dir també i és que la jalea real la preneu-la pura perquè la jalea real també s'adona moltes vegades amb un component amb un component de ginseng i el ginseng que és molt maco que també és un component que va molt bé però que a vegades pot augmentar la tensió perquè és molt accelerador que dèiem abans en canvi la jalea real no augmenta el to de la persona treu aquesta mica de depressió i ja patia que tenim al començament de la primavera jo soc defensora de la jalea real i preneu-la però el ginseng s'ha de controlar el ginseng teniu que anar amb molt de cura és molt maco molt bé va molt bé et posa a cent però també cuidado cuidado bueno és el que dèiem abans de les serbes abans també s'han sortit aquí que ho estàvem comentant el tanto amb les serbes no totes les serbes es poden prendre la baba alegrement jo per exemple que prenc cintron ho dic no per res ni perquè sigui privada en diuen el tanto quin tipus d'herbes que no puc prendre perquè augmenta la tensió no perquè augmenta la tensió perquè a vegades és contraproduent per exemple la persona que pren cintron no pot prendre aspirina no evidentment perquè augmenten les reaccions doncs les serbes el tanto el tanto o sigui no són herbetes el tanto la coca també no és una herbeta sí també i tant i tant també ara a mica en mica ha començat l'acupuntura les herbes bueno l'herbolisteria ja és des de l'edat mitjana en aquest país de sempre doncs aquesta setmana he llegit que els xinos invertiran aquí a Barcelona concretament l'hospital més important d'Europa de natura de la medicina natura de la medicina la medicina xina és la més antigua del món doncs l'instal·len aquí a Barcelona amb una inversió de més de 60 milions d'euros molt bé llavors vindran com que cada vegada hi ha més xinos a Europa doncs els vindran a agorir tots a agorir-se nosaltres tenim dues solucions si tenim dolor i el que sigui anem als xinos que ens facin acupuntura o agafem les abelles i les posem damunt de l'arbre i permetem que ens piquin i ja està una picada d'abella perdona una picada d'abella dues o tres es poden suportar masses no et matarien però una picada d'abella o dues és molt interessant pel cos perquè aporta un àcid que és beneficiós en mesura com sempre bé continuem amb les vitamines vitamines i minerals que no ens faltin en el nostre organisme perquè suposem que els esportistes ja deuen tenir molt en compte en la seva alimentació diària totes les vitamines i minerals que formen part de processos cel·lulars que són vitals per a l'organisme i encara que no practiquem massa esport és bo repassar la nostra alimentació per si aquesta ens proporciona la quantitat adequada de vitamines si la teva dieta és variada rica en verdures i fruits en làctics legums i fruits cets és molt probable que no et faltin ni vitamines ni minerals com el calci el magnesi o el potassi però a vegades això no és així actualment la nostra alimentació pot presentar algunes deficiències degut principalment als hàbits dietètics que són en moltes ocasions poc equilibrats amb tendència a consumir un excés de proteïnes per exemple carns i embotits i pocs aliments d'origen vegetal doncs bé posant molta atenció a la dieta si notéssim símptomes com debilitat irritabilitat manca de reflexos o rampes si el trobes així consulta amb la teva farmacèutica deus comprovar si el teu cos necessita alguns d'aquests minerals i ves amb compte ja que a la llarga el dèficit d'aquests minerals està associat a malalties que val la pena evitar si tenim en compte que perquè l'energia arribi als músculs és necessari un procés en el qual el magnesi té un gran protagonisme s'entén fàcilment que la importància d'aquest mineral el magnesi té per les persones que fan exercici a més a més l'esport i la sudoració produeixen una considerable perda de minerals que pot contribuir a reduir la capacitat de resistència la d'adaptació a l'esforç i generar un baix rendiment físic si et passa això potser el magnesi no pugui ser aconseguit solament amb l'alimentació potser és necessària una aportació extra d'aquest mineral l'Agència Europea de Seguretat Alimentària ha admès una opinió positiva sobre la utilitat del magnesi com a element clau pel metabolismo energètic que alimenta d'energia les nostres cèl·lules i pratica Fins demà! Fins demà! Bé, i ara el Joan Maria ens parlarà d'aquelles coses que a vegades ens comenta. Parlarem dels joves. Els joves d'avui pensen com els d'abans? En primer lloc, estic convençut que aquesta pregunta se l'han de fer quasi tots els pares en un moment o altre de la seva vida. I em sembla que la idea general és que ara viuen millor i pensen molt diferents dels seus pares. Per arribar a la meva conclusió, m'he fet diverses reflexions. Primer, on es forma el pensament? A l'escola? A casa? Als mitjans de comunicació? I també als amics? És l'escola d'avui igual que la de 30 anys enrere? Segur que no. Enguany els mestres estan més ben preparats i no tenen tants perjudicis heredats de la fosca època dictatorial. L'educació a casa ha millorat perquè la mitjana intel·lectual del país ha pujat. Els mitjans de comunicació, ràdio i en especial la televisió, han ajudat moltíssim a crear una consciència ciutadana més compromesa i lliure. Bé, doncs per tot el que he explicat més amunt, he arribat a la conclusió que els joves d'avui tenen el pensament més assenyat que els seus pares. Pel que fa a com viuen, segur que ara viuen més bé. Van a sopar, de copes, tenen cotxe o moto, fan vacances, viatgen, les quals cosa eren impensables pels seus pares. M'atreveixo a dir que la propera generació serà també diferent de l'actual. La globalització de l'economia ja està produint un retrocés a la renta dels països occidentals en benefici dels pobles emergents. Aquest fet serà determinant en un futur proper per canviar els costums i la manera de viure dels joves a un sistema més sostenible. Ja en parlarem, perquè aquesta de la globalització i... No ho sé, fins a cert punt, la globalització és beneficiosa o no tant? Ja ho veurem. Posem un dubte, no? Posem un dubte. Ah, sí? Donem temps al temps, aviam què passa. La asociació de l'economia ja està produïda. i la gent gran va celebrar el passat divendres la seva assemblea general. Van assistir una gran quantitat de socis i d'altres que havien delegat el seu vot en d'altres socis. Van haver-hi moltes propostes de visites, d'assistència a teatres, a llocs interessants. La Junta va prendre nota per si és viable atendre totes les propostes. I ara segueix tu, Joan Maria. Va quedar palès que els nostres socis estan molt interessats per les activitats de l'associació i pel programa que la Junta té a punt per satisfer els desiguts dels associats. Us animem a inscriure-us. Estem a la vostra disposició al mil·lenari tots els dimarts a dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts de la una del migdia, cada setmana. Això. O sigui, ja ho sabeu. Preparem programes que ens sembla que us agradaran molt. Ara tenim una perspectiva que serà molt, molt, molt atraient. Ja us anirem comunicant el que fem. Avanço-te una miqueta de què es tracta. No, no, no, no, no. Ja, ja ho direm. Que sorpresa, sorpresa. Bueno, no, no. Vull dir de la calçotada del dia 11. Ah, la calçotada, sí. Encara hi sou a temps. Demà és el que en dia d'inscripció. Sí, però si quedés a algun lloc, també es pot trucar i aviam. O sigui, la llista d'espera admet més els assistents associats. Viatjant per Catalunya. Puigcerdà, el cor de la Cerdanya. Al pic de l'hivern, els amants de l'esquí o d'altres activitats del neu, tenen a Puigcerdà una perfecta base d'operacions. El cor de la capital de la comarca gironina de la Cerdanya batega a les seves places unides. Aquesta darrera està presidida pel símbol de la vila, el seu campanar, únic vestigi de l'antiga església parroquial, segle XVII, d'estructura octagonal. Té 35 metres d'alçada i des de la seva àmplia terrassa es gaudeix d'unes excel·lents panoràmiques del poble i de les rodalies. A la base hi ha l'oficina de turisme. D'altres places interessants són la de l'Ajuntament, amb un mirador batejat, com Balcó de la Cerdanya, la de la Call o Plaça dels Jueus, i la plaça Cabrinter o Plaça Major, de les seves porxades i l'antic Hotel Europa. El carrer Major, de Vianants, és l'eix comercial de la localitat, amb els carrers paral·lels que l'envolten, ideal per als addictes al xòping, que prefereixen les rutes culturals, es pot visitar... perquè es prefereixen les rutes culturals, pot visitar l'antic convent de Sant Domènec, reconvertit en biblioteca i casal per a la tercera edat. El casino s'hereta en la seva façana del segle XIX, que avui en dia acull un Frankfurt medieval, a més d'un antic teatre, el Museu Cerdà abans Convent Carmelita i avui dedicat a la història i etnologia de la comarca o la ruta literària Ruiz Safón, que segueix les referències incloses a la seva novel·la El joc de l'Àngel. Porteu força cèntims, perquè no sé per què passa, tot allà és més car. És caríssim, és caríssim. Segueix, Joan Mariet. Ja a les afores de Puigcerdà, val la pena aturar-se al pont gòtic de Sant Martí o a l'estació de tren, que per cert, de la plaça Catalunya, surt un tren que va fins a Puigcerdà, que molta gent no ho saben. Això sí, per aquests 150 quilòmetres, no sé si està més de 3 hores. Com a meitat del cicle XIX, igual. Sí, igual, igual. No ha canviat. Però sobretot, ningú no pot anar-se'n de Puigcerdà sense fer un relaxant passeig pel seu llac. A l'estiu hi ha els seus signes i tot. Sí, és bonic. Amb el paisatge reflectit a les seves aigües, gelades segons l'època en què el visitem. Si anem en direcció al túnel del Cadí, podem accedir a les estacions d'esquí de la Macella, Alp i la Molina. Si escollim anar a Andorra, podem visitar pobles amb l'encant com Ger, All, Maranges, Bellver o Martinet, amb el seu parc dels Bonquers. I s'hi opten per creuar a França via Bournem, podem escollir entre estacions com Port Piu-Mouerens, Saint-Pierre o Font-Romeu, visitar el poble Fortalesa de Montlluï, el forn solar d'Odel, fer un passeig amb l'històric tren groc, l'atur de Carol, o mimar el nostre cos a les aigües minero-medicinals calentes dels banys de lloc. Jo us recomano el viatge del tren groc, eh? Sí, oi? Que l'he fet dues vegades i les dues vegades... El tren se t'ha encantat. Sí, el tren groc. És molt bonic, és un passeig bonic. I espereu, quan arribeu allà, teniu que en algun lloc a dormir. I tant. I aleshores aquí ens trobem a l'hotel Villa Paulita, Avinguda Pons i Gas, número 15 de Puigcerdà. Us dirà el telèfon 972-884-622. També està el preu, però el diré després, perquè veieu el que val, però el que oferten, el que oferten aquesta gent, eh? Ah, real. Diu, aquest hotel és un 4 estrelles superior, ubicat en una senyorial via nocentista, envoltada per un frondós llebrat jardí i al costat del llac de Puigcerdà, el que li dona un romàntic valor afegit. Les seves 38 selectes habitacions estan dotades d'aire condicionat, minibar, caixa forta i bany complet, amb tot tipus d'amènties. L'hotel disposa també d'un relaxant spa, amb tractaments corporals i facials, piscina coberta i banyera d'hidromassatge. Un lloc ideal per un relaxant opresquí, que a més té un vestíbul amb llar de foc, saló, restaurant i un tranquil lunchbox i entre els seus serveis guardesquí i tintoreria. Bé. I ara ve la part aquella que diuen la dolorosa. És preu habitació doble. Sí, preu de l'habitació doble 180 euros. A partir de 180 euros. Des de... Bueno, des de... Amb esmorzar. Amb esmorzar, que segurament us donaran embotits del Puigcerdà, que són boníssims, eh? Que són molt d'or. Però aquí cal afegir-hi el dinar i el sopar. No, però és una altra cosa. Jo us porto la solució. Sí, a veure, a veure. El restaurant Camp Borrell. Retorn, 3. Meranges. Telèfon, 972-880-033. I el 629-794-758. La carta és d'uns 30-45 euros i el menú degustació, sorpresa, uns 43 en 20. Encara que no estigui a Puigcerdà, val la pena recórrer els 20 quilòmetres que els separen per gaudir de la sabrosa gastronomia d'aquest restaurant situat a Meranges. Tot un referent a la Cerdanya. Carpàzio de filet d'estruç amb tofona negra. Vaja. Calamarsons griler amb verdures al guoc. Teus de porc farcits de bolets o la típica escudella barrejada de muntanya són alguns dels suggeriments del xef oliver, verdaguer, servits en uns acollidors salons de fusta i pedra. El restaurant està integrat en un hotel rural de 9 habitacions a Mancant. Entre elles, una suite a Matell ideal per a famílies. Molt bé, molt bé. Jo he estat a Meranges i també val la pena perquè aquella zona la conec. És molt maco. Tota aquella zona és preciosa. Bé. senyors, senyors, la tertúlia la farem acabat. Ara ens hem d'acomiadar d'aquests oients que són molt, molt amables amb nosaltres i també el Carlos nos dice que s'ha acabat la història i que ens acomiadem fins al proper dimecres. Si ens voleu tornar a escoltar, el dissabte estarem amb vosaltres d'11 a 12 del migdia. Fins aleshores, moltes gràcies, senyors, a tots vostès i també als meus companys que són macos com sempre. Carles, gràcies. Adéu. Fins a la propera. Adéu. Adéu. Adéu. Ara escoltes Ràdio Desfer El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la ciutat...