De la celiaquia als Quatre Gats, Patricia Highsmith, educar en empatia, mobilitat i aparcaments, Berga i la Patum, i l’adolescència

Música Cara a bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Seixanta i més Amics oients de Ràdio d'Esvern, avui és dimecres i torna a aquesta sintonia l'audició Seixanta i més. I torna amb tot un seguit de seccions que presenten temes variats amb l'objectiu de fer-vos amena a aquesta hora del capvespre. L'objectiu principal d'aquesta salutació és felicitar de tot cor a l'entitat cultural més antiga de Sant Just d'Esvern, l'Ateneu. El passat dissabte van m'assistir a la jornada de portes obertes en motiu de l'atorgament a aquesta entitat de la Creu de Sant Jordi i també del seu centenari. No podem deixar de recordar el primer president, el senyor Manuel García Solà. Aquest home d'idees molt avançades pel temps que li va tocar viure. Va ser l'impulsor i l'iniciador d'un Ateneu, una societat que tenia per objecte estendre i desenvolupar la cultura i la instrucció popular i també una possible beneficència entre els socis i llursfamílies que ho haguessin de menester. Alhora podria constituir altres seccions dintre de la societat que eren pròpies i adequades en aquest tipus d'institucions. Aquest inici es produïa l'any 1918. Des aleshores l'Ateneu sempre ha estat una entitat lligada íntimament al nostre poble. Escola, música, excursionisme, teatre, en fi, tot allò que representa la cultura de Sant Just. Aquesta llarga tasca li ha merescut l'atorgament d'un guardó tan important en el nostre país com és la Creu de Sant Jordi. També la celebració del passat 24 va ser motiu per mostrar les obres de millora ja finalitzades. Per tots aquests aconteixements, la nostra audició felicita l'Ateneu i desitja que continuï la seva tasca per molts anys més. I després d'aquesta salutació, la taula de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, iniciem l'audició d'avui de 60 i més. Temes de salut. Ja sabem que parlar de cereals saludables és un tema recurrent, sobretot per a aquelles persones que tenen la sospita, deguda potser a algun malestar estomacal, de patir celiaquia. A la farmàcia podeu trobar el servei de test genètics dins del qual disposeu del test per conèixer la teva disposició a la celiaquia. La celiaquia és una intolerància permanent al gluten que provoca lesions a l'intestí. Coneixer aquesta predisposició permet canviar els hàbits alimentaris per evitar alteracions digestives o futures patologies associades com ara l'anèmia o la osteoporòsia. Per això, considerem molt adequat fer referència a diferents tipus de cereals, uns amb gluten i d'altres sense, que poden ajudar a la nostra alimentació. Amaran, aquí ens diu sense gluten. Amaran és un cereal de gra petit d'origen esteca, ric en aminoàcids, vitamines C, fibra, proteïnes i calci. Té el doble de calci que la llet. Proporciona molta energia i resistència física, per la qual cosa és ideal per als esportistes. Es diu que els guerrers esteques el prenien de forma abundant. La Maria. La cibada. La cibada és un cereal que es consumeix des de l'edat del bronze. La seva combinació de proteïnes té set dels nous aminoàcids essencials per a la vida, greixos, hidrats de carboni, d'absorció lenta, minerals i vitamina B. I E, que li confereix un alt poder energètic i la converteixen en el cereal ideal per prendre diàriament. Els seus beneficis són múltiples. Contribueix a disminuir el colesterol dolent, ajuda a perdre pes si sobran quilos o a guanyar-los si està baix de pes. A més, la pell estarà sana i bonica i el cabell lluirà més llustrós, quasi res. Jo el prefereixo per això. Falta bé. No, bé. En cervesa. Ah, sí? També és molt bona. La cervesa és molt bona perquè és molt diurètica també, eh? I les dones que estan embarassades també els hi va bé la cervesa. Home, ha denunciat moltes graduacions, però sí. A mi com un quinto de cervesa... Bé, no, en primer lloc no m'agrada. I en segon lloc em senta com un tret. Un quinto em fa ballar el cervell a 3x4. Va, doncs quan vulguem que et balli... Això, quan voleu ballar el pap, jo prenc cervesa. El que passa és que en forma de cervesa, el que passa és que em plenen la tripa, eh? Clar. Ara tu, el mill, nena. Ja toca el mill. El mill és un cereal sense gluten. Un dels seus beneficis principals és el que alcalinitzant, és a dir, equilibra el pH de l'organisme, de manera que evita l'acidesa estomacal i afavoreix una bona salut cardiovascular. I preserva els ossos, entre d'altres aspectes. Conté també vitamina del grup B, que ajuden a combatre el cansament, aportant energia, per la qual cosa es recomana en èpoques d'estudi. Bé, i ara arribem a l'ordi. Es diu que l'ordi és un dels cereals més antics, conreats i utilitzats per l'home. Igual que el sègol depura l'organisme i és beneficiós per al fetge, perquè hi evita acumulació de greixos. Enforteix la digestió i ajuda a perdre pes. Però es pot prendre en forma de gra o de flors. Ara ens anem al sègol. El sègol és el cereal ideal per a les persones que volen aprimar-se. Perquè és aciant, mira, com el plàtan, diu, aporta poques calories i és depuratiu. A més, l'àcil linoleic, que conté, ajuda a netejar les artèries i venes, per la qual cosa ajuda a tenir cura de la salut cardiovascular. El seu contingut en àcid fòlic contribueix al creixement del cabell, un altre, veus? Les ungles i l'enfortiment dels ossos. No és apta per a les persones ciliques i acostuma a consumir-se en forma de farina. Blat negre o fajol. El blat negre està considerat un dels aliments més poderosos per fer front al restrenyiment i millorar el trànsit intestinal. Pel seu alt contingut en fibra. Conté proteïnes i aminoàcids, com l'alicina, que millora la funció gàstrica. Finalment, està indicat per tenir cura de la salut del cor, per la presència d'àcids grassos a la seva composició. I a més a més, no té gluten. Sí, bueno, però això del gluten ara s'ha posat de moda. Sí, a més a més. Jo tinc un amic que fa uns, no ho sé, posem-hi 20 anys, no es trobava bé i ningú sabia el que tenia. I tota la seva vida tenia problemes, fins que li van dir que era el tema del gluten. O sigui que, bueno, en fin. Si aneu a la Garrotxa, la majoria de fleques tenen pa de fajol. El que els agradi un pa tipus alemán. Sí, atapeït. Espes, greixut. Sí, sí, sí. Tu no us ho has portat un dia? No me'n recordo. Sí. Sembla que sí. Ens vas portar una llasqueta de pa de fèl. Ah, potser sí. Sí, sí. Però és que quan vaig anar allà sempre em copo fajol. Sí, sí, sí. Aquí a Barcelona és molt difícil de trobar. En plat negre o fajol, diu. Bueno, ara vostè, senyoreta Montse. I la quinoa. Aquest gra procedeix de les cultures maia i asteca. És molt regenerador. I a més, ofereix una part proteica ideal per a les persones actives, els deportistes i aquelles que pateixen desgast crònic. A més de proteïnes, aporta aminoàcids, àcids grassos, essencials i càlci. I també és sense gluten. La quinoa. La quinoa. O sigui que ja ho sabeu. Ja hi ha tipus de farina que són molt convenients per perdre pes, per tot el que vulgueu. I els que tinguin la mania que pateixen cel·lià, si ja s'hi posis igual. Per buscar complements que es afegeixin o que manquin. I si no, mira, escolta, sense pa. Què voleu que us digui? Avui no n'hem tocat nosaltres, perquè no en teníem. No, no, no, a casa sí. El congelador no és ple. Però avui hem anat sense pa. O sigui que mira, és igual. Ningú n'havia comprat, no en teníem avui. Molt bé, musiquita. Vinga, senyoreta Lina, aviós. Jo penseu que sóc insistent i continuo amb els quatre gats, eh? O un altre cop, els quatre gats. Dintre de poc ja n'hi haurà cinc gats, tu. Ja n'hi haurà cinc gats. Oh, no. Bé, aquí el títol aquest, a més, és interessant, tu i així t'enteres de coses de Barcelona. Diu, el Burgès que va trencar un quadre i el va fer famós. Oh, oh. A veureu de què va, això li agradarà a la Joana. Isidre Nonell, que va viure en 1872 i 1911, va ser una de les personalitats més vigoroses dels habituals dels quatre gats. De tots els pintors de l'època, Nonell va ser el més agosserat i potent. En 1900 va exposar un quadre a la sala París. Allà on li agrada a la Joana? Un burguès que venia a missa per entrar a la sala, que venia de missa per entrar a la sala, i en veure el quadre es va quedar bocabadat. Incapaç de comprendre com una galeria, com la del París. Oh, tan misteriosa. Exposés una pintura que mostrava miserables i gitanos que vivien als vulcans de Barcelona. Amb tota la veracitat, ressaltant la brutícia, la misèria i el pestilent paisatge que els envoltava, l'home va esguinçar la tela amb el seu paraigües, entre improperis i insults. El fet va anar passant de boca a orelles, i des d'aquell dia, l'Isidre Nonell va passar a la primera fila de la pintura catalana del moment. Nonell va descobrir des del principi de la seva carrera l'estètica d'allò lleig i tràgic. Va viure entre els seus models i va compartir menjar i beguda. Va morir molt jove, als 39 anys, de tifos. El seu funeral varen assistir els seus amics i els marginats de Barcelona, que el consideraven com un més dels seus. Sis planyideres, entre crits i laments, acompanyaven el fèretre, i els burgesos que van assistir-hi no es van queixar de res, perquè al cap i a la fi havien acceptat que Nonell era el pintor de la misèria. Veieu el Nonell? Sí, sí. Va ser famós perquè volia trencar... Hi ha una cosa que... Bé, un sobte no, perquè ja no és un sobte res. Però que una persona sigui tan intolerant que trenqui un quadro, és que és el acabós. L'antítesis de la persona. Sí, això ja el retrata quina persona devia ser. Sí, quina persona és. Un ignorant segurament devia tenir molts calés, perquè si no hagués muntat. I tant, cadascú expressa el seu ara, la seva manera. Però trencar-lo perquè no li agradava a ell. No, perquè era lleig, perquè... Bueno, però sal, eh, mira. Bueno, tornem, eh, continuem. Continuem. Diuen que quan la publicitat es va convertir en un art. I ara ve un que és més conegut. Bueno, Nonell també. Ramon Casas va ser un dels fundadors dels Quatre Gats i va ser un assistent tan assidu que aquí afirma que no va deixar d'anar-hi ni una sola nit en els set anys que la cerveceria va estar oberta. Casas és un dels pintors del principi del segle XX, més important i conegut. va compartir les seves activitats i va intercanviar idees i projectes amb Utrillo, Rosseñol, mestres d'ors i altres artistes intel·lectuals de l'època. A mi m'hauria agradat estar dintre d'aquelles tertúlies. Sabíem de que parla... Treballava un poc, aquests, eh? No, i tant. Home, Rosseñol s'ho podia permetre perquè tenia més fort. perquè eren burgesos. Clar. És el que m'ha agradat a mi de viure com un burges. I vols que ho ha consumit. Però sense peles, això... I llavors terrible. Perquè tu ara tens que fer euros. Deixa't estar de peles. Va viatjar a París amb Utrillo i Rosseñol per respirar els aires nous qui tothom parlava. Allí va descobrir una nova forma d'acostar-se al públic. Al cartell. Casas es va convertir en un gran cartellista com també ho seria Toulouse-le-Traguec. més enllà dels Pirineus. Alguns dels seus cartells més famosos van ser el que va fer Paranís del Monó. Sí. Àmbar i Escuma de Cudorniu. Va saber funcionar la relació entre l'art i les idees comercials. Però sense cedir a la ximpleria. Ja que mantenia rigorosament el seu estil en línies encara que va intensificar més el color. I acabant d'això, diu, una de les tefaneries més impactants de l'època va ser el casament de Casas amb una de les seves models. Quan la seva mare es va assabentar que el seu fill s'havia casat amb una venedora de loteria, li va agafar de tot. Li va donar un patatús. Sí. la dona s'ho va aprendre tan malament que va vetar l'entrada al llarg familiar i a la jove també durant molts anys. Ja ho veus. I diu, cal assenyalar que Ramon Casas només va fer el cartell publicitari de Nís del Monó i no l'etiqueta que va ser motiu de tantes crítiques. Al cartell de Ramon Casas hi figura una dona que du de la mà un mico petit que porta una ampolla de Nís sota l'aixella. La polèmica etiqueta de l'ampolla va ser dissenyada pel sogre de l'amo de la fàbrica i reprodueix una figura de mico encara d'home d'una notable semblança en Darwin. El pròxim dia continuarem amb aquestes tertúlies. Continuarem. Continuarem. Amb el missa aquest. El pròxim Padre anto lessen loco amb el missa BIOGRAFIES DE GRANS PERSONATGES Patricia Highsmith, l'escriptora estatunidenca que va ser mestra en escriure relats de misteri i intriga. Ella va descriure la banalitat del crim a través de personatges tímids i poc importants. Va néixer el 19 de gener de 1921 a Fort-Zucórg, amb circumstàncies un tant excepcionals, ja que els pares s'havien divorciat nou dies abans del seu naixement. Encara que la crítica durant molt de temps es va abstenir de qualificar-la com autora de novel·la policiaca, ella mai no es va considerar com a tal. I és ben cert, perquè aquesta escritora maniàtica i solitària era molt més que una novel·lista del gènere. Als 21 anys va acabar periodisme a la Universitat de Colòmbia i comença a treballar en una editorial. Potser la raó del seu caràcter solitari, que la va acompanyar tota la vida, ve de la difícil infantesa de filla no desitjada i la posterior consciència de la seva homosocialitat. Una càrrega espantosa a la societat puritana intolerant del moment. La seva àvia es va fer càrrec d'ella i la va ensenyar a llegir quan just tenia dos anys. Els seus companys d'escola la recordarien sempre amb el serrell que gairebé li tapava els ulls i unes mans enormes que ella amagava sempre que podia. No va tenir mai afecció a lectures infantils, però sí a obres de Dostoyevsky, Melville, Conrad, Edgar Allan Poe i especialment Carl Menninger, l'assaig del qual The Human Mean inclou estudis sobre piròmens i psicòtics. En aquest estudi va descobrir una de les constants psicològiques dels seus millors personatges, tan especials que, segons les seves pròpies paraules, els veïns de la casa del costat podrien patir una estranya malaltia psicòtica sense que mai ningú no se n'endunés d'ella. Malgrat la seva fama d'esquerpa i esquiva amb els col·legues, va comptar des del principi de la seva carrera d'escriptora amb l'ajuda de Truman Capote, qui la va introduir en el grup literari de Yalda de New York. Als 24 anys va publicar el primer conte, però l'èxit li arribaria amb la primera novel·la, Estranys en un tren, en l'any 1950. A causa del rebuig a publicar-la de la seva editora, la novel·la The Price of Salt va ser donada a la llum amb una altra editora, però ella la va signar amb un pseudònim, que es deia Claire Morgan. La novel·la tractava d'un amor homosexual entre dues dones, de la qual es va vendre un milió d'exemplars. Déu-n'hi-do en aquell temps. I tant, i tant. Mola. Molts anys més tard va ser redditada amb el títol de Carol i portada al cinema amb força èxit. En aquesta novel·la s'endeviren alguns trets autobiogràtics. Per a tornem a la dècada dels 50, la Patricia Highsmith va compaginar la seva tasca literària amb l'escriptura comercial. Dintre d'aquest apartat es troben les seves col·laboracions en guions de còmic com Superman o Capità Amèrica. ella deia d'aquestes col·laboracions que eren les seves històries falses, però que li van proporcionar els diners per poder viatjar a Europa en diverses ocasions. 1955. Va ser a Positano, a Itàlia, on va descobrir el model real del seu personatge més cèlebre, Tom Ripley, el protagonista del talent de Mr. Ripley i les quatre novel·les que van continuar la saga. Aquest personatge és una verdadera joia, és mentider, patològic, és bisexual i arribista, que enllaça un assassinat darrere l'altre per tal de suplantar i gaudir de la vida luxosa d'un ric areu. Ripley representa indiscutiblement l'atorbadora mescla de repulsió i atracció. La Highsmith aquí fascina el concepte d'identitat dividida i que ella pretenia transmetre al lector. A partir dels anys 60, la seva dificultat de viure en la societat en la que va néixer i les Constants Maries la van empènyer amb una vida itinerant per la Gran Bretanya, França i Suïssa. Sempre, tancada amb la seva intimitat, va mantenir un precari equilibri entre anells de soledat i complexes relacions sentimentals. També bevia i a vegades perdia el control, que Solomé recuperava durant el temps de la seva creació literària. L'any 1961 va escriure en el seu diari íntim que estava ben decidida a no tornar a viure en cap esser humà, però, per contra, va desenvolupar un extraordinari amor per als gats i els carregols, tant que els va fer protagonistes d'algun dels seus relats. Enviuatat dels personatges de les seves obres i de la mentira en organitzar la trama dels suspens, van atraure molt aviat alguns dels directors de cinema que van adoptar a la gran pantalla les novel·les de Patricia Highsmith. El primer d'ells va ser Alfred Hitchcock, que va portar al cinema Estranys en un tren i al poc temps d'haver-se publicat l'any 1951. El director francès René Clamant va ser el primer director europeu a emportar al cinema el personatge inquietant de Tom Ripley. La pel·lícula A pleno sol mostra un atractiu a l'Hendelon en el paper protagonista de Tom Ripley. Corria l'any 1960. Un altre director europeu, l'alemany Will Wenders, va realitzar en l'any 1977 l'amic americà, tenint a Dennis Hopper com a protagonista. L'any 1999, Antonio Minguela torna a portar al cinema Mr. Ripley. realitza el talent de Mr. Ripley amb Matt Damon en el paper protagonista, acompanyat de Júlio Lau i Ginobel Paltrow. I per assenyalar una de les seves últimes versions de les seves obres, l'any 2002, la directora italiana, Liliana Cavani, ens mostra un replay d'edat madura interpretat pel John Malkovich. Però la Patricia Highsmith ja havia mort molt abans, l'any 1995, a la ciutat suïssa de Locarno, on va viure els últims anys de la seva tormentada vida. Va morir naturalment sola. a la ciutat suïssa. Fins demà! Fins demà! Opus 622 d'Amadeus Mozart Interpreta l'orquestra filarmònica d'Eslovàquia Sota la direcció de Louis Pescec Sota la direcció de Louis Pescec Sota la direcció de Louis Pescec Sota la direcció de Louis Pescec Sota la direcció de Louis Pescec Sota la direcció de Louis Pescec La direcció de Louis Pescec Bé, i ara la senyoreta Montse tendrà aquí el seu tema No sé què has collit avui? Mira, educar en valores com l'empatia i la compassió I això ho fem en castellà perquè així no ho he de traduir tant Diu, ensenyar a una niña a no pisar la lombriz és tan beneficiosa per a la niña com per a la lombriz Pomerse en lugar del otro ser vivo independientemente de su piel, de su plumaje o de su pelaje en molts espacios en molts espacios de nostre entorn Considerando cómo tratamos a los animales y cómo nos tratamos entre nosotros Podemos decir que vivimos en una sociedad discriminatoria de la que resultan actitudes como el racismo, la xenofobia, la transfobia, el machismo, el clasismo, la pobreza y el especismo Para transformarse en agresiones de todo tipo Probablemente estas agresiones tengan un lugar cuando no entendemos la posición del otro Cuando no entendemos su sufrimiento y cuando no lo respetamos Mahatma Gandhi sostenía que las tres cuartas partes de las miserias y los males entendidos en el mundo terminarían si las personas se pusieran en los zapatos de sus adversarios y entendieran su punto de vista La educación es una finalidad que persigue la mejora del ser humano y debería facilitar herramientas para desarrollar sus potencialidades La escuela, institución educativa por excelencia, es un espejo de la sociedad donde se refleja el modelo social y cultural imperativo Que produce algunas conductas y actitudes impregnadas de violencia Sin embargo, a su vez, tiene la capacidad de dejar de ser un espacio de reproducción sociocultural Y devenir una herramienta de transformación personal y comunitaria Para construir una sociedad más justa, respetuosa y armoniosa Donde la cultura de la paz sea el marco que la sustenta La escuela actual promueve modelos de convivencia basados en el respeto, la empatía y la igualdad Impulsa lo que denomina educación en valores Que aunque pueda parecer un concepto relativamente nuevo Que solo podría ser creado en las sociedades prósperas de la actualidad Filósofos como Sócrates ya defendían la idea De que uno de los pilares fundamentales de la educación Es el objetivo de crear buenos ciudadanos Una sociedad más inteligente emocionalmente resulta una sociedad más compasiva y comprensiva Y uno de los elementos claves de la inteligencia emocional es la empatía De ponerse en el lugar del otro para comprenderle, aceptarle y respetarle Salvemos hoy, sabemos hoy, mucho más de lo que sabíamos hace 30 años Sobre la importancia de desarrollar la empatía Especialmente en la juventud Hemos aprendido que ayudar a las niñas y a los niños A desarrollar la empatía es bueno para ellas y para ellos Y también para las comunidades Tanto si es así que investigaciones recientes Vinculan el desarrollo de la empatía y la compasión Al desarrollo de una personalidad más dialogante, cooperativa Capaz de resolver los conflictos con actitudes lejanas a la violencia Elizabeth Greider, precursora de la introducción de la educación humanitaria Afirma que los niños y las niñas más amables con los animales Suelen ser más amables con sus compañeros y compañeras humanas Desde FAADA, trabajamos en esta línea Desarrollando la esencia de la educación humanitaria Para una corriente educativa que vela por todos Molt bé Molt bé Tot això com a idea i com a filosofia està perfecta Però cada cop fa més fredor Més denúncies d'intoleràncies O sigui, masclisme envers a la companya Envers a la companya Em sembla que com més parlem Encara Menys no entenem No, no ho sé Comprendre l'altre Ojo, ojo, ojo, no sienta pessimistàs No Tu eres una optimista Comprendre Bueno, sí, la línia és optimista No, no optimista El que passa és que avui dia ens entarem de les coses que passen en un moment Massa ràpidament Abans ja passava i ara resulta que es posen de manifest A mi no sóc feminista d'aquestes que la dona No, no, no I vosaltres tampoc Però ojo Que Déu ajudi A l'home Que té una dona Que no hi ha qui l'aguanti, eh Ojo Eh És pitjor Vull dir que El tanto, el tanto Molt, molt Sí, verdaderament El mascle És una bèstia I estic parlant amb molt respecte Com a ser I la dona igual Però la dona Com té més malícia Ho sento molt Jo estic dintre d'aquest grup Eh No he de tenir malícia Però sí Sí Que Déu també ens ajudi Ara, l'empatia aquesta Sí que es tindria d'ensenyar Des del primer moment Però la cosa està I perdona aquest tall No, perdona, no, per el moment que acabo La, amb una, amb una d'allò Amb un, l'altre dia, no sé Una persona d'adolescent Em va dir No sé què Dic, no, no, no Dic, escolta, és que jo amb un nen de 3 anys Ja el respecto Oh, clar I el mateix que respecto el gos No Si respectes el gos i el nen de 3 anys Amb més d'allò Respectaràs amb una persona gran Que no vol dir que li consenteixis coses No, no I ja està Però és aquesta cosa de dir Ei, al tanto Posar-te en la pell de l'altre Que és l'empatia Posar-te en la pell de l'altre I com deia Gandhi Posa'l a les sabates de l'altre I sabràs com camines Clar que sí No, no, ho has fet molt bé A veure, digues, perdó, Joan No, no, no No, deia això Que Era la nota discordant Que sí, sí Les dones són molt dolentes Pobrets homes Quina llàstima Però qui surten malparades I les maten són a elles No, no, no Sí Bueno, mira, un senyor Que està relacionat amb l'ONU I tot això I de fet si és un expert En barmes Que som amics I l'altre dia em diu Diu jo Diu a totes les dones Les anirien a armades I quan vingués un tio d'aquests Que vol d'allò Pa, pa Amb dos tiros i una menys I això m'ho va dir I ell és un senyor Que és pacifista Imagina't Això sí Perquè, esclar Sempre surt La potència del mascle Sí, no, no Però la cosa psicològica Sí Sí És que la primera enmienda dels Estats Units La primera Que tantes vegades es diu Sí Va ser que tota la gent Nessin armats Perquè Si no Els més forts Els mascles més forts Era el que dominaven Sí I llavors sempre perdien El més dèbil Sí Doncs hi va haver La història dels Estats Units Doncs van dir Com es va inventar Les armes de foc Va dir Doncs escolta Aquests més dèbils Que portin una pistola Que sàpiguen disparar Diu I així ja s'haurà equilibrat la cosa I això El Trump Si va sortir la juanita calamitat Que els dèbils es protegeixin I no fa pas gaire El president Trump Amb això Que hi ha tant de merder A les escoles Si Si Si Entra un tio I I amb una scopeta I en mata 15 I amb pèletes 30 o 40 I jo què sé Va dir Diu Bueno La cosa seria Que també els vedells I allò n'essin normat Sí, tots Així el que s'ho pensarien Serien que Al final tot Al final tot somats I tot El millor de tot seria Que tornessin A els arcs I les fletxes I encara Cinc horaris Cinc horaris A l'escoberra A l'escoberra A l'escoberra Ja, Maria Què tens aquí preparat? Això Un tema molt vell I molt d'allò Però bueno Vigila Que aquí són 4 o 3 dones Sí, eh No És que el món Està canviant Amb una velocitat terrible No ens ho donem compte Home, ja hem arribat a Marte Ja estan fent la Sí, sí Avui han aconseguit Netejar el visor I ha fet Una gran esplanada Àrida Llena de piedra L'horizonte de Marte Bueno Sabeu què? Comenceu a passar-hi Jo Em quedo Teus la terra Sí, sí Molt bé Doncs Vita Parlaré avui dels aparcaments Pels cotxes Darrerament La majoria Dels ajuntaments De la zona metropolitana De Barcelona Amb la capital Liderant l'operació S'han posat a treure Aparcaments Per a cotxes Del carrer En alguns casos Per ampliar voreres D'altres Per fer zones Per avianants Etc La qual cosa genera Malestar a la ciutadania Només cal posar-se A la pell de la gent Que surt de bon dematí Amb el cotxe Per anar a la feina Normalment A uns quants quilòmetres De distància I segurament mal comunicat Per poder utilitzar El transport públic Al vespre A la tornada a casa Necessita Déu i ajuda Per trobar On aparcar el cotxe Vinc a donar voltes Per per les illes I tant En aquests casos I d'altres La solució Passa per dissenyar A nivell metropolità Unes grans Aparcaments dissuasius A les entrades De la ciutat I dels pobles A tocar el transport públic Per poder connectar Amb el tren Amb el bus O el tram I així Descongestionar La circulació Dintre les poblacions Una bona planificació És essencial Per solucionar Els greus problemes De transport Que tenim Cal pensar En els canvis De paradigma Que estan a la vista Com la prohibició Als dies De més contaminació D'entrar a Barcelona Amb cotxe o moto A menys que es disposi De l'etiqueta De la Direcció General De Tràfit Que ho permeti D'altra part El govern estatal Està parlant De prohibir La circulació Per l'any 2040 De tots els cotxes Amb motors De combustió interna Siguin de gasoll O benzina El terrabastall Que això produiria És massa seriós Per creure's Que tot pot ser Factible Significaria El tancament De moltes fàbriques De cotxes Al nostre país Recordo Que és un dels sectors Que dona feina Directa I indirecta A més gent I significa Més del 10% Del PIB espanyol De tota manera La reconversió De les fàbriques De cotxes És un fet A nivell mundial Caldrà veure Els propers anys Si guanya La electrificació Com sembla O els d'hidrogen S'imposen En tot cas Els canvis Són irreversibles Salut Tinguem Per veure-ho Evitem que sí Sí Perquè Clar Tampoc Arribarem Sí Alguna cosa es farà Si no arribem És igual Ja s'ho faran Perquè De fabricants Són 6 o 7 A nivell mundial I avui Han anunciat Precisament Que General Motors Acomiadarà 15.000 15.000 Sí 15.000 Ampleats Sí Tres fàbriques Als Estats Units I una al Canadà Perquè aquells cotxes Ja són antics No els haveren Doncs els hauran de tancar I els elèctrics Els faran amb les altres fàbriques I els empleats Se'ls menjaran Sí Com patates O els distribuiran I compraran cotxes Sotia a la guenya No però Diu Resulta que està La cosa prosperant En tota la cosa del comerç I de la indústria Als Estats Units Gràcies a Mr. Trump Sí I us resulta que tenen que tancar Sí És aquí En el lloc Que hi ha les fàbriques On els van votar més Els han enganyat Com a xinesos Bueno És que Una cosa és pensar-se Que podia anar per aquí I l'altra és la realitat I la realitat Ell ja sabia que això No podia anar per aquí No És que ni ho pensa Ara viatjarem Per Catalunya Això mateix Que ens toqui l'aire A tu Perquè No us val Viatjarem per Catalunya Avui visitarem Berga Una ciutat En cor medieval I batecs D'atabal Dues ciutats Comparteixen El mateix espai Al mig del Berguedà Les dues Es diuen Berga I la majoria Dels habitants Són els mateixos En tot En dues Són molt diferents L'una És des del dimecres Abans de Corpus Fins al dilluns De després L'altra ciutat És la resta de l'any Així Ens ho explica Francesc Rivera I tot Escriptor I cantant Nascut a Berga I Confessat Patomaire Els peus del castell De Sant Francesc Testimoni D'excepció De nombroses batalles S'estén Berga Al seu interior Una barreja De quotidianitat I excepcionalitat La fan Una ciutat única El portal De Santa Magdalena És l'únic Que es conserva A la ciutat Deu el seu nom A un antic Convent Mercedari Anem a voltar El primer Que farem Serà Alçar La vista I mirar El cel Aquest És perfecte El cel Dels rassos De paguera És blau Intens Com el de l'escut De Berga I així Queda retallat D'una manera espectacular Tot el perfil De la serra Pujarem pel passeig De la pau Cap a la plaça De la creu On trobarem L'anar i venir Constant de la gent A un costat La plaça De les fonts On en temps S'hi trobava El portal De Sallagossa Una de les set entrades De l'antiga Berga Murellada A l'altra Comença El camí del Roser Punt de partida Del vell camí ral De Cardona Allà mateix Es troba La casa Gironella O cal antic Que va ser El quartier general Dels carlins I que ara S'ha convertit Les seves Cavallerisses En un bar La tosca On esperen Els ofers viatgers Usuaris Del transport públic Que va cap a Manresa O cap a Barcelona I a partir d'aquí Iniciarem El tram Més intens El carrer Major El més comercial Des del molí De la sal Enfilem Pel carrer dels àngels I dalt de tot Ens recolzem Ens recolzem En el sol d'aquests dies Tan clar A la barana De la plaça Més important La de Sant Pere De cop De cop d'ull Elbidem L'església De Santa Eulàlia L'Ajuntament La Teneu El Barato Ens sembla Tan petita I tan gran En canvi Quan se celebra La Petum Tan plena de gent Saltant i cantant I els tabals Tocant sense parar Els bergadans Saben ben bé Que no pot haver-hi Patum Sense tabal Per la diada De l'ascensió Ja surt Anunciant la festa I torna La vella del corpus És de fet És de fet Que el seu so greu Patum Patum Patam És el que dona El nom A tan famós Esdeveniment Els més vells Diuen Que tenen el poder Desbendir els núvols I també Hi ha qui diu Que el dia de l'ascensió Tan aquell Tot aquell bergadà Que sigui lluny de Berga En la part del món Que sigui Si s'estira a terra I posa l'orella Pot sentir El seu ressò El salt dels plens És un dels més esperats De tots els actes De la Patum I és A més L'apoteosi De la festa On la gent Es barreja Amb els diables Amb una dansa infernal Les guaites Feres Inimaginables Empaiten A la gent Per aquesta plaça Que sembla Que augmenta Teòricament De tamall Per la fugida De la gent És una festa De brugit I gansara Que enganxa El públic I que si assisteixen Una vegada Sempre volen tornar Però seguim Barana amunt I arribem Al capdamunt De la vila Al carrer Buixader Que ofereix Una tranquil·litat I plesidesa Que gairebé Repleteix El rima De la caminada Serenitat No buidor I la familiaritat I l'hospitalitat Que respirem Com si fossin En un passadís De casa I no en un espai públic Allí no corre ningú I les persones Hi viuen O ho fan En silenci Tombem A mà esquerra I pugem Pel carrer Borradà Fins al carrer Pietat Allà Seurem En un banc I prendrem El sol Durant uns minuts Després Ens alcem I xafardejarem Per una reixa Cap endins De la capella Que tenim Al davant I ens preguntem Com pot ser Que aquesta capelleta Tan menuda Fos durant un temps La parròquia De Berga Hem descansat I seguim Més amunt Per la plaça De l'Hom Veiem Al baluard De Sant Carles Una defensa Del castell Creuem El portal De Santa Magdalena I entrem A la plaça Del mateix nom Si volem fer Exercici I de Cames Enfilarem Per la pujada De Calparraquer D'aquí estant Veiem Una perspectiva Diferent de Berga Les seves taulades I la xarxa De carrers De la Berga De sempre És des d'aquí Al carrer Pinsània Que abastem Aquesta panoràmica Per altra banda Si entrem Al castell Contemplem Tot el Baix i Bregadà I fins i tot Montserrat I el Montsell Bé Com estem molt cansats Seurem una estona Després Baixarem pel carrer Castellà del Riu Fins a arribar A la parròquia actual I de nou A la plaça De Sant Pere Senyores I senyors Ai Quin cansament Fins al proper viatge Bé Allí Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé Bé B Bé Bé B Bé Bé I ara oferim a la vostra consideració un tema pel qual hem passat tots i que avui dia és una complicació, tant pels pares que tenen fills adolescents com per nosaltres els avis que ens veiem en l'obligació per la manca de pare o mare i potser dels dos a guiar, conduir o manar en els nostres nets. Són tres paraules en sentit homònim però que alhora venen a significar el mateix, amb algunes variacions. Quan els nets abandonen la infantesa, la convivència a les llars canvia de forma irremediable. Les cromes i dinàmiques que fins al moment funcionaven es pot dir que força bé. L'adolescent que acaba d'ingressar en un altre moment de la seva vida sembla i és ben veritat que no té cap interès en escoltar-nos i es dona pa... és d'un pa contrari és d'un pa contrari suposa tota mena de raonaments i diu que aquelles normes que l'han mancat la seva vida anterior són imposicions d'allò més injustes i ja tenim en marxa el problema què es pot fer? com podem aconseguir connectar amb ell i entendre que ell ja ni mateix s'entengui? però diguem la veritat l'estereotip de noia o noia indomable no és de cap de les maneres representatiu de tots els adolescents que viuen aquesta etapa ja sabem que l'adolescència no és més que el pas previ per arribar a l'edat adulta però dit una altra cosa també n'hi ha molts que no hi arribaran mai a ser adults això ja és són excepcionalitats és un fet normal que el progenitor sigui el referent incontestable a la infància que sempre el nen o la nena procuri semblar-se o ser com el pare o la mare però quan més endavant es passa la fase de l'autoafirmació els nanos pensen només en qüestionar tot allò que representa els valors paterns i segurament és perquè esclar una cosa és el que diuen i l'altra és el que fan i com que no són tontos diuen aquest m'està enrodant segurament això és el que deu passar això mateix si no li preguntarem a un psicòleg diu que és una etapa de canvis els adolescents busquen el seu propi espai i la seva inqüestionable independència ells volen tenir en compte l'opinió de les persones de la seva pròpia edat perquè el seu interès és ser acceptat per el grup i encaixar i encaixar en l'entorn dels seus amics és per això que aquests es tornen en una base importantíssima a l'hora de dirigir els seus actes i prendre les seves pròpies decisions si els pares tenen la sort que aquests amics o amigues són més o menys acceptables dintre de la manera de pensar de la família fantàstic però si no és així cal tenir paciència i diplomàcia és molt difícil aconsellar un tipus de conducta perquè cada noi o noia és un món diferent però ens ha semblat que potser amb les indicacions que ens atrevim a oferir-vos es pot aconseguir un alleujament dels conflictes o bé, almenys, seguir unes estratègies al moment d'intercanviar punts de vista Primera acció Parlar, parlar i parlar Abans no sigui massa tard sense defugir fins i tot d'aquells temes que puguin resultar més incòmodes si tenim la sort que l'adolescent fa preguntes procurem respondre amb sinceritat i amb claretat segons se'ns dicti el nostre sentit comú d'aquesta manera satisfarem la seva curiositat i potser entenguin el nostre còdic de valors i no els critiquem per més que les seves idees ens semblin absurdes Empatitzar Intentem recordar l'època en què nosaltres vam ser adolescents Això pot ajudar-nos a entendre una mica la situació que el noi o noia està passant Aquest intent d'enteniment és una font de recursos en el moment d'acostar-nos a ells amb una mica d'èxit Fixant normes realistes l'adolescent busca la seva independència però alhora també espera que els seus pares es preocupin d'ell Si en certa manera cal marcar uns límits que desenvolupin el seu sentit de la responsabilitat però pensem que els consells que els consells i normes estiguin d'acord amb la seva edat I molt respecte No oblidem que si volem que ens respectin nosaltres hem de respectar també Pensem que ajudar a l'adolescent a ser adult implica respectar el seu espai i dret a la intimitat Donem-li un vot de confiança i si ell observa que se'l respecta com a un ésser responsable davant segur sabrà també respondre com l'ésser adult que comença a ser Senyores, senyors amb aquesta miqueta de filosofia podríem dir baratita doncs mira ens acomiadem el dia d'avui recordem que el proper dissabte si voleu ens podeu tornar a escoltar i si no us esperem el proper dimecres si Déu vol aquesta hora del capvespre Senyores, senyors a tothom molt bon nit o molt bon dia Adéu-siau a tothom Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre.